Les Festes Modernistes de Sitges Les Revistes ModernistesEls Quatre Gats

Jordi MolinerDaniel García

Marc SalvadorJoel Ramis

Història del Cau Ferrat

Rusiñol va anar de viatge a Sitges i es va enamorar de la ciutat

Va decidir comprar dues cases de pescadors (Can Sense i Can Falua)

Això va donar lloc al Cau Ferrat, lloc on Rusiñol va decidir mudar-se per treballar les seves obres

Posteriorment, va ser utilitzat com a lloc de reunió i de sessions literàries durant les Festes Modernistes de Sitges entre el 1892 i 1899

Avui dia és un museu

Organització del Cau Ferrat La planta baixa era la

vivenda de Rusiñol, decorada amb pintures seves i d’altres artistes, i també amb plats i objectes de ceràmica. Allà també hi havia el seu estudi.

La planta superior es un magnífic saló on es mostra una gran varietat d'obres d'art.

Col·lecció d’obres d’art del Cau Ferrat

Rusiñol era un amant de El Greco i va decidir comprar-ne dos quadres d’ell a París. Va tornar i el van rebre com si fos una festa major

Hi havia obres de ferro forjat elaborades pel propi Rusiñol (canelobres, panys, claus…)

Hi havia també ampolles, vidres, gerres i d’altres comprades per Rusiñol a Alexandre de Riquer

Magdalena Penitent

Les llàgrimes de Sant Pere

Passeig pel Cau Ferrat

Les Festes Modernistes: definició

És el nom donat als 5 actes culturals promoguts i organitzats per Santiago Rusiñol celebrats a Sitges del 1892 al 1899.

Era un lloc de trobada de modernistes, que servia per posar de manifest les seves idees i les seves obres

Alguns intel·lectuals que van assistir a les festes eren Joan Maragall, Àngel Guimerà, Emilia Pardo Bazán, Benito Pérez Galdós i Manuel de Falla

Les cinc Festes Modernistes 1a: 1892, a la pintura majoritàriament

2a: 1893, al teatre i a la música simbolistes, amb la representació de La Intrusa de Maeterlinck, (traduïda per Pompeu Fabra) i que va fer que l’ideal modernista comencés a agafar forma a Catalunya

3a: 1894, a la literatura, on es va dur a terme un volum antològic (un recull d’obres) de tota la literatura catalana del moment. També va ser quan Rusiñol va presentar els dos quadres del Greco (ja citats anteriorment) que adquirí a París

4a: 1897, al teatre líric català, on es va aprofitar per l’estrena de l’òpera simbolista La Fada, d’Enric Morera

5a: 1899, dedica exclusivament al teatre

Comentari del discurs inaugural de la Tercera Festa Modernista

Rusiñol feia un discurs a l’inici de cada acte. En el discurs de la tercera festa modernista: Compara societat i modernisme amb infinitat de

metàfores Eleva la grandesa de la poesia (els modernistes)

enfront la vulgar prosa (la societat) Vol utilitzar la poesia per alliberar al poble de

l’arcaic, però aquest es nega Menysprea a tot aquell que no segueix les seves

idees modernistes Parla del Cau Ferrat com a santuari i refugi de tots

els incompresos

Les revistes

Durant el modernisme català (1892-1911) les revistes van ser el mitjà de comunicació principal.

Es publicaven setmanalment, tot i que trobem publicacions cada quinze dies o mensuals.

Trobàvem manifestos d’arts plàstiques (com ara dibuixos o portades) i de literatura modernista

L’Avenç

Inicialment L'Avenç va ser només una revista de cultura. Va tenir activitat des del 1881 fins el 1893.

Amb el temps L'Avenç va ser també una editorial, l'editorial en català més important de la seva època, la qual va tancar al 1915.

L'Avenç s'identificà també amb un grup d'intel·lectuals i escriptors que va dur a terme nombroses iniciatives modernistes.

L'activitat de L'Avenç fou determinant en l'evolució de la cultura. La principal diferència és el canvi entre una cultura regional i una cultura nacional.

Personatges de l’Avenç

Els tres personatge clau de L'Avenç van ser: Jaume Massó i Torrents: fundador i propietari, total o parcial

(depenent de l’època) fins a la dissolució de la revista. Ramon D. Perés: va dirigir la revista l’any 1883 i 1884. Joaquim Casas-Carbó: que va incorporar-se l’any 1891.

  Els tres tenien un perfil social similar, i la seva activitat

va respondre a un ideari: l'hostilitat a la mentalitat reaccionària el rebuig dels models arcaics la idea positivista del progrés

L'objectiu era transformar Catalunya amb la intenció de que fos moderna, avançada i lliure.

Joventut

La Redacció manifestava les Bases de Manresa i fe en el progrés intel·lectual i material de Catalunya.

Estèticament (sobretot amb Alexandre de Riquer) i literàriament, Joventut fou la gran revista del modernisme barceloní, i la seva redacció un punt de trobada per als modernistes.

