El modernisme català

  • View
    7

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

  1. 1. NDEX 1. Que s el modernisme? 2. Histria del modernisme. 3. Trets generals. 4. El modernisme a Catalunya. 5. Santiago Rossinyol. 6. Obres ms importants
  2. 2. QUE S EL MODERNISME El Modernisme s un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. El modernisme afecta sobretot en arquitectura i arts plstiques.
  3. 3. HISTRIA DEL MODERNISME El primer senyal evident del moviment modernista es pot reconixer en la dcada de 1880 en un conjunt de dissenys progressistes com per exemple la tendncia en alguns dissenys de ferro forjat amb formes flotants lliures, o algunes dissenys txtils florals. Un punt destacat va ser l'Exposici Universal de Pars de 1900, en la qual el modernisme va triomfar en cada mitj exposat. El seu apogeu va arribar en l'Exposici Internacional de l'Art Decoratiu Modern de 1902 a Tor, Itlia, on els dissenyadors van exhibir obres de tots els pasos europeus on el modernisme va florir. El modernisme va fer s de moltes innovacions tecnolgiques de finals del segle XIX, especialment l'ampli s del ferro exposat. En el comenament de la Primera Guerra Mundial, va comenar a ser abandonat en favor de l'art modern que amb els seus traos ms simples i rectilinis
  4. 4. TRETS GENERALS Com a trets generals de l'estil modernista podem definir: el predomini de la corba sobre la recta, l'asimetria, el dinamisme de les formes, el detallisme de la decoraci en la recerca d'una esttica per se, l's freqent de motius vegetals i naturals i les figures de dona.
  5. 5. EL MODERNISME A CATALUNYA A Catalunya el Modernisme t unes dimensions i una personalitat especial que fa que puguem trobar manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus: fbriques, cooperatives agrcoles, ateneus, mercats i habitatges. L'arquitectura modernista a Catalunya significa, la modernitzaci de les tcniques de construcci (s del ferro en les estructures,), al mateix temps que conserva elements tradicionals (construccions amb totxo vist) i enllaa amb l'estil gtic. s una arquitectura decorativa, integradora en l'edifici de totes les arts plstiques. Els arquitectes sn sovint decoradors tamb d'interiors i dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, els mosaics, la forja, etc.
  6. 6. SANTIAGO ROSSINYOL Santiago Rusiol i Prats va neixer a Barcelona el 25 de febrer de 1861 i va morir a aranjuez el 13 de juny de 1931. va ser un pintor, escriptor ,colleccionista i dramaturg catal. Fou un artista polifactic i un dels lders del Modernisme a Catalunya.
  7. 7. BIOGRAFIA El 1888 es revela com a escriptor collaborant regularment amb articles al diari La Vanguardia. El 1889 se'n va a estudiar a Pars. El 1893 installa a Sitges el seu estudi, conegut com el Cau Ferrat, per la collecci de ferros antics que cont. El 1899, arran d'una greu malaltia, es retroba amb la dona. Quan millora, marxa a Frana amb ella i amb la seva filla per desintoxicar-se de l'addicci a la morfina. Un any desprs se sotmet a una intervenci quirrgica que el deixa amb un sol rony, fet que marca una nova etapa vital en la seva trajectria. El 1903 ja s un artista reconegut i durant la primera dcada del segle XX es consolida el seu prestigi com a pintor i escriptor prolfic.
  8. 8. OBRES MS IMPORTANTS LALEGRIA QUE PASSA L'alegria que passa s una obra teatral de carcter simbolista de Santiago Rusiol. Fou estrenada com a prova el 16 de gener de 1899 per la companyia Teatre ntim d'Adri Gual, al Teatre Lric (Barcelona). De forma comercial, va estrenar-se al Teatre Tvoli de Barcelona l'any 1901. T traduccions en castell, francs i itali.
  9. 9. OBRES MS IMPORTANTS EL JARD ABANDONAT L'etern conflicte entre l'artista i la societat, la poesia i la prosa, i l'espiritualisme i el materialisme, ser tractat a El jard abandonat (1900). Aquesta obra, la ms genunament simbolista de Santiago Rusiol, s una pea lrica en la qual el jard representaria aquest mn potic ideal, aquest parads immaterial i atemporal de l'artista, que es veu amenaat pel mn quotidi, la prosa, la societat consumista i mancat d'esperit..