2

pàg. 3

pàg. 5

pàg. 6

pàg. 7

pàg. 11

pàg. 15

pàg. 16

pàg. 17

pàg. 18

pàg. 24

pàg. 25

pàg. 27

pàg. 28

pàg. 30

pàg. 31

pàg. 32

pàg. 33

pàg. 34

pàg. 35

pàg. 36

pàg. 38

pàg. 43

pàg. 44

pàg. 45

pàg. 46

pàg. 47

pàg. 51

pàg. 53

ÍNDEX

PORTADA DE LA REVISTA (tecnologia)

Expectatives del treball de síntesi (tutoria)................

Vídeo sobre el modernisme (socials)........................

Activitats de francès (Art Nouveau)...........................

Avenços tecnològics (naturals).................................

LES VISITES: DIMARTS

Visita Sagrada Família i activitats de matemàtiques..

Casa Macaya............................................................

Casa de les Punxes..................................................

Palau del Baró de Quadras.......................................

Palau de la Música i activitats de música..................

Mercat de la Boqueria...............................................

Edifici dels Quatre Gats.............................................

LES VISITES: DIMECRES

Advertising ANGLÈS.................................................

Resum de la visita Sant Pau.....................................

L’Exposició Universal.................................................

Arc de Triomf.............................................................

Passeig monumental de Sant Joan...........................

Castell dels Tres Dragons..........................................

Hivernacle..................................................................

Umbracle...................................................................

Font de la Gran Cascada Monumental......................

LES VISITES: DIJOUS

Visita a la Pedrera i activitats de matemàtiques.........

Pla Cerdà...................................................................

Quadrat d’Or...............................................................

Torre de les Aigües....................................................

Passatge Permanyer..................................................

Illa de la Discòrdia (casa Batlló,

Ametller i Lleó-Morera)...............................................

LES VISITES: DIVENDRES

Resum de la visita (Colònia Güell)..............................

VALORACIÓ

Text argumentatiu de català........................................

3

EXPECTATIVES

El treball de síntesi de 3r és

sobre el modernisme. Farem

expressions orals, haurem

de prendre molts apunts i

crearem una revista

personalitzada. Durem a

terme varies activitats de

cada matèria.

No se gaires coses del

modernisme ni mai he

pensat en ell, però aquesta

oportunitat segur que

m’aporta coneixements que

em poden arribar a servir

algun dia. Per aquesta raó

espero que sigui interessant

i no avorrit.

Jo crec que m’ha tocat un

bon grup així que espero un

ritme sense distraccions ni

obstacles. Ja estem a 3r, ja

no som els més petits així

que com que tenim

experiència segurament ens

sortirà força bé.

Comprenc que aquest

treball serà molt diferent

perquè estarem sense

adults que ens ordenin i ens

obstaculitzin. Però hem de

ser responsables i treballar

per igual, en equip.

D'aquest crèdit de síntesi, se’n poden

esperar moltes coses, però en el que més

s'ha de confiar és que sigui interessant.

Pel que ens han explicat, això sembla;

una revista, un blog, una applet amb

geolocalització i un munt d'innovacions

més que fan que aquest treball sigui, en

aparença, interessant i molt dinàmic.

Barcelona és la ciutat "predeterminada"

del modernisme, un lloc que caminis per

on caminis trobaràs petjades de aquest

estil: el Passeig de Gràcia, la Diagonal, la

Rambla Catalunya, Pedralbes... Per tot

arreu! Això també dóna peu a una gran

quantitat de contingut, cosa que ens

permetrà aprendre molt i fer un gran

treball.

Una expectativa que m'agradaria que es

complís seria la de llibertat i confiança

dels professors de cara a nosaltres. Pels

matins hem de prendre apunts i fer-nos

de guies entre nosaltres. Dit així, sembla

interessant i divertit, però ja veurem, ja

que pot arribar a ser avorrit si no podem

fer nosaltres mateixos la recerca i que

només haguem de recitar el que els

professors ens donen.

Per últim, m'agradaria parlar del meu

grup: està format pel Joan Cisa, l'Anna

Juanicó i la Ariadna Chimenos. Em porto

bastant bé amb tots tres i sé que són molt

pencaires i això per treballar en grup anirà

molt bé.

Anna Juanicó Pol Jorquera

4

Joan Cisa

El treball de síntesi a 3r d'ESO consisteix en

fer una revista digital sobre el modernisme.

Per poder-ho fer, tindrem un dia per

organitzar-nos les tasques de les diferents

assignatures, que també s'inclouran a la

revista, i quatre dies més visitant edificis

modernistes i prenent apunts.

M'agradaria aprendre a diferenciar un edifici

modernista de un que no ho sigui; els

diferents arquitectes, característiques i

inspiració dels seus edificis i encara que no

tingui res a veure amb el propi treball,

conèixer una mica millor Barcelona i el seu

transport públic, ja que l'utilitzarem molt.

Sé que aquest treball serà força difícil, i que

necessitarà temps i cooperació de tot el grup,

però per altre banda, també serà divertit i

trencarà la rutina de l'escola.

En aquest treball l'autonomia no existeix

excepte si tu prens tots el apunts, fas totes les

notícies i totes les feines de les diferents

assignatures i per suposat el propi disseny de

la revista.

5

Vídeo sobre el modernisme

Per el Pla Cerdà el modernisme va suposar l’arribada de diversitat cultural.

El modernisme va coincidir amb el noucentismei va arribar arreu del mon, però

amb altres noms: a Alemanya se l’anomenava Jugendstil, a Àustria Sezession,

a Anglaterra Modern Style i a França Art Nouveau.

El modernisme va ser qüestionat per l’Església ja que aquest la qüestionava,

però a Catalunya no va ser reprovat. El modernisme dins de Barcelona s’inicia

principalment a l’Eixample, destruint la uniformitat. Aquesta arquitectura esclata

principalment al 1885. La burgesia era presumida, volia lluir la seva riquesa així

que a l’Eixample per on tothom passava, van començar a construir-hi cases

diferents i úniques.

Barcelona es coneguda internacionalment per la seva extravagància i per les

espectaculars construccions modernistes. En un moment donat va haver un

oblit del modernisme català perquè Eugeni d’Ors va un nou art més civil i

seriós. El modernisme buscava una nova Calalunya, era molt independentista.

El noucentisme va intentar destruir obres modernistes com alguns fanals de

gràcia, la casa Milà (la pedrera), el palau de la quincalleria... A questes obres

se les deia erròniament lletges i antieconòmiques.

Desprès de la guerra civil va haver varies construccions modernistes destruïdes

com el cafè novetat o la botiga sagrà. Les causes eren estúpides simplement

va ser la moda. En algunes cases es va aplicar la “solució vertical” que

consistia en aixecar dos pisos més sense tenir gaire en conta l’exterior. Al 1883

va haver una altre reivindicació que va intentar tirar la casa Fúster. A Barcelona

el 1950 hi havia un 1200 espais modernistes aproximadament. El noucentisme

ha se el destructor del modernisme. El 1952 a NY va haver un canvi d’opinió

internacional sobre el modernisme.

6

Art Nouveau

A França també va haver-hi un moviment similar al modernisme anomenat “Art

Nouveau”. La persona més important del moviment va ser Hector Guimard i per

això hem buscat informació seva.

