GUILLEM D’OCKHAM I GUILLEM D’OCKHAM I NICOLAU MAQUIAVELNICOLAU MAQUIAVEL

Clàudia codinaClàudia codinaCarla CofiñoCarla CofiñoCarla Mössinger Carla Mössinger Cristina GranéCristina Grané

ÍNDEXÍNDEX1.1. Fris cronològic historia de la filosofia.Fris cronològic historia de la filosofia.2.2. Mapa conceptual de Guillem d’Ockham.Mapa conceptual de Guillem d’Ockham.3.3. Mapa conceptual de Maquiavel.Mapa conceptual de Maquiavel.4.4. Introducció: context històric.Introducció: context històric.5.5. Biografia de Guillem d’Ockham.Biografia de Guillem d’Ockham.6.6. Biografia de Maquiavel.Biografia de Maquiavel.7.7. Pensament de Maquiavel: el Maquiavel·lisme.Pensament de Maquiavel: el Maquiavel·lisme.

7.1.7.1. L’antropologia de l’home segons MaquiavelL’antropologia de l’home segons Maquiavel7.2.7.2. El model romà El model romà7.3.7.3. La corrupció: un problema La corrupció: un problema7.47.4.. El Príncep: una solució El Príncep: una solució7.5.7.5. Obres principals de Maquiavel Obres principals de Maquiavel

8.8. Pensament de Guillem d’Ockham. Pensament de Guillem d’Ockham.8.1.8.1. Pensament filosòfic Pensament filosòfic8.2.8.2. Criticisme Criticisme8.3.8.3. La crítica a la Metafísica La crítica a la Metafísica8.4.8.4. El nominalisme El nominalisme8.5.8.5. Coneixement intuïtiu. Coneixement abstractiu Coneixement intuïtiu. Coneixement abstractiu8.6.8.6. Religió Religió

1. Fris cronològic historia de la filosofia1. Fris cronològic historia de la filosofia

En aquest fris podem veure l’evolució que ha tingut la En aquest fris podem veure l’evolució que ha tingut la filosofia al llarg de la història:filosofia al llarg de la història:

2. Mapa conceptual de Guillem d’Ockham2. Mapa conceptual de Guillem d’Ockham

En aquest esquema veiem les idees principals dels En aquest esquema veiem les idees principals dels pensaments de Guillem d’Ockham.pensaments de Guillem d’Ockham.

3. Mapa conceptual de Maquiavel3. Mapa conceptual de Maquiavel

En aquest esquema veiem les idees principals dels En aquest esquema veiem les idees principals dels pensaments de Nicolau Maquiavel.pensaments de Nicolau Maquiavel.

4. Introducció: context històric4. Introducció: context històric

Per començar situarem els dos filòsofs treballats en els Per començar situarem els dos filòsofs treballats en els seus contexts històrics:seus contexts històrics:

Guillem d’Ockham Escola franciscana de Guillem d’Ockham Escola franciscana de l’Escolástica tardanal’Escolástica tardana S. XIV S. XIV

Renovació social, política i Renovació social, política i filosófica filosófica

El El nominalisme de Guillem nominalisme de Guillem d'Occam resulten d'una d'Occam resulten d'una

modernitat sorprenentmodernitat sorprenent Problemes entre el poder civil i Problemes entre el poder civil i el poder religiós el poder religiós

Nicolau Maquiavel Iniciador de la teoria política Nicolau Maquiavel Iniciador de la teoria política moderna moderna

Es basa en el naturalisme Es basa en el naturalisme humanista humanista

Estudi dels mecanismes de Estudi dels mecanismes de poder dels “prínceps” de l’època poder dels “prínceps” de l’època

Estudi de la realitat de la èpocaEstudi de la realitat de la època

5. Biografia de Guillem d’Occam5. Biografia de Guillem d’Occam

Va néixer a Surrey el 1298.Va néixer a Surrey el 1298. Filòsof i teòleg franciscà Filòsof i teòleg franciscà anglès.anglès. El seu objectiu era crear unEl seu objectiu era crear un Estat fort per unificar tots els Estat fort per unificar tots els estats d’itàlia.estats d’itàlia. Representant del Representant del nominalisme.nominalisme. Va ser acusat d’heterodòxia.Va ser acusat d’heterodòxia. El Papa Joan XXII l’excomulgà.El Papa Joan XXII l’excomulgà. Va morir a Munich el 1349.Va morir a Munich el 1349.

