Judit DelgadoAnna ValverdeTaisia MarchuckCristina AlesancoBet Llach

Llengua Catalana 1rB

1. INTRODUCCIÓ.....1

2. ESTRUCTURA.....2

3. DIVISIÓ DE LA NOVEL·LA.....3

4. PARTS DE LA NOVEL·LA.....4,5,6

5. LA VEU NARRATIVA.....7

INTRODUCCIÓ

La novel·la Tirant lo Blanc és una obra de la segona meitat del segle XV. Va ser escrita a partir de 1460 i publicada per primera vegada al 1490.

És l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell i està considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del segle d'or valencià.

És una novel·la cavalleresca del seu protagonista, Tirant. La seva credibilitat l’allunya de les novel·les de cavalleries de l’Edat Mitjana; i l’acció variada i rica en registres la fan una lectura agradable i divertida. És la primera novel·la dins de la literatura universal on apareix un heroi de ficció de "carn i ossos". És a dir, personatges quotidians, amb sentiments i defectes.

Tirant lo Blanc és una novel·la extensa que ofereix quatre grups d’aventures delimitats:

-Tirant a Anglaterra

-Tirant a Sicília i Rodes

-Tirant a l’Imperi grec

-Tirant al nord d'Àfrica

1

ESTRUCTURA

Està format per una estructura oberta que permet encaixar els capítols i donar-li continuïtat a la novel·la.

El llibre està narrat en tercera persona per un narrador discret que poques vegades intervé, i mai no busca la complicitat del lector amb la presència, però, d’alguns narradors interposats en alguns episodis.

És una novel·la tancada, discursiva i lineal, en què la narració i el diàleg -de vegades retòric i solemne, de vegades vivíssim i enginyós- es fonen en el marc d’una trama de gran varietat de temes.

Està ple d’escenes fantàstiques, esdeveniments històrics, estratègies militars, escenes cortesanes, episodis eròtics i desvergonyits, i tocs humorístics. Tot plegat, prové de l’observació de la realitat, la imaginació, la història i la literatura, i conforma un món viu i complex, habitat per uns personatges que ens semblen de carn i ossos.Tirant lo Blanc és un llibre que obre molts camins novel·lístics i se’ns apareix amb una innegable modernitat.

Inclou components autobiogràfics del mateix autor i combina un realisme directe amb els ideals cavallerescos de l’època.

DIVISIÓ DE LA NOVEL·LA

2

Tot i que en la seva primera edició la novel·la es va dividir en 487 capítols, els diversos editors han optat per estructurar-la en cinc parts, que corresponen als llocs geogràfics respectius en què es desenvolupen. Totes tenen una doble línia argumental (armes/amor), unida en una trama única que segueix la vida del protagonista.

L’obra conté diverses trames interiors, que es poden considerar novel·les dins de la novel·la com: la història del Guillem de Varoic, el Llibre de l´orde de cavalleria de Ramon Llull, la història del filòsof de Calàbria treta de la Bíblia, barrejada amb històries de Les mil i una nits...

La presència d’alguns personatges ajuda a cohesionar l’estructura de la novel·la. Hi ha personatges que surten en més d’una part (Tirant, Carmesina, Diafebus, Hipòlit, Plaerdemavida) i d'altres que, en canvi, apareixen en una de sola (Guillem de Varoic, Espèrcius, filòsof de Calàbria...).

PARTS DE LA NOVEL·LA

Primera part 3

L’acció transcorre a Anglaterra, on Tirant és nomenat cavaller i guanya fama en les lluites cortesanes.Comença amb la història del comte Guillem de Varoic que es fa passar per ermità. Tirant i els seus companys arriben a Londres, on participen en diferents torneigs. Quan tornen cap a Bretanya, va a veure una altra vegada l’ermità amb l’objectiu d’explicar-li les festes, tal com li havia promès. Ara, Tirant es converteix en narrador davant de l’ermità narrant-li la riquesa del casament, la pompa de la cort anglesa... I per acabar, el seu cosí Diafebus narra que Tirant ha estat proclamat el millor cavaller de les festes de Londres. Tirant torna a la seva terra, armat cavaller, amb experiència i famós.

Segona part

Tirant és a la cort del duc de Bretanya. Arriba un missatger del Mestre de Rodes amb la nova que el Soldà del Caire, ajudat pels genovesos, ha envaït l’illa, i demana ajuda. Tirant es dirigeix cap a l’illa. A la mateixa nau viatja l’infant Felip de França. El rei sicilià descobreix la identitat dels qui van a la nau, i es veuen obligats a quedar-se un temps a l’illa. Mentrestant, el príncep Felip i la princesa de Sicília, Ricomana, s’enamoren, però Ricomana dubta de la personalitat del príncep i li prepara un engany, que aconsegueix superar per casualitat, i la princesa, finalment, accepta casar-s’hi.

