Videoexpre1

El vídeo. Estratègies i recursos didàctics

99

Activitats sobre el vídeo com a mitjà d’expressió


101

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: L’entrevista i l’enquesta

Edats:

A partir del Cicle Mitjà i Superior de Primària i ESO.

Durada aproximada:

Realització de l’activitat: 40-60 m.

Agrupament(s) de l’alumnat:Petit grup de dos o tres alumnes.

Material:

Càmera de vídeo.

Cinta.

Bateria o adaptador.

Micro de mà connectable a la càmera (o el mateix de lacàmera si aquesta no disposa de la connexió).

Trípode (opcional).

Auriculars (opcional).

Si cal fer postproducció, amb la infraestructura bàsica entindrem prou.

Espais:- L’aula ordinària i/o la de mitjans audiovisuals.

- Exteriors (carrer, entrada d’un cinema, un camp d’esports,etc.) o interior aliè a l’escola (una botiga, un mercat, elsvestidors d’un camp esportiu, etc.).

- Un interior adaptat –si fa no fa– com a “plató”.

Presentació de l’activitatExplicar els recursos i la metodologia general per elaborar una entrevista i/o enquesta.

Descripció detallada de l’activitat

Activitats prèviesEl primer pas serà decidir si volem que els nostres alumnes passin a ser productors

d’una enquesta o entrevista en vídeo, o bé, si creiem que cal fer uns passos previs perfamiliaritzar-los amb aquest gènere informatiu, motivar-los l’interès pel tema, etc.

Si partim del segon supòsit, ens caldrà preparar una sèrie d’activitats de coneixementi anàlisi del gènere. Per això proposem que, o bé nosaltres, o bé els nostres alumnes, enre-gistrin de les televisions diferents tipologies d’entrevistes i enquestes, com ara:

• Preguntes breus sobre un determinat tema que es fan d’una manera seriosa a gent delcarrer.

• Això mateix, però quan les preguntes tenen un to humorístic pel seu contingut, etc.• Entrevistes una mica més llargues sobre un determinat tema, en què participen “gent

del carrer” i alguns especialistes sobre el tema.• Entrevistes en un plató de televisió.• Altres.• Haurem de decidir, també, si volem entrar en el contingut temàtic o només en el

formal (recursos i llenguatge propis d’enquestes i entrevistes). Possiblement, la millorsolució és escollir un tema que interessi els alumnes i veure com se’ns pot presentar–emprant-hi el mateix gènere– de maneres ben distintes.

• Amb els materials enregistrats iniciarem l’anàlisi. L’objectiu principal consistirà queels nostres alumnes arribin a descobrir o conèixer les característiques bàsiques del llenguat-ge d’una entrevista o enquesta televisiva.

• Presentem un model de qüestionari que pot orientar sobre el que cal que sàpiguen del’enquesta i l’entrevista:

— Forma part d’un determinat programa? Quin? O bé es tracta d’un material independent?

Els audiovisuals a l’aula

102

— Durada total de l’enquesta o entrevista / Temps dedicat a cada entrevistat / Si eltemps dedicat als entrevistats és diferent, raonar-ne el perquè.— Característiques de les preguntes: breus i precises? Llargues? Una cada vegadao més d’una?— El locutor: apareix o no a la pantalla? Pot haver-hi alguna raó respecte a una opcióo l’altra?— El tipus de plans: hi predominen els plans curts per alguna causa?— Moviments de la càmera: per quina raó acostuma a haver-hi pocs moviments decàmera?— Altres.

Procés de realització

Abans1. Caldrà decidir un tema i formar un equip de treball (màxim tres alumnes per qüesti-

ons d’operativitat).2. Caldrà decidir el lloc en què es du a terme l’entrevista. Si ens cal un “plató”, caldrà

decidir-ne les característiques i preparar-lo.3. Calcular la durada del videograma. En funció del tipus d’entrevista o enquesta, però

no més enllà d’uns pocs minuts.4. Preparar per escrit les corresponents preguntes i una presentació del tema. Les pre-

guntes han de ser fàcils d’entendre i no moltes, per no carregar el “programa”. També caldecidir si les preguntes són un bloc tancat o el presentador en pot afegir o modificar-les enfunció de les respostes de l’entrevistat.

5. Repartir les tasques (que poden ser rotatòries): presentador, càmera i “ajudantgeneral”.

6. No ens caldrà un guió tècnic, però potser sí que necessitarem unes orientacions detipus general: per exemple, definir els tipus de plans que s’empraran, que en aquest cas—pel que fa els entrevistats— han de ser mitjans i primers.

7. Seleccionar el material i preparar-lo. Abans de sortir al carrer controlar que ho tin-guem tot i en condicions (la cinta, bateria carregada, portar les preguntes, etc.).

Exemple:- A classe de 5è, a l’Àrea de Llengua, s’està treballant el tema de la influència de la televisiósobre la vida diària dels adults i dels nens i nenes de l’escola.- Un grup de tres alumnes ha decidit fer una enquesta-entrevista sobre el tema a alguns via-nants i també a algunes persones que treballen en alguna botiga prop de l’escola.- Per això han preparat per escrit una presentació del tema i una llista, curta, amb les preguntesque els farien. També han decidit que podrien afegir alguna pregunta improvisada segons lesrespostes que els donessin.- Han repartit les tasques: en Jordi faria de presentador i la Berta i en Carles s’anirien alternantla feina de càmera i la d’ajudant (per portar el trípode, vigilar que la gent no passi pel migmentre estem gravant, etc.).- Han parlat sobre com ho enregistrarien i han decidit que la millor manera era que, primer, ellocutor expliqués el problema i després sortissin els entrevistats i entrevistades. Sempre elsenregistraran en pla mitjà o primer pla. Si el lloc ho permet faran servir el trípode.- Han elaborat una llista del material que necessiten (vegeu l’apartat de material) i l’hanpreparat.


103

Durant1. Planificar on farem l’entrevista i decidir si podem o no utilitzar el trípode.2. Situar correctament davant de la càmera el locutor o els enquestats, entrevistats. Si

cal, fer algun assaig amb algun alumne per evitar enquadraments defectuosos, etc. Si lacàmera té sortida d’auriculars, serà bo emprar-los per controlar la qualitat del so.

3. Un cop ho tenim tot preparat, es pot començar a enregistrar l’enquesta o entrevista.- Han sortit al carrer a gravar. Després d’enregistrar la presentació davant de l’aparador d’unabotiga que ven televisors, han anat demanat a alguns vianants si els volien contestar la sevaenquesta i els han enregistrat (tres entrevistes). Després han entrat a tres botigues i han fet aixòmateix.

DesprésVisionar el que hem enregistrat i fer-ne una valoració.Decidir –si no ho hem fet abans– la funció, la utilitat que donem a aquest enregistra-

ment.Quan han tornat a l’escola han visionat juntament amb el mestre el que havien gravat. Han

valorat que les imatges estaven molt bé, però la veu, de vegades, se sentia una mica malamentperquè no havien apropat prou el micro a la gent que els parlava.


104

Altres possibilitats o suggerimentsUna entrevista o enquesta pot ser un material independent o el podem incorporar a una

altra producció: un reportatge, un documental, un telenotícies, etc.En l’exemple que exposàvem, l’enquesta-entrevista es va afegir a la que un altre equip de la

classe va fer sobre el mateix tema a diferents nens i nenes de l’escola. I un cop visionada pel grup-classe és va utilitzar en un debat per reforçar alguns plantejaments teòrics sobre el tema que el gruphavia exposat anteriorment.

De la mateixa manera, podem enriquir l’entrevista o l’enquesta amb imatges inserides(com un petit reportatge que il·lustra el tema de què es parla).

Algunes especificacions pel que fa a l’entrevistaUna altra possibilitat seria la realització d’una entrevista a una determinada persona

sobre un tema concret. Tot el que hem dit abans ens és igualment útil, però ens cal fer-hialgunes especificacions:

En aquest cas els més pràctic és buscar un lloc tranquil i amb bona llum natural (nor-malment interior, però també podem trobar un exterior adequat).

Presentador i entrevistat han d’estar en una postura que els sigui còmoda i propers l’unde l’altre, per provocar una impressió de “conversa” i reduir la sensació freda de pregunta-resposta-pregunta-resposta.

Podem treballar amb el micro de càmera, però el més adequat seria connectar-li und’exterior, per tal de millorar la qualitat del so.

Excepte el pla inicial de presentació i el final, el més adequat per potenciar el fet comu-nicatiu és enregistrar amb plans curts (primers i mitjans).

Exemple:Els alumnes de sisè que han participat en una representació teatral, que, a més, han enregistrat

en vídeo, contacten amb una exalumna de l’escola, actriu professional de teatre i televisió.Es posen d’acord per trobar-se un dia determinat a l’escola per fer-li una entrevista.El grup-classe proposa totes les preguntes que li vol fer. Escullen un petit equip de producció

(quatre persones) que seleccionen i ordenen les preguntes i que, al mateix temps, serà l’encarregat dedur a terme l’entrevista.