6. Biografia de Nicolau Maquiavel6. Biografia de Nicolau Maquiavel

Va néixer a Florència el 1469.Va néixer a Florència el 1469. Entre 1494 i 1512 va estar a Entre 1494 i 1512 va estar a càrrec d'una oficina pública.càrrec d'una oficina pública. Les seves activitats diplomàtiquesLes seves activitats diplomàtiques fan desenvolupar el seu pensamentfan desenvolupar el seu pensament polític.polític. El seu objectiu era preservar la El seu objectiu era preservar la sobirania de Florència.sobirania de Florència. El 1512 va ser empressonat i després exiliat.El 1512 va ser empressonat i després exiliat. En llibertat es va dedicar a escriureEn llibertat es va dedicar a escriure El 1526 va tornar a ocupar un càrrec important.El 1526 va tornar a ocupar un càrrec important. Va morir el 1527 a Florència.Va morir el 1527 a Florència.

7. Pensament de Maquiavel: el 7. Pensament de Maquiavel: el Maquiavel·lismeMaquiavel·lisme

La base del Maquiavel·lisme és la sevaLa base del Maquiavel·lisme és la seva teoria política segons la qual el fi justifica teoria política segons la qual el fi justifica els mitjans.els mitjans. Inicia el pensament polític laic.Inicia el pensament polític laic. Va en contra de les teologies polítiques.Va en contra de les teologies polítiques. Inicia la teoria del realisme polític: obtenirInicia la teoria del realisme polític: obtenir un Estat de dret i els drets de l’home.un Estat de dret i els drets de l’home. Cercar la veritat mitjançant l’experiènciaCercar la veritat mitjançant l’experiència acompanyada de l’observació.acompanyada de l’observació. La virtut és la capacitat política queLa virtut és la capacitat política que permet comprendre la realitat d’una manera permet comprendre la realitat d’una manera objectiva.objectiva.

7.1. L’antropologia de l’home segons 7.1. L’antropologia de l’home segons MaquiavelMaquiavel

L'home i la política estan L'home i la política estan estretament relacionats.estretament relacionats. els humans tendeixen a buscarels humans tendeixen a buscar la tranquil·litat i el repòs.la tranquil·litat i el repòs. La ciutat es divideix en dos: els La ciutat es divideix en dos: els qui tenen i els qui no tenen.qui tenen i els qui no tenen. La religó no pot intervenir en laLa religó no pot intervenir en la naturales humana immutable.naturales humana immutable. el maquiavel·lisme no és una doctrina de la tirania, el maquiavel·lisme no és una doctrina de la tirania,

sinó una idea de la governació de l’home que no sinó una idea de la governació de l’home que no idealitza la identitat humana.idealitza la identitat humana.

7.2. El model romà7.2. El model romà Roma com a model d’Estat:Roma com a model d’Estat:

3.3. Roma és un Imperi que s’ha estès arreu del món, però assumint Roma és un Imperi que s’ha estès arreu del món, però assumint i adaptant a noves situacions l’esquema inicial republicà.i adaptant a noves situacions l’esquema inicial republicà.

4.4. Roma aconseguí el seu triomf per les armes, però no el va Roma aconseguí el seu triomf per les armes, però no el va mantenir militarment, sinó per extensió de la cultura i dotant de mantenir militarment, sinó per extensió de la cultura i dotant de seguretat i confiança als seus administrats.seguretat i confiança als seus administrats.

5.5. El poder de Roma es basava en què la plebs de la ciutat era forta, El poder de Roma es basava en què la plebs de la ciutat era forta, estava organitzada, i tenia laestava organitzada, i tenia la

seva pròpia concepció dels seva pròpia concepció dels interessos personals, que nointeressos personals, que no coincidien amb els del Senatcoincidien amb els del Senat

romà.romà.

