�

Sanitat Candidatura Autónoma de Treballadores i Treballadors de l’Administració de CatalunyaCoordinadora de Treballadors i Treballadores de la Sanitat de Catalunya

Número 32 - Juliol 2011 Periodicitat trimestral - 6.000 exemplars - D.L. B-30.746-1998 - Redacció: Ctra. de França, s/n - 17007-GironaTel.972940252 - E-mail: info@catacctsiac.cat

Indignades!No és una crisi, és un saqueig

La Llei ÒmnibusLa fragmentació de l’ICS en múltiples empreses i altres perversions

L’altre espoli: La usurpació i traspàs de la propietat dels hospitals de la Seguretat Social

La Mesa de Salut:Treballar més per menysTreballar més hores per evitar acomiadaments i altres menti-des. Les retallades no es nego-cien

Fem memòria: El llarg camí de CiU de la de-mocràcia a la cleptocràcia

PrimàriaUna carta al consellerSAP Santa Coloma, un exemple més del menyspreu cap a la nostra vida personal

L’ICS retalla 33 milions entre DPO i FAS i plantilla de manera incontro-lada

Sumari Prou acomidaments!Prou retallades!

Que no, que no,que no ens representen!

Amb un 22,5% dels vots sobre el cens, ratificat amb un 14,5% en les municipals, i sense que el seu programa electoral par-lés de les retallades que està portant a terme, CiU pretén que l’actual democràcia l’autoritza a fer-nos aquest mal indes-criptible. Això sí, pel nostre bé, i amb el suport inestimable del PSC i del PP que segueixen avalant la tesi de la crisi, no perquè no sàpiguen que es tracta d’un saqueig sinó perquè en són beneficiaris. Tot plegat demostra que, com proclama el moviment d’indignació que estem vivint, aquest sí, amb un suport del 70% de la població, hem de fer ‘la segona transi-ció’. Preparem-nos per a aquesta tardor.

�

La jubilació parcial del personal estatu-tari com a esquerDavant el venciment del Pla de Recursos Humans, l’ICS ens va vo-ler colar gat per llebre, presentant una proposta de laboralització amb l’esquer que així podríem accedir a la jubilació parcial. Amb una barreja d’incompetència i mala fe, ens van entretenir durant diverses reunions. Incompetència, perquè no calia més que consultar a l’INSS per adonar-se que els 6 anys d’antiguitat requerida en la mateixa empresa vol dir amb el mateix número patronal, i l’ICS sap que aquest número no és el mateix pel personal estatutari que pel laboral. Mala fe perquè, com va quedar de relleu, el seu veritable objectiu no era altre que iniciar la laboralització de personal estatutari fix. Finalment, amb el vot en contra de CATAC-CTS, el PRH es va prorrogar quatre mesos.

Mentides i més mentides

Augmentar la jornada per no acomiadar personalL’enorme divulgació d’aquesta proporció resolta a la inversa demostra fins a quin punt estem davant d’una presa de pèl sense límits. La lògica, la solució matemàtica de la relació entre la plantilla i la jornada, ens porta a la conclusió que la disminució d’activitat condueix a la reducció de plantilla o a la reducció, no ampliació, de la jornada. I, ben resolta, a una reducció de la jornada sense reducció del salari perquè, com es va fer a França quan s’hi va reduir la jornada setmanal, s’han de computar les prestacions d’atur que s’estalvien. On és el parany de la solució tan divulgada per Boi Ruiz que cap periodista li ha fet explicar? Que no s’acomiadarà personal fix, però de no fix, que n’hi ha un fotimer, tant com vulguin. Doncs bé, pactades o sense pactar, estan portant a terme ampliacions de jornada a dojo. I les que ens esperen com no els aturem.

Terres de l’Ebre: On van els diners?

La Generalitat preveu invertir aquest any 5,7 milions d’euros en l’execució del canal Xerta-Sénia, la qual cosa que representa una quarta part del pressupost global (��,5 milions) que la Generalitat destina a la comarca

del Baix Ebre i un �0% dels 56,� milions que preveu in-vertir al conjunt de les Te-rres de l’Ebre aquest �0��.

Davant d’aquesta situació, la Plataforma en defensa de l’Ebre i els col•lectius de

Sanitat i Ensenyament, han fet un primer toc d’atenció al govern català i li demanen que reorienti el pres-supost i ature el projecte de regadiu Xerta-Sénia, un canal que no vol ningú. Trobem escandalós que les inversions que es fan a les Terres de l’Ebre siguen per espoliar-nos i demanem que es destinin a Sanitat i Ensenyament.

Impossible que no se n’adonin que estan fent el ridícul. Impossible que pensin que ens poden enganyar amb

aquesta disfressa. Que no afectarà als usuaris una retallada del 14%? Que retallen per mantenir la protec-

ció? A la presó haurien d’estar, o tancats a un zoològic!

