Tempus Non Fugit

8/3/2019 Tempus Non Fugit

1/55

A partir de DILEGS deRoland Dubillard

Direcci: Ester Nadal

Alumnes del grup 2.1 Collegi de Teatre de Barcelona


2/55


3/55

SINOPSIPer un grup dactors que representaven Dilegs de Roland Dubillard, el temps es

converteix en una circumferncia on el passat, present i futur es recicla a cada instant

per ser viscut i reviscut. Fins on es transgrediria el text, lobra, els personatges i els

propis actors?

Quina diferncia hi hauria a partir daquell moment entre la realitat, els somnis i els

records? Estar desperts, adormits; ser, no ser; avui, ahir. s a dir, el temps. I qu s el

temps? No s una altra cosa que lespai entre els nostres records, retinguts en la

memria.

I qu s la memria, sin la possibilitat de reviure temps passats, temps on rem,

temps on somivem que seriem, temps on vivem.

LESPECTACLE

NON TEMPUS FUGIT, no pretn una altra cosa que ser un espectacle de creaci i

investigaci, per un grup destudiants dart dramtic.

Sota el filtre i, alhora, calidoscopi de lEster Nadal i desprs de dos anys de feina

conjunta, els uns al costat dels altres, la fora de lobra radica en lenergia collectiva

del grup, daqu que sigui un espectacle on els 21 actors romanen a lescenari en tot

moment.

NON TEMPUS FUGIT s un creaci de laboratori teatral dun reactant directiu amb 21

elements personals.

.


4/55


5/55

1. LA BUTXACA I LA M Barbara Tobella / Carla Torres

2. WELCOME TO BURLESQUE Pau Gmez / Grup 2.1

3. MATRIMONIS Alejandro Martnez / Victor Len

4. ALTERCAT Adri Mas / Elisabet Gran

5. MAREA PUJANT Jlia Torres / Nuria Vilahur

6. L'ARBRE DE NADAL Cristina Prunell / Patricia Violan

7. LA CONFESSI Marc Albella / Alejandro Martnez

8. NOSTALGIA Paula Arest / Yudier Andrs Zapata

9. LA PLUJA Laura Carbonell / Pau Gmez

10. EL COMPTAGOTES Judit Mas / Edu Roig

11. MSICA D'ARMARI Carlos Briones / Elba Romero

12. SOMNI D'EN JORDI Sergi de la Fuente / Carlos Serrano


6/55


7/55

1. LA BUTXACA I LA M

1.- Renoi, quantes nous que t, oi?

2.- La butxaca plena.

1.- Ja ho val! No se les acabar mai. T una butxaca ben grossa!

2.- s una butxaca en forma d'acordi.

1.- O sigui que vost es vesteix de forma prctica. A quina modista va?

2.- A Can Marr, perqu pels tratjos s el color que ms m'agrada. Et pots refregar amb el que

vulguis i ning no se n'adona. Per noms s el tratjo el que em faig fer a can Marr. Les

butxaques sempre me les faig fer desprs per un especialista. Miri: una butxaca per a cada

cosa, no n'hi ha cap d'igual. Una butxaca per la m dreta, una butxaca per la m esquerra, i

ni pensar en posar la m dreta dins la butxaca de la m esquerra, impossible.

1.- Home, es clar, o es tora en espiral o es posa dins els pantalons a l'inversa.

2.- No em faci riure. Ni que em posi a l'inversa dins els pantalons la m dreta no em pot entrar

dins la butxaca esquerra. Ni que hi volgus posar una taronja no hi entraria. Sn butxaques

a mida. Per dintre sn fetes com guants.

1.- I qu?

2.- Doncs que s com si jo volgus posar la m dreta dins un guant de l'esquerra, que no pot

ser.

1.- I perqu. Que no t les dues mans iguals?

2.- Per que diu! Si tinc les dues mans iguals! Les meves mans sn iguals que les seves.

Miri: Si no les veissim alhora podrem pensar que l'una s l'altra. Ja veu si s'assemblen.

1.- Doncs si s'assemblen tant, b es deurien poder posar al mateix guant.

2.- s veritat. Aqu hi ha alguna cosa que no funciona. A veure, ensenyim les seves.

1.- En el meu cas no s igual, perqu jo porto butxaques normals (de can Butxaca) i hi puc

posar el que sigui. Per a mi no seria cap problema que les meves mans no fossin iguals.

Fins i tot em podria posar els pantalons a l'inrevs i tot.

2.- Doncs sap que li dic, que aix de les mans enganya. Tens dimpressi aquesta, que

s'assemblen i fins i tot ves quin maldecap ens portaria de dir-ne les diferncies, i tot de

cop...

1.- Sobretot el que tenen de diferent la m dreta i la m esquerra s que no estan situades al

mateix lloc.


8/55

2.- Aix s veritat. Per encara li dir ms, el que passa s que en realitat elles fan veure que

s'assemblen. Fixi-shi b.

1.- Doncs si que t ra. Ho fan veure. Segons vost, quina creu que imita l'altra?

2.- Vagi a saber. Deu ser la ms jove que imita la ms vella.

1.- Pot comptar. Les meves, de mans, tenen la mateixa edat.

2.- I quants anys tenen?

1.- Els mateixos que jo.

2.- En tot cas, les seves mans sn com les meves : s'imiten molt malament.

1.- Si. Ms aviat es tractaria del contrari d'una imitaci. Perqu com ms me les miro, ms

trobo que sn diferents. Fins al punt que crec que no hi ha res de ms diferent de la meva

m dreta que la meva m esquerra.2.- s ben senzill, entre les dues noms hi ha que diferncies. Fins i tot trobo que s un xit

d'arribar a dissemblar-se fins aquest punt.

1.- Vol dir que no ho fan expressament?

2.- Segurament. Una m es deu haver dit: no m'haig d'assemblar en res a l'altra m i ha pres

justament el cam contrari.

1.- Si. s veritat. Com a mitj per arribar a assemblar-se, no s cap bestiesa aix. O sigui que

no hi ha res que s'assembli tant a una cosa com el contrari d'aquesta cosa.

2.- Si. Ja veu tot el que podem aprendre pel fet de ser bimans. Noms ens cal mirar-nos les

mans per adonar-nos que l'esperit de contradicci s ben capa, en el fons, d'obtenir bons

resultats.

1.- Per exemple, fixi's que la seva m dreta s'assembla molt ms a la meva m dreta que la

meva m esquerra.

2.- I s per aix que cal ser dos per donar-se la m. Les seves dues mans totes soles no sels

hi hauria ocorregut mai de donar-se la m.

1.- No podrien! Miri: no van b. No lliguen l'una amb l'altra.

2.- I aix encara s un altre aprenentatge. Si Du lo Pare hagus volgut fer-nos comprendre

que cal que ens donem les mans els uns amb els altres ho hauria fet aix. Perqu no s si a

vost li passa com a mi, per a mi, noms de provar de donar-me la m em ve com una

necessitat de m dreta dins una m dreta.

1.- Doncs, miri, aqu t la meva..

2.- Hola, qu tal? Com anem?


9/55

1.- Anar fent, i vost?

2.- Si. Potser s una tonteria de dir-nos aix.

1.- s un reflexe. Deu haver sigut aix que va nixer entre els homes la vida de societat. Com

que no es podien donar la m cadasc a casa seva, sels va oc rrer de donar-se la m entre

ells i aleshores fatalment, van comenar a dir-se: Hola, qu tal. A partir d'aquest momentvaren comenar a parlar. S'havia trencat el gla. (joc de mans)

2.- Que si, que si! I noms li podia passar al gnere hum, precisament! Perqu almenys

s'havien de tenir dues mans, que per exemple no tenien els elefants, que per altra banda es

veu que sn tant intelligents...

1.- Es que amb els elefants hi ha un factor important que juga, s la trompa.

2.- I tant!... I a ms calia que no se'n tinguessin ms de dues, de mans. Perqu fixi's amb els

micos, que en tenen quatre, oi? Res no els priva de donar-se ells tot sols la m dreta amb

l'altra m dreta, la del peu. Resultat, que els micos han sigut micos i no saben ben res de la

vida social. En canvi nosaltres no ens hem quedat com els micos perqu no tenim peus.

1.- Com que no tenim peus! Permeti'm que li digui que si que en tenim. Provi de mirar per

terra i veur que per all hi sn.

2.- s veritat! Segurs i al seu lloc. Dins les sabates.

1.- I tant! Sacrificats, en un sentit. Perqu no deu pas ser gaire divertit de ser un peu. Si hem de

parlar de la sabata com a confort, podem dir que no s comparable a un guant. O una

butxaca.

2.- Pobres peus, que mai ens posem a la butxaaca...! Que mai no es donen... el peu! Que

llunys que sn de nosaltres...!

1.- No hi ha res de mi que estigui ms lluny que els meus peus. Quina tristesa en el seu exili...

2.- I en canvi, s damunt d'ells que reposa el gnere hum, s a ells a qui devem de ser millor

que els micos, s perqu els nostres peus sn oprimits que nosaltres tenim les mans lliures!

1.- I el cap! Lliure. Perqu al capdavall, els micos, que podien semblar ms dotats que

nosaltres per un exercici aix, no sn pas precisament ells els qui toquen el piano a quatre

mans; som nosaltres.

2.- De tota manera caldr que demani al meu especialista si em pot fer butxaques per peus.

1.- Qui va amb els peus a la butxaca, pot arribar a pensar que camina, mentre que, sense ni a

donar-se'n, s'arrossega.

2.- Que qu?

1.- s un refrany del folklore dels coixos de totes dues cames.


10/55

2.- En fi tot plegat per dir-li que pel que fa a les nous, no ens morirem de gana, a la meva

butxaca per les nous no hi cabria ni una avellana, de plena que s.

1.- I miri que en t de butxaques, vost!

2.- I encara en tinc ms que vost no pot veure. En tinc de secretes. Per exemple, tinc, no s

on, una butxaca per cors.

