N A C I O N S I R E G I 0 N S ( 4 )

Tirol del Sud

CARLES PUIGDEMONT

• Cançons amb falsets, capells de pana amb una ploma de faisà, pantalons curts de vellut marró, vaques, muntanyes i neu abun­dant: aquesta és més o menys la imatge estereotipada que tenim del Tirol. No és del tot inexacta. Però li falten molts elements, especialment de caràcter polític, que fan d'aquesta zona, avui par­tida entre Àustria i Itàlia, una de les més antigues nacions d'Euro­pa que conserva la seva identitat i que manté viva la lluita per no cedir ni un pam.

Un element clau d'avui és la constant reivindicació dels seus drets enfront de l'Estat italià. Gràcies a ella, dis­posen d'un document que val un imperí, i que mol­tes altres nacions manca­des de sobirania ja vol­drien: una resolució de rONU que els és favora­ble. Ells la tenen des del 1%0, però encara avui han de batallar per poder exercir de tirolesos.

La part austríaca és un estat federat, que té la capital a Insbruck. La part italiana —Südtirol o Alto Adige— és una pro­víncia amb estatut propi, amb una autonomia especial, que és la més àmplia de tot Itàlia. Jun-

28 PRESÈNCIA

La supervivència d'un petit país en

la centralista Itàlia: David guanya

Goliat amb l'ajut del germà gran

Al mig dels Alps, entre les planes que s'estenen al ítarg dels rius i abrígada per les Dolomites hi ha una petita nació que inten­ta sobreviure per damunt dels tòpics: el Tirol. La part del sud, integrada avui a l'Estat italià, té l'au­tonomia més àmpha de tot el país. És la menys llatina de les seves comunitats i conserva les seves dues llengües pròpies, l'alemany i el ladí, encara que l'ita­lià, imposat en massa pel feixisme, els planta cara.

lament amb la província de Trento forma la regió anomena­da Trentino-Alto Adige. Bozen, la capital —que els italians ano­menen Bolzano—, no arriba als cent mil habitants. Les relacions entre les dues parts en què està dividit el Tirol són fluïdes, per­què des dels acords de París del 1946 els ciutadans tenen lliure circulació, i d'altra banda s'han establert diversos protocols de col·laboració mútua, com el que existeix amb la Universitat d'Ins-bruck. De fet, ha estat aquesta estreta relació i el manteniment del lligam històric el que ha afa­vorit notablement la posició del Tirol del Sud en el complicat

ÀUSTRIA

SUÏSSA

X +

ITÀLIA

PRESENCIA

context de la política territorial italiana. Sense el suport d'Àus­tria, seria molt possible que avui la política d'italianització empresa des de la fi de la prime­ra guerra mundial hagués acabat per triomfar-hi plenament. Va ser la protesta d'Àustria davant les Nacions Unides contra l'in­compliment del Tractat de París signat amb Itàlia el 1946 el que va provocar, el 1960, la resolució de l'Assemblea General de l'O-NU, i tot i això aquell conflicte no es va tancar oficialment fins al 1992, o sigui trenta-dos anys després d'haver-se iniciat.

Ara comença, doncs, una nova era per al Südtirol. El seu

sistema polític és posat com a model d'equihbri plausible entre la pròpia identitat i la pertinença a un estat de cultura dife­rent. Les diferents comu­nitats que hi viuen troben més camins de consens que no d'enfrontament, i la resta d'Itàlia sembla haver acabat per acceptar aquesta mena d'irre-demptisme tirolès, en suma perquè el problema és numèricament menor i perquè, de moment, les seves reivindicacions són lluny d'assemblar-se a les propostes de les Lligues del Nord que tanta por fan a Roma.

Presència, 1993-10-10, p. 28.Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)

Les muntanyes Dolomites dominen totes les perspectives aei iiroi aei :3ua. Foto: c. PUIGDEMONT.

Però la cosa no ha estat, ni és encara, tan fàcil. El Tiro! coneix el terrorisme (dels dos costats), les bombes, les amenaces. Enca­ra el 1988 es va destruir un ree-missor de la RAI, i en una desar­ticulació d'un escamot es va requisar un arsenal extremada­ment ben dotat. El terrorisme és el reflex extrem d'una situació d'enfrontament quasi tan llarga com temps fa que el Tirol del

Sud pertany a Itàlia, i l'Estatut d'Autonomia no sembla poder donar, per ara, totes les respostes i solucions que una part impor­tant de la ciutadania demana.