Segueixen el procés de preparació que ja hem exposat en aquesta mateixa fitxa.L’entrevista comença per la presentació del personatge; les primeres preguntes fan referència als

seus records com a actriu a l’escola. Això motiva, després del visionat, que una alumna proposaincorporar l’entrevista al final de la gravació de l’obra de teatre que el grup-classe ha representat, afi d’”animar la gent a fer teatre”. La proposta és acceptada.

Altres preguntes fan referència a la sèrie televisiva en què participa. Després del visionat elmateix equip proposa inserir imatges molt curtetes d’alguna de les seves actuacions al serial.

D’una manera una mica inesperada hem anat una mica més enllà del tòpic enregistrament envídeo d’una representació escolar, alhora que inseríem en un determinat context i amb una certaintencionalitat l’entrevista.


105

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: El debat i la taula rodona


Micro de mà connectable a la càmera (o el mateix de lacàmera, si aquesta no disposa de la connexió).

Trípode.

Auriculars (opcional).

Joc de focus (només en cas de necessitat per manca de llumo perquè la il·luminació de l’indret on enregistrem creaombres molestes).

Si treballem amb una sola càmera és recomanable no fer-nela postproducció; però, si calgués, amb la infraestructurabàsica en tindrem prou.

Taula d’efectes, només en cas de gravar amb dues càmeres(opcional).

Espai:El lloc on es desenvolupi l’activitat.

Edats:

A partir del Cicle Superior de Primària i ESO.

Durada aproximada:

El que duri el debat, però recomanem que no superi els 15 o20 minuts.

És recomanable gravar-ho de manera que no se n’hagi defer la postproducció

Agrupament(s) de l’alumnat:

Hi pot participar tot el grup-classe, però caldrà fer equipsde dos-tres alumnes per dur a terme el treball de vídeo.

Material:

Una o dues càmeres. Si és amb 2 també haurem de doblarel material que indiquem a continuació.

Cinta.

Presentació de l’activitatExplicar els recursos i la metodologia per enregistrar un debat o una taula rodona.Aquesta activitat ens permet treballar actituds democràtiques, la tolerància envers

l’opinió dels altres i l’hàbit de respectar els torns de paraules.


Activitats prèviesEns caldrà preparar una sèrie d’activitats de coneixement i anàlisi del gènere. Per això

proposem que o bé nosaltres o bé els nostres alumnes enregistrin de les televisions dife-rents tipologies d’entrevistes i enquestes:

• Haurem de decidir si volem entrar en el contingut temàtic i/o només en el formal(recursos i llenguatge propis dels debats i taules rodones). Possiblement, la millor solucióés escollir un tema que interessi els alumnes i veure com se’ns pot presentar –emprant-hi elmateix gènere– de maneres ben diferents.

• Amb els materials enregistrats iniciarem l’anàlisi. L’objectiu principal serà que elsnostres alumnes arribin a descobrir o conèixer les característiques bàsiques del llenguatgedel debat i la taula rodona televisiva.

• Presentem un model de qüestionari que pot orientar sobre el que cal que sàpiguen:— Forma, el debat, part d’un determinat programa? Quin? O és un material “indepen-dent”?— Durada total del debat / Temps dedicat a cada ponent / Si el temps dedicat alsponent és diferent, raonar-ne el(s) possible(s) motiu(s).— Característiques de les preguntes i de les intervencions: breus i precises? Llargues?Una cada vegada o més d’una?— El locutor: apareix o no a la pantalla? Pot haver-hi alguna raó respecte a una opcióo l’altra?— El tipus de plans: hi predominen els curts per alguna causa?


106

— Moviments de la càmera: per quina raó acostuma a haver-hi pocs moviments decàmera.— Etc.

AbansQuan nosaltres anem a produir un debat o taula rodona amb els nostres alumnes:• Caldrà escollir el tema del debat i decidir si cal fer-ne o no una preparació prèvia

(cercar informació, etc.).• Caldrà decidir si hi participa tothom o només un determinat grup. (Aquesta decisió

pot condicionar el tipus d’enregistrament). I si els participants defensen lliurement lesseves opinions o han d’adoptar una postura determinada.

• Caldrà escollir un moderador o moderadora.• I caldrà escollir un o uns equips de rodatge que hauran d’estar molt ben informats

dels aspectes que acabem d’exposar per poder fer bé la seva feina.• Les decisions que haurà de prendre l’equip de rodatge dependran bàsicament de dos

factors:— Si han d’enregistrar el grup-classe o un petit grup.— Si disposen d’un o de dos equips de gravació.

DurantComençarem per la possibilitat més senzilla:

a) Una càmera i un petit grup de debat.• El més pràctic és col·locar el grup de debat frontalment respecte a la càmera. Aquest

estarà situat, doncs, en mig cercle a una distància perquè, en angulació normal, el grupsencer entri en camp.

• Haurem de tenir cura que la llum no produeixi ombres estranyes en el rostre delsparticipants (si calgués, utilitzarem focus).

• Pel que fa al so, l’ideal seria tenir un micro auxiliar fix (damunt la taula dels partici-pants, etc.), omnidireccional, de prou qualitat per enregistar correctament les veus delsparticipants. Si enregistrem “amb talls” (vegeu el model que hi ha a continuació) els partici-pant es poden anar passant el micro auxiliar, si no és així haurem d’evitar-ho (visualmentés molt molest) i usar el de la càmera.

• Si és possible el càmera usarà auriculars connectats a aquesta per controlar la qualitatdel so.

• Per evitar una única seqüència estàtica en pla general i amb constants moviments dela càmera per anar a buscar qui parla, podrem fer el següent:

Prs. Acció Pla, mov. càmera, etc. Àudio

1 Presentació del grup Fosa. Pla gral. del grup, tancar Músicai del moderador a pla mitjà al moderador presentació

2 El moderador exposa Pla mitjà curt. Tall Textel tema de debat presentació

3 Un alumne exposa Pla mitjà curt. Tall.les seves opinions

4 Ídem, un altre Pla mitjà curt, tanquem Exposicióa primer pla. Tall


107

• És a dir, al llarg del debat anirem fent diferents preses, en plans curts, de les personesque parlen. El moderador és qui indicarà als participants en el debat o taula rodona quanhan de començar a parlar, o bé es pot utilitzar el recurs de passar un micro al que demani laparaula (encara que no estigui connectat a la càmera) .

• Pensem, però, que amb aquesta tècnica d’enregistrament cal fer pauses en el debat iaixò li pot treure espontaneïtat.

• Per tant, el millor és, si el debat és prou llarg, anar-ne alternant les seqüències amb elmoviment de càmera, amb diferents preses estàtiques.

b) Dues càmeres• L’avantatge de treballar amb dues càmeres és que evitem aturar el debat per

enregistar les diverses preses.• L’inconvenient és que hem de disposar d’una taula d’efectes.• Es connecten les dues càmeres a la taula i un magnetoscopi que grava en la sortida.• El realitzador anirà escollint a través de la taula quina càmera entra.


108

Presentació de l’activitatEl noticiari és un dels tipus de programa que s’emet més vegades al dia pels canals

televisius i que l’alumnat de totes les edats ha vist. Es tracta, doncs, d’aprofitar aquestaqüestió per fer una anàlisi del noticiari veient-ne els esquemes bàsics de funcionamenti comprovar com viuen els alumnes aquests programes i què hi entenen, d’un noticiari,amb la finalitat que en coneguin el funcionament perquè s’animin a elaborar-ne un.

Aquesta activitat permet treballar altres aspectes, com ara llenguatge, valors, expressió,socials, i tipus de gèneres com les entrevistes i els reportatges.


1a part (opcional)1. Cada grup de treball gravarà un noticiari d’un canal de televisió diferent.2. Visionat i anàlisi. En funció de les edats amb les quals es treballa ens fixarem en

diversos aspectes, centrant-nos sols en uns pocs o en tots.

Model de qüestionari (no necessàriament ha de ser tancat, després quan es posin en comú lesrespostes, pot generar debats):

tv 7 tv 8 tv 9Quants presentadors hi intervenen?

Són homes o dones? Proporció

Quants blocs informatius hi ha?

Quins blocs informatius són?

En quin ordre apareixen i per què?

Quantes notícies apareixen il·lustrades amb imatges?

Quantes són només llegides o expressades oralment?

Quantes són explicades per gràfics?

Hi ha sobreimpressions?

(segueix)

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Un noticiari

Edats:

A partir del Cicle Inicial, però especialment del Superior dePrimària i ESO.

Durada aproximada: Tres o quatre sessions.


En grup-classe i en grups de cinc o sis alumnes.

Material:

Càmera.

Magnetoscopi lector.

Magnetoscopi editor (amb audiodub i entrada de micro).

Micro.

Reproductor d’àudio (radiocasset, cd).

Cintes de vídeo i de casset.

Fonts musicals (opcional) (cintes de música o cd).

Un monitor per visionar.

