Una publicació d’ERC-AM - Sant Andreu de la Barca

Nº2

- Èp

oca

II –

Abr

il - M

aig

- Jun

y 20

12

ULL VIUINFORMACIÓ CIUTADANA

CENT ANYS DE FERROCARRIL

- Entrevista amb la madre Lourdes.- Els èxits de l’Associació Esportiva SAB- Calçotada de l’Agrupació de Joves- Centenari del carrilet- El moviment 15-M a Sant Andreu- Actualitat política

SUMARI:

Escriure en poques pàgines cada dos mesos costa més que fer-ho, amb unes pàgines addi-cionals, cada tres mesos. El temps és impor-tant. Al temps s’hi supedita tot perquè el temps ho domina tot. El temps crea problemes, però també els soluciona. Per això en aquest nú-mero us anunciem que l’Ull Viu passarà de pe-

riodicitat bimensual a trimestral. I també, amb aques-ta obsessió pel temps, no podem deixar de costat que enguany fa cent anys, un segle, que Sant Andreu ja té ferrocarril. El tren va significar l’encaix del nostre muni-cipi amb la geografia. Vam sortir de l’aïllament inveterat per entrar en el frenesí de la mobilitat moderna. Ara, arran el seu centenari, la nostra vila té una cita amb la història. Caldria una commemoració com cal, és a dir, no solament cultural, retrospectiva i autosatisfeta, sinó econòmica, prospectiva i crítica. I és que el carrilet, en-lloc d’estalviar-nos temps, continua anant a la velocitat que anaven els trens de vapor. Passa més sovint, però el trajecte, amb tanta estació intermèdia, dura més que abans. I és que el temps és molt important.

Sant Andreu de la Barca

Una publicació d’ERC-AM - Sant Andreu de la Barca Una publicació d’ERC-AM - Sant Andreu de la Barca revista@ullviu.cat revista@ullviu.cat2 3

Amb motiu del centenari de l’escola Ntra. Senyora del Car-me, hem parlat amb la seva directora durant molts anys i que encara continua en actiu: la madre Lourdes.

Nom complet: Mª Lourdes Torres Llorente

Edat: 83 años

Lloc de naixement: Ampudia de Campos (Palencia)

Quants anys porta treballant i/o vivint al poble?

Desde 1967, como Religiosa Filipense en el colegio Ntra. Senyora del Carme. Exceptuando un par de años de trasla-do, llevo más de 40 años en el pueblo y en el Centro.

Que la va motivar a unir-se a una Congregació Religiosa?

Dentro de mi familia se vivía mucho la religión. En el año 1946 murió una hermana mía, Filipense; aquel año yo in-gresé en la Congregación. También tengo un hermano mi-sionero Claretiano.

Quina és la seva ocupació actual, i quines ocupacions ha tingut dins l’escola?

Actualmente soy la administradora de la escuela. Fui direc-tora desde 1967 hasta 2003. Por razones legales de edad no pude continuar en el cargo.

Durant els anys 70, quines escoles existien a Sant Andreu de la Barca?

Estaban las Escoles Velles y el colegio Joan Maragall, que eran estatales, y la escuela de las Filipenses.

Aquesta escola era la única al poble que educava a nens/es de 1 a 6 anys?

La nuestra era la única que ofrecía parvulario durante aquella época. Más adelante, el resto de escuelas públicas fueron ofreciendo esta etapa educativa.

Fins fa poc, la llar d’infants tenia consideració de “Labo-ral”. Quin significat tenia?

A partir del año 1977, si el Centro atendía a hijos de tra-bajadores se podía clasificar como Laboral. Se recibía una subvención del Departament de Treball que ayudaba a su-fragar los gastos. Esta subvención se suprimió de manera imprevista desde el año 2010. Con subvención o sin ella, este Centro ha atendido a la gente que lo ha necesitado. tt

Persones amb (la) història

Mª Lourdes Torres Llorente, Directora de l’escola Ntra. Senyora del Carme.

Quan va començar a l’any 1967, ja estava el Centre a la seva ubicació actual?

En 1967 aun estábamos en un edificio antiguo en la c/Ca-rretera, 47, que nos había sido donado por la Sra. Eulàlia de Aris i Salabert en el año 1910 para establecer un cole-gio de niñas.

Una parte del patio de la escuela fue expropiado por el Ajuntament para abrir la calle de Sant Felip Neri. El nom-bre de esa calle se puso a petición de nuestra Congrega-ción, que tiene por patrón a este santo y por eso nos lla-man “Filipenses”.El 23 de septiembre de 1971, una gran tempestad inundó todas las casas de la parte baja de la carretera, y por tan-to nuestro edificio también, por lo que quedó seriamente maltrecho. Tuvimos que buscar una nueva ubicación para los alumnos y para la Comunidad de Religiosas. Las her-manas fueron acogidas por el Sr. Antonio Primo Gutiérrez Minoletti en la casa que actualmente ocupamos, en la c/Catalunya, 4.El grupo de alumnos de 4º y 5º de primaria fueron atendi-dos en los bajos de un edificio recién construido en la Pl. Catalunya, 10 y que generosamente nos cedió el Sr. Ami-gó. El grupo de alumnas de 3º en una parte de la rectoría, gracias a Mn. Manel, rector de la Parroquia. Y otros en au-las del antiguo colegio que estaban fuera de peligro.

