LLATÍ Llengua parlada a Roma en l’antiguetat

S’estengué pels territoris conquistats per Roma entre els segles III aC. I V dC. = ROMÀNIAROMÀNIA

Oral

• vulgar = parlar pel poble (vulgo)

• romanç = llengua de Roma

Es desenvoluparà entre els segles V-VIII dC. i donarà lloc a les

LLENGÜES ROMÀNIQUESLLENGÜES ROMÀNIQUES

EVOLUCIÓ

En la ROMÀNIA ROMÀNIA es formaran dos grups de llengüeses formaran dos grups de llengües

LA ROMÀNIA

OCCCIDENTAL ORIENTAL

Llengües gal·loromàniques

CATALÀSARD

Llengües iberoromàniques

ITALIÀ

Llengües balcanororàniques

FRANCÉSPROVENÇAL / OCCITÀRETOROMÀNIC

CASTELLÀGALLEC / PORTUGUÉS

ROMANÉSDÀLMATA

Sonoritzen les consonants oclusives (p,t,k) entre vocals o davant r:rota>roda, rueda capra>cabra

NO sonoritzen les consonants oclusives (p,t,k) entre vocals o davant r:rota>ruota capra>capra

En la formació i evolució de les llengües romàniques actuaren diversos factors:

A. El substrat preromà: influència de les llengües que parlaven els pobles anteriors a la conquista romana: SOROTAPTES, CELTES, FENICIS, GRECS, BASCOIBÈRICS

A. El substrat preromà: influència de les llengües que parlaven els pobles anteriors a la conquista romana: SOROTAPTES, CELTES, FENICIS, GRECS, BASCOIBÈRICS

B. L’estrat: llatí parlat pels repobladors romans variava segons la procedència geogràfica, el nivell sociocultural.

B. L’estrat: llatí parlat pels repobladors romans variava segons la procedència geogràfica, el nivell sociocultural.

C. El superstrat germànic i aràbic: l’aportació de les llengües invasores germàniques i dels àrabs.

C. El superstrat germànic i aràbic: l’aportació de les llengües invasores germàniques i dels àrabs.

D. L’adstrat: la influència de les llengües veïnes= occità, italià, castellà, francés.

• La fragmentació de l’imperi romà va donar lloc a les diferents llengües romàniques.

• Aquest pas fou lent i gradual.

• Se sap que a partir del segle IX aquestes llengües ja eren considerades pels seus parlants com a diferents del llatí vulgar.

• A principi del segle IX (Concili de Tours -813) es decreta que la predicació es fes en llengües vulgars.

• Comencem a trobar textos sense voluntat literària on es veu aquesta realitat lingüística diferenciada.

• Les primeres obres literàries en llengües romàniques o neollatines sorgeixen al segle XII.

És una prova

• Els primers textos de la nostra llengua que es conserven són de mitjan segle XII:

• Un fragment d’una traducció del FORUM IUDICUM (codi legislatiu dels visigots): El LLIBRE JUTGE

• Un fragment de huit fulls d’un sermó sobre l’evangeli conegut amb el nom d’Homilies d’Organyà

• L’expansió territorial de la Corona d’Aragó al llarg del segle XII i XIII motivà l’aparició de textos legislatius , deixa manera Jaume I ordena en 1276 que els documents legals foren redactats en romanç.

En el segle XII naix la primera poesia escrita en una llengua romànica: la poesia trobadoresca, escrita en occità.

Aquesta poesia, apareguda al sud del territori de l’antiga Gàl·lia, serà tan prestigiosa que en el segle XIII arribarà als territoris de la Corona d’Aragó i del nord d’Itàlia.

Els nostres trobadors copiaran no només la forma i la temàtica d’aquesta poesia, sinó també la llengua.

Per tant, la poesia culta que s’escriu en les nostres terres des del segle XIII al s. XV serà creada en llengua occitana.

Pel que fa a la prosa, serà escrita en llatí o en romanç.

Els autors de poesia culta escrita en llatí rebran el nom de POETES.

Aquells qui escrivien poesia culta en occità s’anomenaven TROBADORS.

La poesia trobadoresca va nàixer a la primera meitat del segle XII al sud de la Gàl·lia (a la zona coneguda com a "Provença", "Occitània" o "Llenguadoc")

En el segle XII, Occitània estava dividida en territoris independents governats per senyors feudals (Aquitània, Gascunya, Montpeller, Provença, etc).

Al sud d’aquest territori estava el regne de Catalunya i Aragó i al nord, el regne de França.

L'expansió catalana a Occitània

Les raons:

1. La poesia trobadoresca va assolir un gran èxit arreu d'Europa occidental i els poetes d'altres terres (sobretot del nord d'Itàlia i de Catalunya) van copiar no només el model poètic, sinó també la llengua.

2.- La proximitat geogràfica va afavorir les relacions polítiques, comercials, culturals i econòmiques entre Occitània i els comtats catalans.

