Modernisme: Grup 1Joan Maragall

Rita Trias Marta HernándezJana SimonAleix RevillaJúlia Cortabitarte

Montse Ribes

Índex:

Activitat 1: pàg 3 - Júlia Cortabitarte

Activitat 2: pàg. 12 - Marta Hernández

Activitat 3: pàg. 18 - Montse Ribes

Activitat 4: pàg. 27 - Rita Trias

Activitat 5: pàg. 30 - Aleix Revilla

Activitat 6: pàg. 33 - Jana Simon

Modernisme a Europa.

Què va ser el modernisme?El modernisme va ser un corrent cultural, que

va sorgir a Europa entre finals del segle XIX i principis del segle XX.Es va dividir en dos corrents ideològics

principals.

Corrents ideològics:

Van haver-hi dos corrents ideològics principals: - Regeneracionisme: s'oposava a la ideologia

conservadora de la burgesia. Tenia intenció de canviar la societat a través de l'art.

-Esteticisme: donaven l'esquena a la societat, l'art era el seu únic refugi, la seva religió.

Característiques:En l'art:

- S'inspiraven en la naturalesa. Elements d'origen natural.- Utilització de la línia corba i de l'asimetria.- Estilització de motius.- Imatges femenines que remarquen la

delicadesa de la dona.- Llibertat de l'ús de motius exòtics.

En la literatura:

- Precisió.

- Exotisme.

-Al·lusió als nobles.

- Un dels símbols més importants és el cigne.

- Va en contra del positivisme.

- La narrativa s'oposa al realisme.

En la música:

- Neix una nova idea de la música la qual diu que la música no té perquè ser bella i harmoniosa, sinó autèntica, i fins i tot en algun cas desagradable.

Els modernistes més importants:

Literatura:

Catalana: Joan Maragall, Santiago Rusiñol, Joan Puig i Ferreter, Víctor Català, Raimon Casellas, etc.

Castellana: Rubén Darío, Antonio Machado, Horacio Quiroga, etc.

Música:

Europea: Jaume Pahissa, Amadeu Vives, Antoni Massana, Manuel Blancafort, etc.

En el art:

Arquitectura: Joseph Maria Olbrich, Antoni Gaudí, Charles Rannie Mackintosh, Otto Wagner, etc.

En pintura: Jan Toorop, Gustav Klimt, Alfons Mucha, etc.

En disseny: Antoni Gaudí, Kolo Moser, Louis Moser Tiffany, etc.

En ceràmica: Émelie Gallé.

Santiago Rusiñol(literatura)

Antoni Gaudí (disseny i arquitectura)

Lluís Millet (música)

Joan Maragall (literatura)

Principals arquitectes del modernisme català

Antoni Gaudí (1852-1926): va utilitzar un estil basat en la natura, formes geomètriques i trencadissos. Obres importants: la Sagrada Família, el Parc Güell, la Casa Batlló i la Casa Milà.

· Victor Català (1869-1966): Caterina Albert i Paradís(nom real), el pseudònim de Victor Català li va permetre endinsar-se en el món de l'escriptura. Literatura crítica i punyent, i estava en contra amb la societat.

Obres: va escriure Drames Rurals, que va provocar polèmica, ja que la gran majoria de les seves obres eren tràgiques i les tensions entre l'home i la natura. Solitud, novel·la principal de la literatura contemporània.

Joan Maragall (1860-1911): llicenciat en dret i periodista a la revista “l'Avenç”, va donar a conèixer autors i corrents de gran importància.

Obra: els seus poemes i articles creaven diferents opinions. Va publicar Poemes, Visions i Cants. Els primers anys, escriu sobre temes amorosos i romàntics, més tard, sobre la societat civil, va escriure Oda a Espanya...

El Comte Arnau és un dels poemes més representatius de l'esperit del autor.

· Santiago Rusiñol (1861-1931) burgès català, vida dedicada exclusivament a l'art. Artista polifacètic. Obres: primers anys de segle, es va dedicar a escriure, cal destacar L'auca del Senyor Esteve, comèdia sobre la petita burgesia catalana.

Marta Hernández

Els obrers

La revolució industrial va provocar un greu empitjorament de vida del treballadors. Van aparèixer les màquines i els obrers van anar a treballar a les fàbriques.

Segons els defensors del liberalisme econòmic, la inserció de les fàbriques havien d'aportar riqueses i benestar a tothom; però mentre uns obtenien aquests objectius, altres eres obligats a viure en condicions inhumanes.

Condicions de treball:- Horaris extrems (14 - 16 hores diàries)

- Salaris mínims per sobreviure

- Límit d'esgotament físic

- Es cobrava per jornada treballada

- Fums asfixiants

- Soroll

- Ambient terrible

"Per als obrers,viure és no morir"

Disciplina laboral:

- Acomiadament inmediats a disposició de l'amo

- Càstigs i penalitzacions freqüents

Jerarquia laboral:

- Els burgesos veien als treballadors com uns mandrosos, concideraven que l'oci era un vici i van fer que la disciplina, la puntualitat i treballar fins l'esgotament fós una obligació

-Els homes cobraven un sou mínim, del qual el de les dones no arribava al 40% d'aquest, i el dels nens era gairebé el 10%.

