UUnniittaatt 77

RReeggnnee ddeellss

VVeeggeettaallss

AAppuunnttss ccooll··lleeccttiiuuss ddee 11rr dd’’EESSOO AA

Els vegetals són organismes pluricel·lulars formats per cèl·lules eucariotes vegetals. Tenen

teixits i òrgans, cadascun dels quals exerceix una funció determinada en l’organisme (les fulles

s’encarreguen de la nutrició, les flors de la reproducció, les arrels de l’absorció...). En aquest

aspecte es diferencien de les algues, que no disposen de teixits.

Els vegetals no es desplacen, per bé que poden presentar petits moviments en resposta a

determinats estímuls ambientals com la llum.

Els vegetals són autòtrofs fotosintètics, el que significa que la seva font de matèria és matèria

inorgànica i la seva font d’energia la llum solar. Porten a terme el procés de la fotosíntesi per

tal d’assimilar matèria inorgànica, convertir-la en matèria orgànica (en les seves pròpies

estructures), tot obtenint de la llum solar l’energia necessària per fer-ho.

1. La fotosíntesi

A principis del segle XVII Jean Baptiste Van Helmont, un conegut químic flamenc, va

portar a terme un experiment amb el que volia explicar el procés que feia créixer un

vegetal, és a dir, el mecanisme que feia servir per nodrir-se.

Van Helmont va deixar créixer un petit salze en un test durant 5 anys, exposant-lo a la

llum i regant-lo diàriament. El salze va créixer més de 70kg, mentre el test

pràcticament conservava el mateix pes al cap de cinc anys. Van Helmont va deduir

aleshores que l’únic factor que havia pogut fer créixer el vegetal hauria estat l’aigua

que havia anat afegint al test.

Pocs anys més endavant un prestigiós noble anglès, Joseph Priestley, va demostrar que

no era l’aigua el que feia créixer els vegetals, sinó una substància continguda en l’aire,

el CO2, el mateix gas que respiràvem els animals. Ho va explicar a través d’un senzill

experiment en què feia conviure un animal i un vegetal dins d’una mateixa campana

de vidre. Tancats per separat en la campana l’animal i el vegetal morien.

Actualment sabem que la fotosíntesi és el procés pel qual un vegetal utilitza la llum

solar per obtenir energia i formar matèria orgànica a partir d’inorgànica. Els únics

éssers vius que fan la fotosíntesi són els cianobacteris, les algues i els vegetals.

Quan hi ha llum solar, el cloroplast (concretament, la clorofil·la que conté) capta la

llum. La llum que capta serveix per unir petites molècules inorgàniques (CO2 de l’aire) i

després, fer-ne de més grans (matèria orgànica). És a dir, el cloroplast transforma la

matèria inorgànica en matèria orgànica.

Un cop fet aquest procés, la matèria orgànica es pot cremar en el mitocondri i

transformar-se en energia química que el vegetal podrà fer servir per créixer, dividir les

seves cèl·lules, regenerar-se, o bé la podrà emmagatzemar en el vacúol per utilitzar-la

quan l’absència de llum li impedeixi fer la fotosíntesi.

És durant la nit o quan no hi ha llum solar que el vegetal, enlloc de fer la fotosíntesi,

respira per mitjà dels mitocondris de les seves cèl·lules, de la mateixa manera que ho

fan les cèl·lules d’un animal o d’un fong. De fet, hi ha parts del vegetal que no estan en

contacte amb la llum solar i que no disposen de cloroplasts (ni els necessiten) per fer la

fotosíntesi. Únicament les cèl·lules de les parts verdes de les plantes seran, doncs,

fotosintètiques.

2. Classificació dels Vegetals

Briòfits [no vasos conductor] ex: molses

Cormòfits [vasos conductors]

Pteridòfits [no flors ni llavors] ex: falgueres

Espermatòfits [flors i llavors]

Gimnospermes [no fruit]

Angiospermes [fruit]

2.1. Els briòfits

Els briòfits, representats fonamentalment per les molses, són els vegetals més primitius en

l’arbre evolutiu. No tenen teixits diferenciats ni tampoc vasos conductors. La seva mida

reduïda fa innecessari el transport de nutrients i sals minerals per l’interior del vegetal.

La reproducció dels briòfits, com la de tots els vegetals, segueix un cicle d’alternança de

generacions, en què el vegetal passa per dues fases o estadis diferenciats al llarg de la seva

vida: el gametòfit, que produeix gàmetes i és, doncs, la fase sexual del vegetal; i l’esporòfit

que genera espores i configura, així, la fase asexual.

En el cas dels briòfits, l’organisme perenne que solem reconèixer és el gametòfit, que produirà

gàmetes de tots dos sexes, capaços de nedar en l’aigua (d’aquí que les molses hagin de viure

en llocs humits). Quan un gàmeta masculí (mòbil) coincideixi amb un femení (estàtic) tindrà

lloc la fecundació i la formació d’una estructura en forma de micròfon damunt del gametòfit:

l’esporòfit, que produirà espores que, empeses per l’aire o l’aigua, podran viatjar fins a trobar

un indret on germinar i formar un nou gametòfit.

2.2. Els pteridòfits

La majoria de pteridòfits són les falgueres i les

cues de cavall (equisets).

Es reprodueixen per alternança de generacions.

Tenen teixits, que són els vasos conductors que

transporten sals minerals i agua de les arrels

cap a les fulles (fil·loides) i de les fulles a les

arrels.

La barreja de sals mineral i aigua es diu saba. Hi

ha dos tipus de saba: la saba bruta (H2O i sals)

que és transportada pel conducte que puja i, la

saba elaborada (sucres) és transportada pel

conducte que baixa.

A l’esporòfit de la falguera en algunes èpoques

li surten al darrera de les fulles uns punts marrons que són els sorus (contenidors d’espores)

que formaran espores que germinaran. Quan troben un lloc ideal per viure germinen, és a dir,

trenquen la paret que les envolta i formaran el gametòfit de la falguera, diminut i en forma de

cor. Aquest produirà gàmetes femenins i masculins. El gàmeta masculí anirà a buscar un

gàmeta femení, que estarà enganxat a la paret, normalment d’una altra falguera i formarà

l’esporòfit.

2.3. Les gimnospermes (llavor despullada)

La gimnospermes són vegetals que fan flor i llavor però no fan fruit. La majoria són de la

família de les coníferes (pins, avets, xiprers, sequoies, cedres…).

A les flors masculines es formen els gàmetes masculins (pol·len), aquest es recobreix per una

paret molt gruixuda, té dues ales que li serviran per desplaçar-se quan hagi de viatjar per l'aire.

El gra de pol·len anirà viatjant per l'aire fins arribar a la flor femenina, i allà sortirà de la paret

que l'envolta i fecundarà els òvuls que hi ha a la flor femenina.

Quan hi ha més d'un òvul en una flor femenina el pol·len fecunda als òvuls, després la flor

s'endureix (lignifica) i es forma una pinya, quan aquesta cau a terra s'escampen els pinyons i

germinen, i tornen a repetir el procés.

2.4. Les angiospermes (llavor protegida)

La llavor està recoberta per un fruit.

Són la majoria dels vegetals.

Tenen flor, llavor i fruit.

Ex: Roure, ametller, posidònia, cactus, atzavara,...

↓ ↓ ↓ ↓

gla ametlla planta pitaya

marina

Reproducció entomòfila: necessiten els insectes per la pol·linització, per això

les flors són de colors llampants.

Reproducció:

Vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=n9hev84Zpvg

L’insecte s’alimenta del nèctar de la flor mentre se li queden enganxats els grans de pol·len al

cos. L’insecte, anirà a buscar una altra flor i en aquell moment, algun d’aquells grans de pol·len

cauran al pistil d’una altra flor. Més tard es produeix la fecundació, i quan s’ajunten els dos

gàmetes es produeix el zigot. A continuació es produeix el ó es produeix l’embrió, finalment es

produeix el fruit. Quan el fruit caigui, se’l menjarà un animal, farà les seves necessitats, i la

llavor del fruit caurà a terra i creixerà una nova planta.