Treball Modernisme Socials

  • View
    105

  • Download
    1

Embed Size (px)

Text of Treball Modernisme Socials

MODERNISME

Nria Snchez Andrea Vidal Nria Ortega Nadia Garcia Nolia Vallverd 4t B

NDEX.

1.- Aspectes generals del modernisme1.1.- Caracterstiques generals del moviment 1.2.- poca histrica 1.3.- Pasos ms afectats pel moviment 1.4.- Caracterstiques de l'arquitectura modernista 1.5.- Caracterstiques de la pintura modernista

2.-Elaboraci de fitxes biogrfiques dels principals autors modernistes catalans que incloguin referncia a algunes de les seves obres prin cipals 3.La Ruta Modernista a Barcelona3.1-El Xamfr de la Discrdia. 3.2-Anlisi de diferents tipus dedificis(habitatges, palaus, bars, museus, esglsies, parcs).

4.Elaboraci d'una ruta d'arquitectura modernista per Catalunya i per Espanya.4.1Anlisis d'alguns edificis modernistes catalans fora de Barcelona. 4.2Anlisi d'alguns edificis modernistes situats fora de Catalunya.

5.Valoraci. 6.Bibliografia.

1.- Aspectes generals del modernisme

L'any 2002 en el que s'ha commemorat el 150 Aniversari del naixement d'Antoni Gaud, parlar de MODERNISME ha estat inevitable. Aix i tot, quan parlem de Modernisme a Catalunya pensem en Arquitectura, i altres formes d'expressi com la Literatura i la Msica ens passen desapercebudes. Si b, s cert, que va ser en l'Arquitectura i en la figura de Gaud, on el Modernisme va aconseguir les ms altes cotes d'expressivitat i originalitat, actualment universals, com a moviment artstic va tenir la seva repercussi en altres mbits com la Pintura, les Arts decoratives, la Literatura i la Msica. En aquest espai intentarem endinsar-nos en el Modernisme Musical, els seus representants ms destacats i les aportacions de la msica al moviment modernista a Catalunya.1.1.- Caracterstiques generals del moviment Caracterstiques: - Predomini de la corba sobre la recta. - Riquesa i detallisme de la decoraci. - s freqent de motius vegetals. - Gust per la asimetria. - Esteticisme refinat. -Dinamisme de les formes. 1.2.- poca histrica

El modernisme s el terme amb el que es designa a una corrent de renovaci artstca desarrollada a finals del segle XIX i principis del XX.1.3.- Pasos ms afectats pel movimenty y y y y y y

Blgica Frana Alemanya Gran Bretanya Catalunya ustria Itlia

1.4.- Caracterstiques de l'arquitectura modernista

L'Arquitectura Moderna s'ha caracteritzat per la simplificaci de les formes, l'absncia d'ornament, i la renncia conscient a la composici acadmica clssica, la qual fou substituda per una esttica amb referncia a les diverses tendncies de l'art modern com el cubisme, l'expressionisme, el neoplasticisme, el futurisme i altres; per s sobretot, l's dels nous materials : com el ferro i el formig armat i l'aplicaci de les tecnologies associades, el fet determinant que va canviar per sempre la manera de projectar i construir els edificis o els espais per a la vida i activitat humana.1.5.- Caracterstiques de la pintura modernista

y y y y y y y y y y

Es respondre al desig de superar el academicisme i l' Impressionisme. Abandonament de lo quotidi en pro de temes de contingut simblic- conceptual Insistncia en la lnia i en el dibuix molt expressiu. s una pintura de carcter lineal i bidimensional. Formes orgniques Formats allargats i apasats Se recrea en el tema de la dona, la perversi i l' erotisme. Excessiu decorativisme, que pot avanar l'abstracci. La lnia independent que avana cap a l 'Expressionisme posterior. Adquireixen gran importncia les illustracions grfiques, el cartell i la litogrfica.

2. FITXES BIOGRFIQUESLlus Domnech i Montaner Barcelona, 1850-1923. Va ser arquitecte, historiador, humanista, poltic, dissenyador de tipografies i enquadernacions de llibres i illustrador. Va ser un dels principals protagonistes del modernisme catal i algunes de les seves obres sn patrimoni de la humanitat ( Palau de la Msica Catalana, Hostipal Sant Pau...) Domnech va collaborar amb les principals publicacions catalanes: La Renaixena, Lo Catalanista, Revista de Catalunya, El Diluvio i La Veu de Catalunya. L'any 1891 va fund la Unio Catalanista i un any ms tard va ser el seu primer president. L'any 1901 va ingress a la Reial Acdemia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Josep Puig Cadafalch

Matar 1867- Barcelona 1956. Va ser arquitecte modernista, historiador de l'art i poltic catal. Va exercir la poltica com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona, diputat de les Corts Espanyoles, diputat provincial i president de la Mancomunitat de Catalunya. Les seves obres ms destacades sn la Casa Amatller i la Casa de les Punxes. Era un home especialista en art romnic de fama internacional amb moltes obres publicades i promotor de les excavacions d'Empries a l'any 1908. Diverses universitats li van concedir el nom de Doctor honoris causa.