Pèl & Ploma

Va ser la continuació de la revista “Els Quatre Gats”, i estava dirigida per la mateixa persona, Ramon Casas, i publicada per l’editorial l’Avenç.

La col·laboració literària era en català, castellà i francès i tenia col·laboradors literaris com Verdaguer, Eugeni d’Ors o Maragall, i artístics com Rusiñol

És la gran introductora a Catalunya de l’esperit europeu i renovador

Occitània i Catalònia

Aquestes dues revistes van ser dirigides per Josep Aldern i publicades per Cosme Vidal setmanalment.

Van durar menys d’un any cadascuna, encara que van arribar a ser considerablement importants.

Occitània i Catalònia

Occitània estava escrita en català, occità i francès i va contar amb la col·laboració d’Eugeni d’Ors i Àngel Guimerà.

Catalònia pretenia assemblar-se a Joventut creant la seva pròpia biblioteca amb col·laboracions com les de Joan Oller o Josep Aldern, el seu director.

Els Quatre Gats

És una cafeteria que va ser inaugurada el 12 de juny del 1897

Lloc llegendari de la Barcelona modernista, ja que per allà passaven personatges il·lustres.

La gent no anava pel bon menjar sinó per la bona companyia, el bon ambient i els espectacles. Era un refugi per modernistes, on s’intercanviaven opinions

Evolució de Els Quatre Gats (I) Pere Romeu, animador i cambrer a

París, vol aixecar un negoci que recordi aquell ambient amb l’ajut de donacions del seus amics, i crea un bar, anomenat “Els Quatre Gats”

Picasso i d’altres van començar a visitar aquell bar i cada cop agafa més fama i cridava més l’atenció de molts artistes.

Avui dia trobem exposicions a la sala gran i obres de molts d’aquells artistes a les parets del local.

Però Pere Romeu era un home idealista i no un home de negocis, i al 1903 tanca el negoci i es dedica a altres professions. Des d’aleshores va viure submergit en la pobresa fins la mort

Evolució de Els Quatre Gats (II) Al cap d’uns anys es va reobrir

com a seu del centre artístic de Sant Lluc, però al 1936 els propietaris es veuen obligats a tancar-lo per segona vegada

Al final de la década dels 70 tres empresaris es van asociar amb l’objectiu de tornar a obrir Els Quatre Gats

Al 1989 Josep M. Ferré va obrir el bar i al 1991 va ser restaurant

Actualment segueix sent un emblema màgic de Barcelona i un reclam per als turistes

Passeig per “Els Quatre Gats” actual

Personatges importants

Els Quatre Gats va ser un local molt important, on els artistes i els modernistes més intel·lectuals es refugiaven dels gustos burgesos, el naturalisme i la retòrica romàntica.

Entre aquests artistes

destaquen: Santiago Rusiñol: feia

anuncis del restaurant i els enganxava al carrer

Antoni Gaudí Pablo Picasso Rubén Dario

Per què el nom de “Els Quatre Gats” ?

El local s’anomena “Els Quatre Gats” perquè el Pere Romeu no podia emprendre aquest projecte sol i gràcies a l’ajut econòmic dels seus amics Miquel Utrillo, Santiago Rusiñol i Ramon Casas va poder iniciar aquest projecte.

Exposicions

Es feien a la paret central de la taberna, i es penjaven quadres, dibuixos, i diferents tipus d’art. Una de les exposicions més importants va ser la de Pablo Picasso.

Tertúlies

Molt animades i només es celebraven per la tarda i per la nit.

Es parlava d’art, filosofia i de política modernista ja que acudien molts artistes modernistes.

Espectacles i cuina

El menjar no era molt bo però la gent no anava allà pel menjar sinó per l’ambient que es formava i com a lloc de trobada de modernistes a Barcelona.

Pere Romeu i Miguel Utrillo, durant la seva estada als Estats Units, van aprendre a fer ombres xineses i les representaven.

Revistes

La primera revista de Els Quatre Gats va ser a la segona setmana de febrer de l’any 1899. Encara que no va tenir molt d’èxit , van haver-hi 15 publicacions. Només costava deu cèntims d’euro actuals.

Conclusió

Amb els Quatre Gats va començar a formar-se més punts de trobada a tota la ciutat

També va tenir una gran influència sobre París.

Pere Romeu, que estava acostumat a servir a artistes de gran il·lustre va acabar sent un hostaler sense cap importància.

Bibliografia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Festes_modernistes_de_Sitges

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cau_Ferrat

http://www.gaudiallgaudi.com/CA910.htm

http://www.bnc.cat/digital/arca/titols http://www.4gats.com/ http://www.google.es/imghp?hl=es&i

e=UTF-8&tab=wi http://www.youtube.com/watch?v=P

VzE48478as http://www.youtube.com/watch?v=x

06MX8-47GI