Auriculars (per al muntatge).

Espai:L’aula. Sala de muntatge o aula al màxim de silenciosapossible.


109

tv 7 tv 8 tv 9

El llenguatge s’utilitza d’una manera sexista?

Quins tipus de plans s’utilitzen?

Amb els més grans es podria tractar dels continguts dels noticiaris…

2a part1. Retallar fotografies de revistes o diaris i, a partir de les imatges, redactar una notícia

real o fictícia.2. Els components del grup fan la prova de simular ser un presentador llegint en veu

alta les notícies redactades i, posteriorment, es graven fent el mateix. Experimenten que noés gens fàcil parlar a un forat (objectiu de la càmera). Després d’aquesta prova ells escolli-ran el presentador.

3a part1. Fer un noticiari. El tipus de noticiari pot tenir diversos enfocaments, per exemple:• verídic, utilitzant tot allò que és susceptible de ser notícia del centre o del seu entornmés proper (vegeu l’activitat de telenllaunada).• irreal, fet a partir de muntatges amb notícies inventades per elaborar el noticiari“ideal”.• humorístic, amb notícies inventades surrealistes, iròniques, o paròdies, etc.Per tant, el primer pas consistirà que el grup de treball esculli l’estil o enfocament delnoticiari que vol produir.2. Dur a terme el projecte. Per exemple: com fer un noticiari d’escola.• Fer un projecte de noticiari pensant quines coses de l’escola es poden convertir en

notícies i quins blocs poden haver-hi.• Enregistrar d’una manera ordenada i sintètica una selecció de les activitats i els esde-

veniments escolars durant un període de temps: un trimestre, mensualment, etc. (gravatsen cinta) (vegeu l’article dels reporters d’escola).

• El grup elabora un guió per blocs temàtics amb les distintes notícies (vegeu la fitxa deguió).

Temps i plans Vídeo (què es veu) Àudio (què se sent)

PG Text: “Telepassada”, Música de Dario Verte,3 segons un logotip dibuixat. cançó: “El dit”.

PM de perfil Presentadora dreta al costat - Hola, us volem presentar unesquerra del logotip de “Telepassada”. resum del que ha succeït al6 segons centre aquest darrer trimestre.

PM de front Presentadora (asseguda). - Parlarem dels següents blocs:12 segons de les sortides, de les festes, de

qui ens ha visitat, de com tenimel mobiliari, dels últims acordsdels Consells Escolars…,enquestes a l’AMPA.

(segueix)


110

Temps i plans Vídeo (què es veu) Àudio (què se sent)

PS de títol Text: les sortides. Música pròpia: xilofó.

PP Presentadora. Ara veureu imatges del grup de4t que han anat a un abocador…

• No es farà el muntatge directament: per la seva complexitat es proposa seguiraquests passos:

1. Es distribueixen les tasques de cada membre de l’equip (presentador, muntadors,càmeres, tituladors (vegeu l’activitat de com fer títols), tècnics de so, realitzador, decora-dors, etc.).

2. Aquests grups treballaren simultàniament en espais diferents.3. Grups:Grup A, que prepara el lloc i el decorat on se situaran el presentador i grava la part delguió que correspon a la seva actuació.Nota: cal parar atenció que quan els presentadors diguin “Ara veureu les imatges de ...”,s’han de gravar uns 4 o 5 segons més en silenci per quan es faci l’editatge poder engan-xar bé les imatges sense trepitjar la imatge del presentador.Grup B, que prepara i grava en una altra cinta els diversos titulars (cinta amb els títols,logotips, crèdits).Grup C, que minuta (vegeu el full de minutatge) i selecciona les gravacions vàlides i lescintes en què es troben. Les gravacions de les imatges que acompanyaran les notíciesanunciades pels presentadors.Grup D, que selecciona les músiques que acompanyaran cada bloc de notícies. I, si potser, es graven en una cinta de casset totes seguides en l’ordre en què s’han d’introduir.Grup E, que fa l’editatge (vegeu com editar i sonoritzar) del noticiari amb tot el mate-rial gravat, seguint l’ordre del guió.

4ª part1. Cal visionar el resultat amb el grup sencer i fer un debat sobre com ha anat l’activi-

tat.2. Seria bo fer-ne còpies i passar-ho a les altres classes perquè és una manera d’impli-

car-los en el projecte. També se’n poden veure els efectes, les reaccions dels altres i compro-var si les intencions comunicatives i/o expressives han assolit el seu objectiu (vegeu l’acti-vitat de “telenllaunada”).

Suggeriments o altres possibilitats

Amb alumnat de Cicle InicialEs pot fer un noticiari més senzill partint del que volen que sigui notícia.1. Se’ls demana que pensin què explicarien a la resta del grup com una notícia, i que

escriguin i busquin en revistes, contes, dibuixos, la manera com il·lustrarien aquesta notí-cia.

2. Es graven totes les imatges com a imatges fixes (vegeu com gravar imatge fixa) enuna cinta.

3. Es busca el decorat apropiat ( per exemple, una taula grossa i una cadira) on es po-dria actuar com a presentador.


111

4. En una cinta graven cada alumne presentant la seva notícia. Seria bo que ells matei-xos gravessin els seus companys. Això és factible si hi ha un circuit tancat que permeti quees vegi pel monitor el que s’està gravant.

5. Fer l’editatge final dels presentadors més les imatges. El podrien fer alguns alumnesde cicles superiors o el professor.

6. També es podria gravar tot seguit sense haver d’editar posteriorment.

Amb alumnat de Cicle Mitjà1. En petits grups s’organitzen per gravar de les televisions les coses que els agradaria

mostrar com una notícia, no pas més de dues o tres (algun anunci, trossos d’alguns dibui-xos animats nous; l’única cosa que s’ha de fer és donar una pauta respecte al temps que espot gravar, que no ha de ser superior a 30 segons).

2. Després poden escriure com ho explicarien a la resta de companys.3. Es revisa el que cada grup té gravat i se’ls deixa sonoritzar la cinta amb veu en off

amb el que han escrit. És bo que aprenguin a utilitzar l’audiodub. Per realitzar la sonoritza-ció en la seva pròpia aula, només cal monitor, magnetoscopi editor i micro.

4. És possible que es trobin que el seu text és més llarg que les imatges o a l’inrevés,això significa que hauran de refer la feina, i allargar o escurçar el text.

5. Si hi ha temps es poden recollir totes les notícies en una sola cinta, i si no cada gruppresentarà el treball en la seva cinta.

Seria bo fer-ne còpies i passar-ho a les altres classes perquè és una manera d’implicar-los en el projecte. També es poden veure els efectes, les reaccions dels altres i comprovar siles intencions comunicatives i/o expressives han assolit el seu objectiu (vegeu la fitxa de“telenllaunada”).


112

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: El reportatge6

Edats:

A partir del Cicle Superior de Primària i ESO.

Durada aproximada:- Realització de l’activitat: en funció del tema escollit; peròés recomanable no esmerçar-hi més d’una o dues sessions.


Petit grup de dos-quatre alumnes.

Material:

- Càmera de vídeo.

- Cinta verge i/o cintes amb material enregistrat sobre eltema del reportatge.

- Bateria o adaptador.

- Trípode (opcional).

- Micro (opcional).

Espai:L’aula ordinària i/o la de mitjans audiovisuals. I, òbviament,l’espai en què es desenvolupa l’acció que volem enregistrar.

Presentació de l’activitatExplicar els recursos i la metodologia per elaborar un reportatge videogràfic.


Activitats prèviesEl primer pas, igual que en activitats exposades anteriorment, serà decidir si volem que

els alumnes passin a ser productors d’un reportatge en vídeo, o si creiem que cal fer unspassos previs per familiaritzar-los amb aquest gènere informatiu, motivar l’interès peltema, etc.

Si partim del segon supòsit, ens caldrà preparar una sèrie d’activitats de coneixementi anàlisi del gènere. Per això proposem que o bé nosaltres o bé el nostre alumnat enregistrinde les televisions diverses tipologies de reportatges.

• Haurem de decidir també si volem endinsar-nos en el contingut temàtic o només enel formal (recursos i llenguatge propis dels reportatges). Possiblement, la millor solució ésescollir un tema que interessi els alumnes i veure com se’ns pots presentar –emprant-hi elmateix gènere– de maneres ben diferents.

• Amb els materials enregistrats iniciarem l’anàlisi. L’objectiu principal serà quel’alumnat arribi a descobrir o conèixer les característiques bàsiques del llenguatge específicd’un reportatge televisiu o cinematogràfic.

• Presentem un model de qüestionari orientatiu sobre el que cal que sàpiguen:— És un reportatge autònom o forma part d’un determinat programa o sèrie?— Durada total del reportatge.— Tracta principalment d’un sol tema? Quin? O bé tracta de més d’un –quins altres–?— Apareixen només imatges sobre el tema o incorpora enquestes, entrevistes a perso-nes afectades o coneixedores del tema? Que hi predomina més, les imatges sobre eltema o la participació de diverses persones?— Creieu que el reportatge informa d’una manera objectiva o defensa una determinadaidea, opinions, etc.?