Hector Guimard est né à Lyon le 10 mars 1867 et mort à New

York, 20 mai 1942.

Guimard ne laisse aucun disciple derrière lui, ni aucune école et c’est la raison

pour laquelle il a pu être longtemps considéré comme un acteur secondaire de

ce mouvement.

Hector Guimard a étudié l'architecture à Paris de 1882 à 1885 avec Eugène

Train et Charles Génuys à l’École Nationale Supérieure des Arts Décoratifs puis

à l'École Nationale Supérieure des Beaux-Arts d'où il ressort sans diplôme

après avoir suivi l'enseignement de Vaudremer. C'est notamment auprès de lui

que le jeune Guimard est sensibilisé aux théories d'Eugène Emmanuel Viollet-

le-Duc, qui jette les bases dès 1863 avec ses Entretiens sur l'architecture des

futurs principes structurels de l’Art nouveau. C'est également le style

médiévisant de ce dernier qui détermine l'aspect des premières œuvres de

Guimard : l'hôtel Roszé (1891), l'hôtel Jassedé (1893), et surtout l'école du

Sacré-Cœur (1895).

7

Avenços tecnològics

Durant aquests dies de recerca sobre el modernisme, ens hem interessat sobre

els avenços tecnològics i medicinals d’aquella època. Les notícies més

rellevants són sobre el càncer, el cometa Halley, el tifus...

EL CÀNCER ES POT CURAR

El 19 de novembre de 1904 es va publicar una

noticia amb el títol “EL CÁNCER SE PUEDE

CURAR”. Aquest article va sobre uns doctors que

investiguen la cura del càncer amb rajos X.

El doctor principal es el francès M.Lereddey; però

li donen suport el seu col·lega Tuffier i

l’especialista anglès M. Reginald Morton. Afirmen

que els efectes poden ser positius en els tumors

inoperables però també el article reconeix que

aquest ús divideix el món científic.

“Es indudable, pues, que estamos en posesión de

un nuevo agente terapéutico de gran importancia,

pese a que los clínicos están divididos.”

8

L' "apocalíptic" Halley ja no impressiona a ningú (1904):

En l’article de 1904 parlen

del cometa Halley que

s’apropa al planeta Terra i

que en lloc de espantar a

la població amb els seus

possibles efectes va ser

objecte de burles i

bromes per culpa dels

periodistes que van

actuar com científics

escrivint coses sense

fonaments.

“Los astrónomos se duelen de que hayan circulado las patrañas referentes a

los peligros que ofrecía el cometa. Hay que tener en cuenta que los periódicos

se escriben tan deprisa que no les qued tiempo de tener una extremada

probidad científica”.

Epidèmia de tifus a Barcelona (1914)

El article de La Vanguardia del 8 de novembre de 1914 relata la epidèmia de

tifus que va patir la ciutat de Barcelona però que segon el que va dir el

governador no va expandir-se exageradament i no va ser necessari tancar les

escoles ja que el brot va ser per culpa de les aigües contaminades i no pel

contacte humà. A més a més s’ha pogut controlar la propagació perquè han

pres les medides oprotunes i a l’actitut de la població.

9

Espectacular eclipsi de Sol a Europa (1905):

L’article del 31 de agosto de 1905

descriu els efectes del eclipsa

solar: descriu els canvis de llum, la

formació de les ombres, relata

també el impacte que aquest

eclipsa ha produït en els animals,,

numera les estrelles que s’ha pogut

observar i reflexiona sobre la

petitesa de l’home davant de la

magnitud de un esdeveniment com

aquest.

Marie Curie investiga la radioactivitat (1910):

L’article del 31 de març de 1910 explica que

Marie Curie, que ja havia obtingut el Preu

Nobel, segueix amb les seves

investigacions i acaba de presentar amb el

seu cooperador els seus avanços en el

tema de la radioactivitat: aquestes

investigacions suposen un avanç

considerable en el problema de la formació

dels elements.

10

LES VISITES:

DIMARTS

11

SAGRADA FAMÍLIA

El dimarts 5 de maig vam anar a

visitar la conegudíssima

església modernista Sagrada

Família. Va ser construïda per

Antoni Gaudí gràcies única i

exclusivament a donacions fetes

per la població. Ara mateix

consta de dues portes, però està

previst que en tingui tres. Una

curiositat que Gaudí va voler fer,

és que la Sagrada Família és

equidistant al mar i a la

muntanya.

Durant la guerra es va intentar

destruir, però gràcies a les fotos

i als plànols es va poder seguir edificant.

Un cop a dins, podem veure 18 torres, dedicades als apòstols i als

evangelistes. A més a més, cada columna tindrà la seva forma segons el tipus

de pedra que sigui. En aquestes columnes podem trobar-ne de basalt (deu), de

granit (vuit) i de pedra sorrenca de Montjuïc (sis). A la part de dalt d’aquestes

columnes trobem un doble gir, que dóna la sensació que estem en un bosc

amb molts arbres.

Gaudí volia que entrés molta llum natural i és per això que el sostre està ple de

hiperboloides; això si, és a la zona de l’altar on trobem la hiperboloide més

important ja que és on més llum ha d’entrar.

Al pis de sota hi ha una cripta on està enterrat Gaudí des que va morir (1926).

Aquest any de mort és molt important: com que la Sagrada Família no està

acabada, han previst homenatjar el centenari de la mort de Gaudí acabant-la al

2026.

Durant la nostra visita, vam veure una petita escultura que ens va cridar

l’atenció, i és per això que vam investigar per trobar el seu significat. Aquí us

deixem un petit descobriment que us farà entendre moltes coses!

12

APAREIXEN UNS NOMBRES INTRIGANTS A LA SAGRADA FAMÍLIA

Em anat a la Sagrada Família, i només entrar ens hem fixat en uns misteriosos

números a l’entrada. Estaven disposats en forma de quadrat de 4x4.

Prèviament ens havien informat de que és un quadrat màgic.

“Un quadrat màgic normal és una taula quadrada

formada per nombres consecutius i diferents començant

pel número 1, col·locats ordenadament per files, o d’una

mateixa manera que resulta de sumar els nombres d’una

mateixa fila, o d’una mateixa columna constant

(s’anomena el nombre màgic). Si, a més a més s’obté

aquesta mateixa suma sumant els nombres en cada

diagonal, aleshores el quadrat màgic es diu que és

perfecte.”

Ens han proposat unes activitats que diuen així:

Lletra en negreta = enunciats

Lletra normal = respostes

1. Observeu la portada de la Passió de la Sagrada Família, obra de l’escultor

Antoni Subrichs. Al costat esquerra de la porta principal hi ha un quadrat

quadriculat i en cada casella hi ha un nombre.

Copieu els nombres en el quadrat:

1 14 14 4

11 7 6 9

8 10 10 5

13 2 3 15

13

a) Quant sumen les seves files? I les seves columnes? I les diagonals?

Les files sumen 132, que es igual a 33 * 4, ja que hi ha 4 fileres i cada una

suma 33. Amb les columnes passa el mateix que amb les files. I amb les

diagonals suma la meitat ja que només n’hi ha dos, la meitat de 4.

b) Aquest nombre té algun significat en el context on està situat?