1.- I hi t cors, a dins?

2.- Ara com ara, no n'hi tinc gaires. No se'n troben. A la butxaca de cors noms hi tinc un cor,

per cal dir que s ms aviat pesant.

1.- s el cor de qui?

2.- s el meu cor.

1.- I aquesta butxaca per a qu s...?2.- s una butxaca per a butxaques. Aqu hi guardo totes les butxaques que no faig servir.

1.- I qu ms t com a butxaca secreta?

2.- La gran...

1.- La gran?

2.- La gran butxaca. La meva butxaca, la seva butxaca. La nostra butxaca, vs!

1.- Home, si s tan gran, b lhaurem de veure, aquesta.

2.- s que vost no mira on cal.

1.- I doncs, on s aquesta gran butxaca?

2.- No ho s, on s. Per spiga que tots hi som dins.


11/55

2. WELCOME TO BURLESQUE (BSO Welcome to Burlesque)

Show a little more,

Show a little less,Add a little smoke,

Welcome to Burlesque.

Everything you dream of,

but never can possess,

nothing's what it seems,

welcome to Burlesque.

Oh, everyone is buying,

put your money in my hand,

if you got a little extra,

well, give it to the band.

You may not be guilty,

but you're ready to confess,

tell me what you need,

welcome to Burlesque.

You can dream of cocoa,

do it at your risk,

the triplets grant you mercy,

but not your every wish.

Yes, it keeps you guessing,

so cool and statuesque,

"Behave yourself" says Georgia,

Welcome to Burlesque.

Oh, everyone is buying,

put your money in my hand,

if you want a little extra,

well, you know where I am.

Something very dark,

is playing with your mind,

it's not the end of days,

just a bump and grind.

Show a little more,

show a little less,

add a little smoke,

welcome to Burlesque


12/55

3. MATRIMONIS

2.- Per ser famosos, no cal pas trencar-shi ms al cap. Qu en pensa, vost?

1.- No, em sembla que no.

2.- I desprs ens separem, i desprs jo, si a vost no li fa res, dono la volta al mn.

1.- Si, a cavall.

2.- No, a cavall no. No suporto d'anar a cavall

1.- si s aix...

2.- I a ms, els cavalls tampoc no em suporten.

1.- qu els hi ha fet?

2.- Res. No som iguals.

1.- De tota manera la volta al mn,oi...... I al capdavall no,sap?em sembla que no.

2.- Va b, doncs no ens casem.

1.- No.

2.- Doncs trobi una altra manera per a fer que als diaris parlin de nosaltres!

1.- Qu s,jo. Potser podrem fer un segrest....

2.- Un avi?

1.- No,segrestar un menor, per exemple.

2.- De menors ja no en queden.

1.- Doncs podrem segrestar un autobs. El 68 no passa pas gaire lluny.

2.- No veig gens clar qu en traurem de fer-li canviar el final. Aqu a un altra lloc, un final s un

final.

1.- Jo el que provaria s de travessar alguna caso damunt un matals inflable: el Montseny, perexemple.

2.- Ja ho vaig provar, jo. I no vaig pas sortir als diaris.

1.- En tot cas, el que s segur s que amb vost jo no m'hi vull casar.

2.- Ja em dir al perqu.

1.- Primer perqu no som del mateix sexe. Vull dir del sexe que cal tenint e compte l'altre.

2.- Si, per podrem dir que no ens n'hem adonat. Es aix el que interessa als diaris. I a mes,

vost, al mateix temps seria campi de salt de perxa, i jo seria prncep hereu d'un pas

limtrof.


13/55

1.- Abans m'havia dit que seria capit de dirigible.

2.- Es massa cridaner. De seguida demanarien de fer-me fotografies al volant del meu dirigible,

i fins i tot hauria de tenir una petita flota de dirigibles, i el problema s que no en tinc cap.

1-Fins aqu no hi ha cap problema, recordi que li vaig dir que la meva cosina Paulina estaria

encantada de deixar-li el seu dirigible. L'nic problema s que shauria de tornar inflar.

2.- De quin any s, al seu dirigible?

1.- 1900.... 192...

2.- Li petar als morros aquest dirigible, a la seva cosina.

1.- I a ms no s pas aix el que li vull dir: no,ni que sigui prncep hereu d'un pas limtrof, no

em vull casa amb vost. Per comena perqu no m'agrada prou....

2.- Ens divorciarem de seguida!1-....i a ms digui el que vulgui, aix pot fer malpensar.

2.- Per ens divorciem de seguida! I jo far la volta al mn per oblidar-lo!

1.- I la meva dona qu dir si vost i jo ens divorciem? La meva dona est en contra del divorci.

2.- Evidentment, caldria que per comenar es divorciessin vosts dos.

1.- Si, per li dic que est en contra del divorci.

2.- I la meva tamb.

(Soroll d'insecte i motoreta,lluny)

2.- I aix qu s?

1.- Sn els mosquits.

2.- Als mosquits?

1.- Si. He organitzat una cursa de mosquits pel damunt del Llobregat aquesta tarda, per veure

si parlen de mi.2.- Per veure si parla qui, de vost?

1.- No ho s.

2.- Sempre estem amb el mateix problema..

1.- De vegades penso que potser seria millor que parls de mi jo tot sol.

2.- No en trauria res.

1.- Depn. Si em fes fotos....


14/55

2.- T una anca ms alta que l'altra! I a ms, s igual, no s pas prou interessant vost perqu

alg perdi el temps a parlar-ne.

1-Si! jo. Jo parlo fora b de mi per a ser interessant.

2.- I si ara el mats, aix, de cop, vol dir que no....

1-Parlarien de mi, els diaris?

2.- Si.

1.- Si. Per s clar, si vol que li sigui franc, m'estimo ms casar-me amb vost, saltar a la

perxa.

2.- Ah!

1.- I fins i tot mestimo ms que no en parlin de mi, els diaris.

2.- Doncs desprs no es queixi si els diaris s'estimen ms parlar d'una altra cosa.

1.- Un dia o altre en parlaran,si no parem de fer el que fem.


15/55

4. ALTERCAT

1.- Sc catal jo, senyor meu!

2.- I jo tamb, senyor meu, sc catal!

1.- No deu pas fer gaire!

2.- Ms que vost, senyor

1.- Jo, senyor?

2.- Amb la cara que fa, no cal pas anar a buscar massa lluny d'on ve, vost, senyor!

1.- I aix, senyor, aix! Qu s, aix? Li diu alguna cosa aix?

2.- Apa aqu! Mireu-lo com s'estarrufa! Com si fos una prova, aix!

1.- Senyor, vost no t cap dret d'insultar la naci catalana, en el que hi ha de ms sagrat,

vost que ni sap que s, pobre xarnego!

2.- s una medalla! Que es pensa que no s que s, una medalla? Amb les quatre barres

i el que penja, s, s i s! I qu prova, aix?

1.- Que soc un catal, senyor, i que tinc dret a parlar aqu, i que vost, a callar!

2.- Per, per, per...

1.- I res de per, per , per!

2.-Per, per, per, jo tamb tinc una medalla, amb les quatre barres! Esperi que ara ho

veur si no en tinc una, i a veure quina de les dues val ms!

1.- Ah, fa goig, la seva medalla! Ja en pot ben parlar, ja!

2.- A veure, si no! s la mateixa que la seva!

1.- La mateixa! I encara t la barra de pretendre que s la mateixa! Compari, senyor, compari!

2.- Doncs quan vulgui!

1.- I no hi veu cap diferncia, eh?

2.- doncs, persnalment, no en veig cap. I miri que m'hi esforo, senyor... segurament que

dec ser imbcil, per no veig cap diferncia entre la seva medalla i la meva.

1.- Vergonya li hauria de fer, senyor, de portar unes quatre barres tan brutes! Aix no som les

quatre barres, s ronya, aix!

2.- Ronya!


16/55

1.- s la vergonya de la naci sencera, vost! S'hauria d'afusellar senyor meu, els individus que

gosen condecorar gent tan porca! No es donen condecoracions a la gent que no sn

capaos d'esdevenir gent condecorada!

2.- La meva creu de Sant Jordi, senyor...

1.- La seva creu de Sant Jordi senyor, no resplendeix com cal. Miri la meva i s'adonar del

que s un creu de Sant Jordi realment lluent!

2.- Realment, senyor, per obtenir una creu de Sant Jordi tan lluent deu haver hagut d'untar

alg!

1.- Dins quin fang l'ha arreplegat vost, la seva?

2.- Vaig ser ala caputxinada, jo, senyor!

1.- I qu?

2.- I qu? Doncs que jo s molts que no hi eren a la caputxinada, senyor meu.

1.- A la caputxinada?

2.- I doncs! No m'ho pot pas negar! Va ser un moment histric aquell!

1.- I qui s que no hi era, a la caputxinada, si li plau?

2.- Molts botiflers, senyor!

1.- Senyor, li prego que no m'insulti!

2.- No estic insultant ning, senyor, intento de recordar un fet! I si no li agrada s'hi posa

fulles!

1.- Li prego de no tractar-me de botifler, senyor! Jo no sc pas ms butifler que vost!

2.- Jo li prego que no m'insulti, senyor!

1.- s vost que em tracta de botifler!

2.- No, si vost no s pas un botifler, un carcamal, s vost!

1.- Senyor spiga que l'han vist! Vist! No intenti de canviar de conversa, ben vist,l'hem vist!

Aquella senyora l'ha vist, el senyor l'ha vist, tothom l'ha vist!

2.- Ning no ha vist res de res, senyor, perqu la sala era a les fosques!

1.- s justament aix el que se li retreu, senyor, que s'aprofiti que s's a les fosques per deixar

anar lliurament el seu mal gust llards!

2.- Jo!

1.- Si, vost! I a ms acompanyim als mossos d'esquadra!


17/55

2.- Senyor meu, vol tenir la gosadia de repetir davant aquestes noietes el que acaba de

insinuar!...

