Embed Size (px)
DESCRIPTION
tribucamelot_missatgesanonims
Citation preview
Gemma Lienas
Estrella Polar
Aquest document ésun extracte de l’obra
www.gemmalienas.com
La Carlota i el misteridels missatges anònims
La tribu de Camelot
9
CAPÍTOL 1
A la directora se li’n dóna
un clau
Feia una calor asfi xiant i això que estàvem no-
més a primers de juny.
Vaig esbufegar.
La directora em va llançar una mirada irònica.
—Va, Carlota —va dir—. No et queixis de la
calor, que va ser pitjor tenir tanta pluja fa quinze
dies.
Vaig fer una ganyota que volia dir: «Doncs sí,
la pluja va ser una llauna». I no només perquè la
pluja fa que se’n vagin en orris moltes de les acti-
vitats a l’aire lliure, sinó també perquè les pluges
torrencials de maig havien provocat goteres en
algunes aules. Per exemple, la meva.
9-mensajes anonimos-2.indd 99-mensajes anonimos-2.indd 9 11/10/11 09:4911/10/11 09:49
LA TRIBU DE CAMELOT
—És veritat —va dir la Berta, donant suport a
la directora—. Van ser horroroses, les pluges... i les
goteres. Sobretot, les goteres. Això de passar tot el
dia posant galledes per la classe va ser un xou.
—Bé, el xou més gran el va organitzar un dels
vostres companys en bolcar
la galleda.
9-mensajes anonimos-2.indd 109-mensajes anonimos-2.indd 10 11/10/11 09:4911/10/11 09:49
11
A LA DIRECTORA SE LI’N DÓNA UN CLAU
La Berta i jo ens vam mirar. Sí, efectivament,
havia estat en Miquel fent el pallasso qui havia
donat una puntada de peu al cubell i havia inun-
dat l’aula.
—Bé, no perdem més temps. Continuem la
funció.
Es referia a l’esquetx que la Berta i jo repre-
sentaríem el dia de la festa de fi nal de curs: un
fragment d’una obra d’Àngel Guimerà. I preci-
sament per això érem al despatx de la directora.
És qui ens dirigeix de tant en tant en obres de
teatre i li havíem demanat ajuda perquè volíem
que fos una bona representació.
àngel guimerà
Àngel Guimerà és un dels autors de teatre català més importants. Dues de les seves obres més
conegudes són Mar i cel i Terra baixa, a la segona de les quals correspon el text que assaGEN la Berta
i la carlota. En les seves obres, Guimerà pretenia reflectir la realitat del moment a Catalunya i, per fer-ho, mirava que les escenes que descrivia fossin
d’ allò més quotidianes.
9-mensajes anonimos-2.indd 119-mensajes anonimos-2.indd 11 11/10/11 09:4911/10/11 09:49
LA TRIBU DE CAMELOT
—A veure, tornem a començar des d’«Ai sí,
Nuri, sí: de seguida, de seguida!».
La Berta va moure el cap, com dient que es-
tava llesta. I, després, redreçant bé l’esquena, va
dir, amb una veu que no semblava la seva:
—Ai sí, Nuri, sí: de seguida, de seguida!
—A veure —la va interrompre la directora—,
no forcis la veu. Has de ser més natural actuant.
Tot i que, això sí, has d’aprendre a impostar-la.
La Berta va dir que sí. I va començar a repe-
tir la frase de nou:
—Ai sí, Nuri, sí: de seguida, de seguida!
I just en aquell
moment van picar
a la porta del des-
patx. La directora
va interrompre la
Berta amb la mà,
mentre deia:
—Endavant.
Es va obrir la
porta i va aparèi-
xer l’Aquil·les, el
bidell de l’escola,
9-mensajes anonimos-2.indd 129-mensajes anonimos-2.indd 12 11/10/11 09:4911/10/11 09:49
13
A LA DIRECTORA SE LI’N DÓNA UN CLAU
un home corpulent,
amb els cabells
arrissats i sempre
amb barba de dos
dies.
—Directora
—va dir—, dins de
la bústia hi havia
aquest sobre. Una
mica estrany,
la veritat.
—Estrany,
per què? —va pregun-
tar ella des de darrere
de la taula allargant
la mà.
El bidell l’hi va
lliurar mentre deia:
—Ja ho veu: ni remitent, ni adreça, ni segell...