6. Ens podem preguntar quina és la diferència entre un reportatge i un documental. Encara que en alguns casosaquesta és de matís, entenem que un reportatge és un documental enregistrat en el mateix lloc i moment en quèels esdeveniments es produeixen; normalment la durada i el grau d’aprofundiment solen ser menors.


113

- Elaboreu una relació dels temes més freqüents dels reportatges de la televisió.- Etc.• Creiem important posar en comú els resultats de les distintes enquestes.

Procés de realització

Abans• Caldrà que escullin un tema i formin un equip de treball (màxim tres o quatre alum-

nes per qüestions d’operativitat). El tema i el lloc en què es dugui a terme el reportatgecondicionen d’una manera important tot el treball posterior.

• També caldrà decidir si el reportatge l’enregistren del tot els nostres alumnes o utilitzencompletament o parcialment imatges d’arxiu. És a dir, que copien imatges d’altres videogra-mes que els puguin interessar respecte al treball que han de portar a cap. (En l’apartat dedicatal Documental presentem una experiència realitzada a partir de materials ja existents).

• Si cal, prepararan per escrit un projecte breu i un guió tècnic (més o menys desenvo-lupat en funció de l’edat i l’experiència dels alumnes).

• Aquests hauran de tenir molt present si faran un reportatge en què predominin:— els elements estàtics (per exemple el reportatge que expliquem sobre les obres delcarrer de l’escola),— o els dinàmics (per exemple, un reportatge sobre la celebració del Carnaval a l’escola).• En el primer cas el guió pot ser molt més precís i tancat. En el segon, caldrà quetinguin molt present el dinamisme del càmera per enregistrar situacions no del totprevistes o totalment inesperades.


114

• Pel que fa als possibles guions, malgrat que no hi ha motiu per seguir una estructuradeterminada, assenyalem la proposta següent:

1. Partir d’una panoràmica general que presenti de la manera més general el tema delreportatge.2. Diferents plans generals més curts i sencers amb poc o gens moviment de càmera,enregistrats des de punts de vista diversos, de curta durada, a manera de flaixos.3. Plans curts (mitjans, primers) per fer ressaltar aspectes especialment importants ointeressants, també de curta durada. (Evidentment podem anar combinant aquests i elsanteriors).4. Podem acabar un altre cop mitjançant una panoràmica general que clogui el tema.— Repartir les tasques (que poden ser rotatòries): càmeres, “ajudants”.— Seleccionar el material i preparar-lo. Abans de sortir al carrer controlar que ho tin-guem tot i en condicions (la cinta, la bateria carregada, etc.).

Exemple:— A classe de sisè, en l’Àrea de Ciències Socials, s’ha estat parlant del poder municipal i les

seves competències. Ja fa temps que el carrer de l’escola està afectat per unes inacabables obres deresponsabilitat municipal...

— Els alumnes proposen fer-ne un reportatge de denúncia.— Es forma un equip de quatre alumnes que elaborarà el reportatge que expliqui l’estat d’aques-

tes obres.— El grup ha sortit una estoneta al carrer per planificar una mica què i des d’on enregistrarà.— A continuació, preparen un guió tècnic simplificat. No posen l’àudio perquè han decidit que

el so serà en directe o que, si no quedés bé, el modificarien en una sonorització posterior. Tampoc noindiquen l’acció perquè no saben ben bé què passarà… Presentem la seva proposta de guió tècnic:

Prs. núm. Lloc Plans, mov. càmera, etc.

1 Balcó de l’escola Fos. Panoràmica general, de dreta a esquerra,que ensenya totes les obres

2 A la vorera de l’escola Pla sencer de les reixes que tallen el pas delsvianants per la vorera

3 Al mig del carrer Pla sencer del pas soterrani inacabat i pled’aigua

4 Al mig del carrer Pla sencer de la barca que hi van tirar els veïnscom a protesta

5 Al mig del carrer Pla proper de la barca

6 Des de la barana Zoom de la brutícia que sura a l’aigua

7 A la vorera Pla una mica contrapicat d’un cotxe que passade davant l’escola per la vorera dels vianants per poder canviar

de carrer (l’acostarem a primeríssim pla ambel zoom)

8 A l’altre cantó de la Pla sencer o mitjà dels vells (si hi són) mentrebarana des d’on els vells critiquen l’Ajuntamentmiren les obres

9 Balcó de l’escola Zoom al màxim de tancat que puguem de lesobres, l’anirem obrint. Fos


115

— Després es reparteixen les feines: cadascú anirà enregistrant una presa per torns, mentre elsaltres tindran cura del material, que els vianants no es fiquin pel mig, etc.

— Pensen enregistrar-ho tot en l’ordre del guió i, així, si tenen sort no els caldrà fer editatge.— Elaboren una llista del material que necessiten (vegeu l’apartat corresponent) i el preparen.

Durant• Escolliran els llocs des d’on enregistrar les diverses preses. Sempre que puguin és

millor utilitzar el trípode7 per a les preses estàtiques i carregar la càmera a l’espatlla per“seguir” les situacions d’acció.

— El grup segueix les indicacions acordades en el guió.— Totes les preses les enregistren amb el trípode, menys “Des de la barana”, ja que eltipus d’espai no ho permet.— Tot i respectar el guió tècnic, les preses 3 i 5 s’han hagut d’enregistrar més d’un cop.

Després• Visionaran el que han enregistrat i en faran una valoració, tant respecte als continguts

informatius, com a la qualitat de les imatges enregistrades.• Si cal, es decidirà fer-ne l’editatge i/o la sonorització (vegeu l’apartat corresponent).• Videograma elaborat: en funció del tipus de reportatge, però el resultat final no haurà

d’anar més enllà d’uns minuts.— Visionen a l’escola, juntament amb el mestre o mestra, el material enregistrat. Enaquest cas valoren que està prou bé, però que caldrà fer-ne l’editatge perquè les preses3 i 5 s’han hagut de repetir. La fosa final ha sortit molt malament.— Pel que fa a l’editatge, serà senzill: copiar les preses bones i eliminar-ne les dolentes.— Pel que fa a la sonorització, els alumnes van enregistrar una cinta d’àudio amb elsoroll de les màquines, els cotxes, etc. (ja que a la cinta de vídeo original el so quedavamolt entretallat) i es va fer el doblatge. Una veu en off diu, en iniciar la cinta: “Fa tresanys que l’Ajuntament va començar les obres del pas soterrani” i, en acabar, “I fa mésd’un any que les hauria d’haver acabades!”— Debat a partir del reportatge sobre el tema “Quines són les responsabilitats de laRegidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament?”, del qual sortirà la idea de fer unes enques-tes als veïns i veïnes afectats i al regidor d’Urbanisme.

7. Per usar el trípode amb èxit cal tenir-ne alguna experiència en l’ús, llevat que s’hagin d’enregistrar preses estàti-ques, sense moviment.


116

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: El documental (1)

Edats:

A partir del Cicle Superior de Primària i ESO (recomanaríemque els alumnes ja tinguessin alguna experiència en el campdel vídeo).

Durada aproximada:

Evidentment en funció de la complexitat del tema escollit;però és recomanable no esmerçar més de dues-quatresessions en la preparació del projecte i l’enregistrament deles imatges, i e l mateix nombre de sessions en lapostproducció.

Agrupament(s) de l’alumnat:Hi pot participar el grup-classe, però caldrà treballar en petitsgrups de dos-quatre alumnes.

Material:

Càmera de vídeo.

Cinta.


Trípode (opcional, però molt recomanable).

El material (serà suficient el més bàsic) per fer-ne l’editatgei la sonorització (vegeu l’apartat corresponent).

Espai:

L’aula ordinària i/o la de mitjans audiovisuals. I, òbviament,el lloc en què es desenvolupa l’acció del documental quevolem enregistrar.

Presentació de l’activitatExplicar els recursos i la metodologia per compondre diversos tipus de documentals

videogràfics.


Activitats prèviesEl primer pas, igual que en activitats exposades anteriorment, serà decidir si volem que

el nostre alumnat passi a ser productor d’un documental en vídeo, o si creiem que cal feruns passos previs per familiaritzar-lo amb aquest gènere informatiu, motivar l’interèsenvers el tema, etc.

Si partim del segon supòsit, ens caldrà preparar una sèrie d’activitats de coneixementi anàlisi del gènere com les que exposem en el tema del Reportatge, a les quals us remetem.

