Click here to load reader

Origens del catalanisme

  • View
    624

  • Download
    2

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Document sobre els orígens i desenvolupament del catalanisme des de finals del SXIX i el SXX

Text of Origens del catalanisme

  • 1. Orgens i consolidaci del catalanisme 1 1.- Es desvetlla una conscincia nacional La Renaixena La Cultura popular Romanticisme Teatre, cant coral, premsa 2.- La renovaci del catalanisme cultural: el Modernisme Nacionalisme cultural 3.- Els orgens del catalanisme poltic (Segle XIX) Federalisme El catalanisme conservador Valent Almirall UNI CATALANISTA 1885 ElMemorial de Greuges 1892 Les Bases de Manresa 4.- Limpuls decisiu del catalanisme poltic (Segle XX) Lhegemonia dels conservadors (1901-1923) La Lliga Regionalista(1901) El catalanisme dEsquerres ERC (1931-1936)

2. 1.- Es desvetlla una conscincia nacional Decret de Nova Planta (1716) Centralitzaci poltica i cultural La Renaixena Moviment cultural Romanticisme Ofegada des del Renaixement del catal Sentiment didentitat collectiva provoca A partir de 1830 Proper al liberalisme Jocs florals, 1859 A travs de La Cultura popular s del catal entre les classes populars s del castell entre les classes riques Cal tenir en compte Cultura popular i Renaixena Cant coral Teatre i premsa A travs de 2 Arrels del passat nacional Folklore, llengua Llibertat nacional del poble Oda a la Ptria de Carles Aribau (1833, identifica poble, llengua i ptria) A partir de la 2 meitat del XIX Seraf Pitarra (obres populars, crtica a la burgesia, republic, anticlerical) ngel Guimer (Teatre) Jacint Verdaguer (poesia) Satrica, humorista, crtica ( Campana de Grcia, LEsquella de la Torratxa) Premsa diria Diari catal (Valent Almirall) Josep Anselm Clav (republic) La Fraternidad (1850), en catal Orfe catal (1891) 3. 2.- La renovaci del catalanisme cultural: el Modernisme Joan Maragall, Santiago Rusiol Modernitzaci, normativa del catal (Pompeu Fabra) Nacionalisme cultural. Diferenciaci cultural Justificaci nacional catalana Pg. 160 3 A finals del XIX i a comenaments del XX 3.- Els orgens del catalanisme poltic (Segle XIX) Les primeres reivindicacions: federalisme i carlisme Consistien enManifestacions anticentralistes urbanes Republicanisme federalrurals Carlisme (furs,lleis tradicionals, antiliberals) Evoluciona al catalanisme conservador 3.1.- Federalisme Sinicia en el sexenni revolucionari 1868 Partit Republic Democrtic (Estat catal dins un Estat federal) destaca Valent Almirall Concepci regionalista del federalisme Publica el Diari Catal Lo catalanisme (Catalanisme, regionalisme i particularisme) 4. De la m de Valent Almirall lorganitzaci catalanista evoluciona 1850 1er Congrs catalanista Defensa del dret civil catal Creaci centre cultural i cientfic (normativa) Es crea Centre Catal(1882) Federals i moderats 1883IIon Congrs catalanista - Crtica al centralisme burgs catal (partits dinstics) - Cooficialitat llengua catalana - Conservaci del dret catal - Proteccionisme De la m del Centre Catal i de Valent Almirall1885 ElMemorial de Greuges Lliurat a Alfons XII Memoria en defensa de los intereses materiales y morales de Catalua s un intent fracasat dunir la burgesia conservadora amb el federalisme Pg. 161 4 5. 3.2.- El catalanisme conservador 1887separaci del Centre Catal Lliga de Catalunya Juntamentamb Centre Escolar Catalanista (ngel Guimer) (Narcs Verdaguer, Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch) Missatge a la Regent (reivindicacions autonmiques) 1892es crea laUNI CATALANISTA Bases per a la Constituci Regional Catalana Les Bases de Manresa Creen lesJuntament amb molts grups culturals La burgesia simplicava molt ms en el catalanisme 1898La prdua de Cuba provoca Impuls del catalanisme entre la burgesia 1899tancament de caixes (negar-se a pagar impostosextraordinaris) Pg. 162 Esglsia catalanista Tradici i catalanisme conservador Josep Torres i Bages Jaume Collell Jacint Verdaguer Associaci degrups poltics i culturals 5 6. Uni de forces catalanistes en laSolidaritat Catalana(xit electoral, 1907) Enric Prat de la Riba escriu:La nacionalitat catalanai es generalitza el terme nacionalisme igual a catalanisme poltic 4.- Limpuls decisiu del catalanisme poltic (Segle XX) En el primer ter del XX, domini del catalanisme conservador 4.1.- Lhegemonia dels conservadors (1901-1923) Burgesia industrial Articulen els seus interessos a travs de La Lliga Regionalista(1901) Enric Prat de la Riba, Francesc Camb, Josep Puig i Cadafalch pretenen - Reformar la Restauraci des de dins - Autonomia poltica i administrativa per a Catalunya - Lluitar contra el caciquisme i el frau electoral Evoluci de fets i catalanisme entre 1901 i 1923 Amb el domini de 1905Victria electoral de la Lliga Regionalista Assalt per lexrcit de les redaccions de Cu-Cut! I La Veu de Catalunya 1906Llei de Jurisdiccions (ampliaci competncies dels militars en lmbit civil) Pg. 163 Pg. 163 Pg. 164 6 Enric Prat de la Riba provoca provoca 7. Per tal de resoldre el problema catalan el govern de MadridConcedeix una certa autonomia administrativa (1914) Es crea la Mancomunitat de Catalunya Sota la direcci dEnric Prat de la Riba Uni de les quatre diputacions provincials Priomera experincia dautogovern administratiu Aquesta evoluci del catalanisme s veu frenada pel Cop dEstat de Primo de Rivera (1923) - Anulla la Mancomunitat - Persecuci del catalanisme - Fort esperit nacionalista espanyol 7 8. 