View
257
Download
14
Category
Preview:
DESCRIPTION
Diari de Sant Cugat nº308, 29 d'octubre de 1999
Citation preview
Divendres >9 d'octubre de 1999 US 4 CANTONS
El "diari" de Sant Cugat
Núm. 308 Any Vil
225 ptos.
Sumari
EI cost del tractament dels residus es triplicarà
amb l'obertura de la planta de compostatge
L'advocat de Núfiez representarà l'empresari
immobiliari en la comissió de Torre Negra
Pàgina 15
El mestre d'armes del Club Esgrima Sant Cugat guanya el V
Màster Català Pàgina 34
El cantautor Paco Ibàflez omple el
claustre de velles belles cançons
Pàgina 41
La comissió pels Santcugatencs
de l'Any només entregarà enguany
5 guardons
Pàgina 24
«MIM»?» *.»» .
•ZTST^ZZ ZSSSpSm* M^riÈagl·
Aquest número inclou la novena fitxa
del col·leccionable: "El teixó
de Sant Cugat"
Sant Cugat dobla el nombre de vehicles en dos anys
UAjuntament adopta mesures per resoldre el caos circulatori i
fomentar Fus de mitjans de transport alternatius com la bicicleta
L·s vies d'entrada i sortida de la ciutat són les que presenten més problemes de trànsit, encara que hi ha nombrosos punts negres. FOTO: XA VI LARROSA.
Tema de la setmana i editorial
COMPONENTS ELECTRONICS PER A LA MOTOCICLETA
ENS HEM TRASLLADAT A SANT CUGAT
Av. Graells, 35 Tel. 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e-mail: leonelli@leonelli.com web:
wwwleonelli.com
Agraïm a la ciutat les facilitats donades
Gila r—o
2° ^ ^ I ^ ^ ^ K ?s ^^^K
Suma y Sigue Lü o
- 4 c
lis*" T( i i T i £ f [i^Club Capítol „,' i UJ c
ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR
HÍPICA SbVfcKINO
Cada dissabte i diumenge a les 17 h podeu gaudir d'una magnífica
passejada a cavall per la rodalia de Collserola.
Poden anar-hi dues persones. Veniu a la redacció a buscar els vals.
CINESn g/hwnomt/W1ERSfii.
COMPANY •
Regalem entrades gratuïtes per anar al cinema en sessió golfa.
Els dos primers subscriptors tindran dues entrades per anar-hi un dia de
cada dia. Afanyeu-vos!
GrifulOil Servei Estació
£935004655
A la benzinera Griful de la ctra. de Cerdanyola obtindreu un descompte
de 2 pessetes per cada litre de benzina. Cal que a l'hora de pagar ensenyeu el carnet de subscriptor.
Cada mes regalem 5 V1PS exclusius de La Carpa amb els
quals podreu gaudir de cinc consumicions gratuïtes.
Veniu a buscar-los! (reservat el dret d'admissió)
M M <£ft7W
Cada mes el restaurant-pizzeria Bacco regala dos menús completament gratuïts a un subscriptor escollit a l'atzar.
Bona sort!
BAR RESTAURANT
UAJ
Cada mes un sopar per a 2 persones entre els nostres
subscriptors
PI Pere San 8 (Mercat Vell)
Secció de teatre De F. Lorenzo €L ,yé
• Díuroerioe 7~<tm,
Troca. De Cristina 3
AlCasafCM&treJdtl
Cof.Ete4Cmtom,&0%ei
Í-ET ATENCIÓ AL SUBSeRlPTORl l l;l l if62'82
EIS4C4NTONB
_^_^* M El tema de la
hetmana Divendres, 29 d'octubre de IW9
El parc a u t o m o b i l í s t i c de la c i u t a t
El nombre de cotxes s'ha doblat Els agents de trànsit no donen V abast per controlar el flux de vehicles
El ràpid creixement de la ciutat, el fet que Sant Cugat sigui un municipi molt dispers en el territori i el gran nombre de ciutadans que treballen
fora del nucli urbà fan que cada vegada els carrers de Sant Cugat estiguin més plens de vehicles. En determinats moments del dia, hi ha
zones de la ciutat on es fa impossible circular, on el caos, malgrat la presència dels agents municipals, es fa insuportable. Aquesta
situació podria està baixant la qualitat del nivell de vida de la ciutat. Tothom n'és conscient, però sembla que ningú vol renunciar al cotxe.
SI'SANNA ROMERO
No és cap secret que Sant Cugat ha patit un boom demogràfic en els darrers anys i, de retruc, la ciutat està creixent constantment. Molts ciutadans marxen a treballar fora, però són també molts els que vénen a treballar a Sant Cugat. Això fa que sigui una ciutat amb un gran moviment diari de persones i de vehicles durant les hores laborables diürnes, que ha desbordat les actuals infraestruc-tures de la ciutat. Si a tot plegat hi afegim que en els darrers anys la venda de cotxes s'ha disparat, el problema s'agreuja. En els darrers dos anys, el parc automobilístic s'ha multiplicat per dos, tot i que estadísticament no n'hi hagi constància, perquè molts es compren el cotxe fora de Sant Cugat i són molts també els que no han canviat la domicialició dels rebuts quan han vingut a viure a la ciutat. Segons dades facilitades per l'Àrea de Serveis Urbans i Descentralització, entre 1995 i 1999 el nombre de rebuts generats per
Els punts d'entrada i sortida d' la pnbl·ii io són veritables caos circulatoris FOTO: XAVILARROSA.
l'ús de l'automòbil ha passat de 24.614 a 29.965 i, pel que fa als turismes, el padró de 1999 en comptabilitzava 22.682.
Els concessionaris de Sant Cugat, actualment setze, han cons
tatat un augment de vendes respecte a anys anteriors, però no llancen les campanes al vol perquè són conscients que aquesta línia de creixement està arribant als seu sostre. Molts, fins i tot, as-
Les marques de vehicles més venudes
seguren que a partir de l'any 2000 aquesta fase expansiva s'estancarà. Aquest sector s'ha mostrat unànime a l'hora d'afirmar que les vendes dels cotxes depenen de la seva capacitat i de la marca del vehicle, però sobretot pensen que aquest augment que s'ha donat en els darrers cinc anys ha estat possible per l'existència d'unes
determinades condicions macro-econòmiques, com són la baixa dels tipus d'interès dels crèdits bancaris, les bones expectatives de l'economia del país en general, l'augment dels beneficis de les empreses i la seguretat laboral, unes condicions que no sempre es mantindran i que, de fet, algunes ja estan començant a canviar, malgrat que, de moment, això encara no es nota.
Tot i la bonança del sector, els venedors han posat de manifest que les vendes són estacionals, és a dir, que se solen concentrar en els mesos que van d'abril a juny/juliol. El cert, però, és que Sant Cugat s'ha convertit en un focus important de problemes circulatoris, sobretot en determinades hores del dia i en determinats punts de la ciutat, com són la carretera de Cerdanyola, la plaça Octavià, el carrer Santiago Rusi-nol, l'avinguda Rius i Taulet, l'avinguda Lluís Companys, la rambla Ribatallada i el carrer Francesc de Moragas, per citar alguns exemples. Els grans embussaments continuen produint-se a les entrades i sortides de Sant Cugat, o el que és el mateix, la carretera de Rubí i la carretera de Cerdanyola.
acumulat any 99 gener - agost quantitat
Volkswagen
Renault
Peugeot r i
Citroen
Total
208 13.28
196 12.52
195 12.45 120 7.66
116 7.41
99 6.32 98 6.26
1566 100
Tant si v(»tè és a casa com si no hi és. . . AÜXJVYD
continua vetllant per Ja seva Uar
17 W-frmt Cwyrt d*l Voi»»
Setmana Q S / CAIVTONS Divendres. 29 d'octubre de 1999
T r a n s p o r t p ú b l i c
El govern veu la solució al caos del trànsit en el transport públic
El consistori està gestionant la creació d'un bitllet únic S.R
- Saat Cugat -
Incentivar l'ús del transport públic municipal ha de ser una de les vies per solucionar els problemes que genera l'ús privat de l 'automòbil, segons ha posat de mani fes t el t i n e n t d 'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens. Actualment, i a banda dels serveis que ofereixen Ics línies dels Ferrocarrils de !;i Generalitat , hi ha tres línies d 'autobusos. La primera cobreix Mira-sol i una part de Valldoreix i funciona només amb un vehicle, la qual cosa fa (pic la freqüència de pas sigui limitada. La segona cobreix el nucli urbà tlel centre de la ciutat i és la que més utilitzen els santeugatencs, tal com ho demostra el fet que se n'hagi doblat el servei, és a dir, s'ha passat d 'un a dos autobusos nous i adaptats. F inalment hi ha la línia tres, que cobreix la Floresta i les Planes i només disposa d 'un vehicle.
Joan Recasens reconeix que en la línia 1 i en la 3 el creixement del nombre de viatgers està congelat, no així en la lí-nea 2, en què hi ha hagut un increment sostingut d 'un 30% en els darrers mesos si es compara amb l'any anterior. El tinent d'alcalde, però, ha matisat que la t endènc ia general
Moltes vegueíes ta gent utilitza el cotxe per la poca freqüència de pas dels autobusos FOTO: XA VILARROSA.
de reducció en l 'ús del transport públic no és només privat iu de Sant Cuga t , ja que aquesta situació es dóna en altres grans ciutats, "a més, ens ha influït molt el tema del Metro del Vallès, perquè en el mom e n t q u e n 'ha augmen ta t la freqüència, els ciutadans han
o p t a t pe l f e r r o c a r r i l " . E n aques t senti t , l ' equ ip de gov e r n ha fe t u n a a p o s t a pe l transport públic perquè està a punt de tancar un acord per int e g r a r t o t s e l s s i s t e m e s d e t ranspor t que operen a Sant Cuga t mi t j ançan t la creació d 'un bitllet únic que permeti
als ciutadans utilitzar més d'un servei públic de transport havent adquirit un únic títol de viatge. Segons dades oficials, entre el 1995 i el 1999 un total d ' l .855.381 persones han ut i litzat el servei d'autobusos municipal, però unes 827.936 ho han fet de manera gratuïta.