Només hi duu escrit «Sra. Directora», o sigui, vostè.
Ella ja havia agafat el sobre i l’observava amb
sorpresa.
—Bé, me’n vaig. Bon dia.
—Bon dia —vam respondre totes tres a l’uníson.
9-mensajes anonimos-2.indd 139-mensajes anonimos-2.indd 13 11/10/11 09:4911/10/11 09:49
14144444444444444444444444444444444444444444444444444444444444
LA TRIBU DE CAMELOT
L’Aquil·les se’n va anar.
La Berta i jo ens vam quedar esperant que la
directora ens fes un senyal per continuar, però
ella havia obert el sobre, n’havia tret una nota i
l’estava llegint amb les celles arrufades.
La Berta i jo ens vam mirar expectants. Sem-
blava que la nota era una mica especial.
—Bah! Anònims a mi —va exclamar en aca-
bar i parlant per a si mateixa—. No m’intimiden.
Són de covards. Això és el que faig amb un mis-
satge anònim.
9-mensajes anonimos-2.indd 149-mensajes anonimos-2.indd 14 11/10/11 09:4911/10/11 09:49
15
A LA DIRECTORA SE LI’N DÓNA UN CLAU
Un missatge anònim! La Berta i jo ens vam
donar un copet amb el peu. Era clar que totes
dues sentíem una gran curiositat.
Ella va arrugar el paper i el va llançar a la
paperera. Aleshores, va semblar que tornava a
reparar en nosaltres.
—Bé, continuem.
I vam continuar amb l’esquetx, encara que jo
tenia ganes d’enviar-ho tot a la porra i llançar-
me de cap dins de la paperera. I em sembla que
la Berta tenia el mateix desig que jo.
Suposo que va ser per culpa de tot això que
ens vam equivocar força vegades. La directora
s’anava posant nerviosa i ens llançava mirades
furibundes.
En aquell moment, va sonar el telèfon i la
directora va semblar alleujada de despenjar-lo i
oblidar-nos per uns instants.
La Berta i jo ho vam aprofi tar per xiuxiuejar:
—Un missatge secret! Te n’adones? —vaig
dir.
—És clar. Un missatge anònim és un misteri.
—Un misteri per a la Tribu —vaig afe-
gir—. L’hem de recuperar de la paperera.
9-mensajes anonimos-2.indd 159-mensajes anonimos-2.indd 15 11/10/11 09:4911/10/11 09:49
16
LA TRIBU DE CAMELOT
—Però, com? —va preguntar ella. I mirant la
directora, va afegir:— Ens veurà.
—Doncs, quan pengi, la distreus i, mentres-
tant, jo m’ajupo i l’agafo.
—D’acord.
La directora semblava que estava a punt de do-
nar per acabada la conversa perquè ja s’acomiadava.
—Fins dimarts, doncs —va dir.
I va penjar el telèfon.
—Sisplau, directora, em pot dir com he de recitar
aquest tros? M’és difícil fer-ho sense forçar la veu.
La directora va sospirar i, després, va dir:
—Vine aquí al meu costat.
La Berta es va col·locar al costat de l’escrip-
tori i va assenyalar la part del text per la qual
requeria ajut. La directora es va inclinar so-
bre el paper i li va dir:
—Fixa’t en com ho faig jo.
I va començar a declamar amb la mirada
fi xa en el paper. Vaig aprofi tar aquell moment
per ajupir-me, amagar-me sota l’escriptori, fi car
la mà dins la paperera i...
Aleshores va sonar el timbre que anuncia la fi
de jornada de l’escola.
9-mensajes anonimos-2.indd 169-mensajes anonimos-2.indd 16 11/10/11 09:4911/10/11 09:49
A LA DIRECTORA SE LI’N DÓNA UN CLAU
Vaig sortir tan de pressa de sota la taula que em
vaig donar un cop de cap.
—Apa. Ja us en podeu anar —va dir la directora.
Vam sortir del despatx.
—El tens? —em va preguntar la Berta.
Vaig treure’m la bola arrugada de la butxaca
i l’hi vaig ensenyar.
—Anem a convocar la Tribu a una reunió
a Camelot. Crec que ens
trobem davant del mis-
teri dels missatges
anònims.
9-mensajes anonimos-2.indd 179-mensajes anonimos-2.indd 17 11/10/11 09:4911/10/11 09:49
