Tribuna Maresme 199

Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes, Calella, Canet, El Masnou, Llavaneres, Mataró, Premià de Mar, Premià de Dalt, Sant Cebrià, Sant Iscle, Sant Pol, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt

TRIBUNAM A R E S M E

Número 199. del 18 al 29 de desembre de 2008

El periòdic del Maresme des de l’any 2002 Controldistribució gratuïta

www.tribunamaresme.com

exemplarg r a t u ï t

ArtMataró organitza dues exposicions del reconegut escultor Manuel Cusachs

Pàg. 6

Pàgines especials dedicades al cicle de festes i a la campanya de Nadal 2008

Nadal 08

Pàgs. de 9 a 29

ConcursTroba la T i guanyaentrades de cinema

pàg. 30

Prevenció i més seguretat per aquest NadalMARESME. Els Mossos d’Esquadra assessoren els botiguers per reduir els furts. Pàg. 3

La Fundació TecnoCampus vol tenir dimensió comarcalMaresme. El nou reglament preveu que el Consell Comarcal tingui una vicepresidència. Pàg. 7

RAQU

EL ROM

ERO

VILASSAR DE MAR. La ponsètia, la planta més venuda segons el Mercat de la Flor Pàg. 4

ALELLA. Tancada reivindicativa d’alumnes de l’IES Alella contra el Pla Bolonya Pàg. 8

Els populars Pastorets de la Sala Cabañes, tornen de nou per Sant Esteve Pàg. 5

CED

IDA

2 - del 18 al 29 de desembre de 2008

3del 18 al 29 de desembre de 2008 -

CARRER MAJOR, 12 · 08303 MATARÓTel./Fax 93 757 14 04 · Mòbil 666 474 154

www.sonielec.net · [email protected]

European Telecommunication Services Association

Empresa instal·ladorahomologada

Segell europeu de qualitat

FEDERACIÓ CATALANA D’EMPRESARISINSTAL·LADORS DETELECOMUNICACIONS

TELECOMUNICACIONSELECTRÒNICA

SONIELEC S.L.

Instal·lació i reparació d’antenes tv i satèl·litInstal·lació tv digital terrestre T.D.TPorters / video portersTelevigilància - DomòticaControl d’accessos - Sistemes audiovisuals

Mn. Cinto Verdaguer, 5Tel. 93 752 27 41 · Premià de Mar

PREMIANENC

NETEJA EN SECBUGADERIA

Bones Festes

BONES FESTES

NADALENQUES!!

Sant Josep, nº 108340 Vilassar de Mar

Tel. 93 750 20 26

Miquel Borotau, 17 · VILASSAR DE MAR Tel. 93 750 60 71 · Fax 93 750 18 87 [email protected]

Mª Estela de Lequerica Reig

Assegurances

SALUT · LLARSCOMERÇ · VIDA

AUTO · INVERSIONS

Us desitgem unes bones festes

COMARCA

Reforç de seguretat per la campanya de Nadal

L’operació ‘Grèvol’ és un dis-positiu policial que s’impulsa durant aquestes dates perquè és quan hi ha més gent i més vendes als centres comercials i per tant la possibilitat que hi hagi més robatoris. Dins aques-ta operació policial, integrada pels Mossos d’Esquadra i les policies locals, es realitzen diverses actuacions entre les quals destaca el reforç en la seguretat i la proximitat tant amb els botiguers com amb els clients.

El dispositiu ‘Grèvol’ es posa en marxa dins la campanya de Nadal i també inclou les rebai-xes, del 5 de desembre a l’11 de gener. L’operatiu es fa per millorar resultats i coordinant els dos cossos policials, però “s’adapta segons cada muni-cipi”, asseguren els Mossos d’Esquadra.

Dins les actuacions preventi-ves que es porten a terme, una parella de Mossos d’Esquadra

va visitar els establiments del centre comercial Mataró Parc el passat divendres 12 de desem-bre per informar els botiguers sobre les mesures que es poden prendre per evitar els petits robatoris.

“Si veiem els aparadors sus-ceptibles de furts els ho diem”, explica un dels mossos, que també reparteixen un tríptic que recull els principals con-sells de seguretat. Aquesta activitat també es fa al centre de Mataró, a través de la Unió de Botiguers i la Policia Local.D’altra banda, l’any passat els mossos van fer xerrades a l’Àrea Bàsica Policial informant de les mesures per evitar robato-ris. “Molts dels comerciants van assistir-hi, aquest any els recordem el que va dir-se”, asseguren.

El catàleg dels delinqüents és molt ampli. Des de targetes i bitllets falsos fins a imants a la mà o petites alicates per desac-

tivar els precintes electrònics i propostes més elaborades, com ara bosses de mà d’alumini perquè no salti l’alarma.

“El delinqüent va on va la gent”, asseguren els mossos. També, dins el reforç de Nadal es treballa en molts altres àmbits, com la vigilància de cotxes aparcats als centres comercials, i es compta amb

Dos mossos en un comerç de Mataró Parc el passat 12 de desembre.

Les JERC reclamen una C-32 gratuïta

Guardonades dues ADF del Maresme

BAIX MARESME. Una dotzena de joves de les JERC van aixe-car el passat 12 de desembre les barreres del peatge de Vilassar de Dalt, que també dóna accés a Premià de Mar i Premià de Dalt. Amb l’acció es va reclamar la gratuïtat de l’autopista C-32 per als veïns del Maresme. Segons els joves, la comarca hauria d’apostar per un nou model de mobilitat amb

l’autopista lliure de peatge, la carretera N-II convertida en un passeig i les administracions supramunicipals fent més inver-sió en transport públic. Arran del darrer anunci del govern de l’Estat sobre la creació d’un fons pel rescat de peatges, el portaveu de les JERC al Mares-me, Albert Gaspà, diu que no es refia que es destinin gaires diners a Catalunya. ACN

MARESME. Les agrupacions de defensa forestal Burriac i Teià van ser guardonades per la Di-putació de Barcelona en la XII Festa dels Premis de Prevenció d’Incendis Forestals, celebrada el passat 13 de desembre al pa-lau municipal d’esports de Sant Feliu de Llobregat. L’ADF Bur-riac, integrada pels municipis de Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Cabrils, ha rebut el pre-

mi Palestra, que es concedeix a les activitats de prevenció o organització de l’extinció d’in-cendis i està dotat amb 8.000 euros. D’altra banda, l’ADF Teià ha obtingut l’accèssit al premi Rossend Montané, que valora les activitats realitzades en prevenció, dotat amb 3.000 euros. Els guardons instituïts per la Diputació de Barcelona es lliuren des de 1997. A.C.X.

RAQ

UEL

RO

MER

O

El dispositiu ‘Grèvol’ és una operació policial que es desplega des de fa anys durant la campanya de Nadal a tot Catalunya. L’objectiu és reforçar la seguretat en les zones comercials. Es compta amb la intervenció dels Mossos d’Esquadra i les diverses policies locals i també s’adapta a cada municipi.

la tasca dels serveis de seguretat d’aquests establiments.

El tríptic que es reparteix als botiguers inclou consells de seguretat per l’activitat co-mercial, sobre les targetes i els bitllets i destaca especialment que la col·laboració ciutadana és imprescindible per conèixer els delictes i evitar-los.

Albert Calls i Xart


Periòdic setmanal informatiu del MARESME

Editora: Elena González. Redacció: Albert Calls (cap) i Albert Canudas. Executius de publicitat: Teresa Ma-grià, J. Mª Ponce i Antonio Vega. Maquetació: Fe-licidad García (cap) i Gabriel Pujol. Administració: Verónica Moreno.

Camí Ral 495, 3r 4a | 08302 Mataró | Tel. 93 799 18 40 | Fax 93 799 86 [email protected] | redacció@tribunamaresme.com

Edita: Grama-Press, S.L. Dip. Legal: B-26375-2005Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

Amb el suport deControl:

OJD: 34.865 (dades pendents d’auditar)

El periòdic TRIBUNA MARESME no es fa necessàriament responsable del contingut dels articles i missatges comercials en l’edició

editorial

COMARCA

Més seguretat per als comerçosL’augment de l’activitat comercial durant la campanya de Nadal demana aquests dies que també s’extremin les mesures de segure-tat per evitar que es puguin come-tre un major número de delictes, ja que les aglomeracions ho afa-voreixen. Així, ajuntaments i cos-sos policials desenvolupen cam-panyes en les quals es donen a conèixer consells pràctics i també s’augmenten els operatius policials en una tasca en primer lloc pre-ventiva, però també sobre el ter-reny amb més dotacions i especial sensibilització davant una situació força diferent d’altres èpoques de l’any. Tant els Mossos d’Esquadra com les policies locals, junts o per separat, treballen aquests dies de gran activitat per evitar la prolife-ració de delictes en uns moments en els quals es mou molta més gent del que és habitual a les zones co-mercials i aquest fet atreu sempre la delinqüència. Però a més dels treballs dels cossos de seguretat, sens dubte, una de les claus im-portants en la prevenció dels de-lictes, per petits que siguin, és la col·laboració ciutadana. La cam-panya de Nadal és un moment clau per als sectors comercials i, en aspectes de seguretat, mai es pot abaixar la guàrdia, sempre cal anar per endavant.

La ponsètia serà l’ornament estrella

VILASSAR DE MAR. Al Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya es vendran, durant aquestes dates, la majoria del més de milió i mig de ponsèties que es produeixen a Catalunya. Al Principat s’hi cultiven les varietats més de-manades d’aquesta planta, les anomenades star, feelings i freedom, de color vermell, “les que millor s’adapten al clima del Maresme”, assegura el pro-ductor Vicenç Conesa. Amb tot,

CALELLA

Rentat de cara per al Mercat Municipal Amb l’objectiu de revitalitzar l’equipament, la regidoria de Comerç i Consum ha engegat un reforma parcial del Mercat Municipal que s’allargarà fins al mes de febrer. Les tasques consistiran en l’acondiciona-ment de l’interior del recinte, pintar-ne l’interior i l’exterior, eliminar les escales de l’entrada i substituir-les per una rampa que en faciliti l’accés i dotar amb una porta d’accés auto-màtica l’entrada principal. La regidoria també vol aprofitar per captar nous paradistes. A.C.

ARENYS DE MAR

La piscifactoria serà finalment submergida Cultimar ja disposa dels per-misos per submergir la pisci-factoria, una operació que es completarà quan la climatolo-gia permeti desfixar vuit de les seves columnes, segons informa Ràdio Arenys. Allí s’hi continu-aran desenvolupant tecnologies de conreu submarines i s’hi reproduiran espècies en el seu hàbitat natural. A.C.

al Mercat també se n’hi podran trobar d’altres de producció lo-cal, com la marble star, de color rosat pàl·lid, o d’importació. El context actual de crisi ha modi-ficat lleugerament els hàbits de consum dels clients, que “ja no compren per tenir-ne en estoc, sinó que ho fan en funció de la demanda que hi ha al seu negoci”, comenta Conesa.

Un altre dels productes es-trella és l’avet, del qual se’n vendran milers d’unitats, se-

gons les previsions del Mercat, malgrat la tendència a la baixa de les vendes d’arbres naturals. En aquest sentit, els productors posen èmfasi en què, passades les festes, de l’avet natural s’aprofita tot, essent reciclat com a substrat per a nodrir al-tres conreus. També s’esperen, amb motiu de l’època nada-lenca, demandes importants de boix grèvol, molsa, vesc, flor d’eucaliptus i suro d’alzina.

Albert Canudas

Segons el Mercat de la Flor de Catalunya, la ponsètia serà la planta més demanada per Nadal.

La ponsètia, en qualsevol de les seves tres varietats de color vermell, serà la planta ornamental estrella del Nadal, segons el Mercat de la Flor de Catalunya. Els avets, el boix grèvol i la molsa seran altres dels productes més demanats.

Danés, al Centre d’Art Reina Sofia de Madrid

Sant Pol obre una web per a la participació

ARENYS DE MAR. El Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia de Madrid va acollir, el 12 de desembre, la projecció del darrer treball del director Lluís Danés, El sueño de Eleanor, en el marc d’un acte organitzat per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per commemorar els 60 anys de la Declaració Universal dels

Drets Humans. El film presenta alguns dels avenços que s’han fet en aquest temps en matèria de drets humans, així com algunes de les qüestions que encara queden per resoldre. Diversos artistes espanyols com Sara Baras, El Gran Wyoming o Fernando Tejero, entre d’altres, han participat desinteressada-ment en la pel·lícula. A.C.

SANT POL. L’Ajuntament ha habilitat un lloc web, al qual es pot accedir des de la pàgina del consistori a la xarxa, per implicar la ciutadania en la vida política local. Un dels primers objectius serà redactar el reglament de participació ciutadana, un procés que s’ha obert a tothom. Al nou espai també s’hi podran consultar

documents i conèixer i prendre part dels processos participatius que s’iniciïn, a més de la pos-sibilitat d’adreçar-se directa-ment als estaments municipals. “Aquest espai ens permetrà saber la posició dels ciutadans sobre temes dels que haurem de prendre decisions”, diu el regidor de Participació Ciutada-na, Ramon Llastarry. A.C.

CEDIDA

TRIBUNA

5del 18 al 29 de desembre de 2008 -MATARÓ

Els Pastorets de Mataró tornen a la Sala Cabañes

Un nou decorat per a l’em-blemàtica escena de la lluna. Aquesta és la principal novetat de l’edició d’enguany d’Els Pastorets de Mataró, que aixe-carà el teló de la Sala Cabañes el dia de Sant Esteve i que, després de 10 representacions, s’acomiadarà fins al Nadal vi-nent l’1 de febrer. L’escenògraf mataroní Josep Ciudad ha estat el responsable del disseny de la nova ambientació d’aquesta escena, el cost de la qual ha estat cobert per Caixa Laieta-na que, com l’any passat, ha ofert la seva col·laboració en l’espectacle.

Antoni Blanch repeteix en la direcció de l’obra al cap-davant d’un equip de més de 300 persones que participaran de forma desinteressada en la representació. Per la seva ban-da, la direcció musical torna a recaure a Gemma Sancho, que es farà càrrec d’una orquestra de 19 músics acompanyada

d’un grup coral de prop de 100 persones. La direcció tècnica serà responsabilitat de Miquel Ros, mentre que Dúnia Roig s’encarregarà de la direcció coreogràfica.

Producte cultural mataroní

La primera representació d’Els Pastorets a la capital del Maresme va tenir lloc el 25 de desembre de 1916 al Centre Catòlic, amb un muntatge basat en L’Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies. Amb la inauguració de la nova Sala Cabañes, el 1933, es van anar afegint nous elements a l’espec-tacle original fins que el 1981 l’Ajuntament va declarar el muntatge Patrimoni Cultural de la Ciutat, passant a ser denomi-nat Els Pastorets de Mataró. Un dels apartats que ha rebut més aportacions en aquest temps ha estat el musical, en què només es mantenen vuit peces del

muntatge original. La resta, fins arribar a 51, són principalment partitures dels músics Felip Vilaró i Enric Torra.

Reclam turístic

La qualitat de l’espectacle i la seva tradició han convertit Els Pastorets de Mataró en un reclam turístic. En aquest sentit,

Una de les escenes d’Els Pastorets de Mataró.

El pessebre de Premià de Dalt pren vida

Jornades de futbol solidari per al Senegal

PREMIÀ DE DALT. La Masia de Can Cisa acollirà les repre-sentacions de la 12a edició del Pessebre Vivent de Premià de Dalt. La inauguració tindrà lloc el 21 de desembre a les 18 h. A banda d’aquesta, s’han programat passis els dies 26, 27 i 28 de desembre i l’1, 3 i 4 de gener, en sessions a les 18 h i a les 19 h. El muntatge s’acom-panyarà amb la presència de

SSMM els Reis d’Orient, que recolliran les cartes dels infants assistents, i s’oferirà un refrigeri consistent en torrades i vi per al públic. La recaptació que s’obtingui en les sessions de la jornada inaugural d’aquesta iniciativa que organitza l’As-sociació Cultural i Recreativa Carnestoltes es destinarà a la restauració del Santuari de la Mare de Déu de la Cisa. A.C.