Se compraron parte de los bajos del edificio que estaba en construcción en la Pl. de la Pau nº5, 6 y 7, se adecuaron para la función educativa y el curso escolar 75/76 ya se reunieron todos los alumnos/as en la actual ubicación.

Quantes generacions familiars d’alumnes han passat per l’escola?

Cuando el pueblo era más pequeño, toda la población es-colar era atendida por la escuela estatal y por las mon-jas. Las que asistían a las Filipenses aprendían cultura general y labores. La mayoría de las abuelas de hoy en día pasaron por allí y aprendieron a vivir y convivir como hermanas. Hay muchas familias que han venido a la es-cuela hasta 4 y 5 generaciones seguidas de niños y niñas. Ahora, lo más habitual es encontrarse con los abuelos que han traído a los hijos y ahora a los nietos, a la misma escuela. Y muchos otros son hijos de exalumnos.

Quines diferències veu respecte el tipus d’educació de fa 40 anys i la d’ara?

Para empezar los niños y las niñas van juntos a la es-cuela. Actualmente hay muchos recursos, la educación es más amena, los alumnos tienen que hacer menos esfuer-zo. Actualmente ya empiezan a aprender inglés desde los 3 años, y disponen de extraescolares de informática, expresión corporal y música. Todas estas posibilidades antes no existían.

Com valora els canvis que hi ha hagut al poble durant aquests 40 anys?

El pueblo está muy cuidado. Por parte del Ajuntament se ha trabajado para mejorarlo. El problema es la falta de arraigo de la gente con la ciudad: se la tienen que hacer suya para valorarla y mantenerla. También tenemos que ser más abiertos a las necesidades de los demás. Falta pluralismo cultural: la gente tiene que participar más en las actividades.

Com imagina el futur del poble? Com li agradaria que fos?

Que hubiera solidaridad entre todos, porque todos somos hermanos. Vivir en paz y armonía, con las diferencias desterradas. Por ejemplo, el Dia de la Pau, el curso pasa-do, se leyó un manifiesto en diferentes idiomas: catalán, castellano, búlgaro, árabe e inglés. Hay que pensar que en la escuela tenemos alumnos con 7 idiomas maternos diferentes, y tenemos alumnos de religión musulmana que han escogido voluntariamente esta escuela. Las ce-lebraciones de Navidad, por ejemplo, las hacemos con la participación de todos, sin ningún problema.

Monges Filipenses al jardí.

Breve historia de la casa de RR. filipenses en

St. Andreu de la Barca

Corría el mes de Julio del novecientos diez, yla Sra. Eulalia de Arís i Salabert

nos legaba una herencia.Y escrito lo dejó:que su casa sirvierapara nuestra misión.

Hoy cumplimos cien añosEn esta poblaciónY seguimos con niñosMuy llenas de ilusión.

Aquel pueblo pequeñode los días de ayerpasó por nuestras aulas,y aprendió a hacer el bien.

Son muchas las abuelasque aprendieron allía vivir como hermanasen un mundo feliz.

El año setenta y unocon furia el agua cayóy aquella querida casamal agrietada quedó.

De nuevo la Providenciaquiso este mal remediary apareció en nuestra vidaquien había de ayudar.

Solitario en su casavivía un buen señor,recordando a su esposacon afecto y dolor.

En nuestra compañíarecobró su valor.Y nuestra Guarderíatuvo buen protector.

Esta casa bonitase transformó en hogarcon jardín incluidopara más disfrutar.

A Montserrat iremosen peregrinacióny allí agradeceremossus dones y su amor.

En esta hermosa fiestaque un siglo cierra yaMaría acoge amablenuestro peregrinar.

Con amor nos ponemosbajo su protección.Es camino seguroque lleva hasta el Señor.

Hasta su santuariollenas de amor filialvenimos a pedirlenos llenen de su paz.

A todos invitamosa dar gracias a Diosy a elevar nuestros cantoscomo himno de amor.

En la actualidad se recibe una pequeña ayuda de la Gene-ralitat para atender a niños/as de 0 a 3 años; esta apor-tación es muy inferior a la que reciben las Llars d’Infants Municipals.No hemos subido el precio de las cuotas desde hace 3 años para no perjudicar a las familias que confían en nosotros.

Poema escrit per la Madre Lourdes en motiu de la festa del cen-tenari de l’escola.

Sant Andreu de la Barca, 16 de julio de 2011.

Una publicació d’ERC-AM - Sant Andreu de la Barca Una publicació d’ERC-AM - Sant Andreu de la Barca revista@ullviu.cat revista@ullviu.cat4 5

AESAB

L’Associació Esportiva Sant Andreu de la Barca [AESAB] va ser fundada l’any 1998 per tal que els esports que es practicaven a nivell escolar municipal, tinguessin presèn-cia en el nivell federat. A tal efecte ens vam coordinar amb el Consell Escolar Municipal i amb la Federació Catalana de Gimnàstica i Atletisme.

Des d’aleshores, l’increment del nombre de participants ha estat espectacular: vam començar amb un grup de 20 gimnastes i 10 atletes i avui comptem amb un grup de 150 gimnastes i 50 atletes. A més a més, aquest mateix curs hem incorporat la gimnàstica aeròbica, cosa que ha bene-ficiat a 30 gimnastes més d’aquesta modalitat.

