August
Sander
Marta Bona Marín
Laia Pla Barreras
2n Bat D
Vida i obra d’August Sander
BIOGRAFIA
El 17 de novembre de 1876 August Sander neix a
Herdorf. De 1890 a 1896 treballa de peó en una
mina de ferro de Herdorf. Coneix al fotògraf
professional Heinrich Schmeck, el qual desperta el
seu interès per la fotografia. I és a partir quan
s’introdueix en el món de la fotografia, doncs es
compra el seu primer equip de fotografia.
De 1896 al 1901 fa el servei militar i treballa per el
fotògraf Tréveris Georg Jung. Durant tots aquests
anys d’aprenent va evolucionant fins que el porten a
Berlín, Magdeburgo, Halle, Dresde i Leipzig. I més tard treballa per la Photographische
Kunstanstalt Greif a Linz (Australia).
Del 1902 al 1909, en l’època de Linz, es casa amb Anna Seitenmacher al 1902. I més tard tenen
un primer fill Erich (1903) i un segon Gunter (1907). Just en aquest mateix fa nombroses
exposicions i li fan homenatges pels seus mèrits fotogràfics.
Del 1910 al 1920 es trasllada a Colonia i neixen els seus dos bessons Sigrid i Helmut (1911).
Més endavant funda el estudi Colonia-Lindenthal i comença la seva activitat fotogràfica en la
regió de Westerwald. Però a causa de la guerra, ell és mobilitzat i Anna Sander s’encarrega de
dirigir el estudi durant aquesta etapa.
Del 1920 al 1943 té una intensa relació amb el grup d’artistes progressistes. Analitzen la seva
obra de teatre Hombres del segle XX. A més, al 1929 apareix el llibre de fotografies de Sander:
El rostre del nostre temps.
Del 1944 al 1946, el seu fill Erich mort a la presó de Sieburg al 1944, ja que era un pres polític.
El estudi de Colonia és destruït pels bombardejos i es traslladat a Kichhausen (Westerwald),
però tot i això Sander aconsegueix salvar uns 10.000 negatius aproximadament. Més tard,
però, al 1946 un incendi destrueix entre 25.000 i 30.000 negatius que encara es trobaven en el
soterrani de la seva casa.
Del 1951 al 1962 per iniciativa del catedràtic L.Fritz Gruber, esposa en la segona photokina
(1951) i rep la visita de Edward Steichen, que en aquells temps era director de la secció
fotogràfica del Museum of Modern Art de Nova York. I al 1953 vent a la seva ciutat, Colonia, la
seva carpeta. A més, participa en l’exposició itinerant dirigida per Steichen The Family of Man
(1955).
Considerat fill predilecte de Herdorf, la seva ciutat natal, publica el llibre Espejo de los
alemanes (1962). Finalment al 20 d’abril de 1964 mort a Colonia després d’un atac d’apoplexia.
OBRA I TRAJECTÒRIA
La seva obra esta basada en un espai geogràfic molt determinat,
la seva Alemanya natal. Concretament l'etapa que més ens
interessa del artista correspon a la seva estada a Colonia i els
seus viatges a la regió muntanyosa de Westerwald. August
Sander va néixer a Herdorf, una ciutat minera a prop de Colonia
el 17 de novembre de 1876. Va ser el tercer fill del matrimoni
August Sander i Rosette Jung i va créixer entre vuit germans. El
seu pare era miner i per tant la situació econòmica era
insuficient per assegurar la prosperitat a tota la seva família.
Encara que els pare de l'artista no tenien intenció de que els seus fills acabessin treballant a la
mina després de la escola obligatòria que en aquella època nomes durava sis anys.