Sí, perquè l’escultura que hi ha al costat és la traïció de Judes quan Jesús tenia

33 anys, edat a la qual va morir.

c) És un quadrat màgic tal i com els hem definit? Per què?

No és un quadrat màgic tal i com els hem definit perquè no son nombres

diferents i consecutius, ja que el 14 i el 10 és repeteixen, i falten el 12 i el 16.

2. Observeu el gravat que va dibuixar Albert Durero al segle XVI titulat La

Malencolia en què apareix un quadrat màgic de ordre 4.

14

a) Hi apareix l’any en què va ser dibuixat. Si considerem el número que resulta

de dues caselles contigües, quin any ha de ser? 1514

b) Quin és el número màgic? 34

c) És perfecte? Per què? Sí, perquè les diagonals també sumen el nombre

màgic.

d) Quina relació hi ha entre la disposició dels números que apareixen als

quadrats de Subirachs i Durero?

El quadrat de Subirachs es tracta d’una reestructuració del quadrat màgic de

Durero, rotat 180o i retocat convenientment per a rebaixar la constant màgica

en una unitat, així fent que sigui l’edat de Jesús.

e) Tenint en compte que en un quadrat màgic normal:

Quin ha de ser el nombre màgic d’un quadrat màgic normal d’ordre 5? Raona la

resposta.

Indicació: La suma de tots els nombres és 1+2+3+...+25

La suma d’una fila coincideix amb el quadrat màgic.

· Suma de tots els nombres = 1 + 2 + 3 + 4 + 5 + 6 + 7 + 8 + 9 + 10 + 11 + 12 +

13 + 14 + 15 + 16 + 17 + 18 + 19 + 20 + 21 + 22 + 23 + 24 + 25 = 325

· No de files = 5

· Suma = 325/5 = 65

Suma de tots els nombres = no de files x suma

xxxxxxxxxsssssssssumasssssusuma

15

CASA MACAYA

La casa Macaya és un edifici modernista situat al Passeig de Sant Joan no 108.

Va ser construïda el 1901 per Josep Puig i Cadafalch.

Encarregada per Macaya va ser

venuda a l’entitat la Caixa de

Pensions desprès de la Guerra

Civil.

La façana d’estucat blanc amb

detalls ocre va ser decorada per

Joan Paradís. La forja va ser

duta a terme per Manuel Valerí.

A part de les seves peculiars

portes també ressalta la tribuna

que provoca una asimetria

marcada.

L’ornamentació la va fer Eusebi Arnau i Alfonso Jujol. Una de les curiositats

d’aquesta casa es l’estàtua d’una persona en bici al costat de la porta en honor

a l’arquitecte que sempre anava en bici de la casa Macaya fins als seus altres

projectes.

16

CASA DE LES PUNXES

És un edifici d’estil modernista neogòtic que es troba a la Diagonal no 418.

Va ser construït el 1905 per Josep Puig i Cadafalch. L’estil neogòtic recorda al

medieval. La casa va ser encarregada per les germanes Terrades amb la

finalitat d’unificar tres immobles de la seva propietat.

Aquesta relíquia és de maó com la casa Lleó Morera: es fa servir aquest

material per crear el càlid i domèstic interior burgès al qual estava destinat. A la

façana hi ha un plafó de Sant Jordi que diu: “Sant Patró de Catalunya, torneu-

nos la llibertat”.

Les seves decoracions florals, inspirades en la natura, que es troben en les

columnes, les façanes, les escales, etc. mostren un clar element modernista.

17

PALAU DEL BARÓ DE QUADRES

És un edifici modernista neogòtic que ens recorda a l’estil medieval.

Va ser encarregada a Josep Puig i Cadafalch per El Baró de Quadres. Està

situat a Diagonal no 373, però té una segona façana que està al carrer Rosselló

no 279.

Les dues façanes són completament diferents. És fruit de la reforma d'una

antiga casa de lloguer amb façana al carrer Rosselló, on encara són visibles

alguns elements de l'estructura preexistent. La façana a la Diagonal és un

exemple de la característica de Puig de reinterpretar façanes gòtiques del nord

d'Europa (tribuna correguda molt depurada, coronament de façana

amb mansardes sobre un potent ràfec…).

A l'interior, amb un disseny molt heterogeni però molt representatiu de la

manera de fer de Puig i Cadafalch, es repeteix l'ús d'elements escultòrics

goticistes amb profusió de l'ús de ceràmica de colors amb una certa influència

de l'arquitectura islàmica.

La façana posterior és més convencional amb una decoració que recorda

l'estil Sezzesion vienès. L’excepcional forja de l’entrada va ser feta per Manuel

Ballarín.

18

PALAU DE LA MÚSICA

A Sant Pare més alt no. 11 es troba el Palau de la Música un edifici modernista

construït des de 1905 fins a 1908. Es va pagar amb 600.000 pessetes per

finances catalanes empresàries. L’arquitecta va ser Lluis Domènec i Muntaner,

qui va fer la solució del pati, la distribució simètrica, la decoració, l’auditori de la

primera planta i la planta baixa. Per construir-lo es va fer servir maó, ferro per

els balcons i capitells, però els més bonics amb pedra. La ceràmica la va fer

Josep Orois i Mores Sunyol, els vitralls Rigalti Granell, el paviment la Casa

Escofet i les escultures Ausevi Arnau, Miguel Blai, Dídac Masana i Pau

Gargalla. Es representa música coral, instrumental i individual. Música clàssica

i moderna.

Miquel Blai és l’escultor de l’escultura de la cantonada representant una cançó

popular catalana. Aquesta escultura mostra la protecció del poble, conté a baix

una creu de Sant Jordi.

El palau de la música té 3 tipus d’arcs, els de mig punt, els arcs ogivals i els

arcs carpanells. Les columnes són de maó vermell amb sanefes florals. El

capitells de pedra també tenen sanefes florals. Al lateral es troben 4 bàstuls del

músics més virtuosos: Bagner, Bethoveen, Bach i Perlucci, amb aquest ordre

d’esquerra a dreta.

19

MÚSICA

En aquella època, la música també va tenir un paper important en la societat.

Aquí podeu llegir informació sobre Josep Anselm Clavé, Enric Morera i l’Orfeó

Català.

JOSEP ANSELM CLAVÉ I CAMPS

Josep Anselm Clavé i Camps (1824-1874) va ser un músic i polític republicà

amic de Narcís Monturiol i de Valentí Almirall.

Va culturitzar els obrers aplegant-los en societats corals.

El primer cor que va fundar fou l’Aurora, que va cantar per al Carnestoltes de

Barcelona de 1846. A partir de 1857 se’l va anomenar Euterpe.

Després d’aquesta iniciativa d’Anselm Clavé, es van anar fundant diferents

societats corals arreu de Catalunya.

En morir Clavé els cors van perdre el caràcter de reivindicació obrera que

havien anat adquirint.

Anselm Clavé va compondre Les flors de maig el 1858 i Lo pom de flors el

1859, totes dues són composicions romàntiques i populars.

Va ser pioner del wagnerisme a Catalunya, estrenà la marxa de Tannhäuser el

1862.