MATARÓ. L’Escola Pia Santa Anna, juntament amb el seu grup d’esplai, l’Erol, organitzen les XIII Jornades de Futbol So-lidari. Enguany l’objectiu serà recaptar fons per a mantenir un programa de beques i renovar el mobiliari del centre d’acolli-da i formació de Toubakouta, que atén a infants de la regió de Niombató, al Senegal. El programa de les Jornades, que

se celebraran el dissabte 20 de desembre de les nou del matí a les deu del vespre i el diumen-ge 21 de nou del matí a set de la tarda al pati de l’Escola Pia Santa Anna, inclou la disputa de diversos partits de bàsquet i futbol, espectacles, fira de productes de comerç just, una exposició, jocs i tallers per als més petits i una cercavila, entre altres activitats. A.C.

TEIA

CU

SAC

HS

Tot està a punt perquè, el proper dia de Sant Esteve, la Sala Cabañes aixequi el teló per acollir un nou cicle de representacions d’Els Pastorets de Mataró. Més de 300 persones participen desinteressadament en el muntatge, patrimoni cultural de la ciutat, que enguany estrenarà decorat en l’escena de la lluna.

s’han preparat paquets que, sota el nom “Un dia a Mataró”, conviden a visitar la capital del Maresme aprofitant la represen-tació d’Els Pastorets. El progra-ma consta d’una visita guiada per la ciutat, dinar i entrada per a l’obra per 31 o 28 euros, depenent de si les localitats són de platea o d’amfiteatre.

Albert Canudas


VIVIENDAS EN UNA ZONA EXCLUSIVA

JUNTO AL “PARC CENTRAL”

• Pisos de 2 y 3 habitaciones

• Locales tipo lofts

• Áticos con terraza privada

VIVIENDAS CON VISTAS AL MAR

i Tel: 93 757 87 24

• Centro de la población• Cerca estación y con vistas al mar• Viviendas 1, 2 y 3 dormitorios• Acabados de alta calidad• Construcción de tipo tradicional• Plazas de parking en el mismo edificio

MATARÓ

RESIDENCIAL

PARCCENTRAL

ZONA COMUNITARIA CON JARDÍN Y PISCINA

ÚLTIMOS PISOS EN

VENTA O EN ALQUILER CON

OPCIÓN A COMPRA EDIFICIOSANT LLUIS

VILASSAR DE MAR

VIVIENDAS CERCA DE LA ESTACIÓN i Tel: 93 322 68 11

MATARÓ

Retrospectiva de Manuel Cusachs

MATARÓ. L’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC) és l’organitzador de l’exposició retrospectiva de l’obra de l’es-cultor Manuel Cusachs, que podrà visitar-se al Museu de Mataró i a Ca l’Arenas fins al proper dia 22 de febrer.

Amb el títol “La vida d’un escultor”, l’exposició al Mu-seu de Mataró aplega la pro-ducció artística de Cusachs a través de quatre grans blocs i dos eixos transversals que

abasten la globalitat de la seva trajectòria. El recorregut de la mostra compta amb més d’un centenar d’obres i s’ha creat amb voluntat pedagògica, que permet als visitants apreciar els canvis evolutius formals i conceptuals de l’artista, que té diverses obres seves als espais públics de Mataró.

La segona part de l’exposició retrospectiva, titulada “Interiors familiars”, es pot veure a Ca l’Arenas i és una aproximació

a la família de l’autor, a la seva intimitat més propera i real, a través de dibuixos i obres que l’artista fa com a exigència de la seva necessitat profes-sional.

L’OBRA DE COMABELLAD’altra banda, dissabte 20 de

desembre, a les vuit del vespre, a Can Palauet, s’inaugurarà una exposició dedicada a l’obra d’Eduard Comabella.

Albert Calls i Xart

L’escultor Manuel Cusachs treballant una de les seves obres.

El Museu de Mataró i Ca l’Arenas mostren des del passat 17 de desembre dues exposicions de l’escultor mataroní Manuel Cusachs i Xivillé, en ocasió dels seus 75 anys. La mostra apropa al públic l’àmplia trajectòria d’aquest artista.

CEDIDA

MATARÓ. La seu de l’agrupació co-marcal de Convergència Democrà-tica de Catalunya (CDC) a Mataró va ser objecte de pintades vandàliques a la seva façana el passat cap de setmana del 13 i 14 de desembre. En constatar l’agressió, el president comarcal de CDC-Maresme, Xavier Badia, va posar en coneixement dels Mossos d’Esquadra els fets que van provocar greus danys materials i va lamentar l’actitud “vandàlica i el poc respecte que tenen pel joc polític democràtic els autors d’aquesta bretolada”. A.C.X.

MATARÓ. Comerç Mataró Centre ofereix aquesta campanya de Nadal un valor afegit als seus associats i per això aquests regalaran vals d’una hora i mitja d’estada a la ludoteca que han organitzat a les instal·lacions de l’Escola Pia Santa Anna d’El Torrent. La ludoteca té un espai de jocs, tallers i contes per la canalla entre els tres i set anys, en horari de matí i tarda i fins al pròxim dia 7 de gener. A.C.X.

CEDIDA

Acte vandàlic contra el local de CDC-Maresme

Els comerços regalen vals per a la ludoteca

Publiquen un conte per a infants sobre la cavalcada de ReisMATARÓ. Ja vénen, ja vénen! és el títol del conte que l’Institut Muni-cipal d’Acció Cultural (IMAC) ha publicat amb motiu de la cavalcada de Reis. Els autors són Lola Casas i Francesc Chiva. El relat explica en 24 pàgines il·lustrades per Carme Queralt el passeig imaginari d’una nena per diferents escenaris creats a partir de les carrosses de la caval-cada de Reis. S’han editat 12.000 exemplars, dels quals 3.000 seran pels alumnes de 1r i 2n de primària dels centres escolars de la ciutat i la resta es repartiran. A més, les il-lustracions de Queralt s’exposaran a la biblioteca Pompeu Fabra a partir del dia 2 de gener. A.C.X.

50 anys de l’SPAS carregats d’actesMATARÓ. La Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques (SPAS) de Mataró celebra aquest any el seu cinquantè aniversari amb un extens programa d’activitats. El passat dissabte 29 de novembre es va presentar el llibre commemoratiu El mar de Mataró. SPAS 1959-2009, però a partir del proper gener hi ha previstes moltes més propostes, tant esportives com culturals. També, a la tardor de 2009, es farà una exposició al Museu de Mataró i la Festa de Germanor i de cloenda dels actes commemoratius amb motiu d’aquesta efemèride. A.C.X

7del 18 al 29 de desembre de 2008 -MATARÓ

El TCM es projecta a nivell comarcal

MATARÓ. El TecnoCampus (TCM) adquireix dimensió comarcal. Aquesta voluntat és la que recu-llen els nous estatuts que el pa-tronat de la Fundació va aprovar l’11 de desembre. Segons el nou reglament, l’organisme passa a anomenar-se Fundació Pública TecnoCampus Mataró-Maresme i incorpora el Consell Comarcal a la vicepresidència, que osten-tarà Josep Jo com a número u de l’ens supramunicipal. Per la seva banda, l’òrgan de govern de la

MATARÓ. El 12 de desembre, el grup de CiU de Mataró va dinar amb representants dels mitjans de comunicació locals. El líder de la formació política, Joan Mora, va valorar l’any. Segons va dir Mora, s’ha avançat molt poc, el govern és dèbil i insegur i CiU continuarà fent amb fermesa “la tasca de control”. A.C.X.

Fundació seguirà encapçalat per Alícia Romero com a representant de l’Ajuntament de Mataró, que conserva el dret a designar la presidència de l’entitat.

El patronat també va acordar la creació de tres nous òrgans que seran els encarregats de fer el seguiment de les tres àrees operatives del parc. Aquests seran el Consell Territorial del TCM, que estarà presidit de forma aleatòria per un alcalde que a la vegada serà membre del patronat de la

Fundació; el Consell d’Estudis, Universitats, Recerca i Desenvo-lupament, i el Consell d’Empresa. A aquests se’ls hi afegirà un altre, el Consell Assessor Empresarial, que tindrà caràcter consultiu.

Finalment es va donar el visti-plau als pressupostos de la Fun-dació per al 2009, de 6,2 milions d’euros, els primers que recullen la integració de les dues escoles universitàries de Mataró i comar-ca (l’EUM i l’EUPTM).

Albert Canudas

L’edifici de Vallveric, seu provisional del TecnoCampus.

El TecnoCampus ha modificat els seus estatuts per estendre la seva influència a nivell comarcal. El canvi rebateja l’ens, que s’anomenarà Fundació Pública TecnoCampus Mataró-Maresme, i incorpora el Consell Comarcal a la vicepresidència.

Un mataroní, premi UPC 2008de ciència-ficcióMATARÓ. L’escriptor mataroní Guillem Sánchez, junt amb Eduardo Gallego, d’Almeria, amb qui sempre escriu les obres literàries, han estat els guanya-dors del premi UPC de ciència-ficció 2008 amb l’obra titulada La cosecha del centauro. El guardó, que va per la 18a edició, és un dels més prestigiosos de la ciència-ficció a l’Estat. Sánchez i Gallego ja han guanyat junts destacats premis com l’Alberto Magno o el Juli Verne i totes les seves històries s’ubiquen en un espai literari anomenat “univers corporatiu”. Redacció

CED

IDA

L’Àvia Remei publicarà unnou llibre per Sant JordiMATARÓ. Els millors plats de l’Àvia Remei. Trucs i adver-timents, és el títol provisional del nou llibre que la popu-lar cuinera mataronina, Remei Ribas, publicarà el Sant Jordi de 2009. La nova obra proposa trucs i advertiments centrats en les fruites i verdures. “L’editor volia fer un altre llibre meu amb receptes i fotos, però jo vaig suggerir-li aquesta proposta de trucs i advertiments que crec que serà molt útil per a la gent i farà que el llibre tingui una bona acollida”, assegura la coneguda

cuinera. D’altra banda, l’Àvia Remei va ser guardonada amb un premi al Perú que va anar a reco-llir el passat setembre, en concret en la categoria no professional a la millor recepta del món per un plat de patates. A.C.X.

Dinar de CiU amb els mitjans

CED

IDA

CED

IDA


Alumnes de l’institut d’Alella es tanquen contra el Pla Bolonya Alumnes de batxillerat de l’institut d’Alella i alguns professors que els van voler fer cos-tat es van afegir, el passat 10 de desembre, a les mobilitzacions contra el Pla Bolonya que des de fa unes setmanes es duen a ter-me a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i a la Universitat de Barcelona (UB). “Ens preocupa el futur de la universitat”, expliquen aquests alumnes, que ja han mantingut contactes amb els manifestants universitaris, principalment de la UB. En aquest sentit, “demanem el mateix que ells, la retirada dels expedients i els pro-cessos judicials oberts contra estudiants, l’obertura d’un ampli debat social per decidir el model d’universitat pública que es vol i la celebració d’un referèndum que vinculi les universitats perquè la comunitat educativa es posicioni respecte el procés d’implementació del Pla”, reclamen.

Lluny d’afectar el normal desenvolupa-ment de les classes, els estudiants alellencs van protagonitzar una “vaga a la japone-sa” en què, a més de les hores lectives corresponents, van organitzar activitats relacionades amb les matèries que cursen i debats sobre el polèmic Pla. La mobilit-zació, però, va ser interrompuda el dijous quan la direcció del centre, a instàncies de la conselleria d’Educació, va posar fi a l’ac-ció reivindicativa. Amb tot, els estudiants no descarten emprendre noves accions. “A principis d’any tornarem a convocar una assemblea per valorar-ho”, anuncien.

Albert Canudas

Imatge de la roda de premsa que van oferir els estudiants alellencs el 10 de desembre.

SOCIETAT - ALELLA

ACN

Una trentena d’alumnes van protagonitzar una tancada al centre per protestar contra el Pla Bolonya. Els impulsors no descarten emprendre noves accions.

Giol (ERC) abandona el consistori per motius personals EL MASNOU. El Ple ordinari del 18 de desembre donarà comptes de la decisió de la fins ara portaveu del grup municipal d’ERC, Carme Giol, de renunciar a la seva acta de regidora. L’alcaldable d’ERC a les darreres eleccions municipals posa fi a més de cinc anys al consistori, quatre com a regidora de Cultura i Educació del govern tripartit municipal, format pel PSC, ERC i ICV, i dos més a l’oposició. El seu lloc l’ocuparà el quart membre de la llista electoral de la secció local del partit, Oriol Fernàndez, que prendrà possessió del càrrec en el Ple de gener. Per la seva banda, Joaquim Fàbregas, fins al moment número dos del grup municipal, en serà el nou portaveu. Giol justifica la seva decisió per la incapacitat de “compatibilitzar la meva professió -és mestra- amb la política”, però mantindrà la seva vinculació a Esquerra com a membre de l’executiva local. A.C.

BAIX MARESME

9del 18 al 29 de desembre de 2008 -


NUESTRO GRUPO LE REFORMA SU VIVIENDA EN 20 DÍAS... DESDE EL INICIO DE LA OBRA. GARANTÍA DE 2 AÑOS POR ESCRITO

COCINA

• 25 m2 de baldosas pared y suelo de 12,10 €/m• 3 metros lineales de muebles de 70 cm de altura• Electromésticos: campana, horno, fregadero, grifo y encimera.• Paleta, lampista, materiales y mano de obra.• Mármol de 3 cm, 3 modelos a elegir.

Desde 5.900 €Si contrata la reforma de su cocina durante estos meses le regalamos

la fregadera y los grifos

BAÑO

• 20 m2 de baldosas pared y suelo de 12,10 €/m

• 1 water, 1 bidé, 1 lavabo Java, 1 bañera y grifería completa.

• Mueble de baño de 70 cm completo

• Paleta, lampista, materiales y mano de obra.

Desde 3.472€

Si contrata la reforma de su cocina durante estos meses le regalamos

la grifería

SUELOS

Colocación de 65 m2 de baldosas de suelo,

de 12,10 €/m, encima del que hay


los rodapiés

PUERTAS

Suministro y colocación de 5 puertas ciegas y 2 puertas vidrieras,

modelo japonesas en haya


los cristales mate

PARQUETColocación: 70m de parquet sintético calidad AC-4, incluyendo zócalo, con varios modelos a elegir, materiales y mano de obra.

Desde 2.999 €

PINTURAPISO COMPLETO DE 4 HABITACIONES: paredes y techos. 2 colores

Desde 900 €Infórmese

CALEFACCIÓNCALDERA, 7 RADIADORES, 70 ELEMENTOS.Regatas, material y mano de obra.

Desde 3.450 €

45 años de

experiencia

PROMOCIÓN VÁLIDA HASTA NAVIDAD DE 2008

Durant l’any 2006 el Consell Comar-cal del Maresme (CCM) va endegar un procés anomenat Maresme 2015 per diagnosticar i posar sobre la taula tots els punts forts i dèbils de la comarca i plantejar les bases per al desenvolu-pament econòmic i social en aquest període. En aquesta anàlisi, en la que es pretén implicar tots els agents de la comarca, es marquen unes directrius econòmiques que en la conjuntura ac-tual han passat a ser rellevants i prio-ritàries. En aquest sentit, el Pla recull propostes que van des d’un àmbit més genèric, com la millora de la mobilitat o l’estimulació de l’emprenedoria, fins a actuacions més concretes en sectors econòmics determinants per la comar-ca com és el coneixement, les tecno-logies d’informació i comunicació o el turisme. Així, el passat 25 de novem-bre es va reunir el Comitè Executiu del CCM per fer el seguiment de l’aplica-ció d’aquest Pla integral. “El pla està en marxa i s’estan complint els termi-nis de la seva aplicació”, s’assegura des de l’ens supramunicipal.

