El Barroc; els grans contrastos, les grans exageracions

Índex:

- Context històric i artístic

- La música barroca• característiques generals• música vocal • música instrumental

- Compositors

Segles XVII i XVIIILes nacions europees se sumeixen en greus

conflictes bèl·lics que, tot i la riquesa sorgida del comerç colonial, provoquen una greu crisi econòmica que comporta epidèmies i fam.

Guerra dels 30 anys 1618-1648

Guerra dels Segadors 1640-1659 Guerra de Successió 1702-1716

Formació de grans imperis i definició de noves fronteres.

El Barroc es dóna en el context de les monarquies absolutes, en què el monarca concentra en les seves mans tots els poders de l’Estat.

Els reis i la noblesa s’alien en contra de la burgesia creixent, que actua com a mecenes dels artistes i que està prenent cada vegada més importància econòmica i social.

Els respectius reis aniran adquirint cada cop més i més poder. Apareixen les MONARQUIES ABSOLUTISTES (Lluís XIV i Felip V):

“El poder ve concedit per Déu!”

“És legal perquè és la meva voluntat!” (Lluís XIV, rei de França)

Gran necessitat de transmetre grandesa, poder, perfecció,

riquesa, ostentació,… religiositat quan calgui! Cal impressionar!L’ART serà el gran MITJÀ

PROPAGANDÍSTIC!

El Barroc és el període artístic que comprèn el segle XVII i la primera meitat del segle XVIII.

Cronologia (Història de la Música)Inici: 1600 (estrena primera òpera)Final: 1750 (mor J. S. Bach)

EL BARROC (1600-1750)EL BARROC (1600-1750)

Barroc: perla irregular. Terme negatiu/crític proposat pels escriptors del s.XVIII per referir-se al recarregament, recargolament, irregularitat, artificialitat, “caprichositat”… de les obres d’art en general i de l’arquitectura en particular durant el s.XVII i primera meitat del XVIII.

Els artistes del Barroc es contraposen a l’art del Renaixement.

Si els artistes renaixentistes buscaven l’equilibri i la lògica, la recerca de la bellesa clàssica, el Barroc busca destacar:

Els contrastosEl gust pel detallEl sentit del movimentL’ornamentacióEl dramatisme

• Tècnica del clarobscur

Sentit del moviment

• Utilització

del daurat

•

Dramatisme

•

Expressivita

t

• Gran

ornamentac

ió

Gran desenvolupament Gran desenvolupament de la ciència:de la ciència:

Galileu Galilei 1564-1642 J. Kepler 1571-1630 R. Descartes 1596-1650 I. Newton 1642-1727Literatura:Literatura:Cervantes 1547-1616 Molière 1622-1673

i de l’art (pintura, i de l’art (pintura, escultura...):escultura...):

Caravaggio 1571-1610 Velázquez 1599-1660 Murillo 1617-1682 Bernini 1598-1680 i El Greco, Zurbaran, Rubens, Vermeer, Rembrandt, Goya...

Galileu

Característiques generals Nova textura: Melodia acompanyada.

Baix continu

Estil concertant: basat en la idea de contrast.

Ús de la tonalitat: aprofitament de les capacitats expressives del to Major i

Menor

Ritme variat

La música profana predomina sobre la sacra.

Naixement dels acords.

Àmbit ample.

Unes obres per ser cantades i altres per ser tocades amb instruments.

Consolidació dels mecenes.

Per tal de captar l’atenció de l’espectador caldrà crear NOUS RECURSOS i utilitzar GRANS CONTRASTOS.

Dins la música:

Nous instruments

Noves textures

Nous efectes sonors

Fort / Fluix

Ràpid / Lent

Enèrgic / Calmat

Agut / Greu

Solista / Conjunt

Vertical / Contrapunt

Vocal / Instrumental

Natural / Ornamentat

Necessitat (voluntat) d’un canvi:

- Camerata fiorentina o Camerata Bardi: grup d’humanistes, poetes, músics i intel·lectuals que sota el mecenatge del comte Bardi es reunien (entre 1573 i 1585) per discutir les tendències de l’art en general i de la música i el drama en particular. Donarà lloc a l’aparició de l’ÒPERA.

