NOVEMBRE 2014 ANY XVI Número 201. www.baixgaia.cat

MENÚ DEL DIA 10 eurosMENÚS CAP DE SETMANA

Busquem el tercerTorrenc de l‘Any

El ddT i el Baix Gaià Diari obren el procés perquè els

ciutadans proposin els seus candidats al guardó

2 la Torrela Torre NOVEMBRE DE 2014 ddT

El Cartell de Premis, patrimoni cultural

EDITORIAL SERVEIS

Les conseqüències d’aquesta crisi les viurem encara anys, tot i que el mal govern espanyol del PP ens ensarroni i que els tests d’estrés de la banca passin exàmens. No serà fins d’aquí molt de temps que es podrà analitzar amb prou perspectiva l’abast devastador de la crisi, que va del més ampli efecte sistèmic, al dolorós cop a tantes persones i famílies. Entre uns i altres, entremig pateixen també els ajuntaments. Una de les conseqüències de la crisi són les retallades, que afecten, i de quina manera!, a la cultura. Ara mateix, el que seria XVIè Cartell de Premis no s’ha convocat, el qual és una pèrdua considerable per al cartipàs cultural dels ciutadans. L’any passat, el Cartell de Premis va repartir 21.000 euros en divuit especialitats, des del periodisme a la poesia, de la interpretació musical a la joieria. Un esperó enorme pels als creadors artístics.La creació és essencial, i donar ales als artistes locals és de bon segur sempre una inversió de futur. La bellesa és una de les majors virtuts del gènere humà, la bellesa ens millora com a persones i com a societat. El Cartell de Premis té a més a més un puntal arrelat en la història, com és el guardó que porta el nom de Joan

Mañé i Flaquer. Una placa, davant per davant de la porta principal de l’església de Sant Pere, ens recorda on va néixer el que ha estat un dels grans periodistes catalans de tota la història. Mañé, un bascòfi l il·lustrat, ha nominat el premi a persones i entitats destacades d’Euskal Herria, com ara el lehendakari Ibarretxe, l’ex president del Parlament Juan Maria Atuxa, amb tota la seva mesa, el periodista Martxelo Otamendi, director del diari en èuscar Berria, i el darrer, el gran cuiner Juan Mari Arzak, tres estrelles Michelin conservades al llarg dels anys i sempre entre els deu primers del ranking mundial. Tot plegat tenia també un impacte comunicacional i de màrqueting per a Torredembarra, era un motiu perquè se’n parlés i no per qualsevol cosa, sinó des de l’excel·lència de la cultura. El consistori que va plegar per causa de l’actuació judicial no havia proveït pressupostàriament la partida del Cartell de Premis d’enguany, i el que l’ha substituït no ha estat capaç de no deixar perdre aquesta part del patrimoni cultural. Salvem el Cartell de Premis. Facin els deures els polítics en un tema en el que segurament no hi haurà desacords, i que les entitats culturals, eix sempre de la societat civil catalana (veure Òmnium), es mobilitzin.

L’Agenda imprescindible

Ajuntament 977640025Jutjat de Pau 977640021CAP 977643809Policia Local 977646005Mossos d’Esquadra 112Bombers 085Parròquia de Sant Pere 977640154Parròquia de Sant Joan 977640806Patronat de Cultura 977643888Patronat de Turisme 977644580Biblioteca municipal 977643175Residència Pere Badia 977641132Ona la Torre 977958635Metge Carles Miracle 977644040Centre Mèdic 977644515

Llar d’Infants el Cirerer 977642535LLar d’infants el Gegant 977646182Antoni Roig 977649836 Molí de Vent 977130293 l’Anitina 977642496Mirades 977645826Iinstitut Torredembarra 977640312Inst.Ramon de la Torre 977642651

Arasa 977130434Cogul 977640003Escudé 977130735Miró 977640735Sant Jordi 977642750

Escoles

Farmàcies

Metge A. Vila 977642002Metge Ferran Gómez 977643311Deixallera 977645819SOREA 977642201ENHER 900770077Protectora d’Animals 977643395Tanatori 900506712Port Esportiu 977643234Recollida de residus 977645819Correus 977640528Salvament Marítim 977216203 Llar del Jubilat 977643889UDT 977643273BASE 977642620Zona Esportiva 977643546Patronat Antoni Roig 977644308Consell comarcal 977249484Diputació de Tarragona 977296633

Santa Rosalia 977643434Creu Roja 977244769El Vendrell 977661141SEM 977222222

Torre Taxi 977641147Taxi Vidal 609379161Taxi Reche 977643775Taxi Miguel 977641129Taxi Xavi 620859548Taxi Rodrigo 608835458

Ambulàncies

Taxis

8€

6-8

3PublicitatPublicitatddT NOVEMBRE DE 2014

4 la la TorreTorre NOVEMBRE DE 2014 ddT

Unió abandona l‘equip de govern de la Torre i anticipa la crisi a CiUEls regidors convergents donen suport al pacte tot i la decisió del seu soci

El nou govern de Torredembarra no ha arribat sencer ni als cent primers dies. El Comitè Executiu Local d’Unió Democràtica de Catalunya a Torredembarra ha acordat per unanimitat la sortida del govern de les dues regido-res, Francisca Felguera i M. Èlia Rodríguez, que té la formació al Govern municipal. Unió ha es-perat des del dia 13, quan l’as-semblea local va aprovar aques-ta mesura, que Convergència Democràtica també deixés el govern liderat pel socialista Enric Grangel, però, a hores d’ara, els seus quatre regidors en continu-en formant part i garanteixen la majoria a Grangel en un pacte en què també hi són el PP, ERC i l’ADT.

Unió considera que «l’acció de govern que s’està duent a terme va en perjudici de Torredembarra i no s’està seguint la voluntat ex-pressada amb la qual es va signar l’acord de governabilitat.» «No podem estar en un govern on no se’ns deixa ni participar, ni de-cidir ni opinar i on no compar-tim les decisions que es prenen. Donat aquests fets, la decisió presa pel Comitè Local és que les dues regidores no poden continu-ar formant part d’aquest govern municipal ni compartint les seves decisions», afi rmen el comunicat. «Al llarg d’aquestes setmanes, hem observat com s’està gene-rant un alarmisme basat en argu-ments falsos, sense fonaments i amagant la realitat amb l’objectiu de malmetre sis anys de govern

de CiU, PP i GIT i desprestigiar i destruir totes les accions dutes a terme fi ns al moment, obviant que algunes situacions complica-des venien donades per l’anterior govern de PSC i ERC, com la re-petició que es va haver de fer de les obres del carrer Antoni Roig, el teatre auditori i la construcció de Muntanyans. El PSC i ERC també tenen responsabilitats en el fet que no es pogués realitzar el tancament de la piscina i el pro-jecte de l’antic escorxador, per-què no van voler votar un crèdit per acabar-ho. «L’obertura de la Junta de Govern Local també ha estat un altre tema que hem denunciat i continuem recriminant el fet que es digués que, per transparència, s’obriria la junta a tots els regidors i, al cap d’unes setmanes, es tanca només a l’Alcalde, als tinents d’alcalde i als portaveus», retreuen als seus ja exsocis de govern. D’altra banda, també exposen que «s’està acomiadant a perso-nal que no eren càrrecs de con-fi ança (el pacte només parla de càrrecs de confi ança i ja es van acomiadar) i estan augmentant el personal en àrees on creiem que no és necessari realitzar aquesta despesa. A més, el govern muni-cipal ha tret unes productivitats, mentre mantenen les altres» «Després del Ple extraordinari on es va escollir el nou alcalde, ja vam manifestar que el nostre vot no era una carta blanca i vam re-marcar que no era el moment de

criticar, desprestigiar, destruir i anar a fer mal. I aquesta premissa no s’ha complert en cap cas. Unió Democràtica de Catalunya sem-pre ha cercat i cercarà el bene-fi ci per a les torrenques i per als torrencs i, per aquest motiu, vam signar aquell pacte de governabi-litat del municipi i sempre hem mostrat aquesta disposició, però, tal com hem exposat, no ho po-dem fer en aquestes condicions» conclouen.

El govern tanca fi les i Convergència, també

Davant la renúncia efectuada per les regidores d’Unió, l’equip de govern de l’Ajuntament de Torredembarra, format pels grups municipals de CiU, PSC, PP i

ERC, ha emès un comunicat al cap d’unes hores manifestant que “el govern municipal continua treballant amb total normalitat, amb esforç, il·lusió i responsabi-litat”. “ Aquesta decisió d’amb-dues regidores no ha estat cap sorpresa per al govern, ja que la posició de la regidora Francisca Felguera sempre ha estat molt crítica. La renúncia no afecta ni distorsiona la situació actual. Ambdues regidores no ostenta-ven cap competència delegada, en trobar-se imputades pel cone-gut com a “cas Torredembarra”, continua i conclou afi rmant que “en aquests moments, el més important és assegurar la gover-nabilitat del municipi.” Per tant, sembla que el trencament entre Unió i Convergència és un fet a

hores d’ara, com a mínim pel que fa al consistori. Just l’endemà de la sortida d’Unió, els regidors de Convergència feien un comunicat signat per Pere Font on reiteraven el seu suport al pacte de govern, evidenciant així el divorci amb Unió Democràtica a la Torre.

Canvis en el govern

Just el mateix dia en què Unió re-tirava el suport al govern i el cas Torredembarra es cobrava un nou imputat, la regidora Núria Rubió (PP), que fi ns ara ostentava les regidories d’Hisenda i Patrimoni passava a ser regidora de Salut Pública (Sanitat) i Octavi Solé (CIU), fi ns ara regidor de Salut Pública, passava a ser, regidor d’Hisenda i Patrimoni.

Ple al setembre a l‘Ajuntament de Torredembarra amb el nou govern

la la Torre Torre ddT NOVEMBRE DE 2014 5

6 NOVEMBRE DE 2014 ddTla la TorreTorre

• • • • •

• •

El Country la Torre comença una nova temporada

ddT

Aquest octubre ha començat una nova temporada per als amants del country i el ball.

Com cada any, a principis d’octubre, s’inicien de nou les classes de line dance amb no-ves coreografi es i més activi-tats perquè poder gaudir tots al màxim del temps lliure ballant.

Com a novetat, l’estrena del nou local situat al carrer Mercat n º 6 de Torredembarra, una sala gran on aprendre i gaudir del ball, una sala social en la qual compartir moments , una botiga on adquirir el merchan-dising exclusiu i una recepció on, atendran tots els que senten curiositat i vulguin apropar-se a preguntar com iniciar-se en el món del line dance.

Cau a Torredembarra un segon premi del Cuponazo de l‘ONCE

ddT

L’ONCE ha repartit 200.000 euros a Torredembarra en el sorteig del Cuponazo del pas-sat divendres 10 d’octubre. El venedor de l’ONCE Jordi

Yuste, amb el punt de ven-da al Centre Carrefour de Torredembarra, va vendre un cupó premiat amb 200.000 euros. Enguany l’ONCE ja ha repartit 72 milions d’euros a Catalunya. El passat mes d’abril l’ONCE ja va deixar

diners a la Torre: el vene-dor Marcos Mondelo, amb al punt de venda al c/ Pere Badia, 25 (Torredembarra), va vendre quatre cupons premiats amb 35.000 euros, el que fa un total de 140.000 euros.

Una zona del Teatre podria començar a funcionar el 2015

ddT

Una part del Teatre Auditori de Torredembarra entrarà en funcionament el proper 2015. Quatre anys després que s’atu-ressin les obres de la construc-ció de l’equipament, l’Ajun-tament de Torredembarra ha elaborat un pla per acabar-lo en 4 anys i anar recuperant es-pais de l’equipment en fases. La primera, segons ha explicat l’alcalde Enric Grangel a la te-

levisió TAC12, serà l’habii-tació de l’entrada per actes de petit format, que ja estarà disponible l’any que ve.

Els tècnics de l’Ajuntament han xifrat els 300.000 euros els necessaris per netejar l’espai i substituir tot el ma-terial robat. Com ha explicat TAC12, invertint aquesta quantitat de diners, el Teatre tornarà al 2010, quan l’ante-rior equip de govern va atu-rar les obres.

Es calcula que la inver-sió per acabar el teatre el 2018 serà d’uns 2 milions d’euros. Ara, l’Ajunta-ment haurà de presentar en els propers 60 dies un pla de quatre anys a la Generalitat, amb la inten-ció d’obrir l’entrada l’any que ve. D’aquesta manera, el consistori no haurà de re-tornar la subvenció d’1 mi-lió d’euros que li va atorgar el 2007 la Generalitat de Catalunya.

La sala de ball del nou local de la gent del Country la Torre

7la la TorreTorreddT NOVEMBRE DE 2014

GRÀCIES

Cas Torredembarra

Amb l‘ajuda de tots vosaltres, Taxis Rodrigo celebra aquest 2014, vint anys!

El jutge inculpa el propietari del local de Clarà dins el cas TorredembarraHaurà de declarar als jutjats del Vendrell com a inculpat el proper 21 de novembre

ddT

El jutjat número 1 del Vendrell ha inculpa un empresa-ri de Torredembarra, Rafael Jiménez, pel lloguer irregular d’un local propietat seva dins de la instrucció per un delicte contra l’administració pública que afecta a l’antic equip de govern,

Es tracta del local de Clarà, just davant la discoteca La Masia, situat al carrer Garraf i Priorat que va llogar el mes d’abril de l’any 2011 a raó de 6.900 euros al mes a l’antic equip de govern i que roman buit des de llavors, tot i que durant aquest 2014 s’hi van fer obres dins un pla ocupa-

cional i que, quan van acabar, no es va destinar a cap ús.

El jutjat número 1 del Vendrell inculpa l’empresari dins d’una peça separada que investiga delictes contra l’administració pública, prevaricació, malver-sació i tràfi c d’infl uències i el cita a declarar el proper dia 21 de novembre.

El grup municipal del PSC va portar aquesta operació a la Fiscalia perquè el local compta amb un gran soterrani, no com-pleix el pla d’usos municipals i, en el moment del contracte, a més, l’arrendador tenia deutes amb l’Ajuntament. El secretari municipal també va emetre un informe en contra, en estar ad-

judicat el contracte a dit, sense concurs ia un preu superior al de mercat.

Nous testimonis a declarar

En els darrers dies d’octubre el jutge també havia citat diversos testimonis en la investigació referent a l’altre local, l’actual comissaria de la Policia Local de Torredembarra. En concret, pels jutjats hi van passar dos pèrits, que havien elaborat els informes sobre el preu de la nau i el Cap de la Policia Local, Josep Gili, que durant aquest octubre ha vist com es reobria el cas Bogally d’Or i, per tant, tornava a estar imputat per un pressumpte delicte de prevari-cació.

Telèfon 608 83 54 58 www.taxisrodrigo.com

El jutge investiga el lloguer d‘aquest local per part de l‘Ajuntament

8 informació informació MunicipalMunicipal NOVEMBRE DE 2014 ddT

L’estelada ja llueix a la façana de l’Ajuntament de Torredembarra

AJ. TORREDEMBARRA

L’estelada ja llueix a la façana del Castell de Torredembarra, seu de l’Ajuntament, des del 3 d’octubre, en compliment de l’acord de ple de 25 de se-tembre passat. L’alcalde, Enric Grangel (PSC); la segona ti-nenta d’alcalde, Rosa Maria Guasch (CiU), i el regidor Lluís Suñé (ABG) van estarels encarregats de penjar la bande-ra. Enric Grangel ha explicat que tot i que es va abstenir, abans

que socialista és demòcrata, i que els acords de ple s’han de complir. Rosa Maria Guasch ha comentat que cal donar suport al dret a decidir i que sigui la ciutadania qui parli. Finalment, Lluís Suñé, portaveu del grup municipal de l’ABG promotor de la moció per penjar l’estela-da, s’ha mostrat satisfet i enca-ra més que es pengi ara, en uns moments difícils per al procés de la consulta.

