EL RELLE

T‐5

EU I E

5 

L MODDELATT 

 

4. ETransalv

Els procesnsport: trasvatges, onat

4.1 Paràme4.1.1

4.1.2

4.1.3

4.2  Forme4.2.1

4.2.2

sos geolòsllat dels matge, corrent

etres que c1 Energia:

de roca curs alt d

2 SeleccióPorten m

3 Madurameteoritla seva m

es de transp1 Contacte

‐ Rod‐ Arro‐ Salt

2 Sense co‐ Sus

aigü‐ Flot‐ Diss

sulf

gics exteraterials mitjts marins i e

aracteritzen: capacitat do clast. Unad’un riu (hi ó: a més enemés lluny mció: al llarg tzació químmida. Rius i port e amb el fodament: parossegamenttació: arrodontacte ampensió: matües. No es dtació: matersolució: supfats) de mat

rns. Transjançant els el vent). 

n el transpod’un agent ga alta energha més eneergia, menymaterials d’udel transpo

mica. Hi ha aonatge pro

ons: El fluid rtícules mést: fer moureoniment deb el fons: cterials més dipositen al rials que es posa un tranterial dissolt

 

port i sedagents geo

ort geològic pegia transporergia potens selecció duna mida méort, els clastalteració en odueixen sed

no manté es grans e partículese formes. Ailast fins, sofins (arcilleterra  mantenen nsport a mat en aigua.

dimentaciólògics exter

r transportata clast de mcial) dels clasts qés petita. ts estan sotels seus midiment mo

els clasts en

s sense aixeixequen i tolubles.  es) que ente

a la superfíajor distànci

ó rns ( pluja, a

ar els fragmmida més g

uan a mida

mesos a conerals i canlt madur. 

 suspensió:

car‐les del tornen a cau

erboleixen le

ície d’un fluia (carbonat

aigües 

ments gran. EX: 

. 

ps i nvis en 

 

terra re 

es 

uid ts, 

Sedimentació: acumulació de materials que han estat transportats per una agent geològic extern, a unes zones baixes o deprimides de l’escorça terrestre. Aquestes zones reben el nom de conques sedimentàries. 

Un clast sedimenta perquè l’agent geològic ha perdut energia per transportar‐lo. 

4.3 Segons on es dipositin els materials podem distingir: 4.3.1 Zones en procés d’aixecament. Sotmeses a erosió i tornaran a ser 

transportades. Són zones situades a gran alçada. 4.3.2 Zones de subsidència o d’enfonsament: conques sedimentàries 

4.4 Acumulació dels sediments 4.4.1 Decantació: procés mitjançant el qual precipiten els clasts quan hi ha 

un aturament del transport o bé, quan les partícules s’han format en el fluid en repòs (Ex: esquelets calcaris, plàncton). 

4.4.2 Acreció cinètica: procés d’acumulació dels sediments mitjançant el xoc amb un obstacle que els atura. L’acumulació dels sediments es dona els uns sobre els altres. 

4.5 Ordenació dels clasts . Les estructures sedimentàries 

Estrat: capes horitzontals d’espessor uniforme en les que es disposen els sediments. 

L’ordenació dels clasts origina estructures sedimentàries que permeten conèixer l’agent geològic que els va formar. 

4.5.1 Estratificació: disposició sediments en capes. 4.5.2 Laminació: disposició en capes de pocs mm. Es dona en corrents de 

poca energia que han acumulat sediments per decantació. 4.5.3 Sedimentació graduada: ordenació dels clasts segons la mida. Els 

clasts més grans es disposen a sota i els més petits a sobre. Es dona en corrents turbulents i en sedimentació per decantació. 

 

5 DEF

Si a consed

Am

DEFsed

5.1 

4.5.4

Les conqF:  zona de l

la zona hi htinuarà méiments acab

bients sedi

F: És la zonaiments. 

Ambients s

‐ Fluv‐ Torr‐ Glac‐ Eòli‐ Càrs

 

4 Laminacque talleveuen e

ues i els aa superfície

ha subsidèns enfonsadaben reblint‐

mentaris 

a concreta d

sedimentari

vials rencials cials cs stic 

ció encreuaen els uns als canvis de

ambients e terrestre m

ncia, encara a, però si la‐la, igualant

de la superfí

s continent

da: disposicmb els altree direcció de

sedimentmés enfonsa

que s’acum zona deixat en alçada 

ície terrestr

tals. 

ció en estraes. Ex: aigüee l’aigua. 

aris ada on s’ac

mulin els seda d’enfonsarla superfície

re on un age

ats que canves profunde

umulen els 

diments, la r‐se o ser sue a la de les

ent geològic

vien de direes delta,dun

sediments.

superfície ubsident, els parts cont

c acumula e

 

ecció i nes, es 

. 

s igües. 

els 

5.2 Ambients sedimentaris marins. 

‐ Litorals. Costa, acció onatge ‐ Escullosos: esculls de coralls, esponges, bivalves. Es troben a la zona fòtica on 

arriba la llum solar (50m) ‐ Plataforma continental ‐ Talús continental: zona de pendent entre plataforma continental i escorça 

oceànica. Materials fins. ‐ Corrents terbolesa: sedimentació encreuada. 