Mentre estan reduint els serveis bàsics, retallant en sanitat i en educació, estan finançant el trans-vasament de l’Ebre.

�

L’1 de juny de 2011, el DOGC pu-blicava l’Edicte pel qual se sotme-tia a informació pública l’anomenat Avantprojecte de Llei de Simplifi-cació, d’Agilitat i Reestructuració Administrativa i de Promoció de l’Activitat Econòmica. El dia �0, dins de termini, la Intersindical Al-ternativa de Catalunya va presen-tar al•legacions pel gran impacte que tindria, en cas de ser aprovat, sobre la ciutadania catalana.

- Una mateixa llei, opaca, plena de referències a conceptes jurídics indeterminats, per incloure tot un conjunt de reformes de la normati-va vigent més dispar, derogació de moltes normes i creació d’altres.- Un canvi atabalat en el sector públic català per tal d’aconseguir fites del món privat, una clara vo-luntat privatitzadora de serveis públics que comporta l’enderroc de l’estat del benestar sense cap clàusula de garantia del gaudi-ment dels drets laborals dels em-pleats públics.- Una tècnica procedimental sem-pre criticada pel món jurídic i polí-tic per quant és evident que con-culca drets fonamentals i principis rectors contemplats en la Cons-titució, en minvar els drets de la ciutadania.

En matèria de sanitat:

- L’article �7 del projecte original modifica l’article 12 de la Llei de l’ICS per tal de permetre la seva fragmentació en ens amb diferent personalitat jurídica.- L’article 15 modifica l’art. 50 de la LOSC, permetent l’activitat pri-

vada a l’ICS amb finalitat de lucre, amb dèficits i necessitats que en-cara tenim, i més amb la crisi.- Amplien fins a 1 milió d’euros el límit dels convenis o contractes perquè no calgui la ratificació pels organismes superiors, dificultant la transparència i control de la gestió tan necessària en moments de crisi.- No reconeix els serveis regionals de l’Agencia de Salut Pública de Catalunya que fins ara eren dotats amb personal i recursos i que a partir d’ara “s’articularan” per mitjà dels sectors sanitaris i sense cap referència a la seva dotació.- Confon el turisme sanitari amb la immigració, negant l’assistència

La Llei Òmnibus

Llei òmnibus, calaig de sastre o efecte Hiroshima. Prémer un botó i esborrar d’una vegada el sector públic, els nostres drets laborals, els drets de la ciutadania. Tot per donar canxa lliure al capital privat que no pot viure sense fer negoci amb les nostres vides.

La futura llei òmnibus do-narà un pas més en el camí iniciat pel PSC amb la Llei de l’ICS. Permetrà la seva fragmentació en múltiples empreses. Au-tonomia de gestió? Inno-cents!

sanitària a càrrec del Servei Català de la Salut a les persones empa-dronades a qualsevol municipi de Catalunya per menys de 6 mesos, en contradicció amb el dret a la protecció de la salut que reconeix l’article 43 de la Constitució.- Consolida la representació em-presarial al consell de direcció del l’CSC i als consells territorials amb el conflicte d’interessos que representa mantenir-hi persones amb interessos econòmics sobre empreses que poden ser contrac-tades.

4

En alguns debats entorn les re-tallades dictades pel “Govern dels Millors”, s’ha sentit, de boca d’importants personatges conver-gents o pro-convergents un argu-ment inaudit per rebatre les críti-ques a les mesures que pretenen aplicar per mutilar, quan no des-truir literalment, els serveis públics que reconeix i ens doten la Cons-titució i l’Estatut. L’argument no és altre que “Convergència ha creat l’estat del benestar a Catalunya, el seu creador no el destruirà pas”.

Res més lluny de la veritat. Aquesta afirmació és un insult a la intel•ligència, especialment a la d’aquells que coneixem els orígens i la trajectòria ideològica del Pujol que anava pels agrupa-ments escoltes reclutant adeptes pel seu projecte de país. El ver-nís socialdemòcrata amb què es va presentar Convergència en els seu orígens “farem de Catalunya la Suècia del sud”, el va perdre ràpidament en accedir al poder i necessitar el suport de la UCD (Centristes de Catalunya) per mantenir-se.

El veritable projecte de Conver-gència i de les forces econòmi-ques que representa era i és la implantació d’un model mutualista al servei del sector sanitari privat i d’acord amb les capacitats econò-miques de cada un, un model clas-sista i generador de desigualtats que en part ja havia aconseguit pactar amb el govern de la UCD

(�980-8�) en el seu projecte de llei de sanitat.

Si veieu les hemeroteques d’aquells anys, us semblarà que llegiu el diari d’abans de ahir. La campanya de les mútues, espe-cialment de la Quinta de Salud La Alianza, “la Mutua Genuinamente

Catalana” deia l’anunci en caste-llà, o l’Hospital General de Cata-lunya que es presentava com el projecte més modern i renovador (per a les elits) amb el recolza-ment de Banca Catalana, front a una Seguretat Social deteriorada i en fallida, deien ells. Us sona aquesta frase?