(girat)

Senyor, em vol fer de testimoni?

1.-Aquets estrangers, si sels deixes fer, aviat ho tindrem arreglat, ja no podrem anar ms al

cinema.

2.- Senyor em dic Figasola, Joana Figasola. El meu pare i la meva mare sn de Vic . Som

catalans de pares a fills des de la guerra dels segadors, senyor, i ara li dono l'ordre

d'explicar-se vost.

1.- Catal, eh? Catal! Doncs sap qu li dic, que no m'estranya! T tot el que li cal per ser-ho:

la covardia, la deixadesa, la lubricitat! Ah, s ben bonica Catalunya! Ah, sn nets, els

catalans! Noms l'hem de mira aquesta cara de pixatinters que fa! El perfecte catal mitj,

oi? Fa pudor de vi des de deu metres. El bon catalanet, abans d'anar al cinema ha de beure!

2.-El bon catalanet, senyor, sap que li diu, el bon catalanet?

1.- Digui-ho, que ho sabrem? Segur que ho he endevinat, noms en veure-li aquesta cara de

mitja-borilla.

2.- El bon catalanet li diu que: Visca Catalunya!, senyor. Si senyor sc un pixatinters.

1.- I jo tamb, senyor!

2.- I no en tinc pas vergonya! Senyor.

1.- Ni jo tampoc!

2.- Em guanyo la vida honestament, i la de la meva dona i la dels meus fills, que sn dos.

(girant-se)

Vine, reina, portals que els pugui veure tothom.

1.- Jo tamb, senyor, tinc una dona i la parelleta. (girant-se) Vinga, veniu cap aqu, que hi feuall baix! I precisament per aix, senyor no el perdo de vista! L'he vist, senyor! L'he vist

asseures a la butaca de la meva fill a les fosques! A la mateixa butaca, durant tota la

pellcula!

2.- Podria ser , senyor. No me n'he adonat. I si aix l'hagus molestat espero que m'ho hauria

dit. Noms que, ja ho veu, ella tampoc no se n'ha adonat. Noms vost se n'ha adonat,

senyor. Perqu s ben b com tots els catalans, vost!...

1.- Jo, senyor?

2.- Per tot arreu hi veu el vici. Noms pensa en aix!


18/55

1.- Ah! Ara si que em fa riure. Ah! Ah! Ah!

2.- I a ms , ja veu que ara arriben els mossos d'esquadra!

1.- Ah! Doncs si que va b. Escolti, senyor mosso!

2.- Mosso d'esquadra!

(Surten cridant aix)


19/55

5. MAREA PUJANT

1.- T, la lluna plena que torna.

2.- Encara li fotr un cop de peu si segueix aix.

1.- Qu li passa, he? Qu li hem fet perqu no pari demprenyar?

2.- Per a mi que fa publicitat.

1.- Vol dir? Doncs s una publicitat ben dolenta, perqu no se sap pas qu anuncia.

2.- I a ms, si fa publicitat, ra de ms per fotre-li unes quantes puntades de peu.

1.- I tant! Ja ho crec que si!

2.- Es clar que tamb podria ser que el que pretengui sigui precisament aix, que li fotin

puntades de peu. Potser s un anunci duna marca de pilotes de futbol.1.- Doncs sap qu li dic? Que mhaurn de donar diners a sobre si pretenen que em compri una

pilota de futbol com aquesta! Una pilota que no para de desinflar-se!

2.- En aix t ra. Potser s un anunci per una marca de manxes de bicicleta.

1.- Doncs s un anunci ben dolent! Perqu una manxa de bicicleta que em fa venir ganes de

fotre-li puntades de peu, per a mi, noms prova que s una manxa que no val res. Jo no me

la compro. Mestimo ms inflar-me els pneumtics bufant.

2.- Au, vingui, no ens hi podem pas quedar aqu.

1.- Ah no, no ens hi quedarem pas aqu. Amb aquesta lluna plena que encara ens caur sobre.

I sense res a veure al voltant!

2.- Jo, si ens quedem aqu, em tornar boja.

1.- Apa-li, marxem.

2.- Marxem.

1.- Si. I no s pas que sigui temptador de marxar aix, a les fosques.

2.- Ja ho pot ben dir. I ms quan encara ens queda una bona caminada per fer.

1.- Potser farem ms ben fet desperar.

2.- Esperar qu?

1.- Que la marea baixi.

2.- Si, si estigussim segurs que baixar. Per ja fa una hora que estem aqu damunt aquesta

mena merdeta de roca que cada vegada es va tornant ms petita. Qui ens diu que encarano pujar ms, la marea, i que aleshores estarem ben arreglades per haver esperat.


20/55

1.- Oh, doncs en aquest moment encara serem a temps de marxar.

2.- Aix s veritat. Sap nedar vost?

1.- Si. I a ms la mar est tan quieta... No hi ha ni una onada.

2.- Aix no priva. Jo no he nedat mai a les fosques.

1.- Lessencial s que spiga nedar dins laigua.

2.- Si, el que passa s que trobo que ja s prou emprenyador dhaver de nedar dins laigua que

noms falta que a ms a ms ho haguem de fer a les fosques.

1.- Vol dir que costa ms?

2.- Em fa por que si. Segur que deu ser ms espessa.

1.- Ah, doncs deus flotar ms fcilment. Per comenar dins el mar ja flotes ms b que dins

laigua dola perqu hi ha la sal. O sigui que a les fosques a ms a ms, ja deus flotar tot

sol.

2.- Si, per per avanar ja s una altra histria. I a ms qui li ha dit que la foscor s com la sal?

Potser no es fon dins laigua, la foscor, podria ser que noms shi barregs, com la sorra. Ho

ha provat mai vost de nedar dins darenes movedisses.

1.- No, no he gosat. Es veu que s tant i tant perills.

2.- Ja li ben juro que s perills.

1.- Si, per s un cas especial. El que s perills de les arenes movedisses s que sn

ambigues. No saps com tho has de fer, si hi has de caminar per sobre o nedar-hi per dins, i

vet aqu que dubtes, i al capdavall no fas n i luna cosa ni laltre, i perds el cap i enlloc de

caminar o nedar tenfonses.

2.- Ja hi som, ens haurem dalar, noto que la marea ja em puja fins al dallonses.

1.- Quina mena dimpressi fa? s fresquet?

2.- Mentre sigui fresquet com a impressi encara com aquell. Per quan siguem nosaltres jaho veur daqu a un moment, nosaltres tamb estarem ben frescos. I li ben juro que no ser

pas gents divertit.

1.- Oh, no ser pas la primera vegada que morim al mar.

2.- Lltima vegada tenem un vaixell, almenys era ms confortable, per a morir.

1.- En tot cas, es deu haver adonat que en Jordi no sha presentat.

2.- Ja li vaig dir que quan quedes amb en Jordi, no ten pots pas fiar. Diu: vinga, que riurem, i

hi ha vegades que s veritat, es presenta i et fots un fart de riure. Per hi ha vegades quedel fart de riure noms se naprofita ell. Estic segur que en aquest moment sel fot un fart de


21/55

riure, aquest en Jordi, segur que sha installat a la punta de lescullera amb les ulleres de

llarga vista i es pixa noms de veure la cara de fotem

1.- Doncs faci una altre cara, cap de cony, somrigui (2 riu) ja era hora. Magrada ms veurel

aix. Va b de riure quan no en tens ganes.

2.- Ric per culpa de les bombolletes que em pugen per lesquena. Em fan pessigolles. Ja noriur gaire. Laigua ja marriba al cap. G lup, glup.

1.- Ah si? Ah, doncs mira! Si ho vol saber, a mi tamb.

2.- Quina merda, doncs. Glugluglu.

1.- I a ms creguim, no val pas la pena danar dient tota lestona glugluglu, amb el pretexte que

ja t el cap sota laigua, es convencional el que diu. Perqu no diu Ai las! pel mateix preu?

2.- Dic glugluglu, perqu el pare i la mare em van ensenyar que quan tens el cap sota laigua

has de dir: glugluglu. Magrada de continuar sent civilitzada.

1.- T ra. Com que s segur que ens hem dofegar, almenys fem -ho civilitzadament.

Glugluglu.

2.- Glugluglu.

1.- Glugluglu


22/55

6. LARBRE DE NADAL

(El menjador de 1. Un avet lomple del tot.)

1.- Oh, no,no, no sen sortir pas, aix. Sha de posar estirada a terra i arrossegar-se. No tingui

manies, el terra s net.2.- Per estirar-me a terra, primer haig de sortir del menjador oi?

1.- No cal, faci una tombarella endavant per damunt la branca que t a lalada dels genolls.

Desprs haur davanar una mica amb les mans i aix tindr lliures els peus.

2.- Som-hi, doncs. Apa-li. Ja hi sc. Ara hauria de fer el carret, noms que no tinc ning que

maguanti els peus; noi, no s gens cmode, gens cmode. No podr pas. Miri a veure si

mhe enganxat.

1.- S. s el cintur de la seva gavardina. Se li ha ficat una branca a dins. No es mogui queencara far un desastre.

2.- Si vol puc intentar de treurem la gavardina aguantant-me damunt una sola m.

1.- No, no es mogui. Ara arribo.

2.- Ah, com a arbre de Nadal, podem dir que s un bon arbre de Nadal.

1.- Fa bona olor lavet, oi?

2.- S. De tota manera, jo al seu lloc, nhauria comprat un de ms petit. A la gent li agrada quequan hi ha un arbre de Nadal shi pugui donar la volta. I a ms segurament que molestar

fora a la seva minyona aix dhaver-hi de passar per entremig per servir taula. Jo no mhi

trobo pas b en aquesta situaci, i a ms a ms amb la meva plata de pastes seques. I

encara penso que segurament hi deu voler posar espelmetes per tot arreu.

1.- I s clar. Per no es preocupi, ja lhe fet ignifugar. No hi ha pas perill que es cremi.

2.- Potser seria millor ignifugar els convidats tamb.