3.- Les relacions polítiques entre Catalunya i Occitània havien estat sempre molt estretes.

4.- La similitud entre les llengües catalana i occitana.

Els senyors feudals occitans eren, en la seua majoria, vassalls del rei de Catalunya i Aragó.

Tant França com la Corona d’Aragó aspiraven a expansionar-se i a annexionar-se els territoris occitans.

A principis del segle XIII, el rei de França, Felip August, decideix una expansió per afegir Occitània a les seues possessions.

El rei de França buscarà una excusa de caràcter religiós: la majoria de la població occitana, inclosos molts dels senyors, professava el catarisme, considerada una heretgia per l’Església, convocà una croada amb l’ajuda dels exèrcits del Papa.

Els nobles occitans demanaran l’ajuda del seu senyor, el rei de Catalunya i Aragó Pere el Catòlic (pare de Jaume I el Conqueridor) per combatre els exèrcits croats.

Pere el Catòlic mor l’any 1213 a la batalla de Muret defensant els seus vassalls occitans.

S’acaben aquí les aspiracions de la Corona d’Aragó d’expansionar-se cap al nord. El fill de Pere el Catòlic, Jaume I, augmentarà els seus territoris cap al sud, conquerint terres musulmanes.

Anomenem "trobadors" exclusivament als autors de la poesia en provençal que creen les seues obres entre els segles XII i XIII, primer al sud de la Gàl·lia, i després a Catalunya i al nord d'Itàlia.

El seu nom deriva del verb "trobar", en el sentit de "crear literàriament".

Durant estos segles, la paraula "poeta" estava reservada per als autors de poesia culta en llatí.

El trobador era l’autor tant de la lletra com de l’acompanyament musical.

Molts trobadors eren nobles o, fins i tot, reis.

La poesia dels trobadors ens ha arribat recollida en “cançoners”.

Diferència clara entre “trobador” i “joglar”: TROBADOR: Autor de poemes musicals en llengua occitana. Podia ser de

classe alta (reis, senyors feudals...) o baixa. En el segon cas, es convertien en professionals i vivien d'aquest art (per exemple, Bernat de Ventadorn). Per als trobadors nobles, en canvi, trobar era una distracció, un complement per a la seua personalitat (és el cas de Guillem IX d'Aquitània).

JOGLAR: Recitava en públic els poemes compostos pels trobadors. Era d'estament social baix i es dedicava professionalment a aquesta activitat.

Diem que la poesia trobadoresca és una “poesia cortesana” perquè es desenvolupa a les corts dels nobles i dels reis

Els trobadors d’extracció social humil vivien a les corts dels nobles, prínceps i reis dels quals rebien una remuneració econòmica pels seus serveis.

Durant els segles de naixement, desenvolupament i expansió de la poesia trobadoresca, l’occident europeu viu sota el sistema social anomenat FEUDALISME.

La societat feudal estava estructurada d'una manera jeràrquica i ordenada en el sentit d'una piràmide

En el feudalisme s’establia una relació o pacte de vassallatge: entre el senyor i el vassall s’establien un seguit d’obligacions.

DAMA: anomenada en la poesia trobadoresca “midons”, Serà com el senyor feudal en un pacte de vassallatge.

TROBADOR: anomenat “om”, que vol dir “vassall”. Haurà de servir la dama, estarà obligat a ser-li fidel i lleial i a lloar-la en les seues poesies.

Per què diem que la poesia trobadoresca és una “poesia feudal”?

Perquè traslladarà les relacions feudals entre un senyor i un vassall a la poesia de temàtica amorosa.

VASSALLATGE FEUDAL

El senyor feudal té una situació social clarament superior a la del vassall, a qui deu protecció.

El vassall jura fidelitat i lleialtat al seu senyor

POESIA TROBADORESCA

La dama, la midons, és equivalent al senyor, és un ésser excel·lent: noble i poderosa, rica, bonica i bona. Socialment estava per sobre del seu estimat. Havia de ser casada (podia ser l'esposa d'un rei o senyor feudal)

El trobador adopta una actitud suplicant envers la dama: és l’om, el vassall, mentre que la dama és el senyor. Li jura servei amorós, fidelitat i l'honora amb els seus poemes.

El trobador obeirà la dama, perquè ella és la seva senyora i ell és el seu servent en l’amor.

La dama exigirà fidelitat al trobador, com si fos un senyor feudal.

El tema central de la poesia dels trobadors és l'amor cortès.

En aquest tipus d’amor, la dama serà superior al seu enamorat, siga quina siga la posició social d’aquest.

La dama es pot mostrar distant, mentre que el trobador, el seu enamorat, li suplica els seus favors.

DAMA I TROBADOR

Segons el concepte d’amor cortès, l’amor no és possible dins del matrimoni, que entre els nobles acostumava a ser concertat per les famílies. El veritable amor només podien viure’l els amants.