Fem memòria30 anys dels traspassos, 25 de la Llei General de SanitatCiU vol veure realitzats ja els seus somnis privatitzadorsEl 18 març es van complir els 25 anys de l’aprovació de la Llei General de Sanitat i el 8 de juliol els 30 anys del decret de traspàs de les competències sanitàries a la Generalitat. No és només pels 5 anys de diferència que ambdós aniversaris es donen l’esquena, malgrat els 25 de convivència. El model sanitari català, hagués preferit una llei més ‘emprenedora’ i menys ‘protectora’ com analitzem en aquest article.

5

Fins que la fallida la van fer tots ells, perquè no va reeixir cap ni un dels seus projectes, que condem-naven a les classes treballadores a una assistència pública de míni-ms i amb copagament que ja estava previst en el projecte de llei de sanitat de la UCD. Una impor-tant mútua barcelonina, en un full informatiu intern, deia als seus afi-liats el desembre de �980: “Cada vez se hacen más del dominio público los comentarios que giran alrededor de las gestiones que se están realizando para la privatiza-ción de la asistencia sanitaria en el seguro obligatorio de enferme-dad,… si deseamos trasladar al asegurado estas iniciales gestio-nes porque en su momento, esta entidad cuidaría de su asistencia sin necesidad de que vd. tuviera la doble cobertura que tiene ahora si pertenece a la Seguridad So-cial”.

L’accés al poder del PSOE, l’octubre de �98�, va aturar la conxorxa privatitzadora. La so-cialdemocràcia europea enca-ra mantenia alguns dels seus principis que la caracteritzaven i, ben dirigida des d’Alemanya, es presentava amb un programa d’aparent implantació d’un siste-ma de protecció social. El cert era que l’entrada a la CEE imposava a l’estat espanyol una important reconversió (desmantellament) del teixit industrial i del sistema bancari que varem pagar la classe treballadora amb uns nivells d’atur esfereïdor. Aquesta reconversió de l’economia de l’estat espanyol es va poder dur a terme sense tensions socials importants a can-vi d’una incipient protecció social de la qual en formava part molt important la “Ley General de Sa-nidad”.

L’elaboració i proposta d’aquesta llei va ser encomanada a un so-cialista català, un reformador ho-nest i sincer, el Ministre de Sanitat Ernest Lluch Martin. El procés de gestació d’aquesta llei va patir una de les campanyes mes agressives

i destructives de la democràcia (Operación Primavera), per part de la cúpula de l’Organització Mèdica Col·legial, representada per Ra-miro Rivera i amb el recolzament d’AP (Alianza Popular, avui Parti-do Popular).

En aquest context, el Govern de Convergència a Catalunya es va avançar i va constituir la XHUP el �985, garantint d’aquesta manera la supervivència i posterior creixe-ment del sector sanitari privat dins de la xarxa pública, qüestió que es va imposar com a fet consumat en la negociació de la llei amb els socialistes.

Mas menteix sabent que menteix, quan utilitza la crisi com a coar-tada per justificar unes mesures del tot innecessàries. Està posant en pràctica el programa polític i econòmic històric de l’empresariat sanitari privat, avui internacio-nalitzat, que permet la implan-tació d’empreses multinacionals (USB Hospitales, Capio, etc.) i l’apropiació per aquestes del pa-

Mas menteix sabent que menteix. La crisi és la gran oportunitat per imposar el darwinisme social endè-mic del capital català. Es tracta de l’ara o mai.

trimoni sanitari de la Seguretat Social.

Convergència no vol donar mar-xa enrere a les retallades perquè no accepta una nova espera. Es tracta d’ara o mai per imposar el darwinisme social endèmic del capital català. La crisi és la gran oportunitat, és més, és la direc-triu comuna del capitalisme global europeu. Vegeu, si no, com estan escanyant al poble grec i ara ja exigeixen la privatització total del país.

6

Els representants polítics del rè-gim cleptòcrata que patim no fan prou amb arrabassar-nos els min-sos serveis públics que ens pa-guem nosaltres mateixos. Encara volen més. La nova mossegada va dirigida al patrimoni immobiliari de la Seguretat Social que confor-ma una part del suport i la garantia del sistema de pensions.

En aquest cas, es tracta de tots els immobles del sistema sanitari, hospitals i centres de salut. Aquest patrimoni, del qual és titular la Tre-soreria de la Seguretat Social, és propietat dels cotitzants: els treba-lladors i les treballadores i, d‘acord amb el que disposa la Lei General de la Seguretat Social, “Las cuo-tas, bienes, derechos, acciones y recursos de cualquier otro género de la Seguridad Social constitu-yen un patrimonio único afecto a sus fines, distinto del patrimonio del Estado”.