D’altra banda, el portaveu del grup municipal del PSC, Jordi Solé, ha declarat que el PSC es

va abstenir en la votació de la moció al ple, però que els so-cialistes sempre respectaran el compliment dels acords.

La moció de l’ABG dema-nant que es pengés l’estela-da es va aprovar amb els vots favorables de quatre regidors de CDC, ERC (1), ABG (2), GIT (1), i la regidora no-ads-crita, les abstencions del PSC (3) i dues regidores d’Unió, i els vots en contra del PP (2). L’estelada estarà present, com a mínim, fi ns el proper 9 de no-vembre.

El subdelegat espanyol, receptiu a les demandes dels alcaldes del Baix Gaià i el Vendrell per l’N-340

AJ. TORREDEMBARRA

El subdelegat del Govern espa-nyol a Tarragona, Jordi Sierra, va rebre el dimecres 15 d’oc-tubre als alcaldes d’Altafulla, Torredembarra, Roda de Berà, Creixell i Vendrell per tractar sobre l’estat de la N-340 i l’A-7 al pas pel Camp de Tarragona. El subdelegat va escoltar les inquietuds dels mandataris mu-nicipals i considera que són ra-onables les peticions de millora viària. Els batlles li van comu-nicar la seva intenció de reunir-se a Madrid amb els responsa-

bles ministerials de la concessió d’autopistes. La intensitat de circulació pel traçat de la N-340 en el seu tram entre el Vendrell i Tarragona és una de les més altes de tota la xarxa de carreteres. La situació aquest estiu s’ha convertit en insostenible, amb cues quilo-mètriques que ha provocat la desviació de molt trànsit per vies interiors que no estan pre-parades per absorbir aquest vo-lum de vehicles. Els diferents ajuntaments per on passa aques-ta via han aprovat mocions als

plens per a demanar la solució a aquesta situació, que genera que tots aquells ciutadans que han de fer ús d’aquesta carre-tera, sigui per motius laborals o personals, es veuen molt perju-dicats. Aquesta situació s’agreuja en el període d’estiu, vacances i ponts quan el volum de vehicles s’incrementa de forma impor-tant, provocant continues reten-cions i afectant un dels sectors econòmics claus del territori com és el turisme. L’ús de vies alternatives a l’interior del ter-

ritori, incentivat pel col·lapse de la N-340, està desplaçant una part del trànsit cap a vies inadequades (carreteres petites i camins asfaltats o sense asfal-tar) amb el conseqüent perill de més accidents i afectacions me-diambientals i de protecció del paisatge. Des de l’any 2002, quan va re-dactar-se el primer projecte de desdoblament de la N-340, els diferents ajuntaments i consells comarcals afectats han demanat diàleg entre les administraci-ons territorials i el Ministeri de

Fomento. L’objectiu és arribar a un consens per tal de poder acordar aquella alternativa que fos la menys perjudicial per al territori. En el seu moment es va alliberar el peatge en-tre Torredembarra i Vila-seca per a descongestionar una part d’aquest territori i, més en-davant, es va construir l’A-7 com autovia que resol el trànsit pràcticament en aquest mateix traçat. Aquestes darreres actua-cions encara han posat més en evidència la necessitat de cercar una alternativa pel tram entre el Vendrell i Altafulla.

La Diputació de Tarragona ha concedit una subvenció de 222.293,44 € per a adequar i millorar l’enllumenat públic de Torredembarra

AJ. TORREDEMBARRA

La Diputació de Tarragona ha acordat concedir un total de 222.293,44 € per al pro-jecte d’adequació i millora de l’enllumenat públic dins del Pla Especial d’Inversions Sostenibles.

Es tracta d’un projecte que ha redactat la Regidoria d’Obres i Serveis amb un pressupost de 240.718,62 €, amb la qual

cosa la subvenció concedida suposa el 92,35 % del total.

El ple de l’Ajuntament del 25 de setembre passat va aprovar inicialment aquest projecte. Es tracta de realitzar la renova-ció de la xarxa d’enllumenat públic amb contaminació lu-mínica i executar el canvi de làmpades per la reducció de potència de les làmpades amb baix rendiment i efi ciència lu-mínica. El termini d’execució previst és de quatre mesos.

La regidora d’Obres i Serveis, Rosa Maria Guasch, ja va co-mentar que se substituiran les lluminàries que en aquests moments s’han d’adaptar a la normativa vigent tant pel que fa a la contaminació lumínica com la vinculada a l’efi ciència energètica, aquesta substitució i adequació suposarà actuar sobre un 34% aproximadament de les existents al municipi. Aquests equips nous millora-ran la qualitat, el rendiment i l’efi ciència de la il·luminació,

així com suposarà un estalvi econòmic considerable. Els serveis tècnics han calculat un estalvi anual de 80.000 €.

L’Ajuntament va acordar sol·licitar a la Diputació de Tarragona un canvi d’actua-ció ja que tenia assignada la quantitat de 222.293,44 € per a l’actuació del “Dipòsit de pluvials” amb un pressupost de l’obra de 2.645.031,90 € i s’ha considerat que no es podia fer front a l’aportació econò-

mica necessària per executar el dipòsit de pluvials davant la situació que viu actualment el Consistori, per difi cultats a poder complir en el termini d’adjudicació i per la impor-tància que es dóna al projecte d’adequar i millorar l’enllu-menat públic per assolir un es-talvi energètic que repercutirà en l’estalvi econòmic. Aquest punt es va aprovar per àmplia majoria en el darrer plenari ce-lebrat a Torredembarra el pas-sat mes de setembre.

Els tres regidors penjant l‘estelada, que lluirà fi ns el dia 9

9ddT NOVEMBRE DE 2014 la la TorreTorre

ELECTRICITAT, FONTANERIA, GAS, CALEFACCIÓ, AIRE CONDICIONAT, E. SOLAR TÈRMICA.AVARIES, REFORMES, MANTENIMENT.

Divuit anys consecutius de la trobada de RosaliesEl col·lectiu busca obrir la trobada i comptar amb totes les que duen el nom de la patrona

GUILLEM BARGALLÓ

Un any més i ja en van 18. El pas-sat 6 d’octubre, dia del naixement de Santa Rosalia, gairebé una quarantena de dones que porten el nom de la patrona es van trobar per compartir una estona plega-des, celebrar una data important per la vila, retre-li un petit ho-menatge i mantenir viva la fl ama d’un nom que a Torredembarra el duen una setantena de dones.

Aquest 2014, la festa s’ha actu-alitzat i han obert part de la ce-lebració a tota la ciutadania. La voluntat és que la trobada sigui més popular, que la gent conegui que hi ha actes més enllà de la missa votiva i que vol consolidar-se com una festa laïca, amb una activitat cultural i un sopar pos-terior de germanor. Enguany, per exemple, les Rosalies van poder gaudir de diverses peces músicals per part de la Rosalia Girol (mem-bre del grup), el Guillem Pujol i

la Paula Martí. L’acte cultural va ser al Pati del Castell, responent a aquesta voluntat d’obrir la festa a la gent.

Com hem dit, una quarantena de Rosalies van formar part de la festa aquest octubre. La jornada arriba fora de Catalunya, on hi viu més d’una Rosalia, que tam-bé rep aquesta convocatòria. Un acte, doncs, molt torrenc no no-més per l’onomàstica, sinó tam-bé per tot el que envolta aquell dia: sopar en un restaurant de la Torre i acte cultural amb gent de la vila. En els darrers anys les Rosalies han guadit de les cara-melles, de la Coral Santa Rosalia o els Canticontes, que van fer una versió especial de la Caputxeta Vermella. A més a més, cada any proven de fer un regal a les assistents. Un present que bus-quen que siigui origanal i únic. En els darrers anys, han regalat rèpliques de les campanes, de la façana de Cal Saia o un dominó

de Santa Rosalia. Aquest 2014, ha estat un vitrall de la Santa amb disseny actualitzat, com el que s’ha posat a l’altar de Santa Rosalia i obra del vitraller Pepe Cubillo.

La medalla de la Santa, la dis-tinció

L’any 1997 Torredembarra va viure la primera trobada de les Rosalies. La va organitzar el con-sistori i el regal va ser una me-dalla de plata amb una rosa i un llire. Des d’aquell any, qualsevol Rosalia nascuda a la vila ha re-but com a regal del consitori la mateixa medalla una mica més petita d’or.

A més a més, les Rosalies de la Torre acostumen a fer diverses actvitats durant l’any. En els dar-rers temps s’han especialitzat a fer un viatge en algun indret que tingui una relació especial amb la patrona. El primer any van anar a Palerm, amb la Coral Santa Rosalia, la capital de Sicília, amb un milió d’habitants i amb la ma-teixa patrona que la Torre. També han estat a Gines (Sevilla), on hi ha un altar dedicat a la Santa, o a Capafonts, on hi ha les fonts de Santa Rosalia. Després de ser a Sanxenxo (Galícia), ja preparen el proper viatge, rumb a Menorca, on han fet alguns descobriments importants sobre la relació entre la Santa i les Illes Balears.

La Rosalia més especial

La geganta de la Torre és la Rosalia més especial. Cada any li regalen el ram de fl ors que llu-

eix per Festa Major i des de fa uns quants anys, la geganta llueix unes arracades especials, fetes pel Roger Borràs i l’Anna Mercadé, que les van regalar al poble. Aquest 2014, les Rosalies van vo-ler modernitzar les joies de la ge-ganta i es van trobar amb el suport de la Joieria Roger Borràs, que va fer de manera desinteressada unes noves arracades i va doar esmalt

de color a la medalla que llueix la geganta cada dia al Pati del Castell. Des d’aquí, les Rosalies agraeixen a tothom el seu suport, especialment al consistori i a la parròquia de Sant Pere. A més a més, obren la porta a qualsevol Rosalia que vulgui participar de la festa, així com de totes aque-lles persones que coneguin llocs relacionats amb la patrona.

A dalt, regidor i la Rosalia més petita tallant el pastís. A sota, alcalde i regidors amb les Rosalies a l‘altar de l‘església

L‘actuació musical durant la trobada

informació informació MunicipalMunicipal1010 NOVEMBRE DE 20144 ddT

La Comissió Permanent del Consell de Sostenibilitat busca iniciatives per promoure la participació de la ciutadania

AJ. TORREDEMBARRA

La Comissió Permanent del Consell Municipal de Sostenibilitat de Torredembarra es va reunir el 6 d’octubre passat en la primera sessió del nou curs, una trobada que va comptar amb la presència de la nova regidora de Participació Ciutadana, Rosa Maria Guasch. Principalment, es van tractar qüestions sobre el funcionament del Consell i la de posar en marxa iniciatives per fer una crida a la ciutadania a par-ticipar en les diferents comissi-ons d’aquest òrgan consultiu de l’Ajuntament. La regidora amb membres del Consell de Sostenibilitat

Aclariment sobre la inversió de l’Estat per a construir la nova estació de trens de Torredembarra

AJ. TORREDEMBARRA

Davant les informacions pu-blicades aquests dies sobre els pressupostos de l’Estat per al 2015, en què el go-vern central preveu 666.000 euros per a la nova estació de trens de Torredembarra quant el pressupost previst és d’1.260.000 euros, el regidor

d’Urbanisme, Jordi Solé, ha explicat que aquest projec-te de construcció comporta una inversió plurianual (es començarà el 2015 i s’in-augurarà el 2017), d’aquí la diferència de xifres. De fet, així se’ls hi ha mani-festat des del Congrés de Diputats. Per tant, la resta de diners es refl ectiran en els propers pressupostos

La Policia Local de la Torre deté un home per agressió amb una destral

AJ. TORREDEMBARRA

Els fets van succeir passades les 20 h del dia 11 de setembre quan la central de la Policia Local de Torredembarra va rebre diverses trucades de veïns d’un edifi ci del carrer dels Pescadors, dema-nant la presència de la policia perquè un veí estava agredint un altre veí de l’escala amb una destral.

Agents de la Policia Local im-mediatament es van adreçar al lloc dels fets comprovant la presència d’un grup de persones entre les quals es trobava l’agre-

dida, la qual presentava diverses contusions de consideració, com a conseqüència dels cops rebuts, així com el presumpte autor.

Un cop verifi cada la identifi -cació de la presumpta persona agressora, veí del mateix edifi ci, i localitzada la destral utilitzada per a l’agressió, el agents varen procedir a la detenció al lloc del fets del presumpte agressor per un delicte de lesions. Com a conseqüència de les lesions, la persona agredida va ser traslla-dada a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla per a la seva valora-ció i posterior tractament.

Segons diferents testimonis, la persona detinguda presumpta-ment va agredir sexualment el dia abans a una veïna de l’edifi -ci. Aquesta dona anava acompa-nyada pel veí que va ser agredit amb la destral perquè li havia demanat que l’acompanyés ja que tenia por del veí presumpte autor de les lesions.

El detingut E.B.L. de 52 anys i veí de la població de Torredembarra, sense ante-cedents policials, va passar a disposició judicial al Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 del Vendrell.

Actuació conjunta de la Policia Local i els Mossos, amb una detenció

AJ. TORREDEMBARRA

Un seguiment i treball con-junt entre la Policia Local de Torredembarra i el Cos de Mossos d’Esquadra ha cul-minat amb la detenció d’una dona, multireincident, com a presumpte autora de di-versos furts a la població de Torredembarra.

La dona detinguda es de-dicava a passar per domi-cilis de gent gran o perso-nes amb mobilitat reduïda i aprofi tant-se de la bona fe d’aquestes, fent-se pas-sar per voluntària de Creu Roja o amb l’excusa de fer enquestes, els demanava un got d’aigua, endinsant-se dins dels domicilis, moment en què es quedava sola i aga-fava o s’emportava els mo-neders o carteres, en ocasi-ons només els diners. Quan les víctimes s’adonaven ja era massa tard, la dona ha-via marxat del domicili.Com

a conseqüència de diverses denúncies rebudes a la co-missaria de la Policia Local, es va iniciar una campanya de prevenció en diferents punts de la població, al ma-teix temps que conjunta-ment amb el Cos de Mossos d’Esquadra es va iniciar un seguiment de la persona.

El passat 9 de setembre la presumpta autora del fets va realitzar diferents furts dins de l’escola Molí de Vent, moment en què un cop reunits tots dos cossos i agrupats els indicis perti-nents, agents de la Policia Local varen procedir, al dia següent, a la detenció de la presumpta autora per delictes de furts, entrada a habitatge aliè i violació de domicili jurídic.

La detinguda és E.S.F de 44 anys i veïna de la població de Torredembarra, amb an-tecedents policials, i ha pas-sat a disposició judicial.

Un nou curs amb moltes novetats a l’Escola Municipal de Música

AJ. TORREDEMBARRA

Un nou curs ha començat per l’Escola Municipal de Música, aquest any amb una sèrie de novetats prou importants que l’apropen més a la població de Torredembarra. Aquest curs l’Escola ha començat a im-partir el programa de música tradicional, en què es pot es-tudiar gralla, sac de gemecs i tarota. A més a més, l’Escola segueix comptant amb els seus currículum clàssic i modern, oferint d’aquesta manera for-mació en la major parts d’es-tils musicals.

Una altra de les novetats sig-nifi catives ha estat l’adaptació de les quotes i la rebaixa de la matrícula. Aquesta nova for-ma de pagament és més justa ja que l’alumne paga solament allò que fa, donant-li fl exibilitat a l’hora d’escollir assignatu-res (recorreguts B i C). A par-tir d’aquest curs, l’Escola de Música compta amb una sèrie d’instruments donats per l’AM-PA, que facilitaran les coses a les famílies que han d’introdu-ir-se en el món musical.

Per a qui estigui interessat, tot i no ser època d’inscripcions,

es manté la matrícula oberta i es pot demanar informació re-ferent a l’Escola a la Regidoria d’Ensenyament de l’Ajunta-ment situada a l’edifi ci del Patronat Anton Roig, c/ Alt de Sant Pere, 35. Els instrument on encara queden algunes pla-ces són: Instruments de música tradicional i moderna, clarinet, saxo, fl auta travessera, violí i violoncel.

