TEMA: 44TEMA: 44

PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA

1. INDICA INDICA SI SÓN VERDADERESVERDADERES o FALSESFALSES AQUESTES AFIRMACIONS i CONVERTEIXCONVERTEIX les FALSES en VERDADERES:

1. EN EL SEGLE VIII, LA MAJOR PART DE LA PENÍNSULA IBÈRICA HAVIA ESTAT OCUPADA PER L’EXÈRCIT CRISTIÀ

2. EN LES ZONES MUNTANYOSES DE LA SERRALADA CANTÀBRICA ES VA FUNDAR EL REGNE D’ASTÚRIES, EN EL SEGLE X

3. ALS PIRINEUS, ELS REIS CAROLINGIS VAN ESTABLIR LA MARCA HISPÀNICA4. EN EL SEGLE XI VA COMENÇAR LA DECADÈNCIA CRISTIANA i la

CONSOLIDACIÓ dels PRIMERS REGNES MUSULMANS de la PENÍNSULA5. EL PEÍODE COMPRÉS ENTRE ELS SEGLES VIII i X ES VA CARACTERITZAR PER

L’HEGEMONIA D’AL-ANDALUS6. ELS PELEGRITNATGES DEL CAMÍ DE SANT JAUME VAN AFAVORIR EL

DESENVOLUPAMENT DEL COMERÇ i l’ENTRADA a la PENÍNSULA de la CULTURA i els ESTILS ARTÍSTICS IMPERANTS A EUROPA

0. INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ

ELS MUSULMANS, ENTRE EL 711 I EL 714, EN 3-4 ANYS, DOMINEN TOTA LA

PENÍNSULA, EXCEPTE LA ZONA DE LES MUNTANYES CANTÀBRIQUES I ELS PIRINEUS, ON ES FORMEN PETITS NUCLIS DE RESISTÈNCIA CONTRA LA INVASIÓ DE L’ISLAM. AQUESTS NUCLIS VAN ANAR DESENVOLUPANT LA SEVA POLÍTICA I EL TERRITORI FINS A CONVERTIR-SE EN ELS REGNES CRISTIANS DEL NORD, QUE PROTAGONITZAREN EL PROCÉS DE RECONQUESTA I REPOBLACIÓ. EL PRIMER REGNE VA SER EL D’ASTÚRIES, SEGUIT PEL DE NAVARRA I, MÉS TARD, ELS NUCLIS DELS COMTATS ARAGONESOS I, A LA PART MÉS ORIENTAL, EL NUCLI DELS COMTATS CATALANS. LA FORMACIÓ D’AQUESTS NUCLIS COMPREN ENTRE ELS SEGLES VIII-XII.

ELS MUSULMANS, ENTRE EL 711 I EL 714, EN 3-4 ANYS, DOMINEN TOTA LA

PENÍNSULA, EXCEPTE LA ZONA DE LES MUNTANYES CANTÀBRIQUES I ELS PIRINEUS, ON ES FORMEN PETITS NUCLIS DE RESISTÈNCIA CONTRA LA INVASIÓ DE L’ISLAM. AQUESTS NUCLIS VAN ANAR DESENVOLUPANT LA SEVA POLÍTICA I EL TERRITORI FINS A CONVERTIR-SE EN ELS REGNES CRISTIANS DEL NORD, QUE PROTAGONITZAREN EL PROCÉS DE RECONQUESTA I REPOBLACIÓ. EL PRIMER REGNE VA SER EL D’ASTÚRIES, SEGUIT PEL DE NAVARRA I, MÉS TARD, ELS NUCLIS DELS COMTATS ARAGONESOS I, A LA PART MÉS ORIENTAL, EL NUCLI DELS COMTATS CATALANS. LA FORMACIÓ D’AQUESTS NUCLIS COMPREN ENTRE ELS SEGLES VIII-XII.

REGNES CANTÀBRICSREGNES CANTÀBRICS- GALAICS- ÀSTURS ÀSTURS INDEPENDENTSINDEPENDENTS

- CÀNTABRES D’AL-ANDALUS- VASCONS

PELAGI

PRIMERA VICTÒRIA SOBRE ELS MUSULMANS

prop de COVADONGA, a ASTÚRIES

COMENÇAMENT DE LA RECONQUISTARECONQUISTA LA CONQUISTA QUE ELS CRISTIANS FEREN, de les TERRES de la PENÍNSULA QUE HAVIEN OCUPAT els MUSULMANS

SUCCESORS SOBRETOT: ALFONS I i ALFONS II, VAN CREAR AL VOLTANT

D’OVIEDO EL REGNE D’ASTÚRIES

VA MANIFESTAR LA SEUA INDEPENDÈNCIA RESPECTE ALS MUSULMANS NEGANT-SE A PAGAR IMPOSTOS a l’EMIRAT DE CÒRDOVA

Regne d’Asturies (s.VIII):Regne d’Asturies (s.VIII): Regne que l’unificarà Alfons I a partir del Regne que l’unificarà Alfons I a partir del petit nucli de Don Pelagi, al s.X conquistà els actuals territoris de petit nucli de Don Pelagi, al s.X conquistà els actuals territoris de Galicia i Lleó, s'anomenà Regne de LleóGalicia i Lleó, s'anomenà Regne de Lleó..

Parc Nacional dels Picos de Europa i la muntanya de Covadonga. Creat el 1918.

APROFITA LA FEBLESA DELS EMIRS CORDOVESOS PER OCUPAR ELS TERRITORS FINS AL DUERO i amb AQUESTA OCUPACIÓ EL REGNE D’ASTÚRIES AUGMENTAVA el seu TERRITORI

PER CONTROLAR MÉS BÉ EL TERRITORI i PROTEGIR ALS LLAURADORS, ELS REIS ÀSTURS, VAN TRASLLADAR LA CAPITAL A LLEÓ, al 854854 i el REGNE VA PASSAR ANOMENAR-SE

ASTUR-LLEONÉSASTUR-LLEONÉS i més ENDAVANT REGNE DE LLEÓREGNE DE LLEÓ

AL SEGLE X,S’INCREMENTA LA FORÇA MILITAR D’AL-ANDALUS i les EXPEDICIONS

MUSULMANES D’ALMANSORALMANSOR, VAN SAQUEJAR MOLTES CIUTATS LLEONESES, QUE VAN FRENAR L’EXPANSIÓ LLEONESA, AL TINDRE ELS SEUS REIS QUE DEFENSAR ELS SEUS

TERRITORIS DE LES RÀTZIES MUSULMANES

RegneRegne de Lleó (s.X): de Lleó (s.X): FundatFundat per Alfons III amb els actuals per Alfons III amb els actuals territoristerritoris de Galícia, Astúries i Lleó. de Galícia, Astúries i Lleó.

