Tribuna Maresme Mes a Mes 267

FOTO: ENRIC PUCHE

TRIBUNAmaresmemesames

Número 267. Setembre 2012

Arriba la 38a Festa de la Verema, espai de projecció del vi de la DO Alella.

Tempsde vins

SPAM. La Protectora de Mataró amb greus problemes econòmics, denuncia el tracte rebut per l’administració.

ENTREVISTA. Parlem amb l’escriptora mataronina Lola Casas sobre literatura per a infants.

REPORTATGE. La biblioteca de la Fundació Caixa Laietana posa en marxa un innovador sistema per localitzar els llibres.

11 DE SETEMBRE. Anàlisi de la Diada: articles de Saül Gordillo, Ramon Reixach, Jordi Surinyach, Joan Salicrú i Antoni Pous.

NOVES SECCIONS. DiesDeBici, de Rafael Vallbona; TRIBUNA amb Valors i Productes de la Terra.

ENSENYAMENT. Pàgines especials dedicades a l’Educació en el moment en qual torna a començar el curs. Articles i propostes comercials.

SUMARI

El periòdic del Maresmedes de l’any 2002

Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 2a. 08302 MATARÓ. Tel. 93 799 18 40. [email protected].

[email protected]. Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

TRIBUNAmaresmemesames

Amb el suport de

30.123 EXEMPLARS

TRIBUNA Maresme no es fa responsable de les opinions que expressen els seus col·laboradors. L’opinió de la publicació es refl ecteix, tan sols, en l’editorial.

CRÒNIQUES

La SPAM, en perill des de començaments d’any, denuncia el tracte de l’Administració a l’entitat com si es tractés d’una empresa més en lloc d’una ONG.

Animals embargats i castigats per la crisi

La Societat Protectora d’Animals de Mataró (SPAM), entitat sense ànim de lucre, pionera en la gestió de cen-tres d’acollida amb fi losofi a protec-cionista, està passant sense dubte el pitjor moment de la seva història, des que es va crear, l’any 1976. La SPAM i la seva Fundació Daina pateixen des de mitats d’any un embargament de Seguretat Social i d’Hisenda que s’ha traduït en la següent situació: acomi-adament de 30 treballadors a través de dos expedients de regulació d’ocu-pació i abandonament de la gestió del Refugi Municipal de Sant Boi del Llobregat i la del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia del Barce-lonès, ubicat a Badalona. Actualment, l’entitat continua amb dos centres a Mataró.

Ara, el que situa l’entitat en un punt de no retorn és un deute a Seguretat Social provocat pel retard del paga-ment d’una subvenció de 55.000€

del 2010 de la Generalitat. Tot i que és probable que ben aviat el govern català tramiti el pagament, el retard està impedint que l’entitat pagui el que deu a l’Estat. La situació no deixa de ser paradoxal: per un costat l’Ad-ministració embarga la SPAM amb recàrrecs d’un 20% perquè no paguen puntualment, però alhora l’Estat no paga a la Generalitat perquè s’efectui el cobrament de la subvenció.

Sílvia Serra, presidenta de l’entitat, denuncia que en el nostre país ser una ONG que col·labora amb l’Adminis-tració, assolint serveis que ningú no paga pel bé de la societat, sembla no ser raó de pes per obtenir un tracte diferent al d’una empresa amb ànim de lucre: “Et sents menyspreuat i sense cap tipus de reconeixement, ben al contrari de casos coneguts públicament d’empreses que s’han lucrat en les èpoques bones i que ara han de refl otar ens agradi o

no. Dóna la impressió que entrem en una dictadura on els interessos polítics dels governants espanyols prevalen sobre els dels ciutadans”.

TREBALLADORS QUE PORTEN 3 MESOS SENSE COBRAR

En aquests moments, la SPAM ha re-duït dràsticament el seu consum in-tern per poder mantenir el servei als animals (pinso, material veterinari, etc.) per passar a viure de donacions i evitar així un concurs de creditors i desaparèixer. Però la situació dels treballadors és lamentable. Els 20 que encara hi treballen porten sense cobrar fa tres mesos. Clara Busquets n’és un exemple: fi lòloga anglesa, va fer un gir a la seva vida esdevenint Auxiliar Tècnica Veterinària pel seu amor als animals abandonats i per treballar a la SPAM, i ara és una víctima d’aquesta terrible situació:

04 ‘Country’Calella organitzarà el mes de març una competició de ball ‘country’ de caire internacional.

05

06

09

10

16

18

22

25 Més ‘Valors’Nou espai de l’associació cultural Valors, amb textos de la seva revista mensual.

Opinió 11SDiversos articulistes opinen sobre la propera Diada Nacional de l’Onze de Setembre.

EnsenyamentPàgines especials dedicades al retorn al cicle escolar i el sector de l’educació al Maresme.

Lola CasasParlem amb l’escriptora i mestra mataronina sobre la literatura per a nens i l’ensenyament.

La VeremaMonogràfi c amb articles, programació i entevista sobre la 38a Festa de la Verema.

RobafavesArticle de la llibreria en el qual fa balanç de la situació viscuda en els darrers mesos.

Innovació tècnicaLa biblioteca de la Fundació Caixa Laietana crea un sistema innovador per localitzar llibres.

L’exportacióVoliana Edicions edita un llibre que permet aprendre a exportar d’una forma més fàcil.

3 TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2012 CRÒNIQUES

“Mentiria si digués que no m’he qüestionat el fet de buscar una al-tra feina davant les greus dificul-tats econòmiques i el sentiment de futur incert del nostre refugi, però inexplicament em sento incapaç de rendir-me i abandonar els gats i gossos que no tenen absolutament res. Vull lluitar per ells, ajudar-los a tenir una vida i inclús una mort digna. Malgrat els greus proble-mes econòmics personals derivats del fet de no cobrar durant mesos, he decidit continuar a la SPAM, projecte en el qual crec cegament. Considero que és una protecto-ra exemplar quant a ètica, valors i dedicació. Hem d’aconseguir poder remuntar un dels somnis més valu-osos que he pogut viure i gaudir a la meva vida. Vull seguir lluitant per un projecte majúscul que no es pot deixar morir”.

LES XIFRES DE LA SPAM EN ELS DARRERS ANYS

La Protectora de Mataró destaca des de fa una dècada per la seva bona en-tesa i col·laboració amb les diferents administracions, així com per la pro-fessionalitat a l’hora de fer els serveis públics de recollida, acollida i adop-ció. També ha destacat per potenciar al màxim els seus animals com mai no s’havia fet abans amb diferents eines de difusió (programes de ràdio, televi-sió, notes de premsa, xarxes socials) i per ajudar col·lectius de persones amb discapacitats a través d’activitats tera-pèutiques amb els seus gossos i gats, mitjançant el Projecte Vincles.

Del 2005 al 2012, la SPAM i la seva Fundació Daina van arribar a gestio-nar quatre centres d’acollida, esdeve-nint la primera entitat sense ànim de lucre a fer el servei de recollida i aco-llida d’animals rodamóns a 35 munici-pis catalans i creant llocs de treball per a unes 50 persones.

Pel que fa als moviments d’animals, val a dir que en 7 anys la SPAM ha aconseguit xifres inèdites fins ara:

10.724 animals han pogut trobar famí-lia, dels quals, 7.963 han sigut gossos i 2.761, gats. El nombre de recollides del carrer també és espectacular: 8.675 gossos i 4.117 gats.

Com a resultat d’aquesta bona fei-na, moltes persones col·laboren d’una manera o altra amb l’entitat. Les dades parlen per si mateixes: 600 padrins i 850 socis conformen la columna ver-tebral de la SPAM, juntament amb un bon grup de voluntaris actius.

Sílvia Serra explica que la paciència d’alguns proveïdors, la col·laboració dels ajuntaments clients, dels socis, padrins i voluntaris, la retallada de sa-laris i el sacrifici dels treballadors con-trasta amb la duresa d’algunes grans empreses potens i de l’Administració de l’Estat, en especial la Seguretat Social i Hisenda, que els gestionen el deute i els recàrrecs com a una empre-sa qualsevol amb ànim de lucre.

“La nostra ONG manté moltes vides i sense ella molts animals es-tan perduts i en mans d’empreses privades amb ànim de lucre, que no tenen cap interès en fomentar l’adopció i que en molts casos són propietat dels empresaris més rics d’Espanya, justament aquells que mai no haurien de gestionar serveis públics sense finalitats lucratives”, conclou Serra. “La SPAM està en perill, però l’equip que la forma se-guirà lluitant i resistirà fins el final, costi el que costi”.

Text i foto:SPAM.

Una de les apostes destacades en el terreny informatiu de la nova tempo-rada de La Xarxa l’encapçala el pro-grama ‘L’observatori’, que Joan Catà conduirà de dilluns a divendres de 20 h a 00 h, amb la coordinació de Maria Josep Guitart.

Quatre hores dedicades al repàs i l’anàlisi de l’actualitat, amb una aten-ció preferent a la informació de proxi-mitat. El programa contindrà diversos blocs. Arrencarà a les 20 h amb l’edició del vespre de l’informatiu ‘Notícies en xarxa’. El seguirà, de 21 h a 22 h, ‘L’ob-servatori en joc’, dedicat a l’actualitat esportiva, amb Cristina Álvarez. De 22 h a 22.30 h Humberto Salerno re-passarà l’actualitat econòmica. A les 22.30 h Jaume Escala oferirà la cròni-ca cultural. La tertúlia serà la protago-nista de 23 h a 00 h, amb la participa-ció de tres especialistes que faran una anàlisi a fons de la jornada.

Joan Catà (Mataró, 1959) és un pe-riodista amb una àmplia experiència en mitjans de comunicació (COMRà-dio, Catalunya Ràdio, Avui). A COM-

Ràdio ha estat director de Comuni-cació, cap dels serveis informatius i director i presentador del programa de viatges ‘Geografies’. La seva experi-ència recent al capdavant del canal pú-blic del Maresme, m1tv, li ha conferit un coneixement precís del sector dels mitjans locals. Actualment també és professor de Periodisme a la Universi-tat Pompeu Fabra.

Text: La Xarxa

El periodista mataroní Joan Catà condueix ‘L’observatori’, nou programa diari radiofònic d’informació i anàlisi a La Xarxa

Dissabte 8 de setembre, Vilassar de Mar tornarà a omplir-se de corredors amb motiu de la cursa nocturna Bur-riac Atac. Enguany els participants hauran de superar els gairebé 18 quilò-metres del recorregut, que manté l’es-tructura d’altres anys però amb noves connexions per corriols de muntanya.

Ja són vuit els anys que el Centre Excursionista de Vilassar de Mar, amb la col·laboració dels ajuntaments de Vilassar de Mar, Cabrera de Mar i Cabrils, organitza aquesta cursa, una de les més esperades pels aficionats a les curses de muntanya, que té la par-

ticularitat de disputar-se de nit, amb sortida i arribada a zero metres a nivell del mar.

Des de 2/4 de 10 de la nit, els corre-dors i corredores, amb frontal al cap, prendran la sortida des del carrer Sant Joan. Abans, però, els protagonistes seran els infants amb la Marrec Atac.

Hi haurà tres sortides diferenciades per grups d’edat i el recorregut tindrà l’inici a la plaça de l’Era i el final a la plaça del Círcol.Els diners de les ins-cripcions de la cursa infantil aniran destinats al Banc d’Aliments.

Text: Ajuntament Vilassar de Mar

La Marrec Atac i la Burriac Atac, el 8 de setembre

En 7 anys la SPAM ha aconseguit que 10.724 animals hagin pogut trobar família, dels quals, 7.963 han sigut gossos i 2.761, gats. I 8.675 gossos i 4.117 gats recollits al carrer

4 SETEMBRE 2012 TRIBUNAMARESMECRÒNIQUES

HONDA NT 700 V ABS, AÑO: 2010, 35.600 KM ..................... .................................................................. Desde: 127.38 €

YAMAHA FZ1 S, AÑO 2006, 33.000 KM ...... Desde: 109.26€

KAWASAKI Z 750 R, AÑO 2011, 23.000 KM .. Desde: 118.70€

HARLEY DAVIDSON ELECTRA GLIDE STAND, AÑO: 2007 21.600 KM ....................................................Desde 265.52€

BMW R 1200 RT, AÑO: 2005, 61.000 KM ... Desde: 169.84€

HONDA VARADERO 1000 ABS, AÑO 2008, 6.500 KM ............ ................................................................... Desde: 128.14€

SUZUKI GSF 650 S, AÑO 2009, 18.000 KM ... Desde: 88.51€

RIEJU RS2 MATRIX, AÑO: 2006, 14.500 KM .. Desde: 22.11€

SUZUKI V STROM 650, AÑO: 2007, 54.000 KM ..................... ..................................................................... Desde: 73.41€

YAMAHA YZF 125 R, AÑO: 2009, 1.700 KM .. Desde: 56.42€

HONDA CB 250 TWO FIFTY, AÑO: 2000, 23.000 KM ............. ..................................................................... Desde: 28.12€

YAMAHA MT 03, AÑO: 2011, 6.000 KM ........ Desde: 94.17€

La fàbrica Llobet de Calella serà l’esce-nari d’una competició de ball ‘country’ inclosa en el circuit internacional de la World Country Dance Federation, l’organització més important d’Eu-ropa d’aquesta especialitat. Es tracta del ‘Line Dance Fever’, que arribarà a Calella el mes de març del 2013. S’espe-ra la participació de més de 200 perso-nes, així com un flux de visitants, entre organització, familiars i turistes, de més d’un miler de persones. L’alcaldessa, Montserrat Candini, explica que haver aconseguit ser la seu d’aquesta compe-tició forma part d’una política basada en els grans esdeveniments i en el turisme cultural per desestacionalitzar la tem-porada turística a la ciutat.

La competició es desenvoluparà en-tre el 8 i el 10 de març del pròxim any

Calella organitzarà el mes de març una competició internacional de ball ‘country’

S’espera la participació de més de 200 competidors i un flux de més d’un miler de turistes en un context internacional

a la sala polivalent de la Fàbrica Llobet, on s’instal·larà una pista de ball de 300 metres quadrats. El consistori cedirà l’espai als organitzadors amb l’objec-tiu de promoure la ciutat com a seu de grans esdeveniments. “Es tracta d’una pluja fina perquè Calella sigui un lloc natural on organitzar grans esdeve-niments”, diu l’alcaldessa.

Segons Candini, que Calella sigui seu d’una competició com aquesta “garan-teix la desestacionalització i incor-pora valor afegit a l’oferta turística”. Una de les clàusules de l’acord entre l’Ajuntament i els organitzadors, a més, preveu que “tots els allotjaments pre-vistos per l’esdeveniment siguin a la ciutat de Calella”.

Text: ACN

L’Ajuntament i les àrees bà-siques de salut (ABS) del Masnou col·laboren amb la Societat Espanyola de Car-diologia en la campanya d’in-formació i conscienciació “Els segons compten”. La iniciativa vol comunicar a la ciutadania la importància d’actuar amb rapidesa davant els símptomes d’un infart (dolor al pit o altres parts del cos, dificultat per respirar, nàusees, vòmits, palpitacions, sudo-ració o ansietat), per la qual cosa es recorda que trucant al 112, número del Sistema d’Emergències Mèdiques, es

pot ajudar a identificar els di-ferents tipus d’infart per reduir el risc de mort o de reaparició d’un altre infart. La voluntat de la campanya és millorar els resultats de salut de les 6.500 persones que cada any patei-xen un infart a Catalunya.

A més de la importància de trucar al 112 quan se sentin els primers símptomes, la cam-

panya també recorda la necessitat de seguir una alimentació equilibrada i practicar exercici físic de manera re-gular.

Text: Ajuntament del Masnou.

Campanya per evitar els infarts al Masnou

Els mercats exteriors i l’exportació ofereixen oportunitats de negoci a les empreses però, com comencem? Coneixem el potencial i capacitat exportadora de l’empresa? Quins recursos necessitem? Quins mercats exteriors i canals de comercialització triar i per què? L’Institut Municipal de Promo-ció Econòmica de l’Ajuntament de Mataró (IMPEM) ha posat a disposi-ció de les empreses amb nul·la o poca experiència exportadora un programa públic que consisteix en un servei per-sonalitzat d’assessorament i acompa-

nyament per començar a exportar. Es tracta d’una oportunitat única per a què l’empresari pugui aprendre i em-prendre en poc temps i cost mínim a preparar-se per a l’exportació dels seus productes i serveis.

El programa inclou dues fases amb una durada aproximada de 10 dies. El Programa públic és de cofinançament entre l’IMPEM i l’empresa, tenint un cost d’uns 600 euros però l’empresa només ha de pagar 250 euros. Pel procés de selecció s’han d’en-viar les dades al correu electrònic [email protected].

Text: Ajuntament de Mataró.

Nou programa d’internacionalització Express

5 TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2012 CRÒNIQUES

Els empresaris del Maresme rebutgen l’augment de l’IVA i dubten que el rescat bancari millori l’accés al crèdit

El sector adverteix que l’increment d’impostos pot “contraure el consum”

El 88% dels empresaris del Maresme es mostra contrari a l’increment de l’IVA i descarta que sigui una mesura positiva per a la reactivació de l’econo-mia. Un 78% també considera que el rescat bancari no resoldrà la manca de finançament. Les dades es desprenen de l’enquesta dirigida a empresaris i autònoms que la consultora Advisòria ha fet a la comarca. Segons les seves conclusions, els empresaris creuen que l’augment d’impostos pot “con-traure el consum” i, per tant, “més recessió, més tancaments d’empre-ses i més atur”. Sobre el rescat ban-cari opinen que la mesura “no servirà ni per abordar la reestructuració bancària ni perquè les entitats dis-posin de fons per oferir crèdit a les empreses”.

Text: ACN

L’autor, Alfons Gonzàlez és un argen-toní que ha treballat durant més de 20 anys com a enginyer de software per a multinacionals, ha publicat diversos llibres sobre programació i bases de dades, i exerceix de professor de màr-queting digital a la Universitat Autò-noma i en Cambres de Comerç.

L’objectiu del llibre és demostrar que amb un pensament ordenat po-drem exportar d’una forma més fàcil. El treball que ha de fer el lector és el de plantejar-se, d’entrada, uns temes clau que hem de tenir clars perquè ens els trobarem pel camí i quan apare-guin hem de tenir la resposta a punt. Aquests temes ens desmitificaran bas-tant el que és la internacionalització de l’empresa i, sobretot, veurem que els recursos per a exportar els podem aconseguir sense necessitat de ser una gran empresa.

Tothom pot començar a exportar a cost pràcticament zero, des de casa seva amb la sola intervenció d’un or-dinador portàtil i una connexió a In-ternet. A l’hora de fer negocis, aquest llibre proporcionarà al lector els con-ceptes i la terminologia emprada dins

del comerç exterior. Aprendrà a situar els diferents actors sobre l’escenari, a saber què fa cadascú i com fer-ho per tal d’arribar a assolir els nostres ob-jectius.

Aquest llibre està pensat com el pri-mer d’una sèrie de llibres que relliga i resumeix tot el contingut dels llibres posteriors. Cadascun dels temes es troben ampliats en altres llibres sepa-rats de la col·lecció Via fora. Una col-lecció, com diu l’editor, amb un doble sentit: com al crit d’alarma històric dels catalans conscients i com la pro-posta que dóna títol al primer llibre de la sèrie.

El lector en tindrà prou per fer la seva primera exportació potser amb la meitat del contingut d’aquest llibre, però els lectors que necessitin apro-fundir més en aspectes com la logísti-ca, la recerca de mercats per Internet, el màrqueting digital, la creació d’una web comercial, els CRMs i el màrque-ting relacional, etc., trobaran, més en-davant, un llibre dedicat en profundi-tat per a cadascun d’aquests temes.

Text: Voliana Edicions.

Voliana Edicions publica el llibre Ens en sortirem exportant!, obra d’Alfons Gonzàlez

El llibre es presentarà el proper dia 6 de setembre, al Saló de Pedra d’Argentona, un espai emblemàtic d’aquesta localitat.

CULTURA6

La biblioteca de la Fundació Caixa Laietana crea un sistema innovador per a localitzar els llibresEl Centre de Cultura, en el seu afany per facilitar a l’usuari l’accés a la informació i recolzant-se en les noves tecnologies, crea un mètode pioner en el seu àmbit, pràctic i propi, perquè els seus usuaris puguin localitzar eficientment els documents que cerquen.

Els usuaris de la biblioteca de la Funda-ció Caixa Laietana, a Mataró, ja poden accedir molt més fàcilment a la cerca de documents gràcies a un sistema analit-zat i desenvolupat internament que fa-cilita la seva localització.

Amb aquesta nova proposta, el Centre de Cultura vol acostar el seu fons bibli-ogràfic consultable a l’usuari d’una ma-nera gràfica i visual, emprant els últims recursos tecnològics disponibles. S’hi poden realitzar cerques a través dels ordinadors de consulta que hi ha a la biblioteca, permetent als usuaris visua-litzar, juntament al registre bibliogràfic, un plànol que senyalitza el lloc exacte on es troba el document sol·licitat.

