TEMA 2.B. HISTÒRIA ESPANYA. REGNES CRISTIANS

HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 2. B

REGNES CRISTIANS Història Espanya

IES Ramon Llull (Palma)

Assumpció Granero Cueves

Edat mitjana

TEMA 2. AL-ANDALUS I ELS

REGNES CRISTIANS EDAT MITJANA

TEMA 2.- AL-ANDALUS I ELS REGNES CRISTIANS

2.1.- Etapes de l’evolució política d’Al-Andalus. L’ocupació musulmana (711) i la creació de l’Andalus (711-1492).

2.2.- Diversitat ètnico-social en Al-Andalus.

2.3.- Formació i localització geogràfica dels primer nuclis cristians al nord: Astúries-Lleó, Castella, Navarra, Aragó i

comtats catalans.

2.4.- L'expansió cristiana del segle XIII.

2.5.- La conquesta i repoblació de les Illes Balears.

2.6.- El diferent paper de la corona i les corts a Castella i a la Corona d'Aragó.

BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES

DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA

Història Espanya



PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA TEMA 1.- Les arrels històriques (preromans i colonitzacions, Hispania romana)

EDAT MITJANA TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristians

EDAT MODERNA TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC

TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol

TEMA 5.- L'Espanya del segle XVIII

ÍNDEX TEMES BLOC I

► Els musulmans, entre el 711 i el 714, en 3-4 anys, dominen tota la península, excepte la zona de les

muntanyes cantàbriques i els Pirineus, on es formen petits nuclis de resistència contra la invasió

de l’Islam. Aquests nuclis van anar desenvolupant la seva política i el territori fins a convertir-se en

els regnes cristians del nord, que protagonitzaren el procés de reconquesta i repoblació. El primer

regne va ser el d’Astúries, seguit pel de Navarra i, més tard, els nuclis dels comtats aragonesos i,

a la part més oriental, el nucli dels comtats catalans. La formació d’aquests nuclis compren entre

els segles VIII-XII.

2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS


► CREACIÓ DELS REGNES CRISTIANS DEL NORD A L’EDAT MITJANA

Regne Àstur – Lleonès

Regne de Castella i Lleó

Regne de Navarra

Regne d’Aragó: Unió entre el regne

d’Aragó i el comtat de Barcelona

Catalunya (comtats catalans)

Regne de Mallorca

Regne de Portugal

► REGNE DE CASTELLÀ I LLEÓ

► El primer nucli de resistència contra l’Islam va sorgir a Astúries. Així, el primer regne cristià que

es va fundar fou el regne d’Astúries i el seu rei llegendari, don Pelagi (Pelayo), aconseguí una

victòria davant l’exèrcit musulmà i va ser el vencedor de la batalla de Covadonga (722).


► El 722 comença l’etapa de la reconquesta,

període de la història en què els regnes

cristians del nord van anar desplaçant cap

al sud als musulmans, i que culminà el

1492 amb l’entrada dels Reis Catòlics al

regne nassarita de Granada, i la derrota

del darrer rei musulmà, Boabdil.





BATALLA DE

COVADONGA

ARBRE GENEALÒGIC PELAYO


► Alfons I (739-757), fou el primer rei oficial de Lleó,

va fundar el regne àstur- lleonès, amb la primera

capital a Oviedo.


ARBRE GENEALÒGIC ALFONS I ASTÚRIES




► Poc més tard, amb la conquesta de Lleó, el rei

Alfons III trasllada la capital a Lleó, i el regne

passa a dir-se regne de Lleó.




► El primer regne que es formà va anar creixent i ampliant territoris fins a

la línia del Duero.

► A la part més al sud del regne es crea el comtat de Castella, un comtat

que primer pertanyia a Lleó, però que en el segle X els seus comtes cada

vegada esdevenen tant o més poderosos que el rei de Lleó i sempre van

lluitar per adquirir la seva independència. Amb el comte Fernán

González, el comtat de Castella és va declarar independent de Lleó

(segona meitat segle X).











► L’any 1035, Castella i Aragó es converteixen en

regnes (per separat) pel testament del rei Sanç III el

Gran de Navarra (1000-1035). Recordeu que l’any

1031 es desintegra el califat de Còrdova en els

regnes de Taifes (Badajoz, Toleda, Saragossa, etc.).

► Durant el seu regnat, el regne de Navarra

incorporà els territoris del comtat de Castella,

i els comtats aragonesos (els dos incorporats

per matrimoni), Sobrab i Ribagorza,

convertint-se en el regne cristià més important.


MAPA 4.- PENÍNSULA IBÈRICA S. XI (model 5) REGNES CRISTIANS I REGNES DE TAIFA (1031-1086)

ARBRE GENEALÒGIC SANÇ III EL GRAN


► REGNE DE CASTELLÀ I LLEÓ // COMTAT DE CASTELLA // REGNE DE PAMPLONA



► En morir el rei Sanç III el Gran de Navarra (1000-1035), en el seu testament dividí els territoris

entre els seus fills així:

Regne de Navarra: García Sánchez III (fill gran).

El comtat de Castella: Ferran I (que el convertí en regne, primer rei de Castella pel casament amb Sancha de Lleó).

Comtat Aragó: Ramir I (primer rei d’Aragó).

Gonçal: comtats de Sobrarb i Ribagorza (en morir passarien al seu germà Ramir I i al regne d’Aragó).


► REGNE DE CASTELLÀ I LLEÓ // CASTELLA // PAMPLONA // ARAGÓ:

REPARTIMENT DE SANÇ III EL GRAN DE PAMPLONA

ARBRE GENEALÒGIC SANÇ III EL GRAN

ARBRE GENEALÒGIC FERRAN I CASTELLA

ARBRE GENEALÒGIC RAMIR I ARAGÓ



► Castella i Aragó nasqueren com a regnes en el mateix acte jurídic, amb el testament de Sanç

III el Gran de Navarra. Aquesta divisió, realitzada per Sanç III, va ser possible ja que els regnes

es consideraven com a fruit d’una concepció patrimonial, és a dir, que el regne era una possessió,

de manera que podia fer amb ell el que volgués, fins i tot dividir-lo, això també ho dugué a terme

Jaume I, que dividí el seu regne entre Pere el Gran i Jaume II de Mallorca.



