Localització del mite dins de l’obra (Les Metamorfosis d’Ovidi).

El mite de Píram i Tisbe es troba en el IV llibre de Les Metamorfosis d’Ovidi. Abans d’aquest mite està el de les Minieides, i després, el de Mart, Venus i Vulcà. Les Minieides decideixen contar relats mentre treballen la llana i, una d’elles, després de dubtar entre diverses possibilitats, comença a contar el mite de Píram i Tisbe.

Resum del mite.

En aquest mite és conta una história d’amor entre dos veïns, Píram i Tisbe. Píram era un xic jove i molt guapo, i Tisbe una xica molt llesta. Vivien a Babilònia, en l’Orient.Píram i Tisbe estaven molt enamorats, però hi havia un obstacle en el seu amor, els seus pares, ja que no els deixaven estar junts perquè les famílies estaven enfrontades. Es van comunicar durant un temps a través d’un clavill de la paret mitgera de les dues cases. Un dia, Píram i Tisbe van quedar, sense que els pares s’adonaren, per a estar junts. Van decidir veure’s en el camp, junt al sepulcre de Nino, al costat del qual hi havia una morera que tenia els fruits blancs com la neu, però va passar una cosa que ningú s’esperava:Quan Tisbe arribà al sepulcre, va veure una lleona que venia de menjar-se un bou, i per a que no l’atacara, Tisbe se n’anà a amagar-se a una cova que hi havia prop. Mentre corria, li va caure un vel que portava. Quan la lleona va veure el vel s’aproximà a ell i el trencà. El va deixar a terra tot trencat i ple de sang, i se n’anà. Més tard Píram arribà, i, quan va veure el vel de Tisbe, va pensar que ella havia mort, i amb l’espasa que portava, es va matar. Poc després Tisbe va va tornar al sepulcre, suposant que la lleona ja se n’hauria anat, i, al veure a Píram estirat a terra mort i el vel a prop, ho va comprendre

tot. Com que ella sense ell no podia viure, abans de matar-se, va suplicar als déus que els pares del dos els enterraren junts. Es col·locà damunt l’espasa de Píram i es deixà caure fins que va morir. Al escampar-se la sang dels dos enamorats, el fruit de la morera que hi havia prop d’allí, es tornà negre.Nota: La morera és un arbre originari de les zones temperades d’Àsia, com Pèrsia. Precisament els fets del mite s’esdevenen a Babilònia. Les fulles de la morera serveixen per a alimentar als cucs de seda.

Zona Geogràfica on passen els fets del mite.

En el mite de Píram i Tisbe, els fets ocorren en l’antiga Babilònia (Irak).Mapa de Babilònia.

Jardins de Babilònia, una de les set meravelles

Comentari de les paraules del vocabulari més difícils.

En aquest apartat anem a comentar les paraules de la traducció que hem trobat més dificils:

- “Y hundió en sus ijares el hierro que llevaba al cinto.” En sus ijares: cavidades colocadas entre las costillas falsas y los huesos de la caderas. Cinto: faja de cuero, estambre o seda, que se usa para ceñir y ajustar la cintura con una sola vuelta, y se aprieta con agujetas, hebillas o broches.

- “He aquí que, sin estar libre de miedo todavía, pero para no hacer defección a su amante…”

Para no hacer defección: para no abandonar a su amante con deslealtad.

- “Y con el semblante más pálido que el boj sufrió…” El boj: es un tipo de árbol.

Comentari de les al·lusions mitològiques, geogràfiques o literàries més significatives

- “Allí donde se dice que Semíramis ciñó de muros de tierra cocida su elevada ciudad”: En Babilonia, ciudad cuyas murallas son de ladrillo, construídas por orden de la reina Semíramis.

- “Reunirse junto al sepulcro de Nino”: Nino, rey y fundador de Nínive, esposo de Semíramis, que le sucedió e hizo edificar Babilonia; todo ello según las vagas e imprecisas noticias que sobre el Oriente legendario tenían los griegos y romanos.

Influència del mite en les arts plàstiques; diapositives de pintures, escultures, ceràmica...

Lucas Van Leyden, 1514. Amsterdam, Rijksmuseum.

Escena de la mort de Píram i Tisbe al costat de la font.

Manuel Deutsch, s. XVI, 1520. Bale. Mort de Píram i Tisbe

Gregori Pagani, 1605. Mort de Píram i Tisbe.Estan presents Píram i Tisbe i la font.

Nicolas Poussin, s.XVII, 1650-51. Frankfurt.

Abraham Hondius, 1695. Mort de Píram i Tisbe

Mort de Píram. En la fotografía estan presents Píram i Tisbe. El autor és anònim. Està pintat amb tèmperes. Mort de Píram i Tisbe. Estan presents Píram i Tisbe, la font

i la lleona.