1.- Que es cansa?

2.- Em comena a fer una mica de mal el bra.

1.- Aguanti una mica que ja arribo.

2.- On s, vost?

1.- No em pot veure, all on sc. Passo per dalt perque s ms cmode.

2.- Sigui prudent. Les branques de dalt sn ms primes.


23/55

1.- No es preocupi. Ja mel comeno a conixer aquest avet. No es pot ni imagina el que ens

ha costat dentrar-lo al menjador, que s un menjador que no est pas malament per que

aix i tot potser s una mica petit. Hep, hep, hep! Ai, ai!... Com mho far ara?

2.- Que ha relliscat?

1.- S. No s pas ben b on sc. Que em pot veure don s vost?

2.- No, vagament veig tot de branques que es mouen, per a vost no el veig, no.

1.- Oh, es que s un avet ben gros i esps . No mha pas pres els diners, no. Provi de veurem.

Maniria b que em dons algunes precisions sobre la manera com mhe enganxat. s que

jo no men puc adonar.

2.- Ah, s el seu peu el que veig all dalt al costat del llum? Moguil una mica per veure si ho s.

1.- Ara el moc. Que el veu?

2.- No, no es mou res. No deu ser el seu peu.

1.- Esperi que mour laltre. Qu, que veu alguna cosa?

2.- S! Ah, ara no, no veig res. Amb el peu ha donat un cop al llum.

1.- S, era el peu dret. Ara ens hem ben quedat a les fosques.

2.- Com va per all dalt?

1.- Em sembla que estic de cap per avall, perqu les orelles se mestan escalfant.

2.- Tan s si faig malb el cintur. Estirant una mica, com ser que no hi hagi un bot que peti.

1.- No es mogui don s. Conec b la seva modista: els seus botons no sarrenquen de

qualsevol manera. s la meva branca el que petar. Esperis que tinc una lot.

2.- Per no puc pas deixar-lo penjat aqu dalt!

1.- Ja em s espavilar. No em faci malb larbre.

2.- No. Per com li ha pogut passar pel cap de comprar un arbre de Nadal tan gros! Ja li dic jo:

s massa gros. No li volia dir per no vexar-lo, per s massa gros, vet-ho aqu!

1.- Ni que ho digui: hem hagut dalar una part del terra per posar-lo vertical. Els vens de sota

han estat molt amables. Ens han deixat la seva taula del menjador perqu larbre hi posi les

arrels. Ah, com a arbre de Nadal, no crec que sen pugui trobar un de millor.

2.- Qu, la troba o no la troba la lot?

1.- Un segon. Primer provar de tornar-me a posar b.

2.- Vagi de pressa, se mestoven els braos.1.- Posi el cap a terra i repengi-shi, reposar una mica.


24/55

2.- s massa gros, massa gros, el seu arbre de Nadal. Ah! Ho ha sentit, el cintur de la meva

gavardina ha petat. Encengui la lot. Encengui la lot, li dic. Ei! On ha anat a parar? No veig

ben b res.- Ei, on s? Per diguim alguna cosa! Que no es troba b? Ei! (mentre no li hagi

passat res rai!) Eo! Aguanti! Ara vinc! I ara, qu s aix? Sembla mentida, encara em

perdr. Ja me nen recordar del seu arbre de Nadal. s ben b della, aix. Comprar un

arbre de Nadal aix, jo daix en dic orgull! Ni ms ni menys. No hauria dit mai que tingus

un menjador tan gran. Amb tot aix no em puc orientar, no s pas cap on vaig. Per, que li

pot haver passat? No la trobar mai, aqu dins. I a ms no hauria dit mai que un avet pogus

ser tan enganxs! Ara s, que hi som! Ara he quedat travada. No em puc moure gens. Haur

desperar que es faci de dia.

1.- (de lluny) Eo! Eo!

2.- Ah, mitel Encengui la lot!

1.- Vingui, he trobat una clariana.

2.- s lluny?

1.- Un centenar de metres! Veu la llum del lot?

2.- S! Si, ja et dic jo! Aix no s un arbre, un bosc s aix. I ni un bosc, no s. Em sembla

que s un conte de Nadal. Tot plegat s massa ximple, per no ser un conte de Nadal. Eo!

Eo!


25/55

7. LA CONFESSI

1.- En lo nom del pare, del fill, i de l'esperit Sant, amn. Molt b, molt b fill meu. Quan temps fa

que no t'has confessat?

2.- Qui, jo? Uiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii1.- Tssss, tssss, tsss. Calma, fill meu calma. Estic segur que no fa tant de temps com aix...

2.- Que no m'he confessat? Escolti, doctor, n'hi explicar una de bona.

1.- Qu vol dir doctor?

2.- Qu? Li he dit, doctor? No ho he pas fet expressament. Perdoni.

1.- Vinga, donat pressa fill meu, ja fa cinc minuts que faig tard, m'esperen per a un casament, i

esta gent t pressa.

2.- Jo tamb he vingut per a un casament Doctor.

1.- Fes el favor de dir-me Pare

2.- Ah, S! s veritat La Paulina ja m'ho ha dit. Pare.

1.- Entonces, quan de temps fa que no mos hem confessat?

2.- Oh, doncs miri, Pare, no en fa de temps. No hi ha de temps. No m'he confessat mai, jo.

1.- Mai no s tard per a comenar. A vore, a vore. T'ajudar. Com tots haurs pecat alguna

vegada t. N'hi ha algn que te semble particularment important?

2.- S, s doctor.

1.- Que noooo.....!

2.- Pare

1.- Entonces, quin?

2.- Doncs miri, doctor....PAre. El pecat ms gros que he fet, o almenys a mi m'ho sembla, s

que no crec en Du.

1.- Ah.... s emprenyador aix.

2.- S, oi? s aix que en diuen un pecat capital, oi, aix de no creure en Du?

1.- Pos no, t'equivoques. De pecats capitals n'hi ha set. L'avaricia, la ira, la luxuria, la gola, la

peresa, l'enveja i... sempre n'hi ha un que no et surt... laaaa d'all, s igual... en tot cas el teu

pecat no s un pecat capital.

2.- I en canvi, a mi em semblava que no creure en Du era el pecat ms important de tots.


26/55

1.- Si. Bueno, No... Mira. que hi creguem, o no hi creguem, a aix a du no li preocupa massa.

Que existeixi o no existeixi s el que troba important. Tampoc sha de pensar que l'ofens

d'una manera.... i mira, saps qu passa? Que s que tinc una mica de pressa. I a ms, si t

no creus en Du, qu hi fas aqu en aquest confessionari?

2.- Es que em caso dem, Doctor.1.- Pare.

2.- Pare

1.- Molt b, doncs ra de ms per a no buscar pels als ous. Tens dret a una indulgncia.

T'absoldr globalment de tots els pecats possibles, ja que segurament que els has fet tots. I

per a assegurar-ho, torna la setmana vinent, un dia que no estigue tan enfeinat.

2.- Molt b, doctor. Pe`ro de tota manera, si li plau, ja que em parla de pecats, li puc demanar

un altra cosa?

1.- De pressa, de pressa. Ja sento l'orgue que comena.

2.- Exactament, que s un pecat? Que s que jo no ho tinc massa clar. No es pensi pas que hi

estic en contra! Per s que m'agradaria de saber qu s.

1.- Per mira, fill meu. Els pecats no es tracta de saber el que sn. Per comenar es tracta de

no fer-ne i desprs penedir-se'n.

2.- A mi ja m'agrada aix de penedir-me'n. Ha de fer un efecte ben estrany.

1.- Per exemple, si agafem la luxria, per prendre el cas ms corrent. T'ha passat mai de fer

amb la que dem ser la teva esposa, coses...

2.- I tant! I Tant!

1.- Doncs mira, aix s un pecat.

2.- Ah! I ara cal que me'n "penedeixi" que me'n "penedixi", que me'n penedeixi... com diu que

s'ha de dir, aix, doctor?

1.- S'ha de dir, s'ha de dir: Pare. Per comenar, no Doctor. L'essencial s que tingues

penediment.

2.- Ah! D'aix si que no en tindr pas!

1.- Oh! Doncs si s aix...

2.- Com vol que me'n "penedeixi" "ixi", penedeixi del que he fet amb la Paulina, si precisament

s per aix i perqu tenim ganes de tornar-hi que hem decidit de casar-nos. Miri, Doctor,

sense aquest pecat, mai no li hauria demanat de confessar-me.

1.- Pare!


27/55

2.- Pare.

1.- En fi, haurem de saber qu s el que vols tu. Vols que te done l'absoluci o no?

2.- Es clar que s que la vull aquesta absoluci.

1.- Doncs ja te la dono.

2.- Ah no! De qualsevol manera no! Ja el veig a venir! A ms a mi m's ben igual perque com

que jo no crec en Du, doncs mira...! Per vost, Doctor... Pare, vost si qui hi creu! I ja ho

sap que no pot donar l'absoluci a un pecador que no creu en Du, ja que anir al infern si

ho fa! I doncs! Que passa, que vost es vol condemnar perque jo em pugui casar dem?

Aix no est b, li agraeixo per jo no ho vull. No est b, aix, no est b.

1.- Doncs qu vols que faigue fill meu? Si ja tenim encarregades les flors i els cantants i els

msics i els escolans i tot.... per dem!

2.- Es igual, no ser la primera vegada que no em caso amb la Paulina, Doctor.

1.- Pare!

2.- Pare.

1.- Que aix sigue. Per t'en penedirs.


28/55

8. NOSTLGIA

1.- I llavors cau just davant el carrer Diputaci, segueixi a la dreta I anir a parar al carrer

Aribau, que agafa per la esquerra i topar amb el carrer Verdaguer, segueixi i al primer a la

dreta caur al mig de la Plaa Major, la travessa i desprs del pont veur que cau al

comenament de la Gran Via que seguir per la banda esquerra fins que topar amb el

carrer Maci que prendr a la dreta fins que caigui daix a veure, un moment fins que

caigui

2.- Fins que caigui, qu?

