Evoluciogeologicaportssegonsllibrepellicer

ACTIVITATS PRÈVIES SETMANA CULTURAL 2010 abcdefghijkijabcdefghijkijabcdefghijkijabcdefghijkijkkkk

PELLICER OLLÉS, V. Contalles Del Port. Col. El Tinter-14. Cossetània Edicions.



● A mesura que vagis llegint has d’omplir aquesta taula, ens servirà de guia per poder realitzar un mural sobre l’Origen i formació dels Ports.

Era

Períodes Cronologia

(Milions d’anys) Canvis a l’estructura de la Terra Formació dels Po rts

Precambrià

Cambrià

Ordovicià

Silurià

Devonià

Carbonífer

Primària o

Paleozoica

Permià

Triàsic

Juràssic Secundària

o Mesozoica

Cretàcic

Terciari

Terciària o Cenozoica

Quaternari



1- Què és la Geologia? Marca la resposta correcta.

□ La ciència que estudia l’ésser humà. □ La ciència que es dedica exclusivament a l’estudi dels Ports. □ La ciència que estudia la Terra, la seua història i els processos que li han donat forma. □ La ciència que estudia la història.

Si tens dubtes clica a les següents adreces, trobaràs la solució. http://ca.wikipedia.org/wiki/Geologia http://ca.wikipedia.org/wiki/Geologia#Geologia_hist.C3.B2rica

2- La història del Port és tan antiga com la història del planeta ...................... es pot remuntar a uns .......................................... d’anys. Era l’era ...................................

3- Digues si és Veritat (V) o Mentida (M):

__ La història de la terra es pot veure a les roques que configuren el paisatge. __ Podem estar segurs de tot el que ha passat en la història de l’evolució de la Terra. __ Enterrades a quilòmetres sota els nostres peus tenim roques anteriors a fa uns 250 milions d’anys.

4- Creus què els volcans i els terratrèmols són manifestacions de la dinàmica interna de la Terra? Justifica la resposta.

(Cinc cèntims d’història natural del Port) Aquest llibre tracta d’històries contades per homes del Port. Inventades o viscudes, són històries que tenen un marc gemarc gemarc gemarc geogràficogràficogràficogràfic. El propi Port té una història. Una història tan llarga com la de la pròpia Terra, i, com aquesta, es pot remuntar a uns 4.500 milions d’anys: la història geològicahistòria geològicahistòria geològicahistòria geològica del Port. Aquesta història es llegeix a les roques que configuren el paisatge, en la seva natura, les formes i les cicatrius que presenten. Senyals i estructures que revelen la seqüència en el temps dels esdeveniments geològics.esdeveniments geològics.esdeveniments geològics.esdeveniments geològics. Ocorre, però, que el què no està a l’abast no ho podem llegir i és així que els esdeveniments anteriors a ara fa uns 250 milions d’anys resten escrits en roques enterrades a quilòmetres sota els nostres peus. L’únic reflex que resta dels temps més remots és el de les cicatrius mal soldades, que ens mostren febleses que han permès fer jugar blocs sencers de la crosta de la Terra ara elevant-se, enfonsant-se, estirant-se o arronsant-se segons els avatars de la complexa dinàmica interna de la Terra.



Abans del començament del triàsic,triàsic,triàsic,triàsic, període de temps que transcorre entre fa aproximadament 250 i 200 milions d'anys,250 i 200 milions d'anys,250 i 200 milions d'anys,250 i 200 milions d'anys, un gran continent agrupava totes les terres emergides. Aproximadament al mig d'aquesta Pangea (Pan = tota, Gea = la terra) hi podríem trobar les roques que subjauen sota el Port. El clima era molt àrid i l’erosió allisava el relleu. Al triàsic les forces internes de la Terra començaren a estirar, a aprimar l'escorça i a trencar-la per la part de llevant. Es formà un escot que s’endinsava en la Pangea: era la mar Tetis. L'acció dels rius que corrien cap aquell mar deixaren terres, arenes i còdols que després es transformarien en arenisques i conglomerats de color roig. Si els volem veure ens haurem d'atansar a Benifallet perquè, al Port, les barrancades, encara no les han descolgades, i és que les forces de dins la Terra continuaren estirant i el mar envaí la zona, i s'hi van dipositar sediments marins que es transformarien en calcàries. Al triàsic se succeïren dues retirades i dos nous avenços del mar Tetis, i s'acumularen alternativament terres argiloses de color roig i noves calcàries. Aquests materials ja els podem trobar al Port, en especial a les valls d'Alfara i de Paüls i al barranc de la Galera. Tant d'estirament i d'aprimament de l'escorça féu possible que tinguessin lloc processos volcànics i que en alguns temps del triàsic alguns petits dinosaures de la regió poguessin contemplar l'imponent perfil d'un volcà. Avui nosaltres només podem contemplar-ne les restes en forma de roques negres i cendres roginoses.