Afortunadament aquest escenari es on va canviar el seu destí, quan un dia li van ordenar
acompanyar al camp a un estrany amb un equipatge pesat; un trípode que va adaptar al
terreny amb molta cura, un tub de llautó que va enroscar a una caixa que prèviament havia
fixat al trípode i que en conjunt va cobrir amb una tela negre per seguidament introduir el seu
cap sota la tela. L'August va fer tantes preguntes al senyor fotògraf que aquest va accedir a
deixar-li mirar per la càmera, sota la tela i per primer cop va veure la projecció d'un petit
paisatge invertit sobre un vidre. Diuen que aquesta imatge va commocionar tant al jove August
que va decidir aconseguir una càmera per poder seguir l'exemple d'aquell senyor. Encara que
el seu pare no tenia els diners suficients per aquest caprici, el seu oncle que si que s'ho podia
permetre li va comprar una i altres accessoris necessaris. Seguidament el seu pare i ell van
improvisar junt a casa seva una caseta de fusta per construir la càmera fosca. Per aquestes
dates la tècnica fotogràfica havia avançat suficientment com per no tenir que revelar les
plaques al moment i conseqüentment portar un laboratori portàtil. Ara el fotògraf podria sortir
amb la seva càmera i trípode i revelar les fotografies a la càmera fosca. També va ser a
principis de segle que es van posar de moda els àlbums de fotos familiars i els estudis
fotogràfics es van ampliar. Mentrestant l'August practicava els seu futur ofici incansablement i
aprofitava qualsevol situació ja fos a les files ajudant a fotògrafs de retrats militars o
posteriorment en assumptes més tècnics com assistent de fotògrafs d'arquitectura. En les
seves primeres aventures en solitari i en consonància amb la seva època va passar per el
període denominat com a fotografia artística. Un estil que intentava limitar a la pintura i que
òbviament no es limitava a la representació precisa, sinó que per arribar a resultats
satisfactoris, es sotmetien les fotografies a complicats processos químics que suavitzaven i
abstreien
nitidesa a la imatge. Tot i a la complexitat d'aquestes tècniques August amb nomes 28 anys el
petit obrer de mines convertit en fotògraf va començar a aconseguir els seus primers èxits,
entre ells variïs premis i algunes medalles d'or.
Això va ajudar a que el seu estudi estigues més freqüentat i per consegüent en la obtenció de
més ingressos. Però August no satisfet amb el que havia aconseguit sempre va estar pensant
entre la relació de la imatge i la realitat i per aconseguir acostar-se a una fotografia més
compromesa amb la veritat es va plantejar el nou repte de fotografiar als models a les seves
cases o ambients determinats, en comptes de fer-ho al estudi. La seva intenció era fotografiar
als camperols de la regió, aquests van quedar molt satisfets amb el resultat, així que li van
suposar uns ingressos extres.
Al esclatar la primera guerra mundial Sander va
ser avisat com reserva. La seva esposa va
continuar portant el negoci encara que la guerra
ho dificultava, però ella va buscar nous clients
entre els militars, ja que tenien dos cuartels a prop
de casa i feia retrats de grups de soldats.
August no va tornar fins els final de la guerra l’any
1918 i va aprofitar la situació per seguir treballant
com fotògraf de les tropes d’ocupació que majoritàriament eren de Canadà o Nova Zelanada.
Tenien molta feina i aquesta va augmentar quan es va fer obligatori que tots els ciutadans
tenien que tenir una fotografia per el carnet d’identitat. Es formaven cues i August tenia de
treballar fins altes hores de la matinada. Per agilitzar la feina i no fer esperar tant als clients
August enlloc de fotografiar a la gent individualment ho feia en grup amb una placa més gran
de 18x24 i després tallava les fotos de cada persona.
August va poder viatjar va tornar a Westerwald. Allà era un vell conegut i va ser molt ben
rebut i molta feina ja que li demanaven sobretot ampliacions de parents que havien
desaparegut a amb la guerra.
Un dia va ampliar un retrat d’un camperol en un paper que només utilitzava per fotografia
tècnica. Aquesta tenia una superfície més brillant i definia amb nitidesa cada detall. August veu
amb satisfacció que desapareix per complert l’efecte pictòric i a partir d’aquest moment
descarta la fotografia pictòrica i decideix dedicar-se només a una fotografia objectiva,no
falsejada i mes fidel a la realitat. D’aquesta manera Sander es va decantar per la fotografia com
un mitjà per sí mateix,desemmascaren l’autonomia del llenguatge fotogràfic i desvincular-lo
de la pintura.
La primera sèrie d’aquestes noves fotografies precises i objectives les va dedicar als camperols
de Westerwald, però August tenia un projecte que s’anomenaria “ gent del segle XX” amb el
que volia donar un testimoni de la societat del seu temps. Totes les classes, tots els oficis i tots
els àmbits socials es tenien de representar,
Les fotografies les dividiria en set grups: el camperol, l’artesà, la dona, les classes,els artistes, la
gran ciutat i els marginats, malalts o amb alguna disminució ja fos física o psíquica.