Procés de realització• El procés és el mateix que seguim per fer un reportatge.• Ara bé, el documental, per les seves característiques, ofereix més possibilitats i,

a causa d’això, la seva realització pot ser més complexa.• Així, haurem de tenir mot present les limitacions que preveiem, les quals haurem

d’explicar als nostres alumnes abans de decidir el tipus de treball.— de tipus temàtic, per raons com ara aquestes:- tot i que el contingut temàtic d’un documental és adaptable a la majoriad’edat, aquest aspecte també s’ha de tenir present per evitar quedar “desbordats” arrande la complexitat dels continguts,

- localització(ns): pensem que hi ha llocs d’accés difícil o complicat (llunyania, necessi-tat de demanar permisos, dificultats perquè els alumnes no hi poden anar sols –si fan eltreball fora de l’horari escolar–, etc.),

- temporalització: cal limitar d’entrada el temps que esmerçarem en la producciód’aquest documental (des de l’elaboració del projecte, els enregistraments, finsa l’editatge...) per evitar, també, quedar desbordats per un projecte massa ambiciós,


117

- les limitacions del material de què disposem,- i, a la fi, el grau d’experiència (o inexperiència) dels nostres alumnes en el camp delvídeo,— Recordeu que un documental pot incorporar molts recursos diferents:- enquestes i entrevistes,- imatges fixes: dibuixos, fotografies... (vegeu l’article següent sobre el Documental),- diferents tipus de gràfics,- animacions,- i que podem incorporar materials procedents d’altres documentals, professionals o no(si aconseguim copiar-los...), a la nostra producció.

Abans• Caldrà que els aumnes escullin un tema i formin un equip o equips de treball (màxim

tres o quatre alumnes per qüestions d’operativitat). El tema i el lloc on s’esdevingui eldocumental condicionen d’una manera important tot el treball posterior.

• Caldrà que desenvolupin per escrit el seu projecte i, després d’haver estar supervisatpel professor, elaborar un guió tècnic, encara que només sigui orientatiu i més o menysdesenvolupat en funció de l’edat i l’experiència de l’alumnat.

• Repartir les tasques (que poden ser rotatòries): càmeres, “ajudants”. Caldrà distribuirl’ordre de “qui farà què” al llarg de tota la producció.

• Seleccionar el material i preparar-lo. Abans de sortir al carrer assegurar-se que hotinguem tot preparat i en condicions (la cinta, la bateria carregada, el trípode, etc.).

Al curs de sisè, a l’Àrea de Coneixement del Medi Natural s’ha proposat la realitzaciód’un documental sobre “El delta del riu Besòs” (vegeu el quadre “El delta del riu Besòs”).

Durant• Escolliran els llocs des d’on enregistrar les diverses preses. Sempre que puguin utilit-

zaran el trípode per a les preses estàtiques i carregaran la càmera a l’espatlla per “seguir”les situacions d’acció.

• Si no s’ha fet en el guió tècnic, caldrà indicar als alumnes la necessitat d’enregistrar,sempre que es pugui, les escenes que passen en un mateix lloc totes seguides, per econo-mitzar temps (a més, en un documental és quasi inevitable haver-ne de fer l’editatge).

• Caldrà assegurar la qualitat de les preses, i repetir-les sempre que calgui.

Després• Visionaran el que han enregistrat i en faran una valoració, tant respecte als continguts

informatius, com a la qualitat de les imatges enregistrades.• Es passarà a la fase de postproducció (vegeu l’apartat corresponent).• Quant a l’editatge, caldrà fer grups de treball (màxim tres alumnes).• El més pràctic és que un cop definit –amb guió, si es considera necessari– l’ordre

expositiu del videograma, cada grup es responsabilitzi de l’editatge d’unes determinadesseqüències. És quasi imprescindible la presència del professor per anar guiant aquest tre-ball.

• Pel que fa a la sonorització, caldrà haver escrit els diferents textos, repartit la feina delocutors, seleccionat les músiques que es considerin adequades.

• La durada del videograma elaborat dependrà del tipus de documental, però el resul-tat final no haurà de superar entre els deu i els vint minuts.


118

Títo

l: El

del

ta d

el ri

u Be

sòs

Con

ting

uts

Imat

ges

Pla/

mov

. càm

era

Àud

io

1. In

trod

ucci

óN

otíc

ies

de d

iari

s so

bre

el te

ma

del v

ídeo

.Im

atge

s fix

es.

Veu

en o

ff e

xplic

ant c

om la

deg

rada

-ci

ó de

l med

i ha

arri

bat a

ser

un

feno

men

hab

itual

i qu

otid

ià.

2. T

ítol

Títo

l: el

Bes

òs (e

l títo

l «va

esc

rivi

nt-s

e»;

Imat

ges

anim

ades

Mús

ica

de J.

M. J

arre

(«Re

volu

tions

»).

al fi

nal l

’acc

ent c

au e

n fo

rma

de ll

àgri

ma)

.am

b or

dina

dor.

3. E

l del

ta d

el B

esòs

Zoo

m d

es d

el p

ont d

e St

. Cri

stòf

ol d

e M

oura

Zoo

m (t

rípo

de).

Veu

en o

ff ex

plic

ant o

n es

trob

a si

tuat

fins

a la

des

embo

cadu

ra.

el d

elta

del

Bes

òs.

Imat

ge g

ener

al d

el d

elta

del

Bes

òs (d

es d

el p

ont

Pano

ràm

ica

horit

zont

al (2

70º).

Veu

en o

ff e

xplic

ant l

’ús

que

de S

t. C

rist

òfol

de

Mou

ra).

es

dóna

al s

òl d

el d

elta

.

4. A

spec

tes

Perf

il de

l’en

torn

del

del

ta d

esta

cant

-ne

Pano

ràm

ica

hori

tzon

tal

Veu

en o

ff e

xplic

ant e

l rec

orre

gut d

elge

ogrà

fics

prin

cipa

lsle

s in

dúst

ries

i el

s ac

cide

nts

geog

ràfic

s m

és(t

rípo

de).

riu

(qui

lòm

etre

s, p

rinc

ipal

sim

port

ants

que

s’h

i pod

en d

istin

gir .

Imat

ge fi

xa (t

rípo

de).

aflu

ents

...).

Map

a de

la c

onca

del

Bes

òs.

Mús

ica.

5. E

l cab

al d

el r

iuG

ràfic

s de

plu

ges

i del

cab

al d

el r

iu d

uran

t els

Imat

ges

real

itzad

esVe

u en

off

expl

ican

t les

car

acte

ríst

i-di

fere

nts

mes

os d

e l’a

ny.

amb

ordi

nado

r.qu

es d

el B

esòs

com

a ri

u m

edite

rran

i .

6. R

ecol

lida

deIm

atge

s de

ls a

lum

nes

rec o

llint

mos

tres

Imat

ges

fixes

/mov

. càm

era.

Mús

ica.

mos

tres

d’a

igua

d’ai

gua

en d

iver

sos

punt

s de

l tra

m fi

nal.

Zoo

m a

prop

ant-

se a

un

dels

flas

c ons

ple

Zoo

m (t

rípo

de).

de l’

aigu

a re

c olli

da.

7. A

nàlis

i exp

eri-

P.P.

del

flas

có a

nter

ior i

obe

rtur

a de

l’en

quad

ram

ent

Zoo

m (

tríp

ode)

.V

eu e

n of

f exp

lican

t les

pri

ncip

als

men

tal d

e la

qua

litat

fins

a ve

ure’

s la

cla

sse

on e

ls a

lum

nes

efec

tuen

con

clu

sion

s d

e le

s ex

per

ièn

cies

de le

s ai

gües

dife

rent

s ex

peri

ènc i

es a

mb

les

mos

tres

rec

ollid

es.

que

es f

an p

er a

nal

itza

r la

Imat

ges

de l’

expe

rièn

c ia

de la

filtr

ació

de

l’aig

uaIm

atge

s ll

iure

s.qu

alit

at d

e l’

aigu

a d

el r

iu.

per

c om

prov

ar la

gra

n qu

antit

at d

e pa

rtíc

ules

en s

uspe

nsió

.Im

atge

s de

l’ex

peri

ènci

a am

b bl

au d

e br

omot

imol

Imat

ges

lliu

res.

per

c om

prov

ar e

l bai

x ni

vell

d’ox

igen

de

l’aig

ua.

Imat

ges

de l’

expe

rièn

c ia

de c

ompr

ovac

ióIm

atge

s lli

ures

.M

úsic

a.de

l Ph

de l’

aigu

a.


119

C

onti

ngut

sIm

atge

sPl

a/m

ov. c

àmer

aÀ

udio

8. L

’agl

omer

ació

Map

a de

l riu

am

b l’a

nim

ació

d’u

n co

txe

que

Imat

ges

real

itzad

esVe

u en

off

exp

lican

t els

can

vis

d’ha

bita

nts

segu

eix

el s

eu c

urs

men

tre

va a

pare

ixen

t el

amb

ordi

nado

r.qu

e ha

sup

osat

el p

rocé

s d’

indu

s-i i

ndús

trie

s al

nom

de

les

prin

cipa

ls c

iuta

ts q

ue tr

aves

sa e

l tr

ialit

zaci

ó i l

a cr

eaci

ó de

nuc

lislla

rg d

el s

eu c

urs

riu

i el n

ombr

e d’

habi

tant

s d’

aque

stes

ciu

tats

.ur

bans

.