Ha estat un any de canvis i des de l’Escola s’ha aprofi tat per apostar per una escola més pro-pera, més solidària i, com no, més musical

1111PublicitatPublicitatddT NOVEMBRE DE 2014

Temps de Tardor

AMPLI MENÚ restaurant Itsasoa migdia 13€ cap de setmana

20€. UNA CUINA MEDITERRÀNIA amb un toc d’originalitat. No

us perdeu els esmorzars de forquilla 9-11h. Paelles i arrossos

per endur: 977640629 / 648470659

Ctra Pobla de Montornès, 20 Torredembarra

TANQUEM PER VACANCES! ENS VEIEM LA PRIMAVERA DE 2015!

Venda de pernil ibèric bellota, xarcuteria selecta, formatges, olis, vins, delicatessen ...

www.mariscalsarroca.comMarques de Tamarit 3C, ALTAFULLA

U N

C A P R I C I

P E R N A DA L !

reserva de LOTS

DE NADAL

T 877050863

1212 informació informació MunicipalMunicipal NOVEMBRE DE 2014 ddT

L’Ajuntament es reuneix amb Medi Natural per pactar una solució per al pas soterrat de Nova Torredembarra

AJ. TORREDEMBARRA

El regidor de Medi Ambient, Eduard Rovira, es va entrevis-tar el passat divendres, dia 10 d’octubre, amb el director dels Serveis Territorials d’Agri-cultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) a Tarragona, Anton Ballvé. El motiu de la reunió, on van estar presents tècnics de l’Ajuntament, dels Serveis Territorials del DAAM i de la Direcció General de Medi Natural, va ser el futur del pas soterrat que comunica

la zona urbanitzada de Nova Torredembarra amb la platja, un pas que va estar inundat uns mesos abans de l’estiu en ser retirada la bomba d’eva-cuació de l’aigua del freàtic seguint les indicacions dels propis Serveis Territorials. Des de llavors i temporalment, s’ha anat bombejant l’aigua a la zona verda d’aquesta àrea urbanitzada per tal d’evitar l’abocament directe d’aigua a l’espai natural, i el perill que comportava mantenir el pas inundat amb el trànsit de les persones pel damunt de la via

del tren. L’anterior equip de govern de l’Ajuntament i la Generalitat havien plantejat una inversió per garantir l’es-tanqueïtat del pas amb un cost superior als 60.000 € a càr-rec de les arques municipals. Davant els dubtes tècnics que aquesta fos la solució defi ni-tiva per evitar la propagació d’espècies helòfi tes com el canyís (Phragmites australis), s’ha pactat limitar les aporta-cions d’aigua del freàtic, aug-mentar el nivell de salinitat amb accions complementàries i un període d’observació de

l’evolució d’aquesta zona.

Amb aquesta fi nalitat l’Ajun-tament s’ha compromès a dur a terme algunes actuacions per millorar l’estanqueïtat del pas amb un cost raonable, molt per sota de la despesa proposada, i a col·laborar en la realització de mesures de diversos parà-metres (salinitat, etc.) per al seguiment de la seva evolució.Pel seu costat, la Generalitat ha proposat realitzar canals inter-dunars per facilitar l’entrada d’aigua del mar a les llacunes seguint les directrius dels tre-

balls encomanats per l’Ajun-tament de Torredembarra re-ferents a la hidrologia de la zona.

Eduard Rovira ha valorat molt positivament el princi-pi d’acord aconseguit en un molt bon clima de diàleg amb els Serveis Territorials, ja que permet mantenir el pas obert a la ciutadania amb una despesa ajustada mentre no es deter-mina d’una manera defi nitiva quin és l’origen del canvi de règim d’inundació d’aquest espai natural.

L’Ajuntament obté dues subvencions de la Diputació per la seguretat a les platges i les banderes blaves

AJ. TORREDEMBARRA

La Diputació de Tarragona ha concedit recentment a l’Ajun-tament de Torredembarra dues subvencions en matèria de platges (seguretat a zones de bany i banderes blaves) per un import 17.569,80 € i de 2.500 € i respectivament.

La Regidoria de Medi Ambient

i Platges va dur a terme les gestions oportunes per acollir-se a la línia de subvencions de protecció de la salut públi-ca per la seguretat a zones de bany, en concret a les platges. Aquesta línia té la fi nalitat de procurar que els ens locals be-nefi ciaris disposin del fi nan-çament necessari per portar a terme la gestió adequada de les competències municipals

en matèria de seguretat, con-trol i vigilància a les zones de bany del municipi, concreta-ment en les platges i les pis-cines.

Les actuacions subvenciona-bles són, entre d’altres, les despeses destinades a garan-tir la seguretat a les platges del litoral de la província de Tarragona, derivades de

la contractació del servei de socorristes, despeses en infraestructures i materials necessaris per al correcte funcionament d’aquesta ac-tivitat.

D’altra banda, el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona subvenciona els municipis que reben la dis-tinció de les banderes blaves

(1.500 € per als municipis que n’acreditaven una, 2.000 € per als que n’acreditaven dues i 2.500 € per als que n’acredi-taven tres o més).

En el cas de Torredembarra, s’han concedit 2.500 € des-prés d’haver obtingut ban-dera blava per les platges de la Paella, Barri Marítim i els Muntanyans.

1313la la TorreTorreddT NOVEMBRE DE 2014

Ass. de Propietaris dels Munts El proper 2014 celebraran el seu 25è aniversari

“Si els romans es van instal·lar als Munts és

per alguna cosa”

GUILLEM BARGALLÓ

L’Associació de Propietaris dels Munts és una de les dues entitats veïnals del barri. El proper 2015 celebren el seu 25è aniversari de reivindica-ció i festa, amb la diada dels Munts a l’Estiu. Amb l’Elo-dia, el Pedro i el Manuel parlem de la transformació dels Munts, un dels barri de la Torre que més ha canviat.

Com i quan va néixer l’As-sociació?

Elodia: Els papers ofi cials van arribar el 1990, tot i que la pri-mera reunió va ser el 1989 a casa d’un suïs. La majoria de veïns no ens coneixíem tot i que als anys 80 ja hi vivia for-ça gent de manera estable.

Quan vau començar a viure al barri dels Munts?

Elodia: Jo hi tenia casa des de 1970 i allò era com un mas perdut. L’any 1982 els Munts va ser declarat com a barri, tot i que hi havia molta feina a fer.

Pedro: Jo em vaig afi liar a principis dels anys 90, quan vaig venir a viure-hi. El meu carrer no estava asfaltat i no tenia llum, però per mi allò era el paradís.

Manuel: Jo vaig comprar una casa als Munts perquè teníem família a Altafulla i vam tro-bar una casa que ens agrada-va. La Torre i els Munts són un lloc ideal per a viure-hi. Si els romans es van instal-lar als Munts, és per alguna cosa, no?

Perquè vau afi liar-vos a l’as-sociació de propietaris? Manuel: Sempre he pensat que estar associat és una cosa interessant. Hem de viure en comunitat i estar en associaci-ons és un valor afegit. Elodia: Si no fos per l’asso-ciació jo no coneixeria molts dels meus veïns. Les persones a qui van comprar la casa el Manuel, eren suïssos i socis fundadors. La comunió i la reivindicació que hem fet des de l’associació ha estat molt important.

En què ha millorat el barri en les darreres dècades? Elodia: Quan plovia, el barri era una riera i tot era porqueria i pedres. S’han adequat molts carrers i hem aconseguit as-faltar bona part de les vies. El barri ha millorat, és evident.

Què hi manca? Manuel: El més urgent és l’en-llumenat. Potser és qüestió de pressupost, però les obres de Sorea no han contemplat la il·luminació i jo per exem-ple visc en un carrer que no té llum, així com els carrers paral·lels.

Pedro: Les obres de l’any passat van ser positives, però falta acabar-les. El que manca és fi nalitzar i després de tot el que han fet, ens manca el mo-biliari. Tenim la casa, però ens manca la decoració.

Com estan les obres?

Manuel: Imagino que el nos-tre alcalde, que per cert, és veí dels Munts, ordenarà un man-teniment de les obres mentre estan paralitzades pel jutge perquè no es deteriorin, ara que tenim a tocar la connexió amb Altafulla pels Munts.

Quina és la relació de l’asso-ciació amb l’Alcalde? Elodia: Tenim constància que l’alcalde i l’arquitecte volen veure les obres i evitar que es deteriorin. La relació és nor-mal, és un veí més. Tot i això, volem demanar una reunió amb ell per repassar la llista de coses pendents, com ara el carrer Orenga, que no sortia en el projecte perquè l’ex cap d’Urbanisme deia que el car-rer no existia. Per culpa d’això al carrer Orenga no s’han fet obres, és un carrer que va amb llums provisionals i no tenen clavegueram.

Quines són les principals re-ivindicacions de l’entitat? Elodia: Treballem, i molt. Ara, per exemple veiem com un terreny que havia d’estar des-tinat a zona verda està en ven-da i treballem per saber què ha passat i recuperar l’espai. Ajudem als veïns, com en el cas del carrer Orenga i estem molt a sobre de l’Ajuntament

Com afecta el fet tenir dues associacions de veïns? Elodia: A vegades per culpa d’això hem perdut reivindi-

cacions, ja que la divisió l’ha aprofi tat l’Ajuntament per sortir-se amb la seva. Potser a algú li va interesar que n’hi haguessin duess per poder fer la seva.

Pedro: Nosaltres som associa-ció de propietaris i no de ve-ïns. Això vol dir que és gent que no només està empadro-nada, sinó gent que té una vivenda. En una assemblea extraordinària es va votar si es volia canviar a associació de veïns, però els socis de l’enti-tat hi van votar en contra.

Elodia: Ara bé, no tenim cap mena de canviar si alguna vegada els socis ho volen. Jo personalment estic a favor d’acollir també a veïns.

Un dels actes més impor-tants la Diada dels Munts, oi? Elodia: Si. La Diada és molt important. Va començar el 1992 i des de llavors no hem parat.

Manuel: És una diada lúdica, però també té una part de rei-vindicació.

Elodia: Ens serveix per ex-plicar a tota Torredembarra la qualitat de vida que vo-lem, que també és del muni-cipi. Al Passeig, per exemple, manca espai perquè la gent de Torredembarra vingui als Munts no només a l’estiu. Potser el que ha passat al Port no ens ha ajudat massa, tot i que tenim una gran relació amb els dirigents del Port.

Llibreria Papereria Premsaescura-xemeneies

608 181 124676 856 957

HI SOM LES 24h!

1414 informació informació MunicipalMunicipal NOVEMBRE DE 2014 ddT

La Policia Local de Torredembarra recupera la celebració de la seva Festa Patronal

AJ. TORREDEMBARRA

La Policia Local de Torredembarra va recuperar ahir la celebració del dia dels Sants Àngels Custodis, la seva festa patronal, amb un seguit d’actes organitzats per la Regidoria de Governació.

Primer es va dur a terme la formació ofi cial d’agents i co-mandaments i la presentació de novetats a les autoritats. Tot seguit, es va assistir a missa a l’església de Sant Pere Apòstol i posteriorment, la Corporació Municipal va oferir una recep-ció a l’Ajuntament i es va dur a terme un lliurament de reco-neixements a policies locals i col·lectius que col·laboren amb

el cos. Concretament, van ser a: Jesús M. R., per la seva trajec-tòria professional i humana en l’àmbit de l’educació viària dels infants del municipi. Ramon S. F., per la seva trajectòria profes-sional i humana a Torredembarra i més enllà de les nostres fron-teres. Guillem C. S., Alfonso G. B., Francesc L. C. i Manel L. G. per la seva acció de salvaguarda de la vida, benestar i la lliber-tat de les persones. Associació de Voluntaris de Protecció Civil, en prova d’agraïment per la seva efi caç col·laboració i ajuda a la Policia Local de Torredembarra. Col·lectiu de la Brigada Municipal, en prova d’agraïment per la seva efi caç col·laboració i ajuda a la Policia Local de Torredembarra.

Càritas, en prova de reconei-xement per la seva tasca en el benestar dels vilatans de Torredembarra.

L’alcalde, Enric Grangel; la regidora de Governació, Olga González, i l’inspector cap de la Policia Local, Josep Gili, es van dirigir als assistents, una nodrida representació dels membres de la Policia Local de Torredembarra i de comanda-ments dels Mossos d’Esquadra, Policies Locals veïnes i Guàrdia Civil, així com el regidor de Tarragona Carles Castillo. La regidora de Governació, Olga González, va destacar la profes-sionalitat, constància, pacièn-cia, implicació, força i lluita de la Policia Local. L‘alcalde i els regidors amb els membres de la Policia Local de la Torre

Nou sistema de vigilància i informació de l’ús dels contenidors de podaAJ. TORREDEMBARRA

La Regidoria de Medi Ambient posa en coneixement de la ciu-tadania en general que a partir d’aquest mateix mes d’octubre s’establirà un sistema d’infor-

mació i vigilància de l’ús dels contenidors de poda.

Des de l’any 2010, la quantitat de poda recollida en conteni-dors ubicats al carrer ha passat de prop de 500Tn a les més de 1.000 que es preveu recollir

aquest any 2014, la qual cosa posa en evidència que l’ús que se’n fa dels mateixos no és l’adequat. El servei està desti-nat a la ciutadania i no als pro-fessionals del sector que han de gestionar, ells mateixos, la poda que generen en els treballs de

jardineria, enlloc d’emprar els contenidors. Durant els propers mesos, em-pleats de la mateixa empresa adjudicatària del servei duran a terme inspeccions sorpresa en qualsevol moment, inclòs el cap de setmana. El resultat d’aques-

tes inspeccions serà lliurat a l’Ajuntament perquè procedeixi a aplicar el règim sancionador corresponent.Tanmateix, els mateixos emple-ats informaran a la ciutadania de com s’ha de disposar la poda en els contenidors.

Nou impuls a l’orientació laboral a Torredembarra: Jornada per al foment del Cooperativisme

AJ. TORREDEMBARRA

El passat dilluns dia 13 d’oc-tubre va tenir lloc a l’edifici de Cal Llovet la primera de les tres xerrades que s’han organitzat des del Servei Municipal d’Orientació Laboral de la Regidoria de Benestar Social per millo-rar l’ocupació i la inserció laboral dels veïns i veïnes de Torredembarra. La xer-rada ha anat a càrrec de la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya.

Sota el títol de Cooperativisme, aquesta pri-mera xerrada ha tingut com objectiu donar a conèixer què és una cooperativa, els requi-sits per crear-la i els avan-tatges fiscals que representa a diferència d’altres formes empresarials amb la intenció de donar suport als empre-nedors que vulguin engegar

un projecte empresarial sota la fórmula de cooperativa. Durant la xerrada s’ha fet menció del gran nombre d’ex-periències empresarials coo-peratives que estan creixent en el mercat tot i que també s’ha volgut donar importàn-cia a la necessitat d’elaborar un correcte pla d’empresa per analitzar la viabilitat del pro-jecte. Entre els principis que identifiquen una cooperativa, cal destacar la democràcia empresarial que defineix la seva gestió, la participació econòmica del socis, l’inte-rès per proporcionar forma-ció i informació als socis així com la millora de la situació econòmica i social, tant dels components com de l’entorn comunitari.

La regidora de Benestar Social, Olga González, ha valorat molt positivament la

jornada i ha remarcat que des de l’administració local s’es-tan aportant eines formatives per a la ciutadania per tal de dinamitzar l’autoocupació i ajudar que els torrencs i tor-renques puguin tornar al mer-cat laboral.

Aquesta jornada està inclosa dintre d’una nova proposta formativa que inclou també dues xerrades més: Drets i Deures del Servei Domèstic, on es tractarà la nova norma-tiva vigent en aquesta matèria i la xerrada Si vas a treballar fora, fes-ho en condicions, dirigida a les persones que es plantegin cercar feina a l’es-tranger. Aquestes jornades se celebraran els dies 6 i 20 de novembre respectivament. Per a mes informació cal adreçar-se a les oficines de la Regidoria de Benestar Social, al carrer de la Muralla,16.