1.- S, tombi a lesquerra al carrer... a veure...

2.- Tamb voldria saber a quin carrer malar, desprs de tant topar i caure.

1.- Oh! Escolti, eh! Si hi comena a posar problemes, eh? No li explico res i en paus. Escompra un plnol i sha acabat.

2.- No, no... li agraeixo molt que mhagi indicat tots aquets carrers i la manera de to par-hi i

caure-hi.

1.- I ams tamb pot agafar el metro.

2.- No gracies. Algun dia tornar al poble.

1.- Qu t, ara? Qu est trist?

2.- No. s Barcelona que s trista.

1.- Ah, perqu el seu poble, en canvi s bojament alegre! Es pot dir que s un poble per petar-

shi de riure, el seu.

2.- Oh, s que vost hi va passar a la tardor, quan fan les veremes, i es clar...no s igual. s a

lhivern que shi ha danar. I a ms no coneixia a ning. No va entrar en contacte amb els

habitants.

1.- I tant, perqu els habitants del seu poble, es clar, no sn com els barcelonins! Sn habitantsque sempre estan contents.

2.- En tot cas, no sn gent que no paren de giravoltar amb el cotxe pels carrers que no es van

pas fer per aix.

1.- I amb que giravolten si no ho fan amb cotxe.

2.- Ni amb metro, ni amb moto, ni amb bicicleta, ni amb patinet.

1.- O sigui que no es mouen?

2.- S, es mouen, com tothom!

1.- I com, si li plau?


29/55

2.- Damunt ells mateixos. Giravolten damunt ells mateixos. Sestiren al cap damunt duna

pendent, de costat, i es deixen anar rodolant fins a baix.

1.- Perqu?

2.- Perqu el meu poble s un poble de muntanya.

1.- I es diverteixen giravoltant aix?

2.- S. Oh, no pas tothom, s clar. Els avis no, per exemple. Sobretot els que es diverteixen sn

els nens.

1.- I de que els serveix, de girar aix?

2.- Arriben al capdavall de la pendent. Potser no els serveix de res... en tot cas, giravolten per

gust. No com tots aquests barcelonins que giravolten amb el cotxe per obligaci. Noms els

hi has de mirar la cara que fan amb el volant clavat a lestmac.

1.- De veritat que no s que t contra els cotxes. Quin mal li han fet?

2.- Res, de moment. En fi... poca cosa. Per cada vegada que travesso un carrer pressento

que un dia daquests em faran alguna cosa

1.- En tot cas, quan vaig travessar el seu poble, ami no em va fer ben res. Mhi vaig avorrir.

2.- Era la tardor. A la tardor els nens ja no rodolen per lherba. Noms ho fan a la primavera. A

la tardor, al meu poble, noms fem que collir el ram. Sha desperar a lhivern, per conixer

el meu poble de veritat.

1.- Ja magradaria saber que hi cullen a lhivern al seu poble.

2.- s per aix que magradaria que hi ans en aquest temps. Veuria com els pagesos del meu

poble sn a la vegada orgullosos i desconfiats. Orgullosos de la seva riquesa i desconfiats

davant els qui la voldrien conixer. I s veritablement el senyal que alg sha guanyat la

seva confiana, si li arriben a dir: esperim aqu un moment, i llavors sen van a buscar,

noms per vost, a dalt la muntanya, una mica daquesta substancia preciosa que hi han

collit. Us la porten al clot de la m, i diuen: vingui que li ensenyar, i desprs, en un rac,misteriosament li ensenyen aquesta mostra minscula del gran tresor que noms s seu. s

blanc, s fred, i al cap dun minut ja no en queda res, i li diuen amb un somriure triomfal i

modest alhora: acaba de veure una mica de la nostra neu.

1.- I en aquest moment que sels hi respon?

2.- Sels hi diu: grcies. s clar.

1.- Doncs sap qu li dic, que si a la tardor, al seu poble, fan vi en lloc de neu, mestimo ms la

tardor.


30/55

2.- I ells tamb, s clar. La neu s pels estrangers, pels turistes. El vi sel guarden per a ells. s

com els llenguados.

1.- Els llenguados? Tenen llenguados, al seu poble?

2.- I tant!

1.- Llenguados de muntanya?

2.- I tant! Sn llenguados com els altres, per fan com les anguiles, sn migratoris. Surten del

mar a comenament dhivern, i desprs, quan comena a nevar senfilen per les pendents,

sota la neu, arrapant-se amb les dents. Quan han arribat a dalt, sap com sn els llenguados,

vost?

1.- Plans.

2.- Doncs es deixen relliscar per les pendent nevades. Per aturar-se quan tenen ganes daturar-

se, es capbussen, amb el cap davant. Sen diu el llenguado-de-les-neus.

1.- I quan la neu es fon?

2.- A la primavera? Oh, aleshores, els que no han sigut a temps de pujar fins a les neus

eternes, sha acabat. Noms trobes les espines. Damunt lherba groga.

1.- Ah!... Em sembla que mest prenent el pl.

2.- I s clar que si.

1.- Per per qu? Qu li he fet, jo?

2.- Vost, res. s Barcelona el que memprenya!


31/55

9. LA PLUJA

1.- No la suporto.

2.- Perqu?

1.- No ho s.

2.- I sempre ha sigut aix, vost?

1.- Des de petita.

2.- I no ho ha provat mai?

1.- De sortir sota la pluja? S, moltes vegades. Per no ho suporto.

2.- s una qesti deducaci. Els seus pares lhi havien dhaver obligat.

1.- No. Ms aviat s una qesti de temperament. Vost mateix, segurament que tampoc nosuporta certes coses.

2.- Oi tant! El foc, per exemple. Per res del mn no em passejaria per dins dun bosc encs.

Per almenys jo s perqu.

1.- No s pas el mateix.

2.- No, perque el foc, ni que mhi fessin anar per fora En canvi, vost, la pluja, si realment ho

volgus estic segur que suportaria molt b de passejar-shi per sota.

1.- Home, s clar, com tothom. Senzillament magrada ms esperar que faci bo.

2.- A mi tamb magrada ms esperar que faci bo!

1.- Doncs diguem que jo tinc un exagerada preferncia per esperar que faci bo.

2.- Per a veure, la pluja Que t alguna cosa despecial a retreure-li vost, a la pluja?

1.- Jo? No. Ja magrada la pluja. Fa bonic. Fa una fressa ben agradable. Va b per les flors... El

que no magrada s passejar-mhi per sota.

2.- I a mi tampoc no magrada de passejar-me per sota la pluja. Sempre sha de prendre per

alg especial vost! No li agrada a ning, aix. Per tothom ho suporta.

1.- Doncs miri, a mi no magrada duna manera especial: No ho suporto!

2.- No s pas gens clar, aix. A veure. Li fa res que fem una petita experincia? Vost s a la

muntanya. Est encerclada. Sha calat foc a un bosc que hi ha a la seva dreta, i comena a

ploure a la seva esquerra. Qu fa?

1.- (Pensa.) Espero que pari.

2.- No, no para! Ha de fer una tria. Qu fa?


32/55

1.- Trio la pluja, s clar. Per no magrada!

2.- I en canvi fa un moment mha dit que ben b que li agradava la pluja.

1.- Magrada, si, per de lluny.

2.- s un persnatge ben estrany, vost.

1.- No sc cap persnatge estrany. Hi ha coses que tagraden per de no gaire a prop. Per

exemple, el foc que vost no suporta, estic segura que ben b que li agrada.

2.- I s clar, que magrada. Magrada dencendre-hi la pipa, magrada de fer-hi coure les

tallarines...

1.- Per no li agrada passejar-shi per dins. Doncs s el mateix que jo amb la pluja, no

magrada de passejar-mhi per sota.

2.- No, el foc no s pas igual. Perqu el foc, sap? Crema. Ja veu. I sap qu? Que a la llargaaix mata.

1.- Si... Tamb ho diuen de lalcohol i aix no li priva pas de beuren.

2.- Lalcohol mata a la llarga, si; per no pas a la mateixa llarga que el foc. Pel que fa el foc, s

una llarga ms curta.

1.- Una llarga ms curta... Una llarga ms curta... s poc precs, aix.

2.- En fi, va, ja li estic dacord que el foc i lalcohol sn iguals, ja que tots dos cremen. Per la

pluja no crema pas.

1.- No, per mulla.

2.- No s pas la pluja que mulla, s laigua.

1.- Per la pluja s aigua que cau, no? Perqu laigua mulli ha de caure, no? Per exemple,

laigua que sacontenta en crrer no mulla pas a la gent que shi passeja pel costat , no?

2.- Si, te ra. Perqu laigua mulli ha de caure.

1.- Caure, vet-ho aqu. Perqu alg es mulli sempre s imprescindible que alguna cosa caigui.O b s laigua que cau damunt seu, o b s vost que pataxap! cau dins laigua. En el dos

casos hi ha una caiguda... I ens podrem comenar a preguntar, si no s pas la caiguda el

que mulla.

2.- Si... Per no pas qualsevol caiguda. Tant si s un roc, per exemple, que li cau al mig del

cap, com si s vost que cau per lull de lescala, en tots dos casos que da seca. Perqu una

caiguda mulli cal que hi hagi aigua a dins.

1.- Aix ho haig danotar a lagenda. Per mullar-se cal: 1- aigua, 2- una caiguda. Anirem llunyamb aix.


33/55

2.- Nestic segur. O sigui que el que latabala de la pluja no s pas que caigui sin que mulli.

1.- Exactament: Ja est!... Encara que... Compte! Matabala en el supsit que jo mhi estigui

passejant per sota. El que no suporto que mulli la pluja s a mi. Pel dems ja pot ben mullar

tot el mn, com deia laltre... a mi ms ben igual.

2.- I si la pluja no mulls, no li faria ben res de passejar-shi per sota?

