Número 165 • 4t trimestre de 2007Edita: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona
■ Dr. Fernando Salvador, Creu de Sant Cosme i Sant
Damià
■ L'investigador Joan Josep Guinovart, col·legiat
d'honor del COMT
■ El COMT dedica aquest any acadèmic al Dr. Jaume
Sentís Anfruns
■ Entrevista a Mireia Garcia-Villarrubia, coordinadora
del projecte HOP
■ Conciliar vida laboral i vida famíliar, tema per a una
taula rodona celebrada a COMT
■ Dr. Fernando Salvador, Creu de Sant Cosme i Sant
Damià
■ L'investigador Joan Josep Guinovart, col·legiat
d'honor del COMT
■ El COMT dedica aquest any acadèmic al Dr. Jaume
Sentís Anfruns
■ Entrevista a Mireia Garcia-Villarrubia, coordinadora
del projecte HOP
■ Conciliar vida laboral i vida famíliar, tema per a una
taula rodona celebrada a COMT
Re c o rdo que fa tres anys i en el
congrés de la professió celebrat
a Sitges, una de les ponències,
la titulada “Ser Metge al segle XXI”,
intentava esbrinar com seria o com havia
de ser l'exercici de la nostra professió en
el decurs d'aquest nou segle.
Les expectatives eren bones i millors els
desitjos, però malauradament la re a l i t a t ,
com sempre, supera la ficció i avui
estem pitjor que ahir i millor que demà.
Curiosament, al nostre país, la pro f e s s i ó
que les enquestes ens diuen que és la
mes preuada, a dia d'avui segueix sent
la pitjor pagada de l'Estat espanyol i, per
extensió, la pitjor retribuïda de la UE.
Temes tan transcendentals com la impos-
sibilitat de conciliar la vida familiar i la pro-
fessió; la feminització i els canvis que això
ha de comportar; l'arribada de pro f e s s i o-
nals de fora del nostre àmbit territorial i la
seva certificació; l'augment imparable de
la pressió assistencial fruit d'un cre i x e-
ment de la població i de la conseqüent
exigència; la disminució del nombre de
p rofessionals, etc. Són qüestions que ens
p reocupen com a institució i a les quals
hem de cercar solucions, tot i sabent que
no n'existeixen de màgiques.
Però disposats com estem a ser feliços,
cal aprofitar el clima favorable de les fes-
tes que ja són molt pro p e res, per a re g a-
lar i re g a l a r-nos allò per el qual no tenim
quasi bé mai temps: el re t ro b a m e n t
entranyable amb els amics i amb els que
estimem; la conversa càlida i amical amb
els companys de la tasca diària, i la famí-
l i a .
Tal vegada, per a la majoria de nosaltre s ,
fa ja un temps que les festes nadalenques
estan desposseïdes d'aquella aura màgi-
ca, misteriosa i emotiva amb què les
v à rem viure a la infantesa.
Nadal és com un conte, un conte mera-
vellós, una sèrie de ritus els mecanismes
dels quals s'activen de manera automàti-
ca quan comencen a caure els darre r s
fulles del calendari.
En realitat és una il·lusió perduda, lamen-
tablement perd u d a .
El que passa és que les il·lusions perd u-
des deixen un forat al nostre cor, que cal
o m p l i r, de vegades a qualsevol pre u .
F reqüentment ens submergim en la
malenconia de fi d'any, sense més motiu
que la melangia. I majoritàriament sort i m
al carrer immersos en una cursa consu-
mista, cega i inútil, tal vegada inevitable,
però inútil.
Cap sentiment podrà segellar la ferida
p e rmanentment oberta de la memòria
personal, però compartir amb els éssers
que estimem ens pot ajudar a gaudir d'a-
quests instants, en realitat de l'únic temps
que ens pertany vert a d e r a m e n t .
P e rmeteu-me un instant del vostre temps
per a poder dedicar, des d'aquestes línies,
i compartir amb tots vosaltres, un re c o rd
per les companyes i companys que ens
han deixat durant l'any 2007, així com
manifestar la nostra solidaritat i compan-
yonia amb tots aquells que pateixin o han
patit problemes de qualsevol tipus.
És bo i necessari que tots el pro f e s s i o n a l s
de la Medicina siguem capaços de fer
pinya i d'ajudar-nos els uns als altres, i
que l'exercici d'aquesta tan honorable
p rofessió sigui un llaç d'amistat i bonho-
mia entre els qui la practiquem.
Finalment, expre s s a r-vos un desig autèn-
tic de pau i felicitat per a tots vosaltres i les
v o s t res famílies per aquest Nadal, i que
tots plegats aconseguim un millor any
2 0 0 8 .
Bones festes.
D r. Josep M. Solé i Poblet
P resident del COMT i del CCMC
Nadal 07 ■
galens 3
editorial ■
▲ Dr. Josep Maria Solé i Poblet.
Solidaritat i companyonia
■ sumari
editorial ■ 3
5 ■ vida col·legial
solidaritat ■ 14
17 ■ l’entrevista
congrés ■ 20
22 ■ bioètica
opinió ■ 24
30 ■ temps era temps
gastronomia ■ 34
35 ■ curiositat del nadal
intercanvis ■ 38
4 Num. 165
Edita:
Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de
Tarragona
President:
Dr. Josep Maria Solé i Poblet
Delegat del Consell de Redacció:
Dr. Francesc J. Renau i Altés
Director:
Pitu Tarrasa
Consell de Redacció:
Dr. Josep M. Solé i Poblet
Dr. Francesc Renau Altès
Pitu Tarrasa
Dr. Xavier Allué Martínez
Dr. Jaume Fontanet Torres
Dr. Baldomero Tormo
Redacció:
Via de l’Imperi Romà, 11 bis
43005 Tarragona
Tel. 977 232 012 / 977 232 006
Fax: 977 236 208
Disseny i publicitat:
Cop d’Ull
Complex Empresarial REDESSA
Camí de Valls, 81-87, oficina 72
Tel. 977 300 693 www.copdull.net
Publicitat:
Maribel Álvaro
616 436 638 [email protected]
Fotos:
Olívia Molet i arxiu Galens
Impressió:
Arts Gràfiques Octavi
Tirada:
3.500 exemplars
DL
B- 43901-86
Permís de suport vàlid núm. 521
Galens no comparteix necessàriament
les opinions dels seus col·laboradors,
encara que aquestes possibles discre-
pàncies no seran motiu per impedir-
ne la publicació.
Número 165 • 4t trimestre de 2007
vida col·legial ■
El Saló de Plens de l'Ajuntament
de Tarragona va ser l’escenari, el
passat 16 de novembre, del
nomenament com a “Col·legiat
d'Honor” del Col·legi Oficial de Metges
de Ta rragona del Dr. Joan Josep
Guinovart Cirera, en reconeixement a la
seva trajectòria professional al capda-
vant del Parc Científic de Barcelona.
També del lliurament de la “Creu de
Sant Cosme i Sant Damià”, màxima dis-
tinció atorgada pel Col·legi Oficial de
Metges de Tarragona, al Dr. Fernando
Salvador González, en reconeixement a
la seva excepcional trajectòria profes-
sional i al seu humanisme.
L'acte va ser presidit per l’alcalde de
Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i pel
president del Col·legi Oficial de Metges
de Tarragona, el Dr. Josep Maria Solé, i
va comptar amb la presència, entre
d ' a l t res autoritats, del Director dels
Serveis Territorials de Salut al Camp de
Tarragona, Dr. Felip Infiesta, així com
del Secretari General de l'URV, Dr.
Antoni González.
Els oferim un resum dels amplis i des-
tacats currículums dels homenatjats.
Dr. Fernando Salvador González
• Nascut a Barcelona el 8 de novembre
de 1915.
• Jubilat a Tarragona el 8 de novembre
de 1985.
• Estudis de Medicina a Barc e l o n a
(Hospitals Clínic i S. Pau).
• Títol de Llicenciat en Medicina i
Cirurgia en 25-XII-1940.
• Formació en Reumatologia amb el Dr.
Pedro Barceló Torrent. Barcelona.
• Metge per oposició d'Assistència
Pública Domiciliària APD (Ti t u l a r ) -
1945.
• Metge del Registre Civil, per oposició
núm. 11 (4-1-1964).
• Títol d'Especialista en Reumatologia
al 23-I-1970.
• Metge d’APD, (interí), a Molar-Lloà
(1-IX-1944 fins al 19-VIII-1945)
• Metge d’APD, (propietat), Lla Riera de
Gaià (20-VIII-1945 fins al 18-IX-1955).
• Metge d’APD, (propietat), Tarragona
(1-VII-1957 fins a la jubilació).
• Consultor de Reumatologia de
l'Hospital de Sta. Tecla (Tarragona)
(16-VII-1957).
• Professor de l'Escola d'Infermeria de
l'Hospital de Sta. Tecla (Tarragona).
• Metge del Registre Civil del Jutjat
Municipal de Tarragona (31-I-1964
fins al 8-XI-1985).
• Exmembre de la Comissió Deontolò-
gica al COMT.
galens 5
Distincions del COMTLliurament de la Creu de Sant Cosme i Sant Damià al Dr. Fernando Salvador,
i de la distinció de Col·legiat d'honor al Dr. en Farmàcia a Joan Josep Guinovart
▲ Dr. Fernando Salvador i Dr. Joan Josep Guinovart, els homenatjats.
Joan Josep Guinovart Cire r a• Nascut el 3 de juliol de 1947. Fill
p redilecte de Ta rragona (2007).
• Llicenciat en Farmàcia i en C.
Químiques (1969), Universitat de
B a rcelona. Doctor en Farm à c i a
(1973), Univ. de Barc e l o n a .
Especialista en Bioquímica Clínica i
en Anàlisis Clíniques. Estada post-
doctoral al Dept. de Farm a c o l o g i a ,
U n i v. de Vi rginia (1974-75).
• Adjunt de Bioquímica Clínica.
Hospital de Bellvitge (1978-1980).
Cap de Servei d'Anàlisis Clíniques de
la Seguretat Social (1980-1985),
actualment en excedència voluntà-
ria.
• P rofessor Adjunt (després Titular) de
Bioquímica, Fac. Farmàcia. Univ. de
B a rcelona (1975-1983) i Fac.
Veterinària, Univ. Autònoma de
B a rcelona (1983-1985). Catedràtic
de Bioquímica i Biologia Molecular,
U n i v. Autònoma de Barcelona (1986-
1990) i Univ. de Barcelona (1990-
actualitat). Professor visitant, Dept.
de Bioquímica i Biofísica, Univ. de
C a l i f ò rnia San Francisco-UCSF
(1992-93). Director Departament de
Bioquímica i Biologia Molecular,
U n i v. de Barcelona (1995-2001).
D i rector General del Parc Científic de
B a rcelona (2001- 2002) i del seu
Institut de Recerca Biomèdica
(2001-2005). Director de la
Fundació privada “Institut de
R e c e rca Biomèdica” (2005-actuali-
t a t ) .
• C o o rdinador de l’Àrea de Biologia
Molecular i Cel·lular de la “Agencia
Nacional de Evaluación y
P rospectiva-ANEP” (1988-1991).