Connect@’t a la Torre

El teu Ajuntament en línia

L’Ajuntament de Torredembarra està compromès amb la promoció de l’ús de les noves

tecnologies, per facilitar la participació i la comunicació dels veïns i veïnes en la realització

de tràmits i procediments accessibles per via electrònica, amb criteris d’eficàcia, economia i

eficiència.

Actualment, ja pots realitzar tots aquests tràmits:

Amb signatura electrònica:

� Instància genèrica

� Queixes i suggeriments

� Dret d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició de dades de caràcter

personal

Sense signatura electrònica:

� Retirada de vehicles de la via pública

� Manteniment de contenidors

Properament:

� Tràmits relacionats amb el padró d’habitants

Regidoria de Noves Tecnologies

www.torredembarra.cat

1515#TorrencDel’Any#TorrencDel’AnyddT NOVEMBRE DE 2014

Ja podeu proposar el vostre candidat al Torrenc de l‘Any

ddT

Lluny queda en la nostra me-mòria aquell 23 de març de 2012 quan el pati del Castell es va omplir per descobrir qui era el primer Torrenc de l’Any. Durant els dies previs desenes de persones feien travesses, especulaven i fi ns i tot es juga-ven algun sopar apostant per un guanyador o altre.

Iris Figuerola es va convertir en la primera torrenca de l’any i just un any després va ser Llorenç Gómez qui es va endur l’Escarabat d’Or.

Ara, el ddT i el Baix Gaià Diari engeguen el motor de la terce-ra edició del Torrenc de l’Any, amb la voluntat que, com ha passat en les darreres edicions, el guardó reculli milers de vots i esdevingui, una vegada més, un premi del poble per a gent del poble. De moment, doncs, toca que entre tots proposem candidats, que pensem qui es mereix l’Escarabat d’Or. Just després d’aquest procés partici-patiu tocarà, altra vegada votar

als 9 candidats per esollir quins seran els tres fi nalistes que en-cararan el tram fi nal i s’uniran a l’Iris Figuerola i el Llorenç Gómez com a torrenc de l’any i a Càritas i l’Agrupament Escola els Salats com aquelles entitats reconegudes per una àmplia majoria del municipi.

Qui seran els candidats en-guany?

El diari de la Torre i el Baix Gaià diari faran públics el nom dels candidats i candidates just d’aquí un mes, a fi nals de no-vembre. A partir d’aleshores, s’iniciarà un procés molt simi-lar al de fa un any: tres mesos per votar a qualsevol dels can-didats i un mes fi nal per escollir entre tres fi nalistes. Com ja va passar l’any passat, però, els noms dels possibles torrencs de l’any sorgiran d’entre la ciuta-dania de Torredembarra, que proposarà a qui voldra fi ns el proper 20 de novembre.

Durant les tres primeres set-manes de mes, doncs, els dos diaris recolliran les propostes dels torrencs i torrenques i pre-

sentarà els candidats en el ddT del proper mes, quan comen-çarà el compte enrere per co-nèixer el futur o futura Torrenc de l’Any. A més a més, tots els que volgueu fer arribar els vostres candidats, ho podeu fer a la Biblioteca Mestra Maria Antònia, que col·locarà durant aquest mes una urna per reco-llir les propostes dels torrencs i torrenques.

Com fer arribar les propostesAJ. TORREDEMBARRA

Podeu proposar els vostres candidats o candidates a Torrenc de l’Any per correu electrònic a redaccio@dia-ridelatorre.com, a partir de qualsevol de les xarxes socials

on hi són presents el diari de la Torre o el Baix Gaià diari, al Baix Gaià diari, on hi podreu veure una notícia especial so-bre la busca de candidats, o a la Bbiloteca de Torredembarra.

Recordeu que teniu temps fi ns el proper 20 de novembre

Els guanyadors al Torrenc de l‘Any en la passada edició amb els responsables del ddT i l‘alcalde Masagué

1616 #Torrencsil·lustres#Torrencsil·lustres NOVEMBRE DE 2014 ddT

E S TAN CP I J U AN

TabacsTimbre

Cava de CigarsArticles pel fumador

C/ Pere Badia, 643830 Torredembarra

Tel. 977 643 783

Exp.1 - Mª Rosa Pijuan Mercadé

Torredembarra i els

GUILLEM BARGALLÓ

Torredembarra compta amb fi lls il·lustres que, malaura-dament, a vegades són massa desconeguts pels seus convi-latans. És evident que gaire-bé tothom sap qui és Antoni Roig, però pocs coneixen la carrera de Sinibald de Mas o relacionen a Pere Romeu amb la Torre. Tot i això, just a la se-gona planta de l’Ajuntament de Torredembarra hi trobem

una sala amb alguns d’aquests personatges penjats. En total, 7 dels fi lls més universals que ha tingut el nostre municipi i que podem veure a la sala de juntes, espai on es reuneix de manera setmanal el govern i acull bona part de les reunions i rodes de premsa municipals. Just a sota, us expliquem qui són i perquè es van fer famo-sos: pintors, toreros, nave-gatns, periodistes, castellers o empresaris. Tot i això, la vila recull d’altres personatges

que, tot i no comptar amb un quadre o fotografi a en aquesta sala de juntes, també mereixen la condició d’il·lustres.

Els altres torrencs il·lustres

Lluís Pons d’icart: Va néixer a la Torre entre 1518 i 1520. Va ser un eminent humanista, ben format i molt interessat en els estudis històrics. Sembla que va reunir una important bibli-oteca i se’l considera el primer arqueòleg de Tarragona, on

de fet un institut porta el seu nom.

Josep Moliner: Nascut a Torredembarra el 1702. Va ser advocat i jurista. Arribà a ser Catedràtic de Lleis de la Universitat de Cervera (1730). Professor erudit, va estudiar i escriure sobre de Iuris catala-ni, però va cremar tots els seus manuscrits

Joaquim Torrens Ibern: Va néixer a la Torre el 1909.

Inicià els seus estudis a l’Es-cola d’Enginyers Industrials de Barcelona i als 23 anys fi -nalitzà la carrera. Compromès amb amb la república i Catalunya, es va exiliar a París, on va ser secretari del Comitè de Cultura Catalana. La seva aportació a l’aplica-ció de mètodes científi cs a la solució de problemes em-presarials, les seves tasques de docència i de divulgació li valgueren la condecoració de l’Ordre de Chevalier des

SINIBALD DE MASTorredembarra 1736 - Barcelona 1806

Fou un home de mar, excel·lent navegant i l‘impulsor de l‘Escola de Nàutica de Barcelona de la que fou director i professor entre 1769 i 1806. Havia començat a navegar als catorze anys.Anà a Amèrica el 1762 i fou retingut per corsaris anglesos. Un cop alliberat, en tornar a Catalunya fou capturat per pirates d‘Algèria, que el van fer treballar en les seves naus Expert

marí i bon cosmògraf.

PERE ROMEUTorredembarra 1862 - Barcelona 1908

Va ser un promotor cultural molt lligat al món de l‘art. Molt relacionat amb el grup modernista de Ramon Casas. Amb Miquel Utrillo, Ramon Casas i Santiago Rusiñol, foren els promotors d‘Els Quatre Gats.Pere Romeu fou l‘ànima del local i la seva imatge, alta, desmanegada i barbada fou pintada i dibuixada sovint per Casas, Picasso, Opisso i altres artistes, i ha esdevingut

un símbol pintoresc del Modernisme.

JOAN GÜELLTorredembarra 1800 - Barcelona 1872

Era fi ll del comerciant establit a la República Dominicana Pau Güell i Roig , que es va arruïnar a causa de la inestabilitat política. El 1818 marxà a Cuba, on es va fer ric principalment amb el mercadeig d‘esclaus i el 1821 esdevingué el cap de l‘associació d‘empreses de l‘Havana dedicades a l‘exportació. El 1835 va tornar a Barcelona per a invertir la seva fortuna. Va ser

diputat a les Corts, regidor i senador.

DAVID SÁTorredembarr

David Sánchez era enxTorre. Una caiguda l‘aa Barberà del Vallès li cap que el va portar a ldesprés, el jove enxanetala segona víctima del móanys. Des de llavors, té udedicat a la Torre i els N

de nove

Video porters, circuits tancats de TV

egibert@tinet.org

joiers des de 1943

JOIERIA RELLOTGERIA ARGENTERIA

Plaça de la Vila, 18

977 64 09 30Torredembarra

INSTAL·LACIÓ i REPARACIÓ

D‘ANTENES

C/.Major N.2, Torredembarra, Telèfon 977 64 09 30

1717#Torrencsil·lustres#Torrencsil·lustresddT NOVEMBRE DE 2014

s ciutadans il·lustres

Palmes Académiques atorgat pel Govern Francès. Va morir a Barcelona el 1975.

Els actual fi lls adoptius i predilectes de la vila

Amb la recuperació demo-cràtica, l’Ajuntament de Torredembarra ha atorgat a diversos ciutadans de la vila els títols de fi lls adoptius i pre-dilectes i ha donat també dues medalles d’Argent de la ciutat en les darreres dècades.

Pel que fa a fi lls adoptius, la vila ha donat aquesta distinció al notari Manuel Crehuet, que va arribar a Torredembarra el 1953 amb la seva dona Maria Rosa Wennberg i quatre de les seves fi lles, ja que la cin-quena va néixer a la Torre. Rosa Maria Wennberg, molt vinculada a les entitats tor-renques i col·laboradora del ddT, també és fi lla adoptiva de Torredembarra. De fet, encara la podem veure en la majoria d’actes i segueix col·laborant

amb les entitats culturals i tea-trals de la vila.

Qui també va ser declarada fi -lla adoptiva va ser Sor Loreto Serrano, monja emblemàtica de Torredembarra i qui va ser professora de molts torrencs i torrenques quan eren nens.

La darrera fi lla adoptiva de Torredembarra va ser Júlia Ramon, títol que va rebre el passat 2013 per la seva tasca a la vila en favor de les persones

amb discapacitat al capdavant de l’associació Matinada, que a dia d’avui encara és un refe-rent a la vila.

A més a més, Torredembarra ha nomenat a dos dels seus vi-latants fi lls predilectes. Dues persones nascudes a la Torre com l’Anton Gras, conegut com el Sagal i el Josep Gual. Anton Gras va ser músic d’or-questra i un dels impulsors dels Nois de la Torre i de la recuperació de la música po-

pular, mentre que Josep Gual, també col·laborador del ddT, ha estat l’historiador local més prolífi c i que més ha compar-tit el seu coneixement sobre el municipi.

Per acabar, també s’han ator-gat dues medalles d’argent de la vila. La primera al Mossèn Anton Morell, capellà de la Torre durant molts anys; la segona a Berta Castells, la millor esportista que ha tingut mai Torredembarra.

ÁNCHEZra 1975 - 1983

xaneta dels Nois de la any 1983 en un castell

va provocar un cop al l‘hospital. Una setmana a moria i es convertia en ón casteller en dos cents un monument i un carrer Nois el recorden cada 1 embre.

PERE AIXALÀ, PEROYTorredembarra 1824 - Barcelona 1892

Pere Aixalà, popularment conegut com Lo Peroy, va ser el primer torero català en prendre l‘alternativa, la qual la va fer a l‘antiga plaça del Torín de Barcelona. La seva fama va anar en augment –el crit “que el mati Peroi” es va fer habitual a la Barceloneta- i va ampliar la geografi a de les seves actuacions fi ns a fer les Amèriques.Un cop retirat es va assentar a

Barcelona morint a l‘Hospital del Sagrat Cor

JOAN MAÑÉ I FLAQUERTorredembarra 1823 - Barcelona 1901

P eriodista i escriptor català, fi ll d‘un comerciant liberal. De jove fou un liberal radical, membre de la milícia de Tarragona, E l 1843 es traslladà a Barcelona per a fer carrera com a periodista. Es llicencià en fi losofi a i lletres, i el 1850 fou catedràtic de llatí i de castellà. El 1847 s‘estrenà com a crític de teatre al Diari de Barcelona i infl uí sobre el seu propietari Antoni Brusi. Fou director del diari des del 1865 fi ns a la seva mort.

www.pneumaticssantjordi.cat

Pol. Roques Planes - C/ Catllar, 4. Tel 977642424

ANTONI ROIGTorredembarra 1817 - 1885

Va ser un indià que va llegar la seva fortuna per la creació del Patronat Antoni Roig a Torredembarra. Des de 1892, la vila va comptar amb una escola pública, que avui dia encara funciona, tot i que un altre indret. En la seva herència, també va preveure l‘oferiment d‘un dot a les donzelles pobres (quan una noia de Torredembarra es casa, rep una petita quantitat

econòmica, avui dia simbòlica)

1818 la la TorreTorre NOVEMBRE DE 2014 ddT

Forn El CaprichoTens algun capritx? Vine a la Pobla de Montornès i el trobaràs Al Forn Capricho sentiràs l‘olor i el gust del pà fet a mà 100% artesà. Pastissos, brioxos, magdalenes, postres per a tots els capritxos i la nostra nova línia de productes capritxosos:Capritxos Burguer, FrankfurtCapritxos, ArepaBurguer (Sense Gluten), CapritxosMexicanos, Tapescapritxosa i molt més

Fes el teu encàrrec al teléfon 977 083 415

VINE I CONÈIXE‘NS! Som a la Pobla de Montornès, carretera general Passeig l‘estaciò Nº 86

Degustació de tapa i cava cada cap de setmana per 1 euro.

Els Nois de la Torre i dos segles i mig de castellsJOSEP BARGALLÓ

La gent d’aquesta dinàmica i convulsa Torredembarra del segle XXI, fi ns i tot els més actius culturalment, no és prou conscient del que signifi quen els castells en la nostra histò-ria moderna ni, tampoc, del que signifi ca la nostra vila en la història del fet caste-ller. Torredembarra i castells han confi gurat un binomi tan potent que ens ha situat, en moltes èpoques, al capdavant d’aquesta tradició renova-da que ara és Patrimoni de la Humanitat. Repassem-ho:

- De Torredembarra és el pri-mer document conegut que esmenta la paraula “castells” per fer referir-se al Ball de Valencians (l’element del se-guici que tothom coincideix en assenyalar com a origen del fet casteller): un edicte, el 1771, de l’arquebisbe de Tarragona, que prohibeix que s’aixequin “Torres, ô, castillos” dintre l’església.

- De la festa major de Santa Rosalia parlen les dues prime-res cròniques castelleres que podem qualifi car com a tals: el torrenc Joan Mañé i Flaquer les va publicar, el 1852 i el 1853, al “Diario de Barcelona” .- Si els primers castells de 9 pi-sos es van plantar a Tarragona el 1851, a Torredembarra els Xiquets de Valls ja en van fer l’any següent mateix.- A fi nals del XIX, Torredembarra va ser de les poques poblacions que va comptar amb colla pròpia: els Xiquets de Torredembarra van actuar de 1898 a 1905; van res-sorgir els anys 20; i encara van ser presents a plaça el 1932.- La Nova de Valls va carregar el 3 de 8, a Torredembarra, el 1934 i el 1935: aquests dos 3 de 8, el castell més gran de l’època, són els únics que es van poder veure en tot el món casteller a la primera meitat del segle XX.- Els Nois de la Torre, apare-guts el 1975, són la vuitena colla més antiga de les 78 que han aixecat castells enguany.- Des de 1975, han actuat a

Torredembarra un total de 57 colles castelleres diferents, la qual cosa converteix la nostra població en una de les que més diversitat de colors de camisa ha tingut a plaça.- Des de l’any 2000, Torredembarra ha vist 42 cas-tells de nou pisos –aixecats per 6 colles diferents- i un de gam-ma extra –esdevenint una de les úniques 18 poblacions que han pogut veure construccions d’aquesta categoria.

Pocs municipis catalans po-den exhibir una relació tan dilatada i estreta amb el fet casteller. Per això, enguany –que fa 125 anys de la pri-mera actuació dels Xiquets de Torredembarra- i l’any que ve –que en farà 40 dels Nois- és el moment, no només de recordar aquesta relació, sinó de bastir amb renovada fermesa un fu-tur ple d’èxits per als Nois de la Torre.