Un dels primers punts tractats és la mobilitat, el desenvolupament del qual requereix la coordinació d’esforços amb la Generalitat, la Diputació i l’Es-tat. Des del CCM s’ha realitzat un di-

El programa econòmic del Pla Maresme2015 guanya protagonisme amb la crisi

agnòstic de la situació real de la xarxa viària secundària del Maresme per tal de millorar la fluïdesa del trànsit rodat, especialment en els desplaçaments curts entre municipis. En aquest sentit, se signarà un conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Maresme i l’àrea d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona per a la millora de la circulació interna de la comarca. També es contemplen

actuacions com la conversió de l’N-II en una via cívica de titularitat munici-pal, la redacció d’un pla de transport públic, el soterrament del ferrocarril al seu pas per les poblacions més im-portants del Maresme o la creació de calçades laterals al llarg de l’autopista C-32, entre d’altres.

En un altre àmbit de desenvolupa-ment se situa l’estímul a les noves iniciatives empresarials. Així, coordi-

nar i promoure els diferents serveis de suport a nous negocis que actualment ofereixen els municipis es converteix en un punt de vital importància. La re-dacció del projecte ACTIVA’T suposarà la creació d’una xarxa d’emprenedoria del Maresme i integrarà l’oferta públi-ca de serveis als nous empresaris dels diferents municipis i dels vivers d’em-presa adscrits. Emmarcades en aquest punt també s’especifiquen les diferents

Un dels objectius del Pla, impulsat pel Consell Comarcal, és definir un

model turístic que aposti per desestacionalització de l’oferta.

VIURE AL MARESME

11del 18 al 29 de desembre de 2008-

ajudes i subvencions que es posen a l’abast dels nous projectes empresari-als i d’aquelles empreses de menys de 3 anys que es consideren de nova cre-ació.

D’altra banda, “l’aposta pel conei-xement i la tecnologia són aspectes que han de contribuir al plantejament de les noves iniciatives empresarials i a la consolidació de l’economia de la comarca”, segons fonts del CCM. En aquest sentit, tant el Tecnocampus com la Universitat es valoren com a instru-ments per assolir aquest objectiu. Les actuacions dins aquest àmbit passen, per al CCM, “per la integració de les dues universitats”. En aquesta línia, “la mesura ja està aprovada i es portarà a terme a partir del dia 1 de gener de 2009”, asseguren des del CCM. Aquest fet permetrà dotar la comarca d’una oferta educativa potent i convertir la nova zona universitària en un nou punt de recerca. Pel que fa a la tecnologia es preveu la instal·lació de fibra òpti-ca a tot el Maresme. Això farà realitat poder disfrutar d’una xarxa de qualitat a la comarca que permetrà millorar les comunicacions de les empreses i obrir altres possibilitats en canals de venda i recuperar el retard tecnològic respecte de comarques més industrials.

Un altre punt del Pla integral passa per reformular un dels sectors econò-mics més influents de la comarca, el turisme. L’objectiu és trobar alterna-tives al model de sol i platja que, no obstant això, seguirà sent la base del sector. En aquest sentit, la intenció és avançar cap a la desestacionalització de l’oferta. La celebració d’una prova

esportiva com el Challenge Costa de Barcelona-Maresme és un exemple de les actuacions engegades per diversi-ficar les propostes actuals. “Aquesta competició, de repercussió internaci-onal, atraurà atletes d’arreu del món amb un perfil adquisitiu mig-alt que portaran la seva família per fer estades llargues”, comenten al respecte des del CCM. La promoció a nivell inter-nacional de la marca de turisme fami-liar, en col·laboració amb tècnics dels ajuntaments de Pineda, Calella, Santa Susanna i Malgrat, l’organització de jornades gastronòmiques o la poten-ciació d’ofertes de turisme d’identitat són altres accions que s’estan duent a terme per fer més completa l’oferta co-marcal en aquest sector.

Finalment, un altre dels punts abor-dats en la reunió del passat 25 de no-

El Pla preveu actuacions en sectors econòmics clau com el coneixement, les TIC o el turisme

De cara el 2009, el CCM aposta per aplicar mesures que desenvolupin els projectes que s’han posat en marxa durant aquest any

vembre van ser els projectes que es posaran en marxa durant el 2009. En aquest sentit, “l’aposta per una conti-nuïtat en l’acció realitzada durant el 2008 és clara en les noves propostes presentades”, anuncien des del CCM. Així, es contemplen accions com la re-definició del paper de l’autopista C-32 i la seva política de peatges, la creació d’una Agència Comarcal de desenvo-lupament com a ens gestor de les polí-tiques d’emprenedoria del territori o la posada en marxa d’una oferta formati-

va en col·laboració amb l’IDEC (Uni-versitat Pompeu Fabra) de dos màsters de turisme. Aquestes accions són una mostra de què les noves mesures apro-vades desenvoluparan la tasca iniciada amb els projectes fins ara executats. Amb aquestes mesures es confia asso-lir els objectius descrits i aconseguir una eficiència en la gestió pública que faci de base per a una reactivació eco-nòmica que obri una sortida a la crisi actual.

Eduard Casabella

VIURE AL MARESME


Un Nadal més ajustat

La despesa per habitant serà d’uns 100 euros menys que durant les festes de l’any passat

La crisi econòmica marcarà enguany les festes de Nadal i, tot i que sigui per causes de força major, moltes famílies i empreses es veuran obli-gades a recuperar l’esperit nadalenc i repartir entre els seus més amor que obsequis materials. Això, evi-dentment, es notarà al comerç, que ja tremola per la més que probable baixada de vendes. Des del Govern, han demanat als ciutadans que, si poden, consumeixin per no fer la bola de la crisi encara més grossa, però al carrer ningú no les té totes i, qui més qui menys, intentarà retallar una mica durant aquestes festes. En concret, cada ciutadà es gastarà, de mitjana, uns 100 euros menys que l’any passat. lamalla.cat repassa com es repartirà el pressupost d’aquest Nadal en crisi.

820 EUROS PER PERSONAQuan les coses van mal dades, tot i que sigui Nadal, cal evitar estirar més el braç que la màniga i no fer un sobreesforç econòmic que, des-prés, es pot pagar car al gener. Mol-tes famílies seguiran aquest consell i, enguany, intentaran reduir les seves despeses al màxim possible. Tot i això, el dispendi seguirà sent important: segons una enquesta de la Unió de Consumidors i Usuaris, cada espanyol es gastarà durant les festes uns 820 euros. Pot semblar una xifra molt elevada, però cal tenir en compte que l’any passat la des-pesa va ser d’uns 100 euros més per barba.

ÀPATS COPIOSOS, PERÒ SENSE LUXESEls àpats nadalencs concentraran

l’estalvi: els 200 euros que hi des-tina cada ciutadà impliquen una re-ducció d’uns 50 euros respecte de l’any passat. Les marques blanques seran les grans beneficiades per la crisi, així com els supermercats més barats.

També s’espera que es vengui més marisc congelat, en detriment del fresc, i que es prescindeixi de posar al cistell altres productes típics de nadal que encareixen la llista, com ara les fruites exòtiques, certes be-gudes alcohòliques o les carns més exquisides. En definitiva, que aquest any les taules també estaran plenes i els estómacs tips per Nadal, però amb productes menys luxosos.

NADAL SENSE PERNIL?Potser també s’haurà de renunciar al tradicional pernil, ja que moltes empreses intentaran retallar des-peses estalviant en el lot de Nadal. En alguns casos, la cistella serà més pobra i, en altres, fins i tot desapa-reixerà.

Els empresaris del sector han reco-negut que la crisi ja es va notar l’any passat, però que aquest s’agreujarà. Auguren que les vendes baixaran prop d’un 40% i han assegurat que moltes empreses han reduït conside-rablement el pressupost, fins als 50 o 60 euros per cistella.

NO HI HA NADAL SENSE CAVAEls embotits, els torrons i el cava se-ran els productes que més notaran que es regalaran menys lots. Des del Consell Regulador de Xixona i Torró d’Alacant, per exemple, esperen una reducció de vendes d’entre el 5% i el 7%; mentre que les vendes de cava

NADAL 2008


ja han caigut entre un 5% i un 10% en els primers deu mesos de l’any. El sector, però, és optimista i espera tenir una campanya nadalenca més fluixa però positiva malgrat la crisi. I és que... què seria d’un Nadal sense brindar amb cava?

ELS REIS, MÉS POBRESEls Reis Mags i el Pare Noel també duran els sacs més buits i amb re-gals més modestos que l’any passat, ja que el pressupost per a obsequis es redueix 20 euros, fins als 200 eu-ros. Els amics i la família seran els que notaran més aquesta retallada, mentre que es procurarà mantenir els regals destinats a la parella i els fills. Això sí, els ciutadans evitaran els obsequis que siguin poc útils i es decantaran per la roba, “que sem-pre va bé i fa falta”, com a regal es-trella. En joguines, la despesa serà de 100 euros, 10 menys que l’any passat.

AL MAL TEMPS, BONA CARADel que no prescindirem serà de l’oci. Cada ciutadà es gastarà prop de 170 euros, uns 60 més que l’any passat, en restaurants, bars, discote-ques, cinema i teatre. Una possible raó d’aquest increment és que no es faran gaires sopars d’empresa i que més ciutadans se l’hauran de pagar de la seva butxaca.

Sigui com sigui, el gremi de la res-tauració espera penjar el cartell de complet aquests dies i ja és gaire-bé impossible trobar taula pels dos caps de setmana previs a Nadal. A l’hora de reservar, però, es busquen els menús més econòmics, que no passin dels 30 euros. En definitiva, que se sortirà igual o més, però sen-se malbaratar.

BUSCANT LA SORT...Tampoc es retallarà la despesa en loteria. S’espera que la gent que en comprava molta, en comprarà una mica menys per l’efecte de la crisi; mentre que els que no en compra-ven gens aquest any buscaran la sort. O sigui, que la cosa quedarà compensada i, de mitjana, la despe-sa serà, si fa no fa, la mateixa que l’any passat: uns 70 euros per la lo-teria de Nadal i uns 20 més per a la de Reis.

CONSUM RESPONSABLEL’Agència Catalana de Consum, com cada any, recorda alguns consells bàsics per no passar-se amb les des-peses i evitar el sobreendeutament durant les festes. Són: planificar i fer una llista de les compres més ne-cessàries, cenyir-se a un pressupost, comparar els preus en diferents bo-tigues, comprar amb temps els ali-ments que es poden congelar o em-magatzemar, ser prudent amb l’ús de les targetes de crèdit i conservar el tiquet de tots els productes, ja que serviran com a garantia.

ACPG

S’espera que per aquest Nadal, de mitjana cada ciutadà gasti 100 euros menys

Els sectors de l’oci i restauració seran els menys afectats per aquesta contenció

Segons les previsions, les discoteques no patiran tant la crisi.

NADAL 2008


Davant l’increment de públic que cada any es genera amb motiu de l’inici de les properes festes de Nadal, el Cos Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Mataró han establert un seguit de mesures i recomanacions per a la seguretat ciutadana.

MESURES POLICIALS:

Durant aquests dies, el Cos Mossos d’Esquadra i la Policia Local faran una vigilància i una presència més intensiva a les zones de major afluèn-cia de ciutadans, especialment:

- Control, identificació o detenció, si procedeix, dels autors de possibles delictes o faltes.- Atenció preferent a les hores de tancament al públic dels establi-ments comercials.- Control de les zones d’estaciona-ment dels vehicles dels usuaris de les zones comercials.

La vigilància policial es practicarà mit-jançant agents motoritzats i agents en cotxes patrulla que atendran les demandes ciutadanes i que patrulla-ran per la ciutat, especialment per les zones de més afluència. La presèn-cia policial consistirà en patrullatge a peu pels carrers de més alta densitat de pas de vianants i comercial: Zona Centre, Rocafonda i Cerdanyola.

Mesures i recomanacions per a les festes de NadalRECOMANACIONS CIUTADANES:

Per prevenir robatoris a transeünts:- Ser previngut quan es treguin di-ners de caixers automàtics, obser-var abans l’entorn i si té dubtes vagi a un altre que estigui a prop.- Portar el portamonedes en lloc segur i les bosses de mà tancades i ben agafades.- Incrementar les precaucions en moments d’aglomeracions de per-sones.

Per prevenir robatoris a comerços:- No deixar grans quantitats de di-ners a les caixes registradores.- Controlar que els compradors amb targeta de crèdit s’acreditin correctament.- Trucar sempre a la policia quan es detecti la presència de perso-nes sospitoses tant dins del co-merç com a l’exterior.

Per prevenir robatoris a domicilis: - Si la porta del domicili no és de seguretat, posar dos tanques i pro-curar que no hi hagi espai entre la porta i el terra.- Instal·lar un espiell panoràmic que permeti veure el cos sencer de la persona que es troba a l’altre banda de la porta. Utilitzar cadena de seguretat.

Les persones que decideixin passar les vacances de Nadal fora de la nostra localitat i abandonin tempo-ralment els seus domicilis haurien de tenir en compte els següents con-sells:

- Comprovar que totes les possi-bles entrades restin perfectament tancades, incloent les finestres que donen als patis.- No deixar senyals visibles de que l’habitatge es troba desocupat. Deixar roba estesa. Donar l’encàr-rec a qualsevol veí de confiança de la recollida de la correspondèn-cia de la bústia.- Si es vol deixar un joc de claus de reserva, no s’ha de fer en ama-gatalls improvisats, és millor dei-xar-les a algú de molta confiança.- No parlar de l’absència amb per-sones desconegudes ni deixar notes indicant quan es pensa tor-nar.- No deixar a casa objectes de va-lor ni diners. És convenient fer un inventari dels efectes personals, indicant la marca, tipus i nombre de fabricació i marcar els objectes de valor, ja que d’aquesta manera, en cas de robatori, es dificultarà la circulació i venda dels mateixos, facilitarà el treball de les forces i cossos de seguretat i es podran tornar en el cas de recuperar-los.- És convenient deixar a algun veí

de confiança o a un familiar l’adre-ça i el telèfon de contacte mentre s’estigui fora.- Existeix la possibilitat d’instal·lar un rellotge programable que obri i tanqui els llums o la ràdio del seu habitatge en diferents horaris, dis-simulant així la seva absència.- Si es perden o li prenen les claus s’hauran de canviar immediata-ment els panys. També es conve-nient fer-ho en cas de començar a habitar una vivenda anteriorment ocupada.

En cas de no absentar-se del domi-cili durant aquestes festes, també s’aconsella:

- No obrir la porta a persones des-conegudes i menys si diuen que van a un altre pis. S’ha de fer ser-vir l’espiell i la cadena de la por-ta.- Quan s’absenti del domicili, ni que sigui per anar a comprar a la cantonada, s’ha de tancar sempre amb clau.- S’ha d’ésser solidari i davant de qualsevol situació estranya (so-rolls, gent desconeguda,...) que es detecti al domicili dels veïns, s’ha de trucar a la policia. És pre-ferible confirmar una falsa alarma que passar per alt un delicte. En cas que es produeixi, no s’ha de tocar res fins que arribi la policia.

NADAL 2008


Vigilar els estafadors:- Evitar oferir conversa a persones desconegudes. - No treure diners del banc per do-nar-los a cap desconegut, encara que ofereixin un bon negoci.- No s’ha d’oblidar que la majoria d’estafadors van en grup de dues o més persones aparentant que no es coneixen (el carallot i l’es-pavilat)

Existeixen força estafes, en els que la víctima, enredada per una ràpi-da i fàcil manera de fer diners, es deixa engalipar pels estafadors. Tot seguit indiquem els més corrents:

“EL TOCOMOCHO”. Es fa creure a la víctima que pot beneficiar-se al cobrar una participació de loteria premiada.“L’ESTAMPETA”. Consisteix a fer passar retalls de diaris per bit-llets de curs legal.“ELS TRILLERS”. Realitzat nor-malment en mercats i revetlles. Consisteix a descobrir, amb tres naips, gots o closques de nou, on s’amaga una boleta.“LA TACA”. Realitzat normalment a la sortida de caixers automàtics o entitats bancàries. Consisteix a tacar la víctima suposadament de forma accidental i mentre l’ajuda a netejar-se li sostreu la cartera o objectes personals.