7.3. La corrupció: un problema7.3. La corrupció: un problema

la corrupció no només és l’ús de la mentida o de la corrupció no només és l’ús de la mentida o de l’engany, també és tot allò que ja no resulta adient o l’engany, també és tot allò que ja no resulta adient o convenient per a governar, per això és un mal que convenient per a governar, per això és un mal que afecta a totes les repúbliques.afecta a totes les repúbliques.

7.4. El Príncep: una solució7.4. El Príncep: una solució

el Príncep maquivelià es distingeixen dos principis el Príncep maquivelià es distingeixen dos principis contradictoris que determinen la tasca del polític, són:contradictoris que determinen la tasca del polític, són:

1. Fortuna: ambició i voler insaciable, però a primera 1. Fortuna: ambició i voler insaciable, però a primera vista també és l’atzar, l’imprevist, l’aliè a càlcul.vista també és l’atzar, l’imprevist, l’aliè a càlcul.2. Virtù: capacitat política i 2. Virtù: capacitat política i

conseqüència d’una anàlisi conseqüència d’una anàlisi objectiva de la situació, queobjectiva de la situació, que uneix força i intel·ligència.uneix força i intel·ligència.

7.5. Obres principals de Maquiavel7.5. Obres principals de Maquiavel

Les Decennals,Les Decennals, 1509. 1509. Discurs sobre la primera dècada de Tito LiviDiscurs sobre la primera dècada de Tito Livi, 1513-1521., 1513-1521. Històries florentinesHistòries florentines, 1521-1525., 1521-1525. L'art de la guerraL'art de la guerra, 1521., 1521. La mandràgoraLa mandràgora (important obra teatral). (important obra teatral). Belfagor arxidiable,Belfagor arxidiable, 1549 1549

(novel·la satírica pòstuma).(novel·la satírica pòstuma). El Píincipe,El Píincipe, Alianza, Madrid 1981. Alianza, Madrid 1981.

8. Pensament de Guillem d’Ockham8. Pensament de Guillem d’Ockham

8.1. Pensament filosòfic8.1. Pensament filosòfic

El pensament de Guillem d’Ockham es basa en El pensament de Guillem d’Ockham es basa en diferents conceptes: el Criticisme, la raó i la fe, el diferents conceptes: el Criticisme, la raó i la fe, el nominalisme, entre d’altres.nominalisme, entre d’altres.

8.2. Criticisme8.2. Criticisme

Es basava en la raó i en estar al marge de la fe. La raó Es basava en la raó i en estar al marge de la fe. La raó i la filosofia són autònomes, aquesta idea va ser i la filosofia són autònomes, aquesta idea va ser acceptada i compartida per més gent.acceptada i compartida per més gent.

8.3. La crítica a la Metafísica8.3. La crítica a la Metafísica

Proposa admetre com a evident no només allò que és Proposa admetre com a evident no només allò que és experimentat directament, sinó també tot allò que experimentat directament, sinó també tot allò que deduïm d’una experiència viscuda.deduïm d’una experiència viscuda.

8.4. El nominalisme8.4. El nominalisme

El nominalisme és la teoria que nega l’existència dels El nominalisme és la teoria que nega l’existència dels conceptes universals, és a dir, no existeixen conceptes conceptes universals, és a dir, no existeixen conceptes universals sinó que només existeixen noms universals.universals sinó que només existeixen noms universals.

8.5. Coneixement intuïtiu. 8.5. Coneixement intuïtiu. Coneixement abstractiuConeixement abstractiu

Una realitat individual està allà: els sentits ho Una realitat individual està allà: els sentits ho perceben i l’enteniment és el coneixement directe, perceben i l’enteniment és el coneixement directe, immediat.immediat.

8.6. Religió8.6. Religió

Guillem D’Ockham posa en dubte, tot i que és creient, Guillem D’Ockham posa en dubte, tot i que és creient, la validesa de les probes que pretenen demostrar la validesa de les probes que pretenen demostrar l’existència de deu.l’existència de deu.