1.- Es clar que no... Si no mulls...

2.- B; Aleshores no s pas la pluja el que la molesta.

1.- I doncs qu s?

2.- s... mullar-se!

1.- Mullar-me, el que em molesta?... S.

2.- Amb el que sigui. Tant si s la pluja com una altra cosa, pel fet s el mateix.

1.- Si, si, va b. Tant si s la pluja com una altra cosa, pel fet s el mateix, a mi el que no

magrada s mullar-me.

2.- Aleshores suposo que no es deu de rentar mai, vost?

1.- S. Cada dia.

2.- Sense mullar-se?

1.- Mullant-me s clar. Amb aigua. No ho puc pas fer daltra manera.

2.- I no ho suporta?

1.- S.

2.- Perqu?

1.- Qu li sembla... Una dutxa o un xfec, s diferent.

2.- s diferent? En qu?

1.- Un xfec i una dutxa? Doncs b, en aix, que em dutxo despullada.

2.- Aaaah! Dacord. Aleshores el que a vost no li agrada de la pluja s que la mulli quan va

vestida.

1.- Exactament. s ben b aix, el que no magrada.

2.- s estrany. O sigui que quan va despullada li s ben igual de passejar-se sota la pluja.

1.- S. O sigui... No. Vull dir que... Realment aix no mha passat mai.

2.- Mai?1.- No. Mai.


34/55

2.- Perqu?

1.- Dooooncs b... Suposo que s degut a la policia.

2.- Ja hi som! Sadona del que es pot arribar a descobrir quan raonem una mica? Vost diu:

No magrada la pluja. I qu vol dir aix en realitat? Simplement vol dir que a vost li fa por

la policia. No li fa vergonya? I perqu no ho ha dit de seguida?

1.- Que em fa por la policia?

2.- Es clar, si s veritat!

1.- Doncs b, ja li dic ara: La policia em fa por.

2.- Si. I vet aqu una veritat que no s prou clara. Ja que finalment encara haurem de saber

perqu li fa tanta por la policia.

1.- Ei, ei! A veure... Poc a poc. A mi la policia no em fa pas por sempre. Em fa por quan tincganes de sortir i est plovent i magradaria de sortir despullada perqu est plovent.

2.- A vost li fa por la policia quan plou.

1.- Si.

2.- I quan no plou ja no li fa por.

1.- La policia? Doncs no, s clar.

2.- Aleshores ning no li priva de passejar-se despullada quan fa bon temps.

1.- Ning.

2.- Aaaaaaah!

1.- O millor dit... S... Es clar... Hi ha una cosa que mho priva.

2.- No deu pas ser la pluja, suposo, hem quedat que feia bon temps.

1.- No. Deu ser... la policia, s clar...

2.- La policia, s clar! Sadona que li fa por fins i tot quan no plou?1.- s veritat, tan si plou com si no plou, a mi, la policia sempre em fa por.

2.- I s aquesta por a la policia el que li fa tmer que es posi a ploure.

1.- s veritat. Vost mho ha demostrat. Ja estic ben arreglada...!

2.- T ra. Ja s ben estranya vost. Com s que la policia li fa tanta por?

1.- Si, i sobretot perqu crec que no ho fan expressament.

2.- s ben b el que penso. No s pas culpa dells sin de vost.1.- No, perqu si no nhi hagus, de policia, jo no en tindria pas de por.


35/55

2.- No t por, quan no veu la policia?

1.- No.

2.- En aquest moment, per exemple, la policia no hi s pas, aqu...

1.- No.

2.- (Fa un crit) Huuuuu!

1.- Ai, mha espantat!

2.- Ho veu, de tota manera t por. I jo no sc pas de la policia.

1.- No.

2.- I doncs?

1.- I doncs...

2.- I doncs t por perqu...

1.- Perqu?

2.- Perqu s una poruga i ja som al cap del carrer! I ja ho podia dir de bon comenament

enlloc de fer-se limportant.

1.- No s... no s...

2.- No, vost no sap mai res.

1.- Suposo que s perqu em fa vergonya de dir que sc poruga.

2.- Es pot curar, aix.

1.- Vol dir?

2.- Perqu no es compra un paraigua, per exemple.

1.- Un paraigua? Com els de la policia? Amb gavardina, ulleres, barret...

2.- No, com el meu. On lhe posat...?

1.- No el necessita pas. I a ms... sap? Contra la pluja hi ha mes coses que els paraiges.

Tamb hi ha la pacincia.

2.- s ms fcil perdre la pacincia que no pas un paraigua.

1.- Per estar dacord que val la pena de ten ir-ne per quan perdem els paraiges. I si perdem

la pacincia no s pas amb un paraigua que la tornarem a trobar.

2.- I amb qu la tornarem a trobar la pacincia?

1.- La pacincia?... Amb pacincia!


36/55

10. EL COMPTAGOTES

1.- 1, 2 , 3 , 4 , 5 , 6 , 7 , 8 , 9 i 10. El metge mha dit deu gotes. Dins una mica daigua amb

sucre, abans de menjar.

2.- Nest segura dhaver-nhi posat deu? Jo nhe contat dotze1.- Vol dir?

2.- Potser mhe equivocat. De fet nhe comptades tretze, per de lultima no en parlem, era una

bombolla. En fi, no te cap importncia. El que si que s important es que vost estigui

segura del seu compte.

1.- Segura, segura com vol que nestigui de segura.

2.- Jo si fos de vost les tornaria a comptar, perqu lampolleta diu: No sobrepassar la dosis

prescrita

1.- Doncs si, per com vol que les recompti ara! Si ja no es veuen, les gotes. Shan barrejat

dins el got.

2.- Oh doncs, ja es igual.

1.- Que vol dir, que ja es igual?

2.- Que com que shan barrejat ja no sn gotes. s un bassal, aix. No ni pot haver dotze ni

tant sols deu, no ni pot haver.

1.- Doncs ara em demano realment perqu mhe passat aquesta estona comptant -les amb el

comptagotes!

2.- Ah, i jo tamb! Sn unes gotes ben estranyes! No entenc com les ha pogut comptar, perqu

dins lampolleta jo no nhi veig cap.

1.- Per home eren dins el comptagotes. I a ms s ben senzill, les hi tornar a posar.

2.- Ho no voldran pas tornar a entrar

1.- Ara ho veurem! No sha fixat en el comptagotes que tinc?

2.- s veritat que es veu molt bo.

1.- Ni que ho digui! s un comptagotes dAndorra. No en trobar de ms bons. Ja veur com i

tornen a entrar en un obrir i tancar dulls.

2.- Vol dir que i tornar a entrar per orde?

1.- No, per aix es igual. El metge ha dit deu gotes, no ha pas especificat que les tris

particularment.


37/55


38/55

2.- O sigui que a ms a ms sha destar per que fas. Es vost qui ha de comptar les gotes. El

comptagotes, no compta res .

1.- I doncs, qu es pensa. El tirabuix tampoc no tiba sol, cal que vost li doni un cop de m.

2.- Si s com un tirabuix, jo daix no en dic un comptagotes. La seva mare sha deixat

enredar.

1.- Oh, s clar, si jo tingues prou diners per malgastar ben b que mhauria comprat un

comptagotes automtic.

2.- I nhi ha daquets?

1.- I s clar, si tots els taxis en porten un. Si, al davant, al tablier. Fa tic-tac i funciona tot sol.

2.- No compta pas les gotes aix, compte els kilmetres.

1.- Qu diu ara! Els xofers de taxi no tenen cap motiu per comptar els kilmetres, perqu elskilmetres no sn pas seus i per tant no els poden pas vendre.

2.- I aix per a qu els hi serveix el comptador?

1.- Per a comptar les gotes de benzina. s un comptagotes.

2.- Ah!!

1.- Li fa res que compti les gotes?

2.- Esperi! Abans ensenyi-me-les.I on les veu les gotes?

1.- No les i puc ensenyar perqu encara no sn fetes.

2.- Realment em demano en quin moment comencen a existir aquestes preteses gotes.

1.- No pas abans de que les faci sortir.

2.- vost?

1.- Jo. Del comptagotes.

2.- Aleshores no noms es incapa de comptar-les, sin que ni tan sols s capa de fer-les totsol les gotes. No es pas ell el comptagotes! El comptagotes? El comptagotes s vost!

1.- Un comptagotes es com una trompeta, per tocar una trompeta cal una trompeta i una

trompeta.

2.- Una trompeta i una trompeta fan dues trompetes.

1.- No

2.- No! Si no sap ni comptar, vost! Una trompeta i una trompeta que fan?

1.- Fan msica.


39/55

2.- Fan msica s vost mateix qui ho ha dit. La msica es com les gotes no es pot comptar.

Perqu existeix noms en el moment que surt de la trompeta, abans no nhi havia i desprs

ja sha acabat.

1.- Abans no nhi havia! Per s que si nhi hagus abans de comptar-les, ja no necessitaria

cap comptagotes! Les podria comptar amb els dits!2.- Si les pogus comptar amb els dits no serien gotes.

1.- I doncs que serien?

2.- Serien caniques

1.- Caniques

2.- Caniques

1.- Deuen anar b per la salut!2.- No es tracta pas de la salut, es tracte de comptar. Agafa un grapat de caniques.

1.- Per fer que?

2.- Per fer aritmtica, ara ho veur.

1.- A mi magradava mes fer gotes

2.- Amb les gotes no en podem fer daritmtica. Repassi qualsevol manual daritmtica, miri el

Salvatella, ja ho veu desseguida diu: si tenemos un puado de balas mai li dir: si

tenemos un puado de gotas O sigui que prengui un granet de caniques. (llegint lautntic

salvatella) quantas bolas tenemos?

1.- Ara mateix li dic.

2.- Ah no! Si les compta s massa senzill! Esperi. quantos pollos hay en esta jaula?

1.-

2.- cuantas casas hay en estacalle? quantas ventanas tiene este edificio?

1.- Quin?

2.- Tant li fa. Qualsevol.