Les persones retratades apareixen sense nom i el títol només feia referència a l’arquetip. Es
tractava de crear a partir d’un retrat individual un catàleg col·lectiu, reflectint la història
cultural i sociològica de l’Alemanya del seu temps.
En aquest moment Sander estava vinculat a un grup d’artistes de Colonia i sobretot amb el
pintor i escultor Franz Wilhem, amb el que intercanviava opinions sobre la fotografia com mitjà
artístic i document social.
Molts pintors de l’època alemanys vanguardistes
van passar a transmetre l’angustia i l’horror que
havien viscut al allistar-se per fer la guerra. Els
artistes i intel·lectuals de l’època fan sorgir la
“nova objectivitat” que simbolitza aquesta presa
de consciència de la realitat i pretén un llenguatge
clar, directa utilitzant l’art com un instrument
polític i de crítica social. En aquest sentit els
retrats d’August troben un lloc favorable dins
aquest cercle d’artistes. Franz Wilhelm va escriure dels retards de Sander “ la fotografia extreu
així a la pintura la reputació creadora de les imatges de la realitat de la seva època....” i deixa la
pintura amb l’altre deure de les arts plàstiques- representar en la seva època la concepció
utòpica del món -.
A més en aquest moment la fotografia es trobava immersa en unes grans agitacions socials
promogudes per grups polítics completament antagonistes. August es declarava social
demòcrata convençut pel seu fill Erich, que era membre del partit comunista. Entre ells
sempre hi havien discussions, però el seu fill continuava militant. Quan els nazis van tenir el
poder, el comunisme va ser perseguit i va haver molts detinguts. Erich fugia amagant-se d’un
lloc a l’altre fins que un dia convençut de que la cosa havia calmat,va tornar a Colònia a casa
del seu pare August i allà amagat va demanar que l’ajudés a imprimir les seves propagandes
politiques, perquè els nazis havien tancat ja totes les impremtes comunistes.
August imprimia les propagandes del seu fill fent servir
procediments fotogràfics, però August no tenia secadora i
les impressions es deixaven secar a l’aire lliura i
desafortunadament una ràfega de vent va tirar algunes al
pati del costat i al dia següent Erich va ser detingut per la
Gestapo que de pas va saquejar tots els arxius D’August
Sander.
L’any 1934 el seu llibre “ El rotro de nuestro tiempo” va
ser confiscat i destruït totalment. El règim nacional.
Socialista no podia tolerar un retrat tan real de la
verdadera Alemanya i molt menys dels perdedors, els humiliats, bojos o deformes que no
tenien cabuda en la seva visió idealitzada de la rasa ària. A partir d’aquest moment August va
tenir que dedicar-se a la fotografia paisatgística.
Posteriorment l’anexió d’Àustria, la invasió de Txecoslovàquia i finalment l’atac a Polònia en
setembre de 1939 van induir a l’explosió del conflicte i la família d’August va tenir de buscar
refugi en el camp. Havien estat esperant al seu fill Erich empresonat, però els nazis el van
matar. Ja no tenia res que esperar a Colònia i august va embalar tots els seus negatius, però
eren masses i va tenir d’amagar prop de 30.000 al subterrani de casa seva de Colònia i van
fugir amb uns 10.000 negatius a una aldea a la regió de Westerwald. El conflicte continuava i
desapareixen tots els negatius de casa seva, només es salven els que es van endur al camp. El
seu ambiciós projecte va ser interromput per la Segona Guerra Mundial i quan August el va
voler reprendre ja era massa gran per tant de jaleo.
Fins la dècada de 1950 no es produeix el redescobriment i reconeixement de la seva obra.
L’any 1955 es seleccionat en la gran exposició fotogràfica internacional “The Family of Man”
realitzada en el MOMA de Nova York.
El 20 d’abril un atac d’apoplexia acaba amb la seva vida a l’edat de 88 anys.
TEMES D’INTERÈS EN RELACIÓ AMB EL TEMA
UNA NOVA OBJECTIVITAT
Coneixem com a Nova objectivitat un moviment artístic que sorgeix en Alemanya en els anys
20 i finalitza al 1933 amb la caiguda de la República de Weimar i la presa del poder per part
dels nazis. Aquest terme s’utilitza en pintura, literatura, música, artquitectura, fotografia o
cine. El nom “Neue Sachlickeit” és utilitzat per primera vegada per el crístic Gustav Friedich
Hartlaub en 1923.
