HISTÒRIA 2n BatxilleratTEMA 1: LA RESTAURACIÓ (1875 – 1931) 3ª part

Evolució econòmica i demogràfica, 1875-31

(temes 4 i 5 llibre de text)

EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) (T4 i 5)1. Pervivència d’una economia agrària (p. 98-99/130-131)

1.1 EVOLUCIÓ DE L’AGRICULTURA ESPANYOLA (XIX)

- Sector majoritari, de baixíssima productivitat (p.98) i

- Mecanització baixa, mà d’obra barata

. Latifundisme i minifundisme

- Fracàs desamortitzacions (XIX)

- Estructura de la propietat

- mà d’obra jornalera

. Mala qualitat terra i clima poc favorable

. Més producció menys productivitat

- Mercats locals = subsistència / Falta d’un mercat integrat (lligat a la industrialització) text pàg. 115 !!!

- Diferenciació regional

. Latifundis cereals centre i sud

. Mitjana propietat patata, blat moro al nord (cas especial a Galícia)

. Mitjana propietat ,especialitzada al mediterrani, de vinya, olivera, fruita seca..

. 1800 11 milions (72 % població agrària, ramadera)

. 1900 18 milions (65 % població agrària, ramadera)

. 1930 24 milions (45% població agrària, ramadera)

Rendiments i productivitat per hectàrea

0

50

100

150

200

250

300

Espanya

Itàlia

Alemanya

França

Dinamarca

Holanda

Espanya 58 55 61

Itàlia 156 161 180

Alemanya 148 205 218

França 128 136 153

Dinamarca 140 202 270

Holanda 192 237 282

1890 1910 1930

CARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA, RESUM

1.- Productivitat escassa. No modernització2.- Estructura desigual propietat3.- Mercat local 4.- Diferències regionals

DOCUMENT COMPLEMENTARI 3ª PART- TEMA 1: EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875-1931) LA “QÜESTIÓ SOCIAL” Fonthttp://www.hispanidad.info/tema51.htm

En el primer tercio del siglo XX hay casi dos millones de jornaleros en que, junto con los familiares a su cargo, son casi la tercera parte de la población total. Respecto a la población activa, que era de 8'4 millones de trabajadores productivos, son casi la cuarta parte: el 23'8% en 1931.

En 1860, había habido 2'35 millones de jornaleros, que eran casi la mitad de la población activa, que ascendía a 4'8 millones de trabajadores productivos: el 49%.

Luego, están los recién escapados del hambre del jornalerismo al peonaje industrial sin cualificación con la emigración, a costa del desarraigo y de ser víctimas de las lacras sociales urbanas

TORNAR

Les dificultats dels jornalers

Espanya 1900Espanya 1930

Primari

Secundari

Terciari

Primari

Terciari

Secundari

Estructura de la propietat a Espanya (1930)

95%

4%1%Granspropietaris

Mitjanspropietaris

Petitspropietaris

EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931)1. Pervivència d’una economia agrària

POBLACIÓ ACTIVA PER SECTORS

Rendes de la terra a Espanya (1930)

43%

25%

32%

Granspropietaris

Mitjanspropietaris

Petitspropietaris

TORNAR

EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) (T4 i 5)1. Pervivència d’una economia agrària (p. 98-99/130-131)

1.3 TRANSFORMACIONS DE L’AGRICULTURA CATALANA

. Algunes diferències respecte de la resta d’Espanya

. Mitjana propietat i règim d’emfiteusi

. Creixent especialització al litoral (vinya, fruita seca): exportació

. Millores tècniques: eines, adobs, noves rotacions, extensió regadiu..

. Petit mercat interior.. Intercanvi ciutat-camp / Acumulació relativa de capital

. Cooperativisme, inicis XX

1.2 LA CRISI DE FINALS DE SEGLE XIX

. Crisi 1880-1910 / Destaquen els efectes de...

. Revolució transports ...

Importacions cerealístiques massives (EUA, Rússia..)