1.- Doncs

2.- Doncs la resposta a aquestes diverses preguntes s un nombre. Quatre rodes sn una

roda i una altre roda i una altre roda i una altre roda. Quatre peus sn un peu i una altre

peu Quatre soldats sn un soldat Podrem escriure: quatre punt-punt-punt, , sn un

punt-punt-punt i un altre punt-punt-punt (etc), i sempre podrem posar una paraula enlloc

de punt-punt-punt, i aqu en t una llista: castanya, tinter, ganivet, home, sill

1.- Gotes


40/55

2.- No, gotes no! Gotes no hi s.

1.- Doncs hi hauria de ser perqu quatre gotes, sn una gota i una altre gota i una altre gota i

una altre gota.

2.- No, aix no fa quatre gotes, aix fa un raig. Agafi un grapat de caniques.

1.- Una altre vegada?

2.- Traiem- ne una i la posem damunt la taula.

1.- Aix.

2.- Traiem- ne una altre. I ara tenim que damunt la taula nhi ha una i

1.- Dues.

2.- No, dues no. Una i dues fan tres. Nhi ha una i una. Si encara en posem una altre damunt la

taula, nhi haur?...

1.- Tres

2.- Nest segur? S, t ra. Direm que nhi ha tres.

1.- Potser no val la pena de dir-ho, aix

2.- Esperi. Abans daquesta operaci no hi havien caniques damunt la taula. O sigui que direm

que nhi havien?...

1.- Cap.

2.- No, cap, cap. Direm que nhi havia zero. Zero s un nombre que expressa labsncia

dobjectes. Doncs be labsncia dobjecte la t aqu. Les seves gotes sn absents. Aqu nhi

ha zero i all nhi ha zero i sempre nhi haur zero. Agafi un grapat de caniques.

1.- Una altre vegada! Vol dir que s daquesta manera que ha aprs laritmtica vost?

2.- No per aix vaig aprendre a jugar a caniques

1.- Apa vinga, tornim el comptagotes que no s pas jugant a caniques que em purgar jo.

2.- Doncs no se que mes dir-li, jo.

1.- Doncs no em digui res.

2.- Torni ha comptar les gotes! s tornar a barrejar i ser com si no hagus fet res amb el

comptagotes Andorr! En canvi jo amb les meves caniques si les compto no em quedar un

bassal. Ara ho veur.

1.- Li fa res que compti les caniques, les guilles? Les gotes?

2.- No em fa res. Una, dues, tres, etc dotze.

1.- Una, dues, tres Deu. Deu.


41/55

2.- Dotze.

1.- Nest segur?

2.- No.

1.- De tota manera en traur dues. s ms prudent

2.- I les pensa treure amb el comptagotes?

1.- Si.

2.- Per be que ho sap que no les pot comptar de reculons aquestes dues gotes, vost mateix

ho ha dit!

1.- T ra. Doncs les contar directament, amb la boca.

2.- Oh no, no s pas prudent! Sobretot no sobrepassar la dosis prescrita! Esperi comptarem

plegats

1.- (Beu el contingut del got amb sorolls dempassar a cada glopada. Dos les compta tot

observant els moviments de la nou del coll.)

2.- Una, dues, tres, quatre (etc.) Onze!! Onze nhi comptat onze!

1.- Deu. La que feia onze (fa un rot) era una bombolla.


42/55

11. MUSICA DARMARI

1.- Tsimm!

2.- Tsimm!

1.- Tsimm!

2.- Tsimm!

1.- Xim Pom!!!

(Pausa)

1.- No s bonic, aix?

2.- S que s bonic.

1.- No s msica?

2.- S

1.- Perqu es necessita una gran orquestra, amb instruments de corda, instruments de vent, i

perqu no instruments de ploma, sense parlar de les percussions i un von Karajan? On s la

msica, al mig de tot aix?

2.- Tot aix. s soroll al voltant de la msica, s palla, que fa efecte a les masses populars, i res

ms.

1.- Quan sestima de veritat la msica, no cal tot aix.

2.- No. Per de tota manera, el trobo una mica auster, el seu concert.

1.- Aix s perqu ho he volgut jo. No s pas un concerto grosso, el meu concert. Ms aviat s

un brandeburgus, el que he volgut fer. No hi he pas buscat lefecte a qualsevol preu, jo, el

que minteressa sobretot s la solidesa de la construcci. Llavors, s inevitable que ens doni

una impressi de sobrietat.

2.- De tota manera jo trobo que sequivoca quan es priva de les avanta tges de la melodia. Sap,

a la gent els hi agrada de poder cantar la msica que senten.

1.- La gent, la gent, no en tenim cap necessitat de la gent. La msica no t res a veure amb la

gent. Per a mi, la msica s un plaer ntim que hi busco a dins. I li puc dir que el trobo,

perqu jo no s pas el que li fa, aix, a vost, per a mi, li asseguro que em dona un gran

plaer aix de que el meu concert el toquem a dos. desprs del temps que fa que em

trencava el cap tocant-lo jo tot sol dins daquest armari! Comp rengui que no hi ha altra

sortida, aix s un concert que cal que siguin dos per tocar-lo.

2.- Si. I a vost li sembla de veritat que no podrem pas anar-ho a tocar enlloc ms que dins

aquest armari, el seu concert? Es que mhi ofego, jo.


43/55

1.- No, val ms que no. Per comenar va molt b pel seu carcter ntim. s ms ntim que la

msica de cambra, s realment el que podrem anomenar msica darmari. I a ms, sobretot

el que passa s que la meva dona s aqu.

2.- Que no li agrada la msica que fa vost, a la seva dona?

1.- No. I li haig de dir que aix, aix ha sigut una de les decepcions ms doloroses de la mevavida. Cada vegada que veu que em poso a composar, i aix que no faig pas soroll, quan

composo, doncs miri ella que si, que em llena un got daigua a la cara.

2.- Quan ss artista shauria de viure tot sol.

1.- I quan s el ser que testimes ms del mn el qui et fa aix, cal tenir realment la msica a la

sang per continuar a fer-ne. Ai, no, no sc gaire feli. Em costa molt de viure.

2.- Que s, home, que s feli. T el seu art, vost. El seu sofriment, si t la fora moral

dexpressar-lo dins la seva msica, est salvat.

1.- S, potser s. Per no estic segur de ser genial.

2.- I que s que ho s.

1.- Daqu a un moment veur landante del meu concert. Hi he fet passar tota la meva tristesa

a dins. Ja ho veur.

2.- I en canvi el primer moviment mha semblat duna gran alegria.

1.- Ho calia, s clar. El contrast s indispensable en lart.

2.- Potser podrem obrir una miqueta la porta de larmari?

1.- Ui no, no, sobretot! Si la meva dona ens arriba a sentir engegar la radio a tot gas a on hi

posin rock. Ja no podrem fer ms msica. I a ms, per postres, no ens far res per dinar.

2.- Doncs continuem, lespelma sest apagant.

1.- No, magradaria tornar a fer el primer moviment, perqu vost encara no lacaba de treure.

2.- Per fora, era la primera vegada. No s pas senzill de desxifrar-ho1.- Vinga, est a punt?

2.- Hi estic.

1.- Un, dos, tres...

(Toquen junts la solfa que segueix)


44/55


45/55

(1 continua mentre 2 sofega, satura i crida)

2.- Hep, hep, hep!

1.- Es dur, eh?

2.- No seria pas bonic, si no fos dur.

1.- Per... no macaba de trobar el ritme...

2.- Ja ho veig. Em falta aire. I no em passaria tant si aquest cony despelma no fes tan fum.

Lhauria de canviar. Ploro com una magdalena.

1.- Si, b... s que haig destalviar. Si la meva dona sap que em gasto els cntims en

espelmes, ja puc dir adu a la msica.

2.- Seria una llstima perqu s bonic. Es extraordinari la quantitat de troballes que hi ha en

aquest tros. Mai mhauria pensat que es poguessin fer coses tan exuberants, i complexes, ivariades, i tot, noms amb aquests tagadac, i patapam.

1.- Ho veu? s tan ric com a matria que de vegades fins i tot jo mhi perdo. I encara vol que hi

introdueixi aqu al mig, i harmonies, i instruments, i Karajans? Vinga, vinga, cal ser seriosos.

Si Beethoven, se nhagus donat compte daix, no hauria pas escrit el que va escriure.

2.- La segona vegada sentn ms. Miri, hi ha un tros que jo el trobo sensaciona l s quan fa:

Patapam, patapam, patapam, tac-pif, tagadac, tagadac, i desprs de seguida, molt

dolament la introducci del: crouiff, kriouff-flache... i finalment, una troballa per a mi s el

xim pom de lacabament.

1.- Si. Oh, aix del xim pom de lacabament, s una concessi al gust del pblic. Per, ja veur

landante, ja.

2.- Massa tard, lespelma sha apagat.

1.- No hi fa res, comena per un solo, el se de memria, ara li toco.

2.- Potser val ms que anem a sopar, la seva dona es deu preguntar on ens hem ficat.

1.- Oh, no men parli ms de la meva dona. Qu s una dona al costat de la msica. Per

comenar, les dones es moren.

2.- Jo ho deia ms aviat per educaci. Ja lescolto, per vagi una mica despresa.

1.- No puc pas anar despresa, s un andante.

2.- Engegui.

1.- Hum, hum. Ratapataplam... tapataplam... pataplam... taplam... plam... Ratapataplam...

tapataplam... pataplam... taplam... plam... i ara entra vost ambm el taplam... plam...2.- Tinc un encenedor. Som-hi.


46/55

1.- Ratapataplam... tapataplam...

2.- Badabadabum!

1.- Pataplam!

2.- Badabadabum!

1.- Plam!

2.- Babum!

1.- Ho veu, s una mena de fuga.

2.- Bum. s molt trist.

1.- S, s trist.

2.- Per s bonic.

1.- Bonic. S.