Malgrat Hartlaub identificava dos grups dins de la nova objecitivitat, el moviment sorgia
trencant amb l’expressionisme. En pintura, els plantejaments subjectius del cubisme, el
futurisme i l’expressionisme són rebutjats en busca d’un nou sentit del llenguatge objectiu del
realisme.
La figuració amb un component crític és utilitzat de forma agressiva amb expressivitat gairebé
caricaturesca. Las fredes representacions de la realitat es presenten com ambivalència
superficial i una visió social critica. La temàtica és paral·lela al tipus de representació: la
nitidesa visual, els contorns ben marcats i els traços àgils són el marc d’enfocament de la
realitat més crua de la època (deshumanització de la vida, víctimes de la guerra, corrupció...).
El caràcter explícit es troba en fons i la forma. Otto Dix i George Grosz són els pintors més
destacats, peculiars per la seva distorsió aparent que emfatitza la lletjor.
En el pla fotogràfic, després del abandonament del pictorialisme i la experimentació visual
pròpia de les avantguardes, la nova objectivitat busca explorar els recursos del medi fotogràfic
mitjançant la plasmació rigorosa de la naturalesa, les persones o els elements quotidians.
L’objectiu era trobar una apropiada explotació dels recursos artístics en el medi fotogràfic, el
qual fins aquells moments havia quedat marginat respecte a les altres arts. Això era degut a
varies coses. Per un costat a la critica, la qual li era impossible considerar com a forma artística
a una medi de creació que utilitzés un procediment mecànic com la càmera fotogràfica.
Per l’altre costat, els propis fotògrafs es consideraven a si mateixos com artesans, limitant-se
les seves pròpies aspiracions artístiques. Tot i això, el gran avanç en el disseny de càmeres i el
perfeccionament de lents va permetre aconseguir una qualitat fotogràfica sense precedents.
Les imatges resultants, estaven dotades d’una major nitidesa i unes inconfundibles pautes
estètiques les quals marcaven el paradigma de la nova objectivitat. Aquest corrent va durar
tota la dècada dels anys 20 conservant algunes similituds estètiques amb la pintura alemanya i
allunyant-se de qualsevol component sentimentalista i subjectiu en l’elecció de temes. Albert
Renger-Patzsch i August Sander són els màxims exponents d’aquest moviment fotogràfic,
l’herència de la qual ha influït fins la fotografia actual.
La convergència formal i estètica entre la nova objectivitat en la pintura i la fotogragia, és
curiosament visible en aquestes dues obres que presentem: El retrato (Sylvia Von Harden) de
Otto Dix y La secretaria de Sander. Totes dues presenten una dona prima, sentada en una
cadira, fumant un cigarro. El perfil, la verticalitat i l’actitud de despreocupació estètica són
exactament igual en ambdues obres.
“La secretaria” (Sander) “El retraro” Sylvia Von Harden (Otto Dix)
RESUM DE LA TEMÀTICA FOTOGRÀFICA D’AUGUST SANDER
Després de la Primera Guerra Mundial, la seva activitat
professional s'orienta a la presa de fotografies per al carnet
d'identitat. S'interessa per l'art modern i adquireix consciència
del que representa el projecte iniciat en Westerwald.
A partir d'aquest moment amplia la seva visió, retratant
persones de totes les classes socials i ocupacions. Alemanya
sencera va passant per davant del seus objectius. La seva finalitat
és retratar a cada individu com a tal, al mateix temps que ho
situa dins de la societat del seu temps. Sander no indica mai el
nom de la persona fotografiada, però sí assenyala el seu ofici. Amb aquesta forma de treballar
dóna un caràcter universal a la seva obra.
En els primers anys 20, Sander es va sumar al Grup d'Artistes
Progressistes en Colònia, i va començar un catàleg de la societat
contemporània alemanya, a través de les sèries de retrats. En 1927,
juntament amb l'escriptor Ludwing Matha, viatjà a Sardenya durant
tres mesos, fent al voltant de 500 fotografies. No obstant això, el seu
detallat diari d'aquests viatges mai es va completar.