Històricament, el concepte polític del Tirol es remunta al segle XIII. Fins ben bé a la mei­tat del segle XVIII, va gaudir de sobirania, sovint dintre de l'im­peri austríac. D'aleshores ençà, la seva autonomia ha estat en

perill o destruïda: va ser annexionat al regne de Baviera —època en que va néixer el mite d'Andreas Hofer, l'heroi nacio­nal que fou afusellat després d'u­na tenaç resistència contra els dominadors—, després, amb la victòria napoleònica, fou repar­tida entre el Regne d'Itàlia creat per Napoleó i l'imperi francès. Posteriorment a la desfeta napo­leònica esdevingué, sota l'abso­

lutisme austríac, una vulgar pro­víncia sense autonomia. La pri­mera guerra mundial va marcar profundament la història moderna del Tirol. Després de la derrota austríaca, el Tirol del Sud fou annexionat a Itàlia el 1919, mercès al tractat de pau de Saint Germain. Itàlia veia satis­fetes, així, les seves ànsies d'ob­tenir els límits «naturals» del regne, i en algunes ocasions va protagonitzar una política que vista d'avui sería qualificada quasi de neteja ètnica. De les dues comunitats històriques prò­pies del país, la germànica i la ladina, és aquesta última, la més antiga i la que parla l'idioma natural del Tirol, una llengua retoromana de similituds amb el Provençal, la que ha rebut més fort. És en vies d'extinció, i és molt probable que les joves generacions d'avui assisteixin a ta seva completa desaparició com a cultura viva. EI 1991 representaven tan sols el 4% dels 438.000 habitants censats, mentre que la comunitat germà­nica, majoritària al país des del segle XII, significava el 68%. La resta, el 28%, pertany a la comu­nitat italiana. Aquestes xifres s'expliquen sobretot a causa del feixisme italià i en particular del seu líder, el Duce Benito Musso-lini, que, com tots els dictadors, tenia la fixació de liquidar les diferències culturals i ètniques del país per crear una nova cons­ciència nacional i assegurar, per sempre, la possessió del territori.

Poc després de rebre el poder de mans del rei, el 1922, el feixis­me va posar a la pràctica un pro­grama respecte al Tirol del Sud que es resumia en tres punts: desnaturalització dels sudtirole-sos, massiva implantació d'ita­lians i allunyament dels tirolesos de la seva terra. El prefecte del règim va emetre un decret que prohibia l'ensenyament de l'ale­many a l'escola, i els mestres a qui s'enxampava desobeint l'or­dre eren enviats a la presó o des­terrats a regions perdudes de ta ItàUa meridional. Tots els mes­tres que tenien com a llengua

PRESÈNCIA 2 9 Presencia, 1993-10-10, p. 29.Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)

N A C I O N S I R E G I O N S

La capital, Bozen, és una ciu­tat plena de vestigis arquitec­tònics de l'època de l'imperi austro-húngar. A sota, una

parada del mercat. Fotos: CAR­LES PUIGDEMONT.

materna l'alemany foren traslla­dats a províncies veïnes o, senzi­llament, rellevats del servei. L'i­talià, no cal dir-ho, va ser decla­rat única llengua ofícial, i la toponímia no només fou italia-nitzada sinó que es va prohibir literalment l'ús del topònim «Tirol».

Les prohibicions no es limita­ven al que podríem entendre com a domini públic de la llen­gua, sinó que entraven en l'àm­bit privat: els anuncis i la publi­citat havien de ser només en ita­lià, com també els actes, les reu­nions d'entitats, etcètera.

Per encoratjar l'emigració massiva d'italians purs cap al nord, per tal que s'aigualís la identitat tirolesa, el dia 20 de febrer de 1935, el Duce en per­sona va enviar a la indústria pesant llombarda i piamontesa l'encàrrec de crear fihals a Bozen, atès «l'alt interès polític» de l'assumpte. Resultat: una zona industrial de tres milions de metres quadrats, que sorgí de l'expropiació de fèrtils terres de conreu, i una gran zona residen­cial per allotjar les famílies ita­lianes vingudes del sud a treba­llar. Aquests edificis continuen dempeus i contrasten notòria­ment amb el paisatge i les cons­truccions pròpies de la ciutat. El règim va bonificar les empreses que s'hi traslladaven realitzant descomptes sobre el transport i fent deduccions fiscals. A l'arc de triomf alçat a Bozen pel règim, encara dempeus, s'hi pot llegir la següent frase: «Bàrbars, nosaltres us hem civilitzat».