En paral·lel, s’han retolat les pres-tatgeries amb números i lletres, codis senzills i visibles, perquè sigui molt fàcil arribar a l’objectiu de la cerca. “Aquest sistema està pensat per a persones a qui no calgui entendre el llenguatge habitual de les biblioteques. D’una manera senzilla adreça al document que es busca, alhora que l’usuari gua-nya en autonomia”, asseguren des del Centre de Cultura.

Per fer efectiu el sistema, s’ha buscat una estructura fàcil, senzilla i atractiva que situa el lector en el lloc exacte de la

seva cerca, d’una manera visual i eficaç. La fitxa compta amb totes les dades del llibre i la portada.

UNA BIBLIOTECA DE REFERÈNCIALa biblioteca de Caixa Laietana disposa de més de 50.000 documents d’accés

lliure per als usuaris. Pel que fa a da-des del primer semestre de 2012, s’ha comptat amb prop de 47.000 entrades al Centre i més de 1.000 usuaris nous, 8.481 préstecs i 350 consultes OPAC (Online Public Access Catalog o Punt de Consulta), 32.810 sessions informà-

A dalt, un usuari de la biblioteca de la Fundació Caixa Laietana davant d’una de les prestatgeries ja senya-litzades amb el nou sistema de localització. A baix, el nou model de fitxes digitals, que compta amb un plànol per facilitar a l’usuari poder accedir de mane-ra més ràpida i fàcil al títol que es busca.

tiques, 550 escolars de visita i 250 as-sistents a activitats infantils.

El seu fons bibliogràfic, consultable ja amb el nou sistema a la Fase 1 (planta Palau), disposa d’11.500 llibres consul-tables i 267 noves localitzacions a les prestatgeries.

En la Fase 2 (planta Pujol), que està molt avançada, s’està treballant amb prop de 25.000 llibres consultables, on hi haurà 800 noves localitzacions.

UN ‘SISTEMA ÚNIC’ PER ACOSTAR ELS LLIBRES A L’USUARIEl nou mecanisme de cerca s’ha aplicat parcialment i un cop consolidada la pri-mera part s’anirà incorporant a la resta de seccions. En un futur també es podrà fer extensible a la biblioteca que Caixa Laietana té a Argentona.

El sistema és molt útil també per a les persones que fan treballs de recerca o tasques de caràcter multidisciplinar. El projecte es va iniciar fa sis mesos amb l’objectiu d’apropar l’usuari al sistema de gestió bibliotecària. A partir d’aquí s’ha treballat en la senyalització de l’es-pai, la retolació de les prestatgeries, la identificació dels exemplars mitjançant el codi de barres i el desenvolupament informàtic per fer accessible la infor-mació d’una forma fàcil i entenedora.

Aquesta tasca, forma part de la políti-ca d’innovació que està portant a terme el Centre de Cultura, amb la finalitat de donar servei a l’usuari amb la màxima eficiència.

Text: Redacció/ Fotos: Cedides

7 TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2012

Poesia solidària en forma de llibre i CD

Poemes per a la Marató és una antolo-gia en la qual han participat més de 150 autors dels Països Catalans, que ha anat acompanyada d’un CD amb el treball de més d’un centenar d’artistes plàstics. Els beneficis obtinguts s’han destinat a la passada Marató de TV3 del mes de maig, dedicada a la pobresa.

El llibre i el CD Poemes per a la Ma-rató, projecte impulsat per La Comarcal Edicions i l’Associació de Relataires en Català (ARC), centrat en obres literà-ries dedicades a la regeneració i trans-plantament d’òrgans i teixits, en línia amb la Marató de TV3, en aquest cas del desembre de 2011, es va posar a la venda a través del servei de Microme-cenatge impulsat per La Comarcal Edi-cions, segell argentoní.

És a dir, que es van poder adquirir els llibres i CDs anticipadament i en cas d’arribar a un mínim d’exemplars venuts, es tirava endavant la publica-ció, com va succeir. Així, les persones interessades en adquirir-los van poden reservar prèviament els seus exemplars online. Els beneficis obtinguts de la venda dels llibres es van entregar ínte-grament a la Marató per la pobresa, en concret 399 euros.

NOVETATS EDITORIALS

Juanjo Skämez torna amb una antologia provocadora a la vegada que solidària

El poeta mataroní Juanjo Skämez ha publicat un nou poemari: Recuerdos que me llevé a la tumba, un recull de 90 poemes que serveixen per plasmar les experiències viscudes durant una seva etapa d’aturada po-ètica (2007-11).

Autor del llibre Entre motas y guijarros, publicació de l’any 2011 a Mèxic, par-la d’aquest nou treball com “una obra madura, crítica i amb punts d’irreverència que no deixarà a ningú indi-ferent”. Destaca la quarante-na de poemes dedicats al grup de rock Héroes del Silencio, que apropen novament al poeta amb la seva vessant més musical.

D’altra banda, Juanjo Skämez ha volgut, tal com explica, en aquests mo-ments difícils per molts, solidaritzar-se amb els seus lectors oferint el nou llibre per tan sols 6 euros, en lloc dels 8,50 que val, o bé un pack amb els seus dos llibres per 10 euros, en exclusiva al seu web o al seu Facebook.

EL RETORN DE ‘LOS MERCENARIOS’

D’altra banda, Editores de Tebeos (EDT) ha reeditat en la col·lecció In-

tegral el còmic ‘Los merce-narios’, de Carrillo, tot un clàssic de la historieta que molts lectors recordaran haver llegit. L’obra compta amb el pròleg d’Enrique S. Abulí.

Antonio Pérez Carrillo, vincu-lat al Masnou, és considerat el rei de l’aventura als Mars del Sud.

Precisament, aquesta pas-sió l’ha convertit en el major representant del tebeo es-panyol especialitzat en els marcs exòtics.

Los Mercenarios acosta al lec-tor les aventures del capità Tom Rowe, enfrontant-se a pirates ‘moderns’ de tota mena pels Mars del Sud. Dones exhuberants –i dolents per a tots els

gustos–, a més de Guillermina, la filla del propietari de la naviliera per qui treballa Rowe, serveixen de contra-punt a aquest mercenari excèptic i valent, acompanyat sempre d’audaços camarades.

El lector recuperarà, gràcies a aquesta obra, una imatge gràfica que molts recorden i d’altres podran ara descobrir-la de nou, una obra, a més, plenament vigent en els temps actu-

als. Sortosament, també, amb bon encert editorial, les historietes d’aventu-res van acompanyades de diversos textos que complementen el conei-xement de l’obra.

Autor d’una dilatada tra-jectòria com a dibuixant de còmic, de l’obra de Carrillo destaca el seu pas per Bru-guera, a Joyas Literarias, i

personatges com Mr. Toki, Kala-bacín de Damasco, Los Plim..., El Capitán Pantera o El Javanés, entre d’altres.

Text: Redacció

CULTURA

8 SETEMBRE 2012 TRIBUNAMARESMECULTURA

MARTA TEIXIDÓ. www.cuadrosenunaexposicion.com

Refl exions: art ‘versus’ economia

Un dels sectors que més pateix en l’actual context de crisi econòmica, és sense cap mena de dubte, l’art. La manca de vendes davant la caiguda del mite de l’art com a in-versió econòmica i d’estalvi, l’excessiva oferta artística, l’aparició constant d’elements vinculats a les noves tecno-logies i un sistema educatiu massa tecnifi cat, i poc donat a l’intel·lecte i les humanitats, estan confi gurant una soci-etat que abandona vertiginosament tradicions com la del col·leccionisme, per endinsar-se sense més en la diversió i en la fugida de la quotidianitat.

Fins i tot l’edició 2012 d’ARCO se’n va ressentir del nivell de vendes. Tot i haver passat quasi mig any, és bo donar dades del seu resultat, com a via il·lustrativa: de les 215 galeries de més de 30 països, pocs privats varen treure el talonari o exhibir la targeta de crèdit, i només les institucions museístiques ofi cials varen generar compres. El Reina Sofi a va invertir 800.000 euros en 17 obres. El CGAC (Centre Gallec d’Art Contemporani) de Santiago de Compostel·la, va realitzar “inversions artístiques” per valor de 100.000 €. El CAC (Centre d’Art Contemporani) de Màlaga, també va fer dispendi d’uns quants mils d’euros, amb 9 obres que se sumen a les 650 de la seva col·lecció.

És a dir, que amb els diners de tots els espanyols (els que treballen i els que estan en atur), i tenint en compte les re-tallades que estem patint, el dèfi cit de l’Estat, etc., aques-tes organitzacions han tingut el valor de gastar milions d’euros en obres d’una solvència més que discutible. No els afecten les reduccions pressupostàries? Quins interessos hi ha pel mig? I al 2013, disposaran de quantitats similars?

L’entorn artístic espanyol està patint una autèntica trans-mutació, fi ns a tal punt, que es comença a qüestionar la continuïtat de moltes galeries -a Barcelona ja n’han tancat tres d’importants- com a forma de venda i exhibició, la qual cosa perjudicaria greument la possessió d’art en mans pri-vades, i han de ser aquestes les que per traspàs o herència, han d’alimentar els fons de museus o fundacions artístiques.

No són temps de realitzar compres amb pressupostos públics, i l’Estat espanyol no li ha quedat més remei que servir d’exemple, deixant anar el quadre La Resclosa de John Constable, en mans de la baronessa Thyssen, que el va subhastar a Sotherby’s per prop de 25 MM d’euros.

L’art ha de fl uir de la societat i per la societat. I l’Estat ha de salvaguardar patrimoni, no acaparar-lo.

OPINIÓ CULTURA

HOTEL ELÈCTRIC TRIBUNA DE LA HISTÒRIA ART AL MARESME

JAUME VELLVEHÍ. laraconera.blogspot.com

Joan Peiró i Belis: paraules en recordança

El 24 de juliol de 1942, fa doncs 70 anys, Joan Peiró fou executat a Paterna. Com el president Lluís Companys, com l’alcalde Josep Abril, mataroní d’adopció com ell. Recor-dar-ho és fer viva la seva memòria, la trajectòria coherent d’un anarquista, d’un teòric del sindicalisme, d’un coope-rativista, d’un obrer del vidre.

El 22 de gener de 1939, Peiró deixa Mataró i emprèn el camí de l’exili. Mercè Olives amb les fi lles, passa la frontera per la Vajol; ell, amb el fi ll petit, ho fa després i sense utilitzar el passaport diplomàtic. Coherent un cop més. Mesos després es retroben a Narbona. I projecta instal·lar una fàbrica de vidre a Lió. Un altre cop el seu ofi ci. I participa en el Comitè Nacional a París, i ocupa el càrrec de conseller de la Junta d’Ajuda als Refugiats Espa-nyols (JARE) en nom de la CNT, i la seva activitat parisenca esdevé incansable, frenètica.

I arriben els alemanys. Els fi lls abandonen París. Ell ho fa més tard i és detingut per la policia francesa que el lliura a la Gestapo. I els nazis el fan a mans dels franquis-tes. A València, és sotmès a un procés sumaríssim i con-demnat. La sentència de mort, com tantes altres, estava dictada abans de jutjar-lo: s’havia negat a col·laborar amb els sindicats verticals del nou règim feixista. Coherent fi ns al darrer instant.

Joan Peiró fou una persona fi del als seus ideals. Lliurat en cos i ànima a la transformació econòmica i social, un lluitador pel progrés i la llibertat dels seus conciutadans, i un home coherent.

Oblidar és renunciar a identifi car-se amb uns valors, amb uns principis, és renunciar a emmirallar-se en la tra-jectòria de Joan Peiró: una lluita constant i conscientment abocada a transformar l’organització social i econòmica i, en defi nitiva, a la construcció d’una nova societat.

Els drets i la “societat del benestar” que avui ens conculquen i desmantellen, fou assolit perquè durant decennis, molts decennis, homes i dones com Joan Peiró van lluitar per aconseguir-ho i van pagar amb la vida haver-ho fet, haver-ho defensat. És just, i és de justícia, reconèixer que som deutors d’aquest llegat i que cal comprometre’ns a defensar-lo. Tant com ho va fer Joan Peiró i Belis.

¡Piratas!(Peter Lord, 2012)

¡Piratas! s’ha estrenat fi nalment a les nostres cartelleres. Sempre que una producció de l’Aardman aconsegueix fer-se un lloc és motiu d’alegria. Es tracta d’una productora britànica d’animació que ja fa més de 20 anys que crea fantasies de plastilina en moviment. De les mans de Nick Park i Peter Lord, el seus responsables, han sortit cintes com Chicken Run/Evasión en la granja, El xai Shaun però, sobretot, l’entranyable parella de Wallace i el seu fi del gos Gromit (Los tecnopantalones, Un esquilado apurado o La maldición de las verduras). Amb aquest impressionant currículum, són uns excel·lents competidors de la Pixar/Disney als qui, en més d’alguna ocasió i com a bons corsa-ris anglesos, han robat algun que altre premi Oscar.

¡Piratas! suposa un compendi de l’estil de la casa Aardman: històries tronades, plenes d’humor molt british, personatges encantadors i ben defi nits, enginyosos gags visuals… Tot això i molt més ho trobem a la cinta que dirigeix Peter Lord, una gran producció animada en stop-motion que explica la història d’un pirata desafortunat i sense botí que lluita per esdevenir l’home de l’any. Però els guionistes, apel·lant a la intel·ligència del públic, faran que els protagonistes es creuin amb personatges com Darwin i les seves investigacions evolucionistes o la reina d’Anglaterra que odia a mort els pirates. Bona animació que combina la plastilina amb la més moderna infografi a i grans quantitats d’humor i intel·lgència. ¡Piratas! mereix un brindis amb una bona gerra de grog per demostrar que l’enginy i la imaginació sempre seran més importants i, per altra banda, fer empal·lidir els creadors de la nissaga de Piratas del Caribe.

JESÚS GONZÀLEZ NOTARIO. Crític i historiador de l’art


Plantar arbres i veure titelles són dues activitats que poden resultar la parella perfecta. Així ho demostra el programa “Plantar un arbre al cor d’un infant”, que l’associació La Forest està duent a terme amb la complicitat de la compa-nyia Albada Verda Titelles. Es tracta d’una iniciativa procedent de les terres de Lleida, que ara vol arribar a escoles d’altres comarques per tal d’extendre el seu missatge. Al Maresme, la proposta es va estrenar el passat mes de maig a l’escola El Cim de Teià, amb la plantada de 14 arbres al pati. Ells i els alumnes del centre van ser els veritables protagonis-tes de l’acte, si bé també els mestres van participar-hi plantant plançons de pi, i alguns voluntaris de l’ADF van facilitar les tasques de logística.

Aquest programa lúdico-ambiental consta de diverses fases. En primer lloc, els nens i nenes assisteixen a un espectacle de titelles amb un missatge clar: cal cuidar el planeta i, en concret, els arbres que ens envolten i que ens donen l’oxigen que necessitem per viu-re. Aquesta idea arriba a totes les edats gràcies a dos espectacles diferents, un dirigit als més petits, i l’altre pensat per als més grans. En acabar la funció, el

Narcís Vinyolas, responsable del pro-jecte, s’encarrega de conduir una xer-rada informativa que convida també a la reflexió. L’endemà arriba el moment de la plantada d’arbres, l’objectiu final o la raó de ser del projecte en si. Cada classe o bé cada curs es responsabilitza d’un arbre. Ells ho anomenen “apadri-nament”, ja que a partir d’aquell mo-ment l’hauran de cuidar com si fos un fillol. Cal tenir cura de l’arbre apadrinat regant-lo quan toca, i l’associació en fa també un seguiment. La iniciativa, que ha tingut molt bona acollida a diverses escoles catalanes, continuarà aquesta tardor a d’altres escoles del Maresme.

Text: Elisenda Guiu

Plantar un arbre al cor d’un infant, arriba a les escoles del Maresme

El 9 de juliol passat vàrem posar en marxa la campanya “SOS Robafaves” per demanar-vos la vostra ajuda. Com ara ja tots sabeu, la llibreria Robafaves es troba en una situació molt delicada i cal un gran suport per evitar el seu tan-cament. Calia recollir 250.000 euros abans del dia 25 de juliol.

De moment no hem arribat a l’objec-tiu. Però ens volem agafar unes set-manes per acabar d’explorar algunes de les vies que s’han obert durant la campanya que permetin garantir, amb rigor, el futur de Robafaves. A finals de setembre, per tant, us donarem la valo-ración final. Mentrestant volem deixar oberts els canals d’ajut fins llavors (aportacions fetes personalment a la llibreria Robafaves, C/ Nou, 9 08301- Mataró o ingrés al compte número: “la Caixa” 2100-3077-47-2500004866).

Sigui com sigui, aquest comunicat és per donar les gràcies a tothom: a aquells que han preguntat si comprant a Robafaves ajudaven i han comprat. A aquells que han aportat una part dels seus estalvis per modestes que fossin les seves possibilitats. També volem donar les gràcies a aquells que han fet aportacions més grans. Totes elles, aportacions, que en cas que ens ho

demanin, seran retornades immedia-tament. En cas contrari, les utilitzarem per afrontar el futur de Robafaves.

Volem agrair també a aquells editors i distribuïdors que veient la nostra situa-ció han ofert vies alternatives i s’han po-sat al nostre costat. També volem agrair a tots els escriptors, comunicadors, actors, músics i altres que s’han posat al nostre costat per fer activitats a Robafa-ves o per difondre el nostre missatge.

També volem agrair l’interès de les autoritats municipals i de Catalunya que ens han plantejat alternatives o han fet de canals per obrir-ne de noves. No ens oblidem de donar les gràcies a tots aquells que ens han fet arribar unes amables i sentides paraules de suport. A tots ells, moltes gràcies!

Hem entès les crítiques i els retrets que algunes persones ens han volgut fer arribar. Les hem escoltat i valorat i, tingueu per segur, que n’hem pres nota per millorar allà on sigui possible.

A finals de setembre us donarem més notícies de Robafaves amb la valoració de tota la campanya i vies que s’han obert per tal de poder-vos explicar quin futur hem trobat per Robafaves.

Llibreria Robafaves

SOS Robafaves: moltes gràcies a tothom!

CULTURA

FESTA DE LA VEREMA10

Setembre és mes de verema i és també el mes del vi per excel·lència a Alella. La primera cita és la Festa de la Verema, l’esdeveniment més important i multi-tudinari del municipi, que enguany se celebra del 7 al 9 de setembre. El 15 i 16 de setembre arriba el torn de la Vinalia Rústica al Parc Arqueològic Cella Vinaria-CAT. I per acabar d’arrodonir-ho, del 21 de setembre al 7 d’octubre se celebra la tercera edició de la Setmana del Vi DO Alella.

La Festa de la Verema fa 38 anys i, tot i que es manté fidel a la seva tradi-ció, intenta, any rere any, adaptar-se a les noves demandes i elevar el llistó de qualitat. Si l’any passat es va ampliar la zona de degustació de la Mostra gastro-nòmica per reduir-ne les aglomeracions i donar més comoditat als comensals, enguany s’ha fet un pas endavant i s’ha posat a prova la venda anticipada de tiquets. Uns dies abans de la Festa, del 27 d’agost al 4 de setembre, s’han pogut adquirir els tiquets de menjar i vi a l’Ofi-cina de Turisme.

L’equipament turístic té enguany un paper molt destacat. A l’Oficina també s’hi han fet les inscripcions a les visites guiades i a totes les activitats que s’orga-nitzen. Com la venda de tiquets, les ins-cripcions s’han pogut fer del 27 d’agost al 4 de setembre.

Tot i que la festa s’inaugura el 7 de setembre, el dia abans, el dijous 6, co-mencen les activitats amb la tradici-onal tallada de raïm a la vinya de Can Magarola que faran els nens i les nenes

La Festa del vi i de la terra

del municipi acompanyats de la pubilla, els hereus i les dames d’honor. Després de la tallada hi haurà un berenar popu-lar i els infants podran aprendre a tre-pitjar el raïm al pati de Can Magarola.

EL PREGONER DE LA FESTA

El 7 de setembre a les 19 h es donarà el tret de sortida oficial de la Festa amb l’acte d’inauguració que, com sempre, es farà a la plaça de l’Ajuntament. Xavier Bassa, de la vinateca Pansa Blanca de Vilanova del Vallès i millor sommelier de Catalunya Nas d’Or 2012, serà l’en-

carregat de fer el pregó de la Festa d’en-guany. A l’acte inaugural, tampoc no hi faltaran l’elecció de la pubilla, la trepit-jada del raïm, la benedicció del primer most i la presentació del XXXVIII por-ró de la col·lecció del Casal d’Alella, que són algunes de les imatges més populars de la Festa de la Verema. Seguidament, s’obrirà al públic la Mostra de vins i gas-tronomia. Els estands instal·lats a l’Hort de la Rectoria oferiran durant tres dies, de 20 a 23 h, degustacions dels plats elaborats per 17 restaurants de la zona i els vins dels vuit cellers de la DO Alella. També hi seran presents el Consorci

DO Alella i el Parc Arqueològic Cella Vinaria-CAT.