Perquè els Nois d’avui són els Xiquets de Torredembarra de sempre. Orgull blau cel per a dos segles i mig d’història. El primer 3 de 8 del segle XX. Coronat a la Torreel 1934

Mentre vostè dorm, nosaltres fem el pa per a la seva família

A mà i amb els mètodes més tradiconals al nou forn de pa de la POBLA DE MONTORNÈS

1919la la TorreTorreddT NOVEMBRE DE 2014

Av. Catalunya 18 Tel 977644635 TorredembarraAv Baix Penedès,61 Tel 977154533 El Vendrell

Outlet Sofàs, Polígon Roques Planes Torredembarra Tel 620394131

Cuidem del teu descansMatalassos, somiers, coixins. canapes, llits articulats, nordics,

roba de llar, sofás, sillons, tresillos, menjadors, habitacions, etc...

BON SON TORREDEMBARRA BON SON EL VENDRELL

OUTLET TORREDEMBARRA

2020 informació informació MunicipalMunicipal NOVEMBRE DE 2014 ddT

La Torre acull un curs, totalment subvencionat, adreçat al gremi d‘Hosteleria: “Gestió i costos en la restauració”

AJ. TORREDEMBARRA

El Consorci per a la forma-ció contínua de Catalunya i l’Associació d’Empresaris Hosteleria de la província de Tarragona juntament amb l’empresa Vam Consultors i en col·laboració amb el Patronat de Turisme de Torredembarra ha organitzat un curs, total-ment subvencionat, adreçat al gremi d’Hosteleria: “Gestió i costos en la restauració.”

El curs compta amb 4 sessions. La primer, el passat 16 d’octu-bre i la darrrera aquest dia 30 d’octbure, amb jornades de quatre hores.

La sessió inicial va comptar amb la presència de la regi-

dora de Turisme, Comerç i Promoció econòmica, Núria Gómez, que es va mostrar molt satisfeta per la bona resposta dels restauradors, i va desta-car que el Patronat de Turisme continuarà apostant per la cre-ació de cursos que puguin ser-vir com a eina de formació en el sector.

Els 18 alumnes participants en el curs han estat de diferents restaurants del municipi:

. Fonda Coca

. Pizzeria Di Napoli

. Bar Atzur

. Txus i Anna

. Kult (Bon Sol de la Torre)

. Restaurant Las Palmeras

. Gelateria Gelatiamo

. La Queixalada

. Bar Nose / Saxo Taverna

. Restaurant Marítim Altafulla

Els objectius del curs són: Conèixer els conceptes bàsics implicats en la gestió de cos-tos a la restauració, conèixer

els criteris de classifi cació de productes, conèixer els pro-cediments per al càlcul dels preus de venda, disposar d’ei-

nes d’aplicabilitat comercial i conèixer la implicació de la gestió de costos en la tipifi ca-ció de l’establiment.

La regidora de Turisme a la primera jornada d‘aquest curs adreçat als hostelers

2121la la TorreTorreddT NOVEMBRE DE 2014

Deu anys de la moció de censura «incruenta» de Torredembarra

Plaça de la Vila, TorredembarraPlaça de la Vila, Torredembarra

De dimarts a diumenge i en els partits del Barça, barra

de pintxos a les vuit del vespre! Tasta les patates Auca

(brava-romesco-allioli), amanides, embotits, formatges,

croquetes, platets, etc

JORDI SALVAT

Estem acostumats a veure unes quantes mocions de censura a cada mandat municipal. Es repe-teixen certs punts en comú, com la tensió ambiental, pancartes, insults, presència policial, allau de mitjans de comunicació, re-trets entre govern i oposició... Torredembarra va viure el 20 d’octubre de 2004, ara fa deu anys, una moció de censura que s’escapa d’aquests paràmetres. El socialista Manuel Jiménez va rellevar en l’alcaldia el conver-gent Miquel Àngel Lecha en un ple municipal tranquil i on els retrets van ser entre socis del go-vern sortint. Les claus d’aquesta moció de censura tan atípica les hem de buscar en els mesos ante-riors, després que CiU perdés les eleccions municials per només un parell de vots enfront del PSC i muntés un pacte entre cinc for-ces diferents per mantenir Miquel Àngel Lecha en l’alcaldia. Deu anys després, el mateix Lecha qualifi ca d’«error» aquest pacte perquè «érem partits molt diferents amb interessos diver-sos». Reconeix que, després de les eleccions municipals de 2003, ell era partidari de bus-car l’entesa amb els socialistes per bastir un govern amb menys

forces i més sòlid. Però aquesta posició era minoritària dins del seu partit, que va apostar per re-tenir l’alcaldia pactant amb el la regidora del PP i tres grups inde-pendents -ADMC (2 regidors), GIT (2) i VUT (1)-. Les tensions van tardar pocs mesos a aparèi-xer i l’ambient es va enrarir fi ns a nivells insuportables. El primer tinent d’alcalde, de CiU, Josep Mercadé va renunciar a la seva acta de regidor el febrer de 2004, afi rmant que el pacte era negatiu per Torredembarra i que marxa-va per no convertir-se en tràns-fuga. El va rellevar Joan Maria Mercadé. El mes d’abril els dos regidors del GIT, Celestí Salort i Santiago Ardèbol, van abando-nar el govern i aquest va quedar en minoria. Els xocs entre Salort i Toda -líder de l’ADMC- havi-en estat continus des de gairebé l’inici de mandat. El desgast i la paràlisi de govern van caracterit-zar aquells mesos que van venir.

Va començar llavors unes llargues negociacions per bastir una nova majoria de govern. El llavors cap de llista del PSC, Manuel Jiménez , explica que «aquell era un mal moment per Torredembarra». «Nosaltres havíem guanyat les eleccions i havíem ofert a CiU un pacte per aconseguir un govern ampli, però no van voler negociar i van decantar-se per un pacte del qual en va sortir un govern feble.

El poble estava endeutat, s’havi-en descuidat els serveis socials i no donaven solucions», comenta el líder socialista, que recorda el treball a l’oposició. L’entesa del PSC amb Esquerra Republicana, liderada per Gerard Ciuró després que Josep Bargalló fos nomenat conseller del Govern català, era molt bona i formaven un bloc junt amb l’únic regidor de l’Al-ternativa Baix Gaià, Lluís Suñé. Sumaven un total de vuit regi-dors (quatre socialistes, tres repu-blicans i un de l’ABG). Faltava un regidor més per la majoria absoluta i Celestí Salort tenia la clau. Finalment, l’exalcalde va acceptar passar a un segon pla i donar més pes en el nou govern a Santiago Ardèbol.

Oferta de darrera hora a CiU

Jiménez explica, però, que el PSC li va fer una darrera oferta a CiU per evitar la moció de censu-ra i que consistia en compartir el govern les dues formacions i que el mateix Lecha fos alcalde fi ns acabar el 2004. Després Jiménez el rellevaria fi ns a fi nal de man-dat. Però no hi va haver acord. Lecha explica que van comunicar l’oferta a la direcció provincial del partit, però van cedir al co-mitè local la decisió i que fessin el que creguessin més conveni-ent. I l’oferta va ser rebutjada. L’alcalde de Torredembarra entre

els anys 2000 i 2004 qualifi ca la moció de censura d’«esperada» i que havien tingut temps fer a fer-se a la idea. Durant uns dies de l’octubre de 2004 només un alcal-de i dos regidors formaven part del govern de Torredembarra: Miquel Àngel Lecha, Josep Pujol i Joan Maria Mercadé. L’alcalde, Miquel Àngel Lecha, havia fet fora els socis de govern que encara quedaven: l’Agrupació Democràtica, el Partit Popular i els independents del VUT. El compte enrere per la moció era un fet.Aquell 20 d’octubre al migdia, deu regidors van votar a favor de la moció de censura. L’únic

membre del VUT -escissió de CiU-, Octavi Solé, va decidir donar suport a Jiménez tot i no entrar al govern. Va ser un ple tranquil, cordial, la culminació de la mort d’un pacte que havia nascut malament. Al ple actu-al queden cinc regidors que van viure aquella moció de censura: el socialista Enric Grangel -ara alcalde-, Montserrat Gassull -llavors regidora d’ERC i ara no adscrita-, la independent Maria Dolors Toda, ara a punt de deixar l’acta de regidora; Lluís Suñé, que continua com a portaveu de l’ABG; i Octavi Solé, que llavors era regidor del VUT i ara ho és altre cop de CiU.

El socialista Manuel Jiménez jurant el càrrec d‘alcalde de Torredembarra

2222 informació informació MunicipalMunicipal NOVEMBRE DE 2014 ddT

La redacció de la nova Ordenança de Civisme i Convivència Ciutadana s’obre a la participació de les entitats veïnals

AJ. TORREDEMBARRA

La Policia Local de La Regidoria de Governació de l’Ajuntament de Torredembarra va mante-nir una reunió aquest 20 d’oc-tubre passat amb el Consell Veïnal, òrgan de la Regidoria de Participació Ciutadana integrat per les associacions veïnals del municipi.

L’objectiu d’aquesta trobada va ser presentar-los l’avantpro-jecte de la futura Ordenança

de Civisme i Convivència Ciutadana per promoure les aportacions dels veïns i veï-nes, tot lliurant-los aquest do-cument de treball. En aquesta reunió hi van prendre part la regidora de Governació, Olga González, i la regidora de Participació Ciutadana, Rosa Maria Guasch, tècnics d’amb-dues regidories, i els represen-tants veïnals de l’Associació de Veïns Sant Joan, Associació de Veïns de la Urbanització Marítima Residencial Nord,

Jove Associació de Veïns dels Munts 2002, Associació de Veïns del Barri de Sant Jordi , Associació de Propietaris Els Munts i Associació de Veïns Arte Mar. Properament, es man-tindrà una nova reunió de tre-ball per recollir les aportacions que duguin a terme les entitats veïnals, i les que tècnicament siguin possibles es debatran en la comissió d’estudi de redacció de la nova ordenança, òrgan de l’Ajuntament d’on ha de sortir el text normatiu defi nitiu. Els veïns amb les regidores i membres de la Policia Local

Escola Municipal d’Adults Mar de Lletres: Oferta de cursos 2014-2015AJ. TORREDEMBARRA

L’Escola Municipal d’Adults Mar de Lletres té com a objec-tiu principal formar a les perso-nes adultes. Aquesta formació comprèn les activitats d’apre-nentatge que permeten que les persones adultes desenvolupin les seves capacitats i enriquei-xin els seus coneixements. Això fa que hi participin persones

amb objectius diferents, com poden ser obtenir una titulació, actualitzar-se o ampliar els seus coneixements.

A més a més, és un espai per participar, compartir experièn-cies i generar coneixements i cultura. L’oferta educativa del centre es desenvolupa de di-lluns a dijous entre les tres de la tarda i les nou del vespre.

Aquesta oferta té la fi nalitat de

respondre a les necessitats i de-mandes formatives de l’entorn tot donant prioritat a l’apre-nentatge de la llengua catalana adreçat a persones nouvingu-des, i a la formació bàsica —ci-cle de formació instrumental i cicle d’educació secundària.

Per aquest curs 2014-2015 l’Es-cola ofereix els següents cursos:

− Preparació per a la prova d’obtenció del títol de

Graduat d’Educació Secundària per adults− Preparació per a la pro-va d’accés a Cicle Formatiu de Grau Mitjà− Neolectors − Acollida català− Català nivell A− Castellà nivell A− Introducció a la llen-gua anglesa

Està previst que durant el mes de desembre s’obri la matrícula

pels cursos intensius de prepa-ració per a l’obtenció dels certi-fi cats de català dels nivells B1, B2 i C.

Per a qualsevol pregunta o dub-tes relacionats amb aquests cursos o d’altres, cal adreçar-se a l’Escola o a les ofi cines de la Regidoria d’Ensenyament ubicades al Patronat Antoni Roig (C/ Alt de Sant Pere, 35).També es pot trucar al telèfon 977640025 Ex. 881 i 882.

El programa Créixer en família arriba a la Biblioteca Mestra Maria AntòniaAJ. TORREDEMBARRA

La Biblioteca Mestra Maria Antònia du a terme des de fi -nals de setembre el cicle de tallers gratuïts del programa “Créixer en família”, impulsat pel Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya.El programa Créixer en família ofereix espais de suport, virtu-

als i presencials, als pares i ma-res interessats a conèixer aspec-tes que puguin infl uir de forma positiva en la cura, l’educació i el desenvolupament dels fi lls i fi lles, convidant-los a refl exio-nar i a compartir les seves expe-riències amb altres famílies.

Els títols de les properes xerra-des previstes són:

• Dimarts 4 novembre – Jugar

serveix? Aprenem jugant?

• Dimarts 11 novembre – Sessió monogràfi ca (tema a triar de tancament de cicle).

Tots els tallers són de 18 h a 19.30 h. Durant les xerrades s’ofereix el servei de ludoteca dinamitzat per dues bibliotecà-ries. Us podeu inscriure a: bebe-teca@torredembarra.cat o trucant al 977 643 175. Un dels tallers gratuïts realitzats a la Biblioteca

Concert contra el Càncer a Cal Maiam, on diversos músics de Torredembarra hi van col·laborar. A la fotografi a, el guitarrista torrenc Pau Duran.

Presentació del llibre de Jose Maria Murià “Perquè en sóc?” a l‘Ajuntament de Torredembarra. Murià és un reconegut historiador a Mèxic, fi ll d‘exiliats catalans.

Conferència i col·loqui „El català ahir, avui...i demà“. Amb les intervencions de Jaume Sastre, F. Xavier Vila i Moreno i moderat pel membre de l‘ANC, Joaquim Nolla.

2323OpinóOpinó

TorrencadesTorrencadesJordi Salvat Roger Borràs, passió per l’ofi ci

El nou 9NEl que entra és un mes decisiu i aquest és un article d’una vida útil més aviat curta: ho dic pel 9N i ho dic perquè el que exposi aquí pot quedar en paper mullat en qüestió de dies... o d’hores. En qualsevol cas, vagi per avançada una cosa: ningú sap què punyetes passarà el 9N i, per tant, molt menys ho sabré jo. De moment, estem convocats a un procés participatiu (que substitueix una consulta no referendària), on ens haurem d’apuntar just abans d’anar a votar (cosa que substitueix el padró municipal),

amb voluntaris (enlloc dels ‘agraciats’ dels sortejos previs a les eleccions), i amb instituts (enlloc d’escoles). Tot plegat, nou i de nyigui-nyogui. Excepte la pre-gunta: que no és nova i que també és de nyigui-nyogui.Tant se val, però. Tant se val si el 9N votem una consulta o fem un procés par-ticipatiu. Tant se val si la pregunta és en forma d’arbre o la més clara possible. És igual si ens impugnen el nou 9N o si no ho fan. El 9 de novembre no serà un abans i un després. En tot cas, serà un punt de

no-retorn. Però el més important de tot això és que el país és diferent. Que el país s’ho creu i s’ho creu perquè ho ha impul-sat. Es creu que fent sentir la seva veu de forma massiva es poden canviar les coses. I la classe política, en general (a excepció del sainet de la reunió de Pedralbes i els dies posteriors) ha sabut entendre el clam i ha respost. Certament, no sabem si tin-drem 9N, però és igual: el que tenim se-gur és una ciutadania que vol votar, que hi vol dir la seva. I que ho vol fer per una àmplia majoria: més del 80% dels catalans

volem manifestar quin país volem. I aquí sí que no ha marxa enrere. Ni Tribunals Constitucionals (visca la separació de poders!), ni les seduccions de Rajoy i Margallo, ni un 9N impugnat. Si no votem, votarem a unes eleccions, però treure les urnes no mata les ganes de par-lar de la ciutadania. Com si – digueu-me hippie – arrencar fl ors impedís la prima-vera.De moment, la gent té clar què vol: votar, votar i votar. I hem canviat. I hem madurat. I potser així, sense adonar-nos-en, hem començat a fer un nou país.

