090214sup_a004

4 14 DE FEBRER DEL 2009CULTU A

MOTACIONS

Labsurda onada de demandesjudicials per part durbanitescarregats de punyetes quesinstallen a pags i tot els

molesta ha posat en circulaci elmobbing rural. Originriament,mobbing s un terme zoolgic quedesigna comportaments agressiusdesenvolupats per animals quan sesenten amenaats. Per exemple, elscontagiosos cants dalarma queemeten alguns ocells quan intueixenque el niu est en perill. Mob, enangls, remet sempre amultitud i caos.All que el conseller Saura podriaanomenar turbamulta. Per resultaque lalemany, el polons i algunesaltres llenges centreeuropees vanmanllevarmobbing per descriure totesles formes dassetjament en angls,bullying, inclosa la que es faindividualment. Els alemanys fins i toten van derivar el verbmobben, el qualtamb designa atacs fsics, calmnies ainternet o altres actes dintimidaci.Delmn estudiantil es va passar allaboral, del laboral a limmobiliari illtima analogia, per ara, s aquestadelmobbing rural, en el qual la turbaqueda enrere i lamulta la paga elpobre pags. All que en lingsticasanomena un fals amic. s a dir, elpixapins prepotent a cal pags.

Dins del repertori lite-rari occidental, almarge dels gneresespecialitzats, lhe-rona folladora no s encara unarquetip normalitzat. Potserdarrere dintrospeccions tardo-romntiques com la peripciade Lady Chatterley, dexperin-cies pseudoautobiogrfiquescom les dAnas Nin o, ms aprop de la nostra poca, EricaJong La por de volar va marcaruna poca, per no sha consti-tut en model, es podria haverestablert un mbit nou, per noacaba de ser aix. El cristianis-me ha estat oblidat com a re-pertori iconogrfic; amplssims

sectors destudiants davui des-coneixen els trets caracterstics,la peripcia i el significat de lesfigures de la Bblia i del santo-ral, potser el millor que teniasense les qual sn incompren-sibles lart, la literatura i el pen-sament dels ltims 2.000 anys,i en canvi en perviu laspectepitjor: els entrebancs ideolgicsi morals.

Chrysis s la protagonista delAfrodita de Pierre Louys, i el seuembolcall formal s, tot i el ca-rcter explcit de la narraci,msprxim a les figures dAlma Tade-ma que a lhellenisme dur, inte-rior, profund, de Baudelaire, elque reprn Pasolini. Confrontat

amb la Messalina dAlfred Jarry,es veu fins a quin punt la volun-tat destablir models determinaels resultats esttics, formals imorals. O s al revs?

Quinmodel s aramateixmspotent, ms general i ms pr-xim? El que presenta la passicom una fatalitat, o el que veu lavoluptuositat comuna virtut, fillade Psique i Eros, com relata Apu-leu al final de la histria sobreaquesta parella denamorats dinsLesmetamorfosis?

Des del Quixot fins a JamesBond, els herois masclesmante-nen una certa estabilitat, perles Afrodites de Pierre Louys esperden en unmar potic de sen-

sualitat que les fa irrecuperable-ment ideals, fins i tot en el suci-di de la protagonista, ms pr-xim al de Scrates que al deMa-dame Bovary. Louys no tintenci de superar la dicotomiaclssica entre la mare i la puta,sin de sublimar-la, o tan sols desublimar la figura que en els ter-mes histrics no deixa de ser laputa. Vet aqu el fons de la sevanostlgia del mn clssic, msenll de la qual, a efectes degran arquetip universal Occi-dent en si ja est depassat, lafractura oberta pel cristianismeentre la mare i la puta entre laVergeMaria i Lilith continua ir-resolta.

Fa penadhaver-hode sentircada diaenmoltsmitjans, i

demanariades daqu

que escorregs

Tots els locutors de rdio i TVsanguniegen quan han deconcedir un espai a la publicitat:tenen encara tantes coses a dir,tantes fotos a exhibir, i sobretottanta competncia en altrescanals, que safanyen aavanar-nos les interessants

novetats que encara ens esperen si ensmantenim fidels a la sintonia o al canal on som, apart, naturalment, danar unmomentet al lavabo,que aix ja se suposa que ens ho permeten. I,doncs, el locutor ens diu: Tornem daqu cincminuts, no esmoguin. No snmai cincminuts, osn cincminuts molt repetitius, per aix jaforma part del joc.

No s ben b elmateix, no cal pas que els hojuri, el que ens diu lempipadora veu annima dela companyia ix (daigua, gas, llum o etc.), que alcap de deu, quinzeminuts encara ens etziba lacantarella: Les nostres lnies estan ocupades. Usatendrem {tot duna / aix que puguem /immediatament / aramateix}; i tu, esclar, vspagant la tarifa. I el defensor del poble (!!), benarrepapat a les seves butaques.

Per s que s elmateix, o prou semblant, elque trobem en ascensors demetros perqu elsclaustrfobs no es posin nerviosos i no comencina tocar botons: Lascensor arribar {tot seguit /tot duna / daqu no res} al pis inferior i sobriranles portes. I tamb la notcia de premsa de fapocs dies: Catalunya noms t una plantadessalinitzadora. Daqu quatremesos entrar en

servei la gran planta que sest construint al Pratde Llobregat. O aquesta altra, menys periodsticaper trista: A la pobra dona li han dit que ha dedeixar el pis daqu vuit dies. O el que ens diulamic: No et preocupis, que et tornar els dinersdaqu unmes com amolt.

Noms que lamajoria de vegades, sobretot enelsmitjans de comunicaci i en les empreses, elque sentim s en cincminuts, en unsmoments, etc.Fa pena dhaver-ho de sentir cada dia, perexemple, a lHoraQde TV3 i en tants i tants altresmitjans, i demanaria des daqu que es corregs.Perqu la construcci amben no s acceptada, sun forasterisme. I, en canvi, daqu cincminuts,daqu no res s precisamentmolt nostra,moltgenuna, comvamdir fa unsmesos. Aleshoresdiem tambque avui hi ha la seguretat queaquesta expressi smillor sense afegir-hi la a(daqu a), per veig que a penes nha fet cas ning:s una llstima que els assessors excloguin oesmenin (!) amb elmateix raser casos de flagrantforasterisme i casos de construccionsmolt nostres,que precisament hemdescampar i protegir.

No s que tot en sigui impropi (comho s,tamb i retamb!, valgans Du val!, el de Pis enlloguer, per Pis de lloguer o per llogar), no. Quanvolemdir durant x temps s que s correcte: Elmetge li ha dit que no surti de casa en vuit diesvol dir durant vuit dies; per direm Elmetge li hadit que daqu vuit dies ja pot sortir a caminar,que si no se li encarcararan les cames, i desprsde les cames lesquena, i desprs se li girar elcap, ja ho veur.

JOAN SOL

RetratMiquel de Palol

Mobbing?

PARLEM-NE

MRIUSSERRA

AfroditaLheronafolladora

no s encaraun arquetipnormalitzat

Tornemdaqucincminuts