9. L

a co

ntam

inac

ióIm

atge

s en

què

es

vegi

que

l’ai

gua

és m

olt

Imat

ges

fixes

/ Pa

norà

mic

aM

úsic

a de

J.M

. Jar

re («

Revo

lutio

ns),

i la

degr

adac

iótè

rbol

a i t

é br

omer

a.ho

ritz

onta

l.qu

e va

dis

min

uint

de

volu

m.

del m

edi

Imat

ges

de le

s es

com

brar

ies

que

es tr

oben

Imat

ges

fixes

.en

el d

elta

.Im

atge

s am

b so

dir

ecte

de

la c

onta

min

ació

Pano

ràm

ique

s ho

ritz

onta

lsVe

u en

off

exp

lican

t les

cau

ses

acús

tica

prov

ocad

a pe

l tre

n i l

es c

arre

tere

s(t

rípo

de).

i els

tipu

s de

con

tam

inac

ió q

uequ

e el

trav

esse

n.de

grad

en e

l med

i.Im

atge

s de

les

xem

enei

es d

e la

FEC

SAPa

norà

mic

a ve

rtic

ales

cam

pant

fum

s.(t

rípo

de).

Imat

ges

de le

s ai

gües

bru

tes

que

hi a

boqu

enZ

oom

(trí

pode

).To

rna

la m

úsic

a in

icia

l aug

men

tant

algu

nes

indú

stri

es d

el d

elta

.pr

ogre

ssiv

amen

t de

volu

m.

10. E

fec t

es d

e la

Imat

ges

d’un

a en

trev

ista

am

b un

pes

c ado

rIm

atge

fixa

(trí

pode

).So

dir

ecte

.co

ntam

inac

ió s

obre

a la

pla

tja d

e Sa

nt A

drià

i de

la p

esc a

que

la x

arxa

tròf

ica

port

a a

la b

arc a

.

11. E

fect

es d

e la

Imat

ges

de fo

togr

afie

s an

tigue

s de

l del

taIm

atge

s fix

es (t

rípo

de).

Mús

ica:

esc

enes

d’in

fant

s de

cont

amin

ació

sob

re(a

lgun

es d

’elle

s m

ostr

en e

ls a

vis

dels

alu

mne

sSc

hum

ann.

la v

ida

hum

ana

pesc

ant i

gau

dint

del

tem

ps d

e lle

ure

en e

l del

ta).

12. A

lgun

es m

esur

esIm

atge

s de

l’in

ici d

’una

ent

revi

sta

a un

Imat

ge fi

xa (t

rípo

de).

So d

irec

te.

amb

les

qual

s po

-ed

ucad

or m

edia

mbi

enta

l exp

lican

t alg

unes

dem

con

trib

uir

mes

ures

mitj

ança

nt le

s qu

als

tots

pod

ema

prot

egir

el m

edi

c ol·l

abor

ar a

pro

tegi

r el

s no

stre

s ri

us.

Imat

ges

que

il·lu

stri

n al

gune

s d’

aque

stes

Imat

ges

lliur

es.

mes

ures

(no

aboc

ar r

esid

us s

òlid

s al

svà

ters

, est

alvi

ar a

igua

, etc

.).Im

atge

s de

ls a

lum

nes

mat

eixo

s ju

gant

Imat

ges

lliue

s.M

úsic

a.al

Par

c de

l Bes

òs a

l cos

tat d

e la

pla

tja.

13. C

onc l

usió

fina

lIm

atge

s en

sèr

ie q

ue p

rovo

quin

la im

pres

sió

Imat

ges

fixes

(trí

pode

).Ve

u en

off

exp

lican

t la

nece

ssita

td’

un z

oom

(des

d’u

n m

apa

de C

atal

unya

de c

ol·la

bora

r a

prot

egir

el n

ostr

efi n

s a

l a i m

atge

del

nos

tre

«Pl a

neta

bl a

u»).

plan

eta

i d’e

xigi

r a

gove

rnan

ts i

empr

esar

i s u

n pr

ogré

s re

spec

tuós

amb

el m

edi a

mbi

ent.


120

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: El documental (2) (a partir d’imatgesfixes o imatges d’arxiu)

Edats: A partir del Cicle Mitjà de Primària i ESO.

Durada aproximada: Dues o tres sessions.


Es pot fer individualment o en petit grup.

Material:

Una càmera.

Una o diverses cintes.

Un trípode.

Una taula per gravar imatges fixes o una d’alternativa (vegeucom gravar imatge fixa).

Dos magnetoscopis.

Micro.

Espai: Un petit plató o una aula.

Presentació de l’activitatEs vol proposar la possibilitat de presentar un treball de qualsevol matèria o temàtica

en format vídeo, a partir de la gravació d’imatges fixes: fotografies, dibuixos, imatgesd’arxiu que es tenen gravades de programes emesos per les televisions o bé de cintescomercials, videoclubs, etc. És bo fer un exercici d’aquest tipus per adonar-se que mitjan-çant el llenguatge àudiovisual també es poden expressar els mateixos missatges que amb laparaula o l’ escriptura. L’única cosa que varia són els processos mentals que es posen demanifest en pensar en imatges.

Activitats prèviesÉs convenient fer uns passos previs per familiaritzar-los amb aquest gènere informatiu,

motivar el seu interès envers el tema tractat, etc. I animar-los a presentar un treball delstemes que s’estudien en forma de documental.

Ens caldrà preparar una sèrie d’activitats de coneixement i anàlisi del gènere.Per això proposem que, o bé nosaltres o bé l’alumnat, enregistrin de les televisions

tipus distints de documentals.• Només ens endinsarem en el contingut formal (recursos i llenguatge propis dels

documentals). Possiblement, la millor solució consisteix a escollir un tema que interessi elsalumnes per veure com el poden presentar –emprant el mateix gènere–, però de maneresben diverses.

• Amb els materials enregistrats iniciarem l’anàlisi. L’objectiu principal serà que elsalumnes arribin a descobrir o conèixer les característiques bàsiques del llenguatge específicd’un documental televisiu o cinematogràfic.

• Presentem un model de qüestionari que els pot orientar sobre allò que cal que sàpiguen:— És un documental autònom o forma part d’un determinat programa o sèrie?— Durada total del documental.— Tracta principalment d’un sol tema? Quin? O bé de més més d’un: quins altres?— Apareixen només imatges sobre el tema o incorpora, entrevistes a persones afectadeso coneixedores del tema? Què hi predomina més: les imatges sobre el tema o la partici-pació de persones?— Creieu que el documental informa d’una manera objectiva ?— Elaboreu una llista amb els temes més freqüents dels documentals de la televisió.— Etc., etc.• Creiem important posar en comú els resultats de les distintes enquestes.


121

Descripció detallada de l’activitat1. L’alumnat s’agrupa en petits grups.2. Cada grup ha de pensar quin treball farà i com el titularà.3. Es farà un esquema del contingut del treball.

Exemple fet amb imatges fixes.

Exemple. Tema: Els serveis públics del barri (grup de 4t)

EsquemaSanitatEnsenyamentZones esportivesBibliotequesTransports públicsServeis de tipus administratiu: policia

correusAjuntamenttelèfons

4. Es busca i es prepara la informació per a cada un dels apartats de l’esquema respec-tant-hi els blocs següents: què explicarem, què es veurà i on es troba el material.

Així, en l’exemple sobre la sanitat.

Què s’explicarà Què es veurà On es troba el material

En el barri hi ha 4 ambulatoris Un plànol del barri. A la carpeta del grup.i un hospital 4 creus vermelles petites És una fotocòpia reduïda.

i una altra de més gran

L’hospital té una capacitat Una fotografia de la façanade 224 llits. principal de l’hospital.

Això significa que hi ha un Un gràfic fet amb ordina- Al disquet d’ordina-llit per cada 50 habitants. dor que il·lustri aquesta dor que hi posa grup B.

informació.

5. Es preparen, si són necessaris, els títols (vegeu com fer títols) per a cada apartat deltreball: dibuixant-los amb ordinador, component un collage, etc.

6. Es fa la gravació. En aquest tipus de gravacions amb imatges fixes s’hi han de teniren compte les indicacions següents:

— la càmera ha d’estar fixada en un trípode,— s’enganxa el dibuix, la foto, etc., en una paret, a la pissarra o sobre una taula,— s’enfoca bé i es grava. Si la imatge és molt petita, s’utilitzarà la macro,— es graven 10 o 15 segons per imatge,— es graven els títols de cada apartat (vegeu l’apartat de gravació d’imatges fixes).