4.2.- El catalanisme dEsquerres Tendncies desquerra a inicis del XX Anarcosindicalisme (revolucionari i apoltic) Partit Republic Radical (Alejandro Lerroux) Anticlerical, anticatalanista, demoggic Uni Federal Nacionalista Republicana (1910) El pacte de Sant Gervasi (1914) s un intent fracasatdunir els radicals i els nacionalistes desquerra realitzen Altres intents dunir obrerisme i nacionalisme fracasen Partit Republic Catal (1917) Francesc Layret, Marcell DomingoI Llus Companys Acci catalana (1922) Hem desperar els nacionalistes de Francesc Maci 1922Creaci d Estat CatalIndependentista Lluita armada (Conspiraci de Prats de Moll 1926-) Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Es convertir 1931 Pg. 165 8 Francesc Maci 9. Quines sn les bases ideolgiques del Romanticisme? Pgina 154 Les bases ideolgiques del Romanticisme que incidiren profundament en els representants de la Renaixena foren: la valoraci de lindividualisme; lexaltaci de la llibertat poltica i nacional dels pobles, que com a individus collectius estan dotats de peculiaritats i diferncies; la valoraci del patrimoni popular i folklric i, sobretot, de la llengua, com a elements diferencials duna naci, i la recerca en el passat de les arrels nacionals, que sidealitzen. 1 9 10. Quva facilitar el desvetllament dunaidentitat collectiva catalana? 2 Fou lesperit dexaltaci de la llibertat poltica i nacional dels pobles i la valoraci de la llengua autctona com una de les expressions ms genunes dun poble el que facilit el desvetllament duna identitat collectiva catalana i ladopci del catal com a llengua literria, en comptes del castell. Pgina 155 10 11. Quines eren les crtiques al moviment renaixentista? 3 Es recriminava al moviment renaixentista de limitar les reivindicacions a ls literari, bsicament potic, del catal, i tamb es criticava ls romntic de temes i mites histrics. A ms, sestava transformant en el vehicle que la burgesia industrial catalana, fortament castellanitzada, utilitzava per a dotar-se duns smbols distintius i crear aix la conscincia de formar part duna realitat diferenciada, per tal de defensar millor els seus interessos econmics en un Estat que no podia controlar polticament. Pgina 155 11 12. Qu vol dir que el Modernisme genera un nacionalisme cultural? Com es va utilitzar polticament? 4 Aix, doncs, el Modernisme gener un nacionalisme cultural, s a dir, reivindic la cultura catalana, com una cultura autnoma i diferenciada de la resta de la Pennsula, afirmant daquesta manera la pluralitat cultural de lEstat espanyol. En aquests sentit, el Modernisme fou aprofitat en lmbit poltic per a justificar Catalunya com a naci, amb uns trets diferencials respecte de la resta dEspanya. Per tant, aquesta concepci anava lligada al federalisme i al catalanisme poltic de la fi del segle XIX i comenaments del XX Pgina 158 Llegiu el document 13 12 13. Quin s el denominador com en les reivindicacions dels primers anys del segle XIX? 5 Les reivindicacions dels primers anys del segle XIX van tenir, doncs, un denominador com: el rebuig duna idea centralista de lEstat i la defensa dels drets de Catalunya, davant la ineficcia del govern central pera solucionar la crisi econmica i la situaci de malestar social. Pgina 159 Llegiu el document 15 13 14. 14 ALMIRALL I LLOZER, VALENT Advocat, periodista i poltic (Barcelona 1841- 1904). Collabora en la formulaci del capitalisme poltic partint del federalisme intransigent. Estudi filosofia i dret a la Universitat de Barcelona, per noms exerc dadvocat ocasionalment. Va collaborar amb Pitarra en les primeres temptatives de fer teatre popular amb el catal que ara es parla. Durant la revoluci de 1868 es llan a lactivitat poltica en lorientaci republicana federal intransigent. Particip en el moviment contra les quintes de labril de 1870 i en la creaci del setmanari La Campana de Grcia. Fund i dirig el primer diari en llengua catalana, el Diari catal. En 1880, organitz el I Congrs Catalanista. Intervingu molt directament en la redacci de la Memria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya, coneguda com el Memorial de Greuges. El 1886 editava la seva obra principal, Lo Catalanisme, en defensa del particularisme catal. 15. 15 1885 ElMemorial de Greuges Lliurat a Alfons XIIElaborat pel Centre Catal Memoria en defensa de los intereses materiales y morales de Catalua Text del document " Lo que nosotros deseamos, Seor, es que en Espaa se implante un sistema regional adecuado a las condiciones actuales de ella y parecido a alguno de los que se siguen en los gloriossimos Imperios de Austria-Hungra y Alemania, y en el Reino Unido de la Gran Bretaa, sistema ya seguido en Espaa en los das de nuestra grandeza. "Lo deseamos no slo para Catalua, sino para todas las provincias de Espaa ; y si en nombre de Catalua hablamos, es