2
Cròniques de la superfície CAPÍTOL 3 U N D O L Ç P E T Ó D E M O R T La sang em vull a les venes com foc que em dona vida, gràcies a ell sé que puc aconseguir el meu propòsit. Després de saltar caic malament i rodolo pel terra clavant - me algunes presó. En són cinc tal i com ha dit la Leira: la Shayla, la Lia, la Keyr a, en Jinn i la Nikra . - - li els ulls verd s que espurnegen p lens de vida. Puc veure - hi els diversos sentiments que la cremen per dins. - Seràs carallot! El pròxim cop deixaré que moris! - Giro el cap per no mirar - li - a la cara! Això no és cap joc! Intento buscar alguna cosa per dir quan dues persones més aterren al costat - La mare que us va fer! Però què feu?- respira fons i es gira cap al túnel. Els seus ulls recorren ràpidament tota la superfície.- Calculo uns... - Tres minuts per part de la malmesa, sis en les altres. - Respon en Will amb la seva mirada gèlida. Seria estúpid si digués que jo ho hauria pogut calcular. No puc ni imaginar- me com ho ha fet , ha aconseguit que el pànic entre els presos quedi reduït a un simple malestar. Ara que tothom té el ca en van traient a poc a poc les feixugues pedres fins a fer el forat més alt. N o hi ha un bon angle de sortida; és massa alt. - Shayla vine, de pressa! - La noia es posa al cap davant tal manera que pugui albirar el fora t . - ho però el seu braç no és prou llarg. Rellisca i quan està a punt de caure una mà després en Ka dins el nostre pit. D - se cap als aquí engrapo un del s braços que sobresurt i porto fins al meu costat a la Lia. Es sent àcid; no vull pensar en què pot passar quan rebentin l e s de gas , no serà una bona mescla. En Kai agafa a la Nikra i també estès per gran part del terra. - Qui queda? - Pregunta en Ka i mirant - los a ells. PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com

Capítol 3: Un dolç petó de mort

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Capítol 3: Un dolç petó de mort

Cròniques de la superfície

CAPÍTOL 3

UN DOLÇ PETÓ DE MORT

La sang em vull a les venes com foc que em dona vida, gràcies a ell sé que puc aconseguir el meu propòsit. Després de saltar caic malament i rodolo pel terra clavant-me algunes

presó. En són cinc tal i com ha dit la Leira: la Shayla, la Lia, la Keyra, en Jinn i la Nikra. -

-li els ulls verds que espurnegen plens de vida. Puc veure-hi els diversos sentiments que la cremen per dins.

- Seràs carallot! El pròxim cop deixaré que moris!- Giro el cap per no mirar-li -

a la cara! Això no és cap joc! Intento buscar alguna cosa per dir quan dues persones més aterren al costat

- La mare que us va fer! Però què feu?-

respira fons i es gira cap al túnel. Els seus ulls recorren ràpidament tota la superfície.- Calculo uns...

- Tres minuts per part de la malmesa, sis en les altres.- Respon en Will amb la seva mirada gèlida.

Seria estúpid si digués que jo ho hauria pogut calcular. No puc ni imaginar-me com ho ha fet, ha aconseguit que el pànic entre els presos quedi reduït a un simple malestar. Ara que tothom té el caen van traient a poc a poc les feixugues pedres fins a fer el forat més alt. N o hi ha un bon angle de sortida; és massa alt.

- Shayla vine, de pressa!- La noia es posa al cap davant tal manera que pugui albirar el forat.

-

ho però el seu braç no és prou llarg. Rellisca i quan està a punt de caure una mà

després en Kadins el nostre pit. D -se cap als

aquí engrapo un dels braços que sobresurt i porto fins al meu costat a la Lia. Es sent

àcid; no vull pensar en què pot passar quan rebentin les de gas, no serà una bona mescla. En Kai agafa a la Nikra i també

estès per gran part del terra. - Qui queda?- Pregunta en Kai mirant-los a ells.

PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com

Page 2: Capítol 3: Un dolç petó de mort

Cròniques de la superfície

- -los des de baix no teníem més superfície de maniobra.- seus ulls clars.

Abans que en Will pugui aturar-lo en Kaercera és

just a sobre seu. En Ka -li alguna cosa Kai engrapa amb delicadesa a la

a agafar-

però no veig en Jinn per enlloc. La noia es debat entre els braços dels militars per tornar a entrar però la tenen ben subjecte. En les meves orelles tan sols sento els crits de la noia.

- Jinn! Jinn!- Finalment es sent una última explosió més gran que les altres i de

- Gas! Gas! Evacueu-los! Tothom fora!- cintura i em treu de prop del forat.

re

descansarà en Jinn per sempre més. Per sempre més...

PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com