M e m b re de la Comissió de Ciències
Bàsiques i Laboratoris Clínics del
CCECS, Generalitat de Catalunya
(1993-2003). Membre de la
“Comissió Assessora de Ciència i
Tecnologia” de la Generalitat de
Catalunya (1999-2003). Membre de
la “Estrategia Nacional de Ciencia y
Tecnología, ENCYT” (2006). Membre
del “Consejo Asesor para la Ciencia y
la Tecnología” del MEC (2007- ).
• P resident de la “Sociedad Española
de Bioquímica y Biología Molecular-
SEBBM” (1996-2000). President del
Comitè Organitzador Congrés
E u ropeu de Bioquímica (FEBS 1996,
B a rcelona). Membre del Comitè
Executiu de la Federació Europea de
Societats de Bioquímica-FEBS
(1997-2005). President de la
“Confederación de Sociedades
Científicas de España, COSCE”
(2004-). Membre de la Comissió
Nacional d'ICSU i President del
Comitè Nacional “Intern a t i o n a l
Union of Biochemistry and Molecular
Biology” -IUBMB (2005- ).
• P remis: "Leandre Cervera" (1979 i
1985) i "August Pi i Sunyer" (1983)
de l"Institut d'Estudis Catalans".
" N o v o - N o rdisk" en Investigació
Diabetològica Bàsica de la "Sociedad
Española de Diabetes" (1996).
Medalla de la "Société Française de
Biochimie et Biologie Moléculaire "
(1998). Premi d'Investigació
Científica "Ciutat de Barc e l o n a "
(1998) en re p resentació del Dept. de
BBM de la UB. Premi "Confere n c i a
PABMB" San Francisco, CA (1999).
Medalla “Narcís Monturiol” atorg a d a
per la Generalitat de Catalunya al
mèrit científic i tecnològic (1999).
Conferència “Alberto Sols” de la
SAIB, Viña del Mar, Chile (2000).
Soci d'Honor de la SEBBM (2005). I
finalment Diplôme d'honneur de la
FEBS (2007). ■
6 Num. 165
■ vida col·legial
▲ D r. Aleu i Dr. Albiol, últims distingits amb la creu de Sant Cosme i Sant Damià .amb els guardonats d'enguany i autoritats.
8 Num. 165
■ vida col·legial
La sala d'actes del COMT va
ser l’escenari, el 22 de
n o v e m b re passat, d’una taula
rodona, al voltant de la conciliació
de la vida familiar i laboral en
l’àmbit sanitari, que preocupa, i
molt, el col·lectiu.
Hi van pre n d re part :
• D r. Josep M. Bertran i Soler. Metge de
Família del CAP Jaume I. Metge Ti t u l a r
de Ta rr a g o n a .
• D r. Patricio Martínez. Secretari General
del Sindicat de Metges de Catalunya
• S r. Ramon Morera. Gerent Te rritorial de
l'ICS del Camp de Ta rr a g o n a .
• Sra. Xenti Robles. Consultoria
Recursos Humans PIMEC.
El moderador va ser el Sr. Carles
Magrané, cap de redacció del Diari de
Ta rr a g o n a .
L'acte es va obrir amb la benvinguda als
assistents el president del COMT, Dr.
Josep. M. Solé i Poblet.
En el transcurs de la taula rodona es va
posar de manifest que la conciliació entre
la vida familiar i laboral forma part d'un
ampli ventall de preocupacions del sector
sanitari, i que la seva solució no és fàcil.
També es va posar en evidència que
i m p rescindible continuar parlant d'a-
questa qüestió, i d'altres, amb la voluntat
d'aconseguir el major acostament possi-
ble entre tots els estaments implicats.
Un dels arguments apuntats pels part i c i-
pants i en què van coincidir tots va ser la
reflexió del Dr. Bertran, que va re c l a m a r
flexibilitat a l'hora d'aplicar la conciliació,
ja que les situacions són molt part i c u l a r s
i calen solucions que no siguin rígides.
▲ El presidnet del COMT, Dr. Josep Maria Solé, amb els participants en la taula ro d o n a .
La taula rodona ‘Conciliació del'àmbit sanitari’ posa de manife
Per la seva banda, el Dr. Martínez va
incidir en la pressió i l'estrès al qual
estan subjectes els professionals de la
salut, cosa que suposa, per exemple,
que la depressió i ansietat que pateixen
els professionals sanitaris sigui el doble
que en altres professions. El Dr. Patricio
M a rtínez també va afirmar que, en
general, la discriminació la pateix la
mare, no la dona. Va destacar que
actualment les dones representen gai-
rebé el 50% de col·legiades i que, de
cara a l'any 2010, superaran els
homes. El Dr. Morera, gerent de l'ICS
del Camp de Tarragona, va expressar la
voluntat que té l'ens públic de transfor-
mació aplicant menys rigidesa en les
seves actuacions i decisions, el que sig-
nificarà una major, autoorganització i
repercutirà en un augment del confort
dels professionals. La Sra. Robles va
destacar que les empreses estan can-
viant i que entre les seves prioritats es
troba la motivació dels professionals,
sent un punt important, en aquest
aspecte, la conciliació de la vida laboral
amb la familiar. També va apuntar,
coincidint amb el Dr. Bertran, que les
mesures en aquest sentit no poden ser
universals i que aquest factor, unit a
d'altres, ens ha de portar a la creació
d'un nou escenari laboral.
Finalment, es va obrir un animat torn
d ' i n t e rvencions del públic assistent,
que va portar a expre s s a r, per part dels
d i f e rents membres de la taula, el sen-
timent generalitzat que el model
actual, pel que fa a la conciliació, con-
juntament amb les altres pro b l e m à t i-
ques existents, està acabat, i que és
molt difícil de suport a r. També va fer
especial referència al fet que, per a
solucionar les mancances, l'Estat
espanyol ha d'incrementar de form a
responsable els diners que es destinen
a la sanitat, la cual cosa perm e t r i a
i g u a l a r-nos en tots els sentits, amb la
Unió Europea. ■
galens 9
vida col·legial ■
de la vida familiar i laboral enifest la inquietud del sector
10 Num. 165
■ vida col·legial
Enguany el COMT dedica
l'any acadèmic a la figura
del Dr. Jaume Sentís Anfruns
Com cada any, el COMT vol
fer un ampli re c o n e i x e m e n t
a un metge, que al llarg
d'una dilatada trajectòria, és
re c o rdat per la seva bonhomia,
humanitat i pro f e s s i o n a l i t a t .
Enguany dediquem l'any
acadèmic al Dr. Jaume Sentís
A n f runs, del qual repassem tot
seguit algunes dades de la seva
b i o g r a f i a .
Jaume Sentís Anfruns nasqué a
B a rcelona el 10/10/1906 i morí a
Ta rragona el 15/10/1999. Els seus dos
avis eren metges, un a Riudoms i l'altre
a Barc e l o n a .
Estudià el Batxillerat als Escolapis del
c a rrer Diputació de Barcelona, i la
c a rrera de Medicina a la Universitat de
B a rc e l o n a .
Es llicencià l'any 1929 i restà dos anys
a p renent l'especialitat d'Obstetrícia i
Ginecologia, com a Metge Intern, de
l'Hospital Clínic, a la Càtedra del
P rofessor P. Nubiola, a qui sempre con-
siderà el seu mestre i amb qui mantin-
gué amistat fins a la seva mort .
El 1931 s'establí a Ta rragona amb exer-
cici lliure i com a metge de l'Hospital de
Santa Tecla fins que l'any 1937, en ple-
na revolta militar, hagué de fugir a
França en sentir-se perseguit. D'allí fou
d e p o rtat a l'Espanya franquista, on s'en-
rola com a Alferes Metge.
To rnà a Ta rragona el gener de 1939, ja
casat amb Te resa Bonet Musté, amb
qui tingué tres fills.
Els anys 1940 i 1941 va aprovar re s p e c-
tivament les oposicions a Maternòleg de
l'Estat, podent triar la plaça de
Ta rragona, i de Director de la Matern i t a t
P rovincial. Les dues places les cobrí fins
a la seva jubilació, l'any 1976.
P o s t e r i o rment, guanyà per concurs la
plaça de Ginecòleg del SOE, tasca que
inicialment desenvolupà a casa seva,
després a l'edifici del carrer Cañellas i
finalment a l'edifici de l'Hospital Joan
XXIII fins a la seva jubilació.
Durant tota la seva vida pro f e s s i o n a l
p restà els seus serveis com a obstetra i
ginecòleg a l'Hospital de Santa Tecla, on
fou Professor de l'Escola d'Inferm e r i a
des de la seva fundació fins a la seva
c l a u s u r a .
Fou Vi c e p resident del Col·legi de
Metges durant una legislatura i membre
de la Comissió Deontològica.
Gran aficionat a la nàutica i a la pesca,
obtingué el títol de Patró de Iot amb
més de 60 anys. També fou fundador i
primer President del Club de Lions de
Ta rragona, a més de Vi c e p resident del
Club Nàutic.
A la seva mort ha deixat una nissaga de
ginecòlegs a Ta rragona, formada per
dos fills (un d'ells, el Jordi, vicepre s i-
dent d'aquesta entitat) i un nét. ■
▲ El Dr. Jaume Sentís, acompanyat de la seva família, a Montserr a t .
El COMT ha organitzat
enguany un concurs de
dibuix de christmas
nadalencs dirigit a tots els nens i
nenes, familiars dels nostres
col·legiats i col·legiades, que el
COMT utilitzarà com a felicitació
nadalenca.
Els guanyadors en les diferents
categories han estat:
Categoria de 5 a 7 anys:
• Raquel Velasco Jiménez (5 anys).
Categoria de 8 a 10 anys:
• Maria Llauradó (10 anys) (guanyado-
ra absoluta i que per tant, serà la feli-
citació de Nadal del COMT).
Categoria de 11 a 13 anys:
• Andrea Sànchez Alcalà (11 anys).
TV3 va lliurar un g a d g e t de la televisió catala-
na,a tots els part i c i p a n t s .
galens 11
vida col·legial ■
Els més petits us desitgen bones festes
▲ A u t o r a : Maria Llauradó (guanyadora absoluta).
▲ A u t o r a : A n d rea Sánchez. ▲ A u t o r a : Raquel Ve l a s c o .
Aquest número de “Galens”
que teniu a les mans, o a la
tauleta, o a la cadira, o a
l'habitació, o al servei, o el
tingueu on el tingueu, ho deixem
córrer, és el número 165.
Gràcies, si més no, per fullejar-lo.
Aquest número tanca l'any del
vintè aniversari de la revista del
COMT, una de les més antigues
del país, pel que fa referència a
col·legis professionals.
Voldria aprofitar aquesta circumstància
per expressar la meva satisfacció per
ser el director d'aquesta revista, coinci-
dint amb aquests moments. I, al mateix
temps, expressar, en aquest cas, el
meu agraïment a tots els que participen
desinteressadament i que fan possible
la seva publicació, amb els seus articles
i amb la seva col·laboració. També vol-
dria tenir un record per als meus ante-
cessors, que han fet possible aquesta
efemèride.