El trobador (om): És el vassall de la dama, el seu servidor. Li devia fidelitat, servei amorós, lleialtat.

La dama o midons: era la senyora feudal, la "domina". Amb freqüència, rep el nom de midons, La dama de la poesia trobadoresca ha de ser casada.

Per tant, la relació amorosa entre la dama i el trobador era adúltera.

Com que la dama era casada, el trobador havia de referir-se a ella amb un pseudònim, anomenat senyal, per no despertar les sospites del marit i dels cortesans.

El marit o gilós: si la dama està casada, el marit es converteix en el "gilós". apareix sempre en aquestes poesies com un ésser malvat, del qual s'han d'amagar.

Els envejosos maldients o lauzangiers: espien la relació entre el trobador i la dama, sempre atents a qualsevol infidelitat que puga cometre la dama per anar a dir-li-ho al senyor.

La cançó: serveix per expressar les lloances a la dama segons les pautes de l'amor cortès.

Pastorel·la: és el diàleg amorós entre un cavaller i una pastora, a la qual pretén enamorar.

Alba: poesia que canta el trobador queixant-se de l'arribada del dia després d'haver passat la nit amb la seua dama

TEMÀTICA AMOROSA

Poesia d’atac personal Sirventès: és una poesia d'atac, de crítica a un

personatge, a la vegada que serveixen per fer propaganda de les idees del trobador sobre aquest personatge.

Altres temes El plany: composició en què el poeta lamenta la

mort d'algun personatge important o d'un amic. La canço de croada: composició que el trobador

fa per donar ànims als soldats que anaven a lluitar a les croades.

La tensó: debat o discussió entre dos trobadors sobre temes diversos (qüestions amoroses, literàties o polítiques).

Alfons el CastPere el CatòlicGuillem de BerguedàGuillem de CabestanyGuillem de Cervera (Cerverí de Girona)

També van haver dones que escrivien poesia trobadoresca. S’anomenaven: trobairitz

El dia que us vaig veure (fragments)

El dia que us vaig veure, senyora, per primera vegada,quan us plagué deixar-vos veure per mi,vaig apartar del meu cor tot altre pensamenti es feren ferms tots els meus volers en vós [...].

Perquè la gran bellesa i l’agradable tractei els mots cortesos i l’amorós plaer que sabreu ferm’arrabassaren el seny en manera quedes d’aleshores, senyora gentil, no el puc recuperar [...].

I és que us amo, senyora, tan lleialmentque Amor no em dóna poder per amar-ne una altra [...].

Ai!, tant de bo fos ja l’hora, senyora, que veiésque per pietat em volguéssiu honorar tantque només us dignéssiu a anomenar-me amic.

Llegeix els fragments del poema El dia que us vaig veure i contesta aquestes preguntes:

a) A quin gènere pertany?

b) A qui es dirigeix el jo poètic? Què li demana?

c) Com l’anomena? Quin tractament li dóna?

d) Quines qualitats troba el trobador en la dama?

e) Què demana el trobador a la dama?

f) Quin és el senhal d’aquest poema?

Faré cançoneta lleu i plana,Lleugereta, sense ufanaI de Mon Marquès,El traïdor de Mataplana,Que és farcit i ple d’engany.Ah, Marquès, Marquès, MarquèsSou farcit i ple d’engany!

Marquès, banhagen les pedresDe Melgur, prop de Someiras,On perdéreu tres de les dents;Però tant se val, perquè les primeresHi són però no s’hi coneix gens.Ah, Marquès, Marquès, MarquèsSou farcit i ple d’engany!

[...]

GUILLEM DE BERGUEDÀ

Contesta aquestes preguntes:

a)A quin gènere pertany este fragment?

b) En compondre aquest poema, quina intenció tenia el trobador?

c) Qui n’és el destinatari?

d) Quins són els retrets que el trobador dirigeix al noble?

e) En la segona estrofa, en parlar de les dents i les pedres, utilitza un cert humor mofeta o de burla? En què consisteix?

GUILLEM DE BERGUEDÀ

Consirós cante i em plany i plorepel dolor que m’ha presi s’ha emparat del meu corper la mort de Mon Marquès,En Ponç, el noble Mataplana,que era franc, liberal i cortès [...].

Marquès, si jo vaig dir de vós folliesi mots vilans i descortesos,en tot he mentit i errat,car mai, des que Déu bastí Mataplana,no hi hagué vassall que tant valguési que fos tan noble i valent,i tan honrat [...].

contesta les preguntes següents:

a) En compondre aquest poema, quina intenció tenia el trobador?

b) Quines són les qualitats que el trobador atribueix al noble?

c) Què ha canviat entre el moment en què el trobador va escriure el sirventès i el moment en què escriu el plany?

d) Demostra penediment, el trobador? En què es nota?