El wagnerisme va ser un corrent musical que s’estengué per Europa cap a

finals del segle XIX. Aquest corrent va difondre l’obra de Richard Wagner, que

fins aquell moment havia estat poc acceptada en els cercles musicals i entre

els sectors més conservadors del públic.

El wagnerisme arrelà amb força a Barcelona possiblement perquè el moviment

nacionalista català s’identificà amb la filosofia i l’obra de Wagner. També hi va

contribuir el fet que el món germànic tenia gran prestigi entre els modernistes

catalans.

20

ENRIC MORERA

El compositor català més representatiu de l’època modernista va ser Enric

Morera i Viura (1865-1942). A més de compositor va ser un gran pedagog i

autor d’obres teòriques. De petit va viure a l’Argentina amb els seus pares. A

partir del 1883 s’instal·là a Barcelona, on va fer amistat amb Isaac Albéniz i va

estudiar piano amb C. Vidiella i harmonia amb Felip Pedrell. Enric Morera va

viure una temporada a Brussel·les on estudià cinc anys amb P. Gilson i F.

Fièvez al conservatori i adquirí una sòlida preparació tècnica.

Al seu retorn a Barcelona es vinculà al grup de l’Avenç i als ideals modernistes.

Va escriure música per a obres d’Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol i per a les

Festes Modernistes de Sitges.

El 1895 fundà la SocietatCoral Catalunya Nova i la va dirigir fins el 1900.

Va ser sotsdirector de l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Va

col·leccionar i harmonitzar nombroses cançons tradicionals catalanes, una part

de les quals fou publicada per l’Avenç.

La producció de Morera és molt extensa comprèn unes 800 obres: òperes,

música escènica, obres simfòniques, corals, concerts, sardanes corals i

instrumentals i fins i tot una Missa de rèquiem. Algunes obres de producció

popular són: La Santa Espina (text d’Àngel Guimerà), La Cançó nostra, Al mar

llatí, L’Empordà (text de Joan Maragall), Cançó dels catalans, La Sardana de la

pàtria.

21

L’ORFEÓ CATALÀ

L’Orfeó Català és una societat coral fundada el 1891 a Barcelona per Lluís

Millet i Amadeu Vives inspirats i animats per l’èxit que van tenir els Cors de

Clavé.

L’Orfeó va ser capdavanter del moviment orfeonístic català.

Inicialment només constava d’un cor masculí i més tard s’organitzà una secció

infantil. Posteriorment es va fundar la secció de dones.

El primer local fix de l’Orfeó va ser al carrer de Lledó, però després es va

instal·lar al Palau de la Música Catalana, que s’havia acabat de construir.

L’Orfeó Català va crear la Revista Musical Catalana.

L’Orfeó ha format el seu repertori bàsicament amb cançons populars catalanes

i amb grans obres de J.S. Bach, Händel, Haydn, Mendelssohn i Beethoven que

sempre ha interpretat amb el text en versió catalana. Ha visitat diverses ciutats

europees, on ha actuat amb gran èxit.

Durant el període de la Dictadura de Primo de Rivera, l’Orfeó va ser clausurat

durant uns mesos.

Francesc Pujol i Lluís M. Millet van succeir en el càrrec de director a Lluís

Millet, després de la seva mort.

El 1962 l’Orfeó Català va fer l’estrena europea de l’oratori de Pau Casals El

Pessebre.

Actualment manté l’ensenyament musical de nens i nenes i té una rica

biblioteca per a l’ús dels seus socis. Ha enregistrat diverses gravacions.

L’Orfeó Català és la societat propietària del Palau de la Música Catalana.

I com va dir Lluís Millet: Tota joia mereix un bell estoig. El Palau és l’estoig de

la bellesa, de l’art, del sentiment musical.

22

ENTREVISTA

Hem tingut l’oportunitat de parlar amb Josep Anselm Clavé, Enric Morera i Lluís

Millet.

Josep Anselm Clavé era un músic i polític republicà amic de Narcís Monturiol i de Valentí Almirall. Va néixer l'any 1824 i va morir el 1874. Va culturitzar als obrers aplegant-los en societats corals.

Entrevistador: Quin va ser el primer cor que vas fundar?

Josep Anselm: es deia Aurora,va cantar per al Carnestoltes de Barcelona de 1846.

Entrevistador: de quina manera va canviar el món la teva vida?

Josep Anselm: vaig fer que arreu de Catalunya es fundessin diferents societats corals. I vaig ajudar a que el wagnerisme arrelés a Barcelona.

Entrevistador: que era el wagnerisme?

Josep Anselm: era un corrent musical que s’estengué per Europa cap a finals

del segle XIX. Aquest corrent va difondre l’obra de Richard Wagner.

Enric Morera va ser el compositor català més representatiu de l’època

modernista. Va néixer l’any 1865 i va morir el 1942. També va ser un gran

pedagog. De jove va adquirir una sòlida preparació tècnica.

Entrevistador: com era la teva producció?

Enric Morera: La meva producció va ser molt extensa vaig crear unes 800

obres: òperes, música escènica, obres simfòniques, corals, concerts, sardanes

corals i instrumentals i fins i tot una Missa de rèquiem.

Entrevistador: quin càrrec destacaries de la teva vida?

Enric Morera: el de sotsdirector de l’Escola Municipal de Música de Barcelona

o el de fundador de la Societat Coral Catalunya Nova.

Entrevistador: vas adaptar alguna cançó?

Enric Morera: sí. Vaig col·leccionar i harmonitzar nombroses cançons

tradicionals catalanes, una part de les quals fou publicada per l’Avenç.

23

L’Orfeó Català és una societat coral fundada el 1891 a Barcelona per Lluís

Millet i Amadeu Vives inspirats i animats per l’èxit que van tenir els Cors de

Clavé.

L’Orfeó va ser capdavanter del moviment orfeonístic català.

Inicialment només constava d’un cor masculí i més tard s’organitzà una secció

infantil. Posteriorment es va fundar la secció de dones.

Entrevistador: On practicàveu i actuàveu?

Lluís Millet: Inicialment al carrer de Lledó, però després ens vam instal·lar al

Palau de la Música Catalana.

Entrevistador: Quin era el vostre repertori?

Lluís Millet: El nostre repertori era bàsicament amb cançons populars

catalanes i amb grans obres de Johan Sebastian Bach, Händel, Haydn,

Mendelssohn i Beethoven sempre amb el text en versió catalana.

Entrevistador: Actualment que fa l’Orfeó?

Lluís Millet: Actualment, manté l’ensenyament musical de nens i nenes i té una

rica biblioteca per a l’ús dels seus socis.

24

MERCAT DE LA BOQUERIA

No és un edifici, és una zona coberta amb un porxo de ferro. Va guanyar un

premi a millor mercat del món. Està a la Rambla no 91.

Abans el mercat era un convent, el convent de Sant Josep, encara que va ser

cremat en una manifestació, Iestava fora de les muralles per l’intercanvi

comercial.

La construcció va començar el 1840 quan van posar la primera pedra, el dia de

sant Josep en honor al convent de Sant Josep, amb una mica d’or a sota per

simbolitzar la riquesa del lloc.

El creador va ser Josep Mas i Vila qui també va fer el cementiri antic de

Barcelona (Poblenou), la façana neoclàssica de l’ajuntament i les obres del

mercat de Santa Caterina.