► Des de 1035 i al llarg dels segles XI i XII, els regnes

de Castella i de Lleó s’uniren i separaren, en

algunes ocasions, fins a la unió definitiva, l’any

1230, amb Ferran III el Sant.



► El regne de Castella es va expandir cap a la part central de

la península i es convertirà en el principal regne cristià de

la reconquesta, aprofitant la seva situació estratègica,

davant el regne de Lleó i el regne de Navarra.

TERRITORIS

D’ALFONS VI DE

CASTELLA I LLEÓ

(1077-1109 dC)



► El moment cabdal és l’any 1085, quan Alfons VI de Castella conquerí

Toledo, que va tenir gran importància simbòlica, en recuperar l’antiga capital

dels visigots, on hi havia el major nombre de mossàrabs, coincideix amb el

començament de l’etapa de domini o Imperi almoràvit (1086-1144).

► L’avenç cristià s’explica per la fragmentació dels 1rs regnes de Taifes (1031-1086), que afeblí Al-

Andalus i va ser aprofitada pels regnes cristians (afavorint l’expansió cristiana), que van passar de

la col·laboració puntual a l’exigència de pagament de pàries, impostos que pagaven les taifes als

regnes cristians del nord, a canvi de no ser ocupats, o bé, a canvi de la seva protecció i ajut militar

contra altres taifes. Aquests tributs reforçaren el poder militar cristià, que va dur a l’ocupació de

Toledo (1085) i al consegüent l’ensorrament de la línia defensiva del Tajo.

ARBRE GENEALÒGIC D’ALFONS VI

MAPA 4.- PENÍNSULA IBÈRICA S. XI (model 9) REGNES CRISTIANS I IMPERI ALMORÀVIT (1086-1144)


► REGNE DE CASTELLÀ I LLEÓ // ARAGÓ

► Mentrestant, durant el domini almoràvit (1086-1144), els almoràvits entraren diverses vegades a

la península i derrotaren als reis cristians, aconseguint la màxima expansió l’any 1110, però no

pogueren evitar que Alfons I el Bataller del regne d’Aragó ocupés Saragossa (1118).

► El motiu principal d’aquesta diferència en l’avanç

territorial, entre Aragó i Castella, es deu a què entre el

Tajo i el Duero no hi havia moltes poblacions a part de

Toledo i, a més, Saragossa era una ciutat emmurallada,

per això l’avanç de la frontera era més ràpit a Castella.

► El 1140 el domini almoràvit es va desintegrar i va

donar lloc a unes segones Taifes que duraren 10 anys.


1110. MÀXIMA ESPANSIÓ IMPERI ALMORÀVIT

ALFONS I EL BATALLER

8



► Així, el rei Ferran III el

Sant va conquerir Sevilla,

Còrdova (1236), Jaen

(1248) i Múrcia (època de

gran expansió de la corona

de Castella) i Jaume I inicia

la conquista de València

(que conclourà en 1238).

► Després de la conquesta de

Toledo, durant el segle XIII,

Al-Andalus inicia una nova

etapa, les terceres Taifes

(1212-1238), mentre Castella

ocuparà Andalusia, on si que

hi havia grans poblacions

musulmanes.




► REGNE DE NAVARRA

► Fou fundat per Iñigo Arista, l’any 820. L’època de

major esplendor va ser amb el rei més important de la

història de Pamplona, Sanç III el Gran (1000-1035),

que incorporà al seu regnat els comtats de Castella i els

aragonesos. El seu testament és molt important, donat

que suposà la creació del regne de Castella i del regne

d’Aragó (1035), perquè el monarca va decidir dividir el

seu regne entre els seus fills (com s’ha vist abans).

ARBRE GENEALÒGIC SANÇ III EL GRAN ► REGNE DE NAVARRA


► Deixà (1035):

Regne de Navarra: García Sánchez III (fill gran).

El comtat de Castella: Ferran I (que el convertí en regne, primer rei de Castella pel casament amb Sancha de Lleó).

Comtat Aragó: Ramir I (primer rei d’Aragó).

Gonçal: comtats de Sobrarb i Ribagorza (en morir passarien al seu germà Ramir I i al regne d’Aragó).




► Amb la mort de Sans III, el regne de Navarra, cada cop, va tenir menor extensió que el de Castella,

és més, entrà en declivi i no s’expandí cap a l’exterior, ja que es trobava envoltat i tancat pels altres

regnes veïns més poderosos, Castella, Aragó i, al nord, França, que limitaven les seves possibilitats

d’expansió.



► Finalment, l’any 1512-15, s’incorporà a la monarquia dels

Reis Catòlics, és a dir, a Castella i als territoris que seran

Espanya amb el seu net Carles I d’Espanya i V d’Alemanya.


► L’annexió va anar així: En 1512 hi van haver tensions

entre França i Castella, les tropes hispanes i les

franceses es varen preparar per entrar dins Navarra, però i

el rei d’Aragó, Ferran el Catòlic que, a la mateixa

vegada, era regent de Castella per la incapacitat de la

seva filla, Joana la Boja (regent, persona que s’ocupa del

tron mentre que el rei no és capaç de fer-ho). Ferran va

arribar abans que els francesos i les tropes castellanes

entren en Navarra i annexionà Navarra a Castella.




► REGNE D’ARAGÓ ► Durant una bona part de l’edat mitjana, Aragó i els comtats

catalans formaren part de l’anomenada Marca Hispànica.

► Marca: Territori

fronterer defensiu

amb exèrcit de

soldats, que creà

l’emperador dels

francs, Carlemany,

per la defensa de

l’imperi carolingi

dels seus enemics.

