TEMA 2 (U. 5)
El catalanisme polític.
Consciència nacional
S.XVIII Pròsper de Bofarull publica estudis històrics que cerquen les arrels catalanes a l’època medieval.
Recuperació de la identitat en castellà degut a la forta castellanització de l’educació i la cultura.
Zelant de son pit lo ardor, sols recreo és lo que ostenta, i en la glòria de l’amor va gosant del que es sustenta, sens que s’estenga en la flor.
Romaguera, Josep.
L’ús del català arriba mitjançant la poesia. Aquest català és fortament medievalitzat i arcaic, precursor de la Renaixença.
Qui pensaria que nofóra ma pretensió vanadir la glòria catalanaen esta constel.lació,quan se mira la naciómés esclava i ultratjada,la més vilipendiadaque al món se puga trobar,encara que açò ho apara la gent que és abovada?
Fra Agustí Eura.
El despertar d’una nació.
La RenaixençaMoviment cultural lligat al romanticisme que es desenvolupà a Catalunya entre 1830 i 1880.
Bonaventura Carles Aribau: l’any 1833 publica al diari El Vapor l’oda a La Pàtria. Primer poema que identifica pàtria i llengua.
Joaquim Rubió i Ors: l’any 1841 reivindica la recuperació del català com a llengua literària i de prestigi social en el pròleg del recull de poemes de 1841 sota el pseudònim de Lo Gaiter del Llobregat.
1859. Reinstauració dels Jocs Florals: Festa poètica amb premis a la Flor natural, Englantina i Viola.Català arcaic i romàntic aliè a la realitat social i instrumentalitzat per la burgesia.
Renaixença i cultura popular
Importantíssima connotació social de la llengua
Català: ús popular a nivell quotidià i en algunes publicacions
Castellà: ús entre les classes altes i cultes. Edició de diaris, novel·la de fulletó, ...
La renaixença haurà de buscar l’acostament entre la cultura elitista i la popular.
Es popularitzen símbols com la barretina, la sardana i cançons emblemàtiques: El cant de la senyera i Els segadors (tant l’oficial com el romanç).
ModernismeMoviment literari i artístic de finals del segle XIX que pretenia modernitzar la cultura catalana enfront la cultura tradicional defensada per la Renaixença. Voluntat renovadora i oberta a les innovacions del nord.
Autors literaris com Joan Maragall o Santiago Rusiñol
Normativització lingüística de Pompeu Fabra.
Neix un nacionalisme cultural que reivindica el fet català com una cultura autònoma i diferenciada.
Inclou l’art en general: pintura: Ramon Casas, escultura: Antoni Gaudí, música: Isaac Albéniz,...
Serà aprofitat pel creixent catalanisme polític per a justificar Catalunya com a nació.
El catalanisme entre 1874 i 1898
Regionalisme federalista Conservador
Valentí Almirall “Lo catalanisme”Diari català. Mitjà de difusió de les idees federalistes.
Memorial de Greuges. Mostra el malestar de la societat catalana i fou lliurat a Alfons XII el 1885.
Josep Torras i Bages “La tradició catalana”La veu de Montserrat. Mitjà de difusió de les idees del vigatanisme (grup de Vic).
Bases de Manresa. 1892. Document que proposa un projecte d’autonomia de Catalunya.
Critica el centralisme i la corrupció del sistema de la Restauració. La regeneració de Catalunya portarà a la regeneració d’Espanya. Demana l’absoluta autonomia de Catalunya.
No té gaire acollida entre la gent del poble ja que les classes populars preferien opcions més radicals com el republicanisme o l’anarquisme.
Nacionalisme de base conservadora i catòlica. Proposa una autonomia regionalista.Base burgesa poc democràtica (negaven el sufragi universal).Personatges com Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch,...A principis del segle XX va esdevenir una força electoral molt important a Catalunya.
Nacionalisme català. Corrent polític contrari a l’Estat centralista que reivindicava l’autogovern per a Catalunya.
Dirigents destacats: Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch.
El catalanisme polític de principis de segle XX.1900/1931.
Articulació del catalanisme mitjançant els partits polítics i intervenció en la política de
l’Estat. Catalunya busca tenir veu pròpia.