EL VI ÉS EL PROTAGONISTA

Els vins de la DO Alella són l’element principal de la Festa de la Verema. Es podran tastar, conèixer i descobrir com s’elaboren i d’on procedeixen a la Mostra gastronòmica, a la ruta de Tapes+vins (que enguany aplega nou bars del poble), a les visites guiades als vuit cellers de la DO que es faran als matins del 8 i 9 de setembre, o a la presentació de vins programada per al

Alella celebra del 7 al 9 de setembre la 38a Festa de la Verema, un espai de promoció i difusió dels vins de la DO Alella

11 TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2012 FESTA DE LA VEREMA

dissabte 8 de setembre a les 18 h a Can Lleonart.

ELS ALTRES INGREDIENTS La creació artística a l’entorn del vi també té cabuda a la Festa de la Verema. Enguany, Can Manyé ens presenta ‘Translacions’, una proposta d’Artur Muñoz. La mostra, que s’inau-gura el 6 de setembre a les 20.30 h i es podrà visitar fins al 14 d’octubre, con-vida els assistents a fer un recorregut pel món vitivinícola a partir de dife-rents composicions artístiques basa-des en la narrativa evocadora del vi.La Festa de la Verema té d’altres in-gredients importants, com són les activitats lúdiques i festives: el cor-refoc, els balls amb la Salseta del Poble Sec i l’Orquestra Pensylvania, les havaneres, la ballada de sardanes, la despertada amb els trabucaires, la botifarrada popular o la trobada de gegants. Tampoc no hi faltarà la fira d’artesans: seran 58 parades instal-lades a la rambla d’Àngel Guimerà i la plaça dels Germans Lleonart. Els co-merços d’Alella també poden afegir-s’hi participant en el concurs d’apara-dors que convoca l’Ajuntament.

Seguiu la Festa a www.alella.cat/festaverema i a través de Twitter amb l’etiqueta #festaveremaalella.

Text: Ajuntament d’Alella.

Els cellers de la Denominació d’Ori-gen Alella van començar a recollir a mitjans d’agost ja els primers grans de raïm de la verema d’enguany. En aquell moment, segons van assegurar els experts, i si no hi cap daltabaix des del punt de vista climàtic, aquesta po-dria ser una anyada “excepcional i formidable”. L’enòleg del celler Alta Alella, Josep Maria Pujol-Busquets, va augurar que la qualitat dels vins “podria ser comparable a la de l’any 2005”, gràcies a l’absència de malalties i a l’estat maduresa del raïm, gràcies a una molt bona climatologia al llarg de l’any: “Ha plogut en els moments adequats i la planta ha pogut créixer i florir bé”. L’única preocupació ha estat l’excés de calor d’aquest mes d’agost, que podria pro-vocar una caiguda de l’acidesa.

“Aquesta és la gràcia del vi, aquesta variabilitat que deixa de dependre de nosaltres i dóna la diferència entre un any i un altre”. Pujol-Busquets és conscient que el resultat de la verema no està total-ment en les seves mans, però la sort d’aquest any és que les condicions

climatològiques també han acompa-nyat els vins de la DO Alella.

És per això que aquesta podria ser l’anyada més bona dels darrers set anys, segons assegurava l’enòleg. L’únic element que ho podria esgar-rar és l’excés de calor d’aquest mes d’agost o les pluges del mes de se-tembre. Pel que fa a les temperatures actuals, Pujol-Busquets explica que això podria provocar una caiguda en l’acidesa dels raïms: “Tenim possibi-litat d’hidratar la planta i apaiva-gar-ho, però no ens convé massa”.

Com és habitual des de fa uns quants anys, Alta Alella Privat és el celler que comença més aviat el pro-cés de verema. S’ha començat per ta-llar el ‘pinot noir’, una varietat de raïm negre que es cull molt aviat perquè no enfosqueixi i poder-lo fer servir de base per a l’elaboració de cava. “Dóna una bombolla molt fina i fresca i amb molt bona acidesa”, detalla l’enòleg. Posteriorment també es va collir el ‘sauvignon’, per evitar que tingui excés de sol, i posteriorment el ‘chardonnay’ i la pansa blanca.

Text: ACN

Una verema “excepcional” i d’una qualitat comparable a l’any 2005

12 SETEMBRE 2012 TRIBUNAMARESME

La Festa de la Verema d’Alella i diversos aspectes del món de la viticultura, són tractats en aquesta entrevis-ta a Joan Antoni Pérez Rou-ra, que presideix el Consell Regulador de la DO Alella (CRDO), organisme que va crear-se l’any 1953. Precisa-ment, la DO identifica el vi de la zona i impulsa diverses activitats de promoció, con-trol de qualitat i protecció de la vinya, entre d’altres aspec-tes destacats.

ENTREVISTA A JOAN ANTONI PÉREZ ROURA, PRESIDENT DEL CONSELL REGULADOR DE LA DO ALELLA

“La crisi afecta també el sector i s’intenta compensar el mercat nacional amb l’internacional”

Com està la situació de la possible am-pliació de 10 municipis de la DO que van presentar el 2009, així com la nova nor-mativa de Brussel·les?

Aquest procés està molt avançat i acceptat. Actualment es troba en ple mecanisme burocràtic; que Madrid i la Generalitat, a través del Departament d’Agricultura, acabin d’encaixar. Però en aspectes d’aquest tipus les coses van molt lentes. Ens han assegurat que cap al setembre/octubre estaria conclòs, però de moment són paraules.

De quins municipis parlem?Els 10 municipis que compleixen

els requisits per pertànyer a la DO són Badalona, Granollers, Mataró, Cabre-ra de Mar, Vilassar de Mar, Cabrils,

Sant Cebrià de Vallalta, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar i Sant Iscle de Vallalta. L’ampliació obeeix a la demanda de les localitats i per la capacitat de venda en nombre d’habitants, especialment, de grans ciutats com Badalona, Granollers i Mataró, que tenen molta població.

I la incorporació de cellers a la DO?En els últims anys s’ha passat a un to-

tal de 8 cellers.

Sens dubte, un dels aspectes forts del CRDO és la promoció. Quins tipus d’acti-vitats realitzen en aquest àmbit per in-centivar-la?

Col·laborem com podem amb el Con-sorci de la DO, però poder fer activitats està supeditat a tenir diners i comptem

amb un pressupost molt petit. Per això negociem subvencions amb institucions per poder impulsar més actes promocio-nals, via Diputació, entre d’altres.

La crisi marca inevitablement el context econòmic. Com pateix el sector aquest moments?

La crisi es nota també en el sector, per això s’intenta compensar el mercat nacional amb l’internacional. En aquest aspecte es tracta d’obrir mercat, assistint a fires i esdeveniments per promocionar els nostres vins entre els nostres clients i distribuïdors.

L’especialització és la sortida?L’especialització és un valor afegit a

d’altres, com l’agricultura ecològica, per exemple. La crisi afecta en aquests mo-ments tots els sectors i tot allò que es pugui fer per sortir-ne és bo.

Els vins de la DO són prou coneguts al Maresme?

La DO Alella és la més coneguda a la comarca. El Consorci i el CRDO s’en-carreguen de divulgar-ne el coneixe-ment al màxim. Els vins de la DO els coneix tothom. Una altra cosa és que el consumidor els demani. És la sensibili-tat del consumidor el que ha d’arribar, perquè és el consumidor el que mana.

L’enoturisme és una de les vies de futur per projectar el sector?

Els cellers busquen recursos extres. Sempre va bé reduir despeses i fer obres per millorar-ho tot plegat. En aquest as-pecte, un dels reptes és que caldria mi-llorar els accessos a alguns cellers.

Text: Albert Calls / Foto: Enric Puche

FESTA DE LA VEREMA


OBRES I REFORMES ALELLARehabilitació integral de l’habitatge, projectes i instal·lacions

C/ Sant Josep de Calassanç, 37 · 08328 ALELLATels. 93 540 50 56 · 626 12 62 77 · Fax 93 540 51 [email protected]

DIVENDRES 7 SETEMBRE18 a 23 h. Rambla d’Àngel Guimerà

Fira d’artesans

19 h. Plaça de l’Ajuntament

Acte d’inauguració de la Festa de la VeremaPregó a càrrec de Xavier Bassa, Millor Sommelier de Catalunya Nas d’Or 2012; Proclamació de la pubilla del 2012; Trepitjada del raïm pels hereus i dames d’honor. Benedicció del primer most; Lliurament dels premis del concurs d’aparadors; Presentació del XXXVIII Porró de la col·lecció del Casal d’Alella.

20 a 23 h. Hort de la Rectoria, la Porxada i Plaça de l’Ajuntament

Mostra GastronòmicaDegustacions de vins de la DO Alella, caves de la zona i especialitats gastronòmiques; Venda del XXXVIII Porró de la col·lecció del Casal d’Alella.

23 h. Pels carrers del poble

Correfoc amb els Diables del Vi d’Alella. Recorregut: Can Pa-tatina, Santa Madrona, Eduard Serra i Güell, Quatre Torres, Rotonda “Bolet”, Riera Fosca, Ribes, Aymar i Puig, Riera Fosca. Final amb castell de focs.

24 h. Plaça d’Antoni Pujadas

Ball amb l’Orquestra La Salseta del Poble Sec

DISSABTE 8 SETEMBRE18 a 23 h. Rambla d’Àngel Guimerài plaça dels Germans Lleonart

Fira d’artesans

9 h. Oficina de Turisme

Visita als cellers Altrabanda i Can Roda

9.15 h. Oficina de Turisme

Visita al celler Parxet (en anglès)


Visita al celler Roura

10 a 14 h. i 17 a 20 h.Parada de bus de Can Lleonart

Banc de sang


Visita al celler Alella Vinícola


Itinerari Les masies del vi a la DO Alellaamb l’arquitecte Salvador Ribas.


Visita al celler Alta Alella

11 a 14 h. Plaça d’Antoni Pujadas

Activitat infantilInflables per a tots els infants.

12.30 a 14 h.

Tapes + ViVine a tastar la selecció de tapes pensades es-pecialment per degustar amb una copa de vi DO Alella.

14 h. Pati de Can Gaza

Paellada JovePaella feta per l’associació juvenil CEP’S per a tot el jovent del poble.

18 h. Plaça d’Antoni Pujadas

Sardanes amb la cobla Principal LlobregatTrobada de colles veteranes.

18 h. Can Lleonart

Presentació dels vins DO Alella A càrrec dels enòlegs dels cellers DO Alella, amb la col·laboració de la revista Papers de Vi i d’es-tudiants del Grau Superior de Gestió comercial i màrqueting enològic.



22.30 h. Pati de Can Lleonart

Tast de vins JoveTast de vins DO Alella amb una breu explicació de cada vi. Descobrirem el seu gust i aroma de la mà d’un jove entès en vins. Més info: al facebo-ok dels CEP’S o [email protected]. Preu: 6 €.

23.30 h. Plaça d’Antoni Pujadas

Ball amb l’orquestra Pensylvania

DIUMENGE 9 SETEMBRE8 h. Pels carrers del poble

Despertada amb els Trabucaires del Vi d’Alella acompa-nyats dels Trabukaires de l’Hospitalet, la colla d’en Jaume Duran. Recorregut: Sortida de Can Sans (Bolet), Coll de Vendrans, Onofre Talavera, Tèlia, Doctor Homs, Germans Aymar i Puig, Creu de Pedra, Poliesportiu Municipal, plaça d’Antoni Pujadas, Riera Principal, plaça dels Germans Lleonart, Rambla d’Àngel Guimerà i metrallado-ra final a la Plaça de l’Ajuntament.

9 h. Plaça de l’Ajuntament

Botifarrada popularVeniu a esmorzar en companyia dels trabucaires: botifarra, pa amb tomàquet i vi. Preu: 3 euros.

9 a 23 h. Rambla d’Àngel Guimerà i plaça dels Germans Lleonart

Fira d’artesans


Itinerari Ruta paisatgística per les vinyes de la Vall de Rialsamb el pagès Rafael Barnadas.


Visita al celler Parxet


Visita al celler Joaquim Batlle


Visita al CAT - Parc arqueològic Cella Vinaria


Visita al celler Alella Vinícola En anglès.

10 h. Avinguda de Sant Josep de Calassanç (Passeig de la Riera Coma Clara)

Plantada de Gegants20a trobada de colles geganteres. Amb la par-ticipació dels gegants dels municipis d’Alella, el Masnou, Teià, la Selva del Camp, Almoster, Vilassar de Mar, Montcada i Reixach, Hostalets de Balenyà, Monistrol de Calders, Palafolls, el Prat de Llobregat i Sant Cugat Sesgarrigues.


Visita al celler Bouquet d’Alella

12 h. Pels carrers del poble

Cercavila de la Colla de Gegants, Capgrossos, Grallers i Timbalers d’AlellaRecorregut: Sant Josep de Calassanç, Les Heures, Torrent Vallbona, Santa Madrona, Balmes, plaça de l’Església, Plaça de l’Ajuntament, Empedrat del Marxant, Rambla d’Àngel Guimerà (per la calçada), plaça dels Germans Lleonart, Riera Principal i final a la plaça d’Antoni Pujadas.

12.30 a 14 h.

Tapes + ViVine a tastar la selecció de tapes pensades especial-ment per degustar amb una copa de vi DO Alella.



22 h. Parc Gaudí

Havaneres amb el grup Morralla i rom cremat preparat per Quico Lluch.

Les inscripcions als itineraris i les visites dels cellers es poden fer a l’Oficina de Turisme fins al 5 de setembre de dilluns a diumenge de 10 a 14.30 h. i de 15.30 a 17.30 h. (dimecres tancat). Preu: 8 euros (places limitades).

PROGRAMA DE LA 38A FESTA DE LA VEREMA 2012

FESTA DE LA VEREMA


III SETMANA DEL VI DO ALELLA

La tercera edició de la Setmana del Vi DO Alella ofereix més de 60 propostes del 21 de setembre al 7 d’octubre

No serà una setmana, sinó més de dues. Disset dies d’activitats dedica-des a la promoció dels vins de la DO Alella i del patrimoni cultural i gas-tronòmic del territori. La 3a Setmana del Vi DO Alella s’estén a 18 munici-pis del Vallès Oriental i del Maresme, tres més que a l’edició anterior, i aconsegueix engrescar en el projecte poblacions que estan fora de territo-ri DO. Organitzada pel Consorci DO Alella, el programa de la Setmana del Vi inclou més de 60 activitats amb una àmplia varietat de formats, con-tinguts i escenaris.

Una xerrada de la coneguda xef Carme Ruscalleda, visites als cellers de la DO, tastets de vins i maridatges, música, teatre, passejos entre vinyes a la llum de la lluna, nits de platja, excursions en segways, itineraris teatralitzats, cinefòrums, xerrades, concurs de fotografies, exposicions de pintures, tallers... i moltes d’altres propostes que tenen el vi com a fil conductor.

Enguany, la Setmana del Vi tin-drà presència als municipis d’Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, Canet de Mar, el Masnou, la Roca del Vallès, Martorelles, Montmeló, Montornès del Vallès, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Fost de Campsentelles, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt.

La Setmana del Vi s’estén a 18 municipis

La Setmana del Vi arrenca el 21 de setembre amb la conferència ‘A tocar de Barcelona, la Denominació d’Ori-gen Alella’, a càrrec de Xavier Picazo, enòleg del celler Joaquim Batlle, que es durà a terme a les 19 h a la Sala Àmbit Cultural de El Corte Inglés del Portal de l’Àngel.

ESPAI ENOTECA DE L’OFICINA DE TURISME

Coincidint amb la Setmana del Vi es posa en marxa l’Espai d’Enoteca de l’Oficina de Turisme d’Alella. L’acte inaugural està previst per al 6 d’octu-bre a les 12 h. Més informació a www.doalella.cat.

Text: Ajuntament d’Alella

DIVENDRES 21 SETEMBRE19h Corte Inglés del Portal de l’Àngel (Barcelona)

Xerrada: A tocar de Barcelona, la Denominació d’Origen Alella

19h Forns romans de la Fornaca (Vilassar de Dalt)

Xerrada: Nunc est bibendum! El Vi a la Laietàna.

20h Sala polivalent de La Concòrdia (Cabrils)

Tast de vins DO Alella

20h El Masnou

Al Masnou fem les Amèriques

21h Restaurant Orfila (El Masnou)

Orfila, Tapes & Alta Alella

22h Celler Bouquet d’Alella (Alella)

Nit de blues

DISSABTE 22 SETEMBRE11h Celler Joaquim Batlle (Tiana)

Visita al celler Joaquim Batlle

12.30h Celler Alella Vinícola (Alella)


18.30h Casa museu Lluís Domènech i Montaner

El Canet de Lluís Domènech i Montaner

18.30h Vinyes de Marqués de Alella (Martorelles)

Passejada per les vinyes

21h Restaurant 1789 (Alella)

Sopar maridatge Parxet Aniversari 91

21h Restaurant Celler Marfil (Alella)

Tast de vins i formatges

DIUMENGE 23 SETEMBRE10h Teià

Excursió amb segways entre vinyes

11h Celler Marqués de Alella (Martorelles)

Visita al celler Marqués de Alella

11h Celler Roura (Alella)

Visita al celler Roura

12h Restaurant El Paller (Premià de Mar)

Aperitiu a l’antic celler de la masia

DILLUNS 24 SETEMBRE20h Masia Can Teixidor (El Masnou)

Xerrada: Productes de qualitat, productes de proximitatA càrrec de Carme Ruscalleda.

DIMARTS 25 SETEMBRE22h Restaurant Can Roca (Tiana)

Maridatge de vins amb xocolates

DIJOUS 27 SETEMBRE20h Parc dels Castanyers (Montornès del Vallès)

Tast de vins DO Alella

21h Restaurant Celler Marfil (Alella)

Sopar-maridatge de verema

DIVENDRES 28 SETEMBRENit Restaurant Les Terrasses (Alella)

Sopar en miniatura + nit d’hotel + esmorzar entre vinyes

22h Restaurant Papageno (Cabrera de Mar)

Convivium (banquet romà)

DISSABTE 29 SETEMBRE10 h Celler Joaquim Batlle (Tiana)

Visita al celler amb curs d’iniciació a la marxa nòrdica

11h Cellers Can Roda i Altrabanda (Martorelles)

Visita als cellers Altrabanda i Can Roda

11h Celler Alella Vinícola (Alella)


21h L’Atelier d’Stéphane (Cabrera de Mar)

Menú degustació Atelier amb xef i sommelier

21h Celler Alella Vinícola (Alella)

Sopar-presentació del nou vi Costa del Maresme

21h Celler Parxet (Tiana)

Sopar a l’antiga cava de Parxet

PROGRAMA III SETMANA DEL VI DO ALELLA

MÉS INFORMACIÓ I LA RESTA D’ACTES A WWW.DOALELLA.CAT

FESTA DE LA VEREMA


LA CRÒNICA

RAFAEL VALLBONA. Periodista i escriptor. www.casavbn.blogspot.com

Ara que una lluna quasi plena ha con-vertit aquests ceps de pansa blanca en ombres espectrals, penso que, aquí entre vinyes, amb una copa de Bouquet d’Alella ben freda entre les mans i els peus clavats en aquest sauló que tras-torna els sentits, ben bé podria dir-se que sóc al moll de l’os d’aquesta terra petita, oblidada pels propis i sovint estrafeta pels estranys, que el deliri geogràfi c de Paul Vila va anomenar comarca del Maresme.

Això que estic fent en aquesta xafo-gosa tarda d’agost és l’essència última del dret a existir amb personalitat prò-pia de tota aquesta corrua de pobles invertebrats: un antic exercici de cultura per transcendir enllà dels temps i les pe-núries. De les vinyes romanes a aquest extraordinari cupatge de pansa blanca i garnatxa, com s’havia fet tradicional-ment a aquí, que ara mateix emfatitza l’escassa humitat que a penes tempera la calor del dia, hi ha el fi l d’Ariadna de la nostra història com a poble, la que va de les àmfores a les bodegues del país i d’Europa, la que va fer dir a Virginia Wolf a les seves memòries ‘alguna tarda que em sento especialment deixondida prenc una copa de vi generós d’Alella’ i

la que va nodrir les taules de la burgesia barcelonina abans de la fi l·loxera dels xalets i les urbanitzacions.

Així, perdent el pensament i la mira-da entre el verd dels pàmpols i fi ns nau-fragar en el blau del mar que ens recor-da el que som, la fi lla de can Fontanills d’Alella i l’hereu de can Boquet de Vilassar de Dalt es van enamorar un dia del segle XVI. Les vinyes, els masos, la verema, tot era la part essencial de la vida, perquè hi havia l’amor a la terra, la simbiosi amb el país petit que donava sentit a l’existència; llevar-se i veure el verds i el blaus i saber-se part de tot plegat.