- Monteverdi (1567-1643), extraordinari músic que farà de pont entre l’estètica del Renaixement i del Barroc. Va escriure un gran nombre de madrigals, agrupats en 8 llibres. En el V Llibre de Madrigals, avisa de l’ús d’un nou estil compositiu o ”stilo moderno” per diferenciar-ho de l”stilo antiquo”.

El 1607 presentarà “Orfeo, favola in música”, considerada la primera òpera de la història.

El 1610 l’obra religiosa “Vespro della Beata Vergine” causarà tanta admiració en l’estament religiós que ja ningú dubtarà de la incorporació d’instruments en la música religiosa.

Nova textura: la melodia acompanyadala melodia acompanyada. Apareix la

necessitat d’escoltar la veu humana en solitari

(melodia acompanyada) per tal d’expressar al màxim

l’emotivitat del text. Les altres veus fan l’acompanyen.

Tot i això, continuaran la textura homofònica i la

contrapuntística.

Nou sistema d’acompanyament: el baix continu o el baix continu o xifratxifrat. La veu greu, el baix, agafarà una gran importància com a suport harmònic de la música. És ininterromput i genera la base dels acords de l’acompanyament, suport indispensable de les melodies solistes.

Les veus intermèdies perden importància, per la qual cosa només s’escriuran les dues veus extremes (melodia i base de l’acord). Després, aquest baix continu es xifrarà per indicar quins acords s’han de tocar per tal de completar l’acompanyament. Això permetia un gran estalvi d’espai i tinta!

Els instruments encarregats de fer el baix continu seran:

- un instrument polifònic: clavicèmbal, orgue, llaüt…

- un (o més) instruments melòdics greus: viola de gamba, violó o fagot.

• Neix l’òpera gènere profà per a ser representat en escena. Hi intervenen elements musicals, teatrals i escenogràfics. Les seves parts són:

•Obertura: peça orquestral a tall d’introducció.

• L'ària : cant molt emotiu per mostrar un sentiment del personatge de

l'òpera. Es fa amb una melodia principal cantada i uns instruments fent

el baix continu.

• El Recitatiu és la part quasi parlada dins de l'òpera amb un

acompanyament només del clavicèmbal fent el baix continu.

•Ballet: fragments destinats a ésser ballats.

•Cor : representarà la multitud (poble, mariners, esperits...).

Conceptes importants: LibretoCastrati

•

Música vocal profana i religiosaMúsica vocal profana i religiosa

Música vocal profana i religiosaMúsica vocal profana i religiosa•Neix l‘Oratori, la Passió i la Cantata obres de temàtica religiosa de caràcter narratiu però no es representen escènicament.

• Molta ornamentació en les melodies.

• Textura de monodia acompanyada (melodia acompanyada).

• Virtuosisme en el cant. Molta dificultat.

• Continuaran escrivint madrigalsEls compositors buscaran aprofitar al màxim la veu humana, amb tessitures extremes, dificultats rítmiques, grans ornamentacions, llarguíssims melismes… que faran dels cantants autèntics virtuosistes admirats per tothom.

Formes i gèneres musicalsConcert: potencia el lluïment del solista, l’exhibició del virtuós. Es basa en el

principi de contrast. Concerto solo (solo – tutti) Concerto grosso (concertino – ripieno)

Suite: agrupació de danses de diferent caràcter i ritme.

Sonata: obra per a ser “sonada”, és a dir, tocada per un instrument o grup d’instruments (2 o 3).

Tocata :composició lliure, virtuosística, pensada per instrument de teclat (orgue o clavecí).

Preludi: també de caràcter lliure i pensada per introduir d’altres composicions.

Fuga: obra contrapuntística per a instrument de teclat amb caràcter virtuós.

http://www.youtube.com/watch?v=pVadl4ocX0M

En aquesta època, els instruments musicals experimenten un procés de procés de canvi importantcanvi important. Es redueixen algunes famílies (flauta de bec), alguns instruments desapareixen (cromorn) i d’altres es modifiquen per perfeccionar-se (família de corda fregada, trompeta, oboè…).

És l’època dels grans luthiersluthiers com els Stradivarius, els Amati o els Guarneri, constructors que, avui en dia, encara presenten algun misteri en les tècniques i materials que utilitzaren.