122

7. Es minuta el que s’ha gravat amb una fitxa de minutatge semblant a aquesta:

Cinta núm. Secció Imatge1 00.00.00 Barres de colors1 00.01.23 Un plànol del barri1 00.01.50 Un plànol dels consultoris1 00.02.07 Un títol: La sanitat

8. Es prepara el material per fer-ne l’editatge. Proposem seguir un esquema semblant alsegüent:

Núm. Temps Què passa Com es veu Què s’hi diu Com se sent1 0,20” Títol: Lletres dibuixades Res Soroll d’una

LA SANITAT o collage fet amb ambulànciatiretes

2 0,20” Un mapa amb Un mapa del barri Aquests són els Una persona ambsenyalitzacions amb creus verme- ambulatoris del veu molt clara

lles pintades nostre barri3 0,20” Foto

9. S’edita el treball en una sola cinta. Es pot fer amb dos magnetoscopis o bé la càmerapot fer de magnetoscopi lector (vegeu l’apartat d’editatge).

10. La part d’àudio es pot deixar per al final, un cop estiguin muntades totes les imat-ges (vegeu l’apartat de sonorització).

Documental a partir d’imatges d’arxiuEl procés és semblant a l’anterior quant a l’organització de treball.Cal fer una síntesi argumental d’allò que es vol explicar. Per exemple (alumnes de 5è):

Breu exemple:Van enregistrar un documental sobre el tipus de vida de les diferents classes socials a l’edatmitjana: la vida al camp, als castells i als monestirs. El vídeo s’estructurava en tres capítols queresponien a aquests títols:

— on vivien (paisatge), — de què vivien (treball), — com vivien (formes de vida).

Per construir el documental van redactar un guió i van utilitzar imatges de filmografiaexistent als videoclubs. “El nom de la rosa”, “La bèstia del regne” i algun film de cavallersgravat de la televisió. Per a les imatges que faltaven van gravar fotografies i dibuixos dellibres.

Van fer-ne l’editatge seguint el guió i, a continuació, van posar veu en off i diferentsmúsiques medievals.


123

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Publicitat

Presentació de l’activitatEs tracta d’aconseguir que els alumnes realitzin anuncis publicitaris experimentant-hi

diferents possibilitats. Es poden portar a la pràctica només alguna de les activitats que esproposen o dur-les a terme totes, d’una manera seqüenciada.

Activitat 1:Analitzar un espot publicitari (anàlisi dels missatges auditius i visuals).

Activitat 2:Canviar el so d’un anunci gravat de la televisió (anàlisi i creació de missatges auditius).

Activitat 3:Canviar les imatges a un anunci gravat de la televisió (anàlisi i creació de missatges

visuals).

Activitat 4:A partir d’un tema, crear un anunci.

La finalitat del treball és múltiple. Per una banda, analitzar críticament la publicitat i en-tendre les intencionalitats dels diversos missatges auditius, visuals, gràfics, textuals, etc.Per una altra, ser capaços d’expressar les sensacions que provoquen els anuncis i, final-ment, poder crear i comunicar sensacions semblants mitjançant el llenguatge audiovisual.

TÍTOL DE L’ACTIVITAT 1: Analitzar un espot publicitari

Edats:

A partir del Cicle Mitjà de Primària i ESO, en funció de lesactivitats que es proposen.

Durada aproximada:

Una o diverses sessions, això depèn de la quantitat d’anuncisque es vulguin treballar.

Agrupament(s) de l’alumnat: Grup-classe

Material:

Magnetoscopi.


Una cinta amb diferents anuncis gravats.

Espai:

L’aula ordinària o sala de visionat.

8. Es pot mirar d’aconseguir les còpies de cintes amb anuncis presentats a festivals o concursos demanant-les aempreses publicitàries o productores del nostre país.

Descripció detallada de l’activitatEls diferents exercicis de producció de missatges publicitaris que es proposen més

endavant poden acompanyar-se d’una activitat prèvia de descoberta dels recursos del mónde la publicitat a partir –d’entre altres possibilitats, evidentment– de l’anàlisi de diversestipologies d’anuncis emesos per les televisions.

1. Es visionen uns anuncis –si és possible poc coneguts per l’alumnat–8 sense so i els


124

demanem que expressin oralment què creuen que poden dir, és a dir, que facin una pro-posta d’àudio (això ens permet detectar si tenen mes o menys clar què és el llenguatgepublicitari).

2. És convenient que se sensibilitzin que realment analitzarem un llenguatge complex.3. Després es visionen els mateixos anuncis amb el so original.4. A continuació l’alumnat forma petis grups, i cadascun d’aquests escull quin anuncis

vol analitzar.5. Cal que mesurin la durada de l’anunci i si està o no estructurat en diverses parts.Es pot donar als alumnes la graella que presentem, o una de semblant, per tal que els

serveixi d’orientació per a l’anàlisi. Es farà més d’un visionat amb les pauses que calguinperquè puguin anar completant la fitxa.

Missatge visual(què es veu)

Missatge escrit(què es llegeix)

Missatge auditiu(què s’escolta)

Quin és el produc-te? Són iguals elde veritat i el queanuncien? Si no ésaixí, què té o què fade diferent?

1. És recomanable, especialment amb els nens i nenes més petits, establir una compara-ció entre el producte real i l’espot (per això és convenient escollir l’anunci d’un productefàcil de tenir a les mans mentre se’n fa l’ anàlisi).

2. Si es treballa aquesta activitat amb alumnes més grans, la graella per analitzarl’anunci pot ser alguna d’aquestes:

Guions per analitzar anuncis televisius9

Plantilla 1:

Què veiem/què escoltem

1. Elements de la imatge:— nombre de plans— tipus de plans que predominen— trucs observats— colors que destaquen— persones i objectes que hi apareixen

2. Text que llegim o escoltem:— lema— paraules que acompanyen les imatges— logotip

3. Sons:— tipus de música (original, versió d’untema conegut)— altres sons

Què interpretem

1. Significats que es desprenen de lalectura de les imatges:— ritme aconseguit— funció dels trucs— funció dels colors— funció dels personatges o situacionsque es presenten

2. Funcions del text:— intenció del lema i característiques— intenció del text informatiu

3. Funcions de la música i dels sons:— evocar, acompanyar, remarcar, etc.

9. Font: Parlem d’anuncis. Aurora Maquinay. Departament d’Ensenyament.Generalitat de Catalunya. Programa deMitjans Audiovisuals. 1992.


125

Plantilla 2

Imatges So Text(què veiem) (què sentim) (què es llegeix)

El producte — tractament que — repeteix el nom — surt escrit el nomli dóna la càmera: — no diuen el nom — joc de paraulesquins plans, des de — músiques amb el nomquins angles originals, temes — ironitzen— surt durant tot coneguts — surt durant totl’espot (present/ l’espotabsent/reapareixent) — repetició del text— no surt, va aparei- moltes vegadesxent i desapareixent

Els personatges— físic, edat, — són animals — parlen veu en onestatus social, — són persones — només se sentensexe — són objectes veus en off— relacions entre animats — no es parlaels personatges — és una cançó— rol que exerceixen

Fons o decorat— colors utilitzats —un o diversos — sorolls o sons amb — algun text respecte— (blanc i negre) decorats o cap relació al decorat al fons o decorat

— estètic, oníric o res a veure amb per situar més el lloco realista el decorat— època actual, — realista o fantasióspassada o futurista— relacions respecteal producte lògica osorprenent

Gènere— animació — imatge fixa — la banda sonora — el text complementa— dramatització — plans curts/llargs evoca, remarca, — contradiu el so— reportatge — imatges ràpides acompanya o la imatge— informatiu o alentides

— encadenatsd’imatges

Què veiem/què escoltem Què interpretem

4. Estructura de l’anunci: les diferentsparts i què s’explica en cadascuna d’elles

5. A quin públic s’adreça l’anunci?

6. Quins valors ens transmet?


126

6. Un cop analitzat l’anunci cal arribar a conclusions. La publicitat no ven només elsproductes que mostra: ven ideologies, futurs envejables, valors, formes de vida. Aquesta ésuna de les conclusions a què s’hauria d’arribar.

Altres possibilitatsSi l’alumnat és massa petit n’hi ha prou de trobar i escriure una paraula-resum de

l’anunci.Anar comparant diversos anuncis per veure-hi els símbols que es repeteixen (moltes

dones boniques segons els models dominants de bellesa) i analitzar-ne els colors, els perso-natges, les coses que poden ser veritat i les que són fictícies (un cotxe volant), la relacióefecte-causa del producte (anar amb el cotxe pressuposa seduir una dona bonica). Al finales pot fer una exposició amb tota la llista en forma de quadre, i repetir aquest exercici alllarg del curs perquè l’alumnat mantingui una actitud crítica davant del televisor quan veupublicitat d’una manera habitual.


127

TÍTOL DE L’ACTIVITAT 2: Canviar el so d’un anunci gravat de la televisió

Edats:

A partir del Cicle Mitjà de Primària i ESO.

Durada aproximada:Una o diverses sessions, en funció de les edats.


En grup-classe i en petits grups

Material:

Magnetoscopi editor (amb audiodub i entrada de micro).

Micro.

Reproductor d’àudio (radiocasset, cd).

Cintes de vídeo.

Diferents fonts musicals (recomanable).


Auriculars (per a la sonorització posterior).

Espai:L’aula ordinària.