En relació als caixers automàtics:- Utilitzar preferentment caixers

ben il·luminats i situats a l’interi-or de recintes.- Fer servir els passadors de la porta.- Si és possible, s’ha de fer l’ope-ració quan es vagi acompanyat.- Si es pateix qualsevol incidèn-cia, comunicar-la a l’agència i si no és oberta al públic, al depar-tament d’avaries (intèrfon directe als mateixos caixers).- Si no se soluciona la incidència i el resguard de l’operació no indi-ca avaria, s’han d’anotar les da-des i fer una reclamació al banc o caixa.- Si es tenen sospites que alguna cosa tapa les finestres del caixer o la ranura de les targetes es mou, s’ha d’avisar a la policia.- Si es nota la presència d’alguna persona i se sospita de la seva actitud, no fer l’operació i si cal demanar ajut.- En acabar no deixar el resguard dins del caixer ni llençar-lo a la paperera del recinte.

En relació a les targetes de crèdit:

- S’ha de saber en tot moment on es troben les targetes de crèdit, llibretes i talonaris.- No signar els xecs abans d’utilit-zar-los i barrar-los si s’han d’envi-ar per correu.- No anotar el número secret en agendes ni guardar-lo juntament amb les llibretes, targetes o a l’in-

terior de la cartera o moneder.- No utilitzar com a número secret la data de naixement, part del DNI, matrícula del cotxe...- Limitar l’import de disposició di-ària.- Si es paga amb targeta de crèdit, evitar perdre-la de vista. D’aques-ta manera s’evitarà que es puguin duplicar dades.

En relació a les compres en general:

- En compres a mercats i llocs públics portar els diners en un lloc segur, preferiblement en una butxaca interior en contacte amb el cos.- Evitar portar el moneder en bos-ses de mà obertes o a butxaques de fàcil accés.- Usar bossa de mà amb tanca-ment segur, portar-la creuada i a la part del cos més propera a les façanes dels edificis.- No portar gaires diners al da-munt ni fer exhibició.- No participar en jocs de cartes a la via pública.- No comprar bitllets de sorteigs o rifes si no es té la seguretat que són legals.- Si es creu que un bitllet és fals no s’ha d’acceptar; si ja es té no s’ha de retornar i s’ha d’avisar els serveis de seguretat.

Font: Ajuntament de Mataró

NADAL 2008


Els costums de les festes de Nadal, on és habitual la decoració amb elements naturals, agreugen la pressió humana sobre la natura si no se’n fa una recol-lecció controlada i responsable. La recol·lecció, venda i comercialització de productes relacionats amb el verd nadalenc (arbres de Nadal, molses, vesc i boix grèvol) està regulada per llei. Cada any en aquestes dates, el cos d’Agents Rurals duu a terme una tas-ca de vigilància tant a botigues o mer-cats com a zones forestals per evitar la recol·lecció il·legal d’espècies protegi-des. El resultat de les inspeccions rea-litzades constata que la ciutadania està cada cop més conscienciada sobre el respecte envers el medi.

El més popular del verd de Nadal és segurament l’avet. Reben el nom d’avet tots els arbres que hi ha al mercat en aquestes dates, però, a més dels avets, espècie del gènere Abies spp., hi ha al-tres espècies, com la pícea o l’avet roig (Picea abies). A Catalunya n’està regu-lada la comercialització. Han de dur una etiqueta que en garanteix l’origen i la sostenibilitat de la plantació de la qual procedeix. Un cop finalitzades les festes, és recomanable no deixar l’ar-bre de Nadal al carrer ni llençar-lo al contenidor, sinó dur-lo al punt de re-collida més proper per tractar aquest

Consells pràctics per a unes festes més respectuoses amb el medi ambient

residu adequadament i fer-ne compost. També es pot optar per altres espèci-es d’arbres que siguin autòctons i, per tant, adaptats al clima mediterrani, i amb més possibilitats de sobreviure després de les festes.

Les molses són petites plantes de co-lor verd i se’n troben tot l’any. Tenen una gran capacitat de retenció d’aigua i d’acumulació de nutrients, són l’hàbitat d’animals petits, serveixen de substrat per a la germinació de llavors d’altres plantes i protegeixen el sòl. Així doncs, tenen una funció molt important dins del bosc. És recomanable buscar al-ternatives a la molsa per als pessebres, com ara gespes artificials o naturals, sorra o pedres, o bé reutilitzar-la.

Un altre dels elements naturals de de-coració és el vesc, el galzeran i el boix grèvol, espècie protegida a Catalunya i amb un alt valor ecològic. Floreix en aquesta època i a l’hivern és la base alimentària de moltes espècies de fau-na salvatge. A Catalunya, només es po-den comercialitzar els exemplars pro-pagats en planters, i, si són partides de branques procedents d’altres territoris on no sigui protegit, cal l’autorització del lloc d’origen. És millor triar altres ornaments, tant per vetllar per aquesta espècie com per la supervivència dels animals del bosc.

RESIDUSDurant aquesta època, també és im-portant intensificar les pràctiques de reducció i reciclatge dels residus que produïm, i minimitzar-ne l’impacte en el medi ambient. A més, actualment és en marxa una campanya per reduir la generació dels residus. Amb el lema Aquí reduïm, es vol posar l’accent en la prevenció com un dels eixos priori-taris de la política de gestió dels resi-dus. Paral·lelament a l’esforç i la sensi-

bilització de la ciutadania per separar els residus en contenidors, disminuir-ne la generació és un pas més cap a un consum sostenible. A Catalunya, els objectius per reduir la generació de re-sidus s’estableixen al Programa de ges-tió de residus municipals 2007-2012, impulsat per l’ARC. Aquest document determina un objectiu global d’arribar a reduir l’any 2012 un 10% la genera-ció per càpita respecte de l’any 2006.

Font: gencat.cat

El Departament de Medi Ambient i Habitatge dóna els consells següents per aconseguir els objectius de reduir, reutilitzar i reciclar:

• Regalem coses útils i serveis. Per a les joguines amb bateries, procurem que siguin recarregables i, un cop esgotades, dipositem-les al contenidor de recollida de piles.• Procurem que els productes que comprem no tinguin un excés d’embol-calls.• Anem a comprar amb el cabàs o el carretó i evitem les bosses de plàstic d’un sol ús.• Felicitem els amics i familiars amb nadales electròniques si és possible.• Fem els guarniments procurant reutilitzar objectes: reaprofitem cintes, llaçades, capses, bosses, paper d’embolicar...• Abans de reciclar o llençar definitivament qualsevol objecte, procurem donar-hi una altra utilitat.• Utilitzem els sistemes de recollida selectiva i aboquem els residus als con-tenidors corresponents, o bé duem els materials específics a la deixalleria del municipi.

NADAL 2008

17del 18 al 29 de desembre de 2008-NADAL 2008


Narcís Monturiol, 66Tel. 93 750 28 81VILASSAR DE MAR

herboristeriacomplements dietèticsaliments integralsi biològics,

Bon Nadal

El tió o tronc de Nadal

El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l’escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons. Encara podem trobar, als pobles, cases en les quals el tió és un gran tronc que es posa a cremar al foc a terra, uns dies abans de Nadal. A par-tir d’aquesta forma més primitiva el tió evoluciona: El tió és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s’ha d’alimentar i que viu durant uns dies a la cuina de la casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després es crema. Ben aviat, aquesta caracterís-tica d’animal fantàstic es reforça a partir d’afegir al tronc unes potes, aprofitar la forma de la fusta per figurar la cara, po-sar-hi una llengua I així trobem el tió tal com el coneixem ara a ciutat: un perso-natge que sembla una bèstia, que cada any arriba uns dies abans de Nadal, que resideix a la cuina o, sobretot, al men-jador i al qual cal donar aliments - els tradicionals eren garrofes o pa sec, ara li posen més coses - i aigua, per tal de rebre els seus obsequis. A ciutat ens tro-bem així amb tradicions familiars en les quals el mateix tió ha servit per tots els

fills d’una casa, i encara ha passat d’una generació a l’altra.

D’una forma o altra el tió té un ma-teix objectiu: oferir regals als de la casa. Regals que han variat amb el temps: primer eren bàsicament dolços, neules, torrons allò que es necessitava per a ce-lebrar la festa; avui hi ha una tendència a fer servir el tió per a fer presents de més envergadura. Amb tot, cal diferen-ciar la tradició del tió d’altres costums i personatges nadalencs. El tió no ha estat mai una màquina de portar regals. El tió és fa cagar, segons el costum de cada casa, la Nit de Nadal - Tradicionalment, després de la Missa del Gall - o el ma-teix dia de Nadal. I encara, per allò que els més petits van a visitar altres cases de la família.

A diferència d’altres costums i perso-natges, procedents de cultures d’altres països, dels quals només en conei-xem la forma més superficial (arbre de Nadal, Pare Noël, etc), el tió ha conser-vat tot un ritual tradicional. Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d’amics), que consisteix en el cant d’una o més cançons característiques per acabar fi-nalment colpejant el tronc amb força.

Font: etnocat.org

LES CANÇONS DEL TIÓ

Pare nostre del tióDeu l’ha fet i Deu la doDones curioses,amagueu les filoses.Amagueu-les bé,que Nadal ja ve.Turró d’avellana,Turró de pinyóCaga Tió,sinó et donare un bon cop de bastó.(Els Omells de Na Gaià, l’Urgell)

Parenostre del tió,bona nit que Déu ens dó.Ara vénen festes,festes precioses; dones curiosesmenjarem gall d’indi,menjarem torrons,coques de pinyons.Caga tió, caga torró,d’avellana i de pinyó,i si són dels fins, millor.(Manresa, El Bages)

El repertori de cançons de tió existents a la nostra tradició popular és enorme. Hem de tenir en compte que és un costum familiar, la qual cosa vol dir que és possible trobar en un mateix poble moltes variants de la cançó del tió, i encara algunes que només són conegudes per unes poques persones d’una casa concreta. Hi ha unes versions més conegudes, sobre les quals, d’una casa a l’altra, es poden constatar petites variacions. Tot seguit us oferim una mostra de les cançons que es cantaven i es canten.

NADAL 2008


Tió de Nadalno cagos arengades,que són salades;caga torrons,que són ben bons,i caga taronges,que són ben dolces.(Preixana, l’Urgell)

Torronets baixeu del Celper la Verge Maria;als que ploren, no els deu,per la Mare de Déu.Tronca de Nadal,caga torrons, pixa vi blanc;no caguis arengadesque són massa salades.(Valls, Alt Camp)

Parenostre del tióper Nadal que Déu nos dó.Ara venen festes,festes glorioses,dones curioses,que renteu el tinellara ve Nadal,posarem el porc amb sal,gallineta a l’olla,cua de mixó.Caga tió, sinó et donaré un cop de bastó!(Vallmoll, Alt Camp)

Caga Tióque tot és bó.Caga neules i torronsdels fins i dels bons.Caga forces cosesque totes són bones.Caga neules cargoladesque et donaréforces garrotades. (La Bisbal d’Empordà)

Fum, fum, fum,puja xemeneia amuntque vindrà un capellài mos darà peixet i pai una carbasseta de viper a fer un bon camí.Ja vénen bous i vaquesi pollastres en sabatesi capons en sabatons.Cantem, cantem minyonsque la tia fa tarrons.Tronc de Nadal,caga tarronsi pixa vi blanc!(Massalió, El Matarranya)

Tronc de Nadal,no cagos arengades,que són saladescaga torrons,que són molt bons(Soses, el Segrià)

Caga soca de nadal,Caga figues i vi blanc,no cagos arengades,que són salades,caga turrons,que són molt bons.Si no cagues bé,garrotada et donaré.(Torrelameu, la Noguera)

Caga tió,avellanes i torró;pixa vi blancel dia de Nadalmatarem gall dindila gallina a l’olla,cua de mixó,caga tió! (Torredembarra)

www.diaridelamusica.com

Els Lax mantenen la frescor després de 20 anys de rock-and-roll

Lax’n’Busto va aconseguir re-unir el passat divendres 13 de desembre a la nit al Clap fans de generacions ben diferents. Els del Vendrell fa més de 20 anys que estan dalt dels escenaris i mantenen encara seguidors fi-dels des dels primers dies, als que s’hi han anat sumant noves generacions de joves.

Això no vol dir, però, que els Lax visquin de renda. A Mataró van oferir un repertori basat en els seus últims treballs, especialment Objectiu: la lluna, el seu darrer disc, estrenat encara no fa dos mesos, i que van presentar íntegrament.

L’evolució musical de Lax’n’Busto és evident en les seves composicions més recents. El grup ha anat evolucionant des del pop rock característic de la dècada dels 80 fins a un rock-and-roll completament actualitzat, en què els solos de guitarra i la força de la bateria en són els protagonistes.

Sense oblidar-nos, és clar, de la veu de Salva Racero, que va introduir tota una sonoritat nova al grup. Aquest ja és el segon disc de Racero com a cantant dels Lax, i tot i la controvèrsia que va portar entre els seguidors la seva incorporació, sembla que aquests l’han acceptat ja com un mem-bre de ple dret. Hi ha, doncs, Lax’n’Busto per molt temps.

RITA VILLÀ

Sta. Eugènia, 49 · Vilassar de [email protected]

Tels. 93 759 56 59 - 659 59 74 26

CONSTRUCCIONS

MUR-VIL s.l.Rehabilitació d’habitatges i obres novesReparació de façanes

T

NADAL 2008


Perruquers• Assessorament d’imatge• Efectes de color• Extensions• Maquillatge• Manicura• Pentinats cerimònies

DIMECRES

20%descompte

Ens trobareu a: Maria Vidal, 52. Vilassar de Mar Tel. 93 759 50 61

TICKET JOVEFINS A 25 ANYS

Us desitgem un

BonNadal

Els qui pateixen de diabetis, d’obesi-tat, de celiaquia o tenen el colesterol alt, només per citar algunes malalties o problemes de salut que exigeixen una alimentació més vigilada, no ho tenen fàcil pel Nadal. Tampoc els qui fan rè-gim per mantenir-se en determinat pes. I és que els dolços típics d’aquestes da-tes, que tenen com a ingredients desta-cats els sucres i els greixos, no figuren precisament entre els més saludables i equilibrats. Però el seu consum, si és moderat i adaptat a les necessitats de cada persona, no té per què ser elimi-nat de la nostra dieta.

GREIX “BO” I “DOLENT”El torró, els massapans i els crocants s’elaboren amb mel, sucres i amet-lles. A la mescla es poden afegir al-tres ingredients (clara i rovell d’ou, fruits secs, pastes de fruites, xocolata, cacau, nata, farines, cereals inflats, li-cors, etc.), a més d’aigua i additius au-toritzats. Aquests dolços són aliments molt energètics i amb un alt contingut en greix, encara que la major propor-ció d’aquest la constitueixen els àcids grassos insaturats (greix bo), abundants en els fruits secs usats. Això no inclou les mantegades, un dels ingredients bàsics de les quals és el llard de porc

Dolços de NadalEl més important és compensar els excessos

o la mantega (tots dos en greix saturat, greix dolent), mesclades amb farina i saboritzants (canyella, vi, llima...).

Els conceptes de greix bo o dolent atenen la capacitat d’aquests nutrients de modular els nivells de colesterol en sang. Mentre que el greix bo redueix els nivells plàsmics de colesterol i és cardiosaludable, l’excés de greix do-lent es relaciona amb nivells elevats de colesterol. Això significa que els torrons durs i tous principalment -abundants en ametlles- i altres torrons amb fruits secs, a més de massapans i crocants, seran els dolços que hauran d’elegir les persones amb colesterol alt, i oblidar les mantegades. No obs-tant això, no s’han de consumir sense mesura: la majoria de persones amb hipercolesterolèmia sofreixen també d’excés de pes, i l’elevada aportació calòrica de torrons, massapans i cro-cants desaconsella que n’abusin.

FRUITS SECS O FRUITES DESSECADESEls fruits secs (ametlles, pinyons, nous...) i les fruites dessecades (ore-llanes, prunes i panses...) constituei-xen una alternativa dolça, deliciosa i més saludable als típics productes nadalencs, sense oblidar que es trac-

ta també d’aliments energètics. En els fruits secs abunden els greixos “bons”, encara que molt calòrics, i les fruites dessecades són “concentrats” de su-cres senzills. Això obliga a consumir-ne amb moderació en cas de seguir dietes de control de pes, de greix o de sucres.