Per aconseguir una votació fa-vorable que permetés superar el tràmit parlamentari de la “Llei de Reforma de les Pensions”, la re-forma més antisocial de l’etapa democràtica juntament amb la Reforma Laboral, el “Gobierno de España”, socialista naturalment, no ha tingut cap objecció a mer-cadejar amb uns bens que no són seus, oferint-los a canvi del su-port polític de CiU. El resultat és l’aparició d’una esmena, la núm. 368, firmada pel Grup Parlamenta-ri Catala (CiU), que compromet el “Gobierno” a prendre les mesures

necessàries per iniciar el procés de traspàs de la “titularitat domi-nical” (la propietat) dels immobles de la Seguretat Social a les CCAA, perquè se’n “beneficiaran” totes.

El més indignant és que aquesta usurpació es justifica en un supo-sat deute de la Seguretat Social amb l‘Estat de 13.840 m€. És in-dignant perquè és un deute inexis-tent. És el que s’anomenava “deute històric” de la Seguretat Social, el mateix que, l’any 2006, el Tribunal de Comptes va instar el “Gobierno” a liquidar i per tant s’ha resolt i/o s’hauria d’haver resolt totalment. És el que, l’any 2004, el Secreta-ri de la Seguretat Social, Octavio Granado, valorava en 4.000 m€ anuals, només pel que fa als com-plements a mínims (el complement que es dóna a les pensions de ju-bilació que no arriben a la pensió mínima).

En realitat, aquest deute havia de ser imputat a dèficit de l’Estat, doncs les prestacions no contri-butives les ha de pagar l’Estat, no la Seguretat Social, malgrat que aquesta ha gestionat sempre el seu pagament. El problema és que l’Estat, en comptes de transfe-rir a la Seguretat Social la quantitat econòmica corresponent, li pass-ava en concepte de prèstecs per tal que no computés com a deute estatal de cares al límit establert pel Tractat de Mastrich.

Així doncs, no hi havia deute i no hi pot haver deute de la Seguretat

Social amb l’Estat. Ans al contrari. L’any �009, el superàvit del siste-ma no va ésser integrat al Fons de Reserva, com estableix la llei, sinó que es va utilizar “excepcio-nalment” per finançar ajornaments de quotes d’empreses en crisi, és a dir, proveir de finançament a les empreses, amb recursos de la Se-guretat Social.

El ”Gobierno“ no ha tingut prou amb comprometre gairebé el 8�% del Fons de Reserva en deute pú-blic español i ara pretén que també pugui comprar deute autonòmic, és a dir amb el traspàs dels hos-pitals i centres sanitaris amb una valoració de saldo de 9.000 m€. Aquesta quantitat coincideix amb la xifra compromesa pel “Gobier-no” a les Comunitats Autònomes com a finançament extraordinari i, amb el Fons de Reserva invertit en deute, l’Estat, sense posar un duro, pretén resoldre els deutes i dèficits de les comunitats autòno-mes amb els estalvis dels treballa-dors.

És el propi “Gobierno” qui posa en perill l’estabilitat del sistema de pensions quan és qui l’ha de ga-rantir. CiU i PSOE ho reconeixen

La usurpació i traspàs dels bens immobles de la Seguretat Social és...

Quan la paraula espoli sembla referida exclusivament a l’apropiació per part de l’estat dels recursos de Catalunya, l’espoli dels bens immobles de la Seguretat Social pactada entre el PSOE, partit es-tatal, i CiU, partit català, complementa l’escenari d’un espoli amb caràcter de classe i un pas més en la llarga marxa de la Democrà-cia a la Cleptocràcia

L’altre espoli

L’ICS de Balmes d’aquí a 7 mesos

7

quan el redactat de l’esmena diu textualment: “sin ocasionar daños irreparables en las cuentas públi-cas, se liquiden definitivamente las deudas existentes entre la Se-guridad Social y el Estado”, reco-neixen implicitament que l’espoli dels bens immobles de la Segu-retat Social produeix danys. No desitgem comprovar si són repa-rables o no.

Finalment no podem oblidar que els qui deuen a la Seguretat Social són precisament els qui estan pro-movent l’expropiació il•legítima, i probablement il•legal, del patrimo-ni dels cotitzants: els grups em-

