2
Arnau Piqué Caballero SUFRAGISTES Sufragistes ha sigut la pel·lícula que hem vist aquestes setmanes passades a l'assignatura de cultura. És una pel·lícula que es va estrenar l'any 2015 als cinemes. Explica com van lluitar les dones de l'Anglaterra per poder aconseguir el seu vot, les dones van lluitar molt i van tenir molts problemes, tot això passa a finals del segle XIX i principis del XX. El director de la pel·lícula és Sarah Gavron. La protagonista de la pel·lícula, Moud Watts, que és interpretada per Carey Mulligan, és un sufragista, a causa va tenir molts problemes amb molta gent, amb el seu marit, el govern... Carey Mulligan va néixer a Londres l'any 1985. És actora i actora de veu. A part de la pel·lícula de Sufragistes, ha fet altres pel·lícules humanístiques, com Una educació, que va ser estrenada l'any 2009 i ha portat alguns premis. Gràcies a aquesta pel·lícula ella va guanyar un premi a la millor actriu. El sufragi femení fa referència al dret de vot dut a terme per les dones per poder tenir el dret a vot i tenir el mateix dret social que els homes. Aquest moviment es va dur a terme a molts països, entre ells Espanya, Anglaterra... que és el país on es desenvolupa la pel·lícula. El primer país que dóna el dret de vot a les dones és Nova Zelanda, tot i que abans les dones de Nova Jersey van poder votar una vegada per error. A Espanya, les dones van començar a votar l'any 1931 i va ser un dels últims països europeus a donar el vot a les seves dones, per darrere de Finlàndia (que va ser el primer país europeu, l'any 1906), Noruega (1913), Dinamarca (1915)... La protagonista de la pel·lícula, Moud Watts, treballava en una fàbrica que com en qualsevol lloc de treball en aquella època, les dones eren sobreexplotades. Cobraven molt menys que els homes en molt més temps de treball. Això ho feien perquè creien que els homes eren superiors a les dones i això és denunciable. A més, hi havia certs abusos sexuals a les dones que no són apropiats, hi ha una part de la pel·lícula en el que la Moud porta a una treballadora a treballar de serventa en una casa. Perquè estava farta dels abusos sexuals però necessitava els diners per sobreviure. La Moud va ser acomiadada de la fàbrica per donar-li un cop amb una eina molt dura al propietari a la mà, en el moment en què se li estava encarant per ser sufragista. A la pel·lícula, va haver-hi tres moments que em van impactar moltíssim i que crec que haurien de ser un punt d'inflexió per a tothom. Un dels moments és quan es va fer sufragista per lluitar pel seu dret, va començar a tenir problemes a casa amb el seu marit. Tenia un fill de set anys, era la persona que més estimava però quan el seu marit la va fer fora de casa es va veure obligada de deixar de veure'l. Però quan el nen no estava a casa, aprofitava per anar a veure'l i no donaven una volta junts. Però el seu marit no es va voler fer càrrec del nen i se'l va donar a una altra família. En aquella època, no es decidia que es quedava amb el fill, si els pares se separaven, el fill se'l quedava el pare. No era com ara que hi ha un procés judicial, etc.

Sufragistes

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Treball escolar.

Citation preview

Page 1: Sufragistes

Arnau Piqué Caballero

SUFRAGISTES

Sufragistes ha sigut la pel·lícula que hem vist aquestes setmanes passades al'assignatura de cultura. És una pel·lícula que es va estrenar l'any 2015 alscinemes. Explica com van lluitar les dones de l'Anglaterra per poder aconseguirel seu vot, les dones van lluitar molt i van tenir molts problemes, tot això passaa finals del segle XIX i principis del XX. El director de la pel·lícula és SarahGavron. La protagonista de la pel·lícula, Moud Watts, que és interpretada perCarey Mulligan, és un sufragista, a causa va tenir molts problemes amb moltagent, amb el seu marit, el govern...