Gerard Recasens

En Roger Borràs ja fa deu anys que té una joieria oberta al carrer Pere Badia. Està fent el que li agrada, que és dissenyar i fabricar joies, però, quan acaba de complir els quaranta anys, es planteja quin ha de ser el seu futur en aquest ofi ci que l’apassiona. Coneix casos de joiers que amb cinquanta pocs anys han quedat farts de la seva feina i no vol que li passi. En Roger Borràs Martínez porta la joieria en els gens. El seu pare era joier. Tot i que no van coincidir treballant, ja que va morir quan ell només tenia dos anys, un cordó umbilical l’uneix amb el seu progenitor: l’ofi ci.

El seu oncle, en Jordi, també era joier i el petit Roger, des d’abans dels deu anys, passava llargues estones al seu taller. Als quinze anys va entrar a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona per estudiar joieria, però on va aprendre l’ofi ci va ser en els nou anys que va treballar amb el seu oncle. Allà va passar-hi moltes hores fi ns que, amb 24 anys, va decidir muntar un taller propi als baixos de casa seva, treballant per encàrrec. Ho va compaginar amb la formació, amb cursos d’especialització a l’Escola Massana. Allí va aprendre tècniques antigues i modernes, com treballar els diamants, diferents tècniques com el kumboo, i va entrar en contacte amb alumnes de diferents llocs del món, com Corea del Sur, Japó, Itàlia o Brasil, que li van obrir la ment a noves cultures.En aquella època també es va

presentar a diversos concursos de joieria. Va guanyar dos cops el Premi Internacional Euro Bijoux (2000 i 2003) i va quedar segon el 2001. També va obtenir el tercer premi del Concurs Enjoia’t, organitzat pel FAD. Van ser uns diners que va poder invertir en la compra de maquinària pel seu incipient taller. Als 30 anys va creure que havia arribat el moment d’obrir una botiga i amb la imprescindible participació de la seva dona, l’Anna Mercadé, que s’encarrega de l’atenció al públic i la gestió de proveïdors, factures, etc... Formen un equip que es complementa. Així en Roger es pot centrar en el disseny i la fabricació de joies.

Considera un èxit haver mantingut obert durant deu anys un establiment de cara al públic, quan coneix col·legues seus que no se n’han sortit i més els darrers anys de crisi econòmica, que ha reduït sensiblement les vendes i també les ha encarit per la pujada desmesurada de les matèries primeres. En el cas de l’or, el preu s’ha multiplicat per quatre. En Roger ha consolidat una clientela fi del de torrencs i torrenques i gent amb segona residència a la vila. Les seves peces es poden trobar també en una joieria de Sant Sebastià. Allí es venen molt bé les seves creacions. En general, a la zona nord de la Península agraden les joies a partir de la innovació i els dissenys moderns, mentre que al sud prefereixen peces més clàssiques i poc hi té a fer. En Roger vol seguir potenciant aquesta línia moderna,

amb creacions extremades que atrauen un públic que potser no és nombrós però si molt fi del.Una jornada laboral d’en Roger oscil·la entre set i deu hores al taller, durant les quals ha de mantenir una gran concentració. Abans escoltava la ràdio i des de fa uns anys només recorre a l’spotify. La música que sona depèn de l’estat d’ànim i escolta des de coples a Sepultura, passant per Metallica, Mishima o Manel. Els seu gran referent en el món de la joieria és l’alemany Erik Zobel, per la seva capacitat de combinar materials com or, plata o paladins en camafeus i aconseguir que enlloc d’una horterada, com els passaria a la resta de joiers, el resultat fi nal sigui sublim. També segueix de molt a prop l’italià Jan Paolo Babeto o el formenterenc Majoral.

I com li venen les idees a en Roger? Corrent, passejant... Ens recorda que Antoni Gaudí deia que tot està en la natura i que només és qüestió de copiar-ho bé. Potser veu una fulla, una textura, i li ve la idea. Fa una foto amb el mòbil, després dibuixa l’esbós, a vegades ho consulta amb la seva dona. Viu a Baix a Mar i considera que la proximitat del mar també l’infl ueix. En les feines creatives no descansa mai i qualsevol moment o lloc pot veure alguna cosa que li suggereixi una futura joia. Reconeix que a vegades entra en un espiral que quan més fa, més idees li venen a la ment. Està molt implicat en el municipi i ha fet les arracades de la Geganta Rosalia, l’escarabat del Premi Torrenc de l’Any i la cimera de l’asta de la bandera del Sant Sepulcre de Torredembarra.Hi haurà una nova generació de joiers Borràs? En Roger no vol dirigir les seves dues fi lles cap al món de la joieria i vol que siguin elles qui escullin el seu futur. Però la única joia que en Roger porta és un penjoll que va fer la seva fi lla petita. I és que a elles els ensenya els seus projectes i, jugant, a vegades aporten idees. En Roger està ara en una fase de pensar en un nou pas endavant. Potser una nova botiga, nous punts de venda... s’ha d’acabar de defi nir, però sempre tocant amb els peus a terra. El que és segur és que continua tenint passió per l’ofi ci.

ddT NOVEMBRE DE 2014

2424 OpinióOpinió

La cinquena columnaLa cinquena columna

De desmànec en desmànecLa Justícia parlarà i ben aviat sobre els presumptes delictes o irregularitats comeses, també presumptament, per l’anterior govern presidit pel senyor Daniel Masagué. Amb respecte, haurem de esperar les resolucions judicials per intentar analitzar d’una manera o altra el com i el per què de tot plegat, fi ns a les hores doncs, considerar per damunt de tot la presumpció d’innocència per a tots els imputats. S’ha de confi ar amb la Justícia.Al marge de les consideracions exposades, no podem passar per alt els desmanecs que presumptament s’han produït al municipi torrenc en l’apartat de gestió política, sobre tot, quant determinades decisions apunten en direcció a presumptes malbarataments de cabdals públics. A més, cal tenir present i preguntar-se, si la presumpta mala gestió té el seu origen en el desconeixement de les matèries, o també per manca de preparació tècnica i professional o per simple desídia dels titulars polítics de l’Administració, pot ser castigada per la Llei. Amb la premissa que el desconeixement de les lleis i procediments, no exhibeix del seu èxplicit compliment. El temps i la Justícia ens ho diran.El cert és que, a més de haver-se produït un presumpte malbaratament de diners públics en el ja famós Teatre Auditori ( recordem els quasi 5 milions d’euros de cost i encara en manca una bona picossada per acaba’l ) apareixen i efl oreixen altres accions de govern que degut a la seva transcendència i/o envergadura, també poden ser motius de presumptes pèrdues econòmiques i desgavells en el desenvolupament de la gestió publica. Un dels exemples més sonats, el localitzem en la piscina municipal, equipament inaugurat –per cert, sense acabar- fa quasi un parell d’anys per l’antic equip de govern. Aquest necessari i públic equipament, a dia d’avui no – segueix sense estar acabat i inoperant i per més inri, no reuneix les mínimes característiques tècniques necessàries per celebrar cap esdeveniment esportiu de caire ofi cial en matèria de natació – hi manquen 30 cm més o menys - per complir amb les dimensions reglamentaries i per acaba de arrodonir

el poti-poti, no està coberta tal i com estava dissenyada i pressupostada. També en els vestidors, –segons algunes veus- s’hi troben errades greus. En el cas que es vulgui cobrir la piscina amb l’estructura mòbil (utilitzada per actes festius i culturals) a les hores s’han d’enderrocar l’edifi ci dels vestidors, no hi ha lloc per a les dues instal·lacions juntes. Com podríem anomenat la situació? pot ser... ineptitud dels responsables polítics? El nou govern treballa a la recerca d’alguna persona o entitat particular, interessada en explotar comercialment aquest equipament esportiu i d’ús eminentment social, per intentar salvar alguna cosa del desgavell. Tot, amb línia dels presumptes malbarataments econòmics ja coneguts.Malgrat tot això – que ja és molt- el calaix de sastre encara dona més de sí, resulta – segons fonts generalment molt fi ables - uns quants anys enrere- menys d’una dècada, una multinacional del sector de les grans i mitjanes superfícies alimentaries, va presentar sol·licitud per instal·lar-se al terme municipal torrenc, més concretament a l’oest. L’empresa en concret, oferia llocs de treball autòctons i urbanitzar pel seu compte la zona d’infl uència, doncs bé, l’equip de govern de l’època i responsable de la decisió, va donar –presumptament- la callada per resposta, es a dir ni mu... Durant aquest mes d’octubre, la multinacional ha preguntat a l’Ajuntament si al cap del temps ja havia pres alguna decisió. El projecte dormia en un calaix –que no era precisament de sastre- però si, en les dependències municipals. Ara, s’han reprès les negociacions per donar sortida al tema, en una direcció o altra.Ben aviat, mal ens pesi i ens ofengui, Torredembarra i el seu Ajuntament, serà malauradament altra vegada protagonista en els mitjans de comunicació, locals, catalans i estatals. Les conclusions que emeti la Justícia prometen ser clarifi cadores i contundents, els imputats van creixent, fi ns quant?. Mala premsa doncs per Torredembarra. La mala gestió –simple i neta- també hauria de estar penada per la Llei, si encara no ho està. Alguns dels problemes que té l’Ajuntament, venen produïts per manca de control especialitzat i per la ineptitud manifesta demostrada per alguns dels polítics que ens han governat.

El cafè del diariEl cafè del diariJordi Suñé

Geografia popular

El folklorista Joan Amades i Gelats (1890-1959) va desenvolupar una ingent tasca de recerca etnogràfi ca durant la primera meitat del segle XX que va permetre la publicació de molts treballs que, posteriorment, han servit a les noves generacions per recuperar festes i tradicions que havien desaparegut. L’Associació Cultural que porta el seu nom va reeditant els seus llibres d’uns anys ençà. Un d’ells és Heràldica i toponímia. Orígens populars de Catalunya. Es tracta d’un volum que va veure la llum originàriament el 1935. Lluny de capbussar-se en un estudi profund sobre heràldica, Amades recorre a les fonts orals per conèixer les llegendes i les històries que de manera popular expliquen l’origen de la toponímia dels nostres pobles. Una veïna de Valls, la Consol Marquet, l’any 1929, li va fer saber que el nom del poble de Salomó provenia pel fet de ser el poble on va néixer, ni més ni menys, el savi bíblic Salomó, un dels protagonistes de l’Antic Testament. L’any 1905 un vell pescador del Serrallo va explicar a Amades que Torredembarra va ser fundada per un pirata anomenat... “En Barra”! Pel que es veu l’home es va cansar d’escampar el mal per la Mediterrània i va decidir fer una bona obra en aquest tros de món. Va construir un far per tal de guiar als navegants. Curiosament, segons Amades, a l’escut de la Torre hi havia un far i una mà esquerra, símbols del crim i la traïdoria (sic.). Una teoria més, que no ve d’aquí.

A la Geografi a Popular, Joan Amades hi recull dites i cantarelles on hi apareixen molts pobles. Hi ha una cançó atribuïda a un pescador de Mataró amb un vers ben provocador: “ A Altafulla són

valents, foc a la Torredembarra”. Ja en vam parlar en aquest espai el febrer de 2013. De l’Argilaga es recullen dues dites. “Les dones de l’Argilaga no se’n poden alabar: la torreta del Domingo és més alt que el campanar”. “La Mare de Déu d’agost és festa molt senyalada; l’endemà n’és sant Roc, festa major de l’Argilaga”. Després hi ha les diferents variants de la cantarella que esmenta diferents pobles, criticant i alabant a tort i a dret. “A Clarà són les boniques, a Creixell ja no ho són tant, a Roda les rovellades i a Bonastre, la fl or del ram” [suposem que es deu referir del camp, en comptes del ram]. “A Ferran són uns tinyosos, a Tamarit uns infl ats, a Altafulla mosquitreba i a la Torre escarabats.” “A Tamarit ballen coques, a Ferran pelen gats, a Altafulla mosquitalla i a la Torre escarabats”. “A Tamarit tit-tit, a Ferran tam-tam, a Altafulla gent de bulla i a la Riera no tant, a Ardenya morenetes i al Catllar la fl or del camp”. I altres variants. No cal dir-ho, però moltes cantarelles serveixen per atiar les disputes habituals entre pobles veïns. “La Pobla de Montornès, molts l’anomenen i no saben on és.”

Si us heu quedat amb ganes de saber més sobre les parèmies geogràfiques podeu consultar els Estudis Altafullencs 9 -disponible a raco.cat- i l’Arxiu de Tradicions Populars, fascicle II (1928) on la Magda Martí, impulsora dels Pomells de Joventut de Torredembarra, hi va publicar unes quantes més. Aquesta passada primavera el torrenc Josep Bargalló ho va donar a conèixer a través de les xarxes socials. “Santa Margarida és patrona de la Riera; Santa Creu, de Salamó, i Sant Miquel, de Vespella.” “Rodant, rodant, es fa cap a Roda.” “Ardenya, una sabata i una espardenya.” I de Rubials... que en sabeu cap?

Antoni Vilà

NOVEMBRE DE 2014 ddT

Catalana o espanyola?Escric aquestes línies a principis d’octubre quan el 9N encara se’ns apa-reix com una incógnita. M’ha semblat addient de referir-me a una petita anèc-dota – no per petita menys signifi cativa – de la qual jo en vaig ser, indirecta-ment, la protagonista. Crec que ja l’he explicada més d’una vegada, i fi ns l’’he escrita i tot. Molts dels meus amics la coneixen i algun dels meus lectors pot-ser també. Tanmateix, com que em sem-bla que ara em va com l’anell al dit, la tornaré a explicar. Sempre convé refres-car la memòria. Els fets van passar cap als anys 1923 o 1924, a l’època de la dictadura

de Primo de Rivera. Una de les moltes èpoques de repressió i falta de llibertat que ens ha tocat patir. Aleshores jo devia tenir cinc o sis anys. Era una nena bufona, molt rossa, amb els ulls blaus. Em penti-naven amb un rinxol que em baixava pel mig del front i un gros llaç dalt del cap i anava vestida com si sortís de la capsa. Del tot cursi, vista amb ulls d’avui. Tenia una tia soltera, germana de la meva mare, que acostumava a prendre’m quan sor-tia a passejar. A ben segur que li servia d’esquer. Era de les que sempre es fi cava on no li pertocava: a primera fi la ni que fos reservada, als espais destinats a les autoritats... Aquell dia vam anar a la inau-

guració del Saló del Moble, crec. La meva tia, empenta aquí, empenta allà, es va en-fi lar - i em va enfi lar - en una estrada en el precís moment en què arribava la comitiva ofi cial, de manera que el guàrdia encarre-gat de l’ordre ja no ens va poder fer fora. Ens vam trobar cara a cara amb una colla de militars uniformats, plena de medalles la pitrera. Un d’ells era el rei Alfons XIII. No sé si va ser el mateix rei o una d’aquelles patums emmedallades qui va saludar la tia, va acaronar la galta de la nena i va preguntar: “Es extrangera?” “No, majestad – va contestar la meva tia – es catalana”. La resposta li va sortir amb tota naturalitat, com la cosa més normal del

món. Si tenim en compte que vivíem en dictadura i que la meva tia era una dona sense inquietuds polítiques, ens podem fer càrrec del valor que la resposta va tenir. No va ser intencionada ni reivin-dicativa, va ser espontània. A la meva tia li va sortir de dins, com no podia ser d’altra manera. Per què no va dir que era espanyola, que l’hauria fet quedar més bé? Ni ho va pensar: la nena – jo – era catalana i prou. Aquest sentiment que ens surt del cor neix amb nosaltres. Sí som catalans. Som catalans amb con-sulta o sense consulta, res ni ningú ens ho podrà prendre.

Rosa Maria Wennberg

2525OpinióOpinióddT NOVEMBRE DE 2014

TORRENCS PEL MÓN

La Noemí i l’Alex ens envien aquesta foto amb la menuda de la famí-lia a la plaça del Senat de Hèlsinki el passat agost, on van seguir tot el

que passava a la Torre amb el ddT. Gràcies!