Ara sóc aquí dalt, entre vinyes, i as-saborint aquest vi d’una personalitat noble i tendra, perquè em sento en la necessitat de retrobar-me amb la història amb aquesta dignitat moder-na i sàvia com ho fan els descendents d’aquella fi lla i hereu.

Les vinyes de can Boquet sempre han estat un símbol per aquesta part de comarca; aquest vi que produeixen avui i que ara deixo que m’embriagui suau-ment, és el senyal que aquesta terra és ben viva.

Entre vinyes

FESTA DE LA VEREMA

L’ENTREVISTA16

ENTREVISTA A LOLA CASAS, ESCRIPTORA PER A INFANTS I MESTRA

Encara que sigui un tòpic aquesta pre-gunta, com va néixer la seva vocació d’escriure per als nens?

He fet de mestra durant 40 anys. Sempre he escrit coses i cosetes per als nens i nenes de les meves classes: poe-mes, contes, endevinalles... Professió i escriure sempre han anat units.

Un dia de l’any 2000, vaig presentar un recull dels meus poemes a un editor. Va respondre que estava prou bé i que en faria un llibre. Retalls poètics, el meu primer poemari, va néixer així de senzill i així de fàcil. Actualment, tinc publicats al voltant d’una quarantena de llibres.

Sempre s’ha dit, malintencionadament, que els nens s’ho empassen tot. És veri-tat?

Els nens són molt llestos. Si una cosa no els agrada, ho diuen sense embuts. Però, també, poden ser manipulats per productes que, sota un embolcall temp-tador, són buits i de qualitat relativa. La publicitat juga un paper enganyós! Mestres i pares haurien de parar comp-te amb aquestes ofertes. El problema és que, en força ocasions, no ho fan.

La seva relació amb l’escriptor anglès Roald Dahl ha marcat la seva trajectòria. Com hi va contactar?

Roald Dahl és un dels grans autors de literatura infantil i juvenil. La seva obra, a més de tenir una gran qualitat, és divertida i iconoclasta. Avui en dia (tal com van les coses) si Dahl fos un noi jove sense nom, acabat d’arribar al món de l’escriptura, potser hi hauria més d’un editor que es repensaria treu-re al mercat una producció com la seva. Arriscar sempre té un preu i no tothom és prou valent!

La majoria dels llibres de Roald Dahl s’han convertit en clàssics. La seva lite-ratura és vigent i no passa de moda.

La relació amb Roald Dahl i els alum-nes de l’escola Camí del Mig va durar cinc cursos. Aquesta relació es va esta-blir a partir de l’èxit que tenien a clas-se les seves lectures. Els treballs que li fèiem arribar li agradaven molt i ens ho explicava a les seves cartes. Dahl era tot un personatge, una mica malcarat i sor-rut però també molt tendre. La nostra amistat amb ell va ser senzilla i plena d’afecte. Suposo que Roald ho notava i per això la valorava.

Què s’ha de tenir en compte en escriure un llibre per a nens?

Un llibre per a nens ha de presentar una trama atraient i que arribi a fer-se còmplice del lector, no ser carrincló i te-nir un punt de gosadia i genialitat. Això, que pot semblar senzill, no ho és gens. Hi ha llibres que estan bé i hi ha d’altres (força, si busquem bé) que són merave-lles.

L’entrada del món digital està ajudant o fent mal als petits lectors?

Tot ajuda i tot pot fer mal. Això és igual que la xocolata: menjada amb mo-deració –a més de bona– és un aliment excel·lent, però si et passes...

Els meus fills han jugat a tota mena de jocs d’ordinador i, ara que ja són grans, continuen sent uns grans lectors.

Els pares, sempre que puguin, han de vetllar per les activitats dels seus fills. Però aquesta vetlla ha d’estar marcada per una condició: sense atabalaments excessius i amb molta tranquil·litat.

Escriure per als més petits imposa limi-tacions?

Hi ha temes que s’han de tractar de manera especial però cal no deixar-los de banda i naturalitzar-los amb norma-litat. Els nens són intel·ligents i, si els expliques el món amb paraules assequi-bles, procuren entendre’l. Mort, sexua-litat, por... han d’abordar-se sense traves però presentar-los amb un tacte subtil.

Es planteja escriure per a adults?Hi ha dues coses que no he fet ni pen-

so fer: presentar-me a un premi literari i llegir les crítiques dels meus llibres. Respecto de tot cor els autors que ho fan però a mi no em ve de gust.

Escriure per adults... en aquest mo-ment, no entra en els meus plans.

Arribar al públic –grans o petits– a través de lectures en directe és més necessari que mai?

Llegir en veu alta sempre ha estat ne-cessari i és molt plaent pel que llegeix i pel que escolta.

Saber llegir en veu alta és un do. No tothom el té però es pot treballar per aconseguir-lo. A les Escoles de Mes-tres hauríem d’ensenyar a llegir en veu alta. A escoles de primària i instituts, mestres i professors haurien de portar a

“Els nens són molt llestos. Si una cosa no els agrada, ho diuen sense embuts”

Autora d’una extensa obra literària –entre assajos sobre literatura, contes i poesia per a un públic infantil i juvenil–, l’escriptora i mestra mataronina Lola Casas és una veu pròpia que reivindica amb els seus llibres el plaer per la lec-tura en aquests temps d’audiovisual. Senzilla, directa i honesta, juga amb les paraules i es diverteix tant escrivint que trasllada aquesta passió als seus lec-tors. Entre els seus darrers treballs publicats destaquen Nyam-nyam (també en castellà, Ñam-ñam) / Ed. Castellnou, en col·laboració amb Francesc Chiva, poemaris per a infants a partir de 6 anys sobre els menjars més habituals i típics de la cuina mediterrània; i Animalades de paper / Ed. El Cep i la Nansa, sobre una idea de Pere Cabaret, un centenar de poemes sobre animals per a infants de totes les edats. A més, aquest setembre surten publicats Cançone-tes embarbussades / Ed. Baula, petites cançons per a ser cantades per nens, pares, avis, mestres... encara que tinguin molt pocs coneixements de música, llibre acompanyat d’un CD on canten Roger Mas, Xavier Rodon i la mateixa autora; i Miradas (En castellà) / Ed. Castellnou, poemes per nens a partir de 8 anys sobre diversos aspectes del mar, el cel i la terra.

17 TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2012 L’ENTREVISTA

terme aquesta pràctica a totes les edats escolars i no deixar-les relegades als parvularis.

Quina va ser la seva relació amb ‘l’es-criptor mataroní Joaquim Casas’?

En Joaquim Casas era l’oncle Quim, un parent que escrivia llibres i articles a diaris i revistes. Tota la família li tenia gran reverència. Quan jo tenia uns nou o deu anys, recordo que ens va portar a casa el primer exemplar de la revista Cavall Fort. També recordo que, quan em trobava pel carrer, em pessigava la galta tot dient: quina noia més bufona! A mi em feia una mica de ràbia i, si podia, procurava no topar-me amb ell. Qui no hagi llegit L’enterrament o Cel·luloide ranci, entre altres de Casas, els reco-mano que ho facin. Tots dos són excel-lents.

És molt destacable, també, la seva llarga trajectòria professional com a mestra. Actualment es demana a l’escola que faci el paper de pares?

En força ocasions, es carrega a l’es-

cola amb tasques que no li són pròpies. Actualment, amb la crisi econòmica i de valors que s’està vivint, hi ha famílies que estan passant situacions crítiques i que se senten aclaparades pels proble-mes. Aquest gran desajust social recau en els centres escolars i angoixa a molts mestres. Caldrà molta mà dreta i seny per navegar per mars tan convulsos.

L’escola ha evolucionat molt en els dar-rers anys. S’ha passat, però, d’un excés de disciplina a una mancança? Hi ha d’haver un punt mig?

Sí. S’ha de trobar un punt mig i fer-ho amb molta prestesa i celeritat. El mestre ha de ser respectat pels alumnes però, també, ha de ser estimat. Aquesta dualitat està en mans dels ensenyants i són ells els que han de saber buscar la manera de comunicar la necessitat d’or-dre i d’aprenentatge als alumnes. Potser se’m dirà que no és una tasca gens fàcil però, modestament, penso que no hi ha altra sortida. Mireu, quan imparteixo alguna xerrada a Escoles de Mestres, el primer que els dic als futurs profes-

sionals de l’ensenyament és que si no es veuen capaços de fer la seva feina amb una gran dosi d’amor i caràcter... més val que abandonin ja que patiran molt i faran patir als altres. Les coses són així de clares: no tothom serveix per a fer de mestre!

Les retallades són a l’ordre del dia. A ni-vell d’ensenyament i cultura quin preu li sembla que imposaran?

No vull ser fatalista però, tal com pin-ten les coses, estem entrant en moments molt durs que ens deixaran despullats de tota una sèrie d’avantatges culturals que pensàvem eren un bé comú per a una gran majoria de la població. Anar endavant voldrà dir lluitar de manera activa pels drets de les classes populars, ser molt solidaris entre nosaltres i re-inventar-nos a l’hora de plantejar actes culturals.

Potser allò de ara és l’hora segadors, ara és l’hora d’estar alerta, està més vi-gent que mai!

Text: Albert Calls / Foto: Cedida

“El mestre ha de ser respectat pels alumnes, però també ha de ser estimat”

“Un llibre per a nens ha de presentar una trama atraient i que arribi a fer-se còmplice del lector”

ENSENYAMENT18

El nou curs escolar començarà el 12 de setembre amb 1.273.426 d’alumnes d’educació infantil fins a cicles forma-tius. Es tracta de 19.741 estudiants més que el curs passat (1,6%). Pel que fa als professors, el curs comença amb apro-ximadament 3.000 professors menys, dels quals uns 1.300 es preveu que es va-gin contractant durant el curs per cobrir substitucions, segons va explicar la con-sellera d’Ensenyament, Irene Rigau. La resta, 1.783, són jubilacions que no s’han cobert i per tant, places que han desapa-regut. El Departament ha decidit cobrir les 160 places d’alliberats sindicals amb la contractació de 200 substituts que treballaran un 85% de la jornada, cosa que permetrà contractar més gent, se-gons Rigau.

En total però el sistema comptarà amb 1.522.212 si s’inclouen els alumnes de règim especial, com música, dansa idiomes o esports; la formació d’adults i els ensenyaments a distància. En aquest còmput global, l’increment és del 2% i 29.725 alumnes més que el curs passat.

La consellera ha explicat que una de les novetats és que per primera vegada en anys els alumnes de P3 es redueixen i no augmenten. Així, l’entrada d’alumnes al sistema es redueix en aproximadament uns 2.000 nens. També es redueixen els alumnes de batxillerat en 113 estudiants i els d’educació especial en 329.

En el total del sistema hi haurà 164.000 alumnes estrangers i represen-taran el 13,6% del total, mentre que el curs passat eren el 13,5%. Això, però, no

vol dir que són noves persones que han vingut a Catalunya, ja que a l’educació infantil quatre de cada cinc alumnes de nacionalitat estrangera ja han nascut a Catalunya i per tant, tal com ha explicat Rigau, no s’ha de fer la mateixa acollida que si acabés d’arribar.

3.000 DOTACIONS MENYS A L’INICI DE CURSPel que fa als professors, el curs comen-ça amb aproximadament 3.000 dota-cions de professors menys, ja que es passa de les 67.054 del curs passat a les 63.962 amb les que es comença aquest any. Malgrat això, Rigau va explicar que hi ha 1.309 interins que preveu que es

contractin durant el curs però com a substituts. La resta de places, 1.783, no es cobriran amb seguretat perquè són jubilacions que no s’han reemplaçat i, per tant, la plaça ha desaparegut. La consellera manté la seva previsió que a finals d’any els interins que hagin passat a substituts i hagin patit modificacions en el seu contracte siguin aproximada-ment uns 770.

Tot i aquesta reducció, la consellera ha defensat que no es redueix l’atenció als alumnes perquè els professors faran una hora més de docència a la setma-na aplicant la nova normativa estatal i el resultat serà que si el curs passat els

professors oferien 1.404.579 hores de docència, aquest curs seran 1.408.355 hores. Pel que fa a les ràtios, es passa de 13 alumnes per professor a infantil i primària a 14,4 aquest curs, i de 10,4 a secundària a 11,2.

D’altra banda, Rigau ha anunciat que part d’aquest professors interins que es contractaran com a substituts vindran de la decisió de cobrir les places de 160 alliberats sindicals amb contractes del 85% de la jornada, i del sou, i no cobrint la plaça al 100%. Això permetrà con-tractar més gent i que, per tant, “treballi més gent”.

Text i foto: ACN

Més alumnes, menys professorsEl nou curs escolar començarà el proper 12 de setembre amb un total de 19.741 alumnes més i 3.000 professors menys


Novetats per al curs escolar 2012-2013Una altra de les mesures estatals que s’ha aplicat per al proper curs és l’aug-ment de ràtios, mesura que Rigau ha afirmat que s’ha aplicat “amb seny” per preservar la qualitat de l’ensenyament. El resultat és que gairebé el 25% de les aules de P3 tindrà més de 25 alumnes, la ràtio marcada fins ara, mentre que el 75,7% tindrà 25 alumnes i menys. Ha afegit però que en la majoria de casos en què s’ha hagut d’augmentar la ràtio s’ha enviat un professor per reforçar la plantilla.

En el cas d’infantil, el 82,2% de les aules tindran 25 o menys alumnes i el 18% superaran aquesta ràtio. A primà-ria, seran el 14,2% de les aules les que superaran els 25 estudiants per aula.

A l’ESO en canvi, hi ha més aules que superaran la ràtio fixada fins ara de 30 alumnes per aula. En total seran el 68,5% les que mantindran aquesta xifra, mentre que el 25,9% tindran en-tre 31 i 33 i el 5,6% 34 alumnes o més.

Algunes de altres les novetats d’aquest curs són l’extensió de la carmanyola als instituts i de la jornada compactada. Fi-nalment seran 384 centres de secundà-ria, el 71% dels centres públics que im-parteixen ESO a Catalunya, que faran jornada intensiva.

Rigau ha explicat que per exemple això implicarà un estalvi de 4MEUR en les beques menjador que s’havien d’atorgar obligatòriament als alumnes que s’havien de quedar a dinar a l’ins-titut. La consellera també ha explicat que s’han avançat les activitats extra-escolars que organitzaven els propis centres o els municipis.

Pel que fa a la carmanyola, la con-sellera ha afirmat que aquesta era una realitat ja als centres privats i concer-

tats i que ara es pot estendre als cen-tres públics seguint les indicacions fe-tes pel Departament. Rigau ha afirmat que els preus per aquest servei varien segon el centre “però la majoria paga-rà uns dos euros”.

La consellera ha especificat però que aquest preu depèn de si s’ofereix una activitat complementària, com un taller. Rigau ha posat l’exemple d’un institut públic de Barcelona que co-brarà 15 euros al mes i un altre concer-tat que en cobrarà 16 perquè oferirà també estris per menjar.

Ha defensat que l’objectiu principal és donar solució a una situació que es vivia ara que era que molts alumnes acabaven dinant al parc de davant de l’escola un entrepà o alguna cosa de menjar ràpid.

Per últim, també serà el curs en què s’aplicarà l’augment d’hores de mate-màtiques a secundària anunciat ja per la consellera que ha de permetre mi-llorar els resultats en aquesta matèria i reconduir la davallada de les vocaci-ons per carreres científico-tècniques. Així, els alumnes faran una hora més de matemàtiques a segon d’ESO i una més a quart.

Text: ACN

Augmentaran les hores de matemàtiques a secundària per millorar els resultats.

ENSENYAMENT

20 SETEMBRE 2012 TRIBUNAMARESMEENSENYAMENT

CLASSES PARTICULARS JORDI BARROS. REPÀS TOT L’ANYOfereix classes particulars de repàs i de pre-paració per a exàmens oficials per a totes les edats i nivells. El repàs de qualsevol assignatu-ra, ja sigui de Primària, ESO, Batxillerat o cicles formatius de grau mig i superior, o la prepara-ció per a la prova d’accés a la universitat per a majors de 25/45 anys són algunes de les opcions.Classes fetes a mida segons les vostres preferències tant per a nens, adolescents o adults. Els horaris són de dilluns a dissabte, al matí,a la tarda o al vespre.

CLASSES PARTICULARS JORDI BARROS Vilassar de Mar. 93 750 13 25

“TRASTORNS D’APRENENTATGE”Hi ha moltes raons pel fracàs escolar, però entre les més comunes es troba específica-ment la dels problemes d’aprenentatge. El nen amb un d’aquests problemes d’aprenen-tatge sol ser molt intel·ligent i mira de seguir les instruccions al peu de la lletra, de concen-trar-se i de portar-se bé a l’escola i a casa. Però, malgrat els seus esforços, té molta dificultat per aprendre i no treu bones notes. Alguns nens amb problemes d’aprenentatge no poden estar quiets o parar atenció a clas-se. Els problemes d’aprenentatge afecten un 15 per cent dels nens d’edat escolar.

CENTRE INTEGRAL DE LOGOPÈDIAPau Picasso, 23 · VILASSAR DE MAR

Pares i mares de l’escola concertada i privada critiquen que la sentència del Suprem “ataca la llibertat”

La Fapel diu que els pares han de poder decidir sobre l’educació dels seus fills i defensa els concerts als centres que segreguen per gènere

La Federació d’Associacions de Mares i Pares de l’Escola Lliure de Catalunya (Fapel), que representa més de 140.000 famílies de l’escola concertada i privada no confessio-nal, considera que les sentències del Tribunal Suprem que plantegen la retirada dels concerts a les escoles que segreguen per sexe “ataquen la llibertat” dels pares a decidir sobre l’educació dels seus fills. Da-vant la prohibició dels concerts, la Fapel recorda que a Catalunya “fa més de vint anys que aquest tipus d’escoles estan finançades amb fons públics i formen part del que la LEC ha consagrat com a Servei d’Educació de Catalunya, prestant-lo legal, legítimament i amb qualitat”.

En aquest sentit, el Departament d’Ensenyament ja ha deixat clar que de moment aquesta prohibició no afectarà Catalunya i ha posat de manifest que els concerts vigents abasten fins al curs 2014-2015.

D’altra banda, la Fapel es mostra contrària al plantejament que el TS fa sobre l’admissió d’alumnes a les escoles que s’organitzen amb un sistema diferencial i reivin-dica que han de ser els pares qui triïn el model educatiu dels seus fills. Els pares mostren respecte a l’alt tribunal però consideren que “cau en una contradicció quan dóna validesa, legitimitat i le-galitat a l’educació diferenciada tot declarant i recordant que no és discriminatòria i, alhora, tit-lla de discriminatori el sistema d’admissió d’alumnat al centres organitzats d’aquesta manera”, segons expressa l’entitat en un co-municat.

Text: ACN

Nous grups per a escoles

La xarxa social Facebook ha posat en marxa uns grups especials per a escoles, amb la finalitat que els estudiants i professors es puguin unir a través del seu correu electrò-nic del centre educatiu, de manera que tots els membres d’un mateix centre d’estudis puguin estar en contacte.Però aquesta eina tam-bé permet que un usuari es pugui registrar com a membre de més d’una escola, sempre que tingui un compte de correu electrònic actiu de cada centre.Així, es facilitarà als membres d’una mateixa co-munitat d’estudiants, ja sigui d’un col·legi o d’una d’universitat, que puguin planificar esdeveniments, compartir fotos, parlar sobre les classes, intercanviar notes, projec-tes, calendaris, etc. Fins i tot poden compartir documents com apunts i treballs de classe o altre tipus de material escolar o acadèmic amb altres usuaris o arxius de fins a un màxim de 25 Mb. Els documents es poden veure a la zona d’arxius que hi ha a la part superior.

Text: ACPG


EXPRESSIÓ ARTÍSTICA:Escriptura i contes terapèutics, Pintura a l’oli, pastel i aquarel·la, Iniciació a l’Aerografia, Taller de caricatures, Guitarra, Fotografia pas a pas, Teatre 1er nivell, Teatre 2n nivell.

BALLS:Salsa, Sevillanes i Rumba, Ball flamenc, Ballet infantil, Balls de saló, “Country - Line Dance” , Coreografies “Bollywood”, Dansa Zumba.

MANUALITATS,CREATIVITAT I ALTRES:Cuina pràctica amb hort urbà, Cuina dietètica, Salses d’autor, Protocol de taula per a festes i reunions en temps de crisi, Rebosteria, Art floral, joieria i més,Aprendre a cosir per a dones i homes, Taller de labors, Manipulador d’aliments,Taller de màgia, Massatge terapèutic+ reflexoteràpia, Iniciació a la fitoteràpia, Finances per no financers, Taller

d’escacs, Disseny de moda, creaciói reciclatge, Iniciació a les Flors de Bach, Taller de mosaic.

INFORMÀTICA:Taller d’informàtica Bàsica, Taller de Processador de textos, Taller d’Internet, Taller de Full de càlcul, Taller de Presentacions gràfiques, Taller de tractament d’imatge digital, Taller de Retoc fotogràfic (Nivell 1), Taller de Retoc fotogràfic (Nivell 2).