Les autoescoles sostenen que falten llocs per poder aparcar
S.R. -Sant Cugat -
Sant Cugat del Vallès té uns usuaris molt especials dels seus carrers i de les seves vies de comunicació en general. Són les autoescoles, que viuen in situ i cada dia els problemes de circulació que pateix la ciutat. E L S 4 CAN
TONS ha volgut copsar l'opinió d'aquest sector i, en general, de les dotze autoescoles que té Sant Cugat actualment. Totes estan d'acord en un punt: la circulació és un caos, sobretot en determinades hores del dia, les anomenades "hores punta". Aquest sector també ha volgut posar de manifest la manca d'aparcaments a la ciutat, ja que asseguren que els que ja existeixen sempre estan plens, siguin o no de pagament. A més, recorden que ells no són els responsables de l'augment de conductors i, per tant, de vehicles que es troben a la ciutat, ja que el nombre de carnets anuals, un centenar aproximadament per cada autoescola, no és superior al d'altres anys, tot i que reconeixen que ells depenen de la natalitat i sí que han notat el boom demogràfic que es va produir en la segona meitat dels anys setanta.
També hi ha unanimitat a l'hora d'afirmar que els tres punts negres bàsics són la rotonda que hi ha davant de la discoteca Chic, l'avinguda Lluís Companys i la plaça Lluís Millet.
L a V I S I Ó e c o l o g i s t a
Els verds creuen que el model de ciutat fa molt difícil
la reducció de vehicles
Si s \ \ \ \ R O M K K O
- Sant Cugat -
"Pensa globalment i actua localment ." Aquesta és la premissa que segueixen els ecologistes, i el Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat no n'és una excepció. Lluís Lle-rena, membre d'aquest col·lectiu, assegura que hi ha un compromís mundial per reduir el nombre de vehicles. En el cas de Sant Cuga t , però , aques t acord es fa difícil de complir pel disseny urbanístic de la ciutat, ja que, en paraules del mateix Lle-rena, "Sant Cugat és una ciutat difusa, on per anar a qualsevol lloc has d'utilitzar el cotxe". Un exemple d'això és, segons LLe-
rena, la construcció d'un supermercat molt conegut o de les empreses que estan situades al voltant de l'autopista, "perquè per anar-hi necessites el cotxe".
L'ecologista local assegura que el t ransport públic és insuficient, tant pel volum com pel servei que presta i, pel que fa als projectes de vianalització d'alguns carrers de Sant Cugat, intueix que podrien donar lloc a un procés de segregació social, on el centre històric de Sant Cugat es convertiria en una galeria comercial a l'aire lliure, on només la gent amb mitjans econòmics es podria instal·lar.
D'altra banda, i pel que fa al conveni que l 'Ajuntament ha signat amb el RACC, el Grup
l)n\ eiolw'l·ir·, t)i un (ide ^imbhlu fer jurant la telebiatto del "Dia sense cotxes". FOTO:XAVI LARROSA.
de Natura de Sant Cugat creu que és poc participatiu i inco-hetent, ja que consideren que el RACC és una fundació que promou l 'ús de l 'automòbil i sembla conttadictori que una entitat d'aquestes característiques s'hagi d'ocupar d'estudiar i donar solucions als problemes de mobilitat que la ciutat plan
teja. Segons ha afirmat Llere-na, aquests estudis es contradiuen amb les característiques d'aquesta fundació, si els plans del consistori van en la línia de reduir el nombre de vehicles i de fer una ciutat per als vianants. Per aquest motiu, aquesta agrupació està treballant en el projecte de l'Agenda Local
21 , una iniciativa concebuda com un espai o àmbit obert de part icipació c iutadana, en el qual tothom tingui la capacitat d'expressar les seves opinions i on també tinguin la capacitat real de vot; és a dir, que tothom pugui decidir sobre qüestions q u e a f e c t e n d i r e c t a m e n t el medi ambient.
ELS4C4IYTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999 Setmana
S o l u c i o n s
La fluïdesa del trànsit
un canvi implica d'actitud ciutadana
SISANNA ROMERO
- Sant Cugat -
L'Ajuntament de Sant Cugat és consc ient que la c iutat té greus problemes de trànsit i, a banda d'haver signat un conveni amb el RACC per buscar solucions, vol que Sant Cugat sigui una ciutat per passejar, per als vianants. En aquest sentit, ja es pensa a tancar al trànsit rodat alguns carrers de manera experimental, com el Santiago Ru-s ino l , d u r a n t e ls c aps d e setmana. En aquesta mateixa línia, fa poques setmanes es va inaugurar un nou tram per a vianants al carrer Sant Esteve, que uneix la plaça Pep Ventura amb Francesc Macià. Aquestes iniciatives formen part del pla de vianalització del centre urbà que l'equip de govern de CiU va incloure en el seu programa electoral i que pretén, entre altres coses, consolidar el centre històric, fent que la zona des del monestir a l'estació dels ferrocarrils sigui per a vianants.
Per tal d'assolir aquest objectiu, l 'A jun t amen t ha p rev i s t començar a tancar carrers al trànsit de forma experimental alguns dies de la s e tmana . El tancament es faria amb jardineres i seria un pas previ a les obres de vianalització, que s'aniran fent segons es disposi de recursos.
Els punts conflictius
Pel q u e fa als a n o m e n a t s "punts negres", l 'Ajuntament ha acordat amb la policia local una operació específica per tal de millorar la circulació, almenys en les hores més problemàtiques, que coincideixen amb Ics hores d'entrada i sortida de les escoles. Aquesta operació suposa un augment del número d'agents de la policia local en Ics zones que s'han determinat com a més problemàtiques, com poden ser la rotonda de la carretera de Rubí- Ronda Nord o el semàfor de la carretera de Vallvidrera amb la carretera de Rubí.
Fonts municipals han posat de manifest que hi ha molts carrers que no s'utilitzen perquè la gent s'ha acostumat a fer uns itineraris fixos que els porten sempre a passar per Rius i Tauler., Ca-novas del Castillo, Lluís Companys o l'estació. En aquesta línia . Joan R e c a s e n s , t i n e n t d'alcalde de Serveis l 'rbans. ha posat en relleu que hi ha molts
carrers oberts al trànsit que la gent no utilitza i que podrien desbloquejar els embussos dins la ciutat. Per això afirma que cal conscienciar la gent que, a banda de no utilitzar el cotxe de manera innecessària, sigui capaç de buscar rutes alternatives. Recasens ha assegurat que cal donar a conèixer als ciutadans noves rutes de circulació dins la ciutat, perquè malgrat que tots treballen per aconseguir fer de Sant Cugat una ciutat per passejar, és feina de tots que això sigui possible. Segons el polític, "si tothom hi posa el seu gra de sorra, el problema del trànsit i el de la seva fluïdesa, millorarà sens ib lemen t , encara que és molt difícil que mai s'arribi a resoldre". Recasens ha explicat que a moltes ciutats es tallen carrers, posant senyals d'obres per fer que la gent s'acostumi a buscar itineraris alternatius, però que aquesta solució és impensable per a Sant Cugat, "perquè aquesta no és la manera de fer de l'equip de govern". Per con-
La vianalització d'alguns, carrers
tra, l'Ajuntament aposta perquè es pugui aconseguir una millor qualitat en els carrers de la ciutat mitjançant tres vies: aconseguint que la gent utilitzi itineraris alternatius, promocionant l'ús del transport públic i afavorint l'ús d'altres mitjans de transport, com poden ser les bicicletes o s implement anar a peu. El t inent d 'alcalde creu
UOpemeió
és un objediu del govern t una promesa ele< total l·OTO.XAX I l.ARROSA.
que, tot i que els carrils bici són de moment insuficients, ja que no permeten circular pel centre, sí que són una bona alternativa i "et permeten moure per força llocs".
La millora de la circulació és un dels reptes principals que s'ha plantejat l'equip de govern de cara als pròxims quatre an \ s de mandat.
El conveni amb el RACC
• L 'Ajuntament i la Fundació RACC van signar el mes passat un conveni de col·laboració, vigent per un període de cinc anys, a m b l 'ob-jectiu de fer diversos estudis per descobrir com es poden millorar la funcionalitat i el servei de la xarxa viària.
L'objectiu d 'aques t conveni és fomentar una cultura de la mobi l i t a t rac ional , però aquest conveni té tres aspectes fonamentals. D 'una banda, cl tema del transport públic. ja que s'ha de fomentar i donar incen t ius als ciutadans p e r q u è s ' acos tumin a deixar el cotxe a casa si poden utilitzar el transport públic. D'altra banda, l'ús d'alt r e s m i t j a n s de t r a n s p o r t alternatius, com pot ser la bicicleta o anar a peu. Aquest punt lliga amb el tema de la vianalització, en què l'Ajuntament ja està treballant. El tercer aspecte de treball d'aq u e s t conven i són els prob l e m e s de c i rculac ió p u n tuals, és a dir, esbrinar per què passa cl que passa a la zona de l '"hipòdrom", davant de la Chic, i a la carretera de Cerdanyola; en definitiva, els punts d 'entrada i sortida de la c iu ta t . Per tot p legat , ja
des de 3a poÜcia local pretén fer de Saat Qüpx «na ciutat sostenible peí que ft a bt circulació de vehicles i de per» sones i a ta seguretat de tothom- PaooGiarrkío, caporal de la polida, na assegurat que
de fa &prtmm&4amçm tm mesimtgt esconerelaejïPas-sdirnera de-roít objectius per
que es produeixen a les- entrades i sortides de Sant Cu-gat, és a dk, a la carretera de Rubí, a Falcada de la Ronda Nord, i a keamstera de Cer-dan^la, a falcada de te carretera de Roquetes. El pla també pretén evítar eís embussos a les eruïUes amb més circulació del nucli urbàtfiom són f avinguda de Rius i lau»
FI RACC ja ha instal·lat ivmptatge s'ha creat una comissió tècnica de mobi l i ta t , formada per membres del RACC, per membres del consistori, per tècnics de Serveis l ' rbans i un membre de la policia local, que es reuneix un cop a la setmana. Els membres del RACC ja han començat a treballar fen t c o m p t a t g e s d e mobilitat en diferents carrers, com Santiago Rusinol i també a les entrades i sortides de
«s en alguns carrers FOTO: X.I.. la ciutat.