► La Marca Hispànica estava dividida en comtats: Aragó, per exemple, es formà en un primer

moment a partir de la unió de 3 comtats que abans pertanyien als carolingis (Aragó, Sobrarb i

Ribagorça).


► REGNE D’ARAGÓ

► Amb el pas del temps (segle X) aquests comtats es feren independents de l’imperi carolingi

(també els comtats catalans).



► Més tard, formaran part de Navarra, en temps del rei Sans III el Gran. A la seva mort, l’any

1035, Aragó es convertí amb regne i el seu fill, Ramir I, fou el primer rei.



► Un dels reis més importants del regne d’Aragó va ser Alfons I el Bataller, que

va conquerir Saragossa, l’any 1118, un dels fets més importants, perquè a partir

d’aquell moment fou la capital del regne.



► El segon fet és que l’any 1137 es produeix la unió entre el regne

d’Aragó i el comtat de Barcelona, que va suposar l’aparició de la

dinastia catalano - aragonesa.


► UNIÓ ENTRE EL REGNE D’ARAGÓ I EL COMTAT DE BARCELONA (1137)

► Però, el poble d’Aragó no acceptà aquest testament, ja que

volien un rei que els pogués defensar davant les pretensions

feudals dels nobles i del clergat que tan sols pretenien expandir

les seves propietats.

► Neix la dinastia catalano - aragonesa.

► El rei d’Aragó, Alfons I va morir sense deixar

descendència i per testament deixà els

territoris del seu regne a les ordes militars.

► Ordes militars: Associacions formades per nobles i eclesiàstics

aragonesos per a la defensa del territori contra l’Islam.



► Alfons I el Bataller tenia un germà, Ramir, que no figurava en el

testament degut a un impediment, pertanyia al clergat (era capellà

i estava tancat a un monestir).

► El poble va anar a cercar el germà del rei i li oferí la corona

d’Aragó; Ramir al principi es negà, però finalment s’arribà a un

acord, va acceptar la corona amb una única condició: que ell

regnaria, deixaria descendència i, després, tornaria al monestir.

Així, va deixar el clergat, es va coronar com a Ramir II el Monjo,

es va casar i va tenir una filla, Peronella (Petronila); el problema

era que, degut a la influència dels carolingis francesos, les dones

no podien regnar sense la presència d’un home.



► Per arreglar la situació, en néixer la seva filla Peronella, Ramir II la va casar; els pretendents

eren de regnes molt poderosos, però Ramir II no volia que un regne poderós absorbís Aragó, per

això, va pactar el seu matrimoni amb el compte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, així es

creava la unió entre el regne d’Aragó i el comtat de Barcelona (un territori similar al seu regne).

► L’any 1137 es dugué a terme

l’enllaç, el matrimoni es celebrà

quan Peronella tenia un any i

Ramon Berenguer IV en tenia

trenta, és per això que Ramon

regentaria el regne d’Aragó fins a

la majoria d’edat de Peronella i,

després, regnarien junts.



► En la cerimònia de casament Ramon deixà la seva espassa com a

símbol per representar-lo. Peronella i Ramon Berenguer varen tenir

descendència i el seu fill gran va ser Alfons II el Cast (II d’Aragó i I de

Barcelona) primer rei de la corona d’Aragó, la dinastia catalano-

aragonesa o la dinastia dels comtes reis.

ARBRE GENEALÒGIC

ARBRE GENEALÒGIC REGNE ARAGÓ




► CATALUNYA (COMTATS CATALANS)

► Catalunya neix de la Marca Hispànica de l’imperi carolingi, un territori fronterer militaritzat i

defensiu, creat per l’emperador Carlemany per evitar incursions musulmanes en el seu territori.

En concret eren set comtats, al capdavant dels qual hi havia un comte franc, comandats per un

marqués:

1-Rosselló

2-Cerdanya

3-Besalú

4-Urgell

5-Empúries

6-Pallars

7-Barcelona



► Al capdavant dels comtats hi havia un comte franc,

comandats per un marqués:

1-Rosselló

2-Cerdanya

3-Besalú

4-Urgell

5-Empúries

6-Pallars

7-Barcelona

1-Conflent

2-Cerdanya

3-Rosselló

4-Vallespir

5-Perelada

6-Empúries

7-Besalú

8-Osona

9-Girona

10-Pallars

11-Urgell

12-Barcelona




► Al llarg del segle IX, en època dels comtes de Barcelona Guifré el Pilós

(840-897) i Borell II (947-992), els comtats catalans es feren

independents de França, aprofitant la decadència de l’imperi carolingi, i

cauen sota el domini del comtat de Barcelona. Tots els comtes catalans

reten vassallatge al comte de Barcelona, que no arribà mai a esdevenir

un rei, però dins el territori tenia el mateix poder que els reis.

SANTA MARIA DE RIPOLL

SANTA MARIA DE RIPOLL



► Els comtes de Barcelona volien ser reis, però la resta de comtes catalans estaven en desacord, per

tant, els comtes de Barcelona van esdevenir prínceps.




► L’any 1137, amb l’enllaç de la princesa Peronella d’Aragó i el comte de Barcelona Ramon

Berenguer IV, s’unirà el regne d’Aragó i els comtats catalans, i amb el seu fill, Alfons II el Cast,

neix la corona catalano-aragonesa que, durant el segle XIII, va aconseguir una gran expansió

territorial unint diferents territoris:

L’any 1229, Jaume I (1208-1276) va conquerir Mallorca.

L’any 1235, conquesta d’Eivissa.

L’any 1238, conquesta de València.

L’any 1287, Alfons III el Liberal (1285-1291, net d’Alfons II el Cast) conquerí Menorca.

ALFONS III

EL LIBERAL NET D’ALFONS

II EL CAST

ARBRE GENEALÒGIC REGNE ARAGÓ


► REGNE DE MALLORCA

► La conquesta de l’illa de Mallorca s’efectuà l’any 1229.