En la dimensió competitiva, la progressió també ha estat espectacular, ja que fa 14 anys vam començar amb el ni-vell escolar i avui podem presumir de comptar amb es-portistes a nivell internacional, tant en gimnàstica artística com en gimnàstica aeròbica, que han estat triats per a les concentracions de les seleccions nacionals, i que han par-ticipat en diverses ocasions en torneigs europeus amb la Selecció Catalana (Quatre motors d’Europa, Le Blanc Mes-nil).

Un palmarès que compta com a fites més destacats en la categoria de gimnàstica artística les següents:

2005 – Equip campió de Catalunya en nivell d’iniciació 1

2005 – Equip campió d’Espanya en nivell d’iniciació 1 (Múrcia)

2005 – Medalla de bronze a la categoria general en el Campionat d’Espanya (Múrcia)

2005 – Medalla d’or en salt de poltre en el Campionat d’Espanya (Múrcia)

2005 – Medalla de plata en barra d’equilibri en el cam-pionat d’Espanya (Múrcia)

2006 – Equip subcampió d’Espanya en nivell d’iniciació 2 (Madrid)

2010 – Medalla d’or individual en terra en el nivell pro-mogym 2 al campionat de Catalunya.

2010 – Primera classificada individual en asimètriques en el nivell promogym 2 al campionat de Catalunya.

2010 – Participació en totes les categories gimnàstiques, inclosa la màxima categoria estatal (via olímpica).

2010 – Campionat de Catalunya individual en nivell 8.

2010 – Tercera posició en el Campionat d’Espanya en ca-tegoria d’asimètriques.

2011 – Primera posició en el Campionat d’Espanya indi-vidual a nivell base 2.

2011 – Medalles a nivell base 2 en tres de quatre apa-rells.

2011 – Medalla d’or individual en terra en el nivell pro-mogym 1 al Campionat de Catalunya.

...més altres tants palmarès que podríem afegir amb igual orgull que els que hem esmentat.

Gimnasta de l’AESAB en una competició

Els objectius d’aquest any són la progressió de la base de gimnàstica artística, obtenir una bona posició en el Campionat d’Espanya de gimnàstica aeròbica i partici-par en el Campionat del Mon que se celebrarà a Bul-gària.

Val a dir que fomentem especialment l’esport femení, amb més de dues-centes participants en les diferents modalitats, per tal de combatre el ràpid abandonament de la pràctica esportiva, i per tal de compensar la poca oferta per part de les autoritats.

Durant les últimes sis temporades hem invertit en equi-pament una mitjana de 6.000 € per any, amb compra de barres asimètriques, tumbling, plataforma de salt, pa-lanques de salt, matalassos de seguretat...

Malgrat els èxits assolits i la implicació de tot l’AESAB el tema pendent més important és la manca d’una instal·lació permanent adient per a la pràctica dels nos-tres esports.

Cada dia s’ha muntar i desmuntar el gimnàs d’entrenament, amb la conseqüent pèrdua de temps i de deteriorament del material. Tothom coneix les dificultats que se’ns han presentat en totes les instal·lacions de què hem fet ús: en un principi a les instal·lacions espor-tives municipals (Patronat Municipal d’Esports); després a l’Institut Montserrat Roig i ara en el CEIP Sant Andreu, dificultats que confiem que s’acabaran de resoldre.

Malgrat tot, el nostre compromís amb l’esport i amb la vila de Sant Andreu ens anima a seguir endavant.

Components del Club AESAB

L’Agrupació de Joves és una entitat cívica de gent so-ciable, que té per objectiu principal, bé que no pas únic, l’esbarjo dels seus participants, procurant sempre que les activitats siguin engrescadores i surtin al millor preu pos-sible. Funciona des del 2009. Cada any portem a terme diverses activitats com ara la Caminada Nocturna, Nits a la fresca, La Barca del Sr Andreu, a més de col·laborar al més possible amb altres entitats.

Aquest any, per exemple, un soci va proposar de cele-brar una calçotada. Ho van valorar els altres membres de l’entitat i vam decidir dur-la a terme. Les inscripcions es van obrir la setmana anterior a l’activitat. S’hi van apuntar 39 persones sense fer-ne gairebé publicitat. Un nombre suficient de participants per fer una bona calçotada, i tot un èxit tenint en compte que es tractava de la primera vegada.

Al CEIP Vall Palau, i amb l’ajut de diferents entitats i socis, vam reunir tot el material necessari. I el dissabte 24 de març vam gaudir de la calçotada. Com dirien les cròniques antigues “l’activitat discorregué amb total normalitat i les autoritats van quedar-ne satisfetes”.

Cal reconèixer la gran implicació dels organitzadors, com també la de tots aquells que hi varen assistir.

Els participants de la calçotada gaudint de la celebració.

Una publicació d’ERC-AM - Sant Andreu de la Barca Una publicació d’ERC-AM - Sant Andreu de la Barca revista@ullviu.cat revista@ullviu.cat 76

EL CENTENARI DE L’ARRIBADA DEL TREN A SANT ANDREU DE LA BARCAEl 29 de desembre d’enguany farà cent anys que es va in-augurar el tram que unia Sant Boi amb Martorell. Aquest recorregut de 27 km, gairebé sempre per la riba dreta del Llobregat, se sumava al tram preexistent de Barcelona a Sant Boi.