També s'han començat ja a fer enquestes per copsar l'opinió dels ciutadans. L'Ajuntament assegura que aquest projecte afecta tothom i, per tant, tothom hi ha de tenir alguna cosa a dir. A més, han assegurat que la voluntat de l ' e q u i p d e g o v e r n é s q u e aquest tipus d 'estudis i solucions siguin el màxim de con-sensuats possible./ S. R.
i Jover, ei carrer Santiago Rusinol amb ei carrer Francesc de Moragas i la plaça Oc&tvtà amb el carrer de Sant Medtr i d carrer de la Torre.
Els agents també volen posar fre a le$ parades d^auto-busos escolars en els carrers de més trànsit, i en aquest senti t ja hi ha hagut reunions amb els responsables deí transport escolar i dels diferents col·legis per planificar eb itineraris i ies parades. L'operació també impltca reduir
d ninsit dels camions de gra» tonatge pel centre, corregir les infraccions, com els estació-nanaents en doble filera, evitar també les aturades ert m-nes destinades als vianants.
Enquesta ELS-/CANTONS Divendres, 39 d'octubre de 1999
L 'enquesta
Creu que a Sant Cugat es fa un ús excessiu del cotxe? Sant Cugat del Vallès ha crescut notablement en els últims anys i continua fent-ho. Els seus ciutadans són cada cop més nombrosos i, en conseqüència, molta gent ve a treballar aquí, encara que també és cert que molts marxen a treballar fora. Si a aquesta situació hi afegim el fet que Sant Cugat té un alt nivell de qualitat de vida, ens trobem amb una ciutat on el moviment diari de persones i vehicles ultrapassa el d'una ciutat residencial. Sant Cugat del Vallès, com han po
sat de manifest moltes persones, s'ha convertit en gairebé un barri més de Barcelona, en el centre geogràfic de la zona metropolitana de Barcelona, disposant per aquest motiu de molt bones comunicacions, que han fet que moltes empreses hagin triat la ciutat per instal·lar-s'hi. El resultat, però, és que ens trobem amb una massificació de persones i vehicles durant tot el dia, que ha desbordat les actuals infraestructures./ SUSANNA ROMERO.
EDUARD MIRA
40 ANYS
POLICIA LOCAL
"Hi ha moments en què tothom util i tza el co txe , e s p e cialment en les hores punta. L'ideal seria que to thom caminés una mica més o que fes servir més el transport públic."
N'l RIA N'OGI KR
51 ANYS
MESTRESSA DE CASA
"La circulació és molt problemàtica. La guàrdia urbana hauria d ' i n t e r v e n i r - h i m é s , perquè hi ha cotxes aparcats en doble filera i sembla que tothom fa el el que vol."
T E R E S A C E F E R I N O
37 ANYS
COMERCIAL
"La gent és molt mandrosa i s'ha acostumat a agafar el cotxe, però si hi anés caminant s e g u r a m e n t tardaria menys . Crec que tots hauríem de fer un pensament . "
RAFAEL MARTI'N
30 ANYS
ENGINYER
"Pel q u e em costa s e m p r e aparcar, penso que potser no hauríem d'agafar tant el cotxe, però també penso que els transports públics haurien de millorar i tenir mes serveis."
ÀNGELA GÓMEZ
36 ANYS
MESTRESSA DE CASA
"Carrers com el de Valldoreix, on les voreres són estretes, són horribles per als vianants, que no podem passejar-hi perquè els cotxes gairebé se't tiren al damunt . És horrible."
\ l . \ R i \ Li i s \ D O M Í N G I E Z
48 ANYS
FARMACÈUTICA
"El cotxe s 'ut i l i tza massa, però potser perquè no tenim més remei. Per comprar, per anar a treballar, necessites el cotxe. La ciutat és molt gran i necessites cl cotxe."
M.ARIANO CLEMENTE
6 9 ANYS
JUBILAT
" T o t h o m agafa el co txe , ja ningú no camina. Penso que tancar els carrers al trànsit està molt bé, però caldria fer-ho a molts més carrers, sobretot del centre antic de Sant Cugat ."
A N T O N io SUJAR
31 ANYS
CAMBRER
"Hi ha molts cotxes, però el problema més greu que jo veig és la m a n c a d ' a p a r c a m e n t . Sant Cugat és molt gran i tenir cotxe és impresc indib le , sobretot si tens nens pet i ts ."
! ÍPPSÍP^pllÍ | i Í i l lF ; s
K^v.
Tu r isme actiu<? *? ... MILLOR AMB USSIA TOURS
(foto Grup 1 ANGLATERRA-ESCÒCIA 1999. Illa de Skye, 7 d'Aqost).
Propera sortida: ÍNDIA i NEPAL, USSIA M TOURS 28 novembre al 8 de desembre
Plana de l'Hospital, 10. Tel 93 589 61 50
EIS 4 CANTONS
Política Dhendres, 2V d'octubre tle 19W
La casa de la vila Joan Recasens. Tinent d'alcalde de Serveis Urbans i Descentralització
"Es molt lògic que als districtes hi hagi actituds reivindicatives potents
ArRA COSTA
És una de les cares més veteranes de l'executiu local, i actualment és el màxim responsable del manteniment de la ciutat i dels seus serveis. Aquesta legislatura, a més, ha assumit la responsabilitat de vetllar pels districtes.
- Anem a pams. Quines són les seves responsabilitats com a tinent d 'alcalde de Serveis Urbans? - Dins de Serveis Urbans hi ha
dos grans subàrees: la de parcs i jardins i la de manteniment d'obres. La primera és obvi del que s'encarrega, i dins de la segona hi ha la brigada d 'obres , que en aquesta legislatura haurà de tapar més forats i fer menys obra gran, el servei de recollida d'escombraries, el de neteja viària, el manteniment de l'enllumenat públic, el transport urbà, la circulació i senyalització viàries, el cementiri municipal i la gestió dels residus.
- En quins grans objectius treballaran durant aquests quatre any»? - És molt difícil dir quin és el
servei que cal prioritzar perquè molts d'ells estan interrelacionats, però potser un dels aspectes en què volem treballar amb més intensitat és el de la mobilitat. Ja s'ha creat una comissió tècnica per analitzar els problemes de trànsit i buscar les solucions més adequades i, a més , volem obrir aquest debat a les associacions de veïns i als ciutadans. La nostra voluntat és fer participatiu aquest tema perquè sovint les qüestions relacionades amb el trànsit no són pacífiques i hem de buscar el màxim de complicitat.
- Algun indici de per on passa la solució? - Segurament la vianalització del
centre -des del monestir fins a l'estació- sigui una de les mesures més adients i, en tot cas, és una iniciativa que la gent veu amb bons ulls, tot i saber que es podran crear inconvenients a l'hora de circular amb cotxe. Però bé, haurem de provar que les molèsties siguin les mínimes possibles. Problemes de trànsit n'hi ha a tot
Les àrees que dirigeix Recasens s'han plantejat la mobilitat i la urbanització dels districtes com a reptes. F: X. L.
arreu i difícilment es tornarà a circular com es circulava ara fa 15 anys. - Una de les qüestions més lli
gades al tema de la mobilitat és la dels aparcaments i les zones blaves d'estacionament. Continuaran implantant-se a la ciutat? - La petició d'implantació de zo
nes blaves no neix per voluntat municipal, sinó per la necessitat que hi ha de rotació dels vehicles a la via pública. L'espai d'aparca-cament és patrimoni de tots i com que hem de facilitar la mobilitat per la ciutat no podem permetre que aquest espai estigui ocupat per uns mateixos vehicles sempre. Les zones blaves beneficien el comerç i en faciliten l'ús per part de tots els ciutadans. El preu és molt baix perquè mai no hem volgut que fossin dissuasoris per fer que la gent no aparqués al carrer, sinó perquè es produís aquesta rotació que la gent agraeix. El problema és que algunes persones veuen en la zona blava l'afany recaptatori de l'Administració i això no és així: l'Ajuntament no fa negoci amb la zona blava.
- Una altra qüestió molt lligada a la mobilitat és el transport públic. Quan es farà l'ampliació de la xarxa i de què depèn encara? - Volem fer les coses ben fetes i
iUli\ MitiÉmn M(M tiuil<!n «*fqif»dev
mtamm ^ **-ittttitt eet&rat «n l'Àrea,
de les darrere» munidl·· pals van voler que Cilí veiés retallat «1 seu nombre de representants, dhÜgant 1 alcalde a con&u* mé» àrees He tre&&tt a àtoms regidor». Aqwst ha estat el cas de Reeasen», que en el» pròxim* ouatre
rea de De^ettlfaliiza-CÏÓ Territorial, Obome «eostfimftt * Itttattar
dels dfetxitate», Tot 0»
en aquest àmbit hi ha molts elements en joc, però diríem que la resolució d ' aques t p roblema depèn de la unitat tarifària de tots
els sistemes de transport públic de Sant Cugat. A partir d'aquí és quan ens hem de plantejar què fem amb la línia de la Floresta, per a la qual, de moment, hi ha la proposta que enllaci amb l'estació del ferrocarril, amb freqüències de mitja hora. Probablement, amb això aconseguiríem atreure un passatge més jove, però perjudicaríem els més grans, que veuen com una pega haver de fer transbordaments. De totes maneres, tot això està encara en fase d'estudi i esperant que la comissió tècnica emeti un informe.