► Dos mesos després, dia 1 de març de 1230, el rei Jaume I va

donar als repobladors la carta de població, “Carta de

franqueses i privilegis del regne de Mallorca”, i va atorgar el

títol de “Regne de Mallorca a l’illa”, tot i que amb el temps

es varen anar incorporant illes.



► TESTAMENT DE JAUME I EL CONQUERIDOR

► El 1276 mor Jaume I, al testament va dividir el seu regne

en dos: va deixar el regne d’Aragó (Aragó, Catalunya i

València) al seu fill gran Pere III el Gran (un dels seus fills

fou Alfons III el Liberal (1285-1291), conqueridor de

Menorca); i el regne de Mallorca (Mallorca, Eivissa,

Formentera, els comtats de Rosselló i la Cerdanya, la

senyoria de Montpeller i la baronia d’Omelàs i altres petits

territoris al sud de França, com Cardalès) al seu fill petit

Jaume II (successors Sanç I, Jaume III).

ALFONS III


II EL CAST






► 1276 mor Jaume I, deixa.

► Regne d’Aragó (Aragó, Catalunya i València) a Pere el Gran (un dels seus fills fou Alfons III el

Liberal, conqueridor de Menorca).

► Regne de Mallorca (Mallorca, Eivissa, Formentera, els comtats de Rosselló i la Cerdanya, la

senyoria de Montpeller i la baronia d’Omelàs i altres petits territoris al sud de França, com

Cardalès) al seu fill petit Jaume II (successors Sanç I, Jaume III). Amb el regnat de Jaume II,

Mallorca s’independitzà i va passar a dir-se Regne Privatiu de Mallorca, que va tenir 3 reis:

Jaume II, el rei Sans I i Jaume III.



► CRONOLOGIA DEL REGNE DE MALLORCA

L’any 1229, Jaume I (1208-1276) entrà i va conquerir Mallorca.

L’any 1230, es forma el regne de Mallorca.

L’any 1276, a la seva mort, Regne Privatiu de Mallorca.

L’any 1343, Pere el Cerimoniós va enviar les seves tropes a Mallorca i va conquerir l’illa passant així a pertànyer a la

corona d’Aragó, on teòricament acabava el Regne de Mallorca.

L’any 1349: Jaume III torna a Mallorca amb un exèrcit per recuperar-la, però mor a la Batalla de Llucmajor.

Entre l’any 1230 i 1715: Regne de Mallorca.

L’any 1715: Decrets de Nova Planta (el regne de Mallorca tenia inferioritat davant els altres regnes).

Revolta Forana de 1450: Els forans es posaren en contra de la ciutat de Palma. Varen ser dos anys de lluita fins que

guanyaren els de Ciutat de Palma. Causa: els forans volien més representativitat en les institucions del Regne.





► REGNE DE PORTUGAL

► Portugal era un comtat que pertanyia a Castella. L’any 1143, el

compte de Portugal, Alfonso Henriques, es va independitzar

de Castella i és coronat rei, formant el regne de Portugal.

2.4.- EXPANSIÓ CRISTIANA DELS SEGLE XIII

► En els primers 500 anys de la reconquesta (des de 722, batalla de Covalonga), els regnes

cristians havien aconseguit un 35-40 % del territori peninsular. Però durant el segle XIII, en

només 100 anys, els regnes cristians aconseguiren ocupar tot el territori peninsular, llevat del

regne nassarita de Granada.

► CAUSES

► 1.- El primer motiu de la rapidesa

de la conquesta és la

desintegració del Califat de

Còrdova (segle XI, 1031), de

manera que Al-Andalus es va

fracturar en petits regnes

independents: Taifes, llevat de les

temporals unificacions que varen

fer almoràvits i almohades.

► 2.- El segon motiu van ser les

paries: els tributs que pagaven les

taifes musulmanes als regnes

cristians del nord per no ser

ocupades. Això provocà un traspàs

de la riquesa del sud cap al nord i

va ser aprofitat pels reis per armar

exèrcits.

2.4.- EXPANSIÓ CRISTIANA DELS SEGLE XIII ► CAUSES

► 3.- El tercer motiu és al

1212, a la batalla de les

Navas de Tolosa.

L’expansió castellana va

ser aturada per almohades

a la batalla d’Alarcos

(1195).

► Però, uns anys més tard, el

rei Alfons VIII de

Castella va formar una

gran col·lisió de reis

cristians per combatre

contra els musulmans.


► 3.- Tercer motiu. Participaren, a més d’Alfons VIII de Castella, Pere II el Catòlic d'Aragó,

Sanç VII el Fort de Navarra i el rei Alfons de Portugal. L’únic que no participà va ser el rei

Alfons XI de Lleó.


► CAUSES

► 3.- Tercer motiu. Participaren, a més d’Alfons VIII de Castella, Pere II el Catòlic d'Aragó,

Sanç VII el Fort de Navarra i el rei Alfons de Portugal. L’únic que no participà va ser el rei

Alfons XI de Lleó.

PERE II EL

CATÒLIC

D’ARAGÓ

PARE DE JAUME I EL

CONQUERIDOR I FILL

D’ALFONS II EL CAST


► 3.- Tercer motiu. Les Navas de Tolosa suposen el punt d’inflexió en el procés de la reconquesta.

La campanya va ser batejada com a creuada pel Papa Innocenci III. La derrota dels almohades

provocà en poc temps, en efecte dominó, la caiguda de tots els territoris musulmans, llevat del

regne nassarita de Granada.


► 3.- Tercer motiu. La derrota dels almohades provocà en poc temps, en efecte dominó, la caiguda

de tots els territoris musulmans, llevat del regne nassarita de Granada. Mentre Al-Andalus es

desfà, Castella i Aragó comencen, ràpidament, a conquerir territoris.


► 4.- Cal esmentar com a quart motiu la personalitat de dos reis, els més importants de l’edat

mitjana, convençuts de la necessitat d’ampliar els seus territoris: Ferran III el Sant (1199-1252,

Castella) i Jaume I el Conqueridor (1208-1276, Aragó).