L’endemà, dia 30 de desembre, el tren de la Compañía de Hierro del Nordeste de España, sortia de Barcelona a les 8:23 del matí, i de Martorell a les 8:45 per començar diària-ment els seus trajectes ordinaris de tres viatges amunt i tres viatges avall, un al matí, un altre al migdia i un tercer al vespre. Sant Andreu de la Barca quedava enllaçat a Bar-celona de manera regular.

Vaig pensar que un fet així el trobaria explicat en les ac-tes del plens municipals, talment com hi consten d’altres esdeveniments importants, i em semblava evident que aquest ho era, i molt, per la nostra vila. Em va sorprendre no trobar-hi cap referència, cap esment, silenci. Què havia passat?

El cert és que la documentació municipal constata que el tren era una arrelada aspiració de Sant Andreu. Ja l’any 1882 l’alcalde Falguera va assistir a una reunió per trac-tar de la “prolongación del tranvía de Pallejà”, projecte que, sota el nom de Ferrocarriles Tranvías del Bajo Llobregat, preveia una línea bàsica de Magòria (aleshores municipi de Sants) a Vallirana, passant per Quatre Camins (municipi de Sant Vicenç dels Horts), amb tres brancals, un dels quals, des de Quatre Camins, arribava a Sant Andreu.

No es preveia que es perllongués fins a Martorell, perquè aquesta vila ja estava comunicada a Barcelona a través de la línia del MZA, i per això Sant Andreu es convertia en es-tació terminal. La xarxa, de tipus tramvia, seguia un traçat enganxat a les carreteres.

Tres anys després, el 1885, tot feia pensar que el projec-te es consolidava perquè el Govern aprovava la seva con-cessió per 60 anys a favor de la societat Crédito Marítimo, que va passar a denominar-se Ferrocarriles Econòmicos del Bajo Llobregat. Les obres havien de començar en tres mesos i acabar al cap de tres anys.

El 1987 el Cercle Català de Sant Andreu celebrà el 75è aniver-sari de l’arribada del tren. A la foto, en Josep Bes, que en fou el maquinista, junt amb el seu fill.

Molt lentament el projecte semblava que tirava endavant; així, l’any 1893, l’Ajuntament va rebre cartes del Govern Civil perquè cooperés en els procediments d’expropiació de les terres pel braç del ferrocarril que, a partir de Sant Vicenç, havia d’acabar al nostre poble.

Avançava lentament i amb dificultats,com ho demostra la carta de l’any 1898 en què es demana a l’Ajuntament si vol al·legar res en contra de la petició de la compan-yia concessionària que se li perllongui la llicència per tal d’acabar les obres. La Companyia va tenir problemes econòmics i va acabar venent-la a l’empresa belga Union des Tramways, que crearà la societat Chemin de Fer du Nord-Est de l’Espagne.

A finals d’any, aquesta companyia aconseguirà una nova concessió per fer un ferrocarril -bandejant definitivament la proposta d’un tramvia, i per tant amb necessitat de més inversions- que preveia el recorregut de Sant Vicenç dels Horts fins a Manresa, consolidant d’aquesta manera l’eix ferroviari del Llobregat.

Mentrestant el temps passava i el tren no arribava. El 1907 el Ple Municipal de Sant Andreu pren l’acord d’enviar te-legrames a Laureà Miró, diputat republicà a les Corts pel districte de Sant Feliu de Llobregat i al ministre de Fo-ment per demanar que s’acceleri la construcció del tren “en vistas de la crisis en la que se halla esta población por carecer de vías de comunicación a fin de facilitar el transporte necesario y fácil expedición de los recursos y demás anexos que serían la riqueza de este término mu-nicipal…” Aquesta breu frase ens parla de dues coses: de la crisi que va comportar la fil·loxera, fent desaparèixer la vinya, el cultiu fins aleshores dominant del municipi, i que va empobrir el poble i va generar molta emigració, però també ens parla de la recerca de recursos alternatius, plantacions de nous productes i mercats on vendre’ls. El mercat al que es volia tenir més accés era el de Barcelo-na i era el tren el que l’havia de facilitar: una de les de-pendències de l’estació seria un moll de càrrega al què s’accediria per una via morta de 40 m de llarg.

No és fins a l’any 1909 que es reactiva el projecte, amb una modificació important: es descarta el tramvia de vapor i es proposa un ferrocarril secundari. Ràpida-ment s’expropien els terrenys, hi ha els primers movi-ments d’obres al poble i s’enceten les trifulgues sobre l’emplaçament de l’estació. L’11 d’abril l’Ajuntament acorda que Antoni Jansana pugui perllongar el carrer de la Palla internant-se en la seva propietat del Camp de l’Era, a canvi de cedir els terrenys necessaris i enderrocar les construccions que fessin nosa. El 13 de juny, el Ple de l’Ajuntament acorda per unanimitat citar a l’enginyer de la Companyia perquè aclareixi que hi ha de cert sobre la intenció de canviar l’estació de lloc. El 24 de juliol de 1910 la posició de l’Ajuntament és molt més contundent ja que acorda per unanimitat demanar a la Companyia que faci l’estació al capdamunt del carrer d’En Bosc: “por ser dicho sitio el más céntrico de la población y de mayor amplitud su calle además de responder a las necesida-des y comodidades de la localidad en general, que son por las que debe velar el Ayuntamiento con preferencia a las de egoismo o solicitud particular”.És evident que l’Ajuntament no se’n va sortir.