— Parlar de residus també és inevitable. Amb la pròxima obertura de la deixalleria i posteriorment de la planta de com-postatge s'assoleixen eb objectius marcats?
- El principal repte que se'ns planteja ara és el del cost de la gestió dels residus, que s'encareix inevitablement. Quan haguem obert la planta de compos-tatge, cada tona de residus que hi entrem costarà a l 'Ajuntament 3.500 pessetes, que és gairebé el triple del que paguem ara. Tot i així, encara estem en la banda baixa en comparació amb la resta d'Europa, cosa que vol dir que a la llarga, i aquí hi ha d'haver un gran acord metropolità, s'haurà de demanar al ciutadà un major
esforç fiscal. - En aquesta nova legislatura
vostè assumeix també l'Arca de Descentralització Territorial. Quines línies de treball pensa encetar? - És absolutament lògic que a
Mira-sol, a la Floresta i a les Planes hi hagi actituds reivindicatives potents. Jo sóc de la Floresta i veig clarament què és el que hi fa falta, igual que a la resta de districtes, però aquí el que hi ha hagut és un problema de recursos i mitjans. Estic conveçut que el que vol bàsicament la gent dels districtes és la urbanització, i aquest ha de ser el nostre objectiu primer. La sensibilitat de l'equip de govern amb els problemes dels districtes és màxima i sabem que allà hi ha una problemàtica afegida. Per a això haurem d'estructurar els mitjans necessaris, incrementar el diàleg i destinar-hi els recursos que calguin.
- Quin és el districte que es troba en pitjor situació? - Probablement per la situació
urbanística que té i perquè està pendent d'un PERI, les Planes seria el districte amb més mancances, seguit de la Floresta i després Mira-sol.
—La recerca de l'equilibri entre aquestes necessitats i les del centre deu ser una de les parts més difícils de la seva feina... - Certament, és molt complicat
perquè els districtes porten un endarreriment important respecte al centre. Quan al centre es tira endavant un pla parcial i es fan obres és difícil que la gent entengui que aquestes obres les fa un promotor privat i que, per tant, no suposen cap cost per a l'Administració. La resposta més normal és que la gent ens retregui que invertim al centre en lloc de fer-ho als districtes quan això no és del tot cert perquè l'únic que fem és treure un benefici que no ens suposa cap cost.
- No es podrien atreure el mateix tipus d'inversions per als districtes? - En algunes zones de la ciutat
és molt difícil que es produeixin, per això hem d'anar a buscar recursos on calgui, apretar la Generalitat, la Diputació i totes les administracions perquè inverteixin a Sant Cugat Aquesta és una de les grans funcions que té l'Àrea de Descentralització i de Serveis Urbans.
8 Publicitat U S í CANTONS Divendres, >9 d'octubre de 1999
Griful (Ml. S.L Servei Estació
CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat
- Ports gratuïts a partir de 400 litres
- Descomptes a partir de 500 litres
- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament
- Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega
- Grans ofertes en funció del consum
- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01
E.S. CENTRE E s t a c i o n s d e S e r v e i al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)
(93) 674 06 07
A,B i C
E.S. CAN SOLÀ a la Crtra. de Cerdanyola
(93) 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55
MITE iLLE §ANT CUGAT
ENDES
El nou col·leccionable d'ELS4CANTONS
17 fitxes i 1 CD enregistrat per conegudes veus santcugatenques
Faci's subscriptor i el rebrà gratuïtament i en una sola entrega.
nCATALONIA C E R À M I C
Gra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. Tel. 9 3 580 15 0 0
OBERT DE DILLUNS A DISSABTE
• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció
Ï L S /CAIYTOtNS Divendres, 29 d'octubre de 1999 Publicitat 9
Si aquesta és la i n a t g e nés propera < ue tens de la na tura , val nés que t'acostis a ..," ^ i D ^ l < % 0 , .
alPalauRobert. La natura es diversió però. sobretot, és un bé que cal respectar, conservar i millorar per gaudir-ne així en tota la seva intensitat Del 6 d'octubre
al 30 de ,uny, al Palau Robert de Barcelona, podràs descobrir el passat, el present i el futur dels nostres espais naturals protegits
Una exposició que et donarà la imatge d'una natura que va més enllà de tot el que coneixes T'hi esperem ^
(fUíj Generalitat smK de Catalunya
# »
ffJ" of >?v| W'
'$*"
'Sí,
<,/" IV.
\ * M * \ 0 *A ** £ í
, *"*>**
• •"iwwí««n.tg4-i
elPeriódico
ELS 4 CANTON
10 nuo Divendres, 29 d'octubre de 1999
R S CAIYFONS Setmanari independent de Sant Cugat del Vallès
* > Prwnfta Local d * Sant Cugat, S.L
Carrer Sant An ton i , 15, baixos • 08190 Sant Cugat del Vallès Tel- 589 62 82 - Fax 589 20 91
Kdic ió electrònica: ht tp: / /v i laweb.com/santcugat K-mai l : els4cantons@totsantcugat.com
C o n a v l l d ' A d m i n i s t r a c i ó Ramon (Jrau (president)
Josep M. CUbreri/x), Pere Ksqucrtia i Xavier Fornells (editor delcgac)
Directora Aura Costa
r t e d a c c l ò Trnta de la te tmana: Susanna Romero; Polít ic a /Entorn/Opin ió :
Aura Costa; Societat/ Economia: Anna Borau; Cu l tu ra : Ruth Casals; Esports: Alcx Lópc/.;
Comarclal Carmcn F.yaralar
Consell Editorial Ramon (írau I president) Josep M. Cabrerizo (vicepresident)
Víctor Alexandre.Francesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer. Albert l )c Pablo, Pere Fsqucrda. Xavier Fornells, Rogcli Pedró,
Ramon Pros, Lluís Puig. Emi l i Kenc, Montserrat Rumbau, Paco Soler. Josep A. Teixidó. Joan Tortosa, Josep M. Sans Travé,
Joan Troyano, Núria Zabala Aura C O M J i secretària)
Subscripcions Sinda ( iómtv.
Fotografia Xavi Larmsa i Eduard Fannves
Disseny I maquatactó Joan Fuertes i Marta Cabrol
Correcció Montserrat Soto
Impressió Rotimpres (972) 40.05-95
Distribució Mai l ing Vallès S.L. Tel . 589.23.71
Dipòsit legal: GI-405-93
EU 4 Canton» e t preua únicament b seva opinió en cb editorials. EU iroclea titllat)
expretten l'opi nuí del» *eu* juton, que EU 4 Cantons no fa i
PuW.c*cnJ adherida *-
(DACPC Ai ioc iació C a t a l a n a de la Premsa C o m i r cal
E d i t o r i a l
Controlar els vehicles
Segons dades facilitades per l'Àrea de Serveis Urbans de TAjuntament i per
diversos concessionaris de la ciutat, el parc automobilístic de Sant Cugat ha crescut tant que en els darrers dos anys el nombre de vehicles s'ha multiplicat per dos. Això que en principi sembla una bona notícia per a la indústria del motor pot tenir, i de fet ja està tenint, serioses repercussions per a la ciutat.
D'una banda hi ha la saturació i els col·lapses de trànsit a les entrades i sortides de la ciutat, que, a banda d'entorpir enormement la mobilitat dels vehi-
E l pròxim 21 de novembre s'inaugurarà la deixalleria municipal
i l'any vinent entrarà en funcionament la planta de com-postatge per tractar els residus orgànics. Totes dues instal·lacions ens permetran donar un pas endavant en el tractament responsable dels residus que genera la ciutat,
eles, provoca tensions, més risc d'accidents i una major contaminació, tant atmosfèrica com acústica.
És aquesta darrera vessant la que més ens hauria de preocupar. El fet que el nombre de cotxes creixi sense parar no suposa només més dificultats per circular sinó també més perjudicis mediambientals. El fum dels tubs d'escapament, el soroll dels clàxons i dels motors multiplicat fins a la infinitat afecten greument l'ambient i, alhora, la imatge de la ciutat. És absurd que ens preocupem per la protecció de les rieres i els espais naturals
de Collserola si al mateix temps fem la vista grossa quan es tracta de reduir l'ús del vehicle. Però, és clar, prescindir d'aquest mitjà de transport suposa perdre unes comoditats, un preu que molts santeugatencs encara no estan disposats a pagar. També és cert, però, que l'ad
ministració hauria de fer molt més. El deficitari transport públic, la manca de recorreguts i d'aparcaments per a bicicletes i l'eterna vianalització de carrers que encara va per llarg, perquè és un procés complicat que cal estudiar amb deteniment, no han ajudat tampoc gaire a fer
Pagar per reciclar però els avenços tenen sempre una doble cara i en aquest cas és la vessant econòmica. L'Ajuntament ja ha advertit que per cada tona de deixalles que es dugui a la planta de compostatge haurà d'abonar 3.300 pessetes enfront de les 1.118 que paga ara a l'abocador de Vacarisses. Això suposa gairebé triplicar el cost
de la gestió dels residus, un pes econòmic que ni el nostre ni gaires ajuntaments catalans podrien suportar. El tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, ja ha apuntat que en un futur segurament s'haurà d'imposar nous impostos que permetin costejar el tractament responsable dels residus i aquesta és una me-
que la ciutadania es motivés sobre la importància de vetllar pel medi ambient quan de desplaçar-se es tracta. Cal canviar el xip. I sobretot
els nous ciutadans han d'entendre que, a l'igual que la ciutat que han deixat enrere per traslladar-se a Sant Cugat, és impossible desplaçar-se per tot arreu en cotxe i aparcar a la mateixa porta del lloc on es va. Caldrà que entre tots fem un
esforç important si no volem que la ciutat es comenci a tenyir d'un gris calitja que ens faci difícil respirar l'aire que encara ens envia Collserola.
sura a la qual potser cal que ens comencem a fer a la idea. Pràcticament tots volem ser respectuosos amb el medi ambient i poder lluir la bandera de la sostenibilitat, però això té un preu que, per més alt que sigui, sempre serà inferior al que suposaria continuar permetent la degradació del nostre entorn.
