Factors abiòtics:

Biologia 2n batxillerat

2015

INS Canigó

La temperatura

• Temperatura màxima superficial terrestre: +60⁰C.

• Temperatura mínima superficial terrestre: -88,3⁰C.

• A l’aigua les temperatures no son tant extremes ja que li costamolt escalfar-se i refredar-se. Quan es forma una capa de gela la superfície aquesta fa d'aïllant tèrmic.

• L’origen dels danys produïts pel fred són la destrucció deteixits a causa dels cristalls de gel que s’hi formen i els danysproduïts per calor són causats per la desnaturalització de lesproteïnes (45⁰C).

• Les plantes resisteixen més les temperatures extremes.

Estratègies per mantenir la temperatura

• Animals homeoterms (capaços de mantenir la Tª corporal

constant): suporten el fred perquè s'aïllen mitjançant el pèl, plomes

o greix (en els mamífers marins). Alguns emigren a zones més

càlides quan arriba l’hivern i davant la calor tenen hàbits

crepusculars. Uns exemples serien:

Amb pèl Amb plomes Amb greix

• Animals poiquiloterms (no poden mantenir temperatura constant):

s’allunyen del fred amagant-se sota terra o en refugis i reduint el

metabolisme tant com poden (dormint o hivernant). Davant la calor

també tenen hàbits crepusculars o nocturns. Ex:

Refuigi sota la closcaRefugi sota la terra o pedres

LA LLUM

Influeix distribució dels éssers vius.

Distribució estratificada en les plantes terrestres, en les selves o

boscos tropicals.

LA LLUM• Adaptacions de les plantes:• Plantes fotòfiles: zones sol.

• Plantes esciòfiles: viuen a l’ombra

• Fototropismes: plantes creixementsorientats cap a la llum.

• Distribució en 5 estrats:• Estrat arbori, estrat arbustiu, estrat

herbaci, estrat muscínic i estrat edàfic.

• Organismes fotosintètics aquàtics:estrat fòtic (superficial il·luminat), estratafòtic (a les fosques).

O. F. A

Estrat fòtic

Fitoplàcton (zona pelàgica)

Horitzons d’algues (zona

bentònica)

Estrat afòticNo existeixen

éssers fotosintètics

Adaptacions dels animals• La coloració dels animals ve determinada per la llum del medi on es troben.

Tipus de coloració

C. CRÍPTICA Confon l’animal amb el medi

C. APOSEMÀTICA D’avís

C. MIMÈTICAColors perillosos

però animal inofensiu.

Bioluminiscència

• Capacitat dels animals per produir llum en zones fosques.

• Per desorientar els depredadors, atraure preses, etc.

• Animals carnívors adaptació vida sense llum cecsmancats de pigments protectors pell.

Fotoperíode

• Realització de determinats processos segons la durada del dia i la nit.

Animals: diürns, nocturns i crepusculars

• Si és anual, determina el moment de la migració, de la muda, de la floració de determinades plantes, etc.

La humitat

La humitat de l’aire

La humitat és el vapor que hi ha a l’aire

atmosfèric.

Humitat absoluta: quantitat

total de vapor d’aigua que hi

ha a l’aire (g/m³).

Humitat relativa: relació

entre la humitat absoluta i la

màxima humitat possible en

les mateixes condicions de

pressió i temperatura (%).

Adaptació animal

- Tenir un tegument impermeable.

- Tenir estructures que retenen l’aire i

mantenen l’humitat.

- Produir secrecions mucoses que

mantenen la pell humida.

- Tenir l’aparell respiratori a l’interior del cos.

- Fecundació interna (vivípara), o externa (ovípara).

Adaptació animal

- Hàbits especials.

- Adaptació del cicle biològic a l’estació de secà.

- Capacitat de beure aigua del mar.

Adaptació animal

Característiques:

• Arrels molt llargues.

• Fulles amb epidermis molt cutinitzades i ambpocs estomes.

• Pilositat abundant capaç de retenir aire i mantenir una microatmosfera humida.

• Tiges i fulles suculentes on s’emmagatzema una gran quantitat d’aigua de reserva.

• Fecundació a través de pol·len.

• Formació de llavors.

Adaptació de les plantes

- Hidròfits. - Xeròfits.

- Higròfits. - Mesòfits.

Adaptació de les plantes

LA PRESSIÓ

• És la força per unitat de superfície que exerceix el pes de l’aire.

• A mesura que augmenta l’altura la pressió i l’oxigen disminueixen.

• A 6000m sobre el nivell del mar, la pressió és de 380 mm Hg, i per tant, la parcial és de només 80 mm Hg.

• La pressió hidrostàtica és la força per unitat de superfície que exerceix l’aigua.

Adaptacions a la pressió

• A grans altituds sobre el nivell del mar, la pressióparcial d’oxigen és molt baixa. En els animals que viuen en aquestes condicions, com les llames delsAndes, molts ocells o els animals aquàtics dels rius i llacs d’altes muntanyes, etc. hi ha adaptacions comara la presencia d’hemoglobines especials amb mésafinitat per l’oxigen.

• Entre les adaptacions a la pressió hidrostàtica hi ha la bufeta natatòria que tenen molts peixos. Elspeixos dels fons abissals són plans i no tenencavitats internes amb aire.

LA SALINITAT

És la concentració de sals minerals dissoltes. • A l’aigua del mar la mitjana és d’uns 35 g/l.

• A l’aigua dolça pot ser de tan sols 0,5 g/l.

Quan es produeix l’osmosi podem trobar 3 tipus d’organismes:

Poiquilosmòtics Si varia la salinitat del medi també varia la del seu medi intern, si supera l’interval de tolerància moren. (Algues i major part d’invertebrats). ORGANISMES ESTENOHALINS.

Homeosmòtics poc eficaços Aquests organismes tenen adaptacions per regular la salinitat interna, com no solen ser gaire eficaçes la major part són organismes ESTENOHALINS. (La majoria de peixos).

Homeosmòtics eficaços Suporten grans canvis de salinitat, com ara els que comporta el pas de l’aigua dolça a l’aigua del mar. (anguila, salmó, gamba…)ESPÈCIES EURIHALINES.

ELS CORRENTS DEL MEDI

• Són els moviments que presenten l’aigua i l’aire.

• Provoquen adaptacions especials als éssers vius i influeixen en

la seva distribució espacial.CORRENTS AERIS CORRENTS MARINS

Aprofitats per:-Migracions (ocells i insectes)-Dispersió del pol·len o llavors (plantes)

Principals adaptacions als vents forts: -Escurçament de les ales d’alguns insectes i la mida petita d’algunes plantes.

Aprofitats per:-Migracions (peixos, cetacis…)Principals adaptacions al moviment del mar quan xoca amb la costa:-Adherències al substrat.-Excavacions a les roques.-Amagar-se a les esquerdes.Principals adaptacions al moviment dels rius:-Forma plana de nombroses larves d’insectes.-Refugiar-se sota les pedres.-Fer un estoig de pedretes.-Tenir ventoses.