Destacarà tot el que farà referència a la música de cambramúsica de cambra: :

- la sonata per a solista i baix continu (3 instruments)

- la sonata per a dos solistes i baix continu, anomenada sonata a trio (4 instruments).

I, sobretot, la gran novetat, la música orquestralmúsica orquestral: :

-les suites, ara pensades més per escoltar que no pas per ballar.

-els concerts, estructurats en tres parts (ràpid-lent-ràpid) d’on destaquen dos tipus

- Concerto grosso, on un grup de solistes (concertino) dialoga amb la resta de l’orquestra (ripieno).

- Concert per a solista, on aquest instrument dialoga amb la resta de l’orquestra.

A nivell religiós,

L’Església continua ostentat un gran poder econòmic i cultural. La divisió entre catòlics i protestants portarà a la necessitat de mostrar la grandesa i “l’autenticitat” de cadascuna d’aquestes opcions a través de grans obres musicals, arquitectòniques, pictòriques, escultòriques...

- continuen els motets, les misses i d’altres textos cantats i, ara ja, amb acompanyament instrumental.

- apareixen els oratoris, arguments religiosos cantats, formalment molt semblants a l’òpera, però que no es representen. (ni decorats, ni vestuari, ni moviments d’escena...). Els solistes i el cor s’identifiquen amb els personatges únicament pel text que canten.

COMPOSITORS:COMPOSITORS:Henry PurcellHenry Purcell neix l’any 1658 a Anglaterra.

Henry Purcell (1659-1695). Màxim representant del Barroc anglès. Organista de Westminster, dedicà la seva curta vida, 36 anys, a la composició vocal religiosa i les òperes.

Als 20 anys, és nomenat organista de l’abadia de Westminster i, poc després, ja és compositor de la cort dels reis d’Anglaterra. Des del 1689, té l’encàrrec, entre d’altres, de posar música, cada 30 d’abril, a l’aniversari de la nova reina d’Anglaterra: Maria II.

El 1695, Purcell li escriu el famós “Come ye son of art”: vital, alegre, jove...Sis mesos després, la reina mor de verola.

Purcell escriu la “Música pel funeral de la Reina Maria”...

Un mes després, mor Purcell.

La reina tenia 33 anys... Purcell, 36.

Claudio MonteverdiClaudio Monteverdi (1567-1643). Compositor italià que féu de pont entre el Renaixement i el Barroc. Destaca com a compositor de madrigals a l'estil polifònic renaixentista, tot i que, després de la seva òpera Orfeu (1607), la seva música anirà adaptant-se al nou estil barroc.

Antonio VivaldiAntonio Vivaldi (1678-1741). Violinista i compositor italià. Anomenat també el "pare vermell" (era capellà i pèl roig), treballà en diversos llocs encara que principalment a l'Hospital de la Pietà, institució que recollia i educava noies "òrfenes" de Venècia. La seva orquestra, formada íntegrament per a noies, va assolir fama europea. Vivaldi va compondre moltes obres per a orquestra, sobretot concerts, així com òperes i música vocal religiosa.

George Friederich HaendelGeorge Friederich Haendel (1685-1759). Compositor i organista alemany. Va estudiar a Alemanya i a Itàlia tot i que la seva màxima fama li ve d'Anglaterra, on estigué al servei dels principals monarques. Va escriure molts concerts, òperes i oratoris, d'entre el que destaca El Messies, amb el famós cor de l'Alel·luia. Fou enterrat amb tots els honors a l'abadia de Westminster.

Johann Sebastian BachJohann Sebastian Bach (1685-1750). Compositor i organista alemany. Home molt religiós i vinculat al protestantisme, és considerat la culminació màxima de tota la música barroca. Membre d'una família de músics, va tenir 20 fills, alguns d'ells també excel·lents músics. La seva producció és extraordinàriament extensa, i inclou molta música religiosa i pedagògica. Hi ha la curiositat que Bach no va escriure cap òpera. Val a destacar el seu Oratori de Nadal, el Magnificat, la Passió segons Sant Mateu, la Passió segons Sant Joan o l'Art de la Fuga, un autèntic tractat mestre de com compondre fugues.

Domenico ScarlattiDomenico Scarlatti (1685-1757). Compositor i clavecinista italià. Va treballar molts anys a Madrid. La seva música per teclat és extraordinària. Va compondre més de 600 sonates per clavecí.