El l e c t o r e s c r i u
Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el
número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.
Paco Ibànez no era digne per a l'Auditori?
Paco Ibànez ens va fer gaudir amb la seva actuació la nit del 21 d'octubre al claustre del monestir. Magnífic escenari per a les nits d'estiu, però potser no era el més adequat per a aquesta actuació. L'entarimat es va muntar en un angle del claustre, per tal de poder abraçar dos passadissos. Les cadires eren de fusta plegables, molt incòmodes. A Paco Ibàfiez gairebé no el vèiem, però el sentíem. L'actuació va ser estupenda, tot i que el refredat i la humitat de la nit es van deixar sentir en la veu de l'artista.
Una pregunta es va posar en boca de tots, i l'Auditori? Tancat. No han autoritzat l'actuació? Potser Paco Ibànez, que ha actuat a l'Olympia i al Liceu no és prou important per a l'Auditori de Sant Cugat? Potser algú va tenir por de
no omplir les 800 butaques de l'Auditori ? Potser l'Auditori està pensat per a un altre tipus d'espectacles de "caràcter més selecte"? O potser simplement "qui" decideix no té present que l'Auditori és de Sant Cugat, i que Sant Cugat és una ciutat culturalment viva, capaç d'exhaurir les entrades i de vibrar amb la "bona cultura", no amb la que arriba de Barcelona amb cotxes oficials.
Desitgem per al be de tots que fets com aquest no es tornin a reproduir i que l'Auditori obri les portes a tothom. / YOLANDA MONGAY (Sant Cugat)
B Jutjat de Sant Cugat
He llegit la carta publicada al «TOT» del dia 22 d'octubre, en què la senyora Berta Rodríguez s'adjudica els mèrits de demanar un jutjat per a Sant Cugat. I ,a senyora Rodríguez fa poc que viu a Sant Cugat i, pel que es veu, no ha mirat el llarg expedient que hi ha a la seu del PP sobre aquest tema: - S'havia demanat moltes vega
des a l'alacalde que hi intervingués, però ell no hi estava interessat. (...) - El vam demanar a la conselle
ra de Justícia, que es va excusar
al·legant que no li pertocava, malgrat que en realitat li corresponia fer la proposta formal. - El vam demanar a la ministra
de Justícia, que ens va contestar el 22 de març passat per mitjà del seu cap de gabinet, informant que ja complíem alguns dels requisits i que ho tindrien en compte. - Es va tornar a insistir davant
del ministeri, aportant un informe extens de l'advocat i regidor senyor Gaspar de Valenzuela, de data 1 d'abril, matisant la informació rebuda del propi ministeri, ja que les dades amb què ells comptaven eren referides a una
M W * , , ,
ii(WtiMrjiiajii___J.r|·^**TL^*
BELL & J ^ X | A T S
»D|pl>" ,*
Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal
Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral
Serveis Jurídics Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 1784>Fax93 674 1615- 08190 SANT CUGAT
població de 47.210 habitants i, en els tres anys transcorreguts, la situació havia canviat de forma molt important Ja sé que en aquells dies la sen
yora Rodríguez es dedicava a tasques sindicals dels empleats de serveis funeraris, però això no és obstacle per informar-se del que s'havia fet. I no resulta gaire elegant penjar-se medalles per la tasca que han fet altres persones./ PANTALEÓN DE MIGUEL (Valldoreix)
Fe d'errades
En el darrer número indicàvem que CiU va perdre un 6% dels vots quan enrealitat ha baixat en 6 punts el seu nombre de votants. A més, afirmàvem que el PSC "gairebé" va doblar els resultats quan certament va obtenir més del doble de vots que en les passades eleccions.
ELS /CANTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999 Opinió 11
La l l o t j a
Els 100 dies i més de Lluís Recoder TAUME BUSQUETS
P oc després d'assolir l'alcaldia de Sant Cugat gràcies als vots dels re
gidors de CiU, però també a la treballada abstenció del PP, Lluís Recoder va demanar als adversaris polítics 100 dies de coll per avaluar el seu tarannà com a alcalde i la seva tasca política al capdavant de l'Ajuntament . Han passat 100 dies i més, i un cop transcorregut l'estiu i coneguts els resultats de les proppassades eleccions autonòmiques, sembla que és un bon moment per fer balanç de l'actual govern municipal amb coneixement de causa. I el resultat, des del nostre punt de vista, és poc engrescador. D'una banda, hi ha el fet po
sitiu respecte a l'etapa anterior, apreciat per totes les forces polítiques, d'un canvi de formes en la figura de l'alcalde. Efectivament, el tarannà respectuós de Recoder ha introduït una atmosfera menys tensa en la vida política municipal i en la del mateix consistori, circumstància sempre positiva, perquè en política les formes també són importants. D'altra banda, hi ha alguns
fets en la incipient obra de go
vern que motiven la preocupació de la ciutadania envers el futur de la ciutat. El primer motiu d'inquietud és el propi caràcter interí de l'actual equip de govern. Aparentment, CiU governa la ciutat en minoria. Tanmateix, la dinàmica política real evidencia un acord tàcit entre la coalició i el PP, acord que simbòlicament es va visualitzar amb el retorn de la bandera espanyola al balcó de l'Ajuntament la diada de l'Onze de Setembre. L'existència d'aquest o d'un altre tipus d'acord és totalment legítim, però no eximeix Recoder del compromís d'explicitar amb qui pensa governar al llarg de la present legislatura.
El segon motiu d ' in t ranquil·litat són algunes de les decisions i iniciatives adoptades per l'actual equip de govern. Especialment alarmants resulten les actuacions en ple període vacacional en el camp del patrimoni històric, com ara l'enderroc de diversos edificis singulars del nucli històric i, particularment, de la Pelleria. La destrucció d'aquesta fita urbana i peça única dins el patrimoni arqueològic industrial de Sant Cugat resulta espe
cialment greu en trobar-se ubicada en l'àmbit d'actuació dels rodals de la Torre Negra. Aquestes actuacions de CiU en el camp del patrimoni històric ens deixen encara més perplexos si tenim en compte que Recoder va fer un discurs d'investidura curull de referències a la història i a la cultura de Sant Cugat.
En un altre àmbit, el medi
Els resultats de les
eleccions municipals
permeten més d'una
possibilitat
ambient , l'acció de govern tampoc ha estat precisament brillant. Així, mentre per un costat els promotors immobiliaris amb interessos al sector de laTorre Negra han començat a mobilitzar-se per defensar el seu punt de vista, l'equip de govern ha trigat molt a reaccionar. Ha passat per alt un aspecte tan essencial com l'acord que es va establir al si
de la comissió de seguiment de no urbanitzar els sectors adjacents a la Torre Negra fins a la realització dels corresponents estudis complementaris. Així mateix, ha comès l'error d'identificar propietaris amb promotors, oblidant l'existència de petits propietaris i residents als rodals de la Torre Negra que, lògicament, hi tenen molt a dir. Més passos en fals en aquest tema o un hipotètic fracàs de l 'equip de Recoder en el procés de protecció integral dels rodals de la Torre Negra convertirien el discurs de la sostenibilitat en simple fum i l'Àrea de Ciutat Sostenible en una lamentable paròdia. Inexorablement, la sostenibilitat és un concepte indissociable de l'equilibri territorial i la ciutat no es pot permetre perdre més espais lliures sense trencar aquest equilibri, cada cop més precari a Sant Cugat. En síntesi, l'obra de govern
de CiU amb Recoder al capdavant és més aviat decebedora en les qüestions importants . Els resul ta ts de les eleccions municipals permeten més d'una possibilitat, tot i que Recoder s'esforça a pre
sentar la idea que es veu abocat als braços del PP. Lluís Recoder pot optar per acceptar la proposta formulada per ERC i configurar un govern estable, amb presència de les forces d'esquerra i catalanistes. Un govern d'aquestes característiques permetria integrar un ventall ampli de sensibilitats, superar definitivament una etapa de dotze anys caracteritzada per una visió maniquea de la ciutat (nosaltres els bons versus ells els dolents) i encarar amb optimisme i garanties els grans reptes que té plantejats el nostre municipi.
Les proppassades eleccions catalanes han confirmat el creixement del PSC i han situat ERC com la tercera força política de la ciutat, castigant CiU i el PP. La davallada constant que ha experimentat CiU a les darreres conteses electorals a la nostra ciutat es podria rubricar amb uns resultats escandalosos de la coalició d'aquí a quatre anys. Recoder ha disposat de 100 dies i més. El temps, ara, comença a ser decisiu.
Jaume Busquets és membre de /'executiva local d'ERC
El Sever i en T i t o
: í >
m %m
•-;-f;-'ï "••;•}>
El p o r x o
Miracle encara, per acabar
Amb una breu notícia de la seva obra literària, en el darrer article trans
crivia un paràgraf de les memòries de Josep Miracle on es referia a la presència, en el seu bateig, del padrí "vingut expressament" de Sant Cugat. I aprofitava per explicar com era de llarg i pesat un viatge fins o des de Sants.