ELS REGNES CRISTIANS OCCIDENTALS

-s. X: creació del Califat de Còrdova (929) increment força militar + expedicions (ràtzies Almansor)

Fre a l’expansió cristianaNecessitat: protegir i defensar els territori castells de frontera

COMTAT de CASTELLACOMTAT de CASTELLACOMTAT de CASTELLACOMTAT de CASTELLALA FRONTERA ORIENTAL del REGNE DE LLEÓ, ERA UNA TERRA ESCASSAMENT POBLADA i

EXPOSADA ALS ATACS MUSULMANSPER PROTEGIR-SE ELS HABITANTS VAN CREAR UNA LINEA DE CASTELLS DAVANT DELS

EXÈRCITS ÀRABS i per això aquesta REGIÓ VA COMENÇAR A DESIGNAR-SE amb el NOM de

CASTELLA

SEGLE X, CASTELLA VA PASSAR A SER GOVERNADA PER COMTES que DEPENIEN DEL REI de LLEÓ

SEGLE X, CASTELLA VA PASSAR A SER GOVERNADA PER COMTES que DEPENIEN DEL REI de LLEÓ

COMTEFERNÀN GONZALEZ

VA TINDRE MOLTA INFLUÈNCIA SOBRE LA CORT DE RAMIRO II i VA ACTUAR DE MANERA MÉS INDEPENDENT

RESPECTE DEL REGNE LLEONÉS i AQUEST FET LI VA COMPORTAR CONFLICTES amb el REI de LLEÓ

VA TINDRE MOLTA INFLUÈNCIA SOBRE LA CORT DE RAMIRO II i VA ACTUAR DE MANERA MÉS INDEPENDENT

RESPECTE DEL REGNE LLEONÉS i AQUEST FET LI VA COMPORTAR CONFLICTES amb el REI de LLEÓ

MORT de

RAMIR II REGNE DE LLEÓ VA PATIR una GREU CRISI DINÀSTICA, que FERNÀN GONZALEZ, VA APROFITAR per fer HEREDITARI el TÍTOL DE COMTE de

CASTELLA

REGNE DE LLEÓ VA PATIR una GREU CRISI DINÀSTICA, que FERNÀN GONZALEZ, VA APROFITAR per fer HEREDITARI el TÍTOL DE COMTE de

CASTELLA

FERRAN I AMB ell CASTELLA VA ESDEVENIR en un REGNE INDEPENDENT:

REGNE de CASTELLA

AMB ell CASTELLA VA ESDEVENIR en un REGNE INDEPENDENT:

REGNE de CASTELLA

Regne de Castella (s.XI):Regne de Castella (s.XI): Començà com un comtat de Lleó, Començà com un comtat de Lleó, però s’independitzà amb Fernàn Gonzàlez al s.X, i es constituí però s’independitzà amb Fernàn Gonzàlez al s.X, i es constituí com a regne al s.XI per Ferràn I.com a regne al s.XI per Ferràn I.

PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA

1.1. INDICA INDICA SI SÓN VERDADERESVERDADERES o FALSESFALSES AQUESTES AFIRMACIONS i CONVERTEIXCONVERTEIX les FALSES en VERDADERES:

1. ALFONS I i ALFONS II, VAN CREAR EL REGNE D’ASTUÚRIES2. LES RÀTZIES DIRIGIDES PER ALMANSOR VAN DESTRUIR

NOMBROSES CIUTATS LLEONESES3. EN EL SEU ORIGEN, EL TERRITORI DE CASTELLA ERA LA

FRONTERA OCCIDENTAL DEL REGNE DE LLEÓ4. FERNÁN GONZÁLEZ VA CONVERTIR EL TÍTOL DE COMTE

DE CASTELLA EN HEREDITARI5. EN LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XII ES VAN OCUPAR ELS

TERRITORIS QUE ARRIBAVEN FINS AL RIU DUERO

1. L’ORIGEN DELS REGNES CANTÀBRICSL’ORIGEN DELS REGNES CANTÀBRICS

1. L’ORIGEN ORIGEN dels REGNES CANTÀBRICSREGNES CANTÀBRICSQUESTIONS CLAUS QUESTIONS CLAUS --- PER LA

PROVA1. AL REGNE D’ASTÚRIES, QUI,QUAN i ON, SEMBLA QUE

OBTINGUÉ UNA VICTÒRIA CONTRA ELS MUSULMANS,QUIN NOM VA REBRE AQUEST FET i EN QUÈ CONSISTIA?

2. QUE VA APROFITAR ALFONS III, PER OCUPAR NOUS TERRITORIS i QUE VA FER PER CONTROLAR i PROTEGIR ALS LLAURADORS i AMB QUIN NOM VA SER NOMENAT EL REGNE?

3. QUIN ES EL MOTIU DE SER DESIGNAT EL COMTAT DE CASTELLA AMB AQUEST NOM i AL SEGLE X, PER QUI ERA GOVERNADA CASTELLA, QUIN COMTE VA TENIR MOLTA INFLUÈNCIA i AMB QUI i QUAN, VA ESDEVINGUÉ EN UN REGNE INDEPENDENT?

PELS FRANCSFRANCS, EN ÈPOCA DE CARLEMANYCARLEMANY, PER

PROTEGIRPROTEGIR LA FRONTERA SUD DEL REGNE, DAVANT DELS ATACS MUSULMANS

FRANJA PROTECTOFRANJA PROTECTORA FORTAMENT FORTIFICADA AL LLARG DELS PIRINEUS

EN COMTATSCOMTATS, GOVERNATS PER MARQUESOS i COMTES, QUE

DEPENIENDEPENIEN DEL MONARCA CAROLINGI

MORT DE CARLEMANY, COMTES COMTES QUE GOVERNAVEN ELS TERRITORIS DE LA MARCA HISPÀNICA, VAN FER HEREDITARI EL SEU CÀRREC i ES VAN ANAR DESVINCULANT

DEL REGNE FRANC

COMENÇAMENT SEGLE IX, el COMTE ÈNNEC ARITZA, EXPULSA

DEL TERRITORI els GOVERNADORS FRANCS i S’INDEPENDITZA

ORIGEN DEL REGNE DE PAMPLONA

MARCA: Territori fronterer defensiu amb exèrcit de soldats, que creà l’emperador dels francs, Carlemany, per la defensa de l’imperi carolingi dels seus enemics.