Aquest mes de novembre, a Ona la Torre, començarem una nova etapa en què notareu canvis en la programació. Entre altres, podreu gaudir d’un magazín propi al matí i un altre a la tarda o podreu escoltar nous programes que hem afegit a la graella de la ràdio. Us emplacem a estar atents i sintonitzar la vostra ràdio local al 107.0 de la FM, a través d’internet a www.ona-latorre.cat, a través de la TDT o via l’app per a mòbils Android o l’App TuneIn, on també podeu escoltar-nos. Alhora, us convidem a seguir-nos a les xarxes socials Facebook i Twitter. Allà també anem informant-vos d’allò que us expliquem, dels programes que us oferim… i a la pàgina web d’Ona la Torre també teniu a la vostra disposició el servei de ràdio a la carta, la programació de la ràdio, notícies d’actualitat i moltes coses més.Aquest mes també us fem saber que Ona la Torre s’ha adherit formalment a La Xarxa de ràdios i hi col·laborarà, de forma activa, amb informació d’actualitat sobre Torredembarra que s’emetrà en diverses emissores de Catalunya. A més, nosaltres també us oferirem aquells programes de La Xarxa que hem seleccionat perquè hem cregut que, per temàtica i continguts, podien ser del vostre interès.

Ara fa uns dies Ona la Torre, com la resta de ràdios i televisions adherides a La Xarxa, va rebre una reproducció del Premi Nacional de Comunicació que La Xarxa va rebre en la categoria de Comunicació de Proximitat, un guardó que reconeix les aportacions en matèria de comunicació a Catalunya, realitzades per professionals o entitats públiques o privades. A Ona la Torre ens fa molta il·lusió haver obtingut aquesta reproducció del premi com a membres de La Xarxa i, d’alguna manera, encara ens farem més nostre aquest guardó a partir d’aquest mes de novembre, ja que implementarem la nostra col·laboració amb la xarxa participant amb continguts informatius i esportius per a la seva emissió per tot Catalunya.Acabem informant-vos que el programa “Els matins amb tu”, conduït per Toni Cansino, ha organitzat, un any més, un dinar obert a oients i amics de la ràdio. Serà el 21 de desembre a la sala gran del Casal Municipal (C/Capella, 6). Començarà a les 14h i inclourà ball i sorteig de regals. El preu del dinar és de 15 euros i les inscripcions es poden fer a Ona la Torre, de dilluns a divendres, entre les 9 i les 14h. Per a més informació passeu per la ràdio o truqueu al 977958635.

Sònia Ferrer

Ana Merino

Amb el maig a la vistaAquest més d’Octubre s’han complert 100 dies d’ençà que, Enrique Grangel, va ser nomenat alcalde de Torredembarra, després d’un més de juliol convuls, marcat per les notícies i pactes polítics, causats recordem, pel “Cas Torredembarra”

Si bé l’inici del curs polític, està marcat per una relativa normalitat (divendres passat llegíem que Unió abandonava l’equip de govern, mostrant la divisió interna a CiU), òbviament el compàs de la política torrenca, fi ns als darrers dies de l’actual mandat vindran marcat des dels jutjats del Vendrell.

El gruix important del “Cas Torredembarra”, encara avui roman sota secret de sumari, o el que és el mateix, els regidors municipals Ardèvol, Duran, Rodríguez, Felguera i Font continuen amb la condició d’imputats. Això planteja molts dubtes de cara a les no tant llunyanes eleccions municipals, que s’han de celebrar al maig del 2015.

Posem-nos en l’hipotètic i, perquè no, possible situació al març , si el sumari del cas continua com fi ns ara, quan les candidatures hagin d’estar pràcticament enllestides: Poden haver-hi imputats a les llistes? Amb la presumpció

d’innocència al davant, personalment crec que no faria cap favor i no ajudaria pas a la credibilitat del consistori torrenc. Caldrà veure com reaccionen els partits que es veuen “afectats” per aquest motiu, CiU, el GIT i sense perdre de vista si el PP, tenint en compte que Núria Gómez era regidora del govern Masagué; doncs part del resultat electoral podria veure’s afectat per aquest fet si no hi ha cap novetat des dels jutjats de la capital del Baix Penedès.

La credibilitat política va quedar en entredit aquell 26 de juny; si bé el jutge encara ha de determinar si els regidors actualment imputats són culpables o no, el maig del 2015 ha de servir per a que polítics i els seus corresponents partits comencin de 0, i puguin demostrar als ciutadans i ciutadanes de Torredembarra que poden recuperar la confi ança amb tots ells. No obstant, pel bé comú, seria ideal que s’aixequés aviat el secret de sumari d’aquest tenebrós cas, per saber el què de tot plegat, i per posar punt fi nal a aquest macabre cas que ha tacat i tocat, la imatge política de Torredembarra i que, encara que amb els mesos no ho pugui semblar, continua afectant la situació política al municipi, tant per a imputats, regidors i ciutadans.

Lectures diversesLectures diverses

Internet killed de biblio starPau Ruiz

Alça! Tant com m’agrada la meva feina, això de fer de bibliotecària, i ara diuen que els llibres, que les col·leccions de llibres, no tindran ll oc en el futur digital. Que qualsevol podrà entrar a Internet i trobar, i triar, allò que l’interessa... Que les bibliotecàries ens sumarem a la cua de l’atur amb els llibreters i els editors. Però, quan hi arribarem? I com?Podria ser que la migració de la cultura a l’esfera digital fos un traspàs ràpid i mortal. Però estic convençuda de qu e els implicats ens actualitzarem per tal de fer-ho el millor possible. Vaja, que conec unes quantes professionals que ja estan renovant-se de cap a peus.A Catalunya tenim un parell d’empreses que aposten per liderar el sector de la lectura digital. Una és Liberdrac, una plataforma de referència per a aquells lectors catalans que vulguin comprar e-books. L’altra és Seebook, que té molt clar que, ara, encara cal un pont entre el món de l’edició en paper i el món del llibre digital, i ofereix al mercat unes targetes físiques, en cartolina, amb un codi, a partir de les quals es pot fer la descàrrega del llibre digital. Aquestes targetes donen sentit al fet de visitar presencialment tant les biblioteques com les llibreries. Em sembla que el plantejament de Seebok sí que és molt realista. Són unes targetes que es poden regalar, en les què hi podem posar una llaçada, de mida postal, que poden ser un obsequi més que original per a aquest Nadal, no trobeu? Són unes targetes que el s autors poden signar el dia de la presentació en públic i que, a més , pode m personalizar -ne el disseny amb un ex-libris.Tot molt com sempre, però, i les biblioteques, quin paper fanamb Seebook? Doncs el tradicional:

fomentar la lectura. Les bibliotecàries seguirem recomanant els títols als lectors segons els seus gustos i el seu camí. Però des d’ara ja, tenim un paper important: podem ensenyar als lectors a fer les primeres descàrregues, a usar els materials extra, a llegir en digital de forma enriquidora. I potser penseu que això serà a les grans ciutats, i sí, a Barcelona hi ha sis biblioteques que ofereixen 6 títols de Seebook de forma gratuïta, però oidà!, aquí a la Torre, també. Fins al mes de febrer podem descarregar-nos en els nostres dispositius mòbils i en els nostres ordinadors de casa, sis llibres: quatre novel·les (dues d’històriques, una d’intriga i un western), un recull de contes i un recull de narracions poètiques. És una editoral que aposta pels autors novells, i d’èxit, on els escriptors indie s’hi troben còmodes, on els lletraferits torrencs podran provar sort en el mercat.La nostra és l ‘ única biblioteca de la província que ofereix aquest servei, com a prova pilot, i de l’èxit en dependrà que seguim disposant-ne. O sigui, que us convido a creuar la frontera digital, de la mà de les vostres bibliotecàries.Em demanareu ara , una Ramonada? Ja hi podeu comptar. Tenim un bon grapat de monades a cada casa en temes de lectura del segle XXI, perquè els nostres fi lls sí que són nadius digitals.Permeteu-me que rescati de la memòria una de quan el Ramon tenia dos anyets. Havia après a usar la tauleta, el Youtube i fi ns i tot el cercador per veu del Youtube, aquell micro que hi surt dibuixat. I un dia va i li diu al cercador:

“Trenes de juguete que funcionan solos, por favor”.

I és clar, no troba res…, per favor.

L’octubre d’Ona la Torre

Tribuna ObertaTribuna Oberta

2626 la la TorreTorre NOVEMBRE DE 2014 ddT

gastronomia Michel Inn

Barquet Tarragona, un gran restaurantMICHEL INN

El Barquet Tarragona fa més de cinquanta anys que té les seves portes obertes des de la mateixa família i passant per diversos formats. La tercera generació, David i Fidel Solé i Torné, és des de 1992 al timó d’aquesta embarcació, que no és diminutiva sinó tot al contrari en la seva oferta gastronòmica: és superlativa, és un gran restaurant. David Solé és un cuiner i sommelier experimentat, ha voltat mig món, ha estudiat i ensenya, ha escrit llibres, els seus coneixements són tan sòlids com per gosar d’encarar amb èxit la cuina tradicional, la que no admet la farsa que sí que admet l’abstracció. La seva carta d’arrossos és de les millors i més variades, i els plats amb suquets pescadors transporten el paladar mar enllà. L’arròs sempre és pletòric de sabor i sempre és al punt de cocció, un equilibri difícil en un panorama d’arrossos que són molt gustosos però són massa fets o són poc fets però gens gustosos. Entre els plats

estrella del Barquet, el rescat de la melosa rajada, amb romesco o safrà, el “groguillo”, o el bacallà amb allioli negat o farigola, les calderetes, l’all cremat, l’estofat de sípia... Tenen cura de tenir bons entrants, des de les hortalisses ecològiques al marisc igualment de llotja, els musclos són excel·lents, el condiment exacte, i les ortigues de mar fan esclatar el paladar com una pantocada. Bons postres, el fl am de Chartreuse!, licor nacional tarragoní, i un espectacular desplegament de formatges ben afi nats, amb un celler amb dues-centes referències, arrodoneixen una de les millors ofertes gastronòmiques del país. Amb un servei professional, ben dirigit i organitzat pel cap de sala, en Fidel Solé. Qüestió aquesta del servei efi caç i educat que s’agraeix en una hostaleria en la qual a vegades hom esdevé cambrer per generació espontània. I una relació qualitat-preu absolutament òptima.El restaurant està a més a més excel·lentment decorat per el

mateix Fidel Solé, dissenyador industrial i magnífi c pintor, amb exposició permanent que rima amb el local i la carta, un cant al mar, i que ara a més a més ens presenta la seva obra més urbana a la botiga especialitzada en quadres del primer número del carrer d’Armanyà, molt a prop del Barquet. Fidel Solé té un dibuix acurat, de traça ferma, fi guratiu com la cuina del seu germà David, i domina les tècniques del color. Hiperrealisme ben emprat, aquell que és precís com una foto, però que no és una foto sinó una tela. En la distància entre gèneres, s’hi veu la creació.El Barquet Tarragona és un restaurant per a descobrir els qui no el coneixen, que quan el coneguin procuraran de tornar-hi. Un espai per celebrar el goig i el plaer de menjar bé, d’una cuina ben nostra feta des de l’amor als productes i des de la tècnica d’un gran xef, una cuina neta i sense trampes ni crema de llet a dojo ni escerifi cacions. Una cuina que creix des de la sòlida profunditat de les arrels... I des de la líquida profunditat abissal.

Barquet Tarragona

c/Gasòmetre, 16. TarragonaTf. 977 240023

Tanca dilluns nit, diumenges i festiushttp://www.restaurantbarquet.com

Preu mig, 30 €

SOM A L‘ANTIC RESTAURANT EL RAFAL

2727EsportsEsportsddT NOVEMBRE DE 2014

El petit plaer, una estona de cel a tocar de la Torre

LE PETIT PLAISER

A vegades tenim racons únics més a prop del que ens pensem. Just a la Pobla de Montornès, al carrer Indústria, hi trobem un tros de França, un carrer de París en un establiment que et cap-tiva només entrar: El petit plaer, o Le petit plaisr en la seva versió més francesa.

Una sala amb un encant es-pecial, en un ambient pausat i una decoració que ens permet transportar-nos a la capital francesa sense moure’s del Baix Gaià. Al darrer el taulell hi trobem una parella fran-cesa, afi ncada des de fa uns quants anys al Baix Gaià i amb una atenció especial pels petits detalls.

Al Petit plaer tot està pensat fi ns a l’últim detall. Té una mica de tot per ser convertir-se en un establiment diferent.

Hi trobem, com no podia ser d’una altra manera, pastiserria francesa, totalment artesana i on els dolços sobresurten. Cronuts, croissans de mantega, pastissets i tota classe de pastes per acom-panyar un dels altres productes estrella: el cafè i la nata, com pocs al Baix Gaià.

Tot en aquest establiment està fet amb molta cura i un toc ori-ginal. El pa es fa a partir d’una recepta alemanya, un petit toc diferent en un carrer de París en-mig de la Pobla de Montornès.

Menció a part mereix la pastis-seria creativa. Com si es tractés d’un programa de televisió, al Petit Plaer hi fan pastissos dife-rents, al gust i la forma del cli-ent. Des de pastissos convertits en càmeres de fotografi a, su-perherois o princeses. Pastissos personalitzats que es poden en-carregar allà mateix o per in-ternet a www.elpequenoplacer.com i que de ben segur sorpren-dran a tothom.

Ara mateix fan pastissos en for-ma d’ovella per a clients, com podeu veure al seu perfi l de fa-cebook, on pengen totes les se-ves creacions.

Tranquil·litat i pausa per a tot-hom. El Petit Plaer obre de di-lluns a diumenge, de 9h a 13h i de 15h a 20h i només tanquen els dimarts i el diumenge a la tarda. No només val la pena pel que s’hi pot menjar, sinó per es-morzar o berenar enmig d’una calma que s’encomana i que ens permet parlar sense els sorolls d’un bar o estar connectats grà-cies al seu wifi gratuït.

A més a més, lloguen l’espai per a celebracions i fan servei de càtering, per a casaments, batejos o comunions, fet que ens permetrà fer una celebració especial i sorprendre als nostres convidats.

Val la pena acostar-se a la Pobla o xafardejar al seu facebook a la web i descobrir un espai únic.

Llorenç Gómez farà la sacada d’honor d’un partit de l’EspanyolS’hi compromet el president, Joan Collet, durant el Sopar de la Penya Blanc-i-blava de Torrredembarra

BAIX GAIÀ DIARI

La Penya Blanc-i-Blava de Torredembarra ha celebrat aquest divendres 24 d’octubre els seus primers 15 anys de vida amb un sopar al Restaurant Clamar en què hi van assistir més de cent persones, amb representants d’onze penyes espanyolistes més de tot Catalunya, cosa que demostra el gran dinamisme de l’entitat, que aquest any ha celebrat l’Aplec de Penyes del RCD Espanyol. Va presidir l’acte el president del club blanc-i-blau, Joan Collet.

L’acte va servir per fer una sèrie d’homenatges. Va rebre la insígnia d’or un dels membres més actius de la penya torrenca,Francesc ‘Quete’ Crespo, i la de plata, el Francesc Aroca, que acaba de complir 50 anys com a soci espanyolista

i disposa del carnet número 439. En el proper partit de l’Espanyol a casa, Aroca seurà a la llotja de l’Estadi Cornellà-El Prat i a la mitja part rebrà la insígnia d’or del club. També el darrer president de l’Espanyol, Ramon Condal, va rebre un càlid homenatge i la insígnia d’or de l’entitat.

La Penya també va distingir diversos esportistes torrencs: els atletes Aaaron Sola i Laura Perpinyà i la pentatleta Talia Reina, a més de Llorenç Gómez, un dels millors jugadors de futbol-platja del món i soci honorífi c de la Penya. El president de la Penya, Joan Collet, va comprometre’s que, com altres esportistes d’alt nivell que llueixen el seu espanyolisme pel món, farà la sacada d’honor d’un dels partits d’aquesta temporada a Cornellà-El Prat.