IDIOMES:Anglès, Alemany, Francès, Xinès,Llenguatge dels signes.

“FITNESS” I SALUT:Gimnàstica, Pilates, Reeducació postural de manteniment, “Reiki”, “Coaching”, Tècniques de relaxació, Defensa personal per a dones.

Horari d’atenció al públic de dilluns a divendresTardes de 16:00 a 21:00 hores

ENSENYAMENT

ENGLISH CORNER

The English Corner és una escola d’idi-omes dedicada a oferir el millor servei en l’aprenentatge d’idiomes i estades a l’estranger. Les classes es divideixen per nivell de coneixement i edat.

S’ofereixen classes per a nens a par-tir dels 18 mesos amb especialista na-diua en educació infantil, nens en edat escolar, adolescents i adults. Tots els professors de The English Corner tenen les llicenciatures corresponents a més de diversos anys d’experiència dins i fora d’Espanya.

Les nostres instal·lacions d’última ge-neració ofereixen aules de multimèdia climatitzades, espai infantil, biblioteca i videoteca de préstec i ordinadors.

Tots els nostres grups són reduïts, augmentant així la capacitat d’apre-nentatge dins d’un entorn nadiu, ama-ble i professional.

Preparem alumnes per als exàmens internacionals de Cambridge i de TIE. També organitzem estades a l’estran-ger, des de cursets d’estiu fins a l’any acadèmic en instituts de renom inter-nacional, o permanències amb famí-lies d’acolliment durant els mesos de vacances.

ENGLISH CORNERVilassar de Mar · 93 754 21 84

Els estudiants catalans recuperen els exàmens de setembreUn total de 105.799 alumnes d’ESO i primer de Batxillerat van participar el 4 de setembre en l’avaluació extraordinària

Segona oportunitat per aquells estu-diants que al juny no van aprovar totes les assignatures. Des del passat 4 de setembre, el Departament d’Ensenya-ment recupera els exàmens de setem-bre, que s’havien retirat en els darrers anys. A través d’aquestes proves un total de 105.799 alumnes d’ESO i primer de Batxillerat podran recu-perar aquelles assignatures que no van aprovar el juny per tal de passar de curs. Faran els exàmens 105.799 del total dels 295.919 estudiants que cursen ESO i Batxillerat als centres catalans. Els exàmens van celebrar-se entre dimarts i dimecres i els resultats es coneixeran en els propers dies. En els darrers anys aquestes proves es fe-ien al juny.

La recuperació dels exàmens de se-tembre és una de les apostes de la con-

sellera d’Ensenyament, Irene Rigau, en la lluita contra el fracàs escolar i s’inclou en el Pla per a la reducció dels fracàs escolar a Catalunya.

El Departament ha decidit passar aquesta avaluació extraordinària del juny al setembre per donar més temps als estudiants perquè preparin les proves. En els darrers anys els exà-mens de recuperació es feien al juny i els alumnes només disposaven d’una setmana per preparar-los, per això

Ensenyament defensa que si es fan al setembre “els estudiants han dispo-sat dels mesos d’estiu per estudiar i poder assolir els coneixements de les assignatures” pendents i “obliga a l’alumne a portar a terme un es-tudi complementari i a elaborar els treballs assignats”.

L’organització d’aquesta avaluació extraordinària al setembre la realitza cada centre pel seu compte.

Text i foto: ACN

T

OPINIÓ22

Les relacions entre Catalunya i Es-panya s’han enterbolit en els dar-rers temps, agreujades per la crisi, alhora que ha crescut un sentiment sobiranista en un ampli sector de la població, com demostren no sola-ment les enquestes sinó l’augment d’actes reivindicatius visibles. Tot el moviment generat des de la so-cietat civil per l’Assemblea Naci-onal Catalana (ANC), entrellaçat amb els diferents posicionaments polítics, convergiran en aquesta propera Diada en la que tot apun-ta que serà una gran manifestació que canalitzarà diverses reivindi-cacions sota la demanda de fons d’independència, però també d’un sentiment que en els darrers temps ha anat prenent forma consistent i que deixa sobre la taula el que per a moltes persones és ja un model ca-duc d’encaix amb l’Estat. A falta de veure el seguiment d’aquesta crida multitudinària i les repercussions polítiques que pugui tenir posteri-orment, no pot negar-se el creixe-ment exponencial social i mediàtic que ha tingut l’independentisme. Dins el marc democràtic, el dret d’autodeterminació és una reivin-dicació legítima, però encara que-da per veure què passarà l’endemà del dia 11. Són moltes les qüestions que queden obertes i que aquests dies estan sobre la taula, en uns moments difícils i durs marcats per la crisi, amb la polèmica petició de ‘rescat’ per part del Govern de la Generalitat. També, a falta de veu-re quina serà la resposta a la mani-festació, que compta amb l’empen-ta organitzativa de l’ANC, que ja n’ha fet l’assaig en les caravanes per la independència que ha anat des-envolupant pel territori els últims mesos, el proper 11S es presenta, des de la perspectiva catalana, com una cruïlla del que pot ser una nova etapa en el cicle polític. Si bé és cert que estem en el pitjor moment eco-nòmic dels darrers anys, cosa que posa una gran responsabilitat en les mans del govern de Catalunya, també es visibilitza molt clarament un moviment social que demana canvis i que no es conformarà, un cop més, amb promeses incompler-tes o pedaços per anar tirant.

La cruïlla de l’11S

EDITORIAL

Una Diada festiva? No, gràcies

Anys enrere, quan s’apropava la Di-ada Nacional de Catalunya sorgia un debat sobre el to festiu o reivindicatiu que havia de tenir l’Onze de Setembre. Durant el pujolisme va ser una discus-sió recurrent. Semblava com si cal-gués aprofi tar la Diada per compartir transversalment una sèrie de recla-macions nacionals que durant la resta de l’any difícilment formaven part de l’agenda del catalanisme i que queda-ven relegades a partits i col·lectius dits

minoritaris. El pujolisme apujava el to a l’inici del curs polític, després de les vacances, però rebaixava el nivell d’excitació la resta de l’any.

L’arribada d’independentistes al Govern i a la presidència del Parla-ment, el debat estatutari impulsat pel president Pasqual Maragall de la mà del vicepresident Josep-Lluís Ca-rod-Rovira i l’aposta per polítiques de construcció d’estat propi, juntament amb uns mitjans públics desacomple-xadament nacionals, van servir per moure el catalanisme dòcil cap a posi-cions sobiranistes. Fins al punt que les forces hegemòniques —CiU i també el PSC— van haver d’evolucionar en l’eix nacional a remolc pel discurs d’una ERC que havia avançat a les urnes. CiU, a l’oposició, es va empeltar d’un sobiranisme que pocs van saber veure durant els 23 anys de Jordi Pujol.

L’embat de l’Estat —més els poders espanyols que no governants de pas

com Zapatero, l’últim federalista a l’altra banda de l’Ebre i el Sènia—, la cruesa de la crisi econòmica i el desen-caix d’un cafè autonòmic per a tothom que es fa insostenible disparen dia rere dia les enquestes en favor de l’es-tat propi. La tensió entre Catalunya i Espanya és creixent, i aquest 2012 semblaria un acudit parlar de Diada festiva. No hi ha motiu per a la festa en una nació rescatada i intervinguda pel Regne d’Espanya —i també per una Europa sense horitzó ni liderat-ge— i amb menys autogovern des del restabliment democràtic. Lluny de commemorar la derrota del 1714, en-guany l’Onze és per construir una al-ternativa davant la desfeta del 2012. La paradoxa és que el president Artur Mas se n’ha exclòs després que el seu govern hagi intentat tot l’agost sense èxit capitalitzar la manifestació de la Diada en favor d’un pacte fi scal amb Mariano Rajoy condemnat al fracàs.

Una certa frivolitat

En un moment de crisi mundial, eco-nòmica, nacional, social, identitària... alguns han col·locat el producte inde-pendència –no dependre d’un altre o dels altres– al centre del debat polític a Catalunya, quan som en el moment més interdependent de la història de la humanitat. Independència: el gran de-sideràtum que ho arreglarà tot. I que arribarà demà passat, literalment.

Sí, d’acord, part de la solució del nostre problema d’incardinació amb l’entorn passa perquè exercim la nos-tra sobirania i busquem una fórmula nova de relació amb Espanya –i per tant amb Europa. El que jo em pre-

gunto és si hem identifi cat clarament quins són els nostres problemes i, per tant, tenim clares les possibles res-postes.

No serà que el que busquem és una correcta relació fi scal amb l’Estat espanyol que ens asseguri poder fer unes bones polítiques socials i, d’altra banda, una presència singular en el sí de la Unió Europea i la resta d’orga-nismes internacionals que ens per-meti mantenir la nostra pulsió nacio-nal? L’estadi al qual potser arribarem a cinc anys vista no s’assembla gaire a les independències clàssiques, fran-cament: ni moneda, ni fronteres, ni exèrcit... No en volem, oi, d’exèrcit?

En tot cas, formular aquestes pos-sibles solucions és una feina que han de fer els partits. Cal que expliquin clarament quina és la fórmula a què aspiren i després, els ciutadans ens pronunciarem sobre quina escollim.

El procés té perills. Que no ens han de fer quedar quiets però que cal tenir en compte. Entre ells el de la bipola-

rització nacional a Catalunya: més banderes espanyoles en suport a La Roja i més banderes independentis-tes per reclamar la independència. Un país potser més sobirà però més es-queixat, amb menys consciència na-cional en el seu conjunt. I l’altre, que lliga amb aquest, l’explicitava el peri-odista i escriptor nacionalista Vicenç Villatoro fa pocs dies a l’Ara: el perill que una excessiva confi ança a tenir el nostre estat afebleixi la pròpia nació. En una entrevista a Tribuna.cat ja ho havia apuntat: “Em semblaria pitjor ser un estat sense nació que no pas so-breviure com a nació sense estat”.

Allò que ens ha fet fort i singulars com a país en els darrers dos segles és fer-nos grans sense tenir un estat que ens recolzés, haver-nos espavilat al marge de l’estat. Això ha estat el tret més essencialment català de tots, es-pavilar-nos. Seria una gran paradoxa que un procés constituent ens acabés espanyolitzant respecte la propensió estatalista.

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

SAÜL GORDILLOPeriodista

www.saul.cat / Twitter: @saulgordillo

BLOC SENSE FULLS

LARIERA48

JOAN SALICRÚ

joansalicru.blogspot.comTwitter: @joansalicru

LARIERA48

23 TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2012 OPINIÓ

Onze de setembre

Els darrers anys la celebració de la di-ada nacional ha recuperat l’accent re-ivindicatiu que en part havia quedat en segon terme. Les coses externes que han passat els últims temps (Sen-tència de l’Estatut, decisions judicials contra la immersió lingüística, etc.) i la pròpia evolució de la nostra soci-etat, amb un augment clar del desig de tenir un estat propi, són les causes clares d’aquest impuls reivindicatiu. Aquest any, l’Assemblea Nacional Catalana ha convocat una manifes-tació a Barcelona amb un fort com-ponent unitari, que es preveu molt important, i a la qual els socis d’Òm-nium hi són convocats a participar. La Festa de la Llibertat, organitzada com cada any per Òmnium al Passeig Lluís Companys de la capital catala-na, també incidirà, sense oblidar el seu vessant festiu, en la necessitat de fer un pas més com a país.

Al Maresme, els actes més reivin-dicatius, com les marxes de torxes que es faran en diversos municipis i els manifestos unitaris de la societat civil es barregen amb actes instituci-onals, actes festius i actes culturals, amb la voluntat que tothom pugui celebrar i sentir seva la Diada. Pos-siblement sigui aquesta la millor manera d’encarar aquests propers anys que es preveuen decisius. D’una banda, la lluita clara, desacomplexa-da, seriosa i en positiu pels nostres drets; d’altra banda, un treball diari per enfortir-nos com a societat on tots puguem sentir que formem part d’un país, que a més de lliure, vol ser socialment just, integrador i pròsper. En defi nitiva, que se’ns ha girat mol-ta feina.

TRIBUNA ÒMNIUM

ANTONI POUS SALTOR

President d’Òmnium Mataró Maresme

Als que no volen retallades a la vida nacional catalana

Els independentistes van augmentant la seva base amb sectors que fi ns ara havien trobat aquests plantejaments massa radicals. El catalanisme pactista de centre partidari de no tensar massa la corda es va diluint.

Les tardances a presentar una visió plurinacional d’Espanya passen fac-tura. La concepció i presentació de la Unió Europea com a una estructura composta, gairebé confederal, posa en evidència la creació artifi ciosa d’Es-panya com un estat homogeni. Si “es un tema de dinero, pues lo hablamos”, fatídica i pobre conclusió del que és la

qüestió catalana. Segurament majoria a Catalunya,

molts catalans es consideren que són (que som) una nació. I si hi ha una na-ció, en el sentit preconstitucional del terme, vol dir que a Espanya n’hi més d’una. Només cal revisar la història per comprovar com va néixer aquest Estat a fi nals del segle XV. És per tant un gran error explicar Espanya desvinculant-la del seu origen confederal. I més quan no només la història ens ho demostra sinó que la gran imatge de la Unió Eu-ropea ens interpel·la dia sí, dia també, per analogia, si Espanya no és en el fons una unió de nacions a menor escala.

Mentre els catalans siguin una nació (que com a organisme viu pot desaparèi-xer), la realitat s’anirà estavellant contra la construcció de la visió d’Espanya com a formada per una única nació. Una cre-ació, aquesta darrera, deutora tant de la voluntat uniformitzadora de la teoria política de certs autors de la Il·lustració com de la seva continuïtat en el libera-lisme centralista francès i espanyol.

The question is com ens expliquem, com expliquem l’existència d’Espanya.

Unes explicacions que tenen conse-qüències. A més artifi ciositat, a més allunyament de la realitat, més animo-sitat. La pilota està, sobretot, al terrat de “Madrid” i pot fer tard si no vol evitar l’augment de l’independentisme pacífi c i democràtic.

Si els catalans som una nació, el Dret Natural ens dóna, com a poble, el dret de l’autodeterminació. Una autodeter-minació que es pot concretar en diver-ses formes legítimes (autonomisme, federalisme, confederalisme, indepen-dentisme...). Aquí la democràcia juga i ha de jugar el seu paper respectant la premissa que l’àmbit de decisió és Catalunya, la terra on viu aquesta nació anomenada dels catalans.

Ara bé, si la millor defensa a l’auto-determinació civilitzada és l’apel·lació al Dret Natural i a la seva jerarquia de drets, no fem trampes i anem fi ns el fi nal. Defensem també el Dret Natural a la Vida dels concebuts i encara no nascuts, que també formen part d’una nació, aquí la catalana. No fos el cas que defensés-sim a tota ultrança la vida nacional però la retalléssim per a la vida individual.

RAMON REIXACH

Historiador i economista

VIA FORA!

LLEVANTADESLLEVANTADES

JORDI SURINYACI ROMANS

Advocat

Rescat, independència i Onze de Setembre

És del tot irrellevant si els nous indepen-dentistes ho són per acció o per reacció, el que compte és que som molts els que considerem que no essent possible en democràcia, un estat plurinacional i plurilingüístic, l’únic camí és optar per l’estat propi. Que siguem molts, no vol dir que siguem sufi cients. Això només es pot conèixer a través d’una consulta amb garanties democràtiques. No tenim cap dada objectiva per pensar que els favora-

bles a la independència siguem majoria, tot i que hi hagi estudis demoscòpics que ho confi rmin. Per tant, com que queda molt per fer, és essencial tenir una es-tratègia que sumi voluntats. La història demostra que són poques les oportuni-tats per assolir l’objectiu, per la qual cosa serà millor no deixar-nos arrossegar per superfi cials fl amarades o per interessats càlculs electorals. És hora d’actuar amb intel·ligència. Ells tenen més mitjans, més experiència i més coneixement dels mecanismes que té un estat per a gene-rar forats a la reraguarda. Per això és im-portant mantenir la unitat de la societat civil evitant que es divideixi en bàndols oposats. La independència és un pro-jecte que ha d’interessar a tothom, sigui quin sigui el lloc de naixement, la llen-gua que es parli o els lligams emocionals i familiars que raonablement es compar-teixen amb Espanya. Cal entendre que el paper de les institucions catalanes i

el de la societat civil són diferents i que tothom és útil per aconseguir l’objectiu. No té sentit fotre-se’n del paper de la Ge-neralitat i alhora mantenir que la decla-ració unilateral d’independència s’haurà de fer des del Parlament, que és –agradi o no–, una institució autonòmica. Preci-sament el paper de les institucions, hau-ria de fer entendre, per més legítima que sigui la crítica que se’n faci, que el govern català s’hagi vist obligat per assegurar la gestió del mentrestant a demanar recur-sos al Fons de liquiditat autonòmic. Tot i la contradicció que suposa, la decisió és una constatació del fracàs de l’estat autonòmic. En aquest context arribem a l’Onze de Setembre, quan es farà visible la desconnexió de molts catalans cap tot allò que ve de ponent. El problema de l’endemà serà veure si el gruix és sufi ci-ent per saltar la paret constitucional o si caldrà agafar encara més impuls, per a fer el salt defi nitiu en els propers anys.

24 SETEMBRE 2012 TRIBUNAMARESMEOPINIÓ

A la refl exió que es proposa fer el CoN-CA, Consell de la Cultura i les Arts, so-bre la possibilitat que obres escrites en castellà, per autors residents al Princi-pat, puguin optar als Premis Nacionals de Cultura de Catalunya, li cal i li caldrà un gran mirament que consideri la me-mòria històrica del pensament en rela-ció a la producció literària catalana, la coherència quant al modifi cador naci-onal que ostenten els premis i també la realitat basada en l’opinió d’aquells que, aplegats o no en associacions d’escrip-tors, s’han mantingut fi dels a la llengua catalana, l’idioma nacional.

Què en dirien de la possibilitat anun-ciada pel CoNCA, polítics com J. Pa-llach, Coll i Alentorn o Heribert Barre-ra? Què en pensarien intel·lectuals com

Joan Triadú, J. M. Ainaud de Lasarte i Josep Benet? I del ram dels escriptors, quina seria l’opinió sobre aquest fet de Joan Sales, M. Martí Pol o Emili Tei-xidor? Lingüistes d’alta volada tindrien quelcom a dir-hi, també: F. De B. Moll, Joan Solà i R. Aramon. I del món em-presarial, quina seria la reacció entre els fundadors d’Òmnium Cultural: J. B. Cendrós, J. Vallvé, L. Carulla i P. Riera, que tant van maldar per la llengua i la cultura sense equívoc possible.

Totes les personalitats esmentades han traspassat. Han deixat, però, un testimoni un pensament que s’haurà de tenir molt present. La relació feta, no és que sigui incompleta, que ho és per ne-cessitat, sinó que ha estat condicionada per la coneixença o col·laboració perso-nals que vaig tenir en diversos projectes amb aquestes persones que per a mi han estat un referent.

La nació és la llengua, la llengua és la meva pàtria, han deixat dit molts escrip-tors (C. Cardó, J. Fuster...). Si un premi literari té caràcter nacional la primera condició que ha de tenir és la concordan-

ça entre llengua i literatura. Es tracta de qualitat, s’ha de premiar l’obra de més qualitat sense distinció, s’ha dit. Ens sem-bla, doncs, que no hi ha reconeixement possible en el marc d’uns premis nacio-nals de literatura catalana, si no s’expres-sen en l’element que substantiva la nació, si no està escrita en la llengua pròpia.

Per acabar exposaré encara algun altre pensament, sempre amb l’esperit d’ajudar a la refl exió. Els escriptors en castellà a Catalunya, van triar ells ma-teixos la llengua de la seva obra. Ningú no els va obligar a aquesta tria. La majo-ria d’escriptor catalans, van ser formats

en castellà a les escoles i hagueren de fer un aprenentatge no fàcil per escriure en català –gramàtica, morfologia lèxic, es-til, etc.– o bé aprendre’l per escriure-hi.

El reconeixement que tenen els es-criptors en castellà a Catalunya per part del govern espanyol es troba molt lluny de la consideració que atorguen les nos-tres institucions als escriptors nostrats quan han merescut un premi a casa nos-tra o han publicat una obra de valor ob-jectivament reconegut.

A l’hora d’atorgar una consideració nacional es pot posar tota la producció literària en un mateix calaix?

GarrofesOpinar, sembla, si més no, per la gran quantitat d’opinadors que hi ha, quel-com fàcil i d’abast universal. Perquè, de fet, un cop posats, tothom té una opinió determinada sobre sigui quin sigui l’afer a opinar. Bé, tothom no, que sempre hi ha aquell lloable percentat-ge dels qui “no saben, no contesten”. I dic lloable, perquè si hom no sap, doncs, sempre serà millor callar que no pas dir qualsevol bestiesa; i si tot i sabent, un no vol dir res, també té tot el dret a emparar-se en el silenci.