El primer llibre de Sander "Face of our Estafi" va ser publicat en 1929.
Conté una selecció de 60 retrats de la sèrie "Retrats del segle XX".
Amb l'arribada dels nazis al poder, el seu treball i la
seva vida personal es van veure greument limitats. El
seu fill Erich, membre del partit esquerrà (Sozialistische
Arbeiterpartei Deutschlands), va ser detingut en 1934 i
condemnat a 10 anys de presó, morint en 1944, poc
abans de la finalització de la seva condemna i del final
de la guerra.
El seu llibre “Face of our Estafi” va ser confiscat en
1936 pels nazis, i les plaques van ser destruïdes. Durant
la dècada següent els seus treballs van ser dirigits
principalment a fotografiar la naturalesa i el paisatge.
Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial es va anar de Colònia i es va traslladar a una zona
rural. El seu estudi va ser destruït en 1944 durant un bombardeig.
Sander mostra als seus compatriotes (inclosos els nazis) tal com són: no glorifica la raça ària.
Amb això no solament s'oposa a la propaganda totalitària, sinó que també en la pràctica de la
denúncia.
El treball de Sander inclou fotografies de paisatges, naturalesa, arquitectura, i fotografies del
carrer, però és especialment és famós pels seus retrats, com ho demostra la sèrie “Homes del
segle XX”. En aquesta sèrie tracta d'oferir un catàleg de la societat alemanya durant la
República de Weimar. La sèrie es divideix en set seccions:
1. Camperols
2. Comerciants
3. Dones
4. Classes i professions
5. Artistes
6. La ciutat
7. El passat (els sense llar, veterans de guerra, etc...).
Acabada la Segona Guerra Mundial, emprèn l’objectiu de reconstruir el seu arxiu. Obtenint el
reconeixement tant nacional com internacional del seu treball l'any 1961 rep el premi de
cultura de l'Associació Alemanya de Fotografia
Anàlisis d’imatges
1. NIVELL CONTEXTUAL
Fets biogràfics rellevants
August Sander , vivia en una petita ciutat pròxima a la Colònia Germano, va treballar com a
fotògraf professional a la guerra del mig. La seva feina es va tractar bàsicament de retrats de
l’alta societat. Però en un moment es va adonar del poder discrecional de la fotografia i
després va començar un gran projecte fotogràfic personal, amb el nom de: L’home del segle
XX, on es troba aquesta obra.
1. NIVELL MORFOLÓGIC
Descripció del motiu fotogràfic
Tracta d’una fotografia inclosa en el seu projecte de l’home del segle XX. La obsessió de Sander
amb els rostres que el rodejaven que estava passant durant els anys després de la guerra en el
seu país ja destruït. Volia gravar escenes de la veritat concreta de la guerra, escenes de la
misèria, Sander es centra en el rostre d’un jove soldat que va sobreviure. Amb un fons de
paisatge d’una mena de granja. Amb un marc simple i geomètric, amb la imatge d’un uniforme
sinònim de violència.
ELEMENTS MORFOLOGICS Punt Els elements visuals que relacionem amb
el punt en aquesta imatge són els del tratge del soldat. Aquests punts
DATES GENERALS
Títol Jove soldat
Autor August Sander
Nacionalitat Alemanya, Westerwald
Any 1945
PARÀMETRES TÈCNICS
B/N color Blanc i negre
Formato 400 x 497
Càmera Informació no disponible
Suport Paper fotogràfic utilitzat antigament
coincideixen amb la línea central vertical.
Linia S’observa la presencia de línies horitzontals, verticals i diagonals dels elements constructius de la façana de la casa que hi ha darrere del soldat més desenfocada. També hi veiem un arbre sense fulles, amb línies irregulars, les branques. La teulada de la casa ajuda a localitzar el seu punt de fuga. Les muntanyes que marquen ‘horitzó també les podríem considerar com a tals.
Plans-espai La composició en profunditat de campo permet distingir tres plans, espais o termes en la imatge: en primer terme, el soldat; en segon terme, la casa i l’arbre; al fons de tot les muntanyes
Escala El jove soldat situat en primer terme esta enquadrat en un pla mitjà.
Textura A destacar la textura del casc d’un plàstic dur i el tratge d’una tela rígida.