DOLÇOS APTES PER A DIABÈTICS I CELÍACSLa resposta dels fabricants a la deman-da de persones que per problemes de

salut com ara obesitat o diabetis no po-den gaudir dels típics dolços d’aques-tes dates no s’ha fet esperar. Les vari-etats de postres nadalenques acom-panyades del missatge “amb fructosa” o “sense sucre afegit” augmenten any rere any, al mateix temps que la con-fusió sobre la seva aportació calòrica. La majoria de consumidors creuen que es tracta de productes menys calòrics, però no sempre és així.

Quan el sucre se substitueix per edulcorants sense calories (sacarina,

NADAL 2008


aspartam, ciclamat, acesulfam) o edul-corants del tipus poliols o sucres alco-hol (sorbitol, maltitol, xilitol...), efec-tivament presenta menys calories. No ocorre el mateix si el producte conté fructosa en comptes de sacarosa (sucre comú). La fructosa és un edulcorant amb un avantatge indiscutible per a les persones diabètiques: produeix efectes escassos en el nivell de glucosa en la sang i no estimula la secreció d’insuli-na. Això explica que els qui sofreixen de diabetis puguin consumir productes amb fructosa i gaudir així del plaer que proporciona un dolç sense que s’al-teri el seu nivell de glucosa en sang, sempre que no n’abusin del consum. No obstant això, la fructosa aporta les mateixes calories que la sacarosa i, per tant, un producte amb fructosa conté les mateixes calories o fins i tot més que si portés sacarosa.

Més difícil ho tenen les persones que sofreixen d’intolerància al gluten. En-tre els ingredients bàsics utilitzats per a elaborar la massa de molts torrons, massapans i crocants no s’inclou cap de contraindicat per als celíacs. Tan-mateix, l’hòstia que recobreix la massa dels torrons, per exemple, s’elabora en molts casos amb farina de blat, per la qual cosa els qui pateixen d’intoleràn-cia al gluten han de llegir amb dete-niment la llista d’ingredients de cada torró.

EL MILLOR MOMENT PER A PRENDRE UN DOLÇAls dies del Nadal els dinars o els so-pars inclouen, generalment, plats més elaborats i calòrics, per la qual cosa és

més convenient deixar el dolç per a un altre moment i acabar l’àpat amb una fruita digestiva (pinya o papaia), una macedònia de fruites, un lacti senzill (iogurt, quallada) o una infusió. El dolç el podem prendre a mitja tarda, acom-panyant un cafè, un suc o una infusió. Les calories al llarg del dia seran pràc-ticament les mateixes, però no farem treballar tant l’estómac i la digestió no es farà tan llarga i pesada. Ocorre el mateix si mengem dolços a la nit. D’altra banda, té poc de cert la creen-ça que els dolços, quan es prenen a la nit, engreixen més.

COMPENSAR ELS EXCESSOS...Si es rendeix al desig de menjar un plat o un dolç molt calòric, sigui raonable i no faci més que una concessió per àpat, i compensi-ho per un altre cos-tat:

· Si l’entrant és gras i calòric, tipus ensaladilla russa o fregits variats, triï de segon peix a la planxa o al forn acompanyat d’amanida o verdures i per a les postres, fruita fresca.· Si el segon és carn o peix en salsa, comenci amb un plat lleuger (sopa d’olla o de peix, cremes, amanides especials, minestra de verdures...) i acabi el menú amb fruita que faciliti la digestió (pinya o papaia) i una in-fusió digestiva.· Si pren postres dolces, torrons, massapans, mantegades, etc., triï un primer plat lleuger (amanida, verdu-res...) i un peix o carn a la planxa o al forn amb guarnició vegetal.

Font: revista.consumer.es

Consells d’autoprotecció generals per a la població davant d’onades de fred

· Cal tenir preparat llanternes, espelmes i la bateria del telèfon mòbil carregada per possibles talls de corrent elèctric.

· Aliments amb calories, combustible i una farmaciola de primers auxilis i amb els medicaments que prenguin els membres de la família.

· En cas de necessitat de sortir al carrer, roba i calçat adient per a la baixada de temperatures i les nevades.

· No deixeu sortir al carrer les persones d’edat avançada ni els petits.

· Abrigueu-vos bé si heu de passar molt de temps fora de casa.

· Cal dur peces de roba lleugeres, l’una sobre l’altra i, i evitar dur roba ajustada. Cal permetre que l’aire circuli i actuï com aïllant. Les manyoples proporcio-nen més escalfor que els guants.

· Si sou fora, protegiu-vos sobre tot la cara i el cap. Eviteu que l’aire fred us entri directament als pulmons.

· Eviteu fer exercicis físics molt intensos, ja que el fred fa treballar el cor en excés i es corre el perill de patir un atac cardí-ac o de fer mal a l’organisme.

· Eviteu haver d’agafar el cotxe, sobretot si és de nit. Si l’agafeu equipeu-lo

· Planifiqueu la sortida, coneixeu la ruta, llocs on refugiar-vos i coneixeu la previsió meteorològica.

· Porteu cadenes dintre del cotxe, i tam-bé ràdio, pala, corda, roba d’abric, ali-ments rics en calories.

· Circuleu per les vies principals i au-topistes.

· Procureu no viatjar sol.

· Cal que poseu les cadenes a les rodes motrius del cotxe en cas de neu o de glaç. Per posar-les escolliu un lloc que no interrompi la circulació dels altres vehicles.

· Si el temporal us agafa dins del cotxe, quedeu-vos a dins: els pneumàtics ac-tuen com a aïllant del fred. Deixeu la calefacció posada i la finestra una mica oberta. No us adormiu amb el motor en marxa.

· A casa cal revisar els punts d’entrada d’aire exterior com finestres i portes, i protegir-los amb una cinta adhesiva que aïlli.

· Feu un us correcte de la calefacció i consumiu els queviures de forma raci-onal.

· Eviteu tenir estufes de llenya, carbó o gas i brasers a llocs tancats on no es re-novi l’aire, hi ha perill d’enverinament.

· Vigileu les canonades d’aigua sobretot a les nits en que les temperatures seran inferiors als 0 ºC . En aquestes circums-tàncies es aconsellable deixar una aixe-ta amb goteix per evitar que es congelin les canonades i a les calefaccions es pot utilitzar anticongelant.

· Recordeu que en temperatures inferi-ors a 0ºC no es pot mullar el carrer.

Font: Ajuntament de Mataró

NADAL 2008


Tel. 93 754 91 44Pasaje Manent, 27 · PREMIÀ DE MAR

www.tecnocasa.es

Desitja que passeuunes Bones Festes

Per què no viatjar per Nadal? I per Any Nou? Cada vegada són més les perso-nes que no limiten aquests dies de festa a trobades familiars i decideixen apro-fitar-los per desconnectar dels tràfecs nadalencs i conèixer llocs nous. Així ho demostra la tendència creixent a escurçar les vacances d’estiu per poder gaudir d’uns dies de festa per Nadal o Setmana Santa. A més que els preus no es disparen, l’avantatge de les miniva-cances nadalenques és que els aero-ports i els hotels presenten una estampa bastant tranquil·la, llevat dels dies es-trella. Parcs temàtics, el Carib, les Illes Afortunades i, per descomptat, les esta-cions d’esquí constitueixen les princi-pals destinacions d’un viatger, el perfil del qual s’acosta als 40 anys, solter o sense fills i que realitza un desembos-sament d’unes 100.000 pessetes (601 euros) per a una estada de quatre dies.

El 9% del moviment en el sector turístic, per NadalSegons dades de l’Institut d’Estudis Tu-rístics de la Secretaria d’Estat de Co-merç i Turisme, el 37% dels 119 mili-ons de viatges efectuats l’any passat, és a dir, al voltant de 44 milions de desplaçaments, van ser “viatges turís-tics” (els que no s’efectuen en una se-gona residència o els que duren més de tres dies). I, de tots, només un 8%, al

Viatjar per NadalAlternativa a l’alça contra els tràfecs nadalencs

voltant de 3,4 milions, van creuar les fronteres. Encara que en l’última dè-cada s’han allargat els períodes de va-cances, encara se centren a l’estiu; un de cada dos turistes tria aquests mesos per viatjar. Al període estival el segueix Setmana Santa, que mou al voltant del 12% dels desplaçaments, i més lluny queda Nadal, una època que comen-ça a despuntar tímidament: el 9% dels desplaçaments de vacances es fa durant aquestes dates.

Sol i platjaLes Canàries i el Carib constitueixen dues de les destinacions favorites del turisme nadalenc. Els hotels de les Illes Afortunades acullen centenars de turis-tes que busquen la climatologia benig-na de l’arxipèlag, sumada a uns preus assequibles -des de 75.000 pessetes (450 euros) es pot passar una setmana en un aparthotel, inclòs el viatge amb avió. El Carib continua en voga i per un desembossament mitjà de 200.000 pessetes (1.201 euros) es pot gaudir de 6 nits de sorres blanques i mar turquesa. Però a aquest racó de somni li ha sorgit una competència ferotge: el que ja es coneix com el Carib Africà, representat sobretot pel Cap Verd i el Senegal, amb l’avantatge d’un viatge d’avió més curt i preus promocionals d’unes 100.000 pessetes (601 euros).

Esquiar: disparitat de preusEls amants de l’esport blanc acomiaden l’any donant la benvinguda a la tempo-rada d’esquí. Les estacions van obrir les pistes fa un mes i per a aquestes dates ja s’intueix què oferirà la temporada: es preveu un hivern molt generós. La dis-paritat de preus d’aquesta opció rau en el tipus d’estació i d’allotjament que es busqui, i en la forma de desplaçar-se. Així, els Alps francesos ofereixen preus atractius i l’avantatge de disposar d’al-gunes de les millors estacions del món

(per 60.000 pessetes, 360 euros, sense incloure desplaçament, es pot gaudir de 6 dies d’esquí allotjat en un apar-tament). Andorra disposa també de bo-nes combinacions que inclouen allot-jament i remuntadors per a quatre dies des de 40.000 pessetes (240 euros). El Pirineu aragonès acull nombroses fes-tes de nit de fi d’any i és tradicional inaugurar l’any amb un primer des-cens a Astún, Candanchú, Formigal, Panticosa o Cerler. La marxa nocturna de Jaca, a prop de les cinc estacions

NADAL 2008


d’esquí esmentades abans, converteix aquesta ciutat en la preferida dels més joves. Per unes 50.000 pessetes (300 euros) es poden passar de 4 a 5 dies en qualsevol d’aquestes estacions, en apartaments compartits, amb el forfet inclòs. Rebre el nou any sense luxes a Baquèira i Sierra Nevada requereix més pressupost i pot suposar fins a 140.000 pessetes per una setmana (860 euros), encara que esperar l’arribada dels Reis d’Orient en aquestes estacions resulta una mica més econòmic, entre 60.000 (360 euros) i 100.000 pessetes (601 euros).

Pujar a la muntanya russaD’un temps ençà els parcs temàtics s’han convertit en una opció atractiva per a les famílies que volen aprofitar els dies de festa i trencar la monoto-nia, premiant alhora els fills amb una estada de fantasia. Els paquets per anar a Disneyland París -dues nits d’hotel i tres dies de parc per a una parella i dos fills- varien des de la tarifa més modes-ta, 104.000 pessetes (615 euros), a les més luxosa, 205.000 pessetes (1.232 euros). Port Aventura i Terra Mítica tam-bé obren aquest Nadal, i a més d’adap-tar els seus “països” al Nadal, ofereixen preus molt més assequibles que en tem-porada alta.

Alternatives originalsHi ha alternatives menys tradicionals i més curioses per als qui disposin d’un pressupost menys limitat i de ganes de fer una cosa diferent: passar el primer dia de l’any a Rovaniemi, capital de la Lapònia finlandesa des de 180.000 pes-setes (1.100 euros), o gaudir d’un creuer per la Mediterrània a partir de 150.000 pessetes (900 euros) per persona. I sem-pre queda l’opció romàntica de veure l’albada a Praga, Viena, Budapest, París o Londres, caprici que no baixa de les 50.000 pessetes (300 euros).

Viatges per veure la famíliaFora dels viatges pròpiament turístics, qui viatgi amb tren o amb autobús ha

de tenir molt present que RENFE i els autocars també tanquen per Nadal. La tarda-nit del 24 i el 31 de desembre no només apareixen buides les carreteres. La xarxa ferroviària descansa de l’atra-fegament que ha sofert els dies previs. En les dues nits més significatives de les festes nadalenques tan sols es mouen dos trens que parteixen de Barcelona i Madrid direcció París, i l’Intercity París-Lisboa. Res a veure amb els tràfecs que es viuen les vigílies de nit de Nadal i nit de cap d’any. Quatre milions de perso-nes compren un bitllet entre el 22 i el 2 de gener; convé tenir-ho previst, per-què si bé l’empresa ferroviària reforça el servei afegint més vagons per aten-dre la demanda, l’adquisició de bitllets, gràcies a les noves tecnologies, s’avan-ça cada any més. El mateix passa amb la xarxa d’autobusos: tothom viatja el mateix dia, amb la qual cosa, malgrat que la flota es multiplica, les places s’acaben esgotant.

El Nadal augmenta les crisis, viatjar és una bona teràpia contra l’estrèsLimitar-se a descansar sense fer res en especial pot ser també motiu d’estrès, per això s’ha d’entendre que les vacan-ces concedeixen l’oportunitat de fer co-ses que no es poden fer habitualment. Per això, els psicòlegs coincideixen que moltes vegades és necessari planificar activitats per gaudir d’aquest període. I encara que l’estiu és el moment tradi-cional per invertir en viatjar, el Nadal produeix un augment de les crisis, es-pecialment dels problemes de parella, per la qual cosa val la pena plantejar-se una destinació original.

Consells per viatjar per Nadal* Sigueu flexibles amb les dates i hores

en què voleu viatjar. Eviteu divendres, diumenges i dates importants com el 24 i el 30 de desembre.

* Sol·liciteu fullets informatius en di-verses agències de viatges i estudieu-

les amb deteniment. Compareu no només el preu, sinó els serveis que ofereixen.

* Compreu els bitllets al més aviat pos-sible per evitar la cancel·lació de re-serves o canvis de tarifes.

* Recordeu que aquests dies són espe-cials i en algunes destinacions troba-reu horaris diferents dels habituals en museus, establiments d’hoteleria... Fins i tot pot ser que alguns llocs tu-rístics estiguin tancats.

* Llegiu atentament el contracte i acla-riu els vostres dubtes (durada, ex-cursions, clàusules, responsabilitats, anul·lacions o comissions) a la matei-xa agència. Aprendreu molt i evitareu possibles problemes posteriors.

* Porteu sempre una fotocòpia del con-tracte amb el telèfon de l’agència i un nom de contacte.


NADAL 2008


Ningú renuncia a lluir una joia nova per les festes nadalenques. Però en època de recessió el preu s’imposa. Per això la plata comença a desplaçar l’or a moltes joieries. Les principals firmes han detectat ràpida-ment el nou mercat i han començat a in-corporar el metall blanc a les seves noves col·leccions. Als aparadors més exclusius es poden trobar penjolls, arracades o anells d’autor en plata per poc més de 100 euros la peça. Per uns 400 euros es pot adquirir un conjunt de disseny. “Les clientes que entren per la porta s’interessen més per la plata que per l’or”, afirma Ramon Miranda de la Joieria Miranda de Lleida. “Ara hi ha més demanda i també més oferta perquè les grans marques incorporen més joies en plata al seu catàleg”, explica Maite Vives copropietària de dues joieries, una a Sant Sadurní i una altra a Vilafranca del Penedès. Carlos Hernández, de la joieria Marfil de Mataró afirma que és una “qües-tió de preu”, però subratlla que el client no ha deixat d’apostar per la qualitat: “el client que deixa de comprar or vol plata de disseny”, comenta Hernández. “Aquest any estem notant un increment de vendes de les peces de disseny”, diu Lourdes Her-nández de la joieria Luz de Sabadell, dedi-cada només a la plata. En canvi per a San-

Un Nadal de plataEl metall blanc, més econòmic i dúctil, s’imposa a les joieries davant l’or

dra Solà, de Joieria Solà de Terrassa, “l’or i la plata es venen igual que altres tem-porades”. “Moltes vegades és una qüestió d’edat, la gent jove prefereix la plata”, afegeix. Per a Mario Alarcón, de la joieria Venus de Mollet, “el preu mig de l’article venut ha disminuït i això significa que possiblement la gent compra joies a preu inferior”. L’empresari explica que a més de les grans marques, els joiers independents també han fet un esforç per introduir dis-seny a les seves joies de plata: “disseny i posicionament de marca són decisius en la decisió de compra”, afirma Alarcón. Enric Barrientos és fabricant de joies a Santa Co-loma on regenta la Joieria Isabel Muñoz. Confirma que s’ha notat una baixada de les vendes d’or. “Des de fa un parell d’anys està caient en picat, perquè l’or cada cop és més car i a més els fabricants no fan cap inversió en modelatge, són molt conserva-dors, tot el contrari que els fabricants de plata, que estan traient uns models fabulo-sos”. Per Barrientos “ara una peça de plata és una joia i es munta molt sovint sobre pedres precioses o semiprecioses”.