Al 2000 van ser les últimes obres. És diu Boqueria perquè la gent quan veia el

mercat es quedava bocabadada. Al centre del mercat hi ha el peix, desprès la

carn i finalment la fruita.

25

EDIFICI DELS QUATRE GATS

L’edifici del Quatre Gats, també conegut com a Casa Martí, és modernista. Està

situat al carrer Montsió 3.

Va ser feta en 1897 per Josep Puig i Calafalch i va ser creada com una

cerveseria, encara activa.

La façana és clarament modernista, similar a la del Palau de la Música, amb

una estàtua a la cantonada. L’estàtua de l’edifici dels Quatre Gats és de Josep

Llimona. En aquest edifici s’hi reunien grans autors com: Cases, Picasso,

Josep Puig i Calafalch...

26

LES VISITES:

DIMECRES

27

Do you like modernist art?

Come to Barcelona and

you’re going to be in

paradise!

CALL 353 637 939 to buy the

tickets BCN HELLO! or reserve the visits to all monuments.

All the reservations have to be via telephone or

via email: allreservationsbcn@gmail.uk.

The prices are between 30-40€ for the adults.

28

HOSPITAL DE SANT PAU

Aquest edifici va deixar de funcionar l'any 2009 i es va acabar a principis del s.

XX, però es va començar molt abans. La seva construcció va ser tan llarga que

Lluís Domènech i Montaner va morir abans de que s'acabés i el seu fill va

continuar construint. Però, a Pere (el fill de Domènech i Montaner) no li

agradava el modernisme, ell preferia el noucentisme. Tot i això va fer cas dels

plànols que havia fet el seu pare i va continuar l'obra tal i com volia el seu pare.

L'edifici era un hospital de caritat, per a la gent pobre. Eren 6 hospitals que es

van ajuntar en un de sol: l'hospital de Sant Pau de la Creu. Els administradors

de l'hospital de Sant Creu també administraven el de Sant Pau. Estava fora les

muralles (per evitar que els virus s'escampessin) i té 18 pavellons modernistes;

12 construïts pel pare i 6, pel fill. Però el pare, Lluís Domènech i Montaner,

tenia planejat fer 48 edificis; finalment, això no va ser possible ja que no hi

havia prous diners i hauria d'haver empetitit els espais entre els edificis tot

traient el jardí.

A l'entrada de l'hospital hi ha un monument de Pau Gil perquè aquest va ser el

més important finançador de l'edifici. Hi ha més llocs on apareixen aquests

"agraïments"; per exemple, hi ha una "P" (inicial de Pau Gil)en cada un dels

mosaics de les cúpules del edificis.

Es va triar a Lluís Domènech i Montaner per a dissenyar l'hospital perquè tenia

experiència, ja havia fet altres hospitals. En aquest cas el va fer molt bé, va

pensar en moltes coses per facilitar la feina als metges i a les infermeres, va

pensar en molts coses per facilitar la recuperació dels pacients, mira al sud per

a tenir el màxim d'hores de llum natural possibles i dona l'esquena a l'eixample,

va utilitzar colors tranquil·litzants (verd i groc pàl·lids) i per donar més vitalitat

vermell i verd més vius, la sala d'operacions tenia unes enormes finestres ja

que els metges necessitaven molta llum per poder operar... I a més a més va

fer-lo preciós i resistent. La sala hipòsit, on vam començar la visita, era

inicialment on s'aparcaven els carruatges, més tard l'espai es va utilitzar com a

sala d'urgències. Es un semisótan i per això l'arquitecte va fer un pati anglès

amb finestres perquè entri llum natural. També va connectar tots els edificis

amb túnels subterranis perquè es pogués transportar fàcilment als malats i

objectes. Al túnel hi havien màquines i va posar escales i ascensors. A cada

pavelló hi ha una sala de dia, que sempre és rodona, mira cap el sud i és plena

de finestres. Els vidres originals són plomats.

L'edifici principal era pels treballadors. Era el lloc de descans per

l'administració. La decoració era molt bonica i amb materials molt cars. Ho va

fer així perquè la gent fes donacions. Els capitells eren tots diferents i al sostre

hi havien mosaics amb el fons de color rosa a l'entrada amb banderes

29

(Domènech i Montaner sempre posava banderes catalanes a les seves obres i

ell era molt català) també ni havien en commemoració de Pau Gil. Com Gaudí,

Domènech i Montaner primer experimentava amb petit i després, si tot sortia

bé, ho feia en gran. Aquest es el cas del petit vitrall al sostre de l'edifici principal

que després va utilitzar en versió més gran al palau de la música.

Domènech va pensar en tot, inclús en la distribució de malalts als edificis: cada

pavelló havia d'acollir una malaltia les més greus al final perquè l'aire no les

portes cap als altres edificis i també en homes i dones. Els pavellons dels

homes tenien noms de Sants (San Manel, San Rafael...) i els de les dones en

tenien de santes i verges (Montserrat, Mercè...). Les monges curen i els monjos

prediquen quan algú mor i fan missa, i metges, que només podien ser homes,

operen. Però fins 1960 no cobren per això gairebé sempre els metges eren de

família rica, perquè havien de pagar els estudis i com que no cobraven pagar-

se ells la vida.

Les torres recorden a un minaret però el que són en realitat és dipòsits d'aigua.

Cada pavelló tenia el seu propi dipòsit d'aigua. I als edificis hi havien gàrgoles

de colors vius junt amb estàtues de sants i verges.

30

EXPOSICIÓ UNIVERSAL (1888)

L'objectiu d'aquesta exposició era mostrar a tot el món els millors productes

naturals, culturals, tecnològics i folklòrics d'Espanya, encara que principalment

eren de Catalunya.

Per a aquest esdeveniment es van construir molts edificis: l'arc del triomf, el

castell dels tres dragons, l'hivernacle, l'umbracle, es va arreglar l'antic passeig

de Sant Joan i es va crear una petit metro per a que la gent que vingués es

pogués desplaçar per Barcelona.

L'exposició es va inaugurar el 8 d'abril de 1888 i va acabar el 9 de desembre

del mateix any. S'hauria hagut d'haver inaugurat el mateix dia però de l'any

anterior, això no va ser possible ja que no hi havia cap plànol de cap edifici

preparat i en un sol any es van dissenyar i construir tots els edificis planejats.

Van assistir-hi més de 400 mil persones però no es van guanyar tants diners

com s'esperava; en canvi va ser un èxit internacional i va ser ben acceptada

pels ciutadans de Barcelona ja que sabien que els aportaria diners.

Es va triar Barcelona com a ciutat per a fer l'exposició gràcies al seu avenç

industrial i va ocupar una superfície molt gran: l'arc del triomf, el parc de la

ciutadella i tota la Barceloneta.

31

ARC DE TRIOMF

La seva funció principal era fer d'entrada per a l'exposició universal. Va ser

construït per Josep Vilaseca i Casanoves l'any 1888.

Està construït amb maó vist i ceràmica amb motius ornamentals japonistes (art

mudèjar). Els escultors van ser Josep Raynés i Josep Llimona entre d'altres.