Sala de muntatge o aula al màxim de silenciosa possible.

Presentació de l’activitatEs tracta de modificar un anunci publicitari gravat de la televisió mitjançant el canvi

del so original per un altre creat pels alumnes mateixos. Això comportarà una anàlisi prè-via dels elements d’un espot publicitari.

Un cop entès què és la publicitat i què pretén, es tracta de sonoritzar anuncis i manipu-lar la informació segons el que es vol aconseguir.


Abans1. Enregistrar uns anuncis (si és possible poc coneguts) i passar-los sense so.2. Explicació per part de l’alumnat mateix de l’àudio que han imaginat que acompanya

allò que han vist.3. A continuació, se’ls passa l’anunci sencer i es parla de si hi ha hagut molta diferència

entre l’àudio imaginat i el de l’anunci real, per què pot haver-se donat aquesta situació, etc.4. Si cal, es pot efectuar-se un tipus d’anàlisi d’anuncis més detallat, seguint l’exemple

de la primera experiència d’aquest tema.

Durant1. S’explica clarament l’activitat que s’ha de fer: enregistrar uns quants anuncis; esco-

llir-ne un, del qual haurem de mantenir només les imatges; i escriure el text nou que hiafegirem, donant lloc, doncs, a un altre anunci.

2. El grup-classe es divideix en petits grups de tres o quatre alumnes que s’organitzenper enregistrar lliurement, a casa seva, alguns anuncis.

3. Un cop tenim les diferents cintes a classe cal minutar-les:

Cinta núm. Secció Imatges

6 00:00:00 (inici de la cinta) Barres de colors o negres

6 00:00:41 Anunci de medicaments

6 00:01:03 Anunci de detergents

4. Cada grup selecciona un dels anuncis per treballar-lo detingudament.5. Es compta el temps que duren les imatges amb vista a la sonorització posterior.


128

Exemple (alumnes de quart).

Què es veu Quant dura

Un rinoceront caminant cap a nosaltres 3 segons

Del rinoceront s’obren dues portes i en surt una família 4 segons

El rinoceront es converteix en un 4x4 3 segons

Es veu el cotxe per tots els costats 6 segons

Perfil del cotxe amb la marca i el preu 4 segons

6. Pensar i decidir la idea general del nou àudio i si només s’hi vol introduir text otambé música.

7. S’escriu el guió amb les imatges originals i el nou so.

Exemple de guió d’àudio nou realitzat per alumnes de quart seguint l’exemple anterior.

Què es veu Què direm Quant dura

Un rinoceront que camina “No és un safari, 3 segonscap a nosaltres

Del rinoceront s’obren dues portes ni un parc d’atraccions, 4 segonsi en surt una família

El rinoceront es converteix en un 4x4 és l’únic 4x4 del mercat 3 segons

Perfil del cotxe amb la marca i el preu capaç de portar 2.992.500persones de mida anormal.” 4 segons

8. Es prepara el material (magnetoscopi, micro i reproductor d’àudio, si cal) per fer uninsert d’audiodub (vegeu l’activitat que explica com efectuar un insert d’àudio).

DesprésEs fa un visionat dels diferents anuncis “nous”. Com a debat es pot plantejar el tema de

com el so pot ajudar a determinar el significat de la imatge.


129

Presentació de l’activitatEs tracta d’elaborar un anunci publicitari a partir d’un anunci gravat prèviament de la

televisió, del qual substituirem unes imatges per unes altres, mantenint-ne, però, l’àudiooriginal i creant, així, un nou missatge.

Això comportarà una anàlisi prèvia del conjunt d’elements d’un espot publicitari.Un cop entès què és la publicitat i què pretén, es canvien les imatges de l’anunci i es

manipula la informació segons el que es vol aconseguir.


Abans1. S’hauran enregistrat uns anuncis (si és possible poc coneguts) i els passarem

a l’alumnat deixant en negre la pantalla, de manera que només siguin receptors de l’àudio.2. Es demana que, oralment, expliquin quines imatges han imaginat pel que han escol-

tat.3. A continuació, se’ls passa l’anunci sencer i es pot parlar de si hi ha hagut molta

diferència entre les imatges imaginades i les de l’anunci real, del motiu pel qual pot haver-se donat aquesta situació, etc.

4. Si cal, es pot fer un tipus d’anàlisi d’anuncis més detallat, seguint l’exemple de laprimera experiència d’aquest tema.

Durant1. S’explica clarament l’activitat que s’ha de dur a terme: enregistrar uns quants anun-

cis; escollir-ne un, del qual haurem de mantenir només l’àudio (i potser una o dues imat-ges); escollir quines imatges dels altres anuncis són adequades per unir-les a l’àudio esco-llit, donant lloc, així, a un altre anunci.

2. El grup-classe es divideix en petits grups de tres o quatre alumnes que s’organitzenper enregistrar lliurement, a casa seva, alguns anuncis.

3. Un cop tenim les cintes a classe cal minutar-les:

Cinta núm. Secció Imatges

6 00:00:00 (inici de la cinta) barres de colors o negres

6 00:00:41 anunci de medicaments

6 00:01:03 anunci de detergents

TÍTOL DE L’ACTIVITAT 3: Canviar les imatges d’un anunci gravat de latelevisió

Edats:A partir del Cicle Superior de Primària i ESO.

Durada aproximada:

Una o diverses sessions.


En grup-classe i en petits grups.

Material:Magnetoscopi lector.

Magnetoscopi editor.

Cintes de vídeo.


Espai:L’aula ordinària o sala d’editatge.


130

4. Cada grup selecciona un dels anuncis.5. La durada de les imatges s’haurà d’adequar a les característiques i a la durada que

tingui el so. Per això és molt important haver comptat el temps de les imatges de l’anuncioriginal, amb vista a l’editatge posterior amb les noves imatges.

6. Es pensa i es decideix quines imatges dels altres anuncis ens poden ser útils.7. S’escriu el guió amb les imatges noves que volem introduir mantenint-ne el so origi-

nal. Es parteix, per fer aquesta tasca, de l’anàlisi detallada de l’anunci triat. Se substituei-xen, en el guió anterior, les imatges originals per les que es volen utilitzar a fi de compon-dre el nou anunci.

Exemple (alumnes de cinquè)

Durada Missatge visual Missatge escrit Missatge auditiu

Un esquelet/ Músicaestructura d’un cotxe Un cotxe clàssic amb

airbag de seguretat

Un motor amb lletres Text en la imatge Amb un motor injecciósobreimpreses del motor “1.3 seqüen- seqüencial multipunt 1.3de la potència cial multipunt”

El panell de Amb la qualitat d’acabatcomandaments d’un.........

Un detall del fardel darrera

Un noi en un llocpoc definit

El front del noi Ara ja saps què té el......

Un cotxe que surt del Text: parlem-ne:seu davant i circula 900 34 43

Logotip de la marca Has vist el que ... molt de cotxeestà passant?

8. Es passa a editar el nou anunci utilitzant la funció d’insert per enregistrar cadauna de les imatges escollides. És interessant que més d’un grup esculli el mateix àudio perveure com l’hi poden acoblar imatges ben diferents.

DesprésEs fa un visionat dels diferents anuncis “nous”.


131

Presentació de l’activitatEs tracta de realitzar un anunci publicitari seguint tots els passos habituals per produir-lo.Això comportarà una anàlisi prèvia dels elements d’un espot publicitari.Un cop entès què és la publicitat i què pretén serà més fàcil iniciar el procés de produc-

ció d’un anunci.

TÍTOL DE L’ACTIVITAT 4: A partir d’un tema o idea determinada, fer el guiói la filmació d’un anunci

Edats:

A partir del Cicle Mitjà de Primària i ESO.

Durada aproximada:

Una o diverses sessions.


En grup-classe i en petits grups

Material:Càmera.

Cintes de vídeo.

Trespeus.

Magnetoscopi lector.

Magnetoscopi editor.

Micro.

Reproductor d’àudio.


Espai:

L’aula ordinària o qualsevol altre espai que sigui utilitzablei accessible fàcilment.

Descripció detallada de l’activitat1. Recomanem haver fet alguna de les activitats que us hem presentat anteriorment

o altres de semblants per facilitar el treball que proposarem.2. Farem grups d’uns quatre alumnes.3. Cada grup decideix què vol anunciar. Us presentem una plantilla que pot servir per

orientar el treball de cada grup.


132

Què volem anunciar Accions/productes/ etc.

Quant durarà Recomanem entre 60 i 90 segons

Amb què l’anunciarem — animals— persones— objectes— ...

Quin tractament li donarem — animació— imatges fixes— dramatització

4. Un cop decidit què volem anunciar i quin enfocament li donarem, passarem a fer unasinopsi argumental, i l’storyboard (més adequat en aquest cas pensem, que el guió tècnic).

5. Farem la resta del procés: producció i postproducció.6. A continuació veurem els anuncis amb el grup i en farem una valoració, tant respecte

a la tècnica i el llenguatge, com als continguts.

Documents

Videoexpre1