Carey Mulligan va néixer a Londres l'any 1985. És actora i actora de veu. A partde la pel·lícula de Sufragistes, ha fet altres pel·lícules humanístiques, com Unaeducació, que va ser estrenada l'any 2009 i ha portat alguns premis. Gràcies aaquesta pel·lícula ella va guanyar un premi a la millor actriu.

El sufragi femení fa referència al dret de vot dut a terme per les dones perpoder tenir el dret a vot i tenir el mateix dret social que els homes. Aquestmoviment es va dur a terme a molts països, entre ells Espanya, Anglaterra...que és el país on es desenvolupa la pel·lícula. El primer país que dóna el dretde vot a les dones és Nova Zelanda, tot i que abans les dones de Nova Jerseyvan poder votar una vegada per error. A Espanya, les dones van començar avotar l'any 1931 i va ser un dels últims països europeus a donar el vot a lesseves dones, per darrere de Finlàndia (que va ser el primer país europeu, l'any1906), Noruega (1913), Dinamarca (1915)...

La protagonista de la pel·lícula, Moud Watts, treballava en una fàbrica que comen qualsevol lloc de treball en aquella època, les dones eren sobreexplotades.Cobraven molt menys que els homes en molt més temps de treball. Això hofeien perquè creien que els homes eren superiors a les dones i això ésdenunciable. A més, hi havia certs abusos sexuals a les dones que no sónapropiats, hi ha una part de la pel·lícula en el que la Moud porta a unatreballadora a treballar de serventa en una casa. Perquè estava farta delsabusos sexuals però necessitava els diners per sobreviure. La Moud va seracomiadada de la fàbrica per donar-li un cop amb una eina molt dura alpropietari a la mà, en el moment en què se li estava encarant per sersufragista.

A la pel·lícula, va haver-hi tres moments que em van impactar moltíssim i quecrec que haurien de ser un punt d'inflexió per a tothom.

Un dels moments és quan es va fer sufragista per lluitar pel seu dret, vacomençar a tenir problemes a casa amb el seu marit. Tenia un fill de set anys,era la persona que més estimava però quan el seu marit la va fer fora de casaes va veure obligada de deixar de veure'l. Però quan el nen no estava a casa,aprofitava per anar a veure'l i no donaven una volta junts. Però el seu marit noes va voler fer càrrec del nen i se'l va donar a una altra família. En aquellaèpoca, no es decidia que es quedava amb el fill, si els pares se separaven, el fillse'l quedava el pare. No era com ara que hi ha un procés judicial, etc.

Page 2: Sufragistes

El segon moment va ser quan estava a la presó, perquè les dones fossinescoltades va decidir fer una vaga de gana. Com els treballadors de la presó noes podien permetre que morís allà dintre, havien de donar-li el menjar a laforça, perquè si no el poble es podia mobilitzar en contra d'ells i això li podiadonar molt més poder a les dones i que al final aconseguissin tenir dret de vot iaconseguir tot el que volien.

Per últim i el moment que més em va impactar de tota la pel·lícula ha sigut elmoment en què la dona que era amiga de la Moud se suïcida perquè elmoviment de les dones sigui important. Es va colar dins de la cursa de cavalls.Va morir però va ser molt important per aquest moviment i per fi van serescoltats.

La meva opinió respecte a la pel·lícula és molt positiva, perquè he après moltd'un tema molt important en el món i no sabia pràcticament res. He pogutveure en imatges el problema que van tenir les dones i crec que van fer elcorrecte. Crec que el que es va fer va ser nefast i no pot ser propi de qualsevolpersona al món. S'hauria de tractar a les persones per igual i no pensar-te queets superior a qualsevol altra persona en cap moment. La manera en la qualestà feta la pel·lícula m'ha agradat bastant, però el que no m'ha agradat sónels problemes que tenim a la classe per veure pel·lícules, perquè el projector

no va bé. Amés, com lapel·lícula no erauna versióoriginal sesentia moltmalament i noes veia del totbé.