Enfonsament de preus

. Fil.loxera i conflicte rabassaire

Un paràsit que mata ceps / Catalunya 1879

Substitució per ceps americans

Conflicte rabassaire: una autèntica divisió social / Intent dels propietaris d’imposar contractes més breus / Sindicat agrari: Unió Rabassaires (1893)

EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) (T4 i T5)2. Les limitacions de la industrialització (p.100,101/104,105/132,133)

No genera suficients

Desincentiva

Agricultura i mercat no integrats (p.115)

Propietat mal repartida

Nivells subsistència

Baixes productivitats

CAPITALS

Especulació financera

Invertir en deute públic

Invertir en terres

Especulació immobiliària

INVERTIR EN ACTIVITATS

INDUSTRIALS

per

CATALUNYA/Àrees amb una petita classe mitjana de pagesos propietaris i/o arrendataris emfiteutes, acumulació petits capitals familiars, retorn capitals americans des del 1825-30 Es va ACUMULAR CAPITAL per...

2. El capital dóna més rendibilitat si...

1. Manca de revolució agrícola

3. Altres

. Desestabilització política

. Retard demogràfic

. Posició geogràfica (export/import)

. Decisions foment ferrocarril (Llei Ferrocarrils, 1855)

. Absència “esperit capitalista”

. Decisions explotació minera (Llei de Bases Generals per la Mineria, 1868).

. Infradotació matèries primeres i fonts energia

INTRODUCCIÓ: RAONS QUE EXPLIQUEN EL RETARD INDUSTRIAL ESPANYOL

2.1 LA INDÚSTRIA TEXTIL CATALANA (p. 100-101)Limitacions pròpies…

Manca fonts energia i matèries primeres / limitacions mercat / escassos capitals / deficiències xarxa comunicacions / escàs sistema financer propi

COLÒNIES INDUSTRIALS. AMPLIACIÓ / Dos mètodes d’investigació històrica: l’arqueologia http://goo.gl/Q71sF i la història oral http://goo.gl/Esrxj

EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) (T4 i T5)2. Limitacions de la industrialització (p. 100,101/104,105/132,133)

Necessitava del PROTECCIONISME ARANZELARI per falta de COMPETITIVITAT

a) 1ª Etapa: Els inicis / Catalunya, pionera / 1830-60 .- Sector textil cotó.- Major disponiblitat de capitals (repatriació capitals de les colònies, modernització camp aporta primers capitals, antics artesans que acumulen capital).- Incorporació tècniques i maquinària angleses (màquina vapor, importació carbó anglès i

asturià, progressiva mecanització de filatura i tissatge).- Els “vapors industrials” (Maresme, Barcelonès, Garraf..Ex: Vapor Vell i Nou, Bonaplata..)

b) 2ª Etapa: 1860- finals XIX.- Guerra Secessió EUA.. “fam del cotó”.. Industrialització de la llana (Sabadell, Terrassa..).- 1869.. Invent: turbina… energia hidràulica ..Les “colònies industrials” (i 2).- Mecanització paper, suro, aiguardent… aparició química, metal.lúrgia..

TORNAR

La revolució agrícola és precedent i causa de la revolució industrial.

•L’augment sostingut de producció i productivitat agràries contribueixen en tres maneres a la industrialització:•1.creen excedent per alimentar les ciutats,

•2.creen excedent de població i promouen l’èxode rural; la mà d’obra necessària per la indústria,•3.la població rural i urbana consumeixen productes industrials.•A més, l’agricultura productiva permet acumular capitals (provinents de les vendes interiors o de les exportacions).•L’agricultura espanyola no va dur a terme satisfactòriament aquestes funcions.• Tortella, G.

Les colònies industrialsLes colònies industrials

Ús de l’aigua com a font d’energiaÚs de l’aigua com a font d’energia

Per al funcionament de la roda hidràulica i la turbina

Salts d’aigua aïllats dels nuclis urbans

cal

Construcció d’habitatges i serveis bàsicscal

A partir de 1860, expansió de les colòniesA partir de 1860, expansió de les colònies Ter i Llobregat

A causa de Manca de carbó catalàAbundant mà d’obraObres d’infraestructura baratesLegislació sobre aigües adequada

Els espais d’una colòniaEls espais d’una colòniaEspais productius (fàbrica, tallers, magatzems, oficines, canals i resclosa)Espais de residència i serveis (habitatges, botigues, cafè, casino, fonda, teatre, cinema, escoles, horts, galliners...)Espai de domini (Casa propietari, església...)