Aquesta gran pancarta, que hom va desplegar en la gran manifestació del 14 de maig, no parla a favor de la unitat sindical, o millor dit, de la unitat dels sindicats, que no és exactament el mateix. Però és evident que, quan tots els que surten a la llista es posen d’acord per retallar-nos drets en contra de l’opinió de la immensa major part de la ciutadania, quelcom contundent s’ha de dir. És clar que no tots els polítics són iguals. Recordem la dignitat i la contundència de Labordeta i probablement tenim casos similars més propers. Però les excepcions confirmen ‘la regla’ perquè el que no és de rebut és aquest sistema que diuen democràtic quan no ho és, basat en la dele-gació i acumul·lació del poder i dels privilegis sense cap mena de control efectiu i en el total i absolut servilisme cap al que ara s’anomenen mercats. Certament, arreme-tre contra els sindicats indiscriminadament, a més de ser injust amb tants i tants treballadors i treballadores que ens hem autoorganitzat de l’única manera que hem po-gut, és omplir de satisfacció a un capital que no vol cap mena d’oposició per fer crèixer el seu imperi. Per això, no està de més assenyalar, amb noms i cognoms, aque-lls col·laboradors necessaris d’aquest sistema que, entre tots i totes, algun dia canviarem i no posar al mateix sac les organitzacions que estem lluitant per una democràcia radical, molt més enllà de les nostres pròpies sigles.

El pacte entre PSOE i CiU és un intercanvi de cromos robats. CiU permet al PSOE culminar la ‘reforma’ de les nostres pensions pactada amb CCOO i UGT i el PSOE li correspon amb el nostre patrimoni de la Seguretat Social.

presarials sanitaris concertats de Catalunya, dels quals és un re-presentant significat l’actual con-seller de Salut Boi Ruiz.

El deute en quotes impagades a la Seguretat Social era de 420 m€ l’any 2004. El 1995 es va fer la primera moratòria, amb condo-nació d’interessos, el �997 es va renovar per deu anys, el �0�0 es va ampliar sis anys més... No des-cartem que implícitament i secreta s’hagi pactat la seva condonació (*), mentre les empreses escanyen al límit el seu personal. Quin banc fa aquestes condicions als seus deutors? Aquests morosos i els

seus representants governamen-tals s’atribueixen el dret d’endegar el major espoli de la democràcia que, per volum i transcendència, va molt mes enllà de les retallades pressupostàries.

Ja n’hi ha prou d’aquest saqueig sense límits!

(*) En, efecte, una esmena de CiU, acceptada, introdueix la disposició addicional 50 per la qual el Govern presentarà, en el termini d’un any, un informe sobre aquest deute.

El Parlament aprova la Llei de Reforma

de les PensionsEls vots de PSOE y CiU han estat suficients per aprovar aques-

ta norma pactada amb CCOO i UGT i la CEOE y CEPYME el

passat gener (21de juliol de 2011)

8

Sóc metge del sistema públic amb exclusiva des de fa 34 anys i estic d’allò més tip del model neoliberal de nova gestió publica. Cada cop que arriba un nou gestor o conse-ller - sigui del color polític que sigui - presumeix d’un dels models de salut millors de Europa i s’omple la boca amb les paraules màgiques eficàcia, eficiència i sostenibilitat.

Dons bé, Sr conseller, ja que vostè no n’ha estat l’excepció, em per-metrà que matisi i contrasti amb dades les seves reiteratives mani-festacions al respecte:

Segons l’informe del PNUD �0�0, l’anàlisi de dades epidemiològi-ques claus per mesurar l’estat de salut mostren com el nostre país gaudeix de:

• una esperança de vida de 81,3 anys, superior a la mitjana dels països de la OCDE que es de 80,3 anys. • una mortalitat materna (4 morts per cada �00.000 nascuts vius) i infantil 4 per cada 1000 infants de 5 anys) molt inferior a la mitjana de la OCDE (8 morts maternes per cada �00.000 nadons nascuts vius i 6 morts per cada �000 infants < a 5 anys).• i per fi, escollin com a indicador de l’eficàcia de les activitats pre-ventives la vacunació contra el xa-rampió, d’una cobertura de vacu-nació excel•lent i també superior a la mitjana de l’OCDE.

Totes aquestes dades són indica-dors que manifesten una excel•lent “eficàcia” dels serveis assisten-cials i preventius del nostre sinte-ma de salut, fruit del model univer-sal i públic, així com d’una plantilla

de professionals de la salut molt capacitats i voluntariosos.

Quant a la valoració cost/benefi-ci, dir-li que també les dades del PNUD mostren l’alt nivell de “efi-ciència” del nostre model:

• Les despeses per càpita en sa-

lut del nostre país són de �.67� $, quasi la meitat de la despesa mitjana de l’OCDE (4.222 $ per càpita). • I amb la meitat de llits hospita-laris i menys metges, molts d’ells treballant en el sistema públic amb exclusiva i amb salaris dels mes baixos de l’OCDE.

Aquestes dades ens indiquen com, amb una despesa sanitària un �6% inferior a la mitjana dels països de la OCDE, el nostre país també gaudeix d’un dels models més eficients de l’OCDE.

Sr. Conseller, crec que tot això

m’autoritza a desautoritzar les seves declaracions i sobre tot les propostes de retallades sanitàries. La inversió en salut i educació és la millor inversió d’un país pel seu desenvolupament econòmic i so-cial “sostenible”.