FERRRAN III EL SANT.

BARTOLOMÉ ESTEBAN MURILLO, 1670

JAUME I EL CONQUERIDOR


► EXPANSIÓ DE CASTELLA DURANT EL SEGLE XIII

► Poc després de la victòria de las

Navas de Tolosa (1212), Al-

Andalus inicia les terceres

Taifes (1212-1238), mentre

Castella ocuparà Andalusia, on

si que hi havia grans poblacions

musulmanes.

► El rei Ferran III el Sant (1199-

1252) va conquerir gran part

d’Andalusia: Còrdova (1236),

Múrcia (1243), Jaén (1246),

Sevilla (1248), etc. És una

època de gran expansió de la

corona de Castella.

► Jaume I (1208-1276) inicia la

conquista de València (que

conclourà en 1238).


► Portugal s’expandirà cap al sud i va conquerir

l’Algarbe (la regió més meridional de Portugal)

entre 1226 i 1250.

► EXPANSIÓ DE PORTUGAL


► EXPANSIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ

► La derrota i mort de Pere II el Catòlic, a la batalla de

Muret, demostrà la impossibilitat de la corona catalano-

aragonesa d’ampliar territoris als sud de França. A partir

d’ara la corona d’Aragó es llençarà cap al sud i a la

Mediterrània.




► Del segle XIII al segle XV, la corona

catalano - aragonesa s’havia convertit en

una autèntica potència a la Mediterrània.

L’any 1229, Jaume I (1208-1276) conquesta Mallorca.



L’any 1243, ocuparen també Múrcia, territori que era de

Castella, cosa que va estar a punt de provocar una guerra

amb Castella, però Jaume I lliurà Múrcia al seu gendre,

el rei de Castella Alfons X el Savi (fill de Ferran III el

Sant), perquè havien acordat la repartició dels territoris.

___________

L’any 1282, Pere III el Gran (1240-1285), fill de Jaume

I, conquesta Sicília.

L’any 1287, Alfons III el Liberal (1285-1291), fill de

Pere III el Gran conquesta Menorca, territori que pel

Tractat d’Anagni (1295) passà al rei de Mallorca

Jaume II.

L’any 1325, Jaume II d’Aragó (1291-1327) conquesta

Sardenya.

L’any 1442 (ja en segle XV), Alfons V el Magnànim

(1396-1458), fill primogènit de Ferran d’Antequera,

conquesta el regne de Nàpols.


► La corona d’Aragó es llençarà cap al sud i a la Mediterrània:

PERE II EL

CATÒLIC

D’ARAGÓ

PARE DE JAUME I EL

CONQUERIDOR I FILL

D’ALFONS II EL CAST






L’any 1243, ocuparen també Múrcia, territori que era de Castella,

cosa que va estar a punt de provocar una guerra amb Castella, però

Jaume I lliurà Múrcia al seu gendre, el rei de Castella Alfons X el

Savi (fill de Ferran III el Sant), perquè havien acordat la repartició

dels territoris.

___________

L’any 1282, Pere III el Gran (1240-1285), fill de Jaume I, conquesta

Sicília.

L’any 1287, Alfons III el Liberal (1285-1291), fill de Pere III el

Gran conquesta Menorca, territori que pel tractat d’Anagni (1295)

passà al rei de Mallorca Jaume II.

L’any 1325, Jaume II d’Aragó (1291-1327) conquesta Sardenya.

L’any 1442 (ja en segle XV), Alfons V el Magnànim (1396-1458),

fill primogènit de Ferran d’Antequera, conquesta el regne de Nàpols.

ALFONS V EL MAGNÀNIM (1396-1458), FILL

PRIMOGÈNIT DE FERRAN D’ANTEQUERA

RETRAT D’ALFONS V D’ARAGÓ

PER JUAN DE JUANES (SEGLE XVI)

OLI SOBRE LLENÇ (88 X 27 CM)

MUSEU DE SARAGOSSA






L’any 1243, ocuparen també Múrcia, territori que era de Castella, cosa que va estar a punt de provocar una guerra amb Castella,

però Jaume I lliurà Múrcia al seu gendre, el rei de Castella Alfons X el Savi (fill de Ferran III el Sant), perquè havien acordat la

repartició dels territoris.

___________

L’any 1282, Pere III el Gran (1240-1285), fill de Jaume I, conquesta Sicília.

L’any 1287, Alfons III el Liberal (1285-1291), fill de Pere III el Gran conquesta Menorca, territori que pel Tractat d’Anagni

(1295) passà al rei de Mallorca Jaume II.

L’any 1325, Jaume II d’Aragó (1291-1327) conquesta Sardenya.

L’any 1442 (ja en segle XV), Alfons V el Magnànim (1396-1458), fill primogènit de Ferran d’Antequera, conquesta el regne de

Nàpols.

► Del segle XIII al segle XV, la

corona catalano - aragonesa

s’havia convertit en una autèntica

potència a la Mediterrània.



► Del segle XIII al segle XV, la corona catalano - aragonesa s’havia convertit en una autèntica

potència a la Mediterrània.

► REPOBLACIÓ DEL TERRITORI PENINSULAR


► És el procés d’ocupació per la població cristiana de les zones reconquerides. Sense repoblació,

la conquesta no té cap sentit ni un; era prioritària la repoblació després de la reconquesta perquè:

► - Políticament: Es tractava de posar en

funcionament econòmic les noves terres

incorporades, és a dir, cultivar les noves

terres.

► - Militarment: Interessava tenir població

cristiana que fes d’escut en les zones

frontereres. Lògicament, anar repoblant

les zones limítrofes dels musulmans era

més perillós, això va fer que els reis per

aconseguir la repoblació dels països veïns

als musulmans, donaven més terres i

més llibertats als habitants d’aquestes.

Els documents que donaven més llibertats

i privilegis als nous pobladors es diuen

Cartes de repoblació.