Condicions vitals:

- Habitatges molt petits

- Podien arribar a viure 10 o 12 persones en habitacions molt reduïdes i desgastades

- Carrers plens de fang

- Pèssimes condicions higièniques

- Falta d'aigua potable

- Fatiga

- Malalties professionals

- Desnutrició

- Epidèmies de còlera

Aviat es posava fi a les vides

de les families obreres.

A les famílies obreres, als 40 o 50 anys ja se'ls consideraven vells (i arribar a aquesta edat, era tenir sort).

L'alcoholisme es va estedre ràpidament, ja que era l'única manera de fugir de la realitat. Amb aquest van aparèixer noves misèries, drames familiars, pèrdua de treball, famílies desfetes, ...

ELS BURGESOS

La revolució industrial va convertir als burgesos en persones d'alt nivell social. Van obtenir el poder polític i econòmic.

El membre més destacat de la burgesia era l'empresari comerciant.

Estil de vida de la burgesia:

- Educació dels fills en escoles selectes

- Festes, celebracions,...

- Cases i carruatges molt luxosos,...

DADES DE L'ÈPOCA- Esperança de vida: molt baixa. Entorn als 25 anys. A partir del 1800 hi ha una revolució demogràfica i aquesta dada puja fins als 45-50 anys.- Dieta: cereals i làctics.- Diversió: cafès, clubs, casinos,...

QUADRE DE RAMON CASAS

L'escena que s'observa en el quadre no representa un fet real, sinó que intenta reflectir la tensió i l'ambient que hi havia al segle XIX a Barcelona mentre la revolució industrial.

El pintor d'aquest quadre s'inspira en les detencions que van fer-se entre els anarquistes.

Casas representa el quadre amb un guàrdia civil muntat a cavall que atropella un manifestant. Es troben a la part esquerre del quadre deixant veure un munt de gent que fuig dels policies espantada. Al fons es veu l'església de Santa Maria del Mar; i el lloc on es troben es on s'hi troba actualment el Museu d'Història de Catalunya (a la Barceloneta).

La càrrega, Barcelona 1802

La bomba del Liceu

A l'òpera del Liceu hi va esclatar una bomba l'any 1893. Un atemptat anarquista a la ciutat de Barcelona. Entre les fustes i les destrosses s’hi podíen veure molts cadàvers. Tots els ferits i morts van ser causats per una gran bomba que contenia explosiu i molta quantitat de metralla.

Circumstàncies i causes:

-Cop fort per la classe burgesa, ja que el Liceu era un lloc refinat i prestigiós.

-Moment de revolta social.

-Moments de diferents atacs anarquistes.

JOAN MARAGALL – "Paternal "

Furient va esclatant l'odi per la terra,

regalen sang les colltorçades testes,

i cal anar a les festes,

amb pit ben esforçat, com a la guerra.

A cada esclat mortal - la gent trèmula es gira:

la crueltat que avança, - la por que s'enretira,

se van partint el món...

Mirant el fill que mama, -la mare que sospita,

el pare arruga el front.

Pro l'infant ignoscent,

que deixa, satisfet, la buidada mamella,

se mira an ell, - se mira an ella,

i riu bàrbarament.

Comentari del poema:

-El poema Paternal és escrit per Joan Maragall al 1893 inclós dins el recull “Poesies”.

-El tema principal: situació que es vivia en aquella època, la gran inseguretat dels ciutadans i la incertesa del futur que arribarà.

-Aquest poema està format per quatre estrofes: dues de dos versos i dues de tres.

Rita Trias Prats

La revolució filipina

La Guerra Hispano-estatunidenca

lleials a espanya

Aleix Revilla

"Els adéus" (1896) "Oda a Espanya" (1898) "Cant de retorn" (1899)

que

La Setmana Tràgica- Setmana del 25 de juliol al 2 d’agost de 1909

- Una sèrie d'esdeveniments a Barcelona i localitats catalanes

- Mobilització iniciada pels reservistes (Guerra de Melilla)

- Manifestacions de protesta recolzades per partits polítics---> 1 miler de detinguts (entre ells, Francesc Ferrer i Guàrdia)

Francesc Ferrer i GuàrdiaImportant pedagog català.

Va col·laborar per assolir algunes de les condicions de respecte a la llibertat i a la qualitat de vida que, a l'actualitat, trobem indispensables.

Va ser acusat i detingut per fomentar la revolta.

Mor el 13 d'octubre de 1909, fusellat.

Joan Margall – “La Veu de Catalunya”Joan Maragall va escriure 3 articles al “Diario de Barcelona” i a “La

Veu de Catalunya” per a expressar les seves idees polítiques.

1. “Ah! Barcelona”, 1 setembre: acusava subtilment als ciutadans, intent de despertar la consciència col·lectiva.

2. “La Ciutat del Perdó”, 10 octubre: crítica a la burgesia dominant, demana l'indult de Francesc Ferrer i Guàrdia i altres detinguts. No va ser publicat.

3. “La Iglésia cremada”, 18 de desembre: discurs crític cap al distanciament entre l’església i el poble.

"La Ciutat del Perdó"

- El 2n escrit a La Veu de Catalunya, encara que no es va publicar.

- Demana l'indult dels detinguts.

- És la seva manera de dir que havia un profund malestar social a la ciutat, una autocrítica, del qual són especialment responsables les classes dirigents.

Jana Simon