Per cert, la sostenibilitat no és un

invent del sistema liberal de nova gestió pública doncs sembla que ja la practicaven les nostres àvies. Com va dir un expert en sostenibi-litat als matins de TV3, “les nostres àvies se’n guardaven ben prou de ficar les gallines ponedores a la cassola, mentre cuinaven un profitós i bon caldo amb la gallina vella”. Metafòricament voldria ex-pressar-li que, des de fa anys, als professionals de la salut ens es-tan socarrimant i ara arriba vostè i sospito que, ben lluny de la sa-viesa de les nostres avies, pretén agafar els metges i infermers, les gallines d’ou de la salut per ficar-nos a la cassola i sofregir-nos

Carta d’un metge de primària al Conseller Boi Ruiz

Mentida rere mentida: Consultarem als professionals

9

És una evidència en molts estu-dis de psicologia que el tret de personalitat principal dels metges és l’ànim d’assoliment d’unes fites professionals i, lògicament, si ens les treuen, ens cremem. El mi-llor gestor és aquell metge a qui deixen treballar amb el fonendos-copi i sense presses.

Però, voldria recordar-li que en-cara som alguns metges i altres professionals de la salut els qui lluitarem i resistirem contra aquet model de tuf mercantilista que ens ha tret el nostre rol, la nostra la dignitat i el nostre reconeixement. Volem tornar a ser aquells metges comunitaris amb complicitat amb les persones, les famílies i la co-munitat, que acompanyaven el pa-cient (i no el ”client”) al despatx del CAP (i no “unitat de producció”), a la llar i a la comunitat, destinant-hi tot el temps necessari (i no un “P-�0 minuts”) i recolzats per un com-pany cap clínic (i no per un gestor “administrador de valors”). Aquells

professionals de la salut que po-dien de forma tranquil•la, empàtica i educada generar la confiança i la complicitat, tan necessàries per atendre correctament i humana una persona.

Encara recordo quan anava a veure els avis a domicili ara farà ja �5 anys. Durant la primera visita m’hi estava una horeta que dedicava a l’avi i a la cuidadora després i con-tinuava anant-hi fins a establir el lli-gam de confiança i confidencialitat necessari per tal de poder assistir el pacient a la llar, sense derivar-lo constantment, ni plurimedicalitzar-lo per “curar-me en salut”. No sap el que estalviava en tractaments poc efectius i constants proves ex-ploratòries i ingressos hospitalaris en haver-me guanyat la confiança del malalt i la família.

Actualment, el “Bournaut” volta com un núvol sobre les closques dels metges de família enfeinats amb l’ordinador i amb 5-�0 minu-

tets per ser educats i saludar, es-coltar, explorar, diagnosticar i infor-mar al pacient, redactar l’informe i prescriure els tractaments, sempre vigilats de prop pel gestor de torn.

Sr. conseller, tot acte mèdic és responsabilitat del metge que l’assisteix i no del gestor de torn. I conseqüentment, cal que vagi acompanyat de la independència i del temps necessaris. Fixi’s que no li demano rés més que poder do-nar als nostres pacients el mateix tracte empàtic que rebia la iguana amb Parkinson del programa ‘Ve-terinaris’ de la televisió.

Mentre, i confiant que un dia torni aquell model més humà, esperem que, quan arribi el seu successor en el càrrec com a líder adminis-trador de valors i obcecat amb el ditjós triumvirat “eficàcia” “eficièn-cia” i “sostenibilitat, no se li ocorri, com a últim remei, lobectomitzar-nos a tots i totes.

Ja fa mesos que el personal de la SAP de Santa Coloma de Grame-net pateix acosament i amenaces per part de diferents directors i adjunts dels EAP, acatant instruc-cions de la totpoderosa directora de la SAP, Amèlia Fabregat. La fi-nalitat no és altra que el personal accepti, sí o sí, les seves propos-tes de reordenació horària, sense donar marge a cap altra proposta de distribució de les �599 hores.

L’empresa dirá que això és menti-da, que han deixat distribuir toda la jornada de dilluns a divendres, però amb la seva fòrmula, gene-rant �� o �0 dies de deute, una preciosa borsa d’hores per ser utilitzades per la direcció quan li convingui, obligant-nos a doblat-ges que obviaran absolutament la conciliació de la vida laboral amb la personal i familiar.

Suposadament, són mesures d’estalvi econòmic, però en can-vi, altres mesures d’estalvi que aquest sindicat ha proposat a la Gerència, com és el pla ciutat, consistent a deixar a cada centre com a màxim un director (es po-den eliminar perfectament les ad-junties de direcció dels EAP) ni les contemplen. Cal protegir els qui acaten i transmeten amb força les ordres.