Finalment, demanar-vos a totes les
col·legiades i a tots els col·legiats que
ho desitgeu, que participeu en aquesta
publicació i aconseguirem així, que
sigui la veu, l'altaveu, de la nostra insti-
tució centenària i que reflecteixi les vos-
tres inquietuds i sentiments.
En nom del Consell de Redacció, Bones
Festes i el desig que els Reis, “el pare
Noel”, el Tió… o millor, els polítics i ges-
tors us portin un futur millor.
Em teniu a la vostra disposició al correu
electrònic: [email protected]
Pitu Tarrasa,
Cap de premsa i comunicació del COMT ■
galens 13
vida col·legial ■
Acte d’homenatge al
Dr. Josep Maria Sánchez
Bones festes per a tothom!
▲ Dr. Josep Maria Sánchez Ripollés.
▲ Pitu Tarrasa.
El proper 29 de gener de 2008, a la sala
d'actes del Col·legi de Metges, és durà
a terme un homenatge al Dr. Josep
Maria Sánchez Ripollés.
L'acte tindrà el següent ordre d’inter-
vencions:
1.- Presentació de l'acte per Eduard
Prats (Comissió de Bioètica. Col.legi
Oficial de Metges de Tarragona)
2.-"Josep Maria Sánchez Ripollés, per-
sona i metge" per Santiago Alonso
(Metge de l'Hospital Universitari Joan
XXIII).
3.- Conferència: “Què ens aporta l’Ètica
mèdica a la pràctica diària?" per Rogelio
Altisent (Professor de Bioètica de
l'Universitat de Saragossa).
4.- Cloenda per Josep Maria Solé i
Poblet (President del COMT); J o a n
Carles Quer (Director Mèdic de
l'Hospital Universitari Joan XXIII) i
Montse Giralt (Degana de la Facultat de
Medicina de la URV). ■
14 Num. 165
■ solidaritat
La fundació "El sueño de la
Campana" continua amb la
seva campanya per
aconseguir l'apadrinament d'un
metge i una infermera a Sant
Ramon, Nicaragua. Recentment,
una delegació del nostre país,
encapçalada pel seu president,
Fernando Bermejo, ha visitat
aquest lloc, per seguir de prop i
avaluar aquest projecte. Des de
San Ramón, fa poc ens enviaven
les últimes notícies i les
necessitats que encara tenen
plantejades i que requereixen de
la nostra col·laboració "entre tots,
ho farem possible".
Ens re t robem amb els lectors de
Galens, complint amb el deure d'infor-
mar els nostres col·laboradors, per
donar les últimes novetats referides al
projecte de la Fundació “El sueño de la
Campana” que titulàvem ”Apa-
drinament de un metge i una infermera
a San Ramón- Nicaragua
En el número de la revista Galens del
mes de març passat sol·licitàvem la
generositat dels col·legiats de la provín-
cia de Tarragona per recolzar el projec-
te d'apadrinament amb la finalitat d'afa-
vorir una millora en els serveis d'atenció
mèdica als nens discapacitats, a la gent
gran, i també a la resta de la població
de la zona de San Ramón, província de
Matagalpa que són atesos pel metge de
“La casa del niño”.
Aquest apadrinament serveix perquè el
Metge de San Ramón, Doctor Nelson
Silva rebi un salari mensual digne d'uns
270 euros, i l’auxiliar d’infermeria uns
130 euros, a canvi de la seva plena
dedicació a l'atenció sanitària d'aques-
ta comunitat de persones que viuen
amb grans penúries econòmiques.
A continuació trobaran l’última carta de
la Directora del centre “Casa del Niño”
detallant les activitats realitzades els
mesos de juliol, agost i setembre .
També trobaran l'informe del metge Dr.
Nelson Silva referint les seves activitats
durant el mes d'agost.
San Ramón, 1 de Agosto del 2007
Estimada Lic. Vilchez:
Estamos remitiendo el Informe de
Consultas médicas brindadas por el Dr.
Nelson Silva, en el consultorio médico
del CPCPV (Casa del Niño), en el mes
de julio fr 2007. El Dr. Silva, además de
brindar las consultas médicas a la
población en general, apoyó la
Campaña de Salud, que se realizó en
las comunidades de El Horno, El
Porvenir, Wabule, Azancor, Amancia, el
Chompipe, Jícaro, San Pablo, La
Laguna y La Pita. La campaña se hizo
con el objetivo de prevenir enfermeda -
des como el dengue o la diarrea.
En el mes de julio se brindaron 121
consultas, 98 de ellas pagadas a un
costo de 35.00 dólares, y las restantes
(23), fueron gratis, pero el paciente
compró la medicina, lo cual implica que
el costo es variable, porque paga sólo el
costo de la medicina. Las tres enferme -
dades más comunes atendidas fueron:
En primer lugar, neumonías con 14
pacientes; en segundo lugar, artritis con
11 pacientes y en tercer lugar, unfec -
ción de vías urinarias con 10 pacientes.
En el caso de la neumonía y la artritis,
vinieron a la consulta más mujeres que
varones y, en el caso de las infecciones
urinarias, fueron más varones.
Sin más que agregar, deseándole éxitos
en sus labores, le saludo.
Ma. del Rosario González G.
Directora CPCPV.
San Ramón, 10 de octubre del 2007.
Estimado Sr. Fernando:
Estamos remitiendo el Informe de las
Consultas médicas brindadas por el Dr.
Nelson Silva, en el consultorio médico
del CPCPV, de los meses de julio,
aagosto y septiembre 2007. El Dr. Silva,
además de brindar las consultas médi -
cas a la población en general, apoyó
con charlas a los beneficiarios/as de las
comunidades, y promovió, junto con los
promotores, una Campaña de Salud,
que se realizó en las comunidades de El
Horno, El Porvenir, Wabule, Azancor,
Amancia, el Chompipe, Jícaro, San
Pablo, La Laguna y La Pita. La campa -
ña se hizo con el objetivo de prevenir
enfermedades como el dengue y la dia -
rrea, y también atendió a niños/as de
Los Pipitos y ancianios. El médico apo -
yó a la fundación a entregar el medica -
mento especial de Los Pipitos y llevó el
control de la medicina que se donó a
personas de escasos recursos econó -
micos.
En estos meses se ha brindado consul -
tas a un amplio número de pacientes.
Las enfermedades más comunes aten -
didas van detalladas de acuerdo a cada
mes.
Es muy importante destacar que tener
un médico en el consultorio ha sido de
gran beneficio para las personas de
escasos recursos económicos, porque
se les ha brindado la oportunidad de
accesar a una consulta médica con
calidad humana. Es decir se le ha dado,
al paciento, el trato y el tiempo que
necesita para ser atendido.
Fundació «El sueño de la Cam
▲ El Dr. Nelson Silva, atentent un pacient.
Hemos tenido dificultad en cuanto a
medicamentos, ya que nuestro stock de
medicinas no es muy amplio debido a
los pocos recursos económicos con los
que contamos y en ocasiones se ha
tenido que enviar al paciente a comprar
el remdio a otras farmacias. Pero, de
manera general, el consultorio médico
va funcionando bien.
Sin más que agregar, deseándole éxitos
en sus labores, le saludo.
Ma. del Rosario González G.
Directora CPCPV.
Tots vostès, com a professionals de la
medicina, poden apreciar i valorar la
feina feta. També sabran valorar les difi-
cultats, que encara existeixen, i que és
necessitaria resoldre.
En quant a la col·laboració rebuda per
p a rt dels metges de la província de
Ta rragona, hem d’estar agraïts a tots els
que han respost amb la seva aport a c i ó
econòmica, mensual, o trimestral o anyal.
No obstant, encara no arribem a cobrir
la TOTALITAT dels sous del metge i la
infermera, que ens hem proposat de
finançar.
MÉS COL·LABORADORS
Els recordem que les nostres previsions
són de tres anys per resoldre el finança-
ment d'aquest servei, i que vostès són
lliures de suspendre la seva col·labora-
ció en qualsevol moment.
Trobaran en aquesta revista la butlleta
bancària que ens hauran de fer arribar
per Correu a la següent adreça:
Fundación El Sueño de la Campana
Carrer les Flors 21-B
43850-Vilafortuny-Cambrils
Trobaran tota la informació que desitgin
a:
www.fundacionlacampana.es
No oblidin indicar la seva adreça postal
o electrònica, per a enviar-los el rebut
per a la Declaració de la Renda. ■
galens 15
solidaritat ■
a m p a n a »
Sí, vull col·laborar.
Vull col·laborar amb l’aportació, de la manera
següent: (marca-la amb una X).
12 e cada mes
36 e cada tres mesos
72 e cada sis mesos
264 e cada any
Per a realitzar la seva col·laboració, inidiqui al seu banc o caixa que sol·licita l’alta d’aquesta referència periodica
Preguem que ens informi al correu de la fundació: [email protected]
FUNDACIÓ PRIVADA “EL SUEÑO DE LA CAMPANA”Entitat d’ajuda pel desenvolupament sostenible a Nicaragua
Número de compte CAIXA TARRAGONA: 2073 - 0306 - 25 - 0110102066
DADES DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA
Entitat Oficina Control Número de compte
Titular del Compte:
Data: Firma del titular:
✄
▲ Aquesta comunitat viu amb grans penúries econòmiques.
L'Hospital d'Ossets de Peluix
és una activitat que
consisteix en què els ossets
són els pacients, els nens són els
p a res dels ossets, i els doctors són
els estudiants de Medicina. Les
exploracions no són invasives, es
fan RX (fotocòpia) que dóna peu a
fer un diagnòstic final, a partir del
qual podem fer un tractament.
M i reia Garc i a - Vi l l a rrubia, estudiant d'úl-
tim curs de Medicina a la URV, és coor-
dinadora del grup de treball de Salut
Pública de l'Associació d'Estudiants de
Ciències de la Salut, i també és la coor-
dinadora del HOP.
M i reia, com va sorgir aquest pro j e c t e ?
Aquest projecte prové d’IFMSA
(Federació Internacional d'Associacions
d'Estudiants de Medicina) ara fa 7 anys.
Va ser a partir d'un intercanvi clínic que
vaig fer a Alemanya gràcies a l'AEC-
Catalonia-Spain (Associació d'Estudiants
de Ciències de la Salut) que em vaig
assabentar de la seva existència. En
començar el nou curs em vaig posar
mans a l'obra, per iniciar-ho, a la meva
Facultat. Ho vaig presentar a
l'Ajuntament de Reus i al Deganat. Des
de l'Ajuntament em va comentar de fer
un projecte pilot, al Parc Infantil de
Nadal de Reus, i una possible col·labo-
ració amb les escoles de Reus.