5.3 Ambients sedimentaris de transició (entre mar i continent) 

‐ Platges: hi ha influència de l’onatge i el vent. S’acumula sorra i grava (material rocós i grans de sorra) 

‐ Deltes: formacions sedimentàries de llims i arcilles a la desembocadura d’un riu, sempre i quan hi hagi poc oleatge i existeixen corrents dèbils i d’escassa profunditat. Forma triangular. 

‐ Estuari: desembocadura oberta als rius, en las que no es forma un delta pel fort oleatge. No deixa sedimentar el material riu, només en baixamar. 

6 Els rius. Modelat fluvial  

6.1 Valls en forma de V 

Trams del curs alt dels rius on hi ha molta pendent. L’aigua circula a gran velocitat i hi ha una forta erosió en el fons del llit, donant un relleu en forma de V. Si la llera del riu passa per una zona de roques dures, s’encaixa profundament. Ex: canyons, congost (desfiladero)  obertura estreta i allargada 

6.2 Valls de fons pla 

Zones amb menys pendent, baixa velocitat. Augmenta l’amplada de la llera (“cauce”) i del cabal. La funció principal és del transport. Disminueix la velocitat, l’aigua origina Meandres (corbes) que provoquen que l’aigua erosioni la zona més oberta de la cova i sedimenti a la més tancada. 

 

erosaqu

‐ corb

‐ corb

6.3 Peneplconseq

Valls flu

L’erosiósiona en proest motiu q

1. El ri

ba interna: 

ba externa: 

lans: Planesqüència de l

uvials: llit ex

ó fluvial proofunditat i eque el relleu

iu erosiona 

sedimentac

erosió (aug

s de gran exla unió de le

xcavat pel r

ovoca una reen les corbeu ascendeix

en profund

ció (disminu

gmenta velo

xtensió prodes unes am

iu des del n

edistribucióes externes als costats 

ditat i s’enca

ueix velocita

ocitat) 

duïdes per lb les altres 

naixement f

ó de les mas i sedimentde la llera i

aixa en la va

at) 

l’ampliació (pàg. 105).

ins la desem

sses continea a les corbi el pendent

all, part alta

de les valls 

mbocadura 

entals. El riubes internest es fa majo

a, molta ene

 

 com a 

u s. És per or. 

ergia 

L’alç

Ex: les rllit ieixa

El ri

2. El ri3. El re4. El ri

més

çament am

6.4 Pujols antiga 

6.5 Terrassaixecam

un riu que pribes, fent‐s el riu s’aixeamplava la s

u tornava a

7. Els  

7.1 Caracte‐ Age

iu perd veloelleu ascendiu torna a es erosió. 

b erosió ori

testimoni: rque estavases: relleus ments i amp

portava mése més ampecava en la seva vall i p

a portar poc

torrents i

erístiques dent: aigües c

ocitat i crea deix pels dincaixar‐se, 

igina: 

relleus resid disposada en forma dpliacions de

s quantitat ple. Desprésseva vall, dortava més

ca sorra i s’e

i les aigüe

del modelatcontinentals

una vall ampòsits de sehi ha més p

duals aïllatsa aquella ad’esglaó quee la vall 

de sorra qus no porta teixant una s sediments

encaixava d

es salvatge

t s (torrents)

mpla ediments i ppendent, m

s que represlçada e posen de 

ue la que poant materiaterrassa flu. 

de nou, deix

es. Model

 

per l’erosióés energia, 

senten un fr

manifest su

odia arrosseal. L’aigua euvial. En les 

xant una seg

l torrencia

més velocit

ragment de

uccessius 

egar. Erosioerosionava ecrescudes, 

gona terras

al 

tat, 

e plana 

onava el seu el riu 

sa. 

 

 

‐ Met‐ Clim‐ Pluj

7.2 Forme‐ Xara

inclpenen c

‐ Barplujalte

‐ Ramintedeje

 

 

 

 

 

7.3. Tra

teorització ma: temperaja poc freqüs de relleu qagalls: solcsinat. Hi ha mndent és eleconques de rancs: excaja, un riu, toes amb pendmbles: llera ermitent. Deecció i pode

ansport i sed

‐ Transpo‐ Sedime

diferen

Depòsit

‐ VenMat

mecànica atura suau oüent però vique originas que formamés possibievat i si els mrecepció dvació profuorrent, en edent pronunper on correpenen de len recollir a

dimentació 

ort: ràpid, centació: viots mides) 

ts sediment

ntalls al∙luvterials de m

o elevada iolenta  a l’aigua de ilitat que esmaterials sóe torrents.unda de vesel sòl. Són vanciada. Conren les aigüles pluges. Eigua de torr