Altra cosa, però, ja no és tant trobar, sinó, encertar sobre què opinar. I, de veritat, en ple més d’agost, mig de va-cances i amb la calorada que pega, us ben asseguro que no és pas fàcil. De pri-mer m’han passat pel cap un grapat de situacions d’aquelles més banals i que per tant podrien ser considerades més estiuenques, com ara, la difi cultat per mantenir la verticalitat quan hom vi-atja dret en un autobús per Barcelona, o bé la gairebé impossibilitat de sortir amb dignitat de dins del sigui el model de cotxe escollit, i fi ns i tot, què fa jugar solitàriament un solitari a fer solitaris, quan ho fa dins d’un casino ple d’altres

No tot ha de ser negatiuNo tot han de ser alertes, alarmes per situacions d’alt risc. No tot ha de ser negatiu. La veritat és que en els dar-rers anys –perquè ja en portem uns quants– aquesta és la tònica de la ma-joria d’informacions que ens arriben per tots costats.

Ho estem passant malament. És cert. No n’hi ha cap dubte. Ens toca viure una situació de crisi econòmi-ca com mai. S’han acabat les vaques grasses. S’han acabat les grans disbau-xes econòmiques. Menys trens d’alta velocitat que no tenen pràcticament usuaris, menys aeroports que no s’uti-litzen, perquè no tenen raó de ser i menys de tot. Per què? Doncs perquè no som rics i també perquè no hem sabut fer bé les coses quan tocava. Ara estem pagant-ne les conseqüències. Una crisi que de moment no té atu-rador i que ens està posant les coses molt difícils.

Són habituals les notícies dolentes en temes d’economia. Són dolentes també quan es refereixen a les con-seqüències que comporten les mesu-

taules a vessar de jugadors.Però, quan ja anava a deixar cór-

rer la meva enjogassada imaginació, m’ha sobrevingut un remordiment de consciència que em fa ara rectifi car i acabar parlant de quelcom molt més transcendent.

Tenim gairebé a tocar un imminent 11 de setembre que tot fa preveure molt especial i que fi ns i tot segons quan estigueu llegint aquest ja haurà passat. Som molts els qui esperem fer història en aquesta Diada, i espero no equivocar-me en pensar que no només ho serà per aquells qui volem, sinó que passarà a la història per a tothom. Per això em treu de polleguera, veure com d’una clara convocatòria de massiva manifestació gens inequívoca en quant a què reivindicar durant la mateixa, hi hagi qui en vulgui treure profi t perso-nal per defensar el fet de perpetuar la discussió sobre el sexe dels àngels. No és cosa meva esbrinar si els àngels són mascles o femelles, ni si conviuen en-tre ells mantenint pactes de resclosit autonomisme o bé al·lucinant utòpics federalismes.

De petit recordo haver sentit per boca dels qui havien passat fam durant la guerra, que les garrofes tenien gust a xo-colata. Jo no les he tastat mai, però avui mateix veient una pel·lícula, he escoltat en un diàleg com una dona li preguntava a una altra si sabia de què tenien gust les garrofes. En rebre com a resposta: “de xocolata”, la qui havia fet la pregunta, ha puntualitzat: “de decepció”. Catalunya està farta de menjar garrofes, ara ja li toca gaudir de la xocolata.

res que pren el govern de l’Estat per complir amb les exigències de la Unió Europea.

De tot plegat, potser que no en par-lem més. Hem passat l’agost estressats per aquest bombardeig d’alertes i alar-mes. Fem un parèntesi i deixem tota aquesta part fosca i negativa perquè també tenim, almenys els mataronins, algun motiu que ens pot fer oblidar encara que sigui per uns moments tota aquesta història.

Dues waterpolistes mataronines, la Roser Tarragó i la Marta Bach, del Centre Natació Mataró, guanyen la medalla de plata en les Olimpíades de Londres. Un fet històric que diu molt en favor d’aquestes noies de casa. Els comentaristes esportius han deixat constància en les seves cròniques d’aquest esdeveniment esportiu mar-cat per l’efi càcia d’un conjunt que mal-grat ser la primera vegada que compe-tien en uns Jocs Olímpics han confi r-mat la fortalesa i excel·lent preparació de totes dues jugadores mataronines.

Els resultats assolits per aquestes dues noies de casa nostra són una de-mostració clara del que podem acon-seguir i on podem arribar tots plegats si de veritat ens ho proposem. Sabem, ho apuntàvem en començar, que es-tem davant d’una situació complexa, difícil, però hem d’estar segurs que si ens ho proposem serem capaços de sortir-nos-en.

Roser Tarragó, Marta Bach, l’enho-rabona pel vostre èxit. Un èxit meres-cut, perquè heu sabut guanyar-lo, amb treball, molta dedicació i amb il·lusió.

TRIBUNA DE LA MEMÒRIA

MANUEL ROCA I CUADRADAPeriodista

JUGANT A ESCRIURE

FERRAN PLANELL

Escriptor

Pensament històric i realitat actual

JOAQUIM ARENAS I SAMPERAPedagog i escriptor

Enric Casasses, guanyador del Premi Nacional de Cultura 2012, en l’apartat de literatura.

25 TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2012 OPINIÓ

TRIBUNA Maresme ofereix, en col·laboració amb l’associació cultural Valors, aquests articles publicats en la revista de reflexió i diàleg que edita mensualment aquesta entitat. Trobareu més articles i informació a www.valors.org

TRIBUNA AMB

Diuen que els grecs, i par-ticularment els estoics, consideraven la Prudència com la “mare” de totes les virtuts. Identifi cada amb la deessa Metis del món clàs-sic, la Prudència es podria defi nir com la capacitat de jutjar correctament, sense precipitacions, ni temeritats, les situacions més delicades... tenint en compte sempre els sentiments i els drets de les persones.

En els temples antics dedi-cats a la Prudència es reque-ria el més absolut i assossegat dels silencis. I simbòlicament s’hi sembraven plantes que eren conegudes pels seus efectes sedants i tranquil-litzadors. També els nostres temples cristians han volgut esdevenir espais referencials de serenor i de pau.

Prudents però coratjosos devien mostrar-se Confuci, Buda, Jesús, Mahoma o qualsevol altre capdavanter religiós a l’hora de presentar els seus missatges. O cientí-fi cs, com Copèrnic i Galileu quan manifestaren les seves teories heliocèntriques, ar-raconant interpretacions fi ns llavors indiscutibles. O quan, més tard, Pasteur, Fleming o Freud, desvelaren els seus

descobriments, regirant els continguts del saber conegut fi ns aquells moments de la història.

O Locke, Rousseau o Montesquieu... quan obriren nous camins en el món de l’Antic Règim. O, traslladant-nos a escenaris més actuals, quan Robert Schuman, Jean Monnet o De Gasperi... co-mençaren a intuir una idea excepcional d’Europa, avui qüestionada més que mai i greument afectada per la

crisi econòmica.Prudència, serenor, caute-

la. Mots edifi cants i compla-ents, susceptibles, però, de transformar-se per deixade-sa o per manca de voluntat, en por, indecisió, basarda i immobilisme, que vénen a ser precisament els seus antònims o contraris. En defi nitiva, precaució i decisió assenyades. Però també, i ara més que mai, atreviment, audàcia i sobretot coratge polític.

RAMON SALICRÚ I PUIG

Prendre’s les coses amb fi lo-sofi a connota serenor i luci-desa. La fi losofi a encara el món distanciant-se’n, perquè l’immediat ofusca, atordeix o és ingrat. La fi losofi a és anàlisi ponderada del món, i orientació prudent de l’acció, avaluats escenaris i resultats.

A Plató, la prudència és la virtut de l’ànima racional, que ha de governar el geni impulsiu de l’ànima irascible i les tendències somàtiques del cos. Aristòtil fa de la Phronêsis (molt propera a la prudència) el nucli de la fi losofi a moral i política. L’humà és l’únic que té ànima racional, que ha de comandar l’ànima sensitiva (caracterís-tica dels animals) i la vegeta-tiva (pròpia dels vegetals). La raó és així saviesa pràctica, que ens governa i autodisci-plina. El terme llatí pruden-tia accentua la previsió de la saviesa. Descartes hereta la prudència, quan supera el dubte metòdic i troba el penso, doncs existeixo que li mostra el sentit comú, le

bons sens (segons Descartes, la cosa més ben repartida del món).

El seny és un valor que s’associa a un determinat registre identitari català. El seny tempera el comporta-ment, s’adona dels errors i fa veure allò que ens cal. Usem ara el seny per a distanciar-nos de la crisi desfermada el 2008 a Catalunya i a Europa, i mirem el què:

Potser la nostra manera de veure el món ha d’evolucio-nar i canviar. Potser les so-cietats humanes canvien. Si no canvien, moren. El canvi social fa palesa la feblesa de les referències a l’ús. La crisi és un fi asco d’experts econo-mistes i polítics ofi cials, i de corrupcions i descrèdit d’al-gun Estat-problema europeu. Volem morir com a societat? Mirem allò que és valuós i que té raons i fonament. Bandegem el conservado-risme, que és aferrar-se a no canviar res per por a allò nou. Al poder ja li està bé el con-servadorisme, és a dir, seguir igual. Per tant, segurament és forassenyat no impulsar allò que ens cal.

ALBERT BOTTAProfessor de � loso� a i ètica

De la prudència al coratge Prudència, conservadorisme,i crisi

GASTRONOMIES26

Món legal

PRODUCTES DE LA TERRA

El tomàquet, producte gastronòmic de referència per a la cuina localEl tomàquet del Maresme dóna molt de joc a la cuina i, com a mostra, les propostes que ens han presentat els restauradors i xarcuters de la comar-ca en la vuitena edició de les Jornades Gastronòmiques del Tomàquet que van concloure el 31 d’agost. Com a en-trant, combinat amb el plat principal i, fi ns i tot a les postres, el tomàquet produit a les hortes maresmenques és cada vegada més apreciat pels cuiners i cuineres. Cada varietat aporta gustos i textures capaces de sorprendre els paladars més exigents.

I FIRA DEL TOMÀQUET DEL VALLÈS

D’altra banda, el dies 25 d’agost i 8 de setembre de 8.00 h a 14.30 h el Centre Cívic La Fàbrica de Santa Eulàlia de Ronçana acull la III Fira del Tomàquet del Vallès. La Fira vol donar a conèixer el procés de recuperació de les varie-tats antigues de tomàquet que trobem

al Vallès i els productors que les han introduït als seus cultius. Hi haurà pa-rades de venda de tomàquets, oli i pa i activitats lúdiques i educatives que te-nen com a objectiu apropar els visitant

a l’agricultura local i a l’alimentació de proximitat i de temporada. El programa inclou visites guiades a l’Hort de l’Es-pelt, on l’Associació Llavors Orientals ens explicarà el procés de recuperació de les varietats locals d’horta i de mon-getes, i tastos de les varietats antigues de tomàquet recuperades. També hi haurà xerrades sobre l’ús de plantes aromàtiques als horts, la presentació d’un estudi sobre la recuperació de la mongeta del carai, una xerrada sobre el conreu del cànem i activitats artísti-ques per a nens i adults.

La III Fira del Tomàquet s’orga-nitza amb la col·laboració de l’Ajun-tament de Santa Eulàlia de Ronçana, de l’Associació Llavors Orientals i del Convívium Slow Food Vallès Oriental i amb el suport econòmic de la Diputació de Barcelona mitjançant la Xarxa Productes de la Terra.

Text: Consell Comarcal Maresme

Tothom qui vulgui acostar-se a l’Ok-toberfest, a la capital del Maresme, Mataró, la trobarà ubicada a l’espai Laia L’Arquera des del dijous 6 de se-tembre fi ns al proper dissabte 15 de se-tembre. L’horari d’obertura és els dies laborables a partir de les 19 h i dissabte i diumenge des de les 13 h. L’entrada és lliure i gratuïta. L’esdeveniment, se-gons expliquen els promotors d’aques-ta autèntica festa de Baviera, està pen-sat per a tota la família, en el qual la diversió i el bon ambient són els prin-cipals protagonistes.

L’Oktoberfest és una festa alemanya que té els seus orígens a l’octubre de l’any 1810, amb motiu de la celebració de les noces entre el príncep Lluís I de Baviera amb la princesa Teresa de Saxònia-Altenburg. Aquestes noces reials a les quals van ser convidats els habitants de la ciutat de Munic i la qual va ser acompanyada d’una carre-ra de cavalls, va tenir tant èxit entre els assistents que a l’any següent va tornar a repetir-se anomenant-la Oktober-fest, festa d’octubre. Amb el pas dels anys, aquesta festa anual va créixer en popularitat i va arribar a ser una de les

festes més grans del món, en la qual el folklore i la diversió es converteixen en els protagonistes.

L’empresa Bavaria Wiesn Events porta a Espanya aquesta festa amb més de 200 anys de tradició, en una elegant carpa de més d’1.200 m2 decorada com les carpes que es munten en l’Oktober-fest de Munic, predominant els colors blau i blanc, que són els de la bandera bavaresa, amb una tarima de fusta a tot el terra i llargs bancs que vesteixen al costat d’unes boniques corones gegants.

A l’interior trobarà el veritable am-bient de l’Oktoberfest amb la seva música, els balls típics, en els quals també es convida el públic assistent a participar i ballar al ritme de l’Ok-toberfest. I l’animador i DJ Alemany, guiarà el públic a través de la història, costums i la tradició germana. La festa ve acompanyada de tradicionals plats bavaresos com les salsitxes bavareses: Bratwurst, Frankfurt o Weisswurst i el conegut garró de porc acompanyat de puré de patates i xucrut.

Oktoberfest, l’autèntica festa de Baviera a Mataró

LA PROPOSTADE L’ÀVIA REMEI

Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta culinària de la popular cuinera mataronina Àvia Remei. Pots trobar més receptes seves a la web www.aviaremei.com

INGREDIENTS: Ossobuco; Oli i Sal; Mantega; 1 lli-mona; 1 ceba; cebetes; 2 o 3 pastanagues; 3 tomà-quets; Herbes (farigola, sajolida i llorer); Vi blanc sec o de taula; Brou de carn o aigua; Alls i juliverts; Farina blanca; Pebre; Ametlles (si fem picada).

PREPARACIÓ: Agafem els talls d’ossobucco i fem un tallet pel cantó a l’amplària perquè en fregir el tall la carn no s’encongeixi. En un paella escalfem oli. Passem els talls per farina blanca i els fregim. Un cop fregida la carn, la guardarem a part. Colem l’oli i sofregim una ceba grossa. Després afegim els tomàquets partits per la mei-tat, les pastanagues trossejades, les herbes i la raspadura de llimona.

A continuació tornem la carn a la cassola. És igual que ens quedi un tall sobre l’altre, ja que només es tracta que la carn es cogui, ja la posa-rem bé més endavant. Tirem el vi blanc, el brou o l’aigua i una mica de pebre. Tapem la cassola i deixem que cogui aproximadament 1 hora, fi ns que la carn estigui tova. Posem cebetes a bullir amb poca aigua, la justa perquè les cobreixi, amb una mica de mantega, unes gotes de suc de llimona i sal. Agafem l’oli sobrant de fregir la carn, colat, i saltegem les cebetes, que guarda-rem per a guarnició. Traiem la carn de la cassola i la posem en una de més gran per tal que, ara sí, els talls quedin bonics i ben posats. Traiem les herbes del suc i ho triturem tot procurant que quedi molt ben colat.

Després ho tirem per sobre la carn i les ce-betes, que ja tindrem repartides per sobre. Espolsem per sobre una mica de julivert picat, i si volem es pot fer una picada. És un plat de bona presentació i molt bo, però ens l’hem de menjar quan estigui ben calent.

OSSOBUCO AMBSALSA I CEBES

Vi negre de criança. Varietats Caber-net Sauvignon, Merlot i Syrah.

ELABORACIÓ: Raïms escuats, fer-mentats a 28ºC. Criança de 12 mesos en dipòsit i 15 mesos en bóta de roure francès Allier i roure americà Ohio.

NOTES DE TAST: Brillant en super-fície. Capa mitjana-alta i tonalitat vermell robí. Elegant aroma de cri-ança, de bona intensitat, especiat. Llaminer a boca, amb bon equili-bri acidesa-tanins. Vellutat, de re-trogust ampli i bona persistència.

Acompanya bé la xarcuteria a base de curats i embotits, carns, cacera i formatges cremosos. Se serveix entre 16-18ºC i conté un grau alcohòlic de 13% Vol.

Vi negre de criannet Sauvignon, Merlot i Syrah.

ELABORACImentats a 28mesos en dipbameric

NOTES DE TAST:fvermell robanLlaminer a boca, amb bon equili-bri acidesa-tanins. Vellutat, de re-

ROURE NEGRE “3 CEPS” CRIANÇA

APUNTS27

MÓN LEGAL

Nova reforma dels lloguers: versió 2.0

Recentment ha estat aprovat l’An-teproyecto de Ley de Medidas de Flexibilización y Fomento del Mercado de Alquiler de Viviendas, que haurà de passar el tràmit parlamentari per la seva definitiva aprovació i entrada en vigor.

Amb aquesta enèsima reforma del mer-cat de les vivendes de lloguer, el legislador torna a buscar un millor equilibri entre els drets de propietaris i llogaters i donar més seguretat jurídica a les seves relaci-ons. Malgrat la bona voluntat al respecte, se’m presenten dubtes sobre l’efectivitat d’aquestes reformes, ja que altre cop no es tracten els problemes de fons que afecten

els lloguers en aquest país, els quals pre-senten una taxa força baixa en relació als països del nostre entorn.

La reforma pretén, principalment, do-nar solució al problema dels massa fre-qüents impagaments de les rendes per part d’alguns llogaters, sobretot els con-siderats morosos professionals, que van ‘saltant’ d’un lloguer a un altre, deixant un reguerol de deutes darrere seu i sense que hagi una normativa estricta que posi fre a aquests casos de dolosa insolvència personal. Així, es preveu un termini de 10 dies per desnonar el llogater morós a partir del seu requeriment i sense que

hagi fet efectiu el pagament o manifesti raons fonamentades sobre la falta de pagament. Per desgràcia, a la pràctica els problemes de no ser positiu aquest requeriment farà que el desnonament segueixi endarrerint-se uns quants me-sos, en la meva opinió. Altres reformes proposades són la facultat del llogater de renunciar al contracte sense obligació de pagar una indemnització; la del propie-tari envers la recuperació de la vivenda en casos de precisar-la per ell o famili-ars pròxims; la fixació d’una pròrroga forçosa més curta (tres anys en lloc dels actuals cinc); el reforçament dels efectes jurídics de la inscripció del contracte de lloguer en el registre de la propietat; un millor tractament de les reformes fetes pel llogater en l’immoble, als efectes de poder acordar les parts la seva compu-

tació a compte de la renda de lloguer; la possibilitat de fixar una modalitat de revalorització de la renda de lloguer al marge de la variació de l’IPC…

Aquesta enèsima reforma legal dels lloguers, en definitiva, pretén millorar una relació contractual entre propie-tari i llogater que, per desgràcia, queda massa vinculada a l’actual situació de crisi econòmica, la falta d’una cultura del lloguer més arrelada en aquest país i una normativa massa permissiva amb els llogaters morosos ‘professionals’. El temps dirà si aquesta vegada les modifi-cacions permeten millorar aquesta situ-ació del mercat de l’habitatge de lloguer en benefici d’uns i altres.

XAVIER CASAS MARTÍNEZJCM ADVOCATS. www.jcmadvocats.es

L’anunci de l’Ajuntament de Barcelona i del Ministeri de l’Interior de prohibir definitivament la circulació en bicicleta per les voreres enceta un debat potent: si les bicis han de circular per la cal-çada, llavors cal treure espai al cotxe i regular-ne l’accés a les vies, tant ur-banes com interurbanes. Si es fa serà un important pas endavant, si no es fa només s’augmentarà la inseguretat dels ciclistes.

Sempre ens hem mostrat d’acord a evitar la circulació de bicicletes per les voreres. Les voreres són per als vi-anants, la baula més dèbil en la cadena de la mobilitat urbana, i cal ser escru-polosament respectuós amb el més dè-bil. Però treure les bicis de les voreres, sense més ni més, comporta problemes afegits que afecten la seguretat dels ci-clistes.

Si, a partir de ben aviat, cal circular sempre per les calçades, això vol dir que les bicicletes passen a ser considerades com a vehicles? Si són vehicles vol dir que s’hauran d’atenir a la normativa ge-neral dels vehicles (matrícula, certifi-cació de tràfic i d’indústria, ITV, llums, obligatorietat del casc a tot arreu...). Si són considerats uns vehicles especials, cal redactar en paral·lel una normativa especial.