Amb l'aliança amb Hitler, les coses, paradoxalment, es van empitjorar. El Führer no desitja­va entelar les seves relacions amb Mussolini, i no només va declinar qualsevol acte d'ajut a la població germànica del Tirol del Sud, sinó que va ajudar el seu col·lega en la política de depura­ció. El 22 de juny de 1939, ita­lians i alemanys signen a Berlín un pacte sobre la qüestió del Tirol: els seus habitants de parla germànica haurien de decidir fins al 31 de desembre d'aquell mateix any què volien ser, si ale-

3 0 PRESÈNCIA Presència, 1993-10-10, p. 30.Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)

JIMg^i

La rrondüsildt üeis bübcus i l'omnipresència de les Doto-mites constitueixen el paisat­ge comú del Tirol del Sud. Fotos: CARLES PUIGDEMONT.

manys o italians, amb e) benen­tès que si es declaraven ale­manys havien d'expatriar-se. Segons els historiadors locals, Himmler, el comandant de les SS, volia anar més lluny encara, i arribar a la completa deporta­ció de tots els tirolesos cap a la zona pertanyent al IIÍ Reich. L'esclat de la guerra va frenar aquesta mena de solució final, però tot i això es calcula que van ser unes 75.000 les persones que es van haver d'expatriar, de les més de 200.000 que havien declarat la seva pertinença a la cultura germànica.

En conseqüència, al Tirol va sorgir una forta resistència al nazisme, i devia ser un dels escassos territoris de parla ger­mànica que no estava seduït per Vanchluss i la superioritat ale­manya.

A partir de la resistència, com va passar a la resta d'Itàlia, es va articular la política de la post­guerra. D'aquí va néixer el Süd-tiroler Volkspartei (SVP, Partit Popular tirolès), que des de les primeres eleccions provincials del 1948 ha guanyat amb majoria absolutíssima tots els comicis. EI SVP representa el tirol conser­vador, religiós i moderat, però de profundes conviccions nacio­nals.

Estatut d*autononiia

Amb l'armistici, es firma el Tractat Italo-austríac sobre el Tirol del Sud. que rep el nom dels primers ministres respec­tius: De Gasperi i Gruber. Per cert, que De Gasperi, l'històric líder de la Democràcia Cristia­na, nascut al Trentino, havia estat, abans d'esdevenir primer ministre, diputat al Parlament de Viena, perquè aleshores la seva terra encara pertanyia a l'imperi austríac.

En l'acord de París es posen les bases de l'autonomia sudtiro-lesa encara avui vigent. El gener de 1948 s'aprova un primer esta­tut d'autonomia, però també comencen les vulneracions dels italians del Tractat de París: ajunten la província del Tirol a la

PRESÈNCIA 3 1 Presencia, 1993-10-10, p. 31.Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)

N A C I O N S I R E G I O N S

regió del Trentino, de majoria italiana. Àustria protesta davant del Govern italià, però aquest refusa tot tracte amb aquell país, i decideix, com a mesura de grà­cia, concedir diners per a la construcció d'habitatges socials. Aquest fet revesteix una gran importància, perquè els tirolesos l'interpreten com una nova mesura per fomentar la immi­gració d'italians, i decideixen sortir al carrer per reclamar autonomia real. El SVP trenca la seva col·laboració amb la Demo­cràcia Cristiana i decideix anar-se'n a Viena a explicar-ho tot al germà gran. Bruno Kreisky, aleshores ministre d'A­fers Estrangers austríac, anun­cia, el setembre de 1959 a l'O-NU, que demanarà de tractar la qüestió si no s'arriba a un acord amb els italians. Com que no hi va haver acord, l'ONU va apro­var una resolució en què s'insta­va les dues parts a reprendre les negocacions i arribar a un com­promís perquè es complís escru­polosament l'esperit del Tractat de París. El primer de juny de 1961 té lloc l'anomenada «nit del foc», en què es generalitzen un seguit d'atemptats amb explo­sius per donar a conèixer al món el problema tirolès. Finalment, els italians veuen la llum i deci­deixen fer marxa enrera. Una comissió de dinou persones ela­bora un informe, durant tres anys, que dóna lloc al Pacchetto, un pacte en el qual es preveuen una sèrie de punts a complir, i un nou estatut d'autonomia per al Tirol, el qual no és aprovat fins al 1972.