Conpludesd’a

Candit.car

ContraPre

torrencials

curt i poc selenta i sens

taris: 

ials: materimides variad

la pluja en s formi sin Nón fràgils. N

sants abrupalls en formnstitueixen ees pluvials fEs desenvolrents difere

nques de reuja que despsguàs. Predlimentació 

nal de desg. Predominaracteritza pe

n de dejeccnsportats pedomina la s

 

electiu, sense ordenació

als del con des barrejat

escorre’s pNo hi ha vegormalment

ptes que fanma de V típiqel canal de formant rielupen més aents. 

ecepció:  représ circularomina l’erodel torrent

guàs: és el toa el transpoer un alt pe

ció: s’acumupel canal de sedimentac

se maduracó (clasts bar

de dejecciós. 

er un terregetació, si et es desenvo

n les aigües ques de zondesguàs. erada de foravall del con

ben les aigüran pel canaosió. És la zo.  

orrent pròport i l’erosióndent. 

ulen els depdesguàs. ció.  

ió del sedimrrejats, de 

ó d’un torre

ny l olupa 

de la nes 

rma n de 

ües de al de ona 

piament ó. Es 

pòsits 

ment 

ent. 

‐ Cons de dejecció: acumulacions de sediments dipositades a la sortida dels torrents. Es caracteritza per tenir pendent fort. 

‐ Pediments: unió de ventalls al∙luvials.  

8. El vent. El modelat eòlic No és un agent molt erosiu però és important en zones seques i de poca vegetació. Meteorització tèrmica (diferent temperatura entre el dia i la nit. Al dia hi ha dilatació de les roques i a la nit contracció). Es redueixen les roques fins a grans de sorra. 

8.1 Mecanismes d’erosió que produeix el vent 8.1.1 Deflació: consisteix en l’acció de l’arrossegament i transport de 

partícules petites, deixant les d’una mida més gran . S’origina un desert pedregós que rep el nom de REG. 

8.1.2 Abrasió eòlica: desgast que sofreix una roca pel xoc amb les partícules que transporta el vent. Ex: roques en forma de bolet (vent bufa en diferents direccions). A la zona inferior, el vent està carregat de més sorra i l’erosió és més forta. 

8.2 Transport i sedimentació eòlica 8.2.1  Transport: grans volums a llargues distàncies 8.2.2  Sedimentació: 

  ‐ Dipòsits de loess: acumulacions de pols transportats pel vent. Són zones molt fèrtils 

  ‐ Dunes: acumulacions de sorra. Apareixen quan les partícules arrossegades pel vent xoquen amb un obstacle, al voltant del qual s’acumulen, creant una muntanya de sorra en forma de mitja lluna, cresta recta o cresta sinuosa. Si tenen vegetació no es mouen, sinó es van desplaçant amb el temps. 

9. Les aigües marines. Modelat litoral Abrasió: desgast de les roques per fricció d’elements que actuen com a agents 

abrasius (sorra, grava). 

9.1 Mecanismes d’erosió en aigües marines 9.1.1 Retrocés del penya‐segat 

Plataforma d’abrasió: superfície d’erosió produïda per l’onatge al peu d’un penya‐segat 

Consisteix en una excavació de la base del penya‐segat que acaba comportant la caiguda dels blocs superiors i el retrocés del penya‐segat.  

grav

 

9.1.2

Els fragves es deixe

9.2 Transp9.2.1 9.2.2 9.2.3 9.2.4

10. Les gla 

‐ Glaclent

‐ Circ‐ Llen

vess‐ Mo

arrotils 

Formes

‐ VallEs v

Trituració

ments de roen a la costa

port i sedimePlatges: aTómbols: Fletxes: dBarra de s

aceres. Mo

cera: acumtament comc: zona alta ngua glacialsant a baix rrenes: fragossega la lleerosionen e

s erosives: 

ls en formaveuen quan 

ó i rentat de

oques  mésa 

entació litocumulació dilles unidesipòsit de sosorra: fletxa

odelat gla

ulació de glm un líquid von s’acumul: “riu de gla

gments de rengua glaciael relleu 

a de U: ampes retira el

ls materials

 fins es tran

ral de sorra ens a terra perorra allargata que no s’u

acial 

aç que flueviscós. ula el glaç aç” que llisc

roca que al (tils). Aqu

les i profun glaç 

 

s 

nsporten en

 zones de br una barra t unit a la couneix a la co

ix 

ca 

ests 

ndes. 

n profundita

baixa pendede sorra osta per un osta i és par

at i la sorra 

ent. 

extrem ral∙lela a ella

i les 

a 

‐ Zones de sobreexcavació: donen llocs als llacs glacials 

11. Modelat càrstic És característic de zones amb roques CALCÀRIES. Les aigües superficials i subterrànies actuen dissolvent aquestes roques quan reaccionen amb el diòxid de carboni de l’atmosfera. 11.1 Erosió: 

  ‐Nivell superficial:      ‐ Origina Dolines (enfonsament del sostre de cavitats subterrànies)     ‐ Lapiaz (solcs exteriors)   ‐ Nivell subterrani: origina coves, galeries, túnels, avencs 

11.2 Sedimentació: ‐ Acumulació d’argila ‐ Precipitació del carbonat de calci que forma travertins (estalactites i 

estalagmites)