TORNAR

TORNAR

TORNAR

2.2 i 2.3 SIDEROMETAL.LÚRGIA i MINERIA (p. 104 i 105)

. Siderúrgia: Des de 1830 increment demanda ferro / escasssetat de ferro i de carbó de qualitat

. Zones desenvolupament siderúrgic (Màlaga, Astúries, Biscaia)

. Elevats costos elaboració, necessitat ajuts estatals i proteccionisme

. Finals XIX: metal.lúrgia al P. Basc (acer), construcció naval (Biscaia, Ferrol, Cat) i ferroviària (Cat).

. Mineria

. Escassa importància mineria fins 1868 / efectes pobres a l’economia

. Llei de bases generals per la mineria (1868). Liberalització del sector = concessions per fer front al deute

2.4 SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL i el paper de la BANCA (p. 132 , 133 i 135)

. Finals XIX i Inicis XX

. Electricitat (facilitats d’ús i trasllat) i noves indústries : química, alimentària, paperera, elèctrica, mecànica, siderúgica

. Industria, Madrid

. Una banca oligopòlica

. major poder financer Madrid/P. Basc

* Assoliment tardà d’un mercat integrat consolidat

EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) (T4 i T5)2. Limitacions de la industrialització (p. 100,101/104,105/132,133 i 135)

. Centres de producció / MAPA PÀG 117!!!

2.5 PROTECCIONISME i LLIURECANVISME

. Conceptes

. Espanya: escàs mercat interior / cal exportar (2ª meitat XIX) / El proteccionisme català

. Diferències interessos fins anys ‘90: terratinents vs industrials (lliurecanvisme vs. proteccionisme)

. Les polítiques aranzelàries segons governs i dinàmica europea

- Proteccionisme fins 1869 (Aranzel Figuerola) i lliurecanvisme 1869-91

- L’aranzel proteccionista de 1891 / Demanat per tots els productors

- XX: els aranzels més alts d’Europa .. Pèrdua competitivitat

EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) (T4 i T5)2. Limitacions de la industrialització (p. 100,101/104,105/132,133 i 135)

EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931)3. Els transports: el ferrocarril (P. 102, 103 i 134)

3.1 CONSTRUCCIÓ XARXA FERROVIÀRIA

3.2 CARACTERÍSTIQUES i CONSEQÜÈNCIES

Ferrocarril: clau per constituir un mercat integrat / S’aconsegueix parcialment

Inicis 1848 (BCN-Mataró). El problema de l’amplada de via i l’orografia

Llei de ferrocarrils 1855 ...... Intensa construcció

creació S.A

subvencions estatals que garantien beneficis mínims

facilitat per importacions siderúrgiques estrangeres

precipitació en la construcció. Objectiu: construir i cobrar

tramat radial / desatenció perifèria / problema amplada via !

Expectatives d’inversió frustrades: crisi 1866 / Retorn a la construcció entre 1876 i 1885

EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931)4. Evolució demogràfica (P. 96, 97, 126, 127, 128 i 129)

ASPECTES A TENIR EN COMPTE . Comparativa ESPANYA -CATALUNYA

. Evolució règim demogràfic al segle XIX i inicis XX (p. 96, 97, 126)

. Distribució població (p. 96, 97 i 126)

. Sectors econòmics (p 96, 97)

. Moviment migratori camp – ciutat (p. 96, 97, 127)

. Migracions exteriors ( 96 i 126)

. Les ciutats (p 128 i 129)

* Observar les diferències entre Catalunya i la resta d’Espanya pel que fa a les dinàmiques de migració.

HO TREBALLEU VOSALTRES!!

EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931)5.- Noves classes socials ( p. 97, 131, 136 i 137)

OBSERVAR L’ EVOLUCIÓ D’UNA SOCIETAT TRADICIONAL a una SOCIETAT de MASSES

. Els grups socials a l’ Espanya del XIX (p. 97)

. Els grups socials a l’Espanya de principis del XX (p. 136)

. La vida al camp (p. 131)

. La vida a la ciutat (p. 137)

* Tenir en compte la pervivència en amplíssims sectors de la població de valors col.lectius, culturals i religiosos tradicionals

HO TREBALLEU VOSALTRES!!

Pàg. 116

TORNAR

TORNAR

Pàg. 117