La totalitat de les mesures previstes en aquell acord no es donen per satisfetes fins al 1992, i és el mes de juny de l'any passat que els parlaments austríac i ita­lià aproven les resolucions a què s'ha arribat en diferents matè­ries. No obstant això, el ministre d'Afers Estrangers austríacs adverteix que el seu país conti­nuarà exercint la seva funció de tutela del Tirol del Sud per a eventuals vulneracions de l'Esta­tut d'Autonomia, i que si cal recorrerà al tribunal intemacio-

La gran plaça de Bozen és un lloc de trobada habitual. Foto: CARLES PUIGDEMONT.

nal per denunciar-les. Així les coses, el SVP i la DC

tornen a col·laborar estreta­ment, i només la Union für Sud-tirol, ara per ara minoritària però parlamentària, és partidà­ria de recuperar la plena sobira­nia política.

Una calma tensa

L'estatut preveu un sistema de finançament que els surt for­ça a compte — v̂énen a rebre el mateix que l'estat recapta— i l'ensenyament de l'alemany, tant a les escoles alemanyes com a les italianes, està garantit. Hi ha batalles per la toponímia, però el SVP mena amb habilitat la seva majoria política en el Consell Provincial —òrgan legislatiu, de 35 membres—, i sembla que hi ha una certa calma. La calma es va trencar, però, quan l'any passat es va filtrar a la premsa el con­tingut d'una carta que el diputat del SVP Ferdinand Willeit havia adreçat a la direcció del partit, titulada Itàlia, com la URSS. En ella s'interroga si el Tirol no hauria de començar a demanar

el dret a l'autodeterminació. Amb tot, avui la segona força

política de la zona és el MSI (Moviment Social Italià), nacio­nalista italià i de dreta dura, de caràcter neofeixista. Ha superat la DC. D'acord: el SVP va obte­nir en les últimes eleccions del maig de 1992 el 60% dels vots (21 consellers), i el MSI només va arribar a l'll,5 (4 consellers). Però són els més votats a les eleccions municipals de Bozen, tot i que no tenen l'alcaldia, i no hi ha dia que un dels tres diaris que hi ha a la província (dos en italià i un en alemany) no parlin d'alguna querella, per petita que sigui, entre ètnies. Queixes per la retolació bilingüe, pel reparti­ment de les subvencions i ajudes a la cultura, etcètera.

De fet, l'alemany és en infe­rioritat. El cinema és en itaUà, i la publicitat de les grans mar­ques també. La RAI només des­tina mitja programació de la seva desconnexió regional a la comunitat germànica. Per con­tra, el diari Alto Adige, que dels dos escrits en italià és el que té

més tirada, escriu cada dia una pàgina o dues en alemany, amb resum de les notícies més impor­tants, i periòdicament en publica una en ladí.

El camí que en el futur imme­diat faci el Tirol del Sud no s'ha de deslligar del que pugui fer tot el nord d'Itàlia al so de la Lliga Nord. La Lliga Llombarda s'ha fet amb el control de Milà, una ciutat que té una gran projecció internacional, i això tindrà con­seqüències en el poder regional i també en l'estatal. Al Vèneto, i al Piemont, encara que amb molta diferència respecte de la Llombardia, la idea d'un estat del nord federat amb Itàlia o Europa també pren força.