Però el problema més gran és haver de compartir la calçada amb els automò-bils. Ni això és Dinamarca o Holanda, ni tenim espai ni diners per a fer carre-teres per a bicis. O sigui que tots hem de circular per la mateixa via, cosa que ens sembla lògic i correcte. Per a circular per la mateixa via cal, imperiosament i en primer lloc, que els automobilistes siguin educats en el respecte radical al

més dèbil, que els ciclistes acomplei-xin la normativa a dreta llei i que tots plegats coneguin el codi de circulació (sic!). Fins que això no passi, multar una pacífica família que circuli per la vorera d’una d’aquestes amples avingu-des d’accés a algunes ciutats mitjanes on, en tenir quatre carrils separats els cotxes van com si circulessin per una autopista, no tindrà cap valor moral. I ja veurem què en diria la justícia ordinària o el Constitucional.

Treure les bicis de les voreres sense més ni més, i a costa de la seguretat dels seus usuaris, és una actitud autoritària i clarament restrictiva; una agressió institucional als ciclistes. Ja es poden espavilar l’alcalde Trias, el regidor Freixedes i el ministre Fernández Díaz a posar-se a fer classes d’educació vial als conductors d’automòbil. I de passa-da que els en facin de bons modals.

DIES DE BICI

Les bicicletes i les voreres

RAFAEL VALLBONAwww.diesdebici.blogspot.com.es

RÀDIO

Radio Tele Taxi celebra el seu 30è aniversari

Aquella incipient iniciativa nascuda el 1982 com a mitjà d’informació dels usuaris del servei de Taxi du-rant el Campionat Mundial de Fut-bol a Barcelona, ha esdevingut un grup de comunicació multimèdia de referència, amb forta presència en els nous formats digitals.

El proper diumenge 9 de setembre ho celebren amb un acte carregat de solidaritat amb els més desfavorits, perquè l’efemèrides no quedi al mar-ge de la situació de crisi actual. Or-ganitzen un macro festival musical al Parc Aquàtic d’Illa Fantasia, amb noms de referència del panorama musical actual, que es combinarà amb una jornada de recollida d’ali-ments a favor de la Fundació del Banc dels Aliments.

ADOPTA’LSAquests animals estan esperant la seva segona oportunitat. Ajuda’ns a trobar-los una família que els faci oblidar el que han viscut!

Informeu-vos [email protected] 902 908 043

www.protectoramataro.orgBOMBER: de mida petita, grandet d’edat però en-cara amb molt per donar, juganer i molt simpàtic, vine a conèixe’l. Necessita una llar. Refugi Cal Pilé Crta NII, Km 648,4 Mataró

El BIBLOS va entrar de cadellet a la protectora i no-més ha sortit un cop en adopció, en què va ser edu-cat amb reforç negatiu. És un gos que només vol viure la vida de cadell, ja donat que s’ha passat la meitat de la seva vida a la gàbia i l’altra meitat amb una educació potser massa dura per un cadellet. Té molta vitalitat i és molt sociable amb tothom. Refugi Cal Pilé Crta NII, Km 648,4 Mataró

AMETLLA, va entrar que era gairebé un cadell, però com que era una mica poruga ningú no la va adoptar, passen els anys i ara que ja és adulta continua veient la vida com passa entre reixes. Només necessita una família tranquil·la que visqui a un lloc tranquil, i si visqués amb un altre gos se-ria ideal. Refugi Cal Pilé Crta NII, Km 648,4 Mataró

28

Aquesta secció és una selecció dels actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes que surt publicat TRIBUNA Maresme. La recepció de les propostes per a l’agenda és fins al dia 20 del mes en curs, al correu [email protected].

PROPOSTESE L M A R E S M E M E S A M E S

DIVERSOSCINEMA

EL MANOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINESCinefòrum: Mondovino. Divendres 28 a les 18:30h. Es visionarà la pel·lícula Mondovino i, a continuació, es comentarà entre tots els assistents amb una copa de vi DO Alella a la mà. La xerrada estarà conduïda per la sommelier Gemma Ferran. Entrada gratuïta.

PREMIÀ DE DALT. SANT JAUMENobbs. Divendres 21 a les 22h.

TEIÀ. CMC LA UNIÓProjecció del documental Fake orgasm. Divendres 14 a les 20.30h. Una reflexió sobre la sexualitat.

TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADORProjecció del documental Distancias. Divendres 28 a les 22h. De Mariona Guiu i Lina Badenes. Ens aproxima a l’opció indicidual de romandre en un país, Cuba, malgrat que la majoria de la família i els amics són fora. Al final de la projecció po-drem parlar amb les directores i guionistes.

Pompeu Fabra a presentar-lo en format acústic i a explicar-nos una miqueta aquest procés que han dut a terme als estudis Nautilus Recordings d’Arenys de Mar.

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUMEPep Sala. Concert bàsic. 25 anys de SAU. Dissabte 15 a les 19h. Concert Benèfic. Els guanys seran lliurats a una ONG de Premià de Dalt a favor de les persones necessita-des del poble. Preu 15€/seient. Nens fins 12 anys, 5€ sense seient. Entrades secreta-ria Sant Jaume a partir del 3 de setembre.

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUMEPlaybacks, a càrrec del grup Il·lusions Diumenge 16 a les 18h.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTATHomeless. Divendres 14 a les 22.30h. Formació de sis musics del Maresme que destaquen pel seu rock sureny i un country tradicional.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTATMadamme La Rouge. Divendres 21 a les 22.30h. Banda de pop-rock amb composicions musicals pròpies, amb influències dels grups com Los Rebeldes, Fito y Fitipaldis, Mclan, y cantautor com Quique González, Antonio Vega y Joaquín Sabina. En les seves actuacions també fan referència a temes clàssics de Hardrock dels anys 60 i 70.

PREMIÀ DE MARGafarrock. Festival de Rock del Premià Jove. Dissabte 15.Vine a gaudir de bona música tota la tarda i fins ben entrada la nit! Més informació al facebook del Premià Jove i al web www.premiajove.net.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTATConcert de música de cambra. Divendres 28 a les 21h. El Trio Art interpretarà obres de Mendelssohn i Xostakòvitx. Presentarà el concert Joan Vives. Les entrades es podran adquirir per internet o a la taquilla de l’Amistat. El dia del concert, al vestíbul es podran adquirir tiquets per compartir un pa amb tomàquet amb els intèrprets.

VILASSAR DE MAR. CASA PAIRAL.Sardanes i balls vuitcentistes amb la co-bla Iluro. Dissabte 15 a les 17.30h. Organit-za: Amics de la Sardana.

CONCERTS

CABRERA DE MAR. PLAÇA NOVASardanes. Dimarts 11 a les 18h. Amb la Nova Vallès.

EL MASNOU. PLAÇA D’OCATANit d’Havaneres i Rom 2012. Dissabte 22 a les 21h.

EL MASNOU. PLAÇA D’OCATABallada de ‘swing’. Diumenge 23 a les 18h. Balleulindy hop amb els discjòqueis de LindyHop.cat.

MATARÓ. CLAPEmili Baleriola. Dijous 20 a les 22h. Preu: 5 € anticipada / 8 € taquilla.

MATARÓ. CLAPThe Blended Blues Company + Jo Jo Bandarra. Divendres 20 a les 22h. Preu: 5 € anticipada / 8 € taquilla.

MATARÓ. CLAPRed Bears + Yellow Bricks. Dijous 27 a les 22h.

MATARÓ. CLAPThe Eyes + Hyde Abbey + Crisix. Diven-dres 28 a les 22h. Preu: 6 € anticipada / 9 € taquilla.

MATARÓ. CLAPAleph Cuántico + Panoramica. Dissabte 29 a les 23h. Preu: 4 € anticipada / 6 € taquilla.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALConcert de Moisès Bertran. Diumenge 23 a les 12h. El compositor mataroní Moisès Bertran presenta el segon CD monogràfic editat per la discogràfica Columna Música. Presentació musical a càrrec de les sopra-nos Rosa Mateu i Mònica Luezas, acompa-nyades al piano per Moisès Bertran.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍCicle de concerts de cambra. Viola Violà. Dissabte 29 a les 21h. A càrrec de 4xdo Quartet de violes.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍCicle de sarsuela. La canción del olvido / Els tres tenors. Diumenge 30 a les 18h.

MATARÓ. JARDINETS DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA POMPEU FABRA¡Gracias, ya os llamaremos! Dijous 13 a les 20.30h. Xerrada-concert a càrrec de la banda de punk-pop-rock Bestwishes.Aquest grup mataroní es va crear el 2003 i per poder editar el disc els mataronins s’han sumat a la plataforma de microme-cenatge Verkami on esperen aconseguir els diners per finançar el disc. En l’enregis-trament de l’àlbum hi han col·laborat figu-res com l’escriptor, periodista i músic Kike Turrón, la cantant de Lilith i el guitarrista dels Lax’n Busto, Cristian G.Montenegro.

MATARÓ. JARDINETS DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA POMPEU FABRAPremeditaciones metaquímicas. Dijous 20 a les 20.30h. Xerrada-concert a càrrec de la banda mataronina de pop-rock-indie Aleph Cuántico. Porten un parell d’anys tocant i gestant un repertori propi sota diverses influències, i que ara s’ha plasmat en un EP debut de cinc cançons anomenat Premeditaciones Metaquímicas. De la mà Vern Bueno, periodista de la revista Capgròs, passen per la Biblioteca Pública

DIADA NACIONAL

ALELLA. PLAÇA DE CAN LLEONARTOfrena floral i cantada dels Segadors. Dimarts 11 a les 11h.

CABRERA DE MAR. CAN BARTOMEUExili Cançons en escena. Dilluns 10 a les 22h. A càrrec de la formació polifònica Cor País Meu.

CABRERA DE MAR. PARC DE LES CORTSLectura del Manifest del Correllengua 2012. Dimarts 11 a les 11h. Discurs institu-cional per part de l’Alcalde Sr. Jordi Mir i Boix. A continuació: Ofrena floral a Rafael Casanova. Finalitzada l’ofrena es cantarà Els Segadors amb el Cor Parroquial Sant Feliu.

EL MASNOU. PLAÇA D’OCATABallada de sardanes amb la Cobla Mari-nada. Dilluns 10 a les 22h.

EL MASNOU. PLAÇA DE L’ONZE DE SETEMBREOfrena floral. Dimarts 11 a les 12h.

MATARÓ. PLAÇA DE SANTA ANNABallada de sardanes. Dissabte 8 a les 19.30h. Amb la Cobla Iluro.

MATARÓ. PLAÇA DE RAFAEL CASANOVAOfrena floral. Dimarts 11 a les 10.30h.Amb la participació del Cor Madrigalista.

PREMIÀ DE DALT. PASSEIG DE CAN BALETOfrena floral al monument 11 de setem-bre. Dimarts 11 a les 11h.

TEIÀ. PARC DE CAN GODÓOfrena floral. Dimarts 11 a les 12h. Davant del monòlit de Rafael Casanova. En acabar, Balla-da de Sardanes a càrrec de la Cobla Premià.

VILASSAR DE DALT. PLAÇA 11 DE SETEMBREActe institucional de la Diada nacional de Catalunya. Dilluns 10 a les 21h.

VILASSAR DE DALT. BARRI DE CAN SALVET16a Megadiada de can Salvet. Dimarts 11.

diferents ONG’s.Dinar popular a 8€ adults i 4€ nens. Botiga de tot 1€, venda de flors, manualitats i venda de quadres de l’Asso-ciació d’Artistes.

PREMIÀ DE DALT. PLAÇA DE LA VILAXXIII Marxa a Peu Premià de Dalt – Montserrat. Divendres 21 i Dissabte 22. Venda de tiquets a Instal·lacions Cortada. Preu inscripció 16€. Autocar i assistència 1€ destinat a la Marató de TV3. Sortida divendres 21 a les 20h. Arribada dissabte 22 aproximada a les 14h.

PREMIÀ DE DALT. BIKEPARK LA POMA Happy Ride Weekend La Poma Bike-Park. Dissabte 22 de 10h a 21h. Entre-naments i competicions Dirt Jump MTB (Puntuable Copa del Món FMB) i Pump-Track Mountain Bike. Entrada gratuïta. www.lapomabikepark.com

PREMIÀ DE DALT. PLAÇA DE LA VILA I CADIRA DEL BISBEV Festa Ibèrica. Diumenge 30 d’11h a 14.30h.

PREMIÀ DE MAR. PLAÇA DE L’ENDALETMarxa de torxes per la independència. Dilluns 10 a les 22.30h. Recorregut: plaça de l’Endalet, carrer de la Plaça,Gran Via, Eixample, Esperança, A.Clavé, carrer de la Plaça, i plaça de l’Ajuntament.

PREMIÀ DE MAR. MUSEU DE L’ESTAMPACIÓFestival Laietània. Del 21 de setembre fins al 14 d’octubre. Els caps de setmana, d’11h a 14h, visites guiades a l’exposició “L’Ar-queologia de Premià”.

PREMIÀ DE MAR. ERMITA DE ST. MATEU32è Aplec de St. Mateu. Diumenge 23 a les 11h. A càrrec de la cobles Premià i Sabadell. organitza: Amics de la Sardana.

PREMIÀ DE MAR. MUSEU DE L’ESTAMPACIÓJornades europees de patrimoni. Diven-dres 28, dissabte 29 i diumenge 30. D’11h a 14h, visites guiades a l’exposició “L’Ar-queologia de Premià”.

VILASSAR DE MAR. CARRER SANT JOANSortida de la 8a Burriac Atac. Dissabte 8 a les 21.30h. Organitza: Centre Excursio-nista Vilassar de Mar.

VILASSAR DE MAR. ESCOLA PÉREZ SALA40è. Aniversari de la fundació de la Penya Barcelonista de Vilassar de Mar Diumenge 23 de 9h a 14h. Amb botifarra-da, inflables, Ssstrèpits i activitats diverses.

TEIÀ. PARC ARQUEOLÒGIC CELLA VINARIAVinalia Rustica 2012. Dissabte 15 i diu-menge 16. La Cella Vinaria de Vallmora (Teià) us convida a celebrar la festa roma-na de la Vinalia Rustica. Durant aquesta celebració, que coincidia amb l’inici de la verema en època romana, us proposen visites teatralitzades per conèixer com els nostres avantpassats elaboraven el vi. També podreu reviure el ritual que es feia en honor a Júpiter i els més petits podran trepitjar raïm acompanyats de tota la fa-mília. A més, experimentareu com eren els banquets romans, amb algunes receptes de l’època. I per conèixer una mica més els productes del Maresme, us ofereixen un maridatge de vins de la DO Alella amb els formatges artesans de Can Pujol, de Vilassar de Dalt. [email protected].

ALELLA. PLAÇA DE L’AJUNTAMENT Festa de presentació de la Fundació Tutelar Santa Clara. Divendres 14 a les 17h. Es realitzarà un mural on hi podran participar totes les persones amb pintures de colors que es penjarà a la seu de la Fundació. Berenar, timbalers, capgrossos, música i l’obsequi de la samarreta dels voluntaris i per finalitzar una fideuada!.

CABRERA DE MAR. PLAÇA DE LA FÀBRICALa Verema: Tastet. De 12h a 15h. A càrrec de l’Associació Cabrera és Espectacle.

CANET DE MAR. DIVERSOS INDRETS5a Fira Mercat Modernista. 14, 15 i 16 de setembre. Inauguració i animació a càrrec de Comediants. Fira d’artesania i mostra d’oficis. Espai turístic i cultural: ciutats i oferta modernista. Visita a la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner. Ruta en car-rilet i visita guiada al Castell de Santa Flo-rentina. Rutes guiades pel centre històric i visites teatralitzades. Menús Mondernistes. Sopar popular modernista i tast de vins amb DO Alella. Exposicions, conferències, concerts, contes, teatre. Taller i activitats per a infants i joves. Espai de jocs gegants. Joc de pistes familar: Modernisme pista a pista. Escenaris cafè teatre. Tavernes típiques… www.canetdemar.cat.

EL MASNOU. PARC TEMÀTIC CARAMARXXI Festa del Trenet. Diumenge 16 a les 11h. Circulació del trenet de cinc polzades. Fins a les 13h. Més informació: [email protected].

MATARÓ. TIR ESPORTIU MATARÓTrofeu Generalitat de Recorreguts de Tir ‘IPSC’. Data límit d’inscripció: Diven-dres 14 a les 12h. Es celebrarà al Club de Tir Esportiu d’Osona el 22 de setembre. Inscripcions al Club de Tir Esportiu Mataró, tel: 93 758 87 48.

MATARÓ. PLAÇA DE SANTA ANNAFIRALLIURE. Dissabte 22 de 17h a 21h. De-mostrem que no tot té un preu!!! Recicla irecicla’t. Porta el que vulguis i emporta’t el que vulguis. Participa-hi compartint ob-jectes o/i habilitats personals. Facebook: FIRALLIURE. [email protected].

MATARÓ. CASA COLL I REGÀSEntrada lliure a la Seu Fundació Caixa Laietana.Casa Coll i Regàs. Diumenge 23 de 10h a 12h.

MATARÓ. BASÍLICA DE SANTA MARÍAJornades europees del patrimoni. Dis-sabte 29 d’11h a 14h i de 17h a 20h.Visita a l’orgue i campanar de Santa Maria i portes obertes a les seccions del Museu Arxiu.

PREMIÀ DE DALT. PATI DE SC SANT JAUMEV Festa Solidària. Diumenge 9 a les 10h. Començarà a les 10h esmorzant amb una xocolatada, taules informatives de

29

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRAMirades. Del 7 de setembre al 5 d’octubre. És un treball fotogràfic sobre les múltiples facetes i interpretacions relacionades amb l’acte de mirar com a eix.

MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANA Sant Lluc 2012. Del 13 de setembre al 4 de novembre.

MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANA Josep Serra. Necessitat vital. 30 anys. Del 20 de setembre al 4 de novembre.

MATARÓ. CAN PALAUET10a Mostra d’art jove. Del 21 de setem-bre al 28 d’octubre. Inauguració divendres 21 a les 20h. Exposició dels treballs selec-cionats dels artistes Cristina Ibañez-Tarter, David Mutiloa, Miquel Ollé Aguiló, Jaume Simon Contra.

MATARÓ. CA L’ARENASJosep Munné. Obert al mar. Fins al 23 de setembre. Josep Munné, reconegut autor de marines i deixeble de Jordi Arenas, presenta una selecció de les seves obres més representatives de temàtica marinera.

MATARÓ. CA L’ARENASDues dones i el blau. Del 28 de setembre al 28 d’octubre. Inauguració divendres 28 a les 19.30h. Mostra de dues mataronines, Margarida March, esmaltadora i gravado-ra i Regina Puig, dissenyadora, dibuixant i escultora, en un diàleg obert amb el blau.

PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA JAUME PERICHExposició Personatges, objectes i ani-mals. Fins al 15 de setembre. A càrrec de Jaume Batlle de Castro, Cristina Álvarez Lloscos, Ruth Soria Vidal, Bernat Gómez Lucas i Cristina Benitez Parilla.

PREMIÀ DE DALT. ESPAI ARTS I LLETRESExposició i venda de pintures de Jaume Solà. Del 14 al 23 de setembre. Exposició i venda pro Associació familiars Alzheimer.

PREMIÀ DE DALT. MUSEU DE PREMIÀ DE DALTEls Camins de la Història. Del 21 de setembre al 18 de novembre. Inauguració divendres 21 a les 19.30h.

PREMIÀ DE MAR. MUSEU DE L’ESTAMPACIÓL’Arqueologia a Premià. Una mostra dels principals elements arqueològics de la vall de Premià.

PREMIÀ DE MAR. CENTRE CÍVICExposició de cartells del concurs de cartells de la Festa Major 2012. Del 7 al 27 de setembre.

PREMIÀ DE MAR. CENTRE CÍVICExposició de les fotografies guanyadores del concurs de fotografia de la Festa Major 2012. Del 29 de setembre al 14 d’octubre.

TEIÀ. CMC LA UNIÓMostra de videocreació de Teià. Del 7 al 23 de setembre. Vine i dóna el teu missat-ge al món des de Teià, teniu 1 minut per gravar-lo en vídeo. Inauguració divendres 7 a les 20h. Amb l’actuació en directe de VJ Melarde i DJ Zurda.

VILASSAR DE DALT. MUSEU ARXIU MUNICIPAL100 anys gegants! Fins el 21 d’octubre.Exposició que fa un recorregut pels 100 anys dels gegants de Vilassar.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E. LLUCHSurt el sol a Vilassar de Mar, de Josep Malagarriga Del 14 al 30 setembre. Exposició d’olis sobre la sortida de sol a les platges de Vilassar.

VILASSAR DE MAR. MUSEU MUNICIPALCarme Rovira, la puresa del naïf . Fins el 16 desembre.

EXPOSICIONS

ALELLA. APARCAMENT DEL DOLMEN DE LA ROCA D’EN TONI La fauna del Parc de la Serralada Lito-ral. Diumenge 30 a les 9.30h. Sortida senderista i naturalista per iniciar-se sobre el terreny en el coneixement dels mamífers, ocells, rèptils, amfibis i inverte-brats presents al parc. Gratuït. Cal portar sabates còmodes i aigua. Si voleu també podeu portar l’esmorzar, prismàtics i càmera fotogràfica. Inscripcions i informa-ció al Centre d’Informació de Can Boquet (Vilassar de Dalt).