Finalment vam realitzar el projecte pilot
amb ells, però de cara a les escoles, ens
vam haver d'afanyar nosaltres per fer-
ho. Van demanar ajuda a l'OFES de la
U RV (oficina de d'estudiants) que van
col·laborar amb una subvenció molt
i m p o rtant, formant un equip de pro j e c t e
a la Facultat, i vam realitzar un curs de
15 hores de formació per als monitors
que, després posarien en marxa en 15
h o res pràctiques. Amb aquest curs els
alumnes que volien es podien beneficiar
amb 3 crèdits de lliure elecció. El con-
tacte amb les escoles, ho vam fer via e-
mail i hi van participar 6 escoles de
Reus. L’activitat es va realitzar a la Palma
de Reus, a la sala polivalent, on venien
les escoles. Hi van passar un total de
550 nens durant una setmana, tenint
una experiència molt positiva, de tot el
p rojecte en global. Després de sortir per
Tele-5, TV3, canals locals de Catalunya
van, de re b re la felicitació per part de
diversos col·lectius.
Aquest any la situació ha avançat. Ara
mateix, forma part de les ARE (Activitat
de Recursos Educatius) del depart a-
ment d'Educació i Família de l'Ajunta-
ment de Reus, és a dir les escoles s'ads-
criuen mitjançant l'Ajuntament. Els
o rganitzadors del Parc Infantil de Nadal
s'han tornat a posar en contacte amb
n o s a l t res per poder re a l i t z a r-ho nova-
ment aquest any. Va ser el guanyador
del Premi Sant Lluc 2007 de la FMCS,
com a millor projecte de promoció de l'e-
ducació de la salut. S'han format nous
equips de projecte a Barcelona, en uni-
tats docents al Clínic, Bellvitge, i a la Va l l
d ' H e b ron. També estem en contacte
amb la Universitat de Lleida per comen-
ç a r-ho també allà. A la FMCS de Reus
també s'ha format un equip amb la idea
que jo coordini a tots els grups, de
Catalunya.
Quins són els objectius del pro j e c t e ?
L'objectiu principal és fer perd re la por
als infants enfront als metges, apro p a n t
el món de la pediatria al món infantil. Es
tracta de trencar amb possibles expe-
riències viscudes pels nens davant de
les bates blanques, o dins de l'ambient
hospitalari, des de la didàctica del joc.
Familiaritzar als nens amb els instru-
ments mèdics d'exploració.
Establir un bon ambient i unes bones
habilitats comunicatives, entre els nens i
n o s a l t res, els futurs metges (estudiants
de medicina)
L'objectiu dels tallers de nutrició i fisiote-
ràpia és que hi hagi una interacció entre
ells fomentant el treball en grup, dismi-
nuint els possibles complexos que exis-
teixin, en aquest grup d'edat. Fomentar
els valors de la dieta equilibrada, els
hàbits esportius i les mesures posturals
c o rrectes.
Finalment, fer conèixer l'Associació
d'Estudiants de Ciències de la Salut de
R e u s .
Quines perspectives teniu plantejades?
La idea del projecte és que es continuï
realitzant com una cosa establerta, en
un curs específic del curs escolar, de les
escoles de Reus.
galens 17
l’entrevista ■
▲ Mireia Garcia-Villarrubia.
El projecte HOP (Hospital d'Ossets
de Peluix) rep reconeixements i
vol ampliar la seva implantació
A nivell de Catalunya, la idea és seguir
ampliant regions, seguint form a n t
equips de projectes, a totes les facultats
de Medicina.
Una de les altres idees que han anat
s o rgint en fer les avaluacions del pro j e c-
te, és poder fer un seguiment a llarg ter-
mini, conjuntament amb els pediatre s ,
ja siguin del CAP o de l'Hospital. Aquest
estudi prospectiu consistiria en fer una
relació de l'actitud dels nens quan visi-
ten el metge, mirant si aquells que han
experimentat el projecte del HOP, tenen
una actitud més positiva davant del met-
ges o no. És clar que, per això, hauríem
de demanar la col·laboració de tot el
col·lectiu de pediatres i un equip d'estu-
diants disposats a treballar les
d a d e s .
Quins altres projectes teniu
en marx a ?
A l t res projectes que tenim dins
del grup de Salut Pública són
la celebració dels dies mun-
dials assignats per l'OMS, mit-
jançant campanyes de pre v e n-
ció i de sensibilització, activi-
tats relacionades amb el dia,
seminaris i conferències re f e-
rents al dia...
S o m r i u res per tothom, o més
conegut internacionalment com a
P roject Smile X, mitjançant el qual un
g rup d'alumnes de la Facultat re a l i t z a-
ran un curset d'expressió corporal de
clown i de comunicació amb l'ajuda del
g rup “Pallapupas” (pallassos d'hospital
de Sant Joan de Déu). Els estem inten-
tant incorporar dins dels hospitals Sant
Joan de Reus i Joan XXIII de Ta rr a g o n a ,
als serveis de Pediatria, i potser a la
Unitat de Socisanitari a llarg termini.
Com a estudiant d'últim curs de
Medicina, con veus el futur de la pro-
f e s s i ó ?
Pel que fa al futur de la professió, tro b o
que cada dia hi ha més metges que fan
la seva especialitat, perquè és el que la
nota del MIR els deixa fer i no pas per-
què tinguin vocació. Això fa disminuir
força la qualitat assistencial que re b e n
els pacients i augmenta així la descon-
fiança del pacient envers el metge. Això
es reflecteix amb més queixes, més
estrès professional i menys interès per la
feina vocacional.
Actualment, molts dels meus companys
estant marxant a l'estranger a fer l'espe-
cialitat, han de repetir el MIR o simple-
ment es plantegen altres opcions, des-
prés de sentir-se frustrats, perquè la pro-
fessió del metge s'avaluï únicament amb
un examen teòric de 5 hores i no pràc-
t i c . Al cap i a la fi, tre b a l l a rem amb per-
sones, no amb màquines!
El coneixement de tot metge hauria d'a-
b o rdar la ciència biopsico-social que
diuen que estudiem. I com podem ava-
l u a r- l a ?
Què en penses de l'ampliació de les
places universitàries?
Relacionat amb el que comentava a
l'anterior punt, el tema d'ampliar places
d'estudiants de Medicina, no crec que
sigui la solució a la manca de metges,
de què tant es parla als mitjans de
comunicació. Realment del que s'hauria
de parlar és de manca d'especialistes, i
la solució no és fabricar llicenciats de
Medicina com a "xurros" i amb una qua-
litat de formació i docència baixa. El pro-
blema està en formar especialistes i
aconseguir que els estudiants de
Medicina de Catalunya es quedin a fer
l'especialitat aquí i no marxin a l'estran-
g e r, o optin a altres camins diferents de
la Medicina, pel simple fet que la nota
del MIR no els ha deixat agafar una pla-
ça. Si es prenen aquestes mesures sen-
se comentar-les amb els més afectats,
que som els estudiants i els pro p i s
Degans de les facultats existents, l'únic
que s'aconsegueix és una bossa de met-
ges en atur a llarg termini, com la que es
va produir uns anys enre re.
Finalment, fa poc, has estat escollida
Liaison Officer on Public Health, per
p a rt de la Federació Internacional d'es-
tudiants de medicina. En què consis-
teix aquest càrre c ?
És un càrrec oficial de la IFM-
SA, en total som unes 40 per-
sones al càrrec de portar dife-
rents grups i aspectes de tota
l'associació mundial. Vaig pre-
sentar la meva candidatura al
c à rrec aquest agost a
C a n t e r b u ry davant de 900
estudiants de medicina. Va i g
ser elegida per tots els països
m e m b res, sent així la primera
catalana a formar part d'a-
quest equip.
La meva funció és fer d'enllaç
e n t re les associacions que es
dediquen a la salut pública a nivell mun-
dial amb la IFMSA, per tal d'aconseguir
col·laboracions entre ambdues a nivell
de conferenciants, entrenadors de
matèries, formadors, material i subven-
cions o ajudes econòmiques per tots els
p rojectes i activitats portades a fi en la
I F M S A .
També vol dir pre n d re part en les dues
Assemblees Generals, que es realitzen a
l'any a nivell mundial, per donar suport i
assistir als convidats de les conferèn-
cies. Aquest any les assemblees són a
Mèxic (març) i a Jamaica (agost) on més
de 500 estudiants de Medicina, es re u-
neixen per intercanviar experiència, for-
m a r-se i discutir l'estat de la federació.
Pitu Ta rr a s a ■
18 Num. 165
■ l’entrevista
▲ Els nens són els pares dels ossets i els metges, els estudiants de medicina.
Durant els dies 23, 24 i 25
de novembre la Societat
Catalana d'Urologia ha
celebrat el seu simposi
institucional al Palau de
Congressos de Tarragona. En
aquest curs, més de 160 uròlegs,
provinents de tota la geografia
catalana, han discutit durant tres
dies, les últimes novetats del
temari d'aquesta especialitat.
Segons els presidents del comitè orga-
nitzador, els doctors Jaume Benages de
l'Hospital de Santa Tecla, i Manel
Prados de l'Hospital Universitari Joan
XXIII, la cirurgia laparoscòpica urològi-
ca i la urooncologia han estat els con-
tinguts més tractats en les comunica-
cions presentades. Cal destacar també
la lliçó magistral que amb el títol “resul-
tats anatomopatològics en el càncer de
pròstata”: conceptes actuals, va pre-
sentar el professor Ferran Algaba, res-
ponsable mundial de la OMS en temes
de uropatologia, i director del departa-
ment d'Anatomia Patològica de la fun-
dació Puigvert. També cal destacar les
aportacions de la Dra. Marta Bonet i el
Dr. Ivan Henríquez, ambdós del servei
d'Oncologia de l'Hospital Universitari de
Sant Joan de Reus que varen explicar
els darrers avenços de la radioteràpia i
la braquiteràpia per tractar les tumora-
cions prostàtiques. Durant el sopar de
Clausura es van entregar els premis a la
millor tesi doctoral en urologia i a les
millors comunicacions, pòsters i vídeos
presentats durant el congrés.
MANNEKEN PIS
Fa uns dies, el company i amic Enric
Sànchez-Cid, em va fer arribar aquesta
notícia que havia trobat a la premsa: “El
Manneken Pis, la petita estàtua de
b ronze símbol de Brussel·les, orina
avui amb problemes amb motiu de la
jornada europea de la pròstata”. En
efecte, l'associació belga d'uròlegs va
tenir la genial idea de fer que l'habitual
quantitat d'aigua que expulsa la popu-
lar estàtua es veiés reduïda a un lleu
degoteig amb l'objectiu de cridar l'aten-
ció sobre els problemes de pròstata que
pateixen molts homes europeus.
Tot això em fa fer pensar que, potser, en
el nostre país, les campanyes encamina-
des a fer conèixer las patologies uro l ò g i-
ques i divulgar tots els consells i re c o m a-
nacions per a pre v e n i r-les, són més aviat
escasses. És trist que, habitualment,
20 Num. 165
■ congrés
Celebració del XIIIè Congrés de la
Societat Catalana d'Urologia, al Palau
de Fires i Congressos de Tarragona
▲ Acte d'inauguració amb el Dr. Jaume Benages (President del comitè organitzador); el Dr. Jordi Sentís (en representació del Col·legi de Metges); la Sra.Carme Crespo, tinent d'alcalde de Medi Ambient i Salut de l'Ajuntament de Tarragona; el Dr. Felip Infiesta, director territorial de Salut a Tarragona; el Dr.Joaquim Ristol, president de la Societat Catalana d'Urologia, i la Dra. Pilar Gavilan, directora de l'Hospital Joan XXIII.