Enmig d'aquesta maregassa, el Trentino-Alto Adige, la zona nord on la Lliga té més dificultat a implantar-se, pot aportar cre­dibilitat a la teoria de V«efficien-za alia tedesca e consenso all'ita-liana» que als habitants de la fiítura República italiana del Nord els agrada d'explicar per fer entendre què és el que persegueixen. - ^

3 2 PRESÈNCIA Presència, 1993-10-10, p. 32.Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)

8

La capital.— Històri­cament era Meran, una ciutat-balneari plena de castells i on hi ha esta­blerta la noblesa tirolesa. Avui la capital de! Tirol del Sud és Bozen, que en el cens de 1991 tenia 93.821 habitants. Tol i tenir un centre històric molt ben conservat i admirable, ets seus entorns estan plegats de blocs d'habitatges força xocants amb l'entorn. També de l'època mus-soliniana hi ha un arc de triomf en què es llegeix aquesta inscripció, dedi­cada als tirolesos: «Bàr­bars, nosaltres us hem civilitzat»

Geografia.— 7.400 quilòmetres quadrats de superfície, el 86% dels quals es troben per damunt dels 1.000 metres d'altura, a la zona dels Alps i les Dolomiles. Segons el cens del 1991, hi viuen 438.000 perso­nes, de les quals el 60% pertanyen al grup lin­güístic germànic, el 28% a l'italià i el 4% al ladí.

Política.— el Südtírol o Alto Adige és una pro­víncia autònoma de l'Es­tat italià integrada a la regió del Trentino-Alto Adige. Des de l'acord ÍtaÍo-austríac del 1946, la comunitat pròpia de la zona està protegida per la llei internacional. Disposa d'un estatut d'autonomia especial, aprovat el 1972. Té competències en comerç, cul­tura, urbanisme, aigües i pràc­ticament en tots els serveis d'àmbit provincial. Una de les característiques de la particu­laritat sudtirolesa és que cada deu anys es fa un cens lingüís­tic, en el qual totes les perso­nes han de declarar a quina de les tres comunitats culturals reconegudes se senten adscri-

Senyalltzació bilingüe a Oberbozen. A sota, un comerç de Bozen exhibeix productes tirolesos a l'aparador. Fotos: CARLES PUIGDEMONT.

tes. Aquesta adscripció és imprescindible per a tota per­sona que vulgui accedir a una plaça de funcionari, perquè la llei reparteix els llocs de tre­ball públics per comunitats lin­güístiques, i les places reserva­des a la comunitat germànica només la poden tenir els d'o­rigen germànic. Lògicament, la comunitat més nombrosa té més nombre de funcinaris.

El Südtiroler Volkspartei (Partit Popular tirolès) és majoritari des que es va pre­sentar per primer cop a les eleccions, el 1948. A molta dis­tància hi ha hagut la DC i ara

el MSI, i últimament ha cres­cut ta Unions für Sudlirol, de caràcter independentista.

Societat.— la majoria de ta societat és de parla germànica. L'Església, en conseqüència, també, però fa regularment oficis en italià. Hi ha més dia­ris en italià, però el Dolomiten, en alemany, és el que tira més. La comunitat ladina té tan sols un membre en el Consell Pro­vincial. La seva supervivència com a cuhura està amenaçada, i sembla haver entrat en un procés d'extinció irreversible. Dos dels enclavament amb majoria ladina són Badia i La

Val. Badia és una vila de més de 2.500 habitants, dels quals 2.000 són ladins, i a La Val, que té 1.150 habitants, 1.133 són també ladins. Els ita­lians hi són presents sobretot a partir de la política de Mussolini. Totes tres comunitats són profundament catò­liques.

Cultura.— Des de l'e­dat mitjana, les dues úni­ques cultures del país eren la germànica i la ladina. La presència d'a­questa última és anterior a la de la primera. Els seus membres parlen una llengua retoromana amb semblances amb el pro­vençal. Un dels valors culturals del país, a part de la varietat lingüística i del tresor que representa ei ladí, són els castells que hi ha escampats arreu.

Economia.— El turis­me, l'agricultura, el comerç i l'artesania són les activitats econòmi­ques més importants del Tirol del Sud. L'agricul­tura, però, ha d'afrontar una forta crisi i sobretot l 'abandonament de masos per part dels page­

sos, molts dels quals han de rebre ajudes de l'Estat per arribar a la renda familiar que els permeti de viure.

Comunicacions.— Les muntanyes no han d'espantar ningú: hi ha autopista i tren internacional que corre exac­tament igual que a la plana. Bozen té tres línies diferents de funicular per accedir a pobles de muntanya, i entre dos d'aquests pobles (Oberbo­zen i Klobenstein) hi ha un tren antic elèctric que és una delícia. Entre Meran í Bozen hi ha transport regular en tren i bus.

PRESÈNCIA 3 3 Presència, 1993-10-10, p. 33.Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)