Antoni Gaud Reus 1852- Barcelona 1926. Va ser un arquitecte catal reconegut internacionalment con un dels genis ms rellevants de l'arquitectura. Es va traslladar a Barcelona per realitzar els seus estudis d'arquitectura on les seves obres tenien estils diferents com el neogtic, mudjar o barroc. Amb l'arribada del modernisme va aconseguir un estil propi. La seva contribuci a l'arquitectura s nica. Des de l'infantesa va ser un atent observador de la natura. L'edifici que ms fama li ha donat ha sigut la Sagrada Famlia, una obra que encara est en construcci.

Ramon Casas i Carb. Nom: Ramon Casas i Carb. Naixement: 5 de gener de 1866 Barcelona. Nacionalitat: espanyola. Ramon Casas i Carb va ser un pintor espanyol clebre pels seus retrats, caricatures i pintures de l'elit social, intel lectual, econmica i poltica de Barcelona, Madrid i Pars. Tamb es va fer fams per les seves pintures sobre revoltes, com el quadre sobre la repressi d'una manifestaci als carrers de Barcelona. Va ser dissenyador grfic i els seus cartells i postals van servir per definir el moviment artstic catal conegut com modernisme. El 1877, Casas va abandonar l'escola per estudiar art en l'estudi de Joan Vicens. El 1881, sent encara un adolescent, va ser cofundador de la revista L'Aven, el nmero publicat el 9 octubre 1881 incloa un esbs del claustre del monestir de Sant Benet de Bages. Aquest mateix mes acompanyat del seu cos Miquel Carb i Carb, un estudiant de medicina,

va iniciar la seva primera estada a Pars. El mn de l'art modernista establir el seu centre d'operacions a Els Quatre Gats, un bar a l'estil de Le Chat Noir de Pars. Per a l'exposici universal de 1900 a Pars, el comit espanyol va seleccionar dos retrats a l'oli realitzat per Casas: un retrat de 1891 d'Eric Satie i un altre de la germana de Casas, Elisa. La mare de Casas va comprar el monastir de de Sant Benet a lany 1907. Cinc anys ms tard, a la mort de la seva mare, va heretar el monestir. El 1916 Casas i Deering van viatjar a Tamarit (Tarragona). Deering va comprar el poble sencer i va col.locar a Cases a la direcci del projecte de restauraci del mateix. Anys ms tard, el 1924, Cases tornar a Tamarit per pintar diversos paisatges.

Santiago Rusiol i Prats. Santiago Rusiol i Prats, va ser pintor, escritor i dramaturg espanyol en llengua catalana. Va nixer en el si d'una famlia d'industrials del txtil, procedents de Manlleu. Es va formar al Centre de aquarellistes de Barcelona i va ser deixeble de Toms Moragas. Va viatjar a Pars el 1889, on va viure a Montmartre juntament amb Ramn Casas i amb Ignacio Zuloaga. Es va familiaritzar amb el simbolisme i la pintura a l'aire lliure. Desprs de tornar a Espanya funda a Sitges el taller-museu de "Cau Ferrat", i freqenta a Barcelona les tertlies del caf Els Quatre Gats. La seva posici social i econmica acomodada li va permetre fer freqents viatges. L'any 1908 va rebre la medalla de l'Exposici Nacional de Belles Arts. La seva pintura est molt influda pels impressionistes i t temtica paisatgista, tant rural com urbana, retrats i composicions simbliques d'inspiraci modernista. Al comenament de la seva carrera incloa figures humanes. En les etapes finals noms pintava paisatges, especialment dels Reals Llocs com Aranjuez o La Granja. Entre les seves obres ms destacades figuren La morfina i La medalla, ambdues de 1894. En la seva obra literria, sempre en catal, s'inclouen poemes en prosa ("Oracions", 1987), drames com "L'alegria que passa" (1898), "Cigals i formigues" (1901), "La bona gent" (1906) i novel constumbristas com "L'auca del senyor Esteve" (1907), que va ser adaptada al teatre pel mateix Rusiol el 1917, "La nena Grossa" (1914), "El catal de la Manxa" (1917) o "En Josepet de Sant Celoni". Tamb va escriure per a diaris com La Vanguardia o revistes com L'Esquella de la Torratxa.

Isidre Nonell. Isidre Nonell va ser un pintor espaol del segle XlX pertanyent al modernisme. Pertanyia a una famlia relativament benestant. Es va formar en diverses acadmies, entre elles la de Luis Graner (1889). Va formar part del grup Els Quatre Gats, amb Picasso, Rusiol i altres. Va viure al marge de la societat burgesa, a la qual criticava en les seves pintures. Cap a 1891 forma un petit grup de paisatgistes, conreant aquest gnere en petit format. El 1893 estudia a l'Escola de la Llotja de Barcelona i celebra la seva primera exposici. El 1894 comena a dibuixar petits quadres de cretins, que realitza especialment quan se'n va, dos anys ms tard, amb Ricard Canals a Caldes de Bo. Aquest temps a Caldes el dedica a pintar paisatges i cretins. Al febrer de 1897 marxa a Pars amb Canals. All exposa, comparteix estudi amb Picasso i realitza les seves quadres sobre les classes socials ms baixes. Torna a Barcelona el 1900. A partir de 1901 realitza quadres de figures femenines, com gitanes, i bodegons. El 1910 exposa a faience Catal. Va morir el 1911 de febre tifoide. Marcat per l'impressionisme, se li adscriu al modernisme. Forma part de l'anomenada "pintura negra" espanyola, al costat de Regoyos o Solana. Realitza retrats, especialment les sries sobre cretins i gitanes. Mostra les classes ms baixes de la societat, en la misria i