▲ Moment del lliurament de premis durant elsopar de cloenda del XIIIè Simposi de laSocietat Catalana d'Urologia a la Boella.
galens 21
congrés ■
hagi de ser la indústria farmacèutica, l’ú-
nica que publiqui material gràfic o
audiovisual per oferir consells de salut
u rològica tot aprofitant els seus intere s-
sos comercials. Per altra banda, la
p remsa només es preocupa dels contin-
guts urològics quan aquests acompan-
yen un fet “mediàtic”. La castració quí-
mica que defensa en Sarkozy, el càncer
de pròstata del polític de torn o el “pipi”
no controlat de l'anunci de la Sra
Concha Velasco, fan que algun periodis-
ta truqui ràpidament a la porta de l'urò-
leg més proper per demanar una mica
d ' i n f o rmació per arrodonir el seu art i c l e .
Si continuem en aquest camí, seguirem
trobant-nos persones que quan els par-
les d'un uròleg no saben exactament
localitzar l'anatomia amb què treballem
habitualment.
Crec sincerament que els uròlegs cata-
lans, mitjançant les nostres societats
científiques, hauríem de ser més imagi-
natius i constants en aquesta tasca. No
en va, aquestes societats tenen el deu-
re de comunicar periòdicament a la
població que representen tots els aven-
ços i recursos que la ciència els ofereix
en cada moment, i també tot el saber
científic encaminat a aconsellar-los per
aconseguir una vida més sana i a ser
possible sense malalties.
Espero que el recent Congrés de la
Societat Catalana d'Urologia que s'ha
celebrat a Tarragona, serveixi per avan-
çar científicament i que alhora, també
es trobin fórmules imaginatives per fer
més entenedora la nostra especialitat a
la nostra gent.
Dr. Jaume Benages ■
▲ Manneken Pis, símbol de Brussel·les.
Num. 165
■ bioética
22
Adia d’avui, el major nombre
de prestacions assistencials
als malalts es fa en l’àmbit
d’Institucions sanitàries, que per
a ser eficaces s’organitzen com
veritables empreses.
La paraula empresa sona malament en
l’argot de la Medicina perquè s’associa
a ànim de lucre. En realitat una empre-
sa és un organisme social, que uneix
elements humans, tècnics i materials
per a la consecució d’unes utilitats
materials (beneficis) o d’unes utilitats
socials (serveis a la comunitat).
En aquest sentit, les nostres institucions
sanitàries són empreses i moltes d’elles
grans empreses, tota vegada que agru-
pen molt sovint a centenars de treballa-
dors.
La qüestió que ens interessa discutir és
si una institució (empresa) ha de tenir
una ètica pròpia, o si la seva bona mar-
xa ètica ha de ser la suma de les con-
ductes ètiques de tots i cadascun dels
professionals que en elles treballen.
És natural que els codis deontològics i
les consciències morals del conjunt
dels professionals han de guiar l’actua-
ció assistencial. Però també és obvi
que, en primer lloc, la institució
(empresa) ha de propiciar un entorn
ètic perquè aquestes conductes resul-
tin òptimes. També és evident que els
establiments sanitaris han d’expressar i
practicar valors que ajudin a orientar les
actuacions en què intervenen nombro-
sos professionals. Per això mateix es
podria dir que també les institucions
han de tenir ànima, entenent aquesta
com alguna força moral que doni ener-
gia i intenció a les seves decisions
col·lectives. D’altra forma es podrien
produir deixadeses i contradiccions en
els actes assistencials.
L’ànima de les institucions s’ha de
reflectir en el seu Codi Ètic, entès com
el conjunt de valors a defensar. El Codi
expressa compromisos i afavoreix el cli-
ma de confiança entre els pacients i les
famílies i també entre els professionals.
Als primers els dóna garanties i als
segons sentit de pertinença.
Un Codi necessita una teoria ètica.
Sembla clar que, en aquest cas, l’ètica ha
de ser una ètica civil i per això mateix plu-
ral, suportada per uns mínims de llibert a t
i amb els ulls posats en el respecte dels
d rets humans. Naturalment, han de que-
dar sempre molt clares quines són les
finalitats primàries, que en aquest cas no
són altres que guarir als pacients, si es
pot, i en tot moment atendre ’ l s .
Una institució només pot aconseguir
aquesta forma de ser apel·lant a un
conjunt de virtuts que J. Luis Aranguren
resumeix en tres, valentia, justícia i pru-
dència.
Valentia per afrontar amb coratge les
incerteses pròpies d’una obra en què
tots participen; valentia per a acceptar
el diàleg constructiu i les discrepàncies;
i valentia per assumir la responsabilitat
compartida en totes les accions assis-
tencials.
En segon lloc, justícia per a donar a
cadascú el que li pertoca, tant en les
obligacions com en les recompenses.
I, com sempre, la prudència per con-
duir tots els cursos d’acció amb discer-
niment, cautela i equanimitat, és a dir
amb seny.
Així doncs, que una institució sanitària
tingui valors, cregui en ells, els publiqui
(Codi Ètic), actuï amb congruència i
vetlli per les conseqüències de tot ple-
gat, és un tresor al qual el sistema sani-
tari i el conjunt de la ciutadania no
poden renunciar.
Eduard Prats,
Metge. Màster en Bioètica ■
Els codis ètics de les institucions
sanitàries: un tresor irrenunciable
El passat dia 15 d’octubre va tenir lloc
la inauguració del Curs Acadèmic del
Club Ginecològic Tarragona-Reus. En el
decurs de la sessió es va tenir un
re c o rd pel Dr. Antonio Rabadán,
recentment traspassat, ginecòleg que
va ser membre del Club fins a la seva
jubilació, forçada pel seu estat de salut.
En el decurs de la sessió també es va
fer entrega d’una placa al company Dr.
P e re Cavallé que ha estat distingit com
a Mestre de la Ginecologia Catalana.
Els temes tractats en les sessions han
estat vers la nova vacuna contra el virus
del papil·loma humà i la incidència dels
fitoestrògens en el tractament de la sin-
tomatologia menopàusica.
Dr. Jaume Fontanet ■
24 Num. 165
■ opinió
Inauguració del Curs Acadèmic
del Club Ginecològic Tarragona-Reus
▲ Dr. Jaume Fontanet.▲ Dr. Pere Cavallé i Dr. Sánchez Cid.
galens 25
opinió ■
Pel seu interès i qualitat,
reproduïm aquest article del
periodista Joan Barril,
publicat fa poc al Periódico.
Contra la mort, l'home va inventar els
déus i es va garantir una nova vida.
Quan els déus ens van ser insuficients,
l'home va engendrar el metge. I així va
ser com a l'esperança eterna s'hi va
afegir l'esperança immediata de la
curació. En totes les civilitzacions la
figura del metge, del bruixot, del
xaman, ha estat respectada. Però amb
l'Estat de benestar tot va canviar. El
metge es va convert i r, als ulls del
pacient, en una emanació del poder i
en un beneficiari dels nostres impostos.
Per la seva part, el col·lectiu mèdic tam-
poc va aportar gran cosa a una suavit-
zació de la seva imatge. La tecnificació
de la medicina va acabar amb el metge
que mirava als ulls, i a poc a poc va ser
substituït pel metge que només sap
mirar màquines i xifres.
Així estem ara. Entre els uns i els altres
han intentat fer-nos cre u re que la
Medicina és una ciència exacta i que la
mort no és conseqüència de la biologia,
sinó de la negligència. I quan la medici-
na falla, la bronca se l'emporta el met-
ge. En tots els diaris es veuen petits
anuncis d'advocats que inviten a recla-
mar als ciutadans per si han estat
objecte d'una mala praxi mèdica.
Associacions de defensa del pacient
s'acarnissen amb els professionals de
la Medicina. I aquests, al seu torn, es
veuen obligats a curar-se en salut i a
subscriure oneroses pòlisses de res-
ponsabilitat civil. L'anomenada medici-
na defensiva s'ha instal·lat en certes
especialitats de risc. Però el risc real és
un altre: ahir, aquest mateix diari publi-
cava que 16.000 metges de tot
Espanya han estat agredits físicament
pels seus pacients o pels familiars d'a-
quests. Només els mestres, un altre
puntal de l'Estat de benestar, viuen
aquest mateix perill.
Així són les coses. I els errors mèdics
poden arribar a ser fatals. Però cap acti-
vitat humana està lliure de l'error. I, no
obstant, el setge a la professió mèdica
no es percep en altres col·lectius. El
món de la judicatura, per exemple, pot
actuar amb frivolitat i desídia, però nin-
gú s'atrevirà --i que així sigui-- a anar
rondant per les audiències atonyinant
jutges. L'Administració pública comet
errors que acaben sent un malson per
als administrats. El poder de veritat és
intocable. Però el servidor de la salut és
fràgil. I, si se'l venç, dóna diners.
Joan Barril ■
Les ferides del metge
“Associacions de
defensa del pacient
s'acarnissen amb els
professionals de la
Medicina. I aquests,
al seu torn, es veuen
obligats a curar-se
en salut i a
subscriure oneroses
pòlisses de
responsabilitat civil”
Deu ser que em faig gran o
que no acabo d’entendre el
món actual. És la conclusió
a la que he arribat just abans de
començar a redactar aquest
article. Avui he fet un exercici
molt sa que ha consistit en
analitzar el perill de totes les
accions que he fet d’ençà que
m’he llevat o d’aquelles que,
sense patir-les, no m’han deixat
indiferent.
No comentaré el risc que pateixo cada
matí a la banyera on sempre rellisco, o
les possibilitats que tinc de quedar-me
sec a la cuina cada cop que poso en
marxa el microones, un dels meus elec-
trodomèstics preferits però també un
dels que més por em fan. Deu ser arran
d’un malson que vaig tenir una vegada
i que no ho explicat mai a cap psicòleg.
El cert és que, un cop surto al carre r, em
quedo al·lucinat. Davant de casa hi ha un
col·legi i veig com els nens petits esmor-
zen a la porta. Es mengen pura química
traduïda en pastisseria industrial amb un
embolcall de mil colors i un adhesiu
col·leccionable de regal. Què se n’ha fet
d’un bon entrepà o dels hidrats i els pro-
ductes integrals que sempre es qualifi-
quen com a bona dieta?
Queda clar que és un problema d’hà-
bits i que el nen fa allò que veu. Els
pares no esmorzen en condicions i per
tant no apliquen aquest concepte als
seus fills. Els nens d’avui en dia creixen
més horitzontalment que no pas en
alçada.
Davant de l’escola que us dic, hi ha
l’institut. Els dels cursos més avançats
dediquen el seu temps a menjar pipes,
fumar, ensenyar les calces o calçotets,
dialogar a crits i amb frases curtes i
plantar cara a tot conductor que els
recrimini perquè han passat el pas de
vianants sense mirar o per aparcar la
moto al mig del carrer. Se’l respon amb
insults i aixecant el dit del mig de la mà.
