PASSÀ PROP MEU

de Felip Graugés

Passà prop meu

Passà prop meu com un estel que lluu

Deixant-me el cor un riure de donzella

Passà prop meu

L’amiga que té el rostre un xiquet bru

i els llavis decolor rosella.

Passà prop meu

I des del jorn del meu gentil,

enyoro el brill de sa mirada viva;

Passà prop meu

El dolç mirada d’aquella noia humil

que voltes devé tota pencetiva

Passà prop meu

Era en el temps que el sol és més daurat

i porta el camp un aclaro novella

Passà prop meu

jo vaig sentir mon cor enamorat

del dolç somrís d’aquella noia bella

Passà prop meuAra fa un any el sol de la tardor

ruixava els camps de llum merevallosa

Passà prop meu

Passà prop meu, li vaig parla d’amor,

i ara és per mi la dona més formosa.

Passà prop meu

Espero que us hagi agradat

Laia Roch