Tercera part

A Constantiloble, Tirant és rebut amb molts d’honors. Coneix la princesa Carmesina i se n’enamora de seguida. Tirant li fa saber el seu amor amb un joc d’un mirall. La Viuda Reposada també s’enamora del protagonista i a partir d’aquest moment farà els possibles per separar els dos enamorats.Tot seguit, Tirant parteix de Constantinoble, lluita contra els turcs i aconsegueix èxit. Tirant envia Diafebus a Constantinoble on aquest li declara el seu amor a Estefania, filla del veritable duc de Macedònia, amb qui es casa en secret.Tirant guanya l’última batalla contra els turcs, on és ferit. Mentre, Tirant i Diafebus es veuen secretament amb Carmesina i Estefania, a la cambra de la princesa. Aquesta trobada és espiada per Plaerdemavida que, a partir d’aquest moment, jugarà un paper molt important en els amors de Tirant i Carmesina.Abans d’anar al camp de batalla, però, Tirant, ajudat per Plaerdemavida, entra en l’habitació de la princesa i intenta fer-la seva amb engany. Aquesta és una de les escenes més plaents, més divertides i atrevides de la novel·la.L’exèrcit torna al camp de batalla sense Tirant, que s’ha de quedar a la cort, immòbil. El seu escuder Hipòlit porta les cartes a Carmesina i mentrestant li confessa el seu amor a l’emperadriu,

4

que és correspost. Mentrestant, Tirant es casa amb Carmesina, però la Viuda, gelosa, fa creure veure a Tirant que Carmesina manté relacions amb el jardiner de la princesa. La princesa no entén el comportament de Tirant i demana a Plaerdemavida que vagi a la nau amb la intenció de saber el motiu del canvi d’actitud. Però, abans que pugui fer res, una tempesta s’emporta la galera del port i naufraga davant les costes del nord d’Àfrica.

Quarta part

Tirant és recollit pel Cabdillo, un noble del regne de Tremissèn, que l’envia cap a un castell seu. El seu fill ignora la voluntat del seu pare i el tracta com a captiu. D’aquesta situació, en surt gràcies al Cabdillo i com a recompensa, ajuda aquest a lluitar contra el rei Escariano. Tirant allibera el rei i la princesa i els condueix a la ciutat de Tremissèn, la qual fortifica, i marxa a una altra ciutat del regne. La princesa, atreta per la bellesa de Tirant, li proposa matrimoni, però aquest rebutja la resposta cortesament. Aconsegueix que la princesa es faci cristiana, com també Escariano. Amb aquest fet els altres reis musulmans es revolten contra ell. Tirant, però, després de moltes batalles, aconsegueix conquerir totes les terres del nord d’Àfrica. Un dia, rep una ambaixada per la senyora de la vila. Entre les donzelles hi ha Plaerdemavida, que es casa amb el senyor d’Agramunt, a qui nomena rei de Fes.

Cinquena part

Tirant arriba a Constantinoble i ataca per sorpresa les naus dels turcs. Els turcs estan assetjats. La mateixa nit, Plaerdemavida torna a enganyar Carmesina i fa entrar Tirant a la seva habitació. Aquesta vegada, però, aconsegueix els seus propòsits, malgrat els precs i la resistència de la princesa.Tirant recupera l’imperi grec i allibera Diafebus i altres cavallers, captius dels turcs. L’emperador accepta que aquest es casi amb la seva filla Carmesina, i a més el fa cèsar i hereu de l’imperi.Tirant prepara el retorn a Constantinoble, però emmalalteix i mor al cap d’uns dies. La trista notícia arriba a Constantinoble.Mentre es preparen les exèquies de Tirant, també mor l’emperador trasbalsat per la mort de Tirant. La princesa, per la seva part, vençuda pel dolor, fa testament i mor ajaguda en un llit, entre els

5

cossos de Tirant i del seu pare. Hipòlit, hereu de Tirant, es casa amb la infidel emperadriu i es converteix en el nou emperador.

6

LA VEU NARRATIVA:

El narrador de la novela és: En 3a persona : discret, i intervé molt poques vegades. Trobem, però, veus de diferents narradors interposades en el

discurs.

Les tècniques narratives són: Narració

Discurs àgil i directe

Retòric (valenciana prosa)

Descripció detallada

Respon als gustos del públic

7