Quan acabin l’institut, potser abans,
aquests joves tindran l’ocasió de tastar
altres vicis de la vida. Alguns descobri-
ran el sexe sense precaucions a edats
impensables, i altres sabran què és una
ressaca derivada del botellón o l’alcohol
adulterat i barat el primer cap de set-
mana de sortida a les discos, pubs o
bancs de qualsevol carrer o plaça.
Tot això em succeeix abans de les deu
del matí. En aquest punt comença el
meu perill real, la conducció amb moto
per uns vials, carreteres o nacionals on
els conductors kamikazes són majoria.
No importa si tu circules pel carril de la
dreta i amb cura perquè els cotxes et
passen pel costat a velocitats extremes,
sense posar intermitents ni avisar,
avançant a les corbes, jugant-se la vida
i posant la teva en perill. Circular per la
carretera de Salou a Reus, la de Reus a
Tarragona o la de Salou a Tarragona, és
una aventura única, una prova constant
que, per sort, acabes amb el cos intac-
te i el cap tocat.
He arribat a la conclusió que la gent no
estima la seva vida i la posa en perill de
forma constant de manera inconscient.
Els menú informatiu del dia a les televi-
sions porta incorporat de segon plat, fet
el repàs dels morts en atemptats suïci-
des, el recompte de les víctimes a les
carreteres durant les últimes hores. Les
p o s t res són els casos de violència
domèstica. Dia que passa, víctima que
se suma a la llista gràcies a la intoleràn-
cia i crueltat de la seva parella.
Els qui més s’estimen la vida són les
persones grans. Llàstima que l’edat no
els respecti i els afebleixi el cos o el cap.
L’avi que ho recorda tot no pot moure
res i el qui té mobilitat no sap on ha d’a-
nar. Les residències són plenes de per-
sones que han superat els perills diaris,
que han tingut una bona alimentació,
que no han fet botellones ni han fumat
en excés, que han conduit amb cura i
han tingut respecte per molts valors
essencials. Torno a casa i em tanco al
despatx a escriure el que toca, avui
aquest article. Demà toca un nou repte,
un nou parc d’atraccions basat en les
emocions i els perills. Demà és un nou
dia on tocarà patir però on, sobretot,
caldrà viure amb intensitat.
Oscar Ramírez ■
galens 27
opinió ■
Condemnat a patir
▲ Òscar Ramírez.
En la batalla del Somme,
durante la 1ª Guerra
Mundial el ejército británico
sufrió en una mañana 60.000
bajas. Las acciones militares
realizadas no representaron nada
en el curso de la batalla y, mucho
menos, de la guerra. Los
periódicos ingleses de la época se
indignaron. Las críticas hacia el
alto mando y los oficiales se
venían prolongando ya varios
meses, basadas en la
desproporción entre las acciones
ordenadas, las bajas sufridas y los
escasos resultados de una guerra
turbia, aplomada, sin progresos y,
muy probablemente, sin sentido.
Y ello si es que las guerras alguna
vez lo han tenido.
Stanley Kubrick llevó a la pantalla una
historia de despropósitos estratégicos
ambientada en la época y situación,
“Senderos de Gloria”, que protagonizó
un todavía joven Kirk Douglas. Para evi-
tarse críticas del público anglosajón los
guionistas hicieron que los protagonis-
tas fueran miembros del ejército fran-
cés. Pero la realidad expuesta en la
película se correspondía con la frase
del titular, proferida por un indignado
político inglés del momento.
Pedir esfuerzos denodados ante dificul-
tades reales, pero con propósitos a
medio o largo plazo de difícil definición
no es una buena práctica de gestión.
Los profesionales de la medicina y de
manera muy marcada los médicos de
Atención Primaria y los que hacen
guardias en los hospitales están ofre-
ciendo lo mejor de su dedicación y lo
más actualizado de sus conocimientos
con una eficacia notable, cuyos resulta-
dos inmediatos en la salud de la pobla-
ción son palpables. Pero no es menos
cierto que el coste personal y profesio-
nal es considerable, el cansancio y la
fatiga van calando gradualmente, y la
c a rencia de perspectivas claras lo
empeora y agudiza.
La conciliación de la vida laboral y per-
sonal se ha esgrimido para aumentar
los horarios asistenciales en los centros
de Primaria, como si tal conciliación
fuese un derecho inalienable para todo
el mundo menos para los médicos. Otro
tanto puede decirse de los que, por su
dedicación, deben cubrir turnos de
guardia. Todos sabemos que la aten-
ción médica debe cubrir 24 horas cada
día y 365 días cada año, menos los
bisiestos que son 366. Y así lo asumi-
mos y realizamos. Pero, a estas alturas
del progreso de los logros de los traba-
jadores, no resulta de recibo que unos
cuantos tengan que asumir 2.400
horas de trabajo al año cuando los con-
venios son de 1.725 más, como
mucho, 80 horas extraordinarias anua-
les. Esto no sucede en ningún otro sec-
tor de la actividad económica o laboral.
La exigencia de más y nuevas respon-
sabilidades no se acompaña de com-
pensaciones, ni económicas, pues
nuestros salarios son míseros si se
comparan con los países de nuestro
entorno (y los de Catalunya aún peor);
ni profesionales, en cuanto a posibilida-
des de desarrollo, equipamiento e ins-
talaciones o soporte de profesiones alia-
das.
Pero lo peor es la lamentable actitud,
gesto y disposición de los cuadros de
mando intermedios que, a su vez apre-
tados por unos diseños estratégicos
incongruentes y demenciales, preten-
den exprimir a unos profesionales más
que pasados del límite del aguante,
para cubrir unos objetivos alejados de
la realidad y sin sentido. Y encima, a
menudo con malos modos.
A ver si se enteran de que si es cierto
que tenemos uno de los mejores siste-
mas asistenciales sanitarios del mundo,
es por lo que hacemos los médicos. Y
que si resulta más económico, si lo que
se dedica del PIB a sanidad es 2 pun-
tos porcentuales por debajo del resto de
los países de nuestro entorno, es por-
que nos pagan poco y mal. Y nos con-
ducen peor. Como a la infantería del
ejército de Su Majestad británica en el
Somme.
Xavier Allué ■
28 Num. 165
■ opinió
“Lions led by donkeys”
▲ Dr. Xavier Allué.
▲ Cartell de la pel·lícula “Senderos de gloria”.
Num. 165
■ temps era temps
30
Si els digués Qui era l’Àngel
Bonet Martínez? Segurament
que quasi cap tarr a g o n í
sabria que era el B u t i - B u t i
B u l l a re n g u i, personatge super
popular de la postguerra que,
passejant la seva afecció a la
beguda per places i carre r s
d’aquella ciutat de 35.000
habitants, esglaiava xiquets i
xiquetes sent la “conya” divert i d a
per uns i l’enfadós impertinent per
a l t res.
La canalla quan el veien, quasi sempre
acompanyat d’una “paperina” gegant,
anaven al seu darrera cantant allò tan
popular als 40 de “Buti-Buti Bullare n g u i ! ” .
Discursos sense cap sentit a les pare t s ,
insults a tots els que passaven i corre d i s-
ses re re els nens i nenes eren fre q ü e n t s
per totes les rutes que el “Bullare n g u i ”
feia cada dia de dalt a baix de la
Ta rragona on hi havia poques diversions
pels petits i qualsevol cosa era bona per
passar l’estona. Generalment el camí
habitual era de la plaça de la Font on arr i-
bava ja carregat del nucli antic, Boca
Calle, Carrer Hospital (Comte de Rius),
pel Carrer August cap al de Sant Francesc
fins a la Rambla on feia “parada i fonda”
per acaba, si podia al mercat de la Plaça
Corsini, per si li donaven o arre p l e g a v a
alguna cosa. Tenia mal vi i les comptades
vegades que va enganxar un xiquet li
picava, si la borratxera i la gent li deixaven
f e r. Totes les animalades que es podeu
imaginar les realitzava el “Buti-Buti” i
s e m p re davant de tothom, doncs no tenia
por ni a la Guàrdia Urbana, als quals els
deia “Guribanos”, ni a cap autoritat. Vi v i a
en un pis de la Part Alta, però molts dies
no dormia a casa, perquè amb el vi que
p o rtava no la trobava i el veies clapant en
qualsevol racó de la ciutat.
C o rria el rumor que quan estava serè, era
un bon cuiner, però és que el confonien
amb el seu germà que, si ho era, tre b a l l a-
va a “Ca l’Ambròs” a la plaça de la Font
on ell hi anava alguna vegada a fer “re c a-
dos” o, com a màxim, a rentar plats.
L’Ambrós, en certa ocasió, em va dir que
pocs dies el va veure normal, doncs con-
tínuament aixecava el colze, però com
que l’hostaler era una bona persona,
s e m p re li donava quelcom de menjar.
El seu germà, que a part de cuiner va ser
g u à rdia urbà, va morir al Pere Mata de
Reus. Potser perquè en venia de mena o
potser pobre home¡ pels disgustos del seu
g e rmà. Els darrers anys va anar a viure a
B a rcelona, i era freqüent tro b a r-lo a l’esta-
ció de Sants o a la de França dient: Bon
dia tarragoní! i si li donaves la mà, et deia
que el bon dia valia un duro .
R e c o rdo un dia, que una petita colla de
nens érem jugant a futbol-botons en un
pedrís d’aquells de pedra de la Rambla
Nova i engrescats de si era gol o no ho
era, si havia dit “para portes” o no, el
“Buti-Buti” va enganxar un company per
l’esquena del jersei i li digué: A veure ,
digues ara qui sóc jo? El xiquet va tenir la
s e renitat i la sort de re c o rdar el seu nom
de pila i va contestar: El senyor Àngel!, i el
Buti-buti li digué: Àngel! només. El senyor
serà el burinot del teu pare !
Fa uns anys, Josep Maria Ta rrasa m’expli-
cava que un dia li va anar a demanar un
ajut, i el bo de Ta rrasa li digué: Bé, pre n c
nota, a veure què podem tre u re. Com te
dius? Àngel i què més? Contestant: Si fots
B u l l a rengui, et fotu foc a la ràdio!
El meu avi Pasqual Aguadé, que tenia
una xocolateria a la Rambla Nova, junt a
Casa Cuadras, li donava de tant en tant
una pasta que s’anomenava “bac” i que
valia dos rals (50 cèntims). Un dia que
passava per la vorera de la botiga, l’avi em
dóna dos “bacs” dient: Té, els dónes al
“Buti-buti”, així un altre dia no et farà
c ó rre r. Jo m’hi vaig acostar, la veritat amb
una mica de por dient-li: Tingui Sr.
B u l l a rengui el meu avi els hi dóna!