Durant l’any 1912 es fan diverses gestions davant la Companyia per veure com quedaran les servituds de pas de diversos camins. Ni aquesta respon, ni tampoc el Go-vern Civil i cal demanar al diputat provincial Jansana que faci gestions al respecte, cosa que fa amb èxit. El mes de novembre demana a la Companyia permís per, en cas d’urgència, poder fer servir, pagant-lo, el telèfon de l’estació. Aquesta respon que no s’hi pot comprometre.I així arribem al dia de la inauguració que, malgrat el si-lenci del llibre d’actes municipals, sabem per les fotogra-fies que s’han conservat que fou molt concorreguda. Tot el poble va voler ser a l’andana de l’estació, un conjunt format per un edifici d’una sola planta, d’uns 98 metres quadrats, un petit edifici de serveis higiènics, el moll de mercaderies i tres vies: la principal, la de desviament i la morta. Cap a mitja tarda arribava, a l’estació de Sant Andreu, un tren format per la màquina, el furgó de cap i cinc vagons, que havia sortit a la 13:30 de l’estació de Magòria.

La màquina anava engalanada amb garlandes de flors i fulles formant l’escut d’Espanya, orlat amb les banderes de Bèlgica i Catalunya. A més, al baixador de la Colònia Güell, li van afegir una corona de flors amb llaços. Al tren hi venien les autoritats, encapçalades pel director general d’Obres Públiques, el Capità General i el bisbe Laguarda, a més de periodistes, fotògrafs i representants de la Com-panyia. Entre les autoritats, el diputat santendreuenc An-toni Jansana hi anava en representació del President de la Diputació Enric Prat de la Riba.

A cada poble el tren s’aturava, es feien les saluta-cions i celebracions programades i les autoritats locals s’incorporaven a la comitiva. A l’arribar al nostre poble s’hi van afegir l’alcalde Nicolau Costa, el secretari Baudilio Net, el rector Mn. Juanico, el jutge municipal Joan Campany i el caporal del somatén Joan Amigó. L’endemà, La Vanguar-dia comentava que la representació de Sant Andreu va ser de les més nombroses que van pujar al tren, i relatava l’anècdota següent: “Entre los varios incidentes curiosos ocurridos durante el trayecto, llamó la atención de los ex-pedicionarios el que se desarrolló en San Andrés de la Bar-ca, donde al pasar el tren y cuando se acercaban las auto-ridades locales para cumplimentar á las de la provincia, se subió á un vagón que había, en una vía próxima, un robusto labrador, el cual cuadrándose militarmente, gritó con voz fuerte: ¡Viva el capitán general Weyler, con quien hice la guerra de Cuba! Con él fui y luché en la trocha de Morón. El general le recordó en seguida, conversando afablemente con el antiguo soldado”.

El tren va arribar a Martorell on les autoritats van visitar les obres que havien de perllongar-lo fins a Manresa per una banda i enllaçar-lo amb la línea del Ferrocarril Central Català que unia, desde 1893, Igualada amb Martorell. Fet això, el tren va retornar a Barcelona enmig de la repetida expectació de la gent.

Josep Camps i Roca

Inauguració de l’antiga estació de tren de Sant Andreu de la Barca

FFCC

Una publicació d’ERC-AM - Sant Andreu de la Barca Una publicació d’ERC-AM - Sant Andreu de la Barca revista@ullviu.cat revista@ullviu.cat8 9

AssembleaSAB

ASSEMBLEASAB. DE LA INDIGNACIÓ A L’ACCIÓ.- Com es va iniciar aquest moviment a Sant Andreu de la Barca?

Després del 15 de maig passat, es va fer una acampada a Martorell en suport al 15M, els participants de la qual pertanyíem a diferents poblacions de la zona. Una vegada constatat el suport de la població al moviment, i després de valorar la participació a la manifestació del 27 de maig contra la càrrega policíaca a la Plaça Catalunya de Bar-celona, el dia 8 de juny es va fer la primera assemblea a Sant Andreu de la Barca, independentment de l’Acampada Martorell. I així va néixer l´AssembleaSAB.

Entre les nostres moltes accions destaquem la participació a la manifestació del 19 de juny a Barcelona contra el Pacte de l’Euro, o la Mobilització Mundial 15 d’octubre contra les retallades socials.

També hem realitzat accions a nivell local com el suport a la família Jurado (del carrer Nard), una protesta per l’horari dels plens de l’Ajuntament de Sant Andreu, i una protesta per la implantació de la zona blava. Totes les accions han estat debatudes i consensuades a l’assemblea.

Arran les eleccions generals del 20 de novembre vam muntar un petit acte per informar a la població sobre el funcionament del sistema electoral. Per la festa de Sant Andreu també vam col·laborar amb la Colla de Diables es-crivint els Versots .

Recentment vam presentar a l´Ajuntament una moció per declarar Sant Andreu ciutat activa en la prevenció dels desnonaments i la defensa del dret a l´habitatge que va ser aprovada per tots els partits i el 17 de març vam col·laborar amb la Plataforma Solidària a la diada de reco-llida d´aliments.

- Quins són els objectius que us marqueu?

Tenir un espai públic on poder recollir els problemes de la ciutadania i la societat i debatre i organitzar accions de resposta.

- Com us organitzeu a Sant Andreu de la Barca?

De manera assembleària i horitzontal.

- Teniu relació amb altres moviments as-semblearis d’altres poblacions?