Les seves escultures plasmen l'adhesió de les nacions al concurs mundial; la

recompensa; al·legories a la indústria, el comerç, i l'agricultura; més al·legories,

però ara, a l'art i a la ciència i 12 escultures femenines (àngels sense ales). Són

d'estil protomodernista, això significa que reprodueixen elements de la

naturalesa.

32

PASSEIG DE SANT JOAN

És un carrer que s'inicia a l'extrem sud de l'arc del triomf fins a Travessera.

Dins el pla Cerdà té una gran importància ja que facilita molt el transport. Rius i

Taulet, un alcalde, va rebre una monument fet per Manuel Copsà en aquest

passeig de Sant Joan perquè va ajudar en la financiació de l'exposició

universal; va buscar finançadors i els va convèncer per a que participessin.

També podem trobar el palau de justícia construït per Josep Domènech i

Montaner amb pedra de Montjuic des de l'any 1887 fins al 1898 encara que no

es va inaugurar fins al 1908. És d'estil eclèctic amb un caràcter monumentalista

i sobri estil nord-europeu. L'edifici encara s'utilitza com a palau de justícia.

33

CASTELL DELS TRES DRAGONS

Al número 5 del passeig Picasso, al parc de la Ciutadella, trobarem un bonic

edifici modernista de l'any 1888, que va adoptar el nom de “Castell dels Tres

Dragons”. El nom de l'edifici, probablement, prové de l'obra de Pitarra.

Es va construir en només un any per Lluís Domènech i Muntaner i Josep

Forteza. Hi ha dos arquitectes perquè Lluís Domènech es va barallar amb el

llicenciatari del cafè i va decidir marxar abans de que acabés l'obra. Llavors van

contractar a Josep Forteza i ell la va acabar.

Va ser construït per a ser un cafè-restaurant; havia de ser un dels edificis

principals per a l'exposició universal de 1888. Encara que no es va acabar fins

a gairebé el final d'aquest esdeveniment.

Com podem observar a la foto de la dreta, l'edifici està construït amb maó vist i

ferro laminat. Té forma de castell i està coronat per merlets. És de planta

quadrada amb quatre torres als angles. La decoració ceràmica es troba als

merlets i als plafons, en forma d'escut. Desglossen en blau sobre blanc i en

elles s'hi representa un programa naturalista de plantes i animals, incloent-hi

bon nombre de begudes i licors. Desafortunadament la majoria de vitralls han

estat trencats i reemplaçats per vidres normals. El principal, que ocupava tota

la façana va ser destruït en un bombardeig a la guerra civil espanyola.

34

HIVERNACLE

Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet

modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en

millors condicions o fora d'època. Són el nivell superior de l'anomenat conreu

protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen

el terra fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema

complet de calefacció. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de

conreu o més.

L’ hivernacle de Barcelona està situat al número 7 del passeig Picasso, al parc

de la ciutadella, just al costat del castell dels tres dragons.

Es una estructura construïda l'any 1884 per Josep Amargós i Samaranch com a

complement de les edificacions que formaven part de l'Exposició Universal de

1888. Ocupa una superfície de 950 m2 dividida en tres naus, de les quals la

central és la més alta i està descoberta per les parts laterals.

En l'hivernacle es van utilitzar materials que aleshores es consideraven

d'avantguarda, com eren el ferro i el vidre. La funció principal de l'hivernacle és

el cultiu i l'exposició de plantes d'origen tropical que, a causa de les condicions

climàtiques no podrien viure a Barcelona.

35

UMBRACLE

Projectat per Josep Fontseré i construït entre els anys 1883-1887 per Josep

Amargós, formà part, juntament amb l'Hivernacle i el Museu Martorell de

Geologia, del programa cientific i museistic integrat dins del projecte global

d'ordenació de la Ciutadella que diswenyà el mateix Josep Fontseré l'any 1872.

La seva estructura és feta de pilars de foneria i bigues corbades de ferro,

lligades per jàssenes del mateix material que comformen una volta amb cinc

arcs, un de gran, el central, i dos de mes petits a cada costat. La volta és

coberta per un enllistonat de fusta, generador d'un joc de llums i hombres, que

recrea la penombra dels boscos tropicals, que és l'hàbitat on viuen les espècies

que s'hi cultiven.

Les façanes maons i les grans portalades de fusta, tanquen aquest edifici, únic

en el seu gènere.

36

LA FONT DE LA GRAN CASCADA MONUMENTAL

És una font enorme, purament decorativa. És el final del recorregut de

l'exposició universal. Va ser dissenyada Josep Fonserè i Mestre per i les

tuberíes per Antoni Gaudí. A la part més alta hi ha una escultura de Juli César

en el seu carruatge i per tota la font hi ha diverses escultures de temàtiques

diferents: peixos que treuen aigua per la boca, dracs i lleons...

37

LES VISITES:

DIJOUS

38

LA PEDRERA

La Pedrera o casa Milà va ser dissenyada per Antoni Gaudí de 1906 a 1910,

però no va estar acabada fins el 1912. Ja que la família Milà i Gaudí van tenir

problemes i ell va decidir marxar. Va ser perquè la senyora de la família, Rosé

Segimon, volia l’interior amb decoracions clàssica, perquè la casa no va

agradar molt, perquè Gaudí va sobrepassar el pressupost i també perquè

Gaudí va incomplir les normes urbanes.

Les masses urbanes van posar diversos pots a la pedrera: aeroport de

zepelins, mona de pasqua, bacallaneria, pastis de nata,... Aquesta gran

construcció fa 35 metres d’alçada, més de la permesa en aquell moment. Quan

Gaudí mort, 1926, Roser Segimon canvia l’interior donant-li un toc clàssic.

Té 2 patis i 2 celoberts que serveixen per donar llum i també perquè corri l’aire.

L a casa estava ocupada per el senyor Milà i la senyora Segimon, 2 lloros i el

servei. El senyor i la senyora de la casa pagaven amb ascensor o per unes

escales privades. L’ascensor modernista té, perquè encara funciona, un banc,

una finestra i un mirall. El servei tenia 3 escales, que només ells feien servir.

Cada pis te 2 o 3 portes. En el pati es pot veure que les finestres són de

tamany decreixen de baix a dalt, per el tema de la llum. Té un soterrani on

aparcaven el transports, tan motors com animals. La porta central es molt gran

per que entrin els transports dirigint-se al soterrani, i té dos portes laterals per a

les persones.

39

Al terrat hi ha escultures que simbolitzen soldats, tot i que són xemeneies.

També hi ha 6 badalots que simplement són caixes per a les escales. Quatre

dels badalots tenen trencadís i 2 no. Quan Gaudí se’n va anar va deixar el

terrat sense baranes.

Les voltes del terra són per les ones del mar i per els torons de la muntanya.

Gaudí era extremadament religiós i es nota en les seves construccions. Com a

la sagrada família va fer servir arcs catenàries.

Les golfes servien per rentar la roba i eixugar-la. Ja que tenia moltes finestres

per les quals entrava molt aire a l’estiu. Les finestres tenen teulades per a la

pluja. Quan el terra es de rajola es per el servei i quan es de parques es per els

senyors. En la part de servei hi ha menys decoració que en la de senyors. El

sostre dels senyors tenia solrajos, es a dir, decoracions al sostre.