Nitidesa La imatge es veu bastant bé ja que es d’èpoques passades on tampoc hi havia tanta qualitat d’imatge, el jove soldat és l’element que es veu nítid ja que desenfoca tot el fons, fent l’únic protagonista.
Tonalitat/ B/N-color Fotografia en blanc i negre. Predomina els tons foscos en la figura del soldat, en canvi a la resta del fons com el terra, la casa o el cel es composen per tons clars.
Contrast No hi ha un gran contrast de blancs i negres, tota la imatge te uns grisos uniformes, encara que hi han clars i foscos en certs espaia com el terra o el cel.
3. NIVELL COMPOSITIU
SISTEMA SINTÀCTIC O COMPOSITIU Perspectiva Al tractar-se d’una fotografia amb
profunditat de camp es pot constatar l’existència d’una perspectiva en la composició. El punt de fuga es troba a fora del pla.
Proporció Les proporcions del jove soldat evidentment en trobar-se en un pla més a
prop doncs son més grans que les de la resta d’elements.
Distribució de pesos HI ha una composició am pesos mes o menys compensats ja que el soldat es troba al mig de la imatge, darrere al costat dret hi ha una casa però de color clar que queda compensat amb les muntanyes de fons que encara que siguin més petites tenen un color més fosc.
Llei de terços Podem veure que la llei de terços ressalta la imatge del soldat.
Dinamicitat/astaticitat El punt de fuga no es troba en el centre de la imatge per tant crea un cert dinamisme en la composició, encara que el jove soldat té una posició estàtica. Així que trobem una certa compensació.
Recorregut visual La mirada de l’espectador primerament es centra el soldat i la seva mirada, a continuació la mirada es dirigeix a la dreta on es troba la casa i seguint el punt de fuga arribem a l’altre extrem de la imatge.
Pose Com es pot veure el personatge de la fotografia esta posen davant de la càmera, amb una actitud seria.
ESPAI DE LA REPRESENTACIÓ Obert/tancat Es tracta d’un espai obert ja que al tenir
altres elements en podem determinar les seves dimensions reals.
Interior/exterior Evidentment es tracta d’un espai exterior, en mig de la natura.
Concreto/abstracte Es un espai concret.
Profund/plano L’espai de la representació és profunda com es pot comprovar.
Posada en escena Es tracta d’una estudiada posta en escena on el element a destacar, e soldat es col·loca el centre com a màxim protagonista.
4. NIVELL INTERPRETATIU
ARTICULACIÓ DEL PUNT DE VISTA Punt de vista físic La fotografia s’ha fet clarament
frontalment destacant la presencia del personatge sense cap tipus d’influència.
Actitud dels personatge El personatge te una actitud seriosa no transmet molt més que això.
Mirades dels personatges La mirada del soldat es frontal, com si mires a l’espectador, no transmet males intencions encara que es un soldat, sinó al contrari sembla que no estigui orgullós del que fa.
DATES GENERALS
2. NIVELL
CONTEXTUAL
Fets biogràfics rellevants
August Sander , vivia en una
petita ciutat pròxima a la
Colònia Germano, va treballar
com a fotògraf professional a la guerra del mig. La seva feina es va tractar bàsicament de
retrats. En aquest cas és una fotografia dels set subtemes que es pot dividir el tema
predominant en les seves fotografies: “Homes del segle XX”. Tracta dels camperols en aquest
cas durant la República de Weimar.
3. NIVELL MORFOLÓGIC
Descripció del motiu fotogràfic
Tracta d’una fotografia inclosa en el seu projecte de l’home del segle XX. La obsessió de Sander
amb els rostres que el rodejaven que estava passant durant els anys després de la guerra en el
seu país ja destruït. L’objectiu principal és captar els sentiments que aquests personatges
transmetre’n.
ELEMENTS MORFOLOGICS Punt En aquesta imatge el punt principal
d’atenció és el personatge del mig. De totes formes cal tenir en compte que el joc de 3 personatges és molt important en fotografia, ja que dóna un cert dinamisme i distinció en vers lo “tradicional”.