El paràgraf, que no cabia en l'esmentat article, i que ara vaga de transcriure sense mutilacions, diu així:
"Tot i que dec a Narcís Ollers la campanada de la meva vocació, tot i que dec a Àngel Guimerà el primer veritable engrescament, el punt inicial de la meva literatura no s'emparenta ni amb l'un ni amb l'altre. La fórmula me la van donar les novel·letes d'£«
MARTÍ OLAYA
Patufet, el tema va ser les vacances d'aquell any a Sant Cugat del Vallès. Em vaig proposar narrar-les començant per l'anada a peu a Sant Cugat, seguint per la vida camperola
Vaig encetar una
sincera admiració
envers Miracle que
avui he ratificat
que allà duia i acabant pel viatge de retorn en la fosca de la nit." El que són les coses. Mira
cle tenia, si fa no fa, l'edat dels meus pares . Havia nascut l'any 1904 al mateix carrer de
Sants on jo vaig néixer, i per relació familiar (era amic dels meus sogres) i d'activitat compartida llarg temps en una publicació del barri, es va encetar una bona amistat. I una sincera admiració per part meva. Una admiració que m 'ha
complagut ratificar ara, de Sant Cugat estant, i enviar-la a Sants pel camí dreturer del record: "Travessant la serralada del Tibidabo.. . naturalment, a peu." Arribarà, en la fosca de la nit
o en claror esmorteïda de la tardor, just en celebrar-se a Sants un homenatge pòstum a l'escriptor que, a Sant Cugat, es va sentir cridat per les muses.
Martí Olaya és escriptor
12 LO FLS4CANTON3 Divendres, 29 d'octubre de 1999
Ei t e r r a t
Quelcom ha canviat en l 'esport
IAUME ESPINA
E l mes de gener passat, i amb motiu de la celebració del I Congrés de la
ciutat, vaig publicar un article en aquest mateix diari lamentant la manca d'interès per part de les forces polítiques pel món de l'esport a la nostra ciutat i reclamant un debat entre tots els implicats per tal de marcar polítiques, objectius, en definitiva, per prendre el compromís de millorar d'una vegada per totes el tractament que rebíem els esportistes sant-cugatencs.
Han passat deu mesos i l'esperança d 'aconseguir -ho ha començat a tenir una raó de ser. Des de fa uns dies existeix una nova entitat esportiva, malgrat ser una entitat diferent, perquè no practica cap esport. És la Coordinadora d 'Ent i ta ts Esportives de Sant Cugat. Per primer cop, els esportistes de la ciutat, sigui quin sigui l'esport que practiquem, ens hem unit amb un objectiu
comú. Han quedat enrere els dies en què ens miràvem entre nosaltres amb recel, amb enveja i fins i tot amb enfrontaments per temes puntuals. Per primer cop ens hem assegut al voltant d'una taula per posar en comú els nostres problemes, les nostres inquietuds i les nostres aspiracions.
Des del mes de maig, en què vàrem tenir la primera reunió, ens hem vist i hem parlat més que ens els últims deu anys. Ens hem conegut millor i hem après que junts podem tenir la força suficient per canviar el que no ens agrada. Hem après a ser conscients de la nostra força, de la nostra importància, de la tasca social que entre tots fem a la ciutat. Podem i hem de ser la veu de l'esport, que ja està tipa de cridar al desert.
El mes de juny, amb motiu de les eleccions municipals, tots els partits polítics ens van exposar els seus programes i els seus ob
jectius i nosaltres els vàrem fer saber el que eren les nostres necessitats i les nostres prioritats. Han passat les eleccions i ja hem mantingut una reunió explicativa amb el senyor alcalde i el seu equip per presentar-li oficialment les nostres reivindicacions. La
També necessitem la
presència dels
ciutadans als
pavellons
resta de partits també han estat informats i esperem les seves respostes.
Però aquest cop les coses han canviat de manera radical. Ja no som petits o grans clubs de manera individual els que demanem coses o implorem solucions. En
aquest moment som tots junts els que hem dit prou, i ja no demanem o implorem, sinó que exigim una solució definitiva. Volem que tots els membres del consistori santeugatenc, aquells que entre tots hem elegit, s'involucrin de manera definitiva en la solució de la greu crisi que pateix l'esport santeugatenc.
Però no es tracta solament de demanar, d'exigir solucions. Fa falta que les entitats ens en sentim responsables i partícips directes. Hem de saber mantenir la nostra unitat, sense defallir, hem d'aprendre a veure que els problemes dels altres són tan importants com els nostres i que la solució per a un és bona per a tots. Que cal avançar a poc a poc però amb fermesa, que la nostra força és la unitat. Que no hem de permetre tenir fissures entre nosaltres, que hem d'evitar les picabaralles i treballar conjuntament sempre i per tot.
I és per això que ens agradaria que la resta d'entitats que encara no s'han unit a la Coordinadora ho facin ràpidament, que pensin q u e els neces s i t em de la mateixa manera que ells ens necessiten a nosaltres si volem entre tots millorar l'esport de la nostra ciutat.
Aquest és un projecte de tothom i, per tant, també de tots aquells que no practiquen l'esport de manera directa però que els agrada. A vosaltres també us necessitem. Necessitem la vostra presència als camps i als pavellons, necessitem el vostre alè per seguir lluitant i treballant.
La Coordinadora pretén aglutinar tot això i més i convertir-ho en realitat. Gràcies a ella, quelcom està canviant en l'esport santeugatenc.
Jaume A. Espina és vicepresident de la Coordinadora
d Entitats Esportives
El s o t e r r a n i
La justícia i el que és just FONTCUBERTA
U s recomano que aneu al c i n e m a a v e u r e una pel · l ícula t i tu lada El
raso Winslow. Parla d 'una manera magistral sobre una aparent contradicció: la justícia i el que és just. Encara que sembli el mateix, en la realitat no tenen res a veu re , com es pot demostrar a la pel·lícula i com es pot veure en la nostra vida diària. Impartir justícia no significa necessàr iament que la justícia sigui justa.
El tema de la pel·lícula és de tremenda actualitat. Hi ha lleis que han quedat completament obsoletes i que necessiten ur
gents revisions. Hi ha jutges que les apliquen perquè consideren que la justícia és cega i que la lletra de la llei té més importància que el seu esperit. Sembla com si visquessin en una altra galàxia i que la realitat fos només una entelèquia. I aleshores no només són monumentals sinó dramàtics. Només cal recordar els all iberaments de presos condemnats per violació o per assassinat que tornen a delinquir de seguida que surten de la presó. O la sentència d 'aques t ju tge de Lleida, que obliga uns pares separats a passar una pensió als seus fills
(dos d'ells majors d'edat) perquè segons ells no poden valer-se per ells mateixos. Fa pocs mesos, un altre jutge de Lleida
Es pot pagar el
mateix per matar
una persona que per
mtar-ne deu
va dictar una sentència molt semblant quan uns pares van ser obligats a passar una pensió a un fill que va abandonar la
llar per discrepàncies. Què passa amb els ju tges de Lleida?
Un altre problema de la justícia són els greuges comparatius. Acabo de llegir que el Tribunal Superior ha ratificat una sen tènc ia de l 'Audiència de Logrono que va condemnar un noi a tres anys i mig de presó per un robatori de 25 pessetes i un r e l l o t g e a u n m e n o r . Aques ta sen tènc ia contras ta amb les penes que s'imposen als totpoderosos financers que fan grans estafes, penes de les qua ls n o m é s es c o m p l e i x e n parts ridícules i en condicions que a molta gent els agradaria
"patir" en lloc de les seves vides habituals. I si parlem de les actuals disminucions de condemnes per redempció veurem que a la pràctica es pot pagar el mateix per matar una persona q u e per mata r -ne deu . O que la gent amb diners, amb mol ts d iners , es pot escapar molt més fàcilment que aquells que no en t e n e n . La premsa diària és plena d'aquests contrasentits i injustícies. Per això, El caso Winslow denunc ia un problema més actual que mai: aquells que apl iquen la justícia no sempre l'apliquen de forma justa.
k *wfc*T ro HATAIEM. u «Ami* n a « * P ot !1
J> ^
Sí, MAMA Ftfrcoül JMAWACAHAL6
ïtTUEVIttóí!
?orrü4itotm4t!í
wmwmm ï* ESCALF*! EL UlH!
90*C&, JA EM 9ttU, COHXOHÏJXIH
?KftÜ CATALAN&TS ...&UÏ AMIft A A VU«E ALS «AUTAmS fttfe FEM
.. t MItA «ÏE EK FEM. W P
IEUaÜEFME*H.~CIHCMmAiTtftÓKa«K*Tt*.
toiít A Hi* n u «Jnt*ratA, u TOWE KEWA...
TMrr*. EHcmP OM€S
PEiruíen i j o l ! ...SIMÓ
EM VE» ALT1E CO? A l' ATtft ff
ELS í CANTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999 ^B?™L·l3
g r a n s t r e t s
Josep Maria Llauradó
Un home amb carisma
El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Ba-rrachina retraten la personalitat d'aquest santcugatenc que va voler ser alcalde. L'estudi que segueix a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.
Si una cosa no se li pot negar a Josep Maria Llauradó és que posse
eix cert carisma. El traç de la seva lletra evidencia que la seva intel·ligència el situa per sobre de la mitjana, cosa que queda demostrada per la seva agudesa i capacitat de resposta. També destaca de la seva
personalitat el fet que assimila amb rapidesa els conceptes i té una gran capacitat de deducció i síntesi, que demostra un comunicació verbal que acostuma a ser àgil, dinàmica, brillant, àcida, suspicaç i, sobretot, mai avorrida. La seva manera de comunicar-se té molt a veure amb un temperament fort, una personalitat
força insatisfeta i un humor irregular. El seu estat d'ànim és el resultat de la barreja entre una actitud flexible i la rigidesa que defensa en els seus criteris, com si es trobés en una lluita constant entre els impulsos i el control, entre la rauxa i el seny. Per tot això, Llauradó és una d'aquelles persones que es fa notar, un referent dins els cercles en els quals es mou.