40

ESTRUCTURA EXTRAVAGANT A LA PEDRERA

Durant la visita a la Pedrera es pot observar

que els arcs no són comuns. Són arcs

catenàries, es a dir, són iguals que la corba

que adopta una cadena, corda o cable ideal

perfectament flexible, amb la massa distribuïda

uniformement per unitat de longitud, suspesa

pels seus extrems i sotmesa a l’acció d’un

camp gravitatori uniforme.

A la Pedrera o casa Milà hi ha 270

arcs catenàries de diferents altures

que serveixen per distribuir el pes de

l’ondulant terrat. Posant com a

exemple l’arc següent em pogut

calcular:

a) Les coordenades dels punts de tall

amb l’eix d’abscisses. (-2,0) i (2,0)

b) La coordenada del punt de tall amb

l’eix d’ordenades. (0,5)

c) El valor de c.

Punt de tall amb l’eix d’ordenades = 5

d) El valor del coeficient a.

y = ax2+c 0 = a·22+5 a = -5/4

e) L’expressió algebraica de la funció.

Y = -5/4·x2+5 = -1,25·x2+5

f) y posant uns exemples de x.

X Y

- 3 - 6,25

- 2,5 - 2,81

- 2 0

- 1,5 2,18

- 1 3,75

- 0,5 4,68

0 5

0,5 4,68

1 3,75

1,5 2,18

2 0

2,5 - 2,81

3 - 6,25

41

Aquest arc catenària es troba a la casa Milà. La

formula de la paràbola es: y = -3,35x2 + 2,75.

Sabent això em pogut calcular:

a) L’altura de l’arc.

C = 2,75 m

b) El punt de tall de la paràbola amb l’eix

d’abscisses.

= 0,9

c) El tall esquerra amb l’eix d’abscisses sabent que

l’arc acaba a 2,15m.

= 0,42

d) L’amplada del terra del passadís.

0,9 + 0,42 = 1,32

A la casa Milà, penjada del sostre, trobem una reproducció de la maqueta a

gran escala (1:10) del projecta de la colònia Güell.

42

Ara hem de relacionar:

Sabent les formules em pogut calcular les altures:

A = 38 m

B = 28 m

C = 21 m

A. y = 6x2-3,8 B. y = 2x2-2,8 C. y = x2-2,1

x

y

x

y

x

y

43

PLA CERDÀ

Al 1850, Barcelona era una

ciutat emmurallada amb

carrerons, poques

infraestructures i una gran

manca d’higiene.

Gràcies al senyor Balmes

es van acabar enderrocant

les muralles i es fa un

concurs per “remodelar” la

ciutat. El guanyador del

concurs va ser el projecte

de Antoni Rovira i Trias, tot

i que Foment va donar permís única i exclusivament a Josep Ildefons Cerdà.

El govern català va pressionar perquè finalment fos Antoni Rovira, però el

Ministeri de Foment va emetre un Reial Decret per “obligar” a que fos el

projecte de Cerdà el que s’acabés fent, i així va ser. Josep Ildefons Cerdà va

ser molt criticat ja que el Reial Decret venia des de Madrid.

Domènech i Muntaner, el reconegut arquitecte modernista, va afegir llenya el

foc dient que l’aire que passaria pels carrers amb aquella organització

urbanística no seria bo.

En un inici, havia d’haver-hi un parc al

mig, però poc a poc es van anar

construint tallers a l’aire lliure per

després tapar-los.

Les avingudes més importants d’aquest

pla són la Gran Via de les Corts

Catalanes, el Passeig de Gràcia i la

Diagonal.

Barcelona 1850

44

EL QUADRAT D’OR

El Quadrat d’Or és una zona de Barcelona situada al centre de l’eixample on

vivia la burgesia ja que hi havia les millors cases construïdes pels arquitectes

més coneguts. Va agafar força i solidesa sobretot gràcies al clavegueram.

Està format per la casa Batlló, la casa Ametller i la casa Milà. Va formar-se

després de l’expansió que es va fer des del barri gòtic cap als prats.

A part d’aquestes cases està, com a tot el pla Cerdà, format per les illes

octogonals amb decoracions de luxe (de fusta, vidre...), neoclàssiques i florals.

45

TORRE DE LES AIGÜES

Roger de Llúria, 56

Al 1862, Ildefons Cerdà va construir un dels primers edificis de l’eixample i

justament aquell mateix any li va concedir uns terrenys a Josep Oriol i Mestres

perquè construís una torre alta per repartir l’aigua a les diferents cases.

Estava previst fer una torre de 24 metres que contingués 750 m3 d’aigua, però

el límit establert per l’ajuntament era 20. Tres anys després, es va permetre

l’edificació d’aquesta torre per fer que l’aigua arribés a totes les cases. A més,

s’hi va afegir una màquina de vapor per impulsar l’aigua. Al 1870 es va

construir un pis més, per la qual cosa l’aigua arribava a més pressió a les

cases. Per últim, set anys després l’ajuntament es va quedar aquesta zona i la

va obrir al públic.

46

PASSATGE PERMANYER

El passatge Permanyer és un passatge que es va construir al 1864.

Està situat entre els carrers Pau Claris, Roger de Llúria, Diputació i Consell de

Cent. En aquest carreró hi trobem cases de tipus anglès amb soterrani.

Juntament amb aquest estil, també en trobem altres, com ara el clàssic o l'àrab.

Algunes de les cases tenen un pis més, les golfes; estava previst que tot el

passatge tingués aquest pis addicional, però no va haver-hi suficients diners.

47

ILLA DE LA DISCÒRDIA

CASA BATLLÓ

Aquest edifici va ser construït per Antoni Gaudí entre el 1905 i el 1907 per a la

família Batlló. En un principi, Josep Batlló la va demanar per establir-hi una

central de comerç tèxtil.

Des de l'exterior veiem una façana amb mosaics, cristalls i ceràmica. També

podem observar perda, que prové de Montjuïc. Tots aquests elements formen

una façana inspirada en la natura: les columnes ens recorden ossos i

articulacions, la part superior, Montserrat, etc.

Com que a la natura no hi ha línies rectes, en tota la paret exterior només hi ha

corbes.

Un cop dins l'edifici, a la planta baixa ens podem fixar que, si ens posem al mig

de la sala, ens il•lumina una llum semblant a la de l'espai. A més a més, podem

veure que l'escala és la columna vertebral d'un dinosaure.

Això si, el pis més important és el primer, ja que és el que més i millor està

decorat. Ens porta a un rebedor on trobarem una bonica llar de foc.

Actualment és una casa oberta al públic. Malauradament, va patir la "solució

vertical" de la casa veïna. Forma part de l'Illa de la Discòrdia, juntament amb la

casa Ametller, la Lleó-Morera i la Pedrera.

48

CASA AMETLLER

Aquesta casa va ser construïda per Puig i Cadafalch i la va fer per un xocolater,

Antoni Ametller. La seva construcció va durar dos anys, del 1898 al 1900. Li va

manar a Puig i Cadafalch una casa que destaqués i impressionés.

Per deixar clar que la casa era feta per a un xocolater, a la part superior de la

Casa podem veure un final esglaonat (forma de la xocolata).