ARGENTONADescobrim el Priorat. Natura, entitat de mediambient organitza aquesta sortida per descobrir un Priorat diferent, traves-sant corriols per vinyes i oliveres, seguint antics camis de ferradura i coneixent diversos pobles i indrets. Dissabte 6 i diu-menge 7 d’octubre. Més informació: www.naturamaresme.blogspot.com.

MATARÓ. AV. DEL MARESME AMB EL C/DE SANT ANTONIPassejada històrica pel Mataró de 1714. Dilluns 10 a les 19h. Activitat gratuïta. Cal inscriure’s a Òmnium Cultural.

SANT VICENÇ DE MONTALT. LOCAL DE LES ENTITATS (PARKING C/GINESTA)MATINAL FAMILIAR A : POU DE GLAÇ DE LA FAJEDA ( Parc Natural del Montseny). Diumenge 9 a les 8h. Pasarem entre les frondoses faixedes i veurem com s’ho feien per enmagatzemar el gel els nostres avantpassats, i de pas visitarem unes Coves que seràn una aventura per els mes petits. Dificultat Baixa : Per a tota la familia. Desplaçament en cotxe. Cal portar lot. Coordinador: Pep Fané 654 323 421. www.montaltrek.org.

SANT VICENÇ DE MONTALT. LOCAL DE LES ENTITATS (PARKING C/GINESTA)CAMI DE RONDA - GR 92 – COSTA BRAVA. DE PORTBOU A PORT DE LA SELVA. Diu-menge 30 a les 7h.Farem el primer tram del Camí de Ronda i després de passar el Coll del Frare, anirem vorejant caletes plenas d’encant i seguint la Costa amb tot l’esplendor de la Costa Brava. DES-PLAÇAMENT EN AUTOCAR. Imprescindible Reservar plaça abans del 23 de setembre. Dificultat Baixa. Cal portar esmorzar i dinar. Coordinador: Sisku Calopa Tn: 660 328 148. Organitza: MONTALTREK.

TEIÀ. PARC DE CAN GODÓCaminades matinals pel Parc de la Ser-ralada Litoral. Diumenge 9 a les 8.30h. Cada 2n diumenge de mes. No cal apun-tar-te. Porta aigua i esmorzar. Organitza: Club Excursionista Teià.

TEIÀ. PARC DE CAN GODÓ11a Caminada Popular. Diumenge 23 a les 8.30h. És de caire no competitiu, amb un recorregut aproximat de 13km i un desni-vell acumulat de 570 metres que transcor-rerà pels municipis de Teià, Premià de Dalt i Vallromanes dins del Parc de la Serralada del Litoral. En el moment de l’arribada es lliurarà una samarreta als participants i tot seguit podran gaudir de l’esmorzar consis-tent en una botifarrada. Preu inscripcions: 9€. Socis del CET o menors de 10 anys: 5€. Més informació a www.teia.cat/cet.

SORTIDES

ALELLA. CAN LLEONART Xerrada. Dona la xarxa va amb tu”. Dimecres 19. A càrrec de Dones en Xarxa, Dones Ciutadanes. A la sessió s’explicaran els detalls dels dos tallers sobre el funci-onament de les xarxes socials adreçat a les dones d’Alella que es duran a terme durant el mes d’octubre i novembre a l’Escola d’Adults.

EL MASNOU. EL ÚLTIMO CHIRINGOPoesia i música a la platja. Dilluns 10 a les 21.30: Jordi Pàmias, Carles Duarte i Eduard Sanahuja. Dilluns 17 a les 21.30: Gran festa de cloenda amb tots els/les poetes convidats que hi puguin/vulguin assistir-hi i amb els/les poetes que s’hi vulguin afegir. . Les lectures poètiques aniran alternant amb música cantautors. Més informació: [email protected].

EL MASNOU. ELS VIENESOS Eduquem per la convivència. Dimecres 26 a les 19h. Xerrada a càrrec del mestre i psicòleg Esteve Pujol i Pons. Nascut a Sabadell i masnoví d’adopció, parlarà de la importància dels valors i l’educació per poder conviure. Més informació: facebook.com/elsvienesos, [email protected].

EL MASNOU. DAVANT BAIXADOR OCATAUn mar ple d’història. Xerrada històrica. Dissabte 29 a les 19h. Vine a la platja i, acompanyat de les onades, arqueòlegs i alguns tresors (reproduccions arque-ològiques), coneixeràs a fons els grans colonitzadors del Mediterrani. En cas de pluja, aquesta xerrada es farà al Museu Municipal de Nàutica del Masnou.

MATARÓ. CLOS ARQUEOLÒGIC DE TORRE LLAUDER. MUSEU DE MATARÓNits a Torre Llauder. Dijous 6, 13, 20 i divendres 28 a les 21h. Visites temàtiques i concerts. Preu: 11 €. Dijous 6: L’oferta immobiliària. La casa romana, a càrrec de Verònica Cruces i tot seguit concert de jazz amb Dani Nel·lo Duet. Dijous 13: El ritual dels banys –les thermae–, a càrrec de Verònica Cruces i tot seguit concert de jazz amb Ivó Oller Quartet. Dijous 20: El medi rural: les vil·les, a càrrec de Ramon Coll i tot seguit concert de jazz amb Iñaki Sandoval Trio. Divendres 28: Denominació d’origen: vi d’Iluro, a càrrec de Joaquim Garcia i tot seguit concert de jazz amb Nono Fernández Trio.

MATARÓ. SALA D’ACTES DE CAIXA LAIETANALes presons avui. Dilluns 17 a les 20h. Confe-rència a càrrec de Josep M. Carod, membre del Secretariat de Pastoral Penitenciària.

PREMIÀ DE DALT. ARTS I LLETRESRecital de poesia Lletres de nit d’en Valerià Pujol. Diumenge 23 a les 19h.

PREMIÀ DE MAR. MUSEU DE L’ESTAMPACIÓConferència: El jaciment romà de Can Ferrerons. Diumenge 23 a les 12h. A càrrec de Ramon Coll i Josep Font, arqueòlegs.

VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECA PAU PIFERRERTertúlia literària sobre El casalot de Charles Dickens. Dijous 20 a les 19h. Amb la col·laboració voluntària de Mireia Bosch.

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSAConferència de Martí Anglada, Catalunya una qüestió europea. Divendres 21 a les 20h.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E. LLUCHPresentació del llibre d’Andreu Pujol Podran arranar, però no desarrelar. Vida de mossèn Pere Ribot i Sunyer., Diven-dres 7 a les 19h. Amb un recital de poemes de Pere Ribot, a càrrec de La Tropa Teatre, i una audició, a càrrec de l’Aula de Música.

VILASSAR DE MAR. CASA DE LA PINTORAXerrada-col·loqui entorn la figura de la Carme Rovira. Diumenge 16 a les 18h.

XERRADES

TEATRE

MATARÓ. LA RIERA, 48Cicle De boca a orella. Postal express. Dilluns 10 a les 19h. Espectacle itinerant en el que Pere Hosta proposa un viatge per l’arquitectura urbana amb una carta per redescobrir les bústies i portals a través d’un personatge entranyable, divertit i absurd. Un espectacle de clown contempo-rani on l’humor subtil es fa present a cada entrega. Tot seguit, pedalada popular per conèixer de primera mà els espais escènics programats dins del cicle de petit format De boca a orella. Cal portar la bicicleta. Durant l’espectacle hi haurà servei de vigi-lància. Espectacle gratuït sense invitació. Organitza: IMAC.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALIncendis. Dissabte 29 a les 21h. Clara Segura i Julio Manrique protagonitzen Incendis sota la direcció d’Oriol Broggi. El recorregut vital d’una mare que guarda silenci i dels seus fills que ens descobreix no sols la seva vida sinó també la història de tot un país i una cultura. Preu: 24 € platea / 19 € amfiteatre.

TEIÀ. TEATRE DE LA PALMA20 anys dels Chapertons rodant. Dissabte 22 a les 22h i diumenge 23 a les 18h. Venda d’entrades anticipades el 13, 14, 20 i 21 de setembre de 18h a 20h.

ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIAHora del conte. Amb gossos i gats. Dimarts 25 a les 17.30h. A càrrec de la Rosa Pou. Tres contes que conviden a reflexionar sobre perquè ens agrada tan la companyia dels nostres animals.

CABRILS. ESPAI LA CONCÒRDIATaller d’art i creació Fem Contes! Dilluns de 17h a 18.30h. Per a infants de 6 a 10 anys. Inscripcions: La Fàbrica de Cabrils/Seipro. Sessió de mostra gratuïta dilluns 24 setembre. www.femcontes.wordpress.com.

EL MASNOU. BIBLIOTECANoves tecnologies pels més petits. Pre-sentació de la col·lecció Les eines parlen. Divendres 28 a les 18h.. L’autora Elisenda Guiu, i les il·lustradores Rita Culla i Silvia Pla ens explicaran el contingut d’aquesta col·lecció infantil, que té com a protago-nistes un ordinador, una impressora o un llibre electrònic. Al final de la presentació, tots els nens i nenes podran dibuixar el seu objecte tecnològic preferit.

MATARÓ. BIBLIOTECA PÚBLICA POMPEUL’hora del conte en llengua de signes. Dimarts 4, 18 i 25 a les 18h. Dimarts 4: Un rei molt tossut. A càrrec de Cesca Mestres.De Montse Balada i Pep Boatella, de la col-lecció Ginjoler. En Tolot és el rei més tossut del món. Quan algú li porta la contrària, el tanca a la presó. Així, la presó de palau està sempre plena de gent. Dimarts 18: Contes Xinos. A càrrec de Gina Clotet.L’emperador anuncia un mètode gens habitual per triar un hereu: el nen que faci crèixer les millors flors de la llavor que ell li entregarà serà el successor al tron. Vine a descobrir els contes mil.lenaris d’una civilització antiga i llunyana. Dimarts 25: Per llepar-se els dits. A càrrec d’Ulldistret. Entre plats i tovallons, repassarem els moments diaris que dediquem a menjar, contarem culleres i contes.

MATARÓ. BIBLIOTECA CAIXA LAIETANAEls dijous a la Biblio. Tots el dijous a les 17.30h. Nens a partir de 2 anys. Dijous 6: El primer dia d’escola, de Meritxell Martí, amb les il·lustracions de Mercè Galí.Com serà el teu primer dia d’escola?. Dijous 13: Nicolau, el savi mentider, de Rocío Antón i Lola Núñez, amb les il·lustracions de Claudia Ranucci. En Nicolau era el savi més savi del regne. Vivia a la seva torre i allà estudiava els seus llibres, mirava els estels a través del seu microscopi i consultava la seva bola de vidre. Dijous 20: Olivia...i la joguina perduda, de Ian Falconer.Un dia l’Olivia anava amb camell per Egipte...quan la seva mare la va despertar. Dijous 27: La Mosca Fosca, adaptat per Eva Mejuto a partir d’un conte popular rus, amb les il·lustracions de Sergio Mora. Hi havia una vegada una Mosca Fosca que vivia en un bosc. Tipa de brunzir i de fer voltes sense fi, va decidir fer-se una casa. El conte de la rotllana. Divendres, 7, 14, 21 i 28 a les 17.30h.

MATARÓ. CA L’ARENASEt convido a casa. Dissabtes 8,15, 21 I 29 a les 18h. Activitat familiar (a partir de 5 anys). Organitza: IMAC – Museu de Mataró.

MATARÓ. MUSEU D’ART CONTEMPORANI DE MATARÓ.La capsa de la imaginació. Dissabte 15 a les 11.30h.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALSTOP / Gralla manufactures teatrals. Diumenge 30 a les 18h.Una nova aventura dels Superagents de la Ketty. Adreçat a nens i nenes entre 3 i 9 anys. Entrada per invitació a recollir a les oficines de l’IMAC i del RACC.

PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATRE

INFANTIL

Pinotxo, el nen de fusta. Diumenge 30 a les 18h. Espectacle guardonat amb el Drac d’Or Ara Titelles, a La Fira Internacional de Titelles de Lleida 2011.

TEIÀ. BIBLIOTECA CAN LLAURADORNoves tecnologies pels més petits. Pre-sentació de la col·lecció infantil Les eines parlen (Ed. Salvatella). Dimarts 25 a les 18h. A càrrec de l’autora, Elisenda Guiu, i les il·lustradores, Rita Culla i Sílvia Pla. Elisenda Guiu viu a El Masnou i és guionis-ta de televisió amb una llarga experiència en programes infantils. Actualment, compagina els guions per “Los Lunnis” a TVE, amb l’escriptura de relats infantils i per adults. Rita Culla viu a Dosrius i comp-ta amb més de quaranta anys d’experi-ència en el món de la il·lustració infantil. Ha treballat per les principals editorials catalanes com La Galera, Vicenç Vives, Edebé o Cruïlla.Sílvia Pla viu a Cardedeu i és dissenyadora gràfica i il.lustradora infantil. Ha treballat per a diverses edito-rials de llibre de text i material de suport per a escoles, com Santillana, Vicens Vives, Océano o Vox.

TEIÀ. BIBLIOTECA CAN LLAURADORTeià explica contes. Dimarts 18 a les 18h. Comencem el nou curs amb un conte qu ens explicarà la teianenca Thaïs Blasco.

VILASSAR DE MAR. PLAÇA DE L’ERAMarrec Atac. Dissabte 8 a les 19.30h: Sor-tida a la plaça de l’Era i arribada a la plaça del Círcol. Cursa infantil de 0 a 14 anys (tres sortides diferenciades segons l’edat dels participants).

CLASSIFICATS30

CONCURS TROBA LA ‘T’

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part

d’un fi txer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectifi cació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL

495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant).

POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu elec-trònic: [email protected] en un termini màxim d’una setmana després de la publicació, indicant

el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme in-dicant que han estat benefi ciats amb el premi. Un cop confi rmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notifi cació, podran identifi car-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran

les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a diven-dres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confi rmació del premi, les entrades caduquen.

Els guanyadors de l’edició d’agost van ser: LIDIA ESTRA-DA DURÁN, JORDI CASATNYOS PLANA, MARIA DEL MAR ALARCÓN TENÉS, ISMAEL CASTRO CANTOS.

ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça: www.tribunamaresme.com/classifi cats i l’anunci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.

COMPRAVENDA

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalment

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la

Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

TREBALLOFERTA

NOI BUSCA FEINA DE: Ajudant de Cuina, Rentaplats, Pica, Cam-brer o Ajudant, Dependent, Mos-so de Magatzem amb Carnet de Carretoner. Tel.625.281.981.

SEÑORA JOVEN BUSCA FA-ENA. Señora joven culta busca faena.auxiliar cocina con carnet manipulador.asistenta hogar.cui-dado yayos o niños referencias comprobables. Tel.627.133.594.

SEÑORA BUSCA FAENA POR HO-RAS. Limpieza (hogares, negocios, escaleras), plancha, fregaplatos, buzoneo publicidad, ayte locutorio, cuidado niños. Tel.618.00.73.30 Mataró y rodalías.

SEÑORA BUSCA FAENA. Lim-pieza (hogares, escaleras, ne-gocios), plancha, fregaplatos, buzoneo, ayudante locutorio, cuidado niños. Mataró y cerca-nías. rofi [email protected]

ES VEN IMPRESSORA BROTHER MULTIFUNCIÓ. Model 9850CDN Fax-Impres-sora-Escàner-Fotocopiadora. 4 cartuxos mig ús + 3 cartutxos nous color. Perfecte estat. Reco-llida a Arenys de Mar. Preu 300€. [email protected]

COMPRO MUÑECAS NANCY. Compro muñecas Nancy, Lesly, Lucas de Famosa de los años 70’ y 80’, así como accesorios y ropa de las mismas. No importa el estado. Tel. 670798460.

TREBALLDEMANDA

DIVERSOS

FIRALLIURE I GRATUITA. Porta i emporta’t el que vulguis. Parti-cipa amb objectes o habilitats. Dissabte 22 de Setembre, de 17 a 21h. Pl. Santa ANNA.

LA CORAL L’AMISTAT DE PRE-MIÀ DE MAR convoca proves de veu pel dimecres 12 de setem-bre, de 16 a 18’30h, pels interes-sats en participar en els concerts d’El Messies, de Händel, en el que intervindran la Coral l’Amis-tat, Camerata Impromptu; solis-tes: soprano i baríton i orquestra Barcelona Filharmònica, els dies 22i 23 de desembre d’enguany. Per fer la prova de veu, cal trucar al 661 462 910.

SALUT IBELLESA

ENSENYAMENT

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

Esmaltat d’unglessemi-permanent

TractamentsKeratina

ENCOLOR50%

descompte

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

Esmaltat d’unglessemi-permanent

20%descompte

Dimarts idimecres

MAJORS65 anys

Dilluns tarda obrim

OFERTA DE AUTOEMPLEO: DISTRIBUIDOR. Venta directa del sector de bebidas con pro-ductos de cafe saludable y con extracto 100% de Ganoderma. Oportunidad de emprendedor independiente. [email protected]

TRABAJA DESDE CASA. In-fórmate en el 931002304 ,www.adiosalosjefes.com o llamando al 638651712 y pregunta por Sra. Isabel.

TRABAJO ATENCIÓN AL CLIENTE. Buscamos entre 15 y 20 personas de 18 a 35 años. T.637.043.780. Sr. Ezequiel.

REFORÇ PRIMÀRIA. Mestres amb experiència en docència s’ofe-reixen per a fer reforç de Primària (ajudar a fer deures, classes parti-culars...). Seguiment família-escola. [email protected]

CLASSES PARTICULARS DE MÚSICA: Llenguatge musi-cal, guitarra i baix, cant. Clas-ses fl exibles i econòmiques. Aprendre música és créixer! [email protected]

CLASSES PARTICULARS. Lli-cenciada dona classes particu-lars a alumnes de Primària i ESO. Zona Mataró. Tel.677.59.89.36.

CLASSES DE LLATÍ. Llicen-ciat fa classes particulars de repàs de llatí. Informa’t. [email protected]

CLASSES PARTICULARS per alumnes de primària i ESO. Zona Premià de Mar. Tel.645.06.85.35

SERVEI DE PSICOLOGIA INTE-GRAL. Resolució de confl ictes i crisis, personals o de parella. Te-ràpies de creixement conscient. Aportació a convenir. Informa’t al Tel.93.757.00.71.

PARKING LLOGUER ARENYS DE MUNT. Prop de l’Obrador. 50€/mes. Tel.677.20.90.28.

TRASPÀS FRUITERIA MATARÓ. Traspàs complet per trasllat a una altre ciutat. Traspaso amb tot el que hi ha dins, única fruiteria al carrer.preu a negociar!! 120m2. Tel.639.79.04.86.

TRASPASO BAR DANIEL MATARÓ. Se traspassa Bar Daniel, situado en Mataró C/ Es-peranza. Tel. 615.35.84.66.

IMMOBLES

SERVEIS PROFESSIONALS

TRANSPORTS I MUDANCES. Opció camió grua. Disponi-bilitat de dilluns a diumenge. Màxima serietat. Demani pres-supost sense cap compromís! Tel.639.79.04.86.

VOLS UNES BONES FOTOS?. Sóc el teu fotògraf per els teus millors records: Casament, fes-tes, events d´empresa, retrats... www.fototendencias.jimdo.com.

VENTA DE RECANVIOS USA-DOS. Daelim 125, Derbi Variant, Honda Scoopy 49, 125, 74, 80, Piaggio Liberty 49, 125, Veberly 125, Gilera Runer 125, Honda Sky 49, Piaggio Zip (2004), Bastant Stock. [email protected]

DETECTIUS PRIVATS. Investi-gación Privada Visitas concerta-das. [email protected]

TÉCNICO INFORMÁTICO A DOMICILIO. Titulado. Repara-ción de pcs y portátiles, confi gu-ración de ADSL o cualquier otro problema, hardware o software. [email protected]

EL MANITASPER ALS AVIS I

ELS NOUS SOLTERS

T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de

l’habitació del nen, la fi nestra que no tanca, solucionar una fuita

d’aigua, etc.

Col·laboro amb gent de la meva

confi ança i amb preus competitius

Tel. 663 891 339

PINTORES DEL MARESME. Pintamos su piso completo 3-4 habitaciones material incluido 500 euros limpieza y experiencia sr Roberto excelentes acabados. [email protected]

PINTOR MISTERAPID. Precios realmente muy economicos, lim-pio, rápido y de toda confi anza experiencia y puntualidad pisos, torres,comunidades. Sr. Molins 697.85.08.88.

REPARO ORDINADORS PORTÀTILS. Reparo ordi-nadors portatils. Si a la bo-tiga et diuen que el llencis i en compris un de nou: Parla amb mi! Recullo a domicili i pressupost sense compromís. [email protected]

HERBALIFE distribuidor inde-pendiente. Entregamos sus pe-didos en toda España peninsular a domicilio en 24-48 horas labo-rables, informate sin compromi-so www.controla-tupeso.com. [email protected]



Documents

Tribuna Maresme Mes a Mes 267