Contestant el personatge: Tens sort paio,
p e rquè me’n portes dos, sinó et fotia un
p i p a rot que quedaves clavat dintre l’apa-
rador del Sr. Baldomero (Cuadras)
Quan va tornar a Ta rragona, a la dècada
dels setanta, un dia que l’Ambrós Font
assistia a l’enterrament d’un familiar, l’en-
t e rr a m o rts li va dir: Saps a qui vaig donar
cristiana sepultura ahir? Doncs, al “Buti-
Buti Bullarengui”. Ja ho veieu, un perso-
natge que tant va cridar l’atenció per pla-
ces i carrers de la ciutat, fent riure a mitja
ciutat i enfadant a l’altra meitat, una
Ta rragona on quasi ens coneixíem tots, i
va morir sense que ningú o quasi ningú
sabés que desapareixia.
En pau reposi el
“Buti-Buti” perq u è
ell també va deixar
descansar molta
gent.
Antoni Panadès ■
El Buti-Buti Bullarengui
▲ Rambla Nova de Tarragona. Anys 40.
galens 33
espanya ■
El pasado 27 de septiembre y
con arreglo a la convocatoria
de enero de 2007, se re u n i ó
en la Sede Social de la Agru p a c i ó n
Mutual Aseguradora (AMA), la
Mutua de los Pro f e s i o n a l e s
Sanitarios, el Jurado Calificador
para fallar sus XII Pre m i o s
Científicos AMA 2007 que llevan
como tema “Alimentación y Salud”.
Este Jurado estuvo integrado por Diego
Murillo Carrasco, presidente de la
Entidad, que actuó en calidad de
P residente del Jurado; Manuel Campos
Villarino, secretario de la Entidad; que
actuó en calidad de Secretario del Jurado
y los vocales: Ana Pastor,
Belén Prado, Isacio
S i g u e ro, Juan José
Badiola, Manuel Alfonso
Villa Vigil, Mariano Tu r i e l ,
G u i l l e rmo López, José Mª
Pino, José Manuel Bajo,
Celso Mostacero ,
Cayetano Rodríguez,
Miguel Carre ro y Joao
Gonçalves de Silveira.
Tras las deliberaciones y
la selección de los traba-
jos, se decide conceder el pri-
mer premio AMA 2007, dotado con
36.000 euros, al trabajo cuyo lema es
“ I n t e rv e n i re necesse est “ de la autora
Gemma Frühbeck Martínez y el
accésit del premio, dotado con
6.000 euros, al trabajo cuyo lema
es “ Nadie es forastero” de la auto-
ra Carmen Blas Orbán.
Esperamos que estos pre m i o s ,
invite a participar en los mismos a
todos los profesionales sanitarios de
la Mutua y que sus trabajos sirv a n
de aportación al mundo sanitario.
Para más información consultar
nuestra página web www. a m a s e g u-
ros.com y la próxima revista de AMA EN
M A R C H A . ■
Otorgados los XII Premios Científicos
AMA 2007
Desde el pasado 10 de
octubre y hasta el 31 de
diciembre del
2007, AMA (Agrupación
Mutual Aseguradora), la
Mutua de los Profesionales
Sanitarios, está
desarrollando una
promoción de ámbito
nacional, cuya finalidad es
la concesión de 75 becas
para ayuda a los nuevos
profesionales sanitarios en
la preparación de sus
respectivas especialidades.
Se asignarán 50 becas para la
subvención de los cursos de prepara-
ción al examen de Médico Intern o
Residente (MIR); 15 para los cursos de
p reparación al examen de
Farmacéutico Interno Residente (FIR),
y 10 para los cursos de preparación al
examen de
E n f e r m e r o
I n t e rno Resi-
dente (EIR)
i m p a rtidos en
centros docentes
nacionales.
La part i c i p a c i ó n
de esta pro m o-
ción se está reali-
zando a través
de la página web
de AMA, re l l e-
nando todos los
datos solicitados en el formulario para
tal fin.
Pueden cumplimentar el formulario de
p a rticipación todos los licenciados en
Medicina y Farmacia, los diplomados
en Enfermería, así como estudiantes
de último año que prevean finalizar sus
estudios con anterioridad a la fecha del
s o rteo, que se celebrará el viernes 11 de
e n e ro del 2008 en Madrid. Será condi-
ción indispensable para la asignación
de las becas la presentación del cert i f i-
cado de estudios o título acredicativo y
la factura del centro docente donde se
realiza el curso preparatorio.
No obstante, se pueden encontrar
todas las bases del sorteo en la página
web de AMA www.amaseguros.com. ■
Convocatoria de becas AMA 07-08
(de ayuda para los cursos de
preparación MIR, FIR y EIR)
34 Num. 165
■ gastronomia
De primer plat es pot posar escudella i
c a rn d’olla (la recepta la vaig facilitar
l’any passat en el número corre s p o n e n t
a Nadal). Segons la tradició, amb les re s-
tes de la carn de l’olla i les restes del
p o l l a s t re rostit del dia de Nadal es fan els
canelons, que dinarem el dia de Sant
Esteve (26 desembre)
Per acabar, espero que us quedi apetitós
i com no que rebeu la felicitació corre s-
ponent per l’exquisidesa del plat.
S e m p re és gratificant el reconeixement i
que et facin els honors.
R e i t e ro, que el gaudiu, que passeu un
dinar de Nadal entranyable, en compan-
yia dels vostres éssers estimats, i desit-
j a r-vos un BON NADAL I UN
VENTURÓS 2008!
Per a l’elaboració d’aquest plat, tenim
dues opcions: podem fer-lo amb un
p o l l a s t re desossat o fer-lo a l’estil clàssic.
La recepta per fer-lo desossat (podeu
demanar a la pollastreria que us el des-
ossin), serà la mateixa, excepte alguna
variació. Una vegada farcit, lligueu tota la
peça amb una corda de cuina, i el temps
de cocció serà lleugerament inferior, en
el cas del pollastre sencer.
Per a mi, personalment, la re c e p t a
autèntica i més genuïna de Nadal és la
de sense desossar, però hi ha gustos
d i f e rents.
I n g re d i e n t s :• 1 pollastre gran net de víscere s
• 1/4 kg. prunes sense os
• 1/4 kg. panses
• 1/4 kg. orellanes de préssec i d’alber-
coc
• 100 gr. pinyons
• 1 poma tro s s e j a d a
• Vi ranci
• 1 tòfona
• 1/4 kg. salsitxes
• l l a rd
• oli
• conyac
• 500 grs. carn picada barrejada (porc i
v e d e l l a )
• 1 ou
• A l l
• J u l i v e rt
• Molla de pa re m u l l a d a
• Fil gruixut i agulla gru i x u d a
P re p a r a c i ó :Remullar les prunes, les panses i les ore-
llanes tallades a trossos en conyac,
almenys durant 4 hores.
F regir en una cassola amb oli les salsit-
xes tallades a trossos i la carn picada.
Quan estan a mig fregir se li afegeixen
les fruites escorregudes, els pinyons i la
tòfona laminada. Llavors cal salpebrar i
deixar coure uns 20 minuts a foc suau.
Netejar molt bé el pollastre, traient totes
les plomes i esperons que pugui tenir,
rentar l’interior amb la meitat del conyac
i assecar amb un paper de cuina.
S a l p e b r a r-lo i untar-lo amb el llard per
dins. En un bol, acabem de confeccio-
nar el farciment barrejant tots els ante-
riors ingredients amb l’ou batut, all, juli-
v e rt, 1 got de vi ranci, i la molla de pa.
B a rrejar tot bé.
Quan el farciment estigui totalment fre d ,
f a rcir el pollastre per la cavitat posterior
(ha de quedar molt ple). Cosir bé l’ober-
tura amb agulla i fil perquè el farc i m e n t
no surti durant la cocció. Salpebrar des-
prés per fora i untar bé amb llard, i lligar
les cuixes i les ales perquè no perdi la
f o rma.
Posar el pollastre en una safata de forn
amb llard, oli i el suc de remullar les fru i-
tes; cal tapar amb paper d’alumini,
i n t ro d u i r-lo al forn prèviament pre e s c a l-
fat i afegir durant unes 2 hores, apro x i-
madament a potència mitjana. Cal cal-
cular uns 50 minuts per cada quilo de
c a rn .
M e n t re es va coent, se li ha de donar la
volta un parell de vegades, re g a n t - l o
amb el suc de la cocció i, gairebé al final,
a f e g i r-li una copa de conyac i és tre u re el
paper d’alumini perquè quedi ben dau-
rat.
S e rvir acompanyat de verd u retes al
vapor (per exemple, bròcoli, cols de
B russel·les, pastanagues, patates ro s t i-
des, o patates p a r i s i e n s...) i de la seva
salsa a banda, en una salsera.
Maribel Álvaro ■
Pollastre farcit al fornAquest és un plat de la nostra cuina tradicional, que es fa el dia de Nadal com a segon
galens 35
curiositats del nadal ■
Com a resultat d'un estudi
exhaustiu, i amb l'ajuda
d'eines tan valuoses com
les facilitades per Internet, s'han
obtingut les següents
conclusions sobre l'interro g a n t
de l'existència de Santa Claus.
Hi ha Santa Claus? Impossible,
és tot un esprint!
C o n s i d e r a c i o n s1. Cap espècie coneguda de ren pot
v o l a r. No obstant això, existeixen
300.000 espècies d'organismes vius
pendents de classificació i, si bé la
majoria d'elles són insectes i gèrm e n s ,
no és possible descartar completa-
ment la possible existència entre elles
del ren volador que només Santa
Claus coneix.
2. Hi ha uns 2.000 milions de nens
(considerant únicament les persones
amb menys de 18 anys) en el món.
Però atès que Santa Claus no sembla
que s'ocupi dels nens musulmans,
hindús, jueus i budistes, la xifra es
redueix a un 15% del total (uns 378
milions, segons les estadístiques
mundials de població). Segons aques-
tes estadístiques, es pot calcular una
mitjana de 3,5 nens per llar, pel que
estem parlant d'uns 91,8 milions de
llars (suposant que en cadascun
d'ells, hi hagi almenys un nen que
s'hagi portat bé).
3. Santa Claus disposa de 31 hores a
la nit de Nadal per realitzar el seu tre-
ball, gràcies als diferents fusos horaris
i a la rotació de la terra (se suposa que
viatja d'est a oest, sembla lògic). Això
suposa 822,6 visites per segon. En
a l t res paraules, en cada llar amb un
nen bo, Santa Claus té 1 mil·lèsima de
segon per aparc a r, sortir del trineu,
baixar per la xemeneia, omplir els mit-
jons, re p a rtir la resta de regals sota
l ' a r b re, menjar-se el que li hagin dei-
xat, enfilar un altre cop per la xeme-
neia, pujar al trineu i marxar cap a la
següent casa. Suposant que cadascu-
na d'aquestes 91,8 milions d'aturades
estigui distribuïda uniform e m e n t
s o b re la superfície de la terra (la qual
cosa és fals, però pot valer per als càl-
culs), hi ha 1,2 Km de mitjana, entre
casa i casa. Això dóna un re c o rre g u t
total de 110 milions de Km, sense
comptar el que és necessari per a les
aturades a fer, el que cadascun de
n o s a l t res faria almenys un vegada en
31 hores. Es dedueix d'això que el tri-
neu de Santa Claus es mou a uns
1.000 Km/sg, 3.000 vegades la veloci-
tat del so. Com a comparació, el vehi-
cle fabricat per l'home que major velo-
citat aconsegueix, la sonda espacial
Ulisses, es mou a uns mísers 43
Km/sg. Un ren convencional pot
c ó rrer a una velocitat punta d'uns 24
Km/h.