Nota: La mort del amants va inspirar a molt pintors i els va servir també per a la representació de paisatges campestres.

Influència del mite en la literatura.

-Romance medieval: Tisbe y Píramo que fueron leales enamorados,allá en gran Babilonianacidos, también criados, de su desastre y fortuna quiéroos contar y sus hados. Píramo, gentil mancebode nobles padres honrados, requirió a Tisbe de amorescon motes muy requebrados.Apiadándose Tisbe de sus penas y cuidados, concertáronse una noche, en ser sus padres echados, salir fuera de la ciudad, secretos, disimulados, a un lugar constituido junto de uno verdes prados, fuera de conversación por estar más ocultados. Tisbe, la hermosa doncella, fue con pasos abreviados primera avenida al puesto, do con gritos denodados vio venir una leona,los pies en sangre bañadosde una vaca que había muerto por aquellos despoblados. De gran miedo dio a huir: con sentidos alterados dejó el manto y, la leona

con sus pies ensangrentados hízole pedazos todo, dándole fieros bocados. Ya Píramo se veníaa do habían de ser hallados y por la luz de la luna, que daba por los sembrados conoció el manto de quién fue por sus dedos trenzado. En ver rasguños tan fieros y de sangre señalados, dijo: “Leona ha de presto mis placeres conturbado, y pues sus carnes y huesos en su vientre ha sepultado de mi tan querida Tisbe, sean mis días abreviados. Hirióse con el puñal, fueron de presto acabados. Volviendo allí Tisbe, vido a sus amores finado; con el mismo puñal dióse en sus pechos delicados. Murieron ambos a dos como amantes desdichados, y de alabastro en sepulcro luego fueron sepultados.

Romance de la Antigüedad Clásica. Marichu Cruz de Castro.

· Comparación con el mito de Ovidio: En este romance no se nombra el árbol (moral). Dice que Píramo y Tisbe se matan con un puñal y en

la otra versión con una espada. La leona mata a una vaca, y en la versión de Ovidio a un buey. · Vocabulari: -Hados: destino, de cuyo poder los hombres no pueden escapar.-Mancebo: joven-Motes: palabras-En ser sus padres echados: cuando sus padres se echaron, se acostaron.-Secretos: a escondidas-abreviados: cortos-do: donde-denodados: decididos-el manto de quién fue por sus dedos trenzado: hecho por ella-de presto: prontamente, muy pronto-sean mis días abreviados: que se acorte mi tiempo de vida, que yo muera.-vido: vió-finado: sin vida

-Romeu i Julieta: El mite de Píram i Tisbe te una influència particularment important en l’obra Romeu i Julieta de Shakespeare (1595), inspirada a la seua volta en antigues llegendes dedicades al mateix tema. Si comparem les dos versions trobarem semblances i diferències:

Píram i Tisbe Romeu i JulietaLloc de la mort Junt al sepulcre de

Nino, en Babilònia.En un sepulcre en Verona.

Perqué estan ahí?Quedaren d’amagades per a veure’s.

Romeu va anar al sepulcre a vore a Julieta perquè es pensava que estava morta.

Mort de la xica Al veure a Píram mort, es posa sobre l’espasa, es deixà caure i va morir.

Al vore a Romeu mort, es mata a si mateixa. En realitat Julieta “mor” dues

vegades.Mort del xic Es pensava que Tisbe

s’havia mort al vore el seu vel, i es suïcidà.

Es beu el verí perquè es pensa que Julieta està morta.

Hi havia algú més? No. Si, Fray Lorenzo

Influència del mite en la música o en el cinema.

D’ aquest mite es pot trobar, de forma indirecta, una versió en el cinema. Està inclosa en la pel·lícula “Sueño de una noche de verano” (1999), de M. Hoffman (William Shakespeare). En està pel·lícula apareix una versió còmica sobre el mite de Píram i Tisbe.

Comentari personal sobre el mite, les dificultat que s’han trobat...

Des d’un principi sabíem que ens anava a agradar aquest mite, ja que havíem sentit parlar d’ell abans en classe de castellà. Personalment, a la meua companya i a mi ens ha agradat molt el mite, ja que és molt bonic, i es tracta d’un amor prohibit. No hem tingut moltes dificultats en fer el treball. En un principi no teníem molta idea de com fer-ho, però gràcies a la nostra professora ho hem pogut resoldre fàcilmente, ja que ens va aportar molta ajuda amb fulles que ens donava.

BIBLIOGRAFÍA.Images del mite: -Héroes y dioses de la antigüedad. Guía iconográfica. Alianza Editorial.

-www.chironweb.org