Bases de Manresa. Projecte d’autonomia basada en les constitucions catalanes anteriors al 1714 que establia unes Corts pròpies, el català com a llengua única i la definició de les relacions amb l’Estat espanyol.
1899. Tancament de caixes. Protesta de la burgesia catalana davant la ineficàcia de la regeneració de l’Estat espanyol. Va consistir en la negativa de pagar nous impostos i va impulsar definitivament el catalanisme polític.
1901. Es presenta la candidatura electoral delsquatre presidents i va superar les altres candidatures, inaugurant l’hegemonia del catalanisme conservador fins a la 1923. Comença una etapa de plantejament polític (fins ara teòric) d’una autonomia administrativa i política de Catalunya.
La burgesia catalana articula la defensa dels seus interessos fundant la Lliga Regionalista
1905. Segona victòria electoral. Fa créixer la por als regionalismes separatistes. L’exèrcit assalta les redaccions del Cu-cut! i La Veu de Catalunya.Aquest fet provoca l’agrupament de totes les forces polítiques catalanes en la coalició Solidaritat Catalana.
El catalanisme polític de principis de segle XX.La tensa situació entre Espanya i Catalunya generalitza l’expressió nacionalisme per fer referència al catalanisme polític.
Enric Prat de la Riba publica La nacionalitat catalana al 1906, considerada l’obra teòrica culminant del catalanisme.
1907. La victòria electoral no serveix per evitar el trencament de Solidaritat Catalana, degut a les diferències ideològiques de la coalició. Perdrà el domini de la política catalana en mans de l’esquerra durant uns anys.
1911. Enric Prat de la Riba presideix la Diputació de Barcelona i redacta un avantprojecte de Mancomunitat que presenten al govern liberal de Canalejas.
18 de desembre de 1913, s’aprova el Decret de Mancomunitats Provincials.
Organització: Presidència, Consell Permanent i Assemblea General. No dóna autogovern, però permet gestionar conjuntament les atribucions de les Diputacions. Sistema de finançament insuficient. Tasca:
Construcció d’infraestructures. Assistència social. Reforma de l’administració local. Obra cultural: IEC, Biblioteca de Catalunya... Reforma educativa: fer davallar els nivells d’analfabetisme i dignificar l’escola, per tal de
construir un país modern.
DBC
Mancomunitat 1914-1925
6 d’abril de 1914 es constitueix la Mancomunitat de Catalunya (l’única que es constitueix a tot l’Estat).Enric Prat de la Riba (1914-1917) i Josep Puig i Cadafalch (1917-1924) van ser-ne els dos presidents.
12 de març de 1925. Queda suprimida definitivament.
Catalanisme d’esquerresA principis del segle XX estava poc estructurat i cohesionat. Múltiples opcions sense gaire força.1910. Apareix la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) dels sectors més esquerrans de Solidaritat Catalana. Malgrat cert èxit electoral no pot fer front a l’hegemonia del Partit Republicà Radical de Lerroux.
La manca de suport a l’esquerra catalanista era degut a la forta influència de l’anarcosindicalisme obrer.1917. Es funda el Partit Republicà Català en un intent d’unir catalanisme i obrerisme. Malgrat els esforços de Lluis Companys, Francesc Layret i Marcel·lí Domingo, no tindrà èxit.1922. Acció Catalana. Neix un nou partit que intenta aglutinar dissidents de la Lliga, dissidents de la UFNR i intel·lectuals independents.
L’esquerra catalanista no té un discurs coherent per a la classe mitjana, i per això no triomfa.
1922. Es funda Estat Català. Els seus plantejaments independentistes davant la lentitud del procés autonomista el converteixen en l’articulador del discurs catalanista. Francesc Macià irromp en l’escenari polític poc abans de la dictadura de Primo de Rivera.Des de l’exili a França, Macià organitza la Conspiració de Prats de Molló (1926).
Malgrat el fracàs, l’intent d’invasió es convertirà en un referent independentista.La participació de Macià en la creació d’Esquerra Republicana de Catalunya al 1931, arrossega bona part del vot catalanista d’esquerres i es converteix en el partit hegemònic del catalanisme.
Recommended