Què hi diuen els creadors? Daniel Vior, un dels noms emergents entre els joiers de Catalunya, fa anys que treballa la plata i defensa el canvi de tendència, més enllà

del factor econòmic. “És un metall més dúctil i manejable que dóna molta més lli-bertat al disseny”, comenta l’artesà a l’in-terior del seu establiment del carrer Aragó de Barcelona. Els sorprenents dissenys en plata de Daniel Vior, que actualment es po-den trobar a més de tres-centes joieries de Catalunya, d’Espanya i de l’estranger, han obert el camí que després han seguit mol-tes altres grans firmes. “La plata et permet ser més creatiu que l’or”, comenta mos-trant les seves peces amb pedres i esmalts d’estil inconfusible.

La indústria joiera, castigada com altres

sectors per la crisi econòmica, també s’ha refugiat en la plata per mantenir les vendes. Segons un informe de l’última edició del Salón Iberjoia, des de gener a octubre de 2007, el sector va exportar un 4,7% menys que en el mateix període de l’any 2006. Tot i això les vendes de joieria en plata a l’ex-terior van augmentar en aquests deu mesos un 19%, amb una facturació de 40 milions d’euros. “A l’estranger es valora la plata i també el disseny català”, afirma Daniel Vior, que ven el seus conjunts a França, Alemanya, Països Baixos, Dinamarca i Bèlgica. F. C / P. M. /ACPG

BonNadal

NADAL 2008


A l’hora de col·laborar en aquestes inici-atives, el dilema consisteix a encertar la joguina. Especialistes en educació per al desenvolupament i cooperació ofereixen una clau: “Que els infants acompanyin els pares a comprar la joguina que volen regalar, així escullen la que els agradaria que els regalessin”. Els qui es decideixin a lliurar joguines trobaran que cada vegada són més grans les exigències de les perso-nes i organismes que es dediquen a reco-llir regals, siguin parròquies, la Creu Roja, associacions de veïns o qualsevol altra or-ganització. I és que lliurar una joguina no consisteix a donar caritat, buidar armaris o reciclar artefactes que molesten a casa. Es tracta de fer una mica de justícia i oferir solidaritat i generositat gratuïta.

4 premisses per a una bona joguina* Nova, si és possible. Malgrat el consu-misme que amaguen, els regals nadalencs als més petits neixen de la tradició cultural de premiar l’infant bo. I els menys afavorits econòmicament també veuen la televisió. Que sigui nova i actual repercuteix en la bondat del regal en la mesura que no hi ha distincions ni categories.* Educativa. Ha de potenciar les capaci-tats de l’infant. Una joguina constitueix una eina de desenvolupament bàsica de la intel·ligència i sensibilitat dels més petits. I educativa no significa avorrida; no no-més el trencaclosques de sempre compleix l’obligació de formar. Cada vegada hi ha més joguines adequades i atractives alho-ra, sense necessitat d’optar per aquelles en les quals la violència explícita o implícita desperta l’interès de l’infant.* No sexista. Cal deixar enrere definitiva-ment el tòpic de regalar jocs femenins a les nenes i masculins als nens. No es trac-ta només d’optar pel que és políticament correcte. Estem davant d’un error pedagò-gic: si als nens i a les nenes se’ls impedeix potenciar part de les seves habilitats, s’es-tà limitant l’home i la dona de demà. De la mateixa manera, es coartaran les seves relacions socials i la seva capacitat de co-municar-se fora dels estadis establerts i es

Campanyes de recollida de joguinesJugar és un dret, no un privilegi

perpetuaran tòpics.* No elèctrica. S’ha d’evitar comprar jo-guines elèctriques o que necessitin un altre element per poder-les utilitzar o completar. És probable que els seus destinataris no hi puguin tornar a jugar una vegada s’acabin les piles, o arreglar-les si els mecanismes s’espatllen.

La logística del lliuramentSón nombrosos els punts de recollida i centenars els voluntaris que permeten el funcionament de les cadenes de recollida i lliurament de joguines. Algunes es prolon-guen fins i tot fins al 5 de gener. El procés de recollida, sigui d’una associació o d’una altra, comença descartant les joguines bèl-liques, sexistes, discriminatòries i les que no són noves. Posteriorment, es classifi-quen per edat. Els qui lliuren les joguines cometen sovint l’error de calcular l’edat de joc a partir dels 4 anys i prolongar-la fins als 10. Per això, les organitzacions insistei-xen en la necessitat de contemplar bebès i joves fins als 16 anys. Per facilitar la tasca de l’embalatge és preferible lliurar les jo-guines sense embolicar, ja que els volunta-ris han d’ordenar-les per edats, empaque-tar-les i decorar-les amb paper. Una vegada classificades comença el lliurament, tenint en compte les dues nits de sorpresa: el 24 de desembre i el 5 de gener.

Com arriben les joguines als infants?La majoria de les joguines que es recullen es destinen a famílies sense recursos sufi-cients per comprar-les. Però, si per qual-sevol circumstància, no es reparteixen totes o el lliurament arriba tard, es distri-bueixen en ludoteques, centres d’infante-sa, centres educatius i hospitals. Les grans organitzacions i les que disposen de més mitjans envien les joguines que queden per repartir -si en sobra alguna- a projectes internacionals de cooperació. Això no obs-tant, abans d’optar per aquesta alternativa intenten sempre cobrir les necessitats dels col·lectius més propers. Les dades sobre fa-mílies sense recursos les faciliten associaci-ons, agents socials, administracions, ajun-

taments i fins i tot les AMPA (associacions de mares i pares). La confidencialitat està garantida, però per evitar abusos sempre es requereix una identificació, una confirma-ció que la joguina arribarà a les mans de qui l’espera: un nen o una nena. Les xifres que ofereixen organitzacions solidàries sobre les recollides de l’any passat parlen de la participació de milers de persones en petits pobles i en grans ciutats. Sumant el que ha recollit la Creu Roja i altres petites institucions, es van reunir 300.000 jogui-nes, encara que aquesta xifra no inclou ini-ciatives petites però igualment importants d’associacions anònimes.

Reutilitzar, una altra manera de col·laborarFins ara hem insistit en la importància que les joguines siguin noves, però hi ha orga-

nitzacions, sobretot petites associacions de veïns o culturals, que potencien el reci-clatge de joguines usades, oblidades o en millor o pitjor estat, per donar-los una des-tinació millor que el contenidor o el tras-ter. Es tracta d’una altra fórmula igualment vàlida, però amb un objectiu diferent, que consisteix a aprofitar el Nadal, el període estrella de consumisme, per formar els in-fants en la cultura de no malbaratar i, al mateix temps, conscienciar els adults de la conveniència de reutilitzar els recursos.

On es poden lliurar les joguines* Qualsevol delegació de la Creu Roja* Delegacions d’UNICEF* Parròquies* AMPA (associacions de pares i mares)* Ajuntaments


No hi ha res més nadalenc que les joguines que, quan arriben aquestes dates, es converteixen en protagonistes de les campanyes d’organitzacions de suport a persones sense recursos, per recordar-nos que tots els infants tenen dret a jugar. I encara que tenen aquest dret tot l’any, és per Nadal quan els infants que no obren mai regals són més conscients de la seva diferència. No cal oblidar que, segons les últimes dades oficials, vuit milions de persones són pobres al nostre país. Altres xifres, com les que aporta en el seu últim estudi la Fundació FOESSA, parlen de mig milió de famílies per sota del llindar de la pobresa.

NADAL 2008


TRIBUNAM A R E S M E

Fem germinar l’esperança

BON NADAL!

NADAL 2008


BON NADAL!

Amb les festes de Nadal molt a prop, s’obren els interrogants habituals sobre els regals que fem als amics i familiars. Una possibilitat, no sempre coneguda, és la de regalar productes de comerç just, és a dir, productes elaborats per grups des-afavorits de països en vies de desenvolu-pament i que arriben a les botigues d’Eu-ropa i Amèrica sense intermediaris i asse-gurant un preu just per als productors que els permeti viure de forma digna. Aquests productes abracen diferents sectors: des d’alimentació (cafè, te, sucre, xocola-ta, melmelades, fruits secs, etc.,..) fins a una àmplia gamma d’objectes de regal, fabricats de forma artesanal (bijuteria, complements de vestir, papereria, jogui-nes, decoració de la casa, ...). D’aquesta manera, el consumidor pot comprar pro-ductes i objectes útils, amb una qualitat garantida, i al mateix temps contribuir a eliminar les diferències entre els països del nord i els del sud.

La primera botiga de comerç just es va obrir el 1969 a Holanda i d’aquí es va estendre pels Països Baixos, Alema-nya, Suïssa, Àustria, França, Suècia, Gran Bretanya i Bèlgica. El 1990, després de 10 anys de cooperació informal, va néixer l’European Fair Trade Association (EFTA o Associació Europea de Comerç Just). A Espanya aquest fenomen és més nou i no-més a partir del 1998 es pot dir que hi ha establiments on es poden adquirir aquests productes, encara que l’evolució ha sigut positiva. Les últimes dades disponibles corresponen al 2002, i tenen un volum de vendes de 5.911.000 euros. Espanya ocu-

Comprant productes de comerç just es contribueix a eliminar les diferències entre països rics i pobres

pa actualment el vuitè lloc en xifres d’im-portació de productes de comerç just. Per davant del nostre país es troben França, Irlanda o Suècia, entre d’altres. Els pro-ductes que tenen més demanda són els d’alimentació, que acaparen el 56% de les vendes, entre els quals el cafè és el producte estrella. En països com Bèlgica, el 30% de tot el cafè que es consumeix és importat per institucions dedicades al comerç just. Tornant al nostre país, els ar-ticles d’artesania acaparen el 40% de les vendes, mentre que llibres i la resta de productes ocupen un marginal 4%.

Quan en comerç just es parla d’alimen-tació, el producte estrella és el cafè, seguit del cacau. Ambdós productes constituei-xen en molts països l’única font d’ingres-sos per als seus ciutadans i la sobreexplo-tació dels territoris comporta fins i tot la desertització i la destrucció de la selva. Amb les accions de comerç just s’aconse-gueix que els consumidors dels països del nord ajudin al progrés de països en vies de desenvolupament, però seguint una sèrie de condicions que garanteixen que els recursos arribin a les persones que re-alment ho necessiten sense una sobreex-plotació dels terrenys de cultiu.

En el cas dels productes d’artesania i de tèxtils, que ocupen el segon nivell en la demanda dels consumidors del nord, s’assegura que, d’una banda, segueixen les tendències dels consumidors, gràcies a la interrelació entre els productors i les centrals de comercialització (les ONG i les entitats de comerç just).

Les vendes es van fer per mitjà de les

prop de 80 botigues repartides en tot Es-panya, amb una superfície total de 1.645 metres quadrats que estan ateses per 382 voluntaris i 38 persones contractades. A més, aquests productes es poden adquirir per mitjà de diferents pàgines web dels importadors i, fins i tot, en establiments tradicionals que habiliten una part del seu espai per a aquests productes. Algu-nes grans cadenes de distribució també s’han implicat recentment en aquest co-merç i ofereixen aquests productes en les seves prestatgeries.

El perfil del consumidor habitual de productes de comerç just és una dona d’entre 28 i 60 anys d’edat, d’un nivell econòmic mitjà i amb certa sensibilitat cap als temes socials. Amb aquest perfil,

els productes que busquen sempre tenen el seu equiparable en el comerç “nor-mal”, però en canvi prefereixen triar pro-ductes de comerç just precisament per la seva implicació social.

Amb l’objecte d’ampliar el seu mercat i d’atreure un nombre més gran de clients, des de les diferents ONG implicades en el comerç just s’està analitzant la ubica-ció de les botigues com una forma de fer més fàcil l’accés a aquests productes. Per als responsables de botigues de Comerç Just d’Intermón Oxfam l’objectiu és ubi-car les botigues i els punts de venda prop dels centres neuràlgics de comerç de les ciutats perquè l’acció de compra sigui senzilla i no constitueixi un sobreesforç.


NADAL 2008


“Obama ha generat la creença col·lectiva que les coses, en política, es poden fer d’una altra manera”

Entrevista amb Àlex Terés i Jordi Segarra, assessors de Barack Obama

Per què ha guanyat Obama?

Obama és un superdotat, un líder nat. Ha guanyat perquè a banda d’estar ben preparat té taules. I naturalment està acompanyat d’un equip guanyador.

El candidat demòcrata també ha gua-nyat la batalla als mitjans audiovisuals i a internet?

Barack Obama disposava de les matei-xes eines de comunicació que John Mc-Cain. Però el candidat demòcrata les ha sabut utilitzar millor. N’ha sabut fer un ús òptim. Per exemple, en el cas d’Internet, Obama ha demostrat que la política es pot fer popular i que interessa a més gent de la que ens pensem. Internet ha estat la demostració que la política està viva i que la gent no passa d’ella.

Què té Obama que no han tingut cap altre candidat a les primàries?

Com deia abans, Obama és un líder. Un guanyador. Molta gent s’hi sent iden-tificada. Representa el canvi, aire fresc, el futur. Els Estats Units necessitaven un gir, un canvi de rumb que Obama repre-senta molt bé. A més, Barack Obama ha sabut donar el protagonisme a les bases, als ciutadans, a la gent, perquè siguin les persones les que decideixin cap a on han d’anar els EUA. Amb Obama es fa

Després de la dilatada campanya electoral i les posteriors eleccions als Estats Units del passat 4 de novembre, avui entrevistem al lleidatà Àlex Terés i l’andorrà Jordi Segarra de la Consultoria Política SegarraTerès, assessors polítics de la candidatura del president electe del Partit Demòcrata, Barack Obama.

realitat el somni de molta gent.

Quina valoració fas del conjunt de discursos del candidat demòcrata?

Els discursos d’Obama han estat sem-pre molt ben estructurats. En cada frase hi havia un missatge. I en cada missatge hi havia una mà estirada a qui la neces-sita. Els discursos d’Obama han generat optimisme, confiança i sobretot la cre-ença col·lectiva que les coses - en polí-tica - es poden fer d’una altra manera a la que ens tenien acostumats els EUA en els darrers anys.

Un altre èxit de la seva campanya ha estat democratitzar els donatius? Com ho ha fet?

Principalment gràcies a Internet. Més del 80% de les recaptacions per la causa demòcrata han arribat a través de la xarxa. Com? Molt fàcil: fent que qualsevol ciuta-dà, sigui quin sigui el seu estatus, pugui participar en la campanya amb un dona-tiu. Se’n podien fer a partir de 5 dòlars, amb la qual cosa s’ha afavorit la popu-larització de la campanya i la participa-ció i implicació de moltes persones que si se’ls hagués demanat massa diners no s’haguessin mobilitzat. Donar 5 dòlars et converteix en actor, en part activa, i això és el que ha estat més innovador.

Personalment, creieu que Barack Oba-ma apunta cap a una nova i insòlita forma de governar?