La Junta de Personal de la Metro-politana Nord ha tingut diverses reunions amb la Gerència, la Di-recció de RRHH i la Direcció de la SAP i ha transmès la seva oposició tant a las formes utilitzades com a les propostes oficials, doncs no es corresponen a l’Acord de 7 de no-vembre de 2007 vigent. També, el �5 de juny, va sol•licitar per escrit la comunicació dels canvis que

s’anaven transmetent al personal de forma verbal, sense haver ob-tingut resposta. És una estratègia de la Gerència, no contestar res per escrit per tal de no donar peu a la via judicial.

El següent pas va ser sol•licitar una reunió de la comissió de se-guiment de l’acord esmentat. Però en la reunió amb la Direcció de RRHH ens vam trobar, un cop més, que el Centre Corporatiu s’estima més mirar cap a un altre cantó.

Estem davant d’un episodi més de la prepotència dels gestors, de les males formes cap als treballadors, i l’única via que ens queda contra aquestes actituds quan no volen atendre el diàleg és la lluita activa. Per això cridem a tot el personal a movilizar-se amb nosaltres.

Les mesures d’estalvi econòmic i la jornada del personal en la SAP de Santa Coloma de Gramenet

�0

El 24 d’abril el Departament de Treball va convocar a les patro-nals del sector sanitari i a l’ICS i, per la part social, als sindicats amb més representació al sector, CCOO, UGT, SATSE, Metges de Catalunya i CATAC-CTS per tal de constituir una mesa per parlar de la situació del sector sanitari.

En aquesta reunió no van voler dir què pretenien, sinó simplement constituir la Mesa. Les eleccions municipals eren el �� de maig. Els sindicats vam exigir que, per con-tinuar parlant, aturessin totes les retallades que estaven portant a terme, incloses les de personal, a més de demanar tota la informació referent als pressupostos, planti-lles... Van dir que ens tornarien a convocar i contestarien la nostra petició.

La següent reunió va ser el 8 de juny. Les eleccions havien pass-at, ja no tenien por a res i la Unió d’Hospitals va agafar la paraula per fer la proposta:

- acordar un augment de la jorna-da anyal, que ells presenten com a una prolongació de la jornada diària en �5 minuts, és a dir, en-tre cinc i sis dies més de treball anual,- vincular la totalitat de la DPOs als exercicis econòmics dels centres i- assumir en les taules salarials de la XHUP la retallada del 5% del salari. Així, tota la gent que té in-terposades demandes per incom-pliment de conveni les perdria.

Si la part social acordàvem això, ells farien fora a menys gent (!).

Augmentar la jornada de la gent per no acomiadar? Alguna perso-na ho pot entendre?.

CATAC-CTS va manifestar que aquesta proposta era un xantatge sense precedents, i que no torna-ria a aquesta Mesa. Veieu aquí l’escrit que vam presentar al De-partament de Treball.

Com era d’esperar, la resta de sindicats va continuar en la Mesa i el dia �� de juny podien signar la proposta. CATAC-CTS va con-vocar una concentració urgent a la porta per tal d’impedir-ho. Ho-res després, els Sindicat de Met-

En aquests moments, la ma-teixa negociació s’està portant centre per centre i els ma-teixos sindicats que deien que no negociarien estan acordant EROs, com ara al Parc Taulí, on un comitè d’empresa amb majoria absoluta d’UGT ha acordat renunciar a les DPOs, l’acomiadament dels even-tuals i la renúncia a 11 dies de festa de compensació horària per no acomiadar massa fixos. Són uns venuts.

Les retallades no es negocien!

La Mesa de Salut

ges feia públic que abandonava la Mesa i, el dia següent, la resta de sindicats també van dir que no continuarien negociant.

��

El �0 de juny, es va reunir la co-missió d’igualtat per tal d’aprovar el projecte del pla d’igualtat. Que-da pendent de ser aprovat per la Mesa Sectorial. En la comissió ens van fer la presentació d’un document que recull les recoma-nacions per a l’ús no sexista de la llengua en l’àmbit de la salut, al qual s’intentarà donar la màxi-ma difusió possible i la del proto-col per a l’atorgament dels drets i permisos previstos en la legislació vigent per a les persones víctimes de violència masclista que presten els seus serveis a l’ICS.

A més, en el sí de la comissió d’igualtat, s’està elaborant un qüe-

stionari d’igualtat adreçat al per-sonal. És començarà la seva ad-ministració a les Terres de l’Ebre. Aquest qüestionari pretén conèixer la percepció que té el personal de la mesures que ha près l’ICS per tal de garantir la Igualtat entre do-nes i homes.

Un dels requisits pel compliment del pla d’igualtat és la creació d’una nova figura anomenada Agent d’Igualtat d’Oportunitats, la Sra. Vanessa Garcia a l’ICS, qui alhora forma part de la comissió. És una professional amb formació i experiència, especialitzada en matèria d’igualtat entre homes i dones. Una de les seves funcions

consisteix a vetllar pel compliment de les mesures i la legislació vi-gent en matèria de riscs laborals i d’igualtat de gènere en el treba-ll, detectar i comunicar qualsevol tracte discriminatori, planificar i proposar mesures per tal d’afavorir la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.