A dalt, un instant del sopar, a sota, Joan Collet, president de l‘Espanyol, amb dos joves afi cionats de la Torre

2828 EsportsEsports NOVEMBRE DE 2014 ddT

L‘esgrima i el tir també es practiquen a TorredembarraUna desena de persones fan aquest esport a la nostra vila gràcies al Club Pentatló Torredembarra

GUILLEM BARGALLÓ

La vida esportiva de la Torre és tan intensa que sovint algunes notícies passen inadvertides. Ja fa deu anys, per exemple, que va néixer el Club Pentatló Torredembarra, un disciplina que consisteix en cinc proves: cursa, natació, esgrima, tir i hí-pica.

Es tracta, doncs, d’un esport molt complet, tècnic i amb unes necessitats molt concretes. El de Torredembarra és l’únic club a tota la província de Tarragona i ha competit en els darrers anys arreu de l’Estat i Europa. Al capdavant hi trobem el Benjamín Reina, que quan era jove fa formar part del combi-nat estatal de pentatló. El club torrenc entrena totes les

disciplines menys la hípica, que té un cost massa elevat. Tot i això ha fet algunes classes espe-cials. El que si que entrena set-manalment són les altres 4 pro-ves. Des del club s’han adaptat les instal·lacions esportives de la Torre per poder practicar tir i esgrima. En el darrer, per exem-ple, compta amb material de la Federació Catalana d’Esgrima, que els permet tenir des de la tecnologia necessària fi ns a la roba.Els primers fruits del club ja han arribat. Talia Reina, amb 14 anys, entrena i conviu a la Residència Blume, on hi són jo-ves promeses de l’esport d’elit.

El Pentatló Torredembarra compta amb una trentena d’es-portistes de la base i adults. Si voleu tenir més informació po-deu consultar el web www.pen-tatlontorredembarra.com.

Més de 50 persones, a la Masterclass de tennis per adults del Tennis TDBBAIX GAIÀ DIARI

El Tennis TDB va organitzar el passat 11 d’octubre a les seves instal·lacions, una Masterclass de Tennis per adults, amb un clar objectiu que aquests aprenguessin a jugar a ten-nis. L’organització d’aquesta Masterclass va superar totes les expectatives, amb una afl uència

d’uns 55 adults per provar les nocions d’aquesta classe ma-gistral, basada i aplicada a par-tir de la metodologia Evolution Tennis. Aquesta innovadora metodologia la van tastar per-sones que no havien jugat mai a tennis, pares d’alumnes de l’Escola del Tennis TDB, gent que juga sovint a pàdel o bé persones que juguen habitu-alment a tennis que volien un

valor afegit per perfeccionar el seu nivell.

Entrant al detall en les di-ferents activitats d’aquesta Marterclass, cal destacar que la mateixa es va dividir en tres torns d’hores, utilitzant en cada franja 2 pistes de tennis, de les quals una era destinada a les persones amb nivell d’inicia-ció, i l’altra adreçada als ins-

crits amb un clar objectiu de perfeccionament. Pel que fa al grup d’iniciació, se’ls apli-cava la metodologia en dife-rents punts o estacions: Tennis Line, Master Tennis i Worm. L’objectiu principal d’aques-ta Masterclass de Tennis és potenciar el tennis per adults en general i donar als pares i mares les nocions de tennis necessàries per a poder jugar

a tennis mantenint els criteris tècnics que el club treballa amb la canalla de l’Escola de Tennis Infantil. Entre 15 i 20 persones ja estan apuntades per a provar aquestes noves classes de ten-nis per adults. Si esteu interes-sats en apuntar-vos a classes de tennis per aprendre a jugar a tennis, seguint la Metodologia Evolution Tennis, contacteu amb el TennisTDB.

El pavelló Els Caus contempla cada dimarts i dijous entrenaments d‘esgrima del Club Pentatló

2929EsportsEsportsddT NOVEMBRE DE 2014

Dos atletes torrencs, guardonats com a millors esportistes de l‘any

BAIX GAIÀ DIARI

El passat divendres 10 d’oc-tubre s’ha celebrat la Gala d’Entrega de Premis Auriga Fuscus organitzat pel Consell Esportiu del Tarragonés al Teatre Auditori de Salou. El premi al millor esportista de l’any en edat escolar tant en categoria masculina com fe-menina ha estat atorgat a dos atletes de Torredembarra, del C.A.Torredembarra: Aaron Sola i Laura Perpinyà, que aquest 2014 han guanyat di-verses medalles en els campi-onats d’Espanya de pista co-berta i a l’aire lliure.

El jurat ha cregut oportú con-cedir aquests premis a Laura Perpinyà Paris en catego-

ria femenina i Aaron Sola Sanjuan en categoria mascu-lina com esportistes indivi-duals. Durant aquesta gala també es premia a equips es-portius, clubs, associacions,

entrenadors i escoles pels seus mèrits esportius però sens dubte els premis més esperats i aplaudits són els de les categories individu-als, enguany molt torrencs.

El CFS Torredembarra va presentar ofi cialment la nova temporada

REDACCIÓ

Aquest passat diumenge 26 d’octubre, a 2/4 de 12 del matí, al pavelló Sant Jordi, el Club de Futbol Sala Torredembarra va realitzar la presentació ofi cial de les 4 categories federades (Aleví, Juvenil, Sènior “B” i Sènior “A”) així com de les tres

de l’AMPA (“Babys”) de l’Escola Antoni Roig.

El club ha donat un pas de gegant en el seu segon any d’existència, passant d’una sola categoria a set actualment, amb un total de 82 practicants, 6 entrenadors i 11 membres de junta directiva.

La UD Torredembarra s‘instal·la a la mitja taula de Primera Catalana després de fer-se fort a casa

BAIX GAIÀ DIARI

Dues victòries seguides a casa han permès a la UD Torredembarra situar-se a la mitja taula del grup segon de la Primera Catalana. Els blan-ci blaus van aconseguir vèn-cer al Santboià per 3 gols a 1 i al Reddis amb un solitari gol d’Àlex Cañas.

Gràcies al sis punts consecu-tius, els torrencs ja són vuitens a la classifi cació, tot i la dar-reota la darrera setmana d’oc-tubre al camp del Morell, un dels equips capdavanters de la

Primera Catalana. Tot i això, la UDT no pot adormir-se, ja que és només 4 punts per so-bre de la zona de descens i tot fa preveure que serà una tem-porada molt igualada.

El proper 1 de novembre a la tarda, la Torre té una gran oportunitat de tornar a sumar de tres en tres, ja que visitarà el municipal el Juventud 25 de septiembre, l’actual cuer de la categoria amb només 5 punts. Just després visitaran el camp del Catllar, l’actual segon classifi cat amb 16 punts, cinc més que la UDT. La Torre va guanyar al Reddis per 1 gol a 0

Els jugadors del CFS Torredembarra durant la presentació

Laura Perpinyà i Aaron Sola amb la distinció rebuda

Passada ja la frenètica activitat vis-cuda dies enrere al festival de Sitges, el mes de novembre se’ns presenta una mica més tranquil pel que fa a les estrenes. El cinema espanyol sembla haver-se refet d’un primer semestre de 2.014 desastrós i ha estrenat tres títols que han tingut bon rendiment a la taquilla: El niño, La isla mínima i Torrente 5. De les tres, i si em voleu fer cas, no us perdeu pas la segona. És esplèndida.

Terror, documentals, thri-llers i drames

Si repassem les pel·lícules que se’ns acosten i ho fem per gèneres, obser-varem que el Nadal s’acosta i que per això s’estrenaran noves entregues de sagues populars entre els adoles-cents i els amants del fantàstic (Los juegos del hambre i El hòbbit, res-pectivament). Aquest mes, però, si m’ho permeteu, vull destacar l’anò-mala presència d’un documental a la cartellera. Nick Cave és un cantant australià amb més de 25 anys de car-rera a les seves espatlles. La crítica musical fa molt que s’ha rendit als seus peus i més encara amb 20.000 días en la tierra, una aproximació a la seva obra Iain Forsyth i Jane Pollard que es presentarà el 7 de novembre. El mateix dia ens arribarà a casa la nova proposta de Liv Ullman, La señorita Julia. Amb Samantha Morton i Collin Farrell al reparti-ment, narra el joc de seducció que s’estableix una nit d’estiu entre una jove aristòcrata i un dels seus ser-vents. L’independent Mike Figgis ja en va fer una versió anys enrere que no va tenir gaire repercussió. En el gènere de terror, la proposta més o menys estimulant del mes pot ser The quiet ones, en què un professor enreda els seus alumnes per crear un poltergeist. L’estrena, encara no con-fi rmada, està prevista per al dia 14.

“La señorita Julia narra el joc de seducció que s’estableix una nit d’estiu entre una jove aris-tòcrata i un dels seus servents”

El gran thriller del novembre porta

per títol Matar al mensajero i és (pot-ser) l’última oportunitat de la prome-sa Jeremy Renner de convertir-se en una estrella. Anys enrere va aparèi-xer a bones pel·lícules i tot feia pen-sar que sentiríem a parlar d’ell, però ara està un xic perdut. A Matar al mensajero hi encarna un periodista que investiga un cas de corrupció al govern Reagan dels EUA. A l’elenc hi apareix l’espanyola Paz Vega. El fi lm, de Michael Cuesta, es presen-tarà el dia 21.

Ens queda, encara, el drama romàn-tic. Sí, cada mes n’hi ha d’haver un de nou, a les sales. En aquesta ocasió els afi cionats al gènere podran gau-dir amb Lo mejor de mi, amb James Marsden i Michelle Monaghan com a parella protagonista (i enamora-da) en una adaptació d’una novel·la de Nicholas Sparks, un mite de la novel·la rosa americana. Dirigeix un realitzador en hores baixes, Michael Hoffmann, i s’estrenarà el proper dia 28. En essència, se’ns presenten unes setmanes en què qualsevol cinèfi l podrà trobar el seu espai a la cartelle-ra. Al desembre, però, serà diferent. Entre seqüeles i remakes i pel·lícules per als més menuts no hi haurà mas-sa espai per a les joies petites i exòti-ques. Caldrà saber-les buscar, doncs. Una recomanació: a meitat del mes arribarà a les sales una comèdia deli-ciosa anomenada El amor es extraño, dedicada a l’amor entre dues perso-nes madures. I del mateix sexe. Val la pena. No us la perdeu.

Crònica de cinemaMarc Busquets

3030 foreign foreign MurallaMuralla

La propietat de la capçalera i edició declina qualsevol responsabilitat sobre els continguts dels seus col·laboradors, que expressen lliurement les seves opinions.

L’opinió de “Diari de La Torre” només s’expressa en l’Editorial. Els articulistes i col·laboradors exposen criteris i posicions personals.

L’empresa editora es reserva el dret de publicar o no, el text íntegre o parcial dels continguts d’opinió que arribin a la redacció, aquests han d’anar acompanyats de identifi cació del seu autor, amb el nom, cognoms, núm. de telèfon, adreça i D.N.I.

Fundat per la família Vilà Marín l’any 1.997Fundat per la família Vilà Marín l’any 1.997

Qui som

DDT INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ INTERACTIVA SLC/ Lleida 13 2n C Torredembarra T 637 17 09 44

EDITOR: Antoni Batista DIRECTOR Guillem Bargalló DIRECTORA FINANCERA Marta Parès IMPRESSIÓ: Lerigraf SL DISTRIBUCIÓ: UNIMAIL TIRATGE: 7000 exemplars CONSELL D’ADMINISRACIÓ: Antoni Batista, Guillem Bargalló, Marta Parès, Mario Romeo COL·LABORADORS: Marc Busquets, Pau Ruiz, Sònia Ferrer, Ana Merino, Iban Gavaldà, Josep Bargalló, Gerard Recasens, Jordi Salvat, Jordi Suñé, Maria Rosa Wennberg FOTO PORTADA: Pau Ruiz FOTOGRAFIES AJUNTAMENT: Anna F. Dipòsit legal L-533-98

www.baixgaia.catfacebook.com/DiaridelaTorretwitter.com/DiaridelaTorre

publicitat@diaridelatorre.comredaccio@diaridelatorre.com T 637 17 09 44

Cinema de tardor per a tots els gustos

NOVEMBRE DE 2014 ddT

LA VOLTA AL MÓNLAKU TRAVELwww.lakutravel.com

Costa Rica

L’expressió Pura Vida està molt sovint en boca dels “ticos”, els costarricences. Amb ella defi neixen no només un estat d’ànim sinó, sobretot, la felicitat d’habitar un autèntic jardí de l’Edèn. Costa Rica, com a destinació turística, va ser pioner a l’hora d’apostar decididament per l’ecoturisme i l’explotació i desenvolupament dels seus recursos naturals de manera sostenible.

El viatger sagaç amant de la natura, el turisme actiu i les platges salvatges i remotes té una cita obligada amb la verda cintura centreamericana per moltes raons.

Compta amb 58 microclimes diferents i alberga el 5% de les formes de vida del planeta en només 50.000 kms ². Res estrany si es recorda que el país comunica dos continents. Entre els mamífers destaquen els jaguars, micos, armadillos, mandrosos, coatíes; són gairebé dues-centes les espècies d’amfi bis; més de

800 d’aus; peixos tropicals, mantes, taurons i fi ns a balenes geperudes viuen en les seves aigües; són més de 2000 les espècies d’arbres que creixen en el seu sòl; el 10% de les papallones del món es troben aquí ... i molt més!! però no tot és selva!! hi ha platges molt recomanables en el Pacífi c costarricense que compta amb platges de sorra blanca i esculls de coral, aquest litoral és una destinació privilegiada per als amants del surf, el litoral caribeny atresora la major barrera de corall del país, de visita obligada per als amants del busseig.

La seva població afrocaribenya i les comunitats indígenes constitueixen un valor diferencial sobre la resta del país. No podem oblidar que Costa Rica es troba assentada en el Cinturó de Foc del Pacífi c, alberga més de 100 volcans, 10 d’ells encara actius. Que més es pot dir ... en defi nitiva ... PURA VIDA!!

Rosalí Rovira, 5 Torredembarra Tel Fax 977644601 info@rovirafusters.es

www. rovirafusters.es

3131borsa borsa ImmobiliàriaImmobiliàriaddT NOVEMBRE DE 2014

WWW.FINQUESLATORRE.COM

2648

0000

Piso 2 Hab. Pk, piscina

100.000€

160.000€

CASA PAREADA 4 HABITACIONES, GARAJE

3 BAÑOS

140.000€

OPORTUNIDADES BANCARIAS COMPRA—VENTA—ALQUILER

ASESORAMIENTO PROFESIONAL INFORMESE SIN COMPROMISO

CASA ADOSADA 4 HABITACIONES, GARAJE

2 BAÑOS, TERRAZA

135.000€

Piso 3 hab. Céntrico

75.000€

Piso 3 hab. PLAYA

85.000€

Piso 1 hab. Torredembarra

59.000€

Piso 2 hab. Céntrico

75.000€

2292 3455

3407 3556

3148

C.Pere Badia, 13 43830 Torredembarra. latorre@finqueslatorre.com

977.641.134 630.476.390

3323 3522

Piso 2 hab. 2ª Linea playa 110.000€

Casa 3 Hab. terreno

110.000€

Piso 3 hab. 2 baños, pk

125.000€

Casa 3 Hab. Piscina

120.000€

2649 2558

3565 3372

Agència immobiliària. Compra, venda i lloguer

Lloguem la teva casa o apartament

www.fi nqueslatorre.com

info@fi nqueslatorre.com

Passeig Mediterrani, 1

977 64 36 78

- Som especialistes en lloguer turístic.

- Busquem apartaments a la platja o cases amb piscina.

- Tindràs rendibilitat amb poc temps

- Sense comprometre la vivenda un període superior al que tu no vulguis

Fem difusió nacional i internacional per allargar la temporada d‘estiu

3232 ContraportadaContraportada NOVEMBRE DE 2014 ddT