Sí, mitjançant la coordinadora del Baix Llobregat, les as-semblees generals a Barcelona i les Trobades Catalanes. A més utilitzem les xarxes socials.

- La tasca que heu fet fins ara s’ha fet notar al nostre poble. Com valoreu la feina feta?

Creiem que sí que ens hem fet notar, però hi ha persones que encara no coneixen l’existència de l’Assemblea i se-guim intentant arribar-hi.

Celebració d’una de les assemblees a Sant Andreu.

- Heu estat una alenada d’aire fresc a la democràcia i això ha generat opinions de tot tipus, heu rebut bona acollida al poble? com ho valoreu?

En general hem rebut bona acollida, però encara hi ha gent reticent a participar. Recordem que a la primera as-semblea van assistir unes 300 persones.

- I amb l’Ajuntament quina relació teniu?

La relació de l’AssembleaSAB amb l´Ajuntament és la mateixa que amb qualsevol altre ciutadà.

- I ja per finalitzar amb les preguntes, com encareu el futur? Sou optimistes?

Sí, som optimistes i tenim ganes de continuar treballant per posar en pràctica les alternatives que existeixen al sistema actual.

- I la darrera: teniu 5 línies per dir el que vulgueu, que voleu dir?

Volem deixar clar que l’Assemblea de Sant Andreu és apartidista i ningú no ens representa. Agraïm l’oportunitat que ens heu donat a l’entrevistar-nos i agraïm també a tota la gent que ha participat i participa en les comissions i en l’Assemblea. Finalment, recordar que ens reunim tots els diumenges a les 19:30 h. a la plaça Federico García Lorca.

Membres de l’AssembleaSAB en una protesta silenciosa ipacífica durant un ple de lA’juntament.

Des de la Comissió de Redacció de la Revista Ull Viu volem esmenar un error de transcripció aparegut en l’article “La tasca del grup municipal d’Esquerra-AM a l’Ajuntament”. Un dels paràgrafs no està al seu lloc corresponent. Pu-bliquem el text correctament, i demanem disculpes pels malentesos que hagi pogut provocar.

- Gestió: vam votar en contra de la quantia dels sous i les retribucions que percebem els càrrecs polítics de l’Ajuntament, així com els grups municipals. Vàrem dema-nar que les quantitats a percebre no siguin fixes al 100%, sinó que una part fos variable i segons objectius, si es fa la feina aleshores es cobra, sinó, no. I també incorporar una mesura correctora per evitar que hi hagi tanta desigualtat en el que percebem els grups municipals.

- Ordenances municipals: hem votat en contra de l’augment a les ordenances municipals perquè no s’hi re-collien la majoria de les aportacions fetes per Esquerra-AM, principalment el compromís de fer una revisió cadas-tral. Els experts, emparant-se en la pròpia llei, recomanen fer una revisió cada 10 anys, o abans si les circumstàn-cies així ho reclamen. A Sant Andreu ja en fa 15 que no es fa cap revisió cadastral. Com que han baixat els preus dels habitatges, això implica automàticament que moltes llars paguessin menys d’IBI i també d’escombraries, dos dels impostos que es calculen a partir del cadastre. De-manàvem que aquest pas no és fes sense una reducció de l’IBI i d’una aplicació gradual de l’impost.

Amb aquesta proposta posàvem fi a una situació injusta per a molts propietaris. Alhora garantíem que en un con-text de crisi econòmica on el valor cadastral és inferior als d’anys anteriors, bona part de la població se’n beneficiés. L’altre punt important que posàrem sobre la taula de ne-gociació era a favor de la reducció de l’IAE i d’establir bo-nificacions en aquest impost per a la contractació de per-sones empadronades a Sant Andreu de la Barca menors de 25 anys o majors de 45 anys. Malauradament, aquesta proposta tampoc la van acceptar. No cal dir que restem a la vostra disposició per a fer-nos arribar qualsevol altre suggeriment a la direcció de co-rreu revista@ullviu.cat.

FE D’ERRADES

ERC-AM dona suport:A la plataforma ciutadana “Prou peatges” creada per protestar pel pagament de peatges en infraestructures àmpliament amortitzades.

A la plataforma ciutadana creada contra la taxa de ma-triculació als estudis de FP.

Una publicació d’ERC-AM - Sant Andreu de la Barca Una publicació d’ERC-AM - Sant Andreu de la Barca revista@ullviu.cat revista@ullviu.cat

ULL VIUINFORMACIÓ POLÍTICA

Des de la JERC Sant Andreu de la Barca hem fet un seguit d’actes en aquest últims mesos:

- Vàrem estar planificant una manifestació contra les re-tallades en sanitat què finalment havia d’acabar amb una acampada davant del CAP. Ho teníem preparat per al dis-sabte 4 de febrer, però va coincidir amb el cap de setmana més fred de l’any i ho vam haver d’anul·lar.- Pel dia 8 de maç (dia de la dona) vam penjar una pan-carta a l’Avinguda de la Constitució amb el lema “La dona, avui i sempre, amb tots els drets”. - Estem recollint idees per frenar l’increment de delin-qüència al nostre poble. S’ha d’acabar amb les bandes, traficants, robatoris, baralles i morts al nostre poble. N’estem molt disgustats i volem respondre-hi com cal.- Com a objectius imminents tenim previst fer una sèrie d’actuacions per millorar alguns àmbits del poble. De mo-ment, ara que ja ha arribat el bon temps, estem muntant un torneig de futbol i activitats perquè la joventut del po-ble faci pinya. - Hem fet canvis dintre de la Permanent de la JERC lo-cal, substituint el portaveu. Encoratgem tots els joves a apuntar-se a la Joventuts d’Esquerra Republicana de Ca-talunya.