No ho sabem. Cal esperar als pròxims mesos per veure-ho. En primer lloc, fins al 20 de gener no prendrà possessió del càr-rec. A partir de llavors cal donar els 100 dies de confiança que es mereix tot man-datari democràtic. És aviat per fer valora-cions en aquest sentit, tot i que personal-ment creiem que farà una gestió política innovadora i fresca.

Quins i com han estat els vostres con-tactes amb els assessors d’Obama i el ma-teix candidat?

Sobretot el Jordi, que és qui ha passat més setmanes als EUA, ha pogut viure

amb tota la intensitat el dia a dia d’una campanya. Ell era director de camp a l’estat de Colorado. S’ha ocupat de mo-bilitzar voluntaris i simpatitzants en diver-ses poblacions de la zona, especialment entre col·lectius de parla hispana. Hem tingut l’oportunitat de compartir moments amb dirigents del Partit Demòcrata, com la senadora Hillary Clinton, i també hem pogut ser en els mateixos escenaris que Barack Obama. Això sí, per raons de se-guretat no ens ha estat permès acostar-nos excessivament a Obama, ni a nosaltres ni a cap altre col·laborador del partit. Confio que en les pròxims mesos, quan Obama prengui possessió del càrrec, tornarem als EUA i ja amb més tranquil·litat i sense la pressió de la campanya podrem compar-

Jordi (esquerra) i Àlex, al despatx del senador Barack Obama, al Senat dels EUA.

L’ENTREVISTA


tir una estona amb ell i el seu equip de confiança, integrat per alguns companys nostres. Sigui com sigui, el nostre objectiu no era conèixer a Obama. El repte ha es-tat participar en una campanya històrica, aportar el nostre granet de sorra per acon-seguir que el Partit Demòcrata torni a la Casa Blanca després de molts anys.

Darrera el vostre assessorament hi ha ha-gut un ample col·lectiu de professionals?

Més que al darrere, jo diria en paral·lel. En la campanya hi ha participat milers de persones: assessors, consultors, tècnics, militants, simpatitzants, voluntaris... tot-hom ha aportat el seu granet de sorra. No-saltres ens hem limitat a fer el que se’ns ha demanat, amb modèstia i la màxima pro-fessionalitat, treballant molts cops a hores poc usuals - amb Europa hi ha una dife-rència horària d’almenys 6 hores - però sobretot treballant amb il·lusió i sabent que teníem un repte gran.

Què ha ofert a la campanya demòcrata una empresa europea, catalana i andorra-na com la vostra, on no podia arribar una consultoria política nord-americana?

A nosaltres ens ha ofert la possibilitat de compartir experiències. La possibilitat de veure de prop com seran les campa-nyes europees d’aquí a poc temps. Ens ha permès avançar-nos a les tendències de la comunicació política que aviat s’aplica-ran a Europa. Per la nostra part, crec que hem aportar un punt de vista exterior que els nostres col·legues dels EUA agraeixen força. Un punt de vista on convergeix la clau europea i la llatina alhora. Creiem que això, a banda de la nostra preparació o experiència, ens fa ser un pèl diferents i ens atorga valor afegit.

Després d’una activitat frenètica, què toca ara durant la ressaca post-electoral?

Ara toca continuar treballant. Tenim ofertes interessants. Hem començat a fer feina amb diversos partits d’arreu. Tenim

projectes oberts en varis països: Espa-nya, Portugal, França, Perú, Mèxic, Estats Units... El 2009 tenim previst treballar en una dotzena de campanyes, entre aques-tes les eleccions al Parlament Europeu. No podem dir gran cosa més. Per deontologia no ens agrada parlar dels nostres clients.

Per poder col·laborar al mateix temps des de Barcelona-Andorra-Brusel·les-Washington això només es possible grà-cies a l’inaturable progressió de les noves tecnologies. Acabarem votant per Inter-net?

Bé, jo crec que si no es vota per Inter-net és perquè no hi ha la voluntat. Avui dia, que podem saber-ho tot al moment i a qualsevol hora, no té sentit fer una cua per exercir un acte tan senzill i alhora im-portant com el de votar. Quan es pugui

votar per Internet estem segurs que la par-ticipació creixerà. Votar és un acte íntim i personal. Fer-ho des de casa ajudarà a reforçar aquesta idea, tot i que hi ha mol-ta gent a la que li agrada anar al col·legi a dipositar la seva papereta en una urna. Suposem que durant un temps conviuran les dues maneres de votar: la tradicional i la digital.

Creieu que continuareu assessorant d’alguna manera Barack Obama a partir que sigui proclamat president el proper 20 de gener de 2009?

Naturalment continuarem en contacte amb els nostres col·legues nord-ameri-cans. Als EUA hi ha eleccions cada any i campanyes continuadament. El Partit Demòcrata genera molta feina en aquest sentit, i si tot va bé allà estarem.

Àlex (esquerra) i Jordi, amb Joseph Napolitan, gurú de la comunicació política

Quins nous reptes té la vostra empre-sa per endavant? Hi haurà un abans i un després de la vostra col·laboració amb la candidatura demòcrata?

És aviat per saber-ho. Ara mateix la nos-tra empresa vol continuar creixent, i sobre-tot fer que l’equip que la integra continuï sent capdavanter. Tenim una gran plantilla i aquest és el nostre gran actiu. Vam co-mençar dues persones i ara en som una quinzena de professionals amb rols molt específics en cada àrea de la comunica-ció. Entre tots fem possible que això sigui una realitat. Però no serem nosaltres els qui ens qualifiquem. Creiem que qui ens ha de qualificar són els nostres clients a través de la feina ben feta. De moment sembla que és així.

Ramon Texidó/ACPG

L’ENTREVISTA


EL INTERCAMBIO Los Àngeles, 1928. Un d issabte, la Christ ine s’aco-miada del seu fill Walter i se’n va a treballar. En tornar a casa, el nen no hi és. Comença una recerca que sembla no donar fruits fins que, mesos des-prés, li lliuren un nen que diu ser el seu fill. La Christine, però, sap que no és en Walter i intenta convèncer la policia de què segueixi buscant. Aviat descobrirà que en aquella època una dona no pot enfrontar-se al sistema si vol sobreviu-re. Finalment troba al reverend Briegleb, que l’ajudarà a trobar el seu fill.

CINESA MATARÓ PARC C/ Estrasbug, 5 · MataróTel. 902.33.32.31 Dimecres, dia de l’espectador El intercambio (est) dv a dc 16:00, 19:00, 22:00; dv i ds golfa a les 00:50; ds i dg matinal a les 12:10 Di que sí (est) dv a dc 16:00, 18:15, 20:30 (dc no), 22:45; dv i ds golfa a la 01:00; ds i dg matinal a les 12:15 Como en casa en ningún sitio (est) dv a dc 16:00, 18:10, 20:20 (dc no), 22:30; dv i ds golfa a les 00:40; ds i dg matinal a les 12:10 El valiente Despereaux (est) dv a dc 16:00, 18:10, 20:20 (dc no), 22:30; dv i ds golfa a les 00:40; ds i dg matinal a les 12:10 Winx (est) dv a dc 16:10, 18:15, 20:20 (dc no); ds i dg matinal a les 12:20 Ultimátum a la tierra dv a dc 16:00, 18:15, 19:45 (dc no), 20:30 (dc no), 22:00, 22:45; dv i ds golfa a la 01:00; ds i dg matinal a les 12:20 El reino de los chiflados dv a dc 16:20; ds i dg matinal a les 12:10 El ratoncito Pérez dv a dc 16:00, 17:50; ds i dg matinal a les 12:15 Crepúsculo dv a dc 17:00, 18:30, 19:30 (dc no), 22:00; dv i ds golfa a les 00:30; ds i dg matinal a les 12:15 Bolt dv a dc 16:00, 18:00, 20:00 (dc no), 22:00; ds i dg matinal a les 12:10 Madagascar 2 dv a dc 16:30, 18:30, 20:30 (dc no), 22:30; dv i ds golfa a les 00:30; ds i dg matinal a les 12:15 Outlander dv a dc 22:25; dv i ds golfa a les 00:50 007: Quantum of Solace dv a dc 16:00, 18:15, 20:30 (dc no), 22:45; dv i ds golfa a la 01:00 Saw V dv i ds golfa a les 00:30 Red de mentiras dv a dc 22:00; dv i ds golfa a les 00:40 High School Musical 3 ds i dg matinal a les 12:10.

8 CINEMES ARENYS Ctra. Nacional II, s/n · Arenys de Mar Tel. 93.792.33.90Dijous, dia de l’espectadorEl intercambio (est) dv 19 18:00, 22:00; ds a dm 16:00, 19:00, 22:00; dc 16:00; dv i ds golfa a les 00:35 El valiente Desperaux (est) dv 19 18:00, 20:15, 22:30; ds a dm 16:00, 18:00, 20:15, 22:30; dc 16:00, 18:00; dv i ds golfa a les 00:40 Como en casa en ninguna parte (est) dv 19 18:00, 20:15, 22:30; ds a dm 16:00, 18:00, 20:15, 22:30; dc 16:00, 18:00; dv i ds golfa a les 00:40 Di que sí (est) dv 19 18:00, 20:20, 22:40; ds a dm 16:00, 18:15, 20:30, 22:45; dc 24 16:00, 18:15; dv i ds golfa a la 01:00 Winx (est v.cat) dv 19 18:00, 20:15; ds a dc 16:00, 18:00 Ultimátum a la tierra dv 19 20:15, 22:30; ds, dg, dll i dm 18:00, 20:15, 22:30; dc 24 18:00; dv i ds golfa a les 00:40 Pérez 2 (v.cat) dv 19 18:00; ds a dc 16:00 Crepúsculo dv 19 22:30; ds a dm 20:15, 22:30; dv i ds golfa a les 00:40 Bolt dv 19 18:00; ds a dc 16:00, 18:00 Un gran día para ellas dv a dm 20:15, 22:30; dv i ds golfa a les 00:40 Madagascar 2 dv 19 18:00; ds a dc 16:00, 18:00 007: Quantum of Solace dv a dm 20:15, 22:30; dv i ds golfa a les 00:40.

CINE LA CALÀNDRIA C/ Doctor Agell, 7 · El Masnou Tel. 93.555.43.01Dilluns, dia de l’espectadorLos limoneros dj 18 a les 20:00 i 22:30 La leyenda de Santa Claus ds 20, dg 21 i dll 22 a les 17:00 Transiberian ds 20 a les 18:30, 20:35 i 22:40; dg 21 a les 18:45 i 21:00; dll 22 a les 18:30, 20:45 i 22:40. SALA MOZARTC/ Església, 91 · Calella Tel. 93.769.04.91. Dimecres tancatUltimátum a la tierra tots els dies a les 18:25, 20:25 i 22:30

CARTELLERA

EXPOSICIONSCALDES D’ESTRACObres de la col·lecció del MACBA. Fins al 18 de gener a la Fundació Palau.

MATARÓManuel Cusachs. Una vida d’escultor. Exposició retrospectiva amb motiu del seu 75è aniversari. Fins al 22 de febrer al Museu de Mataró.

Grandes del rock. Exposició fotogràfica a càrrec de Pepe. Fins al 5 de gener a la Comuna de l’Art.

VILASSAR DE MARXXXVI Exposició col·lectiva Vilassart. Del 21 de desembre al 25 de gener al Museu de la Marina.

MÚSICA-DANSAARENYS DE MARConcert de Nadal. Amb Raquel Xiberta & Nadal Sextet. Dissabte 20 a les 19h al Teatre Principal. Entrada 2 euros.

Concert de Nadal. Amb Cor l’Aixa i del Cor Infantil de l’Escola de Música. Dissabte 20 a les 21h a l’Església dels Frares Caputxins.

Concert de Nadal. A càrrec del Cor l’Esperança, dins els actes de la Marató de TV3. Dissabte 20 a les 22h a l’Església de Santa Maria.

Ball a l’envelat. Amb la Paradís Orques-tra. Dissabte 20 a les 23h i diumenge 21 a les 18:30h a l’Ateneu Arenyenc.

CABRERA DE MARAna Aguado. Recital amb motiu del

XVIII Cicle d’Orgue de Cabrera de Mar. Diumenge 21 a les 12h a l’Església Parroquial.

CALDES D’ESTRACProjecte Q-RAL. Concert de grups provinents de Caldes, Arenys de Mar, Arenys de Munt i Canet. Dissabte 20 a les 23h a la Sala Cultural.

CALELLAConcert de Nadal. Divendres 19 a les 22h a la Sala Mozart.

MATARÓPanoràmica. Dijous 18 a les 22h al Clap.

Concert de Nadal. A càrrec de l’Or-questra Simfònica d’Alacant. Divendres 19 i dissabte 20 a les 21:30h al Teatre Monumental. Preu a consultar.

Vicious Circle + Anal Hard. Hardcore. Dissabte 20 a les 22h al Clap.

Music! Music!. Amb el grup d’electro-punk Drama de Enero. Dissabte 20 a les 19:30h a la Comuna de l’Art.

Concert de Nadal. Nadales i música clàssica amb la Jove Orquestra Iluro, Jove Cor Iluro i el Grup Instrumental Iluro. Diumenge 21 a les 12:30h a Les Esmandies-Casal de Barri.

SANT VICENÇ DE MONTALTConcert jove: FR3QÜÈNCIA 3.0. Amb l’actuació d’EU Rojo sobre negro, Ves-per Crime, The Silent Forest Fortress i D’Estrac Tucupak. Divendres 19 a les 22:30h a l’Envelat.

VILASSAR DE DALTAnnie, la petita òrfena. Musical a càrrec de la Companyia de dansa Marta Mas. Diumenge 21 a les 18h al Teatre La Mas-sa. Entrades 12 euros, 10 per a majors de 65 anys i menors de 25.

DIVERSOS.

ARENYS DE MARTot bufant. Espectacle dedicat als ins-truments de vent a càrrec de la Cia. Pep Gol & Pep Pasqual. Diumenge 21 a les 18h al Teatre Principal. Entrada 5 euros.

‘El poema de Nadal’, de J.M.de Sagar-ra. A càrrec de Joan Pera, amb la col-

laboració musical de Pere Serra, violí, i Marc Serra, guitarra. Presentació de Miquel Vila. Dilluns 22 a les 19h a l’Audi-tori J.M. Arnau del C.C.Calisay.

CABRILSOt, el quixot. A càrrec de Clownx teatre. Dilluns 22 a les 12h al Centre Cívic.

Ai, la farina!. Titelles a càrrec de Pen-gim-Penjam. Dimerts 23 a les 11:30h al Centre Cívic.

CANET DE MARQuemar después de leer. Passi d’aques-ta pel·lícula dels germans Cohen. Di-vendres 19 a les 22h a l’envelat de Vil·la Flora. Entrada 4,5 euros, 3,5 per als socis.

MATARÓFira de pessebres i ornaments de Nadal. Fins al 23 de desembre a la plaça Santa Anna.

Els dijous a la biblio. Amb el conte ‘Dos ratones, una rata y un queso’. Dijous 18 a les 17:30 h a la Biblioteca Caixa Laietana.

Aliento. Projecció d’aquesta pel·lícula de Kim Ki-Duk. VOSE. Dijous 18 a les 21:30h al Teatre Monumental.

Un marit per a la meva dona. Comèdia a càrrec del grup de teatre Encara hi som, del Casal de Gent Gran Jaume Terradas, dins de la V Mostra de teatre amateur del Foment. Diumenge 21 a les 18:30h al Foment Mataroní. Entrada 6 euros, 5 per a socis i jubilats.

Contencinc. Contes teatralitzats a càrrec de la Companyia de teatre Anna Roca. Diumenge 21 a les 18h al Teatre Monumental. Entrada 5 euros.

PREMIÀ DE DALTIndiana Jones y el reino de la calavera de cristal. Passi de la pel·lícula. Dissabte 20 a les 18h al Teatre Sant Jaume.

PREMIÀ DE MARSoterrani. Obra de JM Benet i Jornet amb Pere Arquillé i Pep Cruz. Dissabte 20 a les 22:30h al Patronat Teatre.