► L’historiador Claudio Sánchez Albornoz

va dir: “La necesidad de repoblar zonas

altamente peligrosas, hizo de los

españoles cristianos de la época, los

hombres más libres de toda Europa”.


► CONSEQÜÈNCIES DE LA REPOBLACIÓ

► Va afectar a la configuració de la PROPIETAT DE LA TERRA:

► - A la meitat nord d’Espanya, com hi havia gent per repoblar, es configurà un tipus de règim de propietat petita i mitjana

(minifundis). La majoria de la gent es dedicava a l’agricultura (l’activitat econòmica principal).

► - A la meitat sud d’Espanya, com que no hi havia població cristiana per repoblar, havien grans propietats nobiliàries (latifundis).

A més, deixaren quedar als musulmans, però a aquests no els donaren terres, no podien ser propietaris. A la meitat sud espanyola,

com que havia unes grans extensions de terra, una part es dedicà a l’agricultura i una altra part a la ramaderia transhumància

(ovelles), en general, en el sud l’activitat econòmica és dedicada més a la ramaderia que a la agricultura.

► Va afectar a l’ESTAT JURÍDIC de les persones:

► * A la meitat nord d’Espanya es configurà un règim de mitjana i petita propietat amb homes lliures.

► *A la meitat sud d’Espanya la població musulmana, que va quedar, va desenvolupar tasques com a jornalers i van caure dins un

fort règim senyorial.




► ETAPES DE LA CONQUESTA CRISTIANA I DEL REPOBLAMENT

- 1a etapa (fins 1150): valls del Duero, Ebre i Tajo => es repobla amb pressures (les famílies reben cadascuna una

porció de terra a canvi de defensar-la) => minifundisme i propietats mitjanes, generalment en les zones del nord i

centre-nord de la península.





- 2a etapa (1150-1212): s’ocupa la part alta dels rius Guadiana, Xúquer i Túria, que es repoblen concedint les terres

als ordes militars (porcions més grans).





- 2a etapa (1150-1212): s’ocupa la part alta dels rius Guadiana, Xúquer i Túria, que es repoblen concedint les terres

als ordes militars (porcions més grans).



- 3a etapa (1212-1264): els cristians sols deixen com a

regne musulmà a Granada, però la manca de

repobladors fa que els reis atorguen les terres als

nobles que participen en la conquesta => grans

latifundis en les zones on la població musulmana és

escassa, exterminada o se’n va (Andalusia Occidental,

Extremadura, Múrcia, Ciudad Real, Albacete).


► ETAPES DE LA

CONQUESTA

CRISTIANA I DEL

REPOBLAMENT

- 1a etapa (fins 1150): valls del Duero, Ebre i Tajo => es repobla amb pressures (les

famílies reben cadascuna una porció de terra a canvi de defensar-la) => minifundisme i

propietats mitjanes, generalment en les zones del nord i centre-nord de la península.

- 2a etapa (1150-1212): s’ocupa la part alta dels rius Guadiana, Xúquer i Túria, que es

repoblen concedint les terres als ordes militars (porcions més grans).

- 3a etapa (1212-1264): els cristians sols deixen com a regne musulmà a Granada, però

la manca de repobladors fa que els reis atorguen les terres als nobles que participen

en la conquesta => grans latifundis en les zones on la població musulmana és escassa,

exterminada o se’n va (Andalusia Occidental, Extremadura, Múrcia, Ciudad Real,

Albacete).




► CONQUESTA CRISTIANA I REPOBLAMENT

► Els cinc regnes peninsulars del segle XV: Castella, Corona d’Aragó,

Portugal, Navarra i regne musulmà nassarita de Granada.

2.5.- LA CONQUESTA I REPOBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS

► A.- CONQUESTA. La conquesta de Mallorca es va produir al 1229.

► CAUSES. Les cròniques del rei Jaume I (El Llibre dels fets) ens donen dos

motius:

► 1.- Per la pirateria mallorquina musulmana que, contínuament, atacava les

naus catalanes (la conquesta fou una demanda de la burgesia catalana per

preservar el seu negoci, en un sopar de mercaders a casa de Pere Martell a

Tarragona). I per ...

► 2.- Les ànsies d’expansió del rei en Jaume I, que volia “un regne dins la mar”.

GEOGRAFIA POLÍTICA DE LES ILLES BALEARS DUTANT EL PERÍODE MUSULMÀ. Fonts:

Atles de les Illes Balears, Diafora, 1979.

Atles geogràfic i històric de les Illes Balears, Govern de les Illes Balears, 2008.

Mallorca Musulmana, Guillem Rosselló, UIB 2008.


► CONQUESTA DE MALLORCA

► L’operació militar de

conquesta de Mallorca es va

preparar durant 1229, es va

aprovar a les corts de

Barcelona i hi participaren

principalment catalans.


► Les expedicions formades per

150 naus i uns 20.000 homes

partiren de Salou, Cambrils i

Tarragona i desembarcaren a

Santa Ponça en setembre de

1229.


► Abans de l’atac a la ciutat de Madina Mayurqa va

haver dues batalles: La primera batalla va ser més

petita, al Coll de la Batalla (10-IX-29) i l’altra,

més important, va ser la batalla de Porto Pí (12-

IX-29), on moriren el amics de Jaume I, els

germans Montcada.



► Des del mes de novembre, les

tropes de Jaume I començaren el

setge de Palma. El rei musulmà de

Mallorca, Abu-Yahya intentà

negociar, fins a tres vegades, un

pacte de capitulació condicional

però la rendició no va ser

acceptada per Jaume I.

► Finalment, el 31 de desembre de

1229, les tropes de Jaume I

entraren dins Medina Mayurqa

per la porta de Bab-Al-Kofol

(Santa Margalida) i prengueren la

ciutat.




► Finalment, el 31 de desembre de 1229, les

tropes de Jaume I entraren dins Medina

Mayurqa per la porta de Bab-Al-Kofol (Santa

Margalida) i prengueren la ciutat.