47/55

12. EL SOMNI DEN JORDI

1.- No em desperti sense el meu consentiment! Per les flors per les fulles tremoloses, pels

astres del cel, no em desperti: Estic dormint.

2.- Ja ho veig que est dormint. No s cap ra per dir-me bona nit.1.- Vagi-sen. Estic dormint. Mest molestant.

2.- Per, a veure, senyor meu, si no vol que el molesti no ha de fer res ms que no somniar

amb mi. Si es pensa que em diverteix de fer de figurant dins dels seus malsns...! Estaria

ms b dormint a casa meva jo.

1.- Deuen ser ben esbojarrats els seus somnis. I tant! Ben b que ho veig, una bona collecci

dobscenitats.

2.- No s veritat. Els meus somnis sn sempre ben presentables. Fins i tot quan dormo sc beneducat. He estudiat als salesians. Jo.

1.- En tot cas vull fer constar que en el meu somni, en aquest moment no hi ha res de

censurable. No em pot retreure res. No somnio ni en la seva dona ni en la cosina Paulina.

2.- No per hi pensa.

1.- Hi penso perqu vost s aqu. A ms no estic pas ben segur que tot aix sigui el meu

somni. No mestranyaria que fos el seu, de somni. Perqu els meus somnis, normalment,

sn molt ms agradables. Per comenar no somnio mai amb vost.

2.- Es clar, i jo tampoc no somnio mai en vost. I si ho vol saber tot li garanteixo que quan jo

somnio s sempre daltres coses.

1.- En fi, que sigui vost o jo el qui est somniant hem de confessar que no s pas un somni

excellent.

2.- Sembla ben b com si no somnissim. I ens podrem preguntar si el que estem fent en

aquest moments no es pas de figurants en un somni den Jordi.

1.- Si. Fa ben b per a ell de tenir somnis tan estpids.

2.- Es clar, segurament que s en Jordi que est somniant amb nosaltres, miri, ho reconec ben

b, s la sala destar de la seva casa de la muntanya.

1.- Si, si. Es clar. s la sala destar de Can Jordi. I la cosa aquesta on vost est assegut s la

moto den Jordi.

2.- Si. I aqu hi ha la dona den Jordi.

1.- Ah si. No la coneixia, jo.

2.- Jo tampoc. No ho sabia que era de bronze.


48/55

1.- Sembla un obs.

2.- Ho s un obs. En Jordi sha casat amb un obs.

1.- No ho sabia

2.- Va fer la mili a artilleria.

1.- Doncs lhauria pogut triar aquest obs. No nhavia vist mai cap de tant lleig.

2.- Oh, els obusos es prenen tal com venen.

1.- Doncs ja que som dins del somni den Jordi, miri, li ensenyarem que sabem fer. Imaginis

que jo sc un can.

2.- No mho haigpas dimaginar, ja fa molt de temps que ho s que vost s un can.

1.- Doncs si es aix pssim la dona den Jordi

2.- Bona idea. Obri la boca.

1.- Espero que ser el bon calibre.

2.- Obri-la una mica ms.

1.- Aaaaaaaaa...

2.- Aix.

1.- Ham!

2.- Ja pot disparar. Per no faci massa soroll, que no despertssim en Jordi. Est a punt? Foc!

1.- Bum!

2.- Ja est. En Jordi deu haver quedat ben content que la seva dona li hagi marxat del cap.

1.- s gust de fer bum de tant en tant. Per lhauria hagut de bombardejar per la finestra. Ara

hem fet un forat al sostre.

2.- No. No es pas un forat aix.

1.- T ra, no es un forat. Qu s? Em recorda alguna cosa.

2.- Si. Esperi. Ho conec, jo.

1.- Jo tamb, per ara no ho recordo.

2.- Ho he sentit no fa pas gaire.

1.- De qui pot ser...

2.- No s de Beethoven?

1.- Si! s el concert per a viol i orquestra. Fa b de dir-mho. On s el meu viol?


49/55

2.- Vost tamb...! s ben b el moment de buscar el viol. Afanyis que ja ha comenat i

arribar tard.

1.- s culpa de la meva dona, ha volgut preparar-me un entrep tant si com no. Sempre s

igual.

2.- T el bitllet?

1.- Estigui tranquil, fins i tot hi he fet un forat al mig. Si us plau, el tren que va a Sant Pere de

Riudebitlles sagafa a la via 2?

2.- Si, per ja ha marxat. Amb una mica de sort encara el podr agafar a la via 3. Per si no vol

crrer li aconsello danar lo a esperar tranquillament a la via 80 o a la 90, t temps de

sobres.

1.- Estic cansat. Fa ben b per en Jordi, de somniar unes bestieses aix. Luniforme de cap

destaci no li est gens b.

2.- Qu vol dir, Cap destaci? Vaig vestit de Director dOrquestra. Amb una bandereta de

Director dOrquestra.

1.- Si, per i el xiulet?

2.- No s un xiulet, s una flauta petita.

1.- Ah si. s una flauta de Pan. Cada vegada que fas pan! Amb la flauta, hi surt un forat nou.

2.- Jo em pensava que eren bombolles, aquests forats. Mhavien dit que era que fermentaven.

1.- No, no es una flauta formatgera, li he dit que s una flauta de pa. El formatge s a dins.

2.- En aquest moment en el somni den Jordi hi passen entrepans.

1.- Pot comptar... Si s la seva dona que me lha preparat.

2.- Si, per no. El que vost creu que es formatge enmig del pa, no s formatge.

1.- Doncs qu s?

2.- s la meva dona.

1.- La seva dona? Ah si. Com est, senyora?

2.- Qu diu?

1.- Tingui, ja li passo. Passi-ho b , senyora. Li passo el seu marit.

2.- Digui, ets tu, Rateta? Com ests? Encara mal d orelles? Si, estic amb ell dins dun somni

den Jordi. En Jordi... exacte! Tornar de seguida que es desperti. Diu que molts records.

1.- Donils de la meva part.


50/55

2.- Records de part seva! Si, sempre aquest mateix posat didiota. Porta el tradicional vestit

blanc del Reial Madrid. I en aquest moment entren els jugadors del Bara tamb corrent, fa

un temps esplndid, l estadi s ple de gom a gom, els jugadors van al seu lloc, sentim el

xiulet, la pilota surt disparada com un obs. Passa rabent davant el nostre micrfon...

1.- Brrrrrrrrrr!2.- Han pogut sentir perfectament el soroll del motor, en aquest moment porta ms de dues

voltes d avantatge per davant den Jordi.

1.- Brrrrrrrrrrrrr!

2.- I de la cosina de la paulina.

1.- Brrr! Brrr! Brrr! Quin fred que fa!

2.- s el vent. Brrrrrrrrr...

1.- No est b que condueixi tan de pressa , Brrrrr...

2.- Condueixo com puc. Brrrr.

1.- Qu vol dir com pot?

2.- Que jo no en s de conduir. Brrrr.

1.- Ni en somnis? Brrrr...

2.- Ni en somnis. Brrr...

1.- Doncs pssim el volant que ens matarem.

2.- Ja magradaria, per no nhi ha. Brrrr...

1.- On lha posat?

2.- Potser no s un auto de cursa aix, Brrr...

1.- Llavors per qu fem aquest soroll? Brrrr...

2.- I jo que s! Potser s un mosquit. Brrrr...1.- Ah b. Doncs si s un mosquit, no hem pas de fer aquest soroll. Els mosquits no fan Brrrr...

fan Bzzzzzz...

2.- Mira, un mosquit. Bzzzz....

1.- A veure si el matem. Bzzzz...

2.- Mitel passa per all. (Soroll de picar amb les mans)

1.- Ja est.

2.- No era un mosquit


51/55

1.- Qu era?

2.- Era jo. Obri les mans, mirim aqu ben esclafat

1.- I tant! Encara es mou.

2.- Li juro! s la ltima vegada que accepto de fer un paper en els somnis den Jordi.

1.- Gran Garr! Ara el despertar amb un espant. Ara ho veur.

2.- S senyor! Perqu a mi no em fa res de fer un servei, per tot t lmits. I ara qu dir la

meva dona quan em vegi tornar aix, ben esclafat.

1.- Li dic que el despertarem. Vingui.

2.- On s?

1.- Aqu damunt la seva tauleta de nit.

2.- No el veig. Es de nit, damunt la tauleta de nit.

1.- Sc aquesta cosa fosforescent. Aix que fa soroll. Que em sent?

2.- No

1.- Tic tac tic tac tic tac tic tac tic tac...

2.- Ara! Ja el sento!

1.- Tic tac... Sc el despertador den Jordi... Tic, tac, tic, tac... Apretim el nas, tic tac tic tac...

2.- Aqu!! (so de despertador)

1.- Sha acabat. En Jordi es desperta.

2.- Ja ens podem anar


52/55

Direcci: ESTER NADAL

Ajudantia: Victor Len / Carlos Briones

Dramatrgia: Elba Romero / Carlos Briones

Producci: Sergi de la Fuente / Barbara Tobella

Illuminaci: Marc Albella / Elisabet Gran / Adri Mas

So: Laura Carbonell / Carla Torres

Vestuari: Pau Gmez / Patricia Violan

Escenografia: Nuria Vilahur / Edu Roig

Cristina prunell / Alejandro Martnez

Atretzo: Paula Arest / Carlos Serrano

Maquillatge: Paula Arest

Fotografia: Yudier Andrs Zapata / Judit Mas

Grafisme: Julia Torres / Judit Mas


53/55


54/55

Agraments:

A tots els professors que durant dos anys ens han format, al

nostre tan necessari tcnic de llums i so, a lescola de maquillatge

Thuya, i a Katic Teatre pel vestuari, a El Nacional no ens Vol per

la cessi de material, i a la secretaria del Col legi de Teatre.

I sobretot, grcies a tots aquells, famlia i amics, que en la

mesura que sigui heu animat a que els 21 estigussim avui davant

vostre.


55/55

Documents

Tempus Non Fugit