Amb la col·laboració:
CRJPT SELECCIÓ - FORMACIÓ
Aragó, 208,3r 3a-08011 Barcelona U 93451 0439* - Fax93451 7396
Des d e l t u r ó de Can M a t a s
Un nou cicle polític a Sant Cugat ÍORDi MENÉNDEZ I SALVADOR GAUSA
Les darreres eleccions autonòmiques han estat un revulsiu del mapa polític
de Sant Cugat, i han confirmat el canvi de tendència que les municipals van deixar damunt de la taula: les esquerres guanyen espai polític a Sant Cugat. De ben segur són molts els factors, amb major o menor influència i tant de política local com general, que poden explicar els resultats: creixement de la ciutat i incorporació de nous votants, lideratge, mobilització, una abstenció que afecta de forma diferent els partits, missatges, campanyes... Però sigui com sigui, la realitat és que la nostra ciutat ha trencat un cicle polític per obrir-ne un de nou.
Sant Cugat és ara per ara la vintena ciutat de Catalunya en nombre oficial d'habitants, ün indicador que suggereix la importància del creixement demogràfic en fer balanç del comportament polític. I és que la hipòtesi, que haurà de
ser contrastada en propers comicis, és que l'espai d'esquerra creix i, afegim, ho fa molt ràpidament, tant com ho fa la ciutat.
pecte al 1995. Per contra, CiU ha experimentat una davallada de 5,44 punts. Una dada que adquireix major magnitud en ser Sant
Evolució dels espais ideològics a Sant Cugat 1995 - 1999 (en percentatge sobre vot)
53.0
47.1 45,4
M-95 • Esquerra
49.2
M-95 Esquerra
Per al Partit dels Socialistes de Catalunya - Ciutadans pel Canvi, el 17-0 ha significat més que doblar el nombre absolut de sufragis i un avenç de 13,16 punts res-
Cugat la població de més de 50.000 habitants de tot Catalunya on la coalició nacionalista retrocedeix més en els seus resultats. L'anàlisi dels resultats de les da
rreres eleccions autonòmiques i municipals mostren que el Partit dels Socialistes ha experimentat un fort creixement en totes i cadascuna de les seccions de Sant Cugat, en tots i cadascun dels districtes. Per contra, CiU perd vot en totes i cadascuna de les zones en què es divideix la ciutat, amb pèrdues que oscil·len del -2% al -13% en el cas de ladarrera elecció autonòmica. S'ha parlat molt de la població
que fa poc temps que viu a la ciutat i la seva possible influència sobre el mapa polític. Els resultats dels darrers comicis deixen entreveure que a les zones de major creixement el Partit dels Socialistes obté resultats que se situen sobre la mitjana del conjunt del municipi, mentre que CiU, en zones com Coll Fava o Mira-sol, registra percentatges inferiors als que obté" en altres zones. Si anys enrere el creixement va fer canviar la composició sociològica de la
ciutat i, de retruc, el mapa polític, avui podem començar a pensar que aquesta nova onada de creixement pot haver influït en sentit invers. Aquest canvi de cicle comporta,
per als socialistes santeugatencs, noves oportunitats de creixement, però sobretot noves i grans responsabilitats. El PSC assumeix la seva condició d'alternativa real de govern municipal i, per això, adquireix noves obligacions: actuar d'interlocutor amb amplis sectors de la ciutat que aspira a representar, produir i explicar propostes per resoldre els problemes de Sant Cugat i treballar, en definitiva, per aconseguir directament o indirectament que la política municipal respongui a les expectatives dels santeugatencs. Enfront de la continuïtat, el can
vi s'obre camí a la nostra ciutat.
Salvador Gausa i Jordi Menéndez (Grup delPSC)
14 ELS4CAIVIONS Divendres, 29 d'octubre de 1999
Les YIOCQS
de la setmana
Olga Montoliu i Marc Molina F.speranza Martínez i Manuel Jiménez
Súria Jové i (Carles Sabido Núria Hernàndez i Francesc Garcia
C/ Endevallada, 16 08190 Sant Cugat del Vallès
Adela i Marce Núvia, cerimònia i prèt-à-porter
Tel. 93 675 65 65
OS 4 CANTONS
Entorn Divendres, 29 d'octubre de 1999 15
Torre Negra
Núnez a la comissió de seguiment Els propietaris trien els seus representants malgrat el rebuig de la plataforma
El portaveu de la immobiliària Núnez y Navarro, Rafael Jiménez Mera, ha estat una de les dues persones designades per representar els interessos dels propietaris de terrenys de Torre Negra dins la comissió de seguiment del procés de protecció de la zona. L'altre representant ós l'historiador local i també propietari de terrenys Domènec Miquel. Els portaveus de la plataforma ciutadana que també treballen dins la comissió de seguiment ja han expressat el seu rebuig a aquests nomenaments, en especial al de Jiménez.
AIRA COSTA
- Sant Cugat -
Els propietaris dels terrenys a la zona de Torre Negra es van donar cita dimarts passat a la seu de l'Associació de Propietaris de Sant Cugat, on van escollir Miquel i Jiménez com a portaveus del col·lectiu dins la comissió de seguiment de la protecció d'aquest espai. Els reunits també van nomenar Josep Espanol i Mercè Bell com a suplents i van constituir una comissió assessora integrada pels quatre anteriors més Ramon Rovira, Gonzalo Rodés, Ferran de Cots, Marc Antoni Garcia i Francesc Soler, que s'encarregarà de dissenyar les estratègies dels propietaris abans i després de les diverses reunions de la comissió de seguiment de Torre Negra.
Miquel ha explicat que el seu objectiu dins la comissió serà vetllar per la defensa de la propietat, "que amb el projecte presentat a la comissió d'urbanisme de Barcelona rep una forta agressió". "El que no es pot pretendre és que Torre Negra expiri tots els pecats urbanístics que hi ha hagut i hi haurà al municipi, perquè això no solucionaria res." L'historiador local ha avançat
que la seva intenció és trobar una fórmula que benficiï totes dues parts i que segurament implicaria la compensació econòmica o territorial. Així mateix, Miquel ha advertit que seria millor arribar a una acord "per consens" perquè "permetre que el cas arribi als tribunals només comportaria allargar les coses". I és que els propietaris estan convençuts
Domènec Miquel FOTO.X.L.
que la llei els acabaria donant la raó, perquè algunes de les objeccions que ha fet la comissió d'urbanisme de Barcelona en retornar el projecte a l'Ajuntament de Sant Cugat coincideixen amb al·legacions dels propietaris. Fins el moment de tancar
aquesta edició, E L S 4 CANTONS no ha pogut parlar amb l'advocat de Núnez y Navarro, Rafael Jiménez.
Rafael Jiménez FOTO.X.L.
Pals a les rodes
Es l'únic que posaran els propietaris dels terrenys en el procés de protecció de Torre Negra. Almenys així ho creu Lluís Llerena, un dels dos representants de la Plataforma Cívica en Defensa de Torre Negra i Rodals dins la comissió de seguiment. Llerena ha declarat: "No té cap sentit ni cap utilitat que aquestes per
sones assisteixin a les reunions de seguiment, si no és que ho facin per posar pals a les rodes o per fer-nos d'espia." I ha afegit: "Ha estat un error estratègic de l'alcalde i confiem que ells mateixos s'adonin que moltes de les coses de què parlem a la comissió -la proteció electiva de la Queixalada, per exemple- no els interessen."
Domènec Miquel, en canvi, creu que la seva presència és indispensable per fer que el projecte avanci. "Si hi hagués hagut un diàleg amb els propietaris des del principi ara no estaríem així, però l'Ajuntament mai no ens ha volgut escoltar."
L'Associació de Propietaris de Sant Cugat va comunicar a l'equip de govern la designació dels dos representants dimecres passat. Dijous, però, es va fer una reunió de la comissió de seguiment a la qual els dos vocals dels propietaris encara no van ser convocats, "segurament per la urgència de la convocatòria", ha reconegut Miquel, qui espera que en la pròxima cita ja podran participar en el debat.
T r a n s p o r t s
Un autobús gratuït unirà el
centre de la ciutat amb el cementiri
El vehicle funcionarà tots els dimarts de Pany al matí
L'autobús durà els ciutadans fins al cementiri tots els dimarts. FOTO: X. L.
A. C. - Sant Cugat -
El pròxim 9 de novembre entrarà en funcionament una nova línia d'autobús a la ciutat. Es tracta d'un comboi que farà el trajecte centre de Sant Cugat-cementiri municipal i que funcionarà tots els dimarts de l'any, ja siguin laborables o festius, de forma gratuïta. L'origen del recorregut es tro
barà a la plaça Sant Francesc, des d'on l'autobús sortirà a dos quarts d'onze del matí. Des d'allà, seguirà fins a la plaça Octavià i la dels Quatre Cantons, des d'on s'enfilarà per l'avinguda Rius i Taulet per dirigir-se cap a la plaça Lluís Millet. Un cop allà, l'autobús continuarà camí de la rambla Ribatallada, seguirà per Francesc Moragas, tornarà a l'a vinguda Rius i Taulet i enllaçarà
ja amb l'avinguda Graells per arribar al cementiri. La tornada es farà a les 12 del migdia fent un recorregut similar al de l'anada.
Coincidint amb la posada en marxa d'aquest nou servei, l'Oficina de Gestió del Cementiri s'ha traslladat des d'avui mateix al recinte municipal, on estarà oberta de dilluns a divendres de les 9 h del matí a les 14 h del migdia.
16 E n t o n i Í L S /CAIVTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999
R e s i d u s
Sant Cugat impulsarà xarxes d'amics del compostatge
A. C. - Sant Cugat -
La Xarxa d'Amics del Compostatge Casolà de Sant Cugat vol promoure la creació de diverses xarxes o clubs del mateix tipus arreu de Catalunya. L'objectiu últim seria aconseguir que totes les comarques c a t a l a n e s t i n g u e s s i n el seu propi col · lect iu de persones aficionades a fer compostatge a casa, i afavorir així l ' intercanvi d 'experiències , problemes, compostadors i fins i tot l'organització de cursos o la recerca de nous practicants d'aquest sistema de recuperació de residus.
La xarxa q u e ja funciona a Sant Cugat compta amb una c inquantena de famílies de la
ciutat i espera continuar creixent i poder consolidar-se.