5- El període del Triàsic transcorre entre:

- Fa 4.600 fins ara. - Entre 250 i 200 milions d’anys enrere. - Al començament del segle XX. - Al mig del continent anomentat Pangea.

6- Digues si és Veritat (V) o Mentida (M):

__ Totes les terres emergides estaven agrupades en un sol continent

durant el Triàsic.

__ Les roques que subjauen sota el Port les podríem trobar al mig del

gran continent anomenat Pangea.

__ Durant el Triàsic al Port haguéssim pogut trobar algun volcà.

__ Avui no podem trobar cap resta del període triàsic als Ports.

7- Completa:

Avui podem contemplar restes del Triàsic en forma de ....................

...................... i ......................... ........................... .

8- Terra emergida significa: (Marca amb una X la resposta correcta)

□Terra per sota del nivell del mar.

□Terra per damunt del nivell del mar.

□Terra a punt de sobresortir del mar.

9- Pangea significa: (Marca amb una X la resposta o respostes correctes)

□El nom de l’únic continent que agrupava totes les terres emergides de la Terra.

□El nom del lloc on van sorgir els Ports.

□El nom de l’únic continent que havia al Triàsic i que agrupava totes les terres submergides.

□ Agrupació de tots els continents en un de sol.



10- A quina era pertany el període Juràssic? ___________________________________________________

11- La majoria de les roques del Port es van formar a partir de

sediments _______________ acumulats en plena era dels

_______________ , al _______________ .

12- Completa:Completa:Completa:Completa:

A l’iniciar-se _____________ _____________ _____________ _____________ ara fa uns ________________________milions d'anys,milions d'anys,milions d'anys,milions d'anys, començava a

obrir-se el golf de Biscaia i el conjunt que correspondria aproximadament a

La majoria de les roques del Port es van formar a partir de sediments marins acumulats ja en plena era dels dinosaures, al juràssicjuràssicjuràssicjuràssic.... En aquesta època el mar arribava a la zona tant aviat per llevant com pel sud i ponent, ja que les forces internes de la Terra havien continuat estirant i esquinçant aquella Pangea per obrir l’oceà Atlàntic. Amb tant de mar no és d'estranyar que els sediments que donarien lloc a calcàries fossin els que dominen. A l’iniciar-se el el el el cretàciccretàciccretàciccretàcic, ara fa uns 140 140 140 140 milions d'anys,milions d'anys,milions d'anys,milions d'anys, començava a obrir-se el golf de Biscaia i el conjunt que correspondria aproximadament a la Península girava al revés de les agulles del rellotge. Aquesta empenta permeté emergir, entre altres, la regió que correspon al Port. Això comportà que per un temps curt, d'uns quants milions d'anys, hi creixessin boscos i s'hi desenvolupessin rius. Les arenes d'aquests rius les podem trobar al Montsagre i a la font de la Llagosta. Part d'aquells boscos donaren lloc al carbó que s'extreia de la mina Maruja. Posteriorment el mar tornà a envair la zona amb algunes interrupcions fins que al final emergí totalment.



la Península girava al revés de les agulles del rellotge. Aquesta empenta

permeté ____________, entre altres, la regió que correspon__________.

Això comportà que per un temps ________, d'uns quants milions d'anys, hi

creixessin ___________i s'hi desenvolupessin ___________. Aquells

boscos varen donar ____________ que s’extreia de la mina ____________ .

Finalment, el ____________ tornà a envair els Ports.