DIBUIX DE BARTOLOMÈ FERRÁ

PORTA DE SANTA MARGALIDA

GRAVAT D’UN RETAULE DEL SEGLE XV, REPRESENTA

L’ENTRADA DE JAUME I A MADINA MAYURQA

PER LA PORTA DE BAB-AL-KOFOL

LA PORTA DE SANTA MARGALIDA EN 1908, POC ABANS

DE SER ENDERROCADA






DE SER ENDERROCADA

ENDERROCAMENT DE LA PORTA DE SANTA

MARGALIDA, 27 AGOST DE 1912



LA PORTA DE SANTA MARGALIDA






DE SER ENDEROCADA


► La major part de la població de la ciutat fou

aniquilada. La resta fugí i es va refugiar en

els castells d’Alaró, Pollença i Santueri.

► Fins al 1231 quedaren reductes de resistència

musulmana a les muntanyes però, finalment,

aquests tres castells capitularen al 1231. No

se sap res d’Abu-Yahya.

► L’any 1231, a més, el rei firmà amb el valí

de Menorca el Tractat de Capdepera.

► A partit d’ara Menorca serà territori

infeudat al rei Jaume I, és a dir, el rei de

Menorca haurà de retre vassallatge al rei

en Jaume.




► Acabada la conquesta, la major part

de la població musulmana fou

aniquilada (per motius defensius, no

interessaven musulmans a l’illa).

► Era necessari repoblar Mallorca

amb cristians, immediatament, tant

per motius defensius com econòmics.

CAYETANO SOCÍAS. PALMA: Imprenta de Pedro José Gelabert, 1852.

Jaime I, el conquistador. Litografia.


► CONQUESTA D’EIVISSA

► Es va produir l’any 1235 i va ser una conquesta

privada i delegada, és a dir, que no va ser

realitzada per Jaume I, sinó que delegà en tres

grans magnats: Guillem de Montgrí

(arquebisbe de Tarragona), l’infant Pere de

Portugal i Nunyo Sanç (oncle de Jaume I, i

compte de Rosselló).

► Això sí, l’illa formarà part del regne de

Mallorca i, per tant, de la corona d’Aragó.


► CONQUESTA DE MENORCA

► L’any 1287, va ser conquerida pel rei Alfons III

el Liberal (1285-1291), fill de Pere III el Gran.

► L’any 1295, pel tractat d’Anagni, Jaume II rei d’Aragó

entrega Menorca al rei de Mallorca Jaume II.

ALFONS III


II EL CAST

El MAPA 6 està inclòs en l’expansió del segle XIII, quan també es produeix

l’expansió de la Corona catalano-aragonesa i, per tant, la conquesta

cristiana de les Illes Balears (1229-1287).

MAPA 6.- CONQUESTA CRISTIANA ILLES BALEARS

(B1-T2)

ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa sobre la conquesta de les Illes Balears. Comentari de les

diverses dates en què cada illa de les Balears s’incorporà a la corona d’Aragó.

MAPA 6.- CONQUESTA ILLES BALEARS (B1-T2)

ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa sobre la conquesta de les Illes Balears. Comentari de les

diverses dates en què cada illa de les Balears s’incorporà a la corona d’Aragó.

MAPA 6.- CONQUESTA BALEARS (model 1)






MAPA 6.- CONQUESTA BALEARS

(model 7)






► B.- DOCUMENTS REPOBLADORS

► Els dos documents repobladors principals de Mallorca foren:

► 1.- Els llibres de repartiment, són llibres on de manera detallada s’indica a qui corresponen la

totalitat de cases i terres. En el cas de Mallorca, tan sols conservem un llibre de repartiment que és

el de la porció reial, la part que li va tocar al rei, li tocà el 50 % de l’illa.

► 2.- El segon és la carta de població de Mallorca, que data del dia 1 de març de 1230 (data quan

Jaume I atorgà la carta), el títol exacte de la qual és “Carta de franqueses i privilegis del regne de

Mallorca”.


► B.- DOCUMENTS REPOBLADORS

► La “Carta de franqueses i privilegis del regne de Mallorca” és fonamental per tres raons:

1.- És el document fundacional del regne de Mallorca i configurà el territori com un regne.

2.- Organitzar políticament l’illa, per això, crea les primeres i principals institucions polítiques i

jurisdiccionals del nou regne.

2.- És un document que pretén afavorir la repoblació de l’illa de cristians. Per aquest motiu, aquesta carta

recull moltes llibertats desconegudes fins a les hores a tots el regnes hispànics. El rei era conscient de què si calia

repoblar l’illa necessitava atorgar més llibertats que a la resta de territoris.

► La procedència de repobladors, aproximadament, va ser: El 50 % eren de Catalunya.

El 25 % eren d’Occitània i del sud de França (llengua d'oc).

I el 25 % restant d’Itàlia, Aragó, Navarra i Castella.

Els repobladors aportaren la religió cristiana i la llengua catalana.


► C.- REPOBLACIÓ DE MALLORCA

► Repartiment: la repoblació de Mallorca es va fer a tres nivells.

► 1.- Primer nivell: La conquesta de Mallorca és de tipus feudal, de manera que l’illa fou repartida entre el rei i

els grans magnats, que participaren en la conquesta, en proporció a l’aportació militar a la conquesta. El rei

en Jaume I aportà el 50 % de les tropes, doncs li tocà el 50 % de l’illa, la resta fou repartida proporcionalment

entre: Nunyo Sans (comte del Rosselló), Berenguer de Palou (bisbe de Barcelona), Hugo IV (comte

d'Empúries), etc.). El repartiment es va fer seguint criteris econòmics de manera que a tots ells els tocà part de

la ciutat, part de la Tramuntana, rica en oliveres i es Pla, ric en cultiu de cereals com el blat i la vinya.


► 2.- Segon nivell: El rei i els magnats dividiren

les seves porcions en cavalleries, que entregaven

als seus nobles (mitjana i baixa noblesa) que els

havien ajudat en la conquesta.