ACTUALITAT JERCSant Andreu de la Barca

LA TASCA DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC-AM A L’AJUNTAMENT

Durant el que portem de 2012 hem viscut situacions d’alta tensió en la política municipal. Ja s’havien manifestat abans però fins ara no havien estat mai tan dures. En els plens i fora d’ells. No podem continuar així: és evident que els problemes no es poden solucionar sense diàleg i és evident que l’excés de tacticisme no sols ha dificultat la resolució de problemes sinó que n’ha creat més.

De vegades és necessari arribar a l’extrem, al límit, per poder iniciar un nou camí. Hem demanat reobrir el diàleg i l’Alcalde ho ha acceptat. De fet hem defensat sempre el diàleg com a única manera de fer política; llançar propos-tes és l’eix director de la feina de la oposició. I això hem fet: defensant els valors propis del nostre grup, lluitant per aconseguir dur a terme els projectes que defensem per al nostre poble, bo i establint unes línies vermelles i reivin-dicant les nostres propostes amb fermesa. Ara se’ns obre una porta al diàleg que entre tots hem d’aprofitar, donant exemple i ser capaços de sumar enlloc de restar.

• Hem fet propostes a favor de la remodelació del barri circumscrit entre els carrers Tomas Vives, Cervantes i Es-port: voreres estretes, fanals i pals de telèfon que impe-deixen el pas dels vianants, caos circulatori... deficiències que afecten la vialitat i la seguretat. Tot i haver remodelat zones properes, aquest barri continua igual que als anys 80 del segle passat. Per ERC-AM, doncs, és una prioritat municipal.

QUÈ HEM FET EN ELS DARRERS MESOS?

• Hem votat en contra del Reglament Orgànic Municipal, principalment a causa de l’horari de celebració dels plens. Hem reiterat que no volem els plens pel matí: la més gran part de la ciutadania no hi pot assistir i per tant van en contra de la màxima transparència per la qual optem.

• Hem presentat diverses mocions al plenari municipal: en defensa de la sanitat pública, en contra de la reforma labo-ral i a favor del diàleg social, per la declaració de Sant An-dreu de la Barca com a municipi republicà, i per a l’adhesió de a l’Associació de Municipis per la Independència.

• També hem donat suport a les iniciatives proposades per altres grups municipals que anaven dirigides a la defensa de l’estat del benestar i contra els atacs a la sanitat i la educació públiques.

Acera del carrer Tomas Vives per la qual és molt dificultós el pas de vianants

QUÈ FAREM EN ELS SEGÜENTS MESOS?

• Continuarem defensant millores en els polígons indus-trials.

• Presentarem una proposta per innovar el comerç.

• Proposarem un nou model de subvencions per a les en-titats locals, incloses les esportives.

• Presentarem, com ja hem fet cada any, una proposta per al canvi de model organitzatiu de les festes del poble.

• Continuarem insistint en fer millores en els barris peri-fèrics.

• Persistirem en la defensa de la llengua catalana i dona-rem suport a totes les iniciatives de la societat civil que vagin aquesta línia.

• Treballarem per una gestió transparent

Desperfectes a la calçada en el carrer Coronel Canals

10 11

SOBRE EL PACTE DE L’INCREMENT DE L’IBI PER A POLÍTIQUES SOCIALSSegons han informat els mitjans de comunicació locals, una part de les esquerres de la vila han fet un gran pacte per compensar els increments de l’IBI. En el ple extraordi-nari del 10 de maig es va formalitzar aquest acord, amb el vot a favor de tots els grups excepte el PP, que es va abstenir.Des del grup municipal d’Esquerra-AM volem analitzar les dades que s’han presentat als mitjans de comunicació i contrastar-les amb la situació real.

Sobre els increments s’ha de recordar que en el mes de novembre el PSC va presentar les ordenances amb un in-crement del 4% de l’IBI (a més de diversos augments en d’altres taxes), i ICV-EUiA va votar-hi a favor. Nosaltres vam advertir immediatament que ja era públic i notori que el Govern Central volia augmentar els impostos municipals i que les retallades continuarien.

Així va passar, i el mes de desembre el govern espanyol incrementà un 10% l’IBI, fet davant del qual el PSC posà en escena un gran pacte salvador amb les esquerres re-presentades a l’Ajuntament, i deixant de banda a Esquerra (fins i tot en contra d’ICV-EUiA que sempre ha intentat que estiguéssim presents en l’acord).

Des d’ERC-AM si bé donem ple suport a l’acord, en limitem l’abast real, alhora que insistim en la necessitat de crear estructures que permetin solucions a llarg termini que va-gin més enllà dels pedaços paternalistes.Aquests són els números que han presentat diferents mit-jans de comunicació:

Sant Andreu de la Barca

• Hem treballat a nivell municipal i sobretot parlamentari (en coordinació amb la diputada Anna Simó) per a la re-construcció del CEIP Àngel Guimerà (que s’ha materialitzat en preguntes a la Comissió parlamentària d’ensenyament).