Linia S’observa la presencia de línies horitzontals, verticals i diagonals. Podem veure en un primer terme la verticalitat de les tres figures junt amb els seus bastons que donen un cert joc. També
Títol Camperols destí al ball
Autor August Sander
Nacionalitat Alemanya, Westerwald
Any 1914
PARÀMETRES TÈCNICS
B/N color Blanc i negre
Formato 310 x 450
Càmera Informació no disponible
Suport Paper fotogràfic utilitzat antigament
trobem de fons, (desenfocat) un prat que ens dóna una línia horitzontal la qual es situa a prop de la nostra mirada. I finalment tenim una petita línia diagonal que ens porta cap el punt de fuga situat fora de la fotografia, en aquest cas un camí.
Plans-espai La composició produïda per l’enfocament selectiu ens permet distingir tres plans, espais o termes en la imatge: en primer terme, el camí situat a la part inferior de la imatge; en segon terme, els tres camperols; i en l’últim terme el prat desenfocat. De totes formes, el primer i segon pla es podria entendre com a un sol.
Escala El tres joves camperols situats en primer terme estan enquadrats per un pla general o pla de conjunt, on els personatges tenen més importància que el fons.
Textura En aquest cas no hi ha molta textura, però podríem destacar les petjades o rastres d’un cotxe en el terra i en segon lloc la tela de la roba que porten.
Nitidesa La imatge es veu bastant bé ja que es d’èpoques passades on tampoc hi havia tanta qualitat d’imatge, el tres joves camperols són els que es veuen més nítid junt amb el terra ja que desenfoca tot el fons, fent-los protagonistes.
Tonalitat/ B/N-color Fotografia en blanc i negre. Predomina els tons foscos: els vestuaris dels camperols i el terra. La resta del fons té una mica més de claror gràcies al cel i a la il·luminació natural que els prové de la seva esquerre.
Contrast No hi ha un gran contrast de blancs i negres, tota la imatge te uns grisos uniformes, encara que hi han clars i foscos en certs espais com el camp o el cel.
4. NIVELL COMPOSITIU
SISTEMA SINTÀCTIC O COMPOSITIU Perspectiva Al tractar-se d’una fotografia amb poca
profunditat de camp on el terme principal són persones fa que no es pugui apreciar la perspectiva d’un camí situat al terra. El punt de fuga es troba a fora del pla.
Proporció Les proporcions dels tres joves camperols són evidentment més grans ja que es troben en un pla general. De totes formes al com que es veu tot el cos sencer podem tenir una noció més bona de l’escala real (bastó per exemple).
Distribució de pesos En general hi ha una bona compensació de pesos ja que els tres personatges estan situats al centre de la imatge. De totes formes podríem dir que la part dreta de la imatge tindria una lleugera descompensació de pesos ja que hi podem veure dos camperols a diferència de la part esquerre que n’hi ha un.
Llei de terços En aquest cas hi ha una bona llei de terços ja que els punts d’unió coincideixen amb els tres rostres de la imatge.
Dinamicitat/astaticitat El punt de fuga no es troba en el centre de la imatge per tant crea un cert dinamisme en la composició, encara que els tres camperols tenen una posició més estàtica. Així que trobem una certa compensació.
Recorregut visual La mirada de l’espectador primerament es centra en la part dreta de la imatge, fixant-nos en el camperol del extrem dret (el qual ens porta al punt de fuga). En segon lloc la mirada va cap a l’altre extrem de la imatge, i per últim es centre en el personatge principal, el que està situat al mig.
Pose Com es pot veure els personatges de la fotografia estant posant davant de la càmera, amb una actitud seria.
ESPAI DE LA REPRESENTACIÓ Obert/tancat Es tracta d’un espai obert ja que al tenir
altres elements (camp, camí) en podem determinar les seves dimensions reals.
Interior/exterior Evidentment es tracta d’un espai exterior, en mig de la natura.
Concreto/abstracte És un espai concret.
Profund/plano L’espai de la representació és profunda com es pot comprovar tot i està desenfocat.
Posada en escena Es tracta d’una estudiada posta en escena on els elements a destacar, els camperols es col·loquen el centre com a màxims protagonistes.
4. NIVELL INTERPRETATIU
ARTICULACIÓ DEL PUNT DE VISTA Punt de vista físic La fotografia s’ha fet des de la part
esquerre de la imatge.
Actitud dels personatge Els personatges tenen una actitud seriosa, potser inquiets per anar al ball.
Mirades dels personatges Les mirades dels camperols apunten fixament cap els espectadors. I no sembla que mostrin molta alegria, doncs hem de tenir en compte el context d’aquestes imatges (postguerra).
Recommended