Durant una bona part de l’edat mitjana, Aragó i els comtats catalans formaren part de l’anomenada MARCA HISPÀNICA.

SANÇ SANÇ IIIIIIAL SEGLE XI, MAJOR EXPANSIÓ TERRITORIAL, DEGUT AL SEU

MATRIMONI, VA UNIR E REGNE DE PAMPLONA i el COMTAT DE CASTELLA i va ANEXIONAR els COMTATS DE

SOBRARB i RIBAGORÇAMORIRMORIRVA DIVIDIRDIVIDIR EL REGNE DE PAMPLONA ENTRE ELS SEUS FILLS

AL SEGLE IX, ELS COMTATS ARAGONESOS DE LA MARCA HISPÀNICA TAMBÉ VAN

ACONSEGUIR INDEPENDITZAR-SEINDEPENDITZAR-SE DELS REIS FRANCS

DESPRÉS de la MORT del REI SANÇ III, UN DELS SEUS FILLS RAMIR IRAMIR I, VA UNIR UNIR ELS COMTATS D’ARAGÓ,SOBRARB i RIBAGORÇA i es VA CONVERTIRVA CONVERTIR

PRIMER REI D’ARAGÓREI D’ARAGÓ

En morir el REI SANÇ III EL GRAN DE NAVARRA (1000-1035), en el seu testament dividí els territoris entre els seus fills així:

Regne de Navarra: García Sánchez III (fill gran). El comtat de Castella: Ferran I (que el convertí en regne, primer rei de Castella pel casament amb Sancha de Lleó). Comtat Aragó: Ramir I (primer rei d’Aragó). Gonçal: comtats de Sobrarb i Ribagorza (en morir passarien al seu germà Ramir I i al regne d’Aragó).

Regne d'Aragó (s.XI):Regne d'Aragó (s.XI): sotmés al regne de Navarra, fins al S. Xl, sotmés al regne de Navarra, fins al S. Xl, què Ramir l’independitzà i forma el d’Aragó. Al s.XII s'afegiren què Ramir l’independitzà i forma el d’Aragó. Al s.XII s'afegiren els comtats catalans.els comtats catalans.

AL DESINTEGRAR-SE EL PODER CAROLINGI, al segle IX,EL TERRITORI ORIENTAL DE LA MARCA HISPÀNICA ES VA ORGANITZAR EN XICOTETS

COMTATS

GUIFRÉ el GUIFRÉ el

PILÓSPILÓS

COMTE DE BARCELONA, VA INCORPORAR ALTRES COMTATS CATALANS AL SEU DOMINI i VA CONVERTIR EN HEREDITARIS ELS

SEUS DRETS i VA OBTENIR EL VASALLATGE de la MAJORIA dels ALTRES COMTATS CATALANS

BORRELLBORRELL II

Al capdavant dels comtats hi havia un COMTE FRANC, comandats per un MARQUÉS

Al llarg del segle IX, en època dels comtes de Barcelona GUIFRÉ EL PILÓS (840-897) i BORELL II (947-992), els comtats catalans es feren independents de França, aprofitant la decadència de l’imperi carolingi, i cauen sota el domini del comtat de Barcelona. Tots els comtes catalans reten vassallatge al comte de Barcelona, que no arribà mai a esdevenir un rei, però dins el territori tenia el mateix poder que els reis.

PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA1. TRIA LA RESPOSTA ADEQUADA:

a) QUI ERA CARLEMANY? EL REI DELS GOTS EL REI DELS FRANCS EL REI DELS GERMÀNICS

b) VA ACONSEGUIR CARLEMANY TRAVESSAR L’EBRE i DOMINAR SARAGOSSA, OSCA i TORTOSA? NO SI VA TRAVESSAR L’EBRE PERÒ NOMÉS POGUÉ DOMINAR TORTOSA

c) COM S’ANOMENA LA FRANJA PROTECTORA FORTAMENT FORTIFICADA QUE ELS FRANCS VAN CREAR AL LLARG DELS PIRINEUS? MARCA FRANCA MARCA HISPÀNICA MARCA PIRENENCA

d) QUI GOVERNAVA ELS COMTATS DE LA FRONTERA SUD DEL REGNE FRANC? EL REI L’ESGLÉSIA MARQUESOS i COMTES

e) QUÈ VA PASSAR AMB ELS TERRITORIS de PAMPLONA, ARAGÓ i CATLUNYA, DESPRÉS DE LA MORT DE CARLEMANY? QUE VAN SER CONQUISTATS PELS MUSULMANS QUE VAN SER CONQUISTATS PEL REI DE LLEÓ QUE ES VAN DESVINCULAR DEL REGNE FRANC

2. Els PRIMERS COMTATS PRIMERS COMTATS i REGNES PIRINENCSREGNES PIRINENCS

2. Els PRIMERS PRIMERS COMTATS i REGNES PIRINENCSCOMTATS i REGNES PIRINENCSQUESTIONS CLAUS QUESTIONS CLAUS --- PER LA

PROVA1. ESBRINA AL RESPECTE DE LA “MARCA HISPÀNICA”:

• QUE ERA:• QUI LA VA CREAR i MOTIU:• COM ES DIVIDIA i GOVERNAVA:• DE QUÍ DEPENIEN:

2. AL SEGLE IX, QUIN COMTE DE PAMPLONA VA ACONSEGUIR EXPULSAR ALS MUSULMANS i A QUIN FET VA DONAR ORIGEN, PERÒ AMB QUIN PERSONATGE ES VA DUR A TERME LA MAJOR EXPANSIÓ TERRITORIAL DEL REGNE DE PAMPLONA?

3. RAMIR I, DE QUI ERA FILL, QUE VA UNIR i EN QUÉ ES VA CONVERTIR?

4. GUIFRÉ el PILÓS,D’ON ERA COMTE, QUE VA CONVERTIR EN HEREDITARI, QUI FOU EL SEU NET i el MATEIX, A QUE ES VA NEGAR i QUE VA INICIAR?

EREN REGNES INDEPENDENTS EN QUE ES VA DESCOMPONDRE EL CALIFAT DE CÒRDOVA, en 1031EREN REGNES INDEPENDENTS EN QUE ES VA DESCOMPONDRE EL CALIFAT DE CÒRDOVA, en 1031

DESAPAREIXIA LA INFERIORITAT MILITAR DELS REGNES CRISTIANS DAVANT ELS MUSULMANS

DESAPAREIXIA LA INFERIORITAT MILITAR DELS REGNES CRISTIANS DAVANT ELS MUSULMANS

COMENÇAVA LA FORTA PRESSIÓ MILITARPRESSIÓ MILITAR, DELS CRISTIANS SOBRE LES TAIFESCOMENÇAVA LA FORTA PRESSIÓ MILITARPRESSIÓ MILITAR, DELS CRISTIANS SOBRE LES TAIFES

FORMA PER INTENTAR INTENTAR

DETENIRDETENIR ELS ATACS

FORMA PER INTENTAR INTENTAR

DETENIRDETENIR ELS ATACS

PARIESPARIES

PAGAMENTS ANUALS D’UNA QUANTITAT D’OR i D’OBJECTES

PRECIOSOS, PER PART DELS MUSULMANS ALS CRISTIANSPAGAMENTS ANUALS D’UNA QUANTITAT D’OR i D’OBJECTES

PRECIOSOS, PER PART DELS MUSULMANS ALS CRISTIANS

TRIBUT AMB EL QUAL ELS MUSULMANS PRETENIEN COMPRAR LA COMPRAR LA

PAUPAUTRIBUT AMB EL QUAL ELS MUSULMANS PRETENIEN COMPRAR LA COMPRAR LA

PAUPAUAMB ELS INGRESSOS DE LES PARIES, ELS CRISTIANS VAN REFORÇAR EL SEU

PODER MILITAR, AMB LA CONSTRUCCIÓ DE CASTELLS i FORTIFICACIONS i

VAN DISPOSAR D’UN NOMBRE MAJOR DE GUERRERS

AMB ELS INGRESSOS DE LES PARIES, ELS CRISTIANS VAN REFORÇAR EL SEU

PODER MILITAR, AMB LA CONSTRUCCIÓ DE CASTELLS i FORTIFICACIONS i

VAN DISPOSAR D’UN NOMBRE MAJOR DE GUERRERS

FERRAN FERRAN IIVA REPOBLAR ELS TERRITORIS DESPOBLATS AL SUD DEL

DUERO FINS a ÀVILA, CONVERTINT A CASTELLA-LLEÓ, EN UN REGNE FORT, QUE VA PASSAR A DOMINAR L’OFENSIVA

CONTRA AL-ANDALUS

FILLFILL

ALFONSALFONS VIVIVA CONTINUAR L’EXPANSIÓ i VA OCUPAR TOLEDO, EL QUE

VA PERMETRE DUR DUR LA FRONTERA DEL REGNE DE CASTELLA-LLEÓ, MÉS ENLLÀ DEL TAJO i REPOBLAR LES

TERRES AL NORD D’AQUEST RIU

ALFONSALFONS I I el el BATALLERBATALLER

VA CONQUISTAR TOTES LES POBLACIONS IMPORTANTS DEL REGNE MUSULMÀ DE SARAGOSSA

RAMON RAMON BERENGUERBERENGUER

IVIV

VA COMPLETAR LA FORMACIÓ DEL TERRITORI CATALÀ AMB LA CONQUISTA DE TORTOSA

ARRIBADA dels ALMORÀVITS i dels ALMOHADES

DEFENSAR-SE DELS ATACS CRISTIANS, QUE NI EL PAGAMENT DE LES PARIES ES PODIA DETENIR

PER AQUEST MOTIU VAN DEMANAR AJUDA A ALTRES IMPERIS ISLÀMICS DEL NORD D’ÀFRICA

ALMORÀVITSALMORÀVITS

VAN ENTRAR A LA PENÍNSULA ENTRE EL 1086 i el 1109 i VAN UNIFICAR TOTES LES TAIFES i VAN DERROTAR ELS REGNES CRISTIANS ( EL CID )( EL CID )

ALMOHADESALMOHADES

VAN ARRIBAR A LA PENÍNSULA CAP AL 1146, DESPRÉS DE DERROTAR ALS ALMORÀVITS AL NORD D’ÀFRICA I VAN ACONSEGUIR FRENAR EL PROGRÉS DE LA

RECONQUISTA CRISTIANA, AL MENYS DURANT CINQUANTA ANYS

PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA

1. RELACIONA cada PERSONATGE amb el CONCEPTE que CORRESPONGA:

CONCEPTES:CONCEPTES:1. NOBLE CASTELLÀ DEL SEGLE XI, ANOMENAT EL CID CAMPEADOR:2. PRIMER REI DE CASTELLA:3. REI D’ARAGÓ QUE VA CONQUISTAR LES POBLACIONS MÉS IMPORTANTS DEL REGNE

MUSULMÀ DE SARAGOSSA:4. PRIMER REI DE LA CORONA D’ARAGÓ:5. REI DE CASTELLA QUE VA OCUPAR TOLEDO,VA PORTAR LA FRONTERA DEL REGNE

CASTELLANOLLEONÉS ,MÉS ENLLÀ DEL TAJO i VA REPOBLAR LES TERRES SITUADES AL NORD D’AQUEST RIU:

6. COMTE DE BARCELONA QUE VA COMPLETAR LA FORMACIÓ DEL TERRITORI CATALÀ AMB LES CONQUISTES DE TORTOSA i de LLEIDA:

PERSONATGES:PERSONATGES:RAMON BERENGUER IV -- FERRAN I -- RODRIGO DÍAZ de VIVAR RAMON BERENGUER IV -- FERRAN I -- RODRIGO DÍAZ de VIVAR

-- ALFONS VI -- ALFONS I el BATALLER -- ALFONS II-- ALFONS VI -- ALFONS I el BATALLER -- ALFONS II

3. L’EXPANSIÓ TERRITORIAL EXPANSIÓ TERRITORIAL dels segles XI i XIIXI i XII

3. L’EXPANSIÓ TERRITORIAL dels segles XI i XIIEXPANSIÓ TERRITORIAL dels segles XI i XIIQUESTIONS CLAUS QUESTIONS CLAUS --- PER LA

PROVA1. LA DESCOMPOSICIÓ DEL CALIFAT DE CÒRDOVA, QUE VA FER

DESAPAREIXER i QUE VA FER COMENÇAR SOBRE LES TAIFES?2. QUE EREN LES PARIES, QUE ES PRETENIA AMB ELLES i QUÈ i COM,

VAN REFORÇAR?3. ASSENYALA ELS TERRITORIS QUE VAN CONQUISTAR i REPOBLAR,

ELS SEGUENTS REIS: FERRAN I: ALFONSO VI: ALFONS I el BATALLER: RAMON BERENGUER IV:

4. A QUÍ i QUAN, VAN DEMANAR AJUDA LES TAIFES ISLÀMIQUES, PER DEFENSAR-SE?

OCUPACIÓ DE LES TERRES QUE S’HAVIEN MANTINGUTS DESHABITADES o que ELS REIS

CRISTIANS HAVIEN CONQUISTAT ALS MUSULMANS

OCUPACIÓ DE LES TERRES QUE S’HAVIEN MANTINGUTS DESHABITADES o que ELS REIS

CRISTIANS HAVIEN CONQUISTAT ALS MUSULMANS

TERRES CONQUISTADES A L’ENEMIC ES CONVERTIEN EN PROPIETAT DEL REIREI

TERRES CONQUISTADES A L’ENEMIC ES CONVERTIEN EN PROPIETAT DEL REIREI

QUE ELS LLIURAVA o DONAVA ALS:

- NOBLES, COM A PAGAMENT DELS SERVEIS

MILITARS - MONJOS, PER FUNDAR MONESTIRS

- REPARTIA ENTRE LLAURADORS LLIURES

QUE ELS LLIURAVA o DONAVA ALS:

- NOBLES, COM A PAGAMENT DELS SERVEIS

MILITARS - MONJOS, PER FUNDAR MONESTIRS

- REPARTIA ENTRE LLAURADORS LLIURES

NOUS POBLADORSNOUS POBLADORS

PROCEDIENPROCEDIEN DELS PRIMERS NUCLIS CRISTIANS i TAMBÉ HI HAVIA MOLTS CRISTIANS MOSSÀRABS

DELS PRIMERS NUCLIS CRISTIANS i TAMBÉ HI HAVIA MOLTS CRISTIANS MOSSÀRABS

ELS ATRAIEN ELS PRIVILEGIS ELS PRIVILEGIS QUE OTORGAVEN ELS REISELS ATRAIEN ELS PRIVILEGIS ELS PRIVILEGIS QUE OTORGAVEN ELS REIS

CARTA DE POBLAMENTCARTA DE POBLAMENTCARTA DE POBLAMENTCARTA DE POBLAMENTLLIBERTAT PERSONALLLIBERTAT PERSONAL

LLIBERTAT D’IMPOSTOS i de PRESTACIONS MILITARSLLIBERTAT D’IMPOSTOS i de PRESTACIONS MILITARS

PERMÍS DE COMERÇ ...PERMÍS DE COMERÇ ...

TIPUSREPOBLAMENTS LLIURESREPOBLAMENTS LLIURES

REPOBLAMENTS COMUNALSREPOBLAMENTS COMUNALS

REPOBLAMENTS REPOBLAMENTS LLIURESLLIURESREPOBLAMENTS REPOBLAMENTS LLIURESLLIURESCARACTERÍSTIQUES:CARACTERÍSTIQUES:- EREN COMUNITATS DE LLAURADORS LLIURES QUE TENIEN XICOTETES PARCEL.LES DE

TERRA i QUE HABITAVEN EN XICOTETS LLOGARETS AÏLLATS FORMAT UNA VILA- ELS HABITANTS DE LES VILES ES REUNIEN EN UN CONSELL, PER DECIDIR SOBRE ELS AFERS

D’INTERÉS COL.LECTIU- A PARTIR DEL SEGLE XI, LA NECESSITAT DE DEFENSAR i GOVERNAR ELS TERRITORIS VA

ENFORTIR ELS NOBLES i els MONJOS, QUE VAN ANAR REBENT DEL MONARCA EL DRET D’EXERCIR COM A SENYORS SOBRE LES SEUES TERRES i VA FER QUE MOLTS LLAURADORS LLIURES ES CONVERTIREN EN SERFS

- EREN COMUNITATS DE LLAURADORS LLIURES QUE TENIEN XICOTETES PARCEL.LES DE TERRA i QUE HABITAVEN EN XICOTETS LLOGARETS AÏLLATS FORMAT UNA VILA

- ELS HABITANTS DE LES VILES ES REUNIEN EN UN CONSELL, PER DECIDIR SOBRE ELS AFERS D’INTERÉS COL.LECTIU

- A PARTIR DEL SEGLE XI, LA NECESSITAT DE DEFENSAR i GOVERNAR ELS TERRITORIS VA ENFORTIR ELS NOBLES i els MONJOS, QUE VAN ANAR REBENT DEL MONARCA EL DRET D’EXERCIR COM A SENYORS SOBRE LES SEUES TERRES i VA FER QUE MOLTS LLAURADORS LLIURES ES CONVERTIREN EN SERFS

REPOBLAMENTS REPOBLAMENTS COMUNALSCOMUNALSREPOBLAMENTS REPOBLAMENTS COMUNALSCOMUNALSCARACTERÍSTIQUES:CARACTERÍSTIQUES:

- A PARTIR DEL SEGLE XII, EL TIPUS DE REPOBLAMENT VA CANVIAR AL TINDRE ELS NOUS HABITANTS QUE ESTAR PROTEGITS DELS ATACS MUSULMANS, ELS REPOBLAMENTS S’ORGANITZAVEN DE MANERA COL.LECTIVA i el DIRIGIEN NOBLES i ECLESIÀSTICS

- ELS REIS VAN ORGANITZAR EL REPOBLAMENT de les CIUTATS FRONTERERES, OTORGANT IMPORTANTS PRIVILEGIS i DRETS, ALS HABITANTS QUE S’HI TRASLLADAVEN ( FURS )

- A PARTIR DEL SEGLE XII, EL TIPUS DE REPOBLAMENT VA CANVIAR AL TINDRE ELS NOUS HABITANTS QUE ESTAR PROTEGITS DELS ATACS MUSULMANS, ELS REPOBLAMENTS S’ORGANITZAVEN DE MANERA COL.LECTIVA i el DIRIGIEN NOBLES i ECLESIÀSTICS

- ELS REIS VAN ORGANITZAR EL REPOBLAMENT de les CIUTATS FRONTERERES, OTORGANT IMPORTANTS PRIVILEGIS i DRETS, ALS HABITANTS QUE S’HI TRASLLADAVEN ( FURS )

FONAMENTADA EN:FONAMENTADA EN:

L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIAL’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA, DESTINADA A L’AUTOCONSUM i PRACTICANT LA ROTACIÓ BIENNALELS PRINCIPALS CULTIUS EREN ELS CEREALS, LA VINYA i les OLIVES , i en les ZONES MOLT IRRIGADES L’ARRÒS i PRODUCTES DE L’HORTA

L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIAL’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA, DESTINADA A L’AUTOCONSUM i PRACTICANT LA ROTACIÓ BIENNALELS PRINCIPALS CULTIUS EREN ELS CEREALS, LA VINYA i les OLIVES , i en les ZONES MOLT IRRIGADES L’ARRÒS i PRODUCTES DE L’HORTA

LA RAMADERIARAMADERIA, QUE ERA ESSENCIAL EN LES ZONES de MUNTANYAES CRIAVEN SOBRETOT CABRES i OVELLES, PER AL CONSUM de CARN i de LLET i la PRODUCCIÓ de LLANA

LA RAMADERIARAMADERIA, QUE ERA ESSENCIAL EN LES ZONES de MUNTANYAES CRIAVEN SOBRETOT CABRES i OVELLES, PER AL CONSUM de CARN i de LLET i la PRODUCCIÓ de LLANA

- ELS INTERCANVIS EREN ESCASSOS INTERCANVIS EREN ESCASSOS i els LLAURADORS SOLIEN FER-SE ELLS MATEIXOS ELS INSTRUMENTS AGRÍCOLES, NOMÉS EN CERTS NUCLIS URBANS HI

HAVIA ARTESANS- A LES VILES i CIUTATS S’ORGANITZAVEN PERIÒDICAMENT MERCATS D’ÀMBIT LOCAL o

COMARCAL, ON LA MAJORIA DELS INTERCANVIS ES FEIEN PEL SISTEMA DE SISTEMA DE BARATA o CANVIBARATA o CANVI, AL NO CIRCULAR QUASI MONEDA

- ELS INTERCANVIS EREN ESCASSOS INTERCANVIS EREN ESCASSOS i els LLAURADORS SOLIEN FER-SE ELLS MATEIXOS ELS INSTRUMENTS AGRÍCOLES, NOMÉS EN CERTS NUCLIS URBANS HI

HAVIA ARTESANS- A LES VILES i CIUTATS S’ORGANITZAVEN PERIÒDICAMENT MERCATS D’ÀMBIT LOCAL o

COMARCAL, ON LA MAJORIA DELS INTERCANVIS ES FEIEN PEL SISTEMA DE SISTEMA DE BARATA o CANVIBARATA o CANVI, AL NO CIRCULAR QUASI MONEDA

L’AGRICULTURA i la RAMADERIAL’AGRICULTURA i la RAMADERIA

Govern i economia.

Rei

Corts

Estat únic

Govern Economia

Agricultura Ramaderia

Ovella merina

Ramats transhumants

Carrerades

“Mestas”

Artesania i comerç

Fires

Concentració de poders

Impostos

Institucions úniques i mateixa llei.

Escut de la Mesta

PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA1. TRIA LA RESPOSTA ADEQUADA:a) OCUPACIÓ DE TERRES QUE S’HAVIEN MANTINGUT DESHABITADES o que els REIS CRISTIANS HAVIEN

CONQUISTATS ALS MUSULMANS: RECONQUISTA REPOBLAMENT CONQUISTA

b) DOCUMENT ON ES RECOLLIEN ELS BENEFICIS QUE TENIEN ELS NOUS REPOBLADORS EN OCUPAR TERRA RECONQUISTADA: CARTA DE POBLAMENT CARTA DE BENEFICIS CARTA DE PRIVILEGIS

c) XICOTETES PARCEL.LES DE TERRA OCUPADES PER LLAURADORS LLIURES DURANT EL REPOBLAMENT DE LA VALL DEL DUERO i del SUD DELS COMTATS PIRINENCS: GUARET CULTIUS ALOUS

d) REUNIÓ DELS HABITANTS DE LES VILES, EN QUÈ ES DECIDIEN ELS AFERS D’INTERÉS COL.LECTIU: CONSELL CORTS ASSEMBLEA

e) IMPORTANTS PRIVILEGIS i DRETS QUE ELS REIS ATORGAVEN ALS HABITANTS QUE ES TRASLLADAVEN A LES CIUTATS FRONTERERES: FURS DONACIONS PRESTACIONS

4. El REPOBLAMENT dels TERRITORIS CONQUISTATSREPOBLAMENT dels TERRITORIS CONQUISTATS

4. El REPOBLAMENT dels TERRITORIS CONQUISTATSREPOBLAMENT dels TERRITORIS CONQUISTATSQUESTIONS CLAUS QUESTIONS CLAUS --- PER LA

PROVA1. A QUE S’ANOMENA REPOBLACIÓ, EN QUE ES CONVERTIEN LES TERRES CONQUISTADES A

L’ENEMIC i A QUI I PER QUIN MOTIU ELS LLIURAVEN?2. D’ON PROCEDIEN ELS NOUS REPOBLADORS, QUINS PRIVILEGIS ELS OTORGAVEN ELS REIS i

ON ES RECOLLIEN ELS MATEIXOS? 3. INDICA, AL RESPECTE DELS DOS TIPUS DE REPOBLAMENT:

LLIURES: QUI ELS FORMAVA: QUI ELS GOVERNAVA i QUE ES DECIDIA EN ELLS:

COMUNALS: MOTIU PEL QUE VAN SORGIR: FORMA EN QUE S’ORGANITZAVEN: OTORGAMENT QUE TENIEN i PER A QUI EREN:

4. QUINA ERA LA BASE DE LA RIQUESA DELS REGNES CRISTIANS ALS SEGLES IX-XII, COM EREN ELS INTERCANVIS, QUE S’ORGANITZAVA PERIÒDICAMENT A LES VLILES i CIUTATS i COM ES FEIEN LA MAJORIA DELS INTERCANVIS i PERQUÈ?

INTERRELACIÓ CULTURALINTERRELACIÓ CULTURALAL LLARG DE L’EDAT MITJANA A LA PENÍNSULA IBÈRICA

VAN CONVIUREVAN CONVIURE, EN ÉPOQUES de PAU i PERÍODES D’ENFRONTAMENT CULTURES, RELIGIONS i POBLES

DIVERSOS, COM FOREN:

AL LLARG DE L’EDAT MITJANA A LA PENÍNSULA IBÈRICA

VAN CONVIUREVAN CONVIURE, EN ÉPOQUES de PAU i PERÍODES D’ENFRONTAMENT CULTURES, RELIGIONS i POBLES

DIVERSOS, COM FOREN:

- CRISTIANSCRISTIANS- MUSULMANSMUSULMANS- JUEUSJUEUS

DE RESULTES D’AQUESTA CONVIVÈNCIACONVIVÈNCIA ES VA PRODUIR UN INFLUXINFLUX D’UNES CULTURES SOBRE ALTRES i un ENRIQUIMENT ENRIQUIMENT DEL PATRIMONI CULTURAL dels REGNES CRISTIANS

DE RESULTES D’AQUESTA CONVIVÈNCIACONVIVÈNCIA ES VA PRODUIR UN INFLUXINFLUX D’UNES CULTURES SOBRE ALTRES i un ENRIQUIMENT ENRIQUIMENT DEL PATRIMONI CULTURAL dels REGNES CRISTIANS

ESCOLES de ESCOLES de TRADUCTORSTRADUCTORS

- FOREN UN PUNT DE PUNT DE TROBADA CULTURAL ENTRE ÀRABS,JUEUS i CRISTIANS, QUE TREBALLAVEN EN UN AMBIENT DE TOLERÀNCIAAMBIENT DE TOLERÀNCIA, , TRADUINT TEXTOS LITERARIS, TRACTATS DE MEDICINA, MATEMÀTIQUES i ASTRONOMIA.

- LA MÉS DESTACADA FOU L’ESCOLA DE TRADUCTORS DE TOLEDOL’ESCOLA DE TRADUCTORS DE TOLEDO

- FOREN UN PUNT DE PUNT DE TROBADA CULTURAL ENTRE ÀRABS,JUEUS i CRISTIANS, QUE TREBALLAVEN EN UN AMBIENT DE TOLERÀNCIAAMBIENT DE TOLERÀNCIA, , TRADUINT TEXTOS LITERARIS, TRACTATS DE MEDICINA, MATEMÀTIQUES i ASTRONOMIA.

- LA MÉS DESTACADA FOU L’ESCOLA DE TRADUCTORS DE TOLEDOL’ESCOLA DE TRADUCTORS DE TOLEDO

COMUNITATS COMUNITATS JUEVESJUEVESERENEREN

COMUNITATS JUDAIQUES COMUNITATS JUDAIQUES QUE ES VAN QUEDAR VAN QUEDAR A LES CIUTATS CONQUISTADES PELS CRISTIANS i que es VAN CONVERTIRCONVERTIR EN METGES, CONSELLERS, PRESTADORS, CIENTÍFICS i TRADUCTORS

COMUNITATS JUDAIQUES COMUNITATS JUDAIQUES QUE ES VAN QUEDAR VAN QUEDAR A LES CIUTATS CONQUISTADES PELS CRISTIANS i que es VAN CONVERTIRCONVERTIR EN METGES, CONSELLERS, PRESTADORS, CIENTÍFICS i TRADUCTORS

VIVIENVIVIEN EN BARRIS SEPARATS ANOMENATS ALJAMES o ALJAMES o JUERIESJUERIES, ON TENIEN SINAGOGESSINAGOGES o CENTRES D’ORACIÓ

EN BARRIS SEPARATS ANOMENATS ALJAMES o ALJAMES o JUERIESJUERIES, ON TENIEN SINAGOGESSINAGOGES o CENTRES D’ORACIÓ

PAGAVENPAGAVEN IMPOSTOS ESPECIALS i TENIEN AUTONOMIA ADMINISTRATIVA i JUDICIALPAGAVENPAGAVEN IMPOSTOS ESPECIALS i TENIEN AUTONOMIA ADMINISTRATIVA i JUDICIAL

ElsEls MOSSÀRABSMOSSÀRABSERENEREN

CRISTIANSCRISTIANS QUE ES VAN MANTINDRE FIDELS AL CRISTIANISME FIDELS AL CRISTIANISME DESPRÉS DE LA INVASIÓ MUSULMANACRISTIANSCRISTIANS QUE ES VAN MANTINDRE FIDELS AL CRISTIANISME FIDELS AL CRISTIANISME DESPRÉS DE LA INVASIÓ MUSULMANA

ELS ÀRABS ES VAN PERMETRE VAN PERMETRE PRACTICAR LA RELIGIÓ CRISTIANA i que VISQUERENVISQUEREN AMB LES SEUES PRÒPIES LLEIS , PERÒ A CANVIA CANVI, ELS VAN EXIGIR EL PAGAMENT D’UNS PAGAMENT D’UNS TRIBUTSTRIBUTS i que els SOMETERENSOMETEREN A LA SEUA AUTORITAT

VAN CREAR UN ESTIL DE CONSTRUCCIÓ PROPI, L’ART MOSSARÀBICMOSSARÀBIC

ELS ÀRABS ES VAN PERMETRE VAN PERMETRE PRACTICAR LA RELIGIÓ CRISTIANA i que VISQUERENVISQUEREN AMB LES SEUES PRÒPIES LLEIS , PERÒ A CANVIA CANVI, ELS VAN EXIGIR EL PAGAMENT D’UNS PAGAMENT D’UNS TRIBUTSTRIBUTS i que els SOMETERENSOMETEREN A LA SEUA AUTORITAT

VAN CREAR UN ESTIL DE CONSTRUCCIÓ PROPI, L’ART MOSSARÀBICMOSSARÀBIC

ElsEls MUDÈJARSMUDÈJARSERENEREN

- MUSULMANSMUSULMANS QUE VAN ROMANDRE EN ELS REGNES CONQUISTATS PELS REIS CRISTIANS, QUE ELS VAN PERMETRE MANTENIRMANTENIR: - LA SEUA RELIGIÓ, PERTINENCES, OFICIS- PERÒ TENIEN QUE PAGAR UNS TRIBUTS ESPECIALS i en MOLTS CASOS ES

VEIEN OBLIGATS A VIURE EN BARRIS APARTATS i AÏLLATS, les MORERIESMORERIES

- MUSULMANSMUSULMANS QUE VAN ROMANDRE EN ELS REGNES CONQUISTATS PELS REIS CRISTIANS, QUE ELS VAN PERMETRE MANTENIRMANTENIR: - LA SEUA RELIGIÓ, PERTINENCES, OFICIS- PERÒ TENIEN QUE PAGAR UNS TRIBUTS ESPECIALS i en MOLTS CASOS ES

VEIEN OBLIGATS A VIURE EN BARRIS APARTATS i AÏLLATS, les MORERIESMORERIES

- EL SEU - EL SEU NOMBRE VA SER ELEVAT NOMBRE VA SER ELEVAT i VA DONAR LLOC A i VA DONAR LLOC A UNA ENORME INFLLUÈNCIAUNA ENORME INFLLUÈNCIA, ,

VISIBLE VISIBLE EN PARAULES PARAULES QUE CONSERVA LA NOSTRA LLENGUA D’ORIGEN ÀRAB, COM TAMBÉ LES APORTACIONS a les TÈCNIQUES TÈCNIQUES DE REGADIU i MOLTS CONEIXEMENTS CONEIXEMENTS CIENTÍFICS i MÈDICS

- TAMBÉ VAN CREAR UN ESTIL DE CONSTRUCCIÓ PECULIAR, L’ART MUDEJARMUDEJAR

- EL SEU - EL SEU NOMBRE VA SER ELEVAT NOMBRE VA SER ELEVAT i VA DONAR LLOC A i VA DONAR LLOC A UNA ENORME INFLLUÈNCIAUNA ENORME INFLLUÈNCIA, ,

VISIBLE VISIBLE EN PARAULES PARAULES QUE CONSERVA LA NOSTRA LLENGUA D’ORIGEN ÀRAB, COM TAMBÉ LES APORTACIONS a les TÈCNIQUES TÈCNIQUES DE REGADIU i MOLTS CONEIXEMENTS CONEIXEMENTS CIENTÍFICS i MÈDICS

- TAMBÉ VAN CREAR UN ESTIL DE CONSTRUCCIÓ PECULIAR, L’ART MUDEJARMUDEJAR

PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA

1.1. TORNA a ESCRIURE TORNA a ESCRIURE AQUESTES FRASES AQUESTES FRASES CORREGINT-NECORREGINT-NE ELS ELS ERRORSERRORS:

1. AL LLARG DE L’EDAT MITJANA, A LA PENÍNSULA IBÈRICA VAN CONVIURE CULTURES, RELIGIONS i POBLES DIVERSOS: CRISTIANS, HINDÚS i JUEUS.

2. MOLTES DE LES OBRES FILOSÒFIQUES i CIENTÍFIQUES DELS AUTORS GRECS i LLATINS VAN ARRIBAR A EUROPA A TRAVÉS D’AL-ANDALUS, PERQUE HAVIEN ESTAT TRADUÏDES AL CASTELLÀ

3. L’INTERÉS DELS PAÏSOS EUROPEUS PER CONÉIXER LES OBRES CLÀSSIQUES VA FOMENTAR LA CREACIÓ A LA FRANÇA CRISTIANA D’ESCOLES DE TRADUCTORS

4. LES ESCOLES DE TRADUCTORS VAN SER UN VERITABLE PUNT DE TROBADA CULTURAL ENTRE ANGLESOS, FRANCS i GERMÀNICS, QUE TREBALLAVEN EN UN AMBIENT DE TOLERÀNCIA

5. LES COMUNITATS JUEVES HABITAVEN EN BARRIS SEPARATS, ANOMENATS ALJAMES o MORERIES

5. La PENÍNSULA IBÈRICA: TROBADA de CULTURESPENÍNSULA IBÈRICA: TROBADA de CULTURES

5. La PENÍNSULA IBÈRICA: TROBADA de CULTURESPENÍNSULA IBÈRICA: TROBADA de CULTURESQUESTIONS CLAUS QUESTIONS CLAUS --- PER LA

PROVA1. QUÈ i QUI, VAN CONVIURE AL LLARG DE L’EDAT MITJANA A LA PENÍNSULA IBÈRICA i QUE ES VA PRODUIR DE

RESULTA D’AQUESTA CONVIVÈNCIA?2. QUE i PER QUÈ, VAN FOMENTAR L’INTERÉS DELS PAÏSOS EUROPEUS PER CONEIXER LES OBRES FILOSÒFIQUES i

CIENTÍFIQUES DELS GRECS i LLATINS, QUE VAN SER AQUESTES ESCOLES, COM ES TREBALLAVA EN ELLES, QUE TRADUÏEN i QUINA FOU LA MÉS DESTACADA?

3. INDICA AL RESPECTE DE LA CULTURA DELS JUEUS, MOSSÀRABS i MUDÈJARS: JUEUS:

EN QUE ES VAN CONVERTIR, AL SER CONQUISTADES LES CIUTATS PELS CRISTIANS: LLOC ON VIVIEN i NOM: CENTRE D’ORACIÓ: ASPECTES EN QUE TENIEN AUTONOMIA:

MOSSÀRABS: QUI EREN: EXIGÈNGIES PER PODER MANTINDRE LES SEUES PRÒPIS LLEIS: ESTIL ARTISTIC QUE VAN DESENVOLUPAR i QUE MESCLAVA EL MATEIX:

MUDÈJARS: QUI EREN: QUE ELS VAN PERMETRE ELS MONARQUES: A QUE ESTAVEN SOTMESOS: QUE CONSERVEM D’ELLS: APORTACIONS DE L’ART MUDÈJAR:

TEMATEMA 44: La FORMACIÓ i EXPANSIÓ dels REGNES PENINSULARSLa FORMACIÓ i EXPANSIÓ dels REGNES PENINSULARSACTIVITATS FINALS ACTIVITATS FINALS A REALITZAR, PER VALORAR i PREPARAR LA

PROVA i ENTREGAR EL DIA DE LA PROVA:

DEL PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES, DE LES

PÀGINES 7474 i 7575, EFECTUAR:

L’ACTIVITAT 1: COMPLETA el MAPA CONCEPTUAL

L’ACTIVITAT 3: DEFINEIX CONCEPTESL’ACTIVITAT 4: TREBALLA el MAPAL’ACTIVITAT 5: IDENTIFICA PERSONATGESL’ACTIVITAT 8: REFLEXIONA i ARGUMENTA