• Ens hem oposat a la implantació d’una zona blava de pa-gament. No estem d’acord en que sigui de pagament; cal un sistema de rotació de vehicles estacionats que afavo-reixi la màxima accessibilitat a les àrees comercials sense que comportin un cost per l’usuari. A més, primer es va aprovar, sense consultar, que el sistema fos de pagament i després es va preguntar als agents socials on ho volien aplicar, quan el problema principal és el sistema de paga-ment, no pas les àrees d’aplicació.

• Hem reivindicat demandes, ja històriques, com ara la mo-dernització dels nostres polígons industrials. Els nostres polígons industrials gaudeixen d’una situació estratègica privilegiada i cal potenciar-los elaborant un Pla d’Actuació per a modernitzar-los i fer-los còmodes per a les indústries i empreses i per als treballadors i treballadores. Tenim una gran oportunitat que des de l’equip de govern actual no vo-len aprofitar, i que nosaltres continuem impulsant.

• Continuarem treballant per aconseguir finançament per continuar les obres de reconstrucció del CEIP Àngel Gui-merà.

• Demanarem que la oferta formativa s’adeqüi a les pos-sibilitats laborals del nostre poble, pensada i executada des de les regidories de Promoció Econòmica, Comerç i Educació.

VOTACIONS DEL PLE MUNICIPAL SOBRE LES MOCIONS PRESENTADES PER ERC-AM:

Una publicació d’ERC-AM - Sant Andreu de la Barca revista@ullviu.cat12

Analitzem-los punt a punt:

- Llibres: És el que s’ajusta més a la realitat, ja que la mitjana del preu dels llibres, és de 86 € a infantil, 175 € a primària i 199 € a secundària.

- Atenció domiciliaria: Els 49,16 € d’”assignació per bene-ficiat”, correspon poc més o menys al cost total d’una visita de dues hores per part d’un professional d’atenció sociosa-nitària a domicili. No és, doncs una assignació per beneficiat, sinó una “assignació per visita”. Si les visites, per exemple, tinguessin una periodicitat mensual, els beneficiats serien 1.424 dividit per 12, és a dir, 118 beneficiats. - Casal d’estiu: Resulten a 75 € per nen. Això en el millor dels casos pot cobrir les despeses d’una setmana. - Beques menjador: Com que el nombre de jornades lectives és d’entre 175 i 178, significa un ajut inferior al 0,70 € per dia.

- Plans d’Ocupació: Es diu que beneficiaran unes 30 perso-nes. Això significa uns 8.600 € bruts per persona i any, és a dir, uns 722 € mensuals bruts. Tanmateix no en queda clar el format ni com es crearan les feines.

Però les dades reals són unes altres, ja que en realitat són increments a partides ja existents. Per exemple, les 1.424 persones que diuen que rebran l’atenció domiciliària in-clouen les que ja reben aquesta ajuda, més les que el podran rebre gràcies a l’increment que aporta l’acord (70.000 €). És important puntualitzar-ho perquè la interpretació fàcil -però incorrecta- és que gràcies a l’acord hi haurà 1.424 perso-nes més que se’n beneficiaran. I no és cert: la xifra resulta de sumar les que ja se’n beneficien amb les que se’n be-neficiaran. I el mateix passa amb la resta de partides que s’inclouen en aquest acord que s’afegeixen a partides ja in-closes en el pressupost municipal aprovat per al 2012.

La situació és complicada i com més busquem entre tots vies de solució, més opcions sortiran. Els partits polítics que te-nim representació municipal hem de ser capaços de crear un front comú per defensar els interessos de la comunitat santandreuenca.

Parlaments al congrès on Jordi Albert va ser escollit president comarcal d’ERC. “Imatge cedida per Sant AndreuTv (www.santandreutv.com)”

Jordi Albert i Oriol Junqueres, president d’ERC, atenent als mitjans de comunicació. “Imatge cedida per Sant AndreuTv (www.santandreutv.com)”

ACTUALITAT ERCEl passat 21 d’abril, Esquerra Republicana de Catalunya va celebrar un Congrés Comarcal Extraordinari, en el qual en Jordi Albert i Caballero va ser escollit president comarcal del Baix Llobregat i de l’Hospitalet. A l’acte hi van assistir els militants d’ERC de la comarca, entre ells la diputada al parlament Anna Simó i el president d’ERC, Oriol Junque-ras.

Des d’ERC-AM donem suport als actes populars contra els peatges a Catalunya per denunciar el greuge en infraes-tructures del nostre país. És una manera de manifestar la indignació dels catalans vers l’espoli fiscal que patim per part de l’Estat Espanyol. Creiem que hem d’acabar amb l’asfixia econòmica que patim tots els que vivim a Cata-lunya. Els passats dies 1 i 20 de maig, la secció local d’ERC va participar, juntament amb altres companys/es del Baix Llobregat , l’Hospitalet i el Penedès, en la convocatòria de la campanya #Novullpagar. Vam comptar amb la presèn-cia de l’Anna Simó, diputada al Parlament de Catalunya i amb el diputat al Congrés Joan tardà.Vam sortir des de Sant Sadurní d’Anoia fins al peatge de Martorell, on vàrem coincidir amb centenars de conduc-tors farts de pagar una autopista amortitzada més de 50 vegades amb el pagament del peatge.

Trobada a Sant Sadurní d’Anoia de la gent d’ERC per a l’acció del #novullpagar.

Publicació impresa a l’empresa local TEGSA