4. La càrrega del trineu afegeix un
a l t re element interessant a l'estudi.
Suposant que a cada nen només li
p o rti un regal de tamany mitjà (0,9
Kg), el trineu transportarà unes
321.300 tones, sense comptar a
Santa Claus, a qui sempre es descriu
com a bastant grassonet. A la terr a ,
un ren convencional no és capaç de
t r a n s p o rtar més enllà de 150 Kg.
encara que el ren volador pogués
t r a n s p o rtar deu vegades aquesta
c à rrega, no bastarien vuit o nou, sinó
que és precisarien uns 214.200 re n s .
Això incrementa la càrrega (sense
comptar el pes del propi trineu) a
unes 353.430 tones. Als efectes com-
paratius, això és unes quatre vegades
el pes del Gras (de la sèrie el prim i el
g r a s )
5. 353.000 tones viatjant a 1.000
Km/sg creen una resistència aero d i n à-
mica enorme, que provocarà un escal-
fament dels rens similar al que pateix
una nau espacial en la seva re e n t r a d a
a l'atmosfera terre s t re. La parella de
rens que vagi al cap, absorbirà 1 trilió
de joules d'energia per segon (cadas-
cú). En poques paraules, s'incendia-
ran i consumiran gairebé a l'instant,
quedant exposada la parella de re n s
p o s t e r i o r. També s'originaran unes
ones sonores ensord i d o res en aquest
p rocés. El tret de rens al complet es
vaporitzarà en 4,26 mil·lèsimes de
segon. Santa Claus, mentrestant, pati-
rà unes forces centrífugues 17.500,06
vegades superiors a les de la gravetat.
Si Santa Claus pesés 120 Kg (la qual
cosa és fins i tot massa prim), seria
aixafat contra la part posterior del tri-
neu amb una força de més de 2
milions de Kg.
Ha existit alguna vegada?
Per consegüent, si Santa Claus va
existir alguna vegada i va portar els
regals als nens en Nadal, ara és mort .
Queda clar per què no volem
substituir els nostres clàssics
▲ El ‘Caga Tió’ és una tradició molt arrelada aCatalunya.
36 Num. 165
■ curiositats del nadal
Si responem l'anterior a un nen quan
ens pregunti per l'existència de Santa
Claus (o bé ho dedueixi ell per si
mateix), el nen pot emport a r-se una
desil·lusió tremenda. Per sort, hi ha una
contra-explicació que pot ser-nos útil en
aquest cas:
L'anàlisi anterior, basada en les lleis de
la Física Clàssica, presenta una err a d a
i m p o rtant, perquè que no considera els
fenòmens quàntics, que són bastant
significatius en aquest cas en part i c u l a r.
Com s'ha indicat, es coneix amb extre-
ma precisió la velocitat terminal del re n
a través de l'aire sec de desembre sobre
l'hemisferi nord (per exemple). Així
mateix, es coneix amb tremenda pre c i-
sió la massa de Santa Claus i el seu tri-
neu (ja que es coneix el nombre de
nens, regals i rens just abans del vol).
Quant a la direcció i sentit del vol,
aquest és essencialment d'Est a Oest.
Tot l'anterior significa que es pot deter-
minar amb excel·lent precisió el vector
del moment cinètic de Santa Claus i el
seu carregament. N'hi ha prou amb
aplicar el principi d'incert e s a
d ' H e i s e m b e rg per saber que la posició
de Santa Claus, en qualsevol moment
de la Nit de Nadal, és extre m a d a m e n t
i m p recisa. En altres paraules, està
"difuminat" sobre la superfície de la
t e rra, de forma anàloga a com l'electró
està "difuminat" a una certa distància
del nucli de l'àtom. Per tant, literalment
pot tro b a r-se a tot arreu en un moment
donat.
Per últim, les velocitats relativistes a què
els rens poden arribar durant bre u s
períodes de temps fan possible que, en
c e rts casos, arribi a alguns llocs una
mica abans de sortir del Pol Nord Santa
Claus.
Dit d’una altra manera, assumeix durant
b reus períodes de temps les caracterís-
tiques del t a c h i ó n. Estem d'acord amb
l'existència dels t a c h i o n e s tot i que no
està provada i és hipotètica, però també
succeeix amb els forats negres i tothom
s’ho cre u .
La existència de
Santa Claus és molt
qüestionada si
llegim les
conclusions a què
arriba aquest estudi.
galens 37
acudit ■
38 Num. 165
■ intercanvis / anuncis gratuïts
• REF. 0119- XVI BECA MUTUAL
MÈDICA per a la realització d’un tre-
ball d’investigació. Mutual Mèdica
dóna suport als metges joves amb
aquesta beca dotada amb 9.000
e u ros, destinada als metges re s i d e n t s
d’últim any, o als que hagin acabat la
residència els dos últims anys. Les
bases de la beca es poden consultar a
la pàgina web de la mutualitat:
w w w. m u t u a l m e d i c a . c o m .
• REF. 0207- VENC a p a rell LÀSER
DIODO per a tractaments derm a t o l ò-
gics i vasculars. Tel. 609 202 822.
• REF. 0208- VENC ecògraf port à t i l
Aloka SSD-500 amb sondes convex i
vaginal, impressora Sony i carro .
P e rfecte estat. Tel. 977 244 651.
• REF. 0209- VENC ELECTROCAR-
D I Ò G R A F Model Cardioline, molt com-
p l e rt, nou. Tel. 666 077 235.
• REF. 0210- VENC TC 3 0 0 0 ( a p a re l l
t e rmocoagulador) per a tractament
estètic de varicositats, cuperosi, telan-
gièctasi i punts ru b i e s. Tel. 977 652
785 (nits).
• REF. 0333- ES VEN pis al carre r
P e re Martell, 57, 4a planta. 106 m2, 3
habitacions, 2 banys, menjador de 26
m2, ac/calefacció, parquet. Inform a c i ó
al telèfon: 606 403 851.
• REF. 0334- VENC xalet aparellat a
Cala Romana (Ta rragona), situació
immillorable. 150 m2 c o n s t ruïts, 6 habi-
tacions, 3 banys, saló menjador amb
llar de foc, cuina, calefacció. Zona de
t e rrasses privades de 150 m2, jardí pri-
vat de 250 m2, amb piscina privada de
9 x 4,5 m. Celler, zona barbacoa priva-
da al jardí de 35 m2, habitació rebost al
costat de la barbacoa. En perf e c t e
estat, per anar-hi a viure. Contactar
amb el telèfon: 977 20 98 86.
• REF. 0335- ES LLOGA d e s p a t x
dilluns o dimarts (hores convingudes),
a professional en dermatologia o espe-
cialista en varius, amb làser pro p i .
Noves consultes a plaça Ve rdaguer 9,
totalment equipades. Lloguer 400/500
e, segons despatx. Inclou: I VA, ser-
veis, sala d’espera, secretària, ord i n a-
d o r, correu electrònic, Internet, fax i
p romoció a la nostra web. Raó:
A g rupació Plàstica de Ta rragona. Te l :
977 25 38 08 o 658 424 582 (d’11 a
19 hore s ) .
• REF. 0336 - ES VEN pis C/ Rovira i
Vi rgili, núm 46 de: 98 m2, 3 habita-
cions, 2 banys complets, amb terr a s s a
exterior i pàrquing. Part i c u l a r.
I n t e ressats trucar tel. 676.098.512
• REF. 0337 - ES LLOGUEN c o n s u l t o-
ris C/ Prat de la Riba - Ta rr a g o n a -
Diversos despatxos en horaris de matí
i tarda. Tots els serveis. Dra. Pons.
I n f o rmació tel. 619.613.411.
• REF. 0338 - ES VEN casa adossada
al Miracle, 190 m2, 4 habitacions, 2
banys, 1 lavabo, cuina office, celler
amb cuina americana i llar de foc, pàr-
quing privat per a 2 cotxes, parq u e t ,
calefacció a gas, aire condicionat.
Zona comunitària amb piscina. Zona
tranquila, ben comunicada, prop del
m a r. Tel. 977 244.651.
• REF. 0414- ES VEN llitera d’explora-
ció elèctrica articulada, amb accesso-
ris de ginecologia, i taula de despatx
d’1,40 m amb calaixos. Inform a c i ó ,
tel. 690 603 170.
• REF. 0415- ES VEN consultori de 91
m2 a To rtosa, amb tres despatxos, sala
d’exploracions, sala d’espera, arx i u ,
bany complet, terrassa, dormitori i cui-
na equipada. Tel. 977 500 393 o 93
753 05 16 (Mari Carmen).
• REF. 0416- ES VEN 33% de la
Societat CMT, Serveis Mèdics, SCP,
situada al passeig de la Sort, 38-40.
Inclou la propietat del local comerc i a l
en planta baixa. 155 m2 .
. To t a l m e n t
equipat i en funcionament com a cen-
t re mèdic. Raó: J. Boronat. oro n a @ h o t-
mail.com. Tel. 607 800 857.
• REF. 0417- ES VEN Peugeot 307 SW
P a c k Hdi, 110 cv., Full Equip. Molt
bon estat. Any de matriculació: 2002.
72.000 km. Bon preu. Tel. 639 328
312. [email protected]
• REF. 0518- S’OFEREIX s e c retària de
d i recció i atenció al púbic. Àmplia
experiència en treballs administratius.
Idònia per a centres mèdics, consulto-
ris o clíniques. Informàtica, català,
castellà, alemany i italià. Tel. 650 414
933.
• REF. 0519- S’OFEREIX SENYORA
com a secretària auxiliar per a consul-
ta mèdica o similar. Tel. 616 274 920.
• REF. 0520- S’OFEREIX SENYORA
per a tasques administratives en des-
patx professional o similar amb amplis
coneixements d’informàtica. Tel. 977
648 937 i 649 143 448.
• REF. 0521- ES NECESSITA m e t g e
generalista amb domini de l’anglès i
vehicle propi, per treballar en zona
turística. Interessats truqueu al telèfon
615 518 449.
• REF. 0522- S’OFEREIX d i p l o m a d a
en Nutrició Humana i Dietètica per la
Universitat de Navarra, per treballar a
les províncies de Ta rragona i Lleida.
I n t e ressats contacteu al 678 200 060
• REF. 0523- S’OFEREIX i n f e rmera en
nutrició, nº col·legiada 5909, carre r
August, 8, pral. despatx 2, telèfon 678
550 101. dieta@yolandaserr a . c o m
Galens recorda a tots els col·legiats l’existència d’un espai, dins la seva publicació, on tots aquests
anuncis són gratuïts. Aquest espai, d’ús exclusiu per als col·legiats, pretén ser un tauler d’anuncis on
es podrà oferir, demanar o canviar qualsevol mena de béns o serveis. Els interessats en el servei que
Galens posa al seu abast hauran d’adreçar-se a: Galens - Via de l’Imperi Romà, 11 bis - 43005 Tarragona