L'arquitecte va necessitar ajuda de dos grans escultors: Eusebi Arnau per a

l'escultura de Sant Jordi i el drac i a Jujol li va demanar que fes la forja, els

balcons.

Si ens fixem, a la façana podem veure una clara simetria, però un cop a dins,

veiem una casa senyorial, amb escultures i amb una planta baixa molt

accessible.

49

CASA LLEÓ-MORERA

La casa Lleó-Morera (també anomenada anteriorment Rocamora), va ser

remodelada pel reconegut arquitecte Domènech i Muntaner a l'any 1902. Va

ser encomenada pel tiet Fransesc Morera, que no la va poder veure i per això

s'hi va establir Fransesc Morera l'any 1906.

Al cap d'una anys, Albert Lleó i Morera va encarregar una façana amb elements

de la naturalesa, escultures de Sant Jordi i el drac... A més a més, a l'exterior

podem veure els invents més destacats del segle XX. A la part més alta podem

veure un petit temple que, per ser construït, es va haver de demanar un permís

especial a l'ajuntament. L'exterior no destaca gaire ja que les consignes eren

una casa seria per fora perquè lluís més per dins.

Per tot aquest edifici Domènech i Muntaner va tenir l'ajuda d'Eusebi Arnau,

Mario Maragliano i Gaspar Comar.

Al segle XX, més concretament al 1943, la coneguda marca Loewe s'instala a

la planta baixa.

50

LES VISITES:

DIVENDRES

51

COLÒNIA GÜELL

Eusebi Güell va construir tot un poble per a els treballadors de la seva colònia.

Aquest poble tenia escoles però els nois quan ja tenien 14 anys no hi anaven i

quan complien 7 començaven a treballar però no a horari complet perquè un

temps el passaven a l'escola.

Als treballadors se'ls tractava bé però tot estava pensat perquè no es

revoltessin, ni canviessin de treball. Era així ja que si es produïa una revolta

se'ls castigava a tots i si t'acomiadaven com que la casa no era teva i l'escola

pertanyia a la colònia et quedaves sense res i, normalment, ningú et volia

contractar, ja que els propietaris de colònies es coneixien i s'avisaven.

També et motivaven ja que com millor càrrec, millor casa, més diners, més

comoditats... Els tenien una mica incomunicats, ja que no els agradava que

sortissin i intentaven evitar-ho el màxim. Ho aconseguien gràcies a que van

construir un bar i un teatre. Eren cristians ja que no hi cabien a l'església. Les

colònies es van crear per culpa d'unes revoltes a causa de problemes socials,

econòmics...

La colònia güell va ser construïda l'any 1890 i va tancar l'any 1973. Està

construïda amb maó i pedra. El més decorat possiblement són les xemeneies.

52

Inicialment hi havia una petita església però com que no i cabien, van

encarregar una a Gaudí.

Aquesta va costar molts diners i només es va construir el principi. Havia de ser

molt alta. Gaudí va pensar i estudiar moltes coses per posar-les a l'església.

Alguns exemples són: les precioses finestres amb forma de papallona, que

s'obrien o les columnes inclinades per no haver de reforçar-les pel costat...

Volia fer-la dissimulada en el paisatge; la part de sota fosca com el color dels

troncs del bosc el qual l'envolta. Més amunt verd com les fulles i després blau

com el cel. A l'entrada va fer un mosaic.

53

Valoracions

Pol Jorquera

Després d'una setmana de feina, d'apunts, de

passejos, de fotos, de visites, de guies, podem

descansar i reflexionar, pensar sobre si el crèdit ha

superat o defraudat les nostres expectatives

inicials.

Primer de tot, el grup ha sigut bastant pencaire; a

més, ens hem organitzat i planejat la feina bé.

Per altra banda trobem les visites: han sigut

interessants, i en aquest sentit totes ens van

aportar coneixements i informació nova. Si haig de

escollir una, seria la de la Pedrera: ha sigut molt

interessant, la guia ho explicava molt bé, clar, i ho

feia entretingut. A més a més no es va fer en cap

moment pesat i el temps de la visita va ser des del

meu punt de vista adequat.

Però, els itineraris fotogràfics són els únics punts a

millorar. Per l’aplicació es necessitaven bastants

"megues", el mapa estava mal fet i l'únic que

funcionava eren les adreces. Però bé, és el primer

any que s'utilitzava, així que no s'ha de tenir molt

en compte i no va impedir observar la bellesa de les

cases i del recorregut pels diferents barris.

Tot i això, estic molt content aquest any també de la

setmana del treball de síntesi, que fomenta la

curiositat, la autonomia, el treball en equip, els

passejos al aire lliure i el descobriment de la nostra

ciutat des de un altre punt de vista.

54

Joan Cisa Anna Juanicó

La veritat es que no m'ha agradat

gens ni mica. Era a Barcelona i això

es una de les coses que no

m'agrada; havies d'estar

constantment caminant o amb

ferrocarrils i et fa més gràcia si te'n

vas a algun lloc que no coneixes.

Feia molta calor i havies d'estar

parat davant un edifici durant mínim

7 minuts cada vegada, prenent

apunts, molt atent... Una de les

coses que menys m'agrada es que

el grup d'un dels delegats, qui va

triar els grups, es ple d'amics seus.

Els itineraris eren llargs i cansats,

feia molta calor i era fàcil perdre's.

La Sagrada Família no em va

agradar, en canvi, tots els altres

edificis sí. Des de el meu punt de

vista, la colònia va ser un gran

error, no només feia calor, sinó

que hi havia coses per l'aire que

molestaven. Vam fer un trajecte de

2 hores (anada i tornada) per a

veure un edifici mig començat

d'Antoni Gaudí, algunes cases, no

gaire impactants, i un petit

monument amb la cara d'Eusebi

Güell, el fundador de la colònia.

Ens van dir que no era tan per

arquitectura, sinó que perquè ens

n'adonessin de com vivien abans.

Com vivien abans no té res a veure

amb el crèdit de síntesi. Aquest dia

el podríem haver aprofitat fent

altres coses...

Principalment, jo crec que els llocs

visitats ha estat correcte però les

vistes podrien haver estat més

curtes. Les visites guiades han

tingut molta informació i els guies

ens han sabut motivar. Jo crec

que la nostra actitud ha estat

bona, tot i podíem haver participat

més.

Les visites aportaven molta

informació i hem tingut que

apuntar i passar a net molta,

també. Algunes visites s’ha fet

pesades per la seva extensió o

per el sol, si estàvem a l’exterior.

Els guies eren simpàtic ens han

sabut transmetre bastant bé les

idees de les visites. La tablet de la

sagrada família va ser molt bona

idea ja que vam poder fer un

exercici mínimament lúdic

aprenent coses sobre la visita. Jo

crec que la nostra actitud a estat

bona, no excel·lent però bona.

Hauríem pogut participar més,

haver respòs les preguntes

proposades, o haver-ne fet més

perquè en quedes més clar, si es

possible. El contingut del treball

de síntesi ha sigut molt extens i

una mica complicat, se’ns a fet

llarg i em tingut que treballar

bastant.

Concloent, jo crec que tot ha estat

bé tot i que no m’agrada que per

ja ser més grans ens posin més

feina. I per a mi es millor un treball

a mà, en cas de si es extens i

complicat com aquest, o en un

dossier .