Des del començament del terciariterciariterciariterciari (des de (des de (des de (des de fa uns 60 milions d'anys),fa uns 60 milions d'anys),fa uns 60 milions d'anys),fa uns 60 milions d'anys), el Port sobreeixia, molt més extens que avui dia, comprimit per forces que afectaven tota la zona i que arronsaven les parts de l'escorça que més s'havien estirat durant la major part de l'era dels dinosaures. Al comprimir-se s'anaren elevant els Pirineus, les serralades costaneres catalanes i la serralada Ibèrica. Quasi a la cruïlla d'aquestes dues darreres, hi trobem el Port. Les roques que el constitueixen, abans predominantment disposades en capes horitzontals, alhora que s'aixecaven es doblegaren, s'esquerdaren i se sobreposaren uns segments allargassats sobre altres. Plecs i falles es disposen majoritàriament en una orientació de sud-est a nord-oest, la direcció de la serra de l'Espina i de les valls de Paüls i d'Alfara. Aquestes darreres ocuparen el lloc de plecs de geometria inversa al relleu. i és que, al corbar-se cap amunt, els gruixos de roca calcària s'esquerdaren per la seva cresta i, imparable, l'acció erosiva de l'aigua treballà aprofundint les esquerdes i acabant per esculpir una vall en el lloc del plec. Aquesta mateixa imparable activitat erosiva anà actuant sobre tot el Port, acumulant els al�luvions en les conques deprimides del seu voltant com era la mar que ocupava l'actual depressió de l'Ebre. Els processos geològics són impacients i no esperen que acabi l'anterior; és per això que els materials acumulats en forma de conglomerats en alguns punts foren empesos fins a posar-se gairebé verticals, tal com els veiem a Sant Salvador d'Horta i a Prat de Comte.



Després de la tempesta ve la calma, i després de la compressió va tenir lloc la relaxació dels esforços, la qual cosa comportà que unes àrees tendissin a anar-se enfonsant i unes altres no tant. Entre aquestes últimes tenim el Port, la serra del Montsià i la serra del Boix; entre les altres, les que s'enfonsaren més, la Fossa de Tortosa. L’anterior història geològica ha conduït a les característiques del relleu, on es desenvolupen les històries narrades en aquest llibre. Un relleu dur, feréstec i complex. L'erosió ha pogut esculpir valls i barrancs al llarg de la direcció estructural SE-NW, com les valls ja mencionades de Paüls i Alfara, però també com les valls d'Uixó o la de Carlares, o els barrancs dels Cirers, de la Carrasca, de Capatx, de la Vall Figuera o el de la Fou. L'erosió també ha pogut dibuixar barrancs cap a la plana al�luvial del W- SW com els barrancs de la Galera, de Cova del Garrofer, de Lloret, de Covalta, de la Vall del Pastor, de Farrúbio, de la Vall Cervera o el barranc del Llop; tots ells, a excepció del de la Fou, per tributar les seves aigües directament al riu Ebre. Cap al NW, part de les vies de drenatge es mereixen la categoria de rius, com el Matarranya, l'Ulldemó, l'Algars, de les Valls o el dels Estrets. La natura de les roques del país, més propenses a fracturar-se que a doblegar-se, ha fet que valls i barrancs voregin àrees elevades relativament planes: les moles i moletes que s'escampen per tot el Port i n'omplen la toponímia. Quan les vertents dibuixen vèrtexs més arrodonits, tenim les penyes i les tosses, i, finalment, també podem trobar al Port puntes i pics, com la punta Serena i el pic de l'Aigua. La natura de la roca calcària, que predomina al Port, fa que deixi escolar l'aigua per les esquerdes amb facilitat i que sorgeixi per les innombrables fonts i ullals. Però la seva poca porositat fa que la retingui en poca quantitat i, per tant, que les fonts i, especialment, els ullals siguin de cabal molt inconstant. El Port podria ser fins i tot sec, donat que a la regió en què es troba la pluviometria no és molt generosa. Tot i això, en estar aixecat a plom sobre les planes que l'envolten, captura l'aigua que li ve dels escassos temporals de llevant. El barranc de la Fou se'n beneficia especialment i ostenta la màxima pluviositat. No obstant això, el Port potser obté l'aportació més fidel i constant d'aigua del nord-oest, d'on vénen normalment els fronts i d'on bufa majoritàriament el vent, gràcies precisament a la seva disposició estructural SW-NE, a través d'aquella direcció. Aquells vents, quasi exhaurits d'humitat, la condensen en veure's obligats a pujar a les altures més frescals del Port per formar, si més no, boires que humitegen les parts més elevades, a canvi, però, d'escalfar i eixugar la vessant de sotavent.



13131313---- Digues tres adjectius que descriuen el relleu dels Ports:

14141414---- Quin fenomen ha esculpit barrancs i valls?

15151515---- Enumera 3 barrancs i 3 rius dels Ports.

16161616---- Quina roca predomina al Port? Quina característica principal té?

17171717---- Com és que tot i la seua situació el Port no és un territori sec?

Raona la resposta.

SI VOLS SABER MÉS COSES sobre la formacio de la Terra: http://docs.google.com/present/view?id=dhgdszng_887f254ntft

Education

Evoluciogeologicaportssegonsllibrepellicer