El cap de setmana passat, una t r en tena dels seus m e m b r e s van realitzar la seva primera trobada, en què van poder intercanviar experiències i alhora debat re sobre el futur del col·lectiu. "Tots han mostrat la seva voluntat de continuar en contacte, i un cop estiguem plenament consolidats, exportarem la iniciativa a altres indrets de Catalunya", ha explicat Imma Casajoana, una de les membres i impulsores de la xarxa santeugatenca.
Ara per ara, el que els cal és trobar un mitjà de comunicació que els permeti estar en contacte i mantenir viva l'associació, i encara que no han defin i t q u i n a se r i a la via m é s
El compostatge casolà és una tècnica molt senzilla a l'abast de tothom. EOTO:X. L.
adequada , segons Casajoana Projectes Alternatius (CEPA). s ' e s t à p e n s a n t a ob r i r una Una altra opció seria la publi-mena de chat d ins la pàgina cació Clarinet, editada per l'A-web del C en t r e d 'Ecologia i jun tament i el CEPA.
Casal dels Infants del Raval Entitat: 2100- la Caixa"
Oficina: 3001 Núm. compte:
62-2500027078
Amnistia Internacional Entitat: 2013-
Caixa de Catalunya Oficina: 0618 Núm. compte:
7 0 - 0 2 0 0 4 1 7 9 4 8
Grup Cristià d'Ajuda (Caputxins de Sarrià)
Entitat: 2013-Caixa de Catalunya
Oficina: 0100 Núm. compte:
5 7 - 0 2 0 0 6 6 2 4 4 1
Intermón Entitat: 2100 - "la Caixa"
Oficina: 0765 Núm. compte:
81-0200111128
Justícia i Pau Entitat: 2100-"la Caixa"
Oficina: 3200 Núm. compte:
91-2500001851
Mans Unides Sant Cugat Entitat: 2013-
Caixa de Catalunya Oficina: 0492 Núm. compte:
0 9 - 0 2 0 0 0 4 6 5 0 2
Metges Sense Fronteres Entitat: 0182 -
Banco Bilbao Vizcaya Oficina: 5734 Núm. compte: 37-000748701
Unicef Entitat: 0081 -
Banc de Sabadell Oficina: 0025 Núm. compte:
2 2 - 0 0 0 1 3 8 2 5 4 1
Col.labora-hi!
146 persones demanen compostadors a l9 Ajuntament
A. C. - Sant Cugat -
La iniciativa ha estat tot un èxit. Tant és així que l'Ajuntament ha decidit adquirir una nova partida de compostadors -uns aparells per tractar de forma casolana els r e s idus orgànics i convertir-los en adob-, vist que en dues setmanes ja ha rebut més sol·licituds de les que podia satisfer.
Encara no fa un mes, el consistori va fer una crida a particulars i escoles oferint-los la poss ib i l i t a t d ' a d q u i r i r un compostador a un 30% del preu del mercat. La campanya preveia subministrar un centenar d 'aquests aparells. Amb dues setmanes, però, 130 particulars ja n'han sol·licitat un i s'han superat les existències de què disposava el consistori. El tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, ha declarat: "Aquesta gran resposta ha estat una sorpresa per a nosaltres, però la nostra voluntat és que ningú no es quedi sense compostador."
Els centres d'ensenyament de la ciutat també han rebut aquesta iniciativa de manera molt favorable. En concret han estat 16 els centres que han volgut adherir-se a la campanya institucional Fem compostatge a les escoles. Gràcies a aquest programa, els escolars santeugatencs podran aprendre com es poden aprofitar les restes orgàniques de la cuina i el jardí per obtenir adob orgànic i quines són les seves aplicacions.
A banda del compostador, l'Ajuntament també posa a disposició de particulars i escoles dues especialistes en el procés de compostatge casolà per assesorar els interessats.
Les campanyes Fem compostat-ge casolà i Fem compostatge a les escoles han nascut amb la voluntat de conscienciar la població sobre la importància de seguir aquests processos per "contribuir a simplificar la recollida i el tractament de les esombraries en l'àmbit municipal". L'any vinent entrarà en marxa la planta de compostatge de can Calopa, on també es compostarà brossa a una major escala.
Ofertes recomanades
A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, a ZOOM et donem la màxima qualitat i el millor servei!
CENTRE DE LA IMATGE Plaça del Dr. Galtes, 9 • Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat
|digital El teu distribuïdor de cameres pou"' i material digital Kodak a Sant Cugat
Una ne te ja anua l g r a t u ï t a d u r a n t t r es anys v a l o r a d e s en 15.000 p t e s . al c o m p r a r a q u e s t e s c a m e r e s
Nikon Zoom 210
1 6 . 9 5 0 ptes. (iva inclòs) Canon Prima Supcr Zoom 13S
4 1 . 1 0 0 ptts. (Iva Inclòs)
ELS f CANTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999 Entorn 17
R e c o l l i d a s e l e c t i v a
Les xifres del 1999 confirmen la conscienciació de Sant Cugat La recollida d'ampolles de cava es dispara
Sant Cugat manté, i en alguns casos f ins i t o t incrementa , el vo lum de reco l l ida selectiva de tots els productes, amb una sola excepc ió : les p i les . Aixf ho ha posat de mani fest l 'ú l t im estud i fet pel Centre d'Ecologia i Projectes Al ternat ius (CEPA), pu
b l icat a la revista Clarinet del mes d'octub re . Les dades tornen a fer palesa la supremacia de Sant Cugat sobre la resta de mun ic ip is de l 'àrea metropo l i tana de Barcelona pel que fa a recol l ida i t rac tament dels res idus.
AURA COSTA
-Sant Cugat -
L'estudi publicat per CEPA a Clarinet recull les quantitats -en quilos, litres i unitats- de paper i cartró, vidre, roba i calçat, piles, ampolles de cava, esporga, oli de cuina i medicaments recollides des de l'any 1994 fins a l'agost de
1999, i posa de manifest la progressió que s'ha detectat en la majoria d'aquests materials. Si es comparen els resultats
dels darrers dos anys amb els obtinguts des de gener fins a l'agost d'enguany (vegeu el quadre), s'observa un clar increment en la recollida d'ampolles de cava, ja que al mes d'agost d'en
guany ja s'havia superat la xifra recollida durant tot l'any passat. També es poden preveure forts increments pel que fa a la recollida de paper i cartró, de medicaments i de roba i calçat, molt propers ja a les xifres obtingudes durant el 1998, tot i que encara falten dos mesos per acabar aquest any i fer el recompte fi-
paper vidre roba i piles ampolles esporga oli de cuina medecines i cartró calcat de cava
La recollida de vidre és la que es manté més estable FOTO: XAVILARROSA
1997 1.345 tones
577 tones
16.399 kg.
4.781 kg.
8.714 ampolles
235.970 kg.
33.156 litres
1.393 kg.
1.128 tones
635 tones
33.237 kg.
5.055 kg.
10.480 ampolles
287.820 kg-
41.240 litres
1.457 kg.
1.038 tones
430 tones
29.954 kg-
2.115 kg.
11.315 ampolles
225.760 kg.
24.810 litres
1.000 litres
1998
1999
*Les xifres de 1999 corresponen al període gener-agost.
FONT: CENTRE D'ECOLOGIA I PROJECTES ALTERNATIUS
nal. Aquesta tendència positiva es reforça amb l'estabilitat en la recollida del vidre i només s'altera en el cas de la recollida de piles, que ha fet un fort pas enrere, ja que a mitjan any encara no s'havien recuperat ni la meitat de la quantitat de piles recollides el 1998. Imma Casajoana, del CEPA, ha assenyalat, però, que aquesta dada no es pot donar encara per definitiva, ja que segurament "hi ha hagut algun problema en la recollida o potser no s'han comptabilitzat tots els punts de recollida. Pel que fa a l'estabilització en la recuperació d'envasos de vidre, Casajoana troba l'explicació en el fet que cada vegada es fan menys envasos d'aquest tipus i espera que
amb l'arribada del Nadal -època en què es dispara el consum de productes alimentaris- la recollida de vidre despunti una mica. Pel que fa a l'èxit obtingut en
la recuperació d'ampolles de cava, la portaveu del CEPA ha declarat: "És una dada molt positiva, perquè significa que la població ha entès que hi ha materials que es poden reutilitzar, i aquesta opció és encara més saludable que el reciclatge." Casajoana ha volgut aprofitar
l'ocasió per fer una crida als comerciants "perquè continuïn col·laborant en la recollida de paper i cartró, però que deixin les caixes plegades per evitar col·lapsar les voreres".
DADES DEL SUBSCRIPTOR
Nom Cognoms Ciutat Carrer Codi postal. . NIF o DNI
Telèfon Fax
DADES DE
Data d'alta Adreça d'enfrj FULL DE SUBSCRIPCIÓ
DADES DE IA SUBSCRIPCIÓ
Banc/Caixa Adreça oficina EntitatDDCDoficinaarXDcIcDD núm compterrTTTTTTTT Titular
• Comptat • Rebut domiciliat
Sant Cugat del Vallès, de de 1999 SIGNATURA
L EJ}y2al~\* E?.L.f±?-*L?2..È7.*. 19-?.t- <L.PJ? ria£: /£ *! Ç.Jant Antoni, 42 - 44
18 Entorn
/
ELS /CANTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999
AVINGUDA LLUÍS COMPANYS:
c a r mm
r s
e
S
fi
f
mS/f
i
lli11 I Jltí.< ( O l.litii Millet (tiuh rtrj'ui··itdti i\ni> i l'i
<bw$rx<m% immm&m!*'****'**»
L'avinguda yuí$Gorriparty$es una de les artèries d'entrada & la ciutat. Coneguda fins ara com a avinguda Alfons Sala,
aquesta via enllaça f entrada a la ciutat per Rius i 'lkulet (dcsde RuM) ijMotoifefiMtft l'estació dels Ferroea8ií& