1

Pràctica: Model de pulmons

Video: Model of lung (en anglès però molt entenedor) http://www.youtube.com/watch?v=CBv2BqqAydE Tot el guió http://elrinconcitodecuarto.blogspot.com.es/2011/10/un-pulmon-artificial.html Una botella que respira (una altra versió) http://www.youtube.com/watch?v=v_eAbkF2SXU

Amb l'explicació física del fenomen http://fq-experimentos.blogspot.com.es/2012/07/226-una-botella-que-respira.html

2

DISSECCIÓ D’UNS PULMONS DE XAI

Els pulmons de xai tenen una morfologia molt similar als dels humans i per això ens resulta molt fàcil fer-ne una dissecció. Objectiu/s: Material: escriu tot el material que has utilitzat per dur a terme la dissecció.

pulmons de xai (o de porc)

ANATOMIA EXTERNA DELS PULMONS

Procediment:

1. Posa l’aparell respiratori de xai de manera que la cara posterior dels pulmons quedi en contacte amb la safata de dissecció.

2. Identifica la tràquea, els pulmons, els bronquis i els lòbuls pulmonars. Fes-ne un dibuix i marca-hi el nom de cadascuna de les parts esmentades, compta el nombre de lòbuls pulmonars de cada pulmó i la mida aproximada de cadascun d’ells.

COR

PULMONS

3

3. Fes una descripció breu del color i el tacte dels pulmons: 4. Quines diferències observes entre el pulmó dret i l’esquerre? A què es deu aquesta diferència?

5. Fixa’t en la tràquea. Dibuixa-la i descriu-la: 6. Observes l’esòfag? Explica on es troba i descriu-lo. Diferencia’l de la tràquea. 7. Sense tallar res, introdueix un tub de goma a la tràquea i bufa ben fort. Explica detalladament els canvis que hi observes:

TUB DE GOMA

4

Quina creus que és la causa d’aquests canvis?

8. Talla un anell de la tràquea. Dibuixa’l i descriu-ne els trets més característics:

ANATOMIA INTERNA DEL PULMONS 9. Amb les tisores, comença a obrir longitudinalment la tràquea (cara anterior) fins arribar a les seves ramificacions, els bronquis. Descriu l’aspecte i el tacte de la cara interna dels bronquis. Així:

10. Comença a obrir un bronqui. Quines diferències observes entre el bronqui i la tràquea? 11. Continua obrint el bronqui per les seves ramificacions, els bronquíols, fins que no puguis més. Obre tantes ramificacions com et sigui possible. Fes un dibuix de la idea que en treus de la distribució dels conductes d’aire dins els pulmons:

Obrim la tràquea longitudinalment

5

12. Talla un tros de pulmó i submergeix-lo dins un vas de precipitats amb una mica d’aigua.

a. Què passarà? Comprova-ho.

b. Per què creus que passa?

13. Has tingut alguna dificultat al llarg d’aquesta pràctica? Quina o quines? Conclusió/ns:

6

EL BATEC DEL COR: comptem pulsacions Objectiu/s: ……

A. Comptem pulsacions: Primer hauràs d’aprendre a localitzar-te el pols. Ho pots fer al canell o al coll tal i com s’indica en els dibuixos següents. També te’l pots localitzar posant la mà directament al pit. Compta les pulsacions que tens en 15 segons i calcula les que tindries en un minut. Fes-ho un parell de cops més i després calcula’n la mitjana de les tres vegades mesurades. Resultats: Anota els teus resultats en aquesta taula:

número

batecs en 15 segons

número batecs en 1

minut (A)

número batecs en 1

minut (B)

número batecs en 1

minut (C)

mitjana aritmètica

(A + B + C)/3

Respon:

1. Què passarà amb les teves pulsacions si fas una activitat física intensa? Per què?

2. A partir del nombre de pulsacions per minut en repòs, calcula el nombre de pulsacions que

fas en una hora? I al cap d’un dia?

7

3. Ordena de més a menys les situacions en què el cor batega més de pressa: a classe

parlant amb els companys, a classe abans d’un examen, dormint, després de córrer per no perdre l’autobús, durant un partit de bàsquet.

B. Comptem pulsacions: Durant 40 segons t’alçaràs de la cadira i seuràs el més ràpid que puguis (el professor/a t’ensenyarà com i t’avisarà del començament i del final del temps). Immediatament després, et prendràs el pols (durant 15 segons, com abans). Ho repetiràs cada minut fins a un total d’uns 8 minuts després de començar l’esforç. Anota els resultats en una taula de valors com aquesta:

Temps (minuts) Nombre de pulsacions

en repòs

després de l’esforç

1

2

3

4

5

6

7

8

*El temps en repòs és la mitjana de les teves pulsacions en repòs, trobada en l’activitat anterior. Respon:

1. Fins quant t’han augmentat les pulsacions per minut just després de l’esforç físic?

2. Quines són les parts del cos que més han participat en l’esforç? Com obtenen energia aquests òrgans?

8

3. En quant de temps has recuperat el ritme de pulsacions en repòs?

4. Elabora un gràfic amb els teus resultats i comenta’l.

5. Compara el teu gràfic amb els d’alguns companys i comenta’n els canvis que hi observes.

6. Quins creus que són els factors que fa que hi hagi diferències entre vosaltres? Fes una llista d’aquests possibles factors.

9

DISSECCIÓ D’UN COR DE XAI El cor de xai té unes mides i una constitució semblant a les del cor humà i per això ens resulta fàcil fer-ne una dissecció. Objectiu/s: Material: escriu tot el material que has utilitzat per dur a terme la dissecció.

cor de xai (o de porc)

ANATOMIA EXTERNA DEL COR 1. En primer lloc, cal orientar correctament el cor. Per fer-ho has de tenir la part convexa (anterior) de cara i la part plana (posterior) tocant la cubeta de dissecció.

2. Treu, amb els dits, el greix que cobreix el cor. 3. Localitza els vasos sanguinis que entren i surten del cor. Per això introdueix una vareta de vidre a l’interior d’aquests vasos i localitza les quatre cavitats. Completa: Els vasos que surten el cor són les .............................................. Localitza aquests vasos i identifica’ls.

10

Els vasos que entren al cor són les ............................................. Localitza aquests vasos i identifica’ls.

Introdueix una palleta vermella dins l’artèria aorta amb una etiqueta amb el seu nom i una palleta blava a dins l’artèria pulmonar amb el seu nom. D’aquesta manera les identificaràs més fàcilment.

Qüestions:

a. Quines característiques diferenciadores observes entre les artèries i les venes? Fes un dibuix de cadascun dels vasos, fixant-te amb el color que tenen.

b. Quina és la funció principal de les artèries?

c. I la de les venes?

ANATOMIA INTERNA DEL COR 4. Per veure com és el cor per dins cal que l’obrim. Ho farem introduint les tisores per l’artèria pulmonar i tallant fins al ventricle dret. Obrirem així la part dreta del cor. Talla el més a prop possible del solc interventricular, tal i com t’indicarà el/la professor/a.

11

5. Observa el gruix de la paret del ventricle i compara-la amb la de l’aurícula. Descriu-lo: 6. Busca la comunicació del ventricle dret amb l’aurícula dreta, ambdues cavitats separades per una vàlvula.

Busca-la i dedueix-ne la seva funció:

7. Anem a obrir el costat esquerre del cor. Per això cal introduir les tisores per l’artèria aorta, la més gran, i farem el mateix que abans, tal i com t’indicarà el/la professor/a. 8. Fixa’t en el gruix de la paret del ventricle esquerre comparat amb el ventricle dret que has obert abans.

a. Són iguals?

b. Quina paret és més gruixuda?

c. A què creus que són degudes aquestes diferències?

9. Busca la comunicació entre l’aurícula i el ventricle esquerre. Hi ha també una vàlvula. Quina deu ser la seva funció:

VÀLVULA

12

10. Fes un dibuix aproximat del cor una vegada l’has obert del tot. Diferenciï: aurícula dreta, aurícula esquerre, ventricle dret, ventricle esquerre, vàlvules, artèria aorta, vena cava i vena pulmonar. 11. Explica la/es dificultat/s que has tingut en aquesta pràctica:

13

DISSECCIÓ D’UNS RONYONS DE XAI

El ronyó de porc té unes mides i una constitució semblant a les del ronyó humà i per això ens resulta molt fàcil fer-ne una dissecció. Pots fer fotos amb la teva càmera o el teu mòbil i després adjuntar-les a l’informe de pràctiques. Objectiu/s: Material:

Informació: Amb el què has estudiat a classe elabora una breu informació sobre els ronyons i la seva funció: PROCEDIMENT

ANATOMIA EXTERNA DEL RONYÓ

1. Agafa el ronyó i col·loca’l a la safata de dissecció. Si el ronyó té greix enganxat, treu-lo amb cura sense malmetre’n les parets ni els vasos sanguinis fent servir les tisores i les pinces.

2. De quin/s color/s és?

3. Quina forma té?

4. Què té a la part superior?

14

5. Com és la seva consistència?

6. Agafa un regle i unes balances i mesura’n: La llargada: ........................................ cm

L’amplada: ......................................... cm

El gruix: ............................................. cm

El pes: ................................................ grams

7. Esbrina’n el volum introduint-lo en una proveta mig plena d’aigua. Dibuixa i explica els

passos que has seguit per tal d’obtenir el volum del ronyó.

8. Introdueix el ronyó en aigua i punxant-lo amb una xeringa, bomba-hi aire. L’aire, en sortir, indicarà la posició de l’urèter, de l’artèria renal i de la vena renal. Dibuixa’l tal i com el veus i identifica-hi les parts externes que hauràs localitzat:

artèria renal, vena renal i urèter.

URÈTER

15

Quins d’aquests conductes entren del ronyó i quins en surten?

ENTREN DEL RONYÓ:

SURTEN DEL RONYÓ:

ANATOMIA INTERNA DEL RONYÓ 9. Per veure com és el ronyó per dins cal que l’obrim. 10. Talla longitudinalment el ronyó en dues meitats (com si obrissis un entrepà). D’aquesta manera

aconseguim que el ronyó quedi separat en dues meitats. Identifica els conductes d’entrada i els de sortida que has localitzat abans. Vigila de no tallar-te. La dissecció permet observar una zona clara a l’exterior (la paret del ronyó) que cobreix una zona més fosca (el teixit intern del ronyó).

A la zona més clara l’anomenem ESCORÇA

A la zona més fosa, MEDUL·LA

11. Identifica aquestes dues zones i fes-ne un dibuix amb el color que hi observis. Posa el nom de les dues parts que identifiques. Consulta un atlas d’anatomia, si cal.

16

12. Escriu el nom a totes parts que has identificat en el teu ronyó al llarg d’aquesta pràctica. Consulta un atlas d’anatomia, si cal.

13. Explica la/es dificultat/s que has tingut en aquesta pràctica:

PELVIS RENAL

CALZE