En aquest dies que estem vivint, les discriminacions cap a les do-nes van en augment. No és nou que, en totes les crisis viscudes, el col•lectiu de les dones és un dels que més pateix. Per tant, davant de qualsevol situació que consi-dereu que pot vulnerar els vos-tres drets, la vostra secció sindical de CATAC-CTS us pot posar en contacte amb el nostre represen-tant en la comissió i amb l’Agent d’Igualtat.

Fons d’Acció Social, retallada del 50%

El passat 14 de juliol es va reunir la comissió de seguiment de l’Acord del Fons d’Acció Social. Com CA-TAC-CTS ja va informar, el Govern ha reduït l’import dels fons un 50%, és a dir, de 6.�00.000 euros ha passat a �.�00.000 euros. En la reunió, l’ICS va plantejar la possibilitat d’arribar a un acord per fer el repartiment d’altra for-ma, reduint l’import de determi-nats ajuts o bé, reduir-los tots un 50%. CATAC-CTS va manifestar que no participaria de cap acord que retallés uns imports que ja es-taven acordats i pactats en el seu dia. Per tant, vam fer constar que aquesta retallada del fons era un incompliment dels acords de la Mesa General de negociació dels empleats i empleades públiques i de la Mesa Sectorial de negocia-ció.

Un 40% menys de DPOs

Els objectius d’aquest any incorpo-ren una novetat important en rela-ció als objectius dels darrers anys: Els objectius corporatius passen de tenir un pes d’un �0%, en re-lació als objectius generals, a un 40%. Els ítems i el corresponent pes específic són els següents:

- capacitat resolutiva/activitat as-sistencial, té un pes de 40 punts, - sostenibilitat, relacionada amb l’acompliment pressupostari, 50 punts - i �0 punts la qualitat, seguretat clínica i accessibilitat.

El primer vol dir assumir la reta-llada de l’activitat, per tant volen fer-nos còmplices de la retalla-

da de serveis. A més, el primer i tercer d’aquests ítems pengen de la sostenibilitat, és a dir, que si no es compleix el pressupost la resta d’ítems tampoc no es donen per complerts.

Tothom sap que aquest any serà un any amb desequilibri pressu-postari, tots els gerents ens han dit que no podran respectar el pres-supost assignat i que la Conselle-ria ja hi compta. Per tant, cap àm-bit assolirà aquest 40%. Si tenim en compte que l’any passat el cost global dels objectius de l’ICS va ser d’uns 85 milions d’euros, amb aquesta mesura s’estalviaran més de �0 milions. La resta d’objectius, el 60%, es correspon amb els ob-jectius individuals i grupals de cada any.

Entre els Objectius i la retallada del Fons d’Acció Social, l’ ICS s’estalvia almenys, a càrrec nostre, 33 milions d’euros

El Pla d’igualtat de l’ICS

Ja fa mesos que l’ICS va confesar que tenia 1000 treballadors menys en plantilla. La falta de transparència sobre la situació actual demostra fins a quin punt ens governa una màfia.

��

Un moviment imparable ha esclatat No et quedis enrere!

El moviment del �5-M, dels in-dignats i les indignades, de les acampades, de les grans mani-festacions al carrer, ha estat una sorpresa més gran de la que tots i totes esperàvem. Moltes són les arrels i les claus de l’èxit que s’han apuntat: els precedents del món àrab, les noves xarxes socials, la necessitat d’expressar tanta in-dignació sostinguda, la necessitat també d’explorar noves solucio-ns, l’absència de símbols partidis-tes, el poc compromís requerit per a la participació, és a dir, que no t’arrisques a perdre ni la feina ni di-ners pel fet de participar-hi...

Si va començar denunciant aspec-tes genèrics com l’absència d’una democràcia real, la corrupció i els privilegis, la manipulació dels mit-jans informatius, els abusos dels bancs, les mentides sobre la crisi, després ha entrat a denunciar, amb nosaltres, les retallades. Els indig-nats han estat, en molts casos els usuaris que sempre hem desitjat tenir al nostre costat i els actes or-ganitzats en el sí del moviment han

constituït, segueixen constituint hores d’ara, una universitat popular per conéixer les injustícies del sistema. Després dels intents de criminali-tzació del moviment, les enquestes li donaven el suport del 70% de la població, molt superior al ��,5% de CiU.

Afilia’t a CATAC-CTSper mig de la teva secció sindical o del nostre web

Al nostre web podràs trobar el que t’interessa en relació a la nostra feina, a la nostra professió, ampliació de les noticies que

aquí t’oferim...Visita’l habitualment i veuràs que cada cop hi ha més eines útils.

www.catacctsiac.cato

http://iac.pangea.org/sanitat/observatori/principal.php