► Cavalleries: Es diuen cavalleries perquè els

petits nobles, que les rebien, estaven obligats a

mantenir un cavall i armes per la defensa de

l’illa.

► 3.- Tercer nivell: Les cavalleries foren dividides

en parcel·les més petites que s’entregaren als

pagesos repobladors en règim emfitèutic.

► Règim emfitèutic: Propietat compartida entre el

pagès i el senyor.



► El 1276 mor Jaume I, al testament va dividir el seu regne en dos: va

deixar el regne d’Aragó (Aragó, Catalunya i València) al seu fill

gran Pere III el Gran (un dels seus fills fou Alfons III el Liberal,

1285-1291, conquerirà Menorca); i el regne de Mallorca (Mallorca,

Eivissa, Formentera, els comtats de Rosselló i la Cerdanya, la

senyoria de Montpeller i la baronia d’Omelàs i altres petits territoris

al sud de França, com Cardalès) al seu fill petit Jaume II (successors

Sanç I, Jaume III).


2.6.- EL DIFERENT PAPER DE LA CORONA I LES CORTS

A CASTELLA I A LA CORONA D’ARAGÓ

► Jesús Lalinde Abadia, un historiador de Saragossa va ser el que va fer una comparació entre les

monarquies. Segons ell, la monarquia castellana es caracteritza pel decicionisme

transcendentalista, mentre que la monarquia aragonesa es caracteritza pel normativisme

historicista.

► CASTELLA

► Lalinde diu que les decisions del monarca, a Castella, transcendeixen, s’han de complir. Això

fou així, sobretot des de l’any 1348, en temps d’Alfons XI, quan s’aprova el “Ordenamiento de

Alcalá”. Amb aquest, el rei de Castella aconseguí plenament el poder legislatiu. A partir d’aquest

moment, el monarca farà les lleis i la seva voluntat és llei, és a dir, té molt de poder a Castella,

perquè les normes o lleis fetes pel monarca tenen superioritat jeràrquica sobre la resta: “El rei a

Castella comanda molt”.



► ARAGÓ

► El monarca està subjecte al normativisme historicista, que suposa dues coses:

► 1.- Les normes que s’han anat fent durant la història han de ser respectades pel monarca i no les pot canviar

per la seva voluntat unilateral, és a dir, el rei no pot modificar ni suprimir els privilegis concedits pels reis

anteriors, perquè el rei al principi del seu regnat i després de la coronació jurava mantenir els privilegis que

havien anat donant els reis anteriors. Això està relacionat amb el famós aforisme jurídic aragonès, recollit en els

furs de Huesca i Jaca, que diu: “Primero o antes fueron las leyes, después los reyes”.

► 2.- El denominat pactisme. A la corona d’Aragó, les lleis sorgeixen fruit d’un “pacte entre el rei i els

estaments representats en les corts”, el rei no pot legislar per ell mateix sinó que ha de pactar amb els

estaments de la noblesa, el clergat i les ciutats. Les lleis sorgides d’aquestes corts només poden ser modificades

per unes corts posteriors. Això es la demostració de què el rei, a la corona d’Aragó, fins arribar a Ferran el

Catòlic (finals segle XV) no ha estat capaç d’imposar-se sobre els estaments privilegiats. Si ho comparem amb

Castella: “A la corona d’Aragó els estaments feudals comanden molt, el rei no tant”.



► CORTS

► Són assemblees que

convoca i presideix el rei a

una ciutat determinada del

regne, designada per ell

mateix.

► Formades per tres estaments o braços: El braç nobiliari,

l’eclesiàstic i els representants de la ciutat (braç popular).



► CORTS

► Amb el temps i com a demostració del creixent poder

de la monarquia castellana, els reis deixaran de

convocar a la noblesa i al clergat, i es reuniran

directament amb els representants de les ciutats, ja

que aquests paguen i els altres no.

► CORTS

► Curiositat: Als catalans els

anomenaven "Pecheros", ja que

duien els doblers en una borsa

cilíndrica penjant del coll, a l’altura

del pit. D’aquí l’expressió: "Salut i

força en el canut".



► CORTS

► En la corona d’Aragó sempre es van reunir els tres estaments. Quan es reunien els estaments,

les funcions de les corts eren:

Presentaven queixes tant per l’actuació del monarca com per l’actuació dels funcionaris reals.

Els estaments feien peticions al monarca.

Concedien o no al monarca nous subsidis (doblers per batalles, per exemple).

Funció legislativa a Castella. Les corts “aproven” les lleis, o les acceptaven, mentre que a la corona d’Aragó les “pacten”.



► CORTS

► A Castella hi havia, només, UNA cort i a la corona

d’Aragó TRES: Aragó, Catalunya i València. El quart

territori de la corona, el regne de Mallorca no en tenia.

A més, existien Corts Generals de la corona d’Aragó,

on assistien els representants d’Aragó, València i

Catalunya. En aquestes, a vegades, participaven

representants del regne de Mallorca.



RESUM MAPES 4-5-6 (4 models)

Al-ANDALUS I REGNES CRISTIANS

MAPES PAU HISTÒRIA D’ESPANYA

Illes Balears 2012-13

Història Espanya


Maria Assumpció Granero Cueves

EXPANSIÓ REGNES CRISTIANS (model 1)






BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES

DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA

Història Espanya



PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA TEMA 1.- Les arrels històriques (preromans i colonitzacions, Hispania romana)

EDAT MITJANA TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristians

EDAT MODERNA TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC

TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol

TEMA 5.- L'Espanya del segle XVIII

ÍNDEX TEMES BLOC I

BLOC I – Tema 3.A

HISTÒRIA D’ESPANYA

EL NAIXEMENT DE L’ESTAT

MODERN: RRCC

Edat moderna

Història Espanya



Education

TEMA 2.B. HISTÒRIA ESPANYA. REGNES CRISTIANS