L’Agenda d’activitats és una selecció de les propostes que es fan durant el mes. Pots enviar informació dels teus actes a [email protected].

AGENDA D’ACTIVITATS

TELÈFONS D’INTERÈS

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves da-des formen part d’un fitxer automatitzat titu-laritat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL 495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

La T de TRIBUNA del concurs de l’edició anterior estava ama-gada en l’anunci de “PREMIÀ MOTORS” de la pàgina 20. Els guanyadors de les entrades pels 8 Cinemes Arenys són: Rosa Maria Navarrete Carmona (Arenys de Munt), Raquel Plaza Ortega (Mataró), Anna Maria Fornaguera Marin (Mataró). I el guanyador de l’entrada doble per la Sala Mozart és Paola Andrea Blasina (Pineda de Mar).

Els guanyadors poden recollir les entrades identificant-se a la ta-quilla dels Cinemes Arenys o de la Sala Mozart. Les entrades són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la publicació dels guanyadors les entrades caduquen.

Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic i indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte.

Cada setmana sortegem 4 entra-des de cinema dobles (una per tu i una altra per a un acompa-nyant). 3 entrades corresponen pels 8 Cinemes Arenys i 1 entra-da a la Sala Mozart de Calella.

Pots contactar amb nosaltres:

· Per correu electrònic: [email protected]

· Per correu normal: Camí Ral, 495 3ª planta - 08302 Mataró

· Per fax a: 93 799 86 35

CONCURS

TROBALA “T”

CONCURSOS

BOMBERSArenys de Mar 93 795 81 80 (Urg. 112). Badalona 93 388 00 88. Calella - Pine-da de Mar 93 762 52 53 (Urg. 93 762 30 80). Malgrat de Mar 93 765 58 80. Mataró 93 757 86 86 (Urg. 085) Tordera 93 764 15 19.

CAPArenys de Mar 93 795 80 74. Argentona 93 756 10 92. Calella 93 766 59 50. Ca-net de Mar 93 795 68 67. Malgrat de Mar 93 761 95 00. El Masnou 93 555 74 11. Mataró (La Riera) 93 755 05 19. Mataró (Rocafonda) 93 755 62 07. Mataró (Ronda Cerdanya) 93 741 57 85. Mataró (Ronda Prim) 93 757 87 50. Pineda de Mar 93 767 16 47. Poblenou 93 766 30 32. Premià de Mar 93 754 77 11. Vilassar de Dalt 93 750 88 64. Vilassar de Mar 93 754 06 42

HOSPITALSMataró 93 741 77 00. Mataró (St Jaume i Sta Magdalena) 93 741 91 60. Calella (Sant Jaume) 93 769 02 01

MOSSOS D’ESQUADRA (088)Arenys de Mar 93 741 89 00. Mataró 93 741 81 00. Pineda 93 741 89 85

GUÀRDIA CIVIL Calella 93 769 58 96. Premià de Mar 93 752 48 55

POLICIA MUNICIPAL Alella (092) 93 555 24 12 - 629 59 12 12. Arenys de Mar (092) 93 795 99 01. Arenys de Munt 93 793 79 70 - 629 20 47 40. Argentona 93 797 13 13. Cabrera 600 51 61 51. Cabrils 93 753 01 52 - 609 41 15 50. Caldes d’Estrac 93 791 21 21 - 629 35 93 59. Calella 93 769 03 13. Canet de Mar 93

794 00 88. Malgrat de Mar 93 765 42 24. El Masnou 93 555 22 44. Llavaneres 93 792 69 69. Mataró 93 758 23 33 (085). Montgat 93 469 07 07. Pineda de Mar 93 762 96 00. Premià de Dalt 93 754 71 81. Premià de Mar 93 741 74 22. Sant Pol de Mar 93 760 05 19. Sta Susanna 680 661 661. Sant Vicenç 93 791 04 09. Teià 666 535 858. Tiana 93 395 15 15. Tordera 93 764 06 15. Vilassar de Dalt 93 753 98 38. Vilassar Mar 93 754 10 20.

TAXIRàdio Taxi Maresme 902 45 45 10. Rà-dio Taxi Mataró STAC 93 798 60 60. St. Andreu Llavaneres (servei 24h) 670 408 444. Taxi Masnou (parada) 93 540 33 18. Ràdio Taxi Masnou 93 5555 86 86. Ràdio Taxi Premià de Mar 93 752 57 57. Servei taxi Premià de Dalt 678 29 88 08. Ràdio Taxi Calella 93 766 22 88.

Narcís Monturiol, 66 · Vilassar de MarTel. 93 750 28 81

herboristeriaaliments integrals i biològics

complements dietètics

FERNANDO FORTÍ GÜELL (Argentona). Va mo-rir el dia 15 de desembre a l’edat de 83 anys. El funeral va tenir lloc a la Parròquia de Sant Julià d’Argentona el dia 16 de desembre.

TERESA BERNAUS I MIRÓ (Argentona). Va mo-rir el dia 15 de desembre a l’edat de 96 anys. El funeral va tenir lloc a la Parròquia de Sant Julià d’Argentona el dia 16 de desembre.

ESTEL TARRADAS SÀNCHEZ (Arenys de Mar). Va morir el dia 12 de desembre a l’edat de 52 anys. El funeral va tenir lloc a la Parròquia de Santa Maria Arenys de Mar el dia 15.

ROSA URTÓS QUINTANA (Arenys de Mar). Va morir el dia 13 de desembre a l’edat de 101 anys. El funeral va tenir lloc el dia 15 de desembre.

JAIME FÁBREGAS IGLESIAS (Arenys de Mar). Va morir el dia 12 de desembre a l’edat de 101 anys. El funeral va tenir lloc a la Capella de les Germanetes d’Arenys de Mar el dia 14.

MARIA DOLORES DEL CASTILLO MASLLOREN (Arenys de Mar). Va morir el dia 16 de desembre a l’edat de 84 anys. El funeral va tenir lloc a la

Parròquia de Santa Maria Arenys de Mar el dia 17 de desembre.

JOAN BOLIVAR GUINART (Calella). Va morir el dia 13 de desembre a l’edat de 83 anys. El funeral va tenir lloc a la Parròquia Sta. Maria i St. Nicolau de Calella el dia 16 de desembre.

JOAQUIM MOYA PEREA (Calella). Va morir el dia 14 de desembre a l’edat de 57 anys. El fu-neral va tenir lloc a la Parròquia Sta. Maria i St. Nicolau de Calella el dia 16 de desembre.

JOSEP GRAÑÓ I GRAÑO (Calella). Va morir el dia 16 de desembre a l’edat de 94 anys. El fu-neral va tenir lloc a la Parròquia Sta. Maria i St. Nicolau de Calella el dia 18 de desembre.

JOSÉ MANUEL ISERN ANFRUNS (Canet de Mar). Va morir el dia 11 de desembre a l’edat de 54 anys. El funeral va tenir lloc a la Parròquia Sant Pere de Canet de Mar el dia 16.

MARIA DELS ÀNGELS LEON I MARCO (El Mas-nou). Va morir el dia 15 de desembre a l’edat de 97 anys. El funeral va tenir lloc a la parròquia Sant Pere del Masnou el dia 17 de desembre.

IRENE ROCA COMELLAS (El Masnou). Va morir el dia 16 de desembre a l’edat de 80 anys. El funeral va tenir lloc el dia 17 de desembre.

VALENTIN CASALS SASTRE (Mataró). Va morir el dia 14 de desembre a l’edat de 77 anys. El funeral va tenir lloc al Tanatori de Mataró el dia 15.

CARME ESPEJO I DE LA HOZ (Mataró). Va morir el dia 13 de desembre a l’edat de 74 anys. El funeral va tenir lloc al Tanatori de Mataró el dia 14 de desembre.

JOSÉ ALBERTO ALONSO DE MARFÁ (Mataró). Va morir el dia 13 de desembre a l’edat de 61 anys. El funeral va tenir lloc al Tanatori de Mataró el dia 14 de desembre.

MARÍA JESÚS BARRIGA RICO (Mataró). Va mo-rir el dia 15 de desembre a l’edat de 49 anys. El funeral va tenir lloc al Tanatori de Mataró el dia 17 de desembre.

DOMINGO ESPARTERO CABALLERO (Mataró). Va morir el dia 15 de desembre a l’edat de 61 anys. El funeral va tenir lloc al Tanatori de Mataró el dia 17 de desembre.

JOSEP COLL I ESPINAR (Mataró). Va morir el dia 16 de desembre a l’edat de 83 anys. El fu-neral va tenir lloc al Tanatori de Mataró el dia 17 de desembre.

TRINITAT CLARET I NOGUERA (Mataró). Va morir el dia 16 de desembre a l’edat de 91 anys. El funeral va tenir lloc al Tanatori de Mataró el dia 17 de desembre.

DEMETRIO MUÑOZ GIMÉNEZ (Mataró). Va morir el dia 14 de desembre a l’edat de 74 anys. El funeral va tenir lloc a la Parròquia Maria Auxi-liadora de Mataró el dia 16 de desembre.

EMILIO SANJOSÉ GAJETE (Mataró). Va morir el dia 17 de desembre a l’edat de 60 anys. El funeral va tenir lloc a la Basílica parroquial Santa Maria de Mataró el dia 18 de desembre.

JOSEP LLOBERA I IRANZO (Pineda de Mar). Va morir el dia 14 de desembre a l’edat de 72 anys. El funeral va tenir lloc a la Parròquia Santa Maria de Pineda de Mar el dia 14 de desembre.

LORENZO FRUTOS DORADO (Pineda de Mar). Va morir el dia 12 de desembre a l’edat de 68

NECROLÒGIQUES

Per a esqueles:

C/ Aristòtil, 3708304 · MATARÓTel. 93 741 53 70

Camí Ral, 495 3er pis · Mataró Tel. 93 799 18 40

anys. El funeral va tenir lloc el dia 13.

DOLORS ARGELÉS I CARLOS (Sant Vicenç de Montalt). Va morir el dia 17 de desembre a l’edat de 79 anys. El funeral va tenir lloc a la parròquia de Sant Vicenç el dia 18 de desembre.

TEODORA RUBIO GARCÍA (Vilassar de Mar). Va morir el dia 16 de desembre a l’edat de 76 anys. El funeral va tenir lloc a la Parròquia de Sant Joan de Vilassar el dia 18 de desembre.


TREBALL

Extranjera (soy rusa) no ten-go problemas de idioma, de papeles, ni de vivienda. Soy responsable y de confianza, con experiencia (3 años en residencia geriatrica), también en casas particulares, cuidaré a personas mayores de lunes a viernes.

RRPP para bar musical. BUENA IMAGEN, edad 24-29 años. Compatible con otras activida-des. Zona Vilassar-Cabrils. Im-prescindible experiencia en or-ganización de fiestas y muchos contactos. Llamar de 15 a 21h. Samuel 663.41.23.81

TRABAJOS CASEROS: confec-cione desde casa collares, bar-cos, mecheros, conejitos, llave-ros, rompecabezas, puzzles y ranitas. INGRESOS de 1.500 euros. Tel 902.99.99.01

2º COCINA restaurante-pizze-ria. Cocinero joven preferible-mente en escuela. Experiencia para dirigir, motivar y liderar. Responsable y organizado. Control materia prima. Traba-jo fijo. Jornada completa. dos dias fiesta. Excelentes condicio-nes.C.V: L’Hort Cabrils (R. Mar-tinez Valls, 8, 08348 Cabrils). [email protected]

MAIKA. CONOCER TU FUTU-RO PUEDE MEJORAR TU PRE-SENTE. Teléfono 806.499.068. Te atiendo personalmente.

PERROS Y GATOS ABANDO-NADOS buscan urgentemente una nueva familia. ADOP-TA! El mejor regalo es haber salvado una vida! N.Z. B-2500667. Tels. 639.37.45.97 y 657.56.65.30 (tardes).

DIVERSOS

LLOGUER

SANT VICENÇ DE MONTALT (URB MONTALPARK). Adosada amueblada de 140 m2. Cons-ta de 4 habitaciones, 2 baños y aseo. Cocina equipada, co-medor salón con chimenea, te-rraza solarium 28 m2, jardín con barbacoa 66 m2. Zona comunitaria con piscinas, te-nis y polideportivo- A 10 mi-nutos andando de la playa y renfe. Teléfono 649.964.527 (Tomás)

ALQUILO PISO EN CALELLA. Consta de 2 habitaciones dobles, comedor, cocina, cuarto de baño, gran terra-za. 600 euros/mes. Tels. 93.751.25.62 607.71.51.09

4,93€

ANUNCIS PER PARAULES

· TRIBUNA Maresme: Camí Ral 495 3a planta MATARÓ· Llibreria Proa: C/ del Nord, 71 PREMIÀ DE MAR· per fax al 93 799 86 35 Adjuntant el comprovant

d’ingrés a favor de: GRAMA PRESS, SL. CAIXA LAIETANA 2042-0026-96-3300004576

i el nom del remitent.

ANUNCIS PER MÒDULS1 MÒDUL16,24€

OFERTA 3 x 4pagues 3 i surten 4 anuncis

Truca ja al 93 799 18 40o envia un email a

[email protected] també a:

TECNOLOGIA

SERVEI TÈCNICA DOMICILIReparació, xarxes,

manteniment informàticServeis a empreses

i particulars

Tel.646.17.90.24www.maresmenet.com

AHORRE EN TELEFONÍA. Las mejores tarifas en: TELEFONÍA FIJA Y MÓVIL, INTERNET ADSL + LLAMADAS. Inter-net sin línea fija y llamadas a todo el mundo (MEJOR QUE SKYPE). Tels. 93.791.64.10 o 609.83.16.10

COMPRA-VENDA

COMPRO TURISMOS, 4X4,

MONOVOLÚMENESFURGONETAS

Pago al contadoTel. 619 020 839

IMMOBLES

LA MOLINAVendo apartamento de 100 m2, 3 hab. Amuebla-do. Alto. NUEVO. Parking. Cerca de la estación

240.400 € (40 M.)Tel. 93 555 48 44

607 877 583

SANT CEBRIÀ DE VALLAL-TA- SANT POL. Casa a 3 vtos Urb. Vistamar. 90 m2 + 21 m2 garaje + 125 m exteriores (porche, piscina, lavadero tza). Reformada. 3 hab (2 dobles), 1 baño, gran salón-comedor 2 ambientes, cocina office con electrodomesticos. inte-grados. Piscina climatizada. Tel.687.585.722

PREMIÀ DE MAR. Casa a 4 vents 125 m2 en 2 plantes, jardí 60 m2 i terrassa de 15 m2, 4 hab i 2 banys. Menjador amb llar de foc. Per entrar-hi a viure. DI-RECTE PARTICULAR. 516.000 euros. Tel.645.068.535

ALELLA. MAS COLL. Casa a 4 vents de 240 m2 en parcel·la de 900 m2. 4 habitacions +

EL MANITAS. PER ALS AVIS I ELS NOUS SOLTERS. No tens temps de fer les petites reparacions o el bricolatge de casa teva? T’ajudaré a: des de

REFORMAS ORIENTEReformas de pisos, locales, oficinas, cocinas y baños. Trabajos de pladur,

parquet, pavimentos. Paleta, fontanería, pintura, etc.

Tel.626.68.36.71

penjar els quadres, pintar la paret de l’habitació del nen, la finestra que no tanca, etc. PREUS COMPETITIUS. Telèfon 663.891.339

SERVEIS PROFESSIONALS

OCI

OBRA NUEVAMATARÓZona SalesiansPiso 58 m2, 2 habitaciones, cale-facción, aire acondicionado, tras-tero 5 m2, parking opcional. ENTREGA INMEDIATA.

216.0000 €

670 96 76 78

estudi, 3 banys, saló-menjador de 60 m2, cuina-office, piscina i jardí. Molt bon preu. 562.000 euros. Tel.93.540.48.68

TORROELLA. MAS PINELL. Casa de 30 m2 y jardín de 80 m2. Consta de 3 habitaciones do-bles, 2 baños completos. A 300 metros de la playa. 218.000 euros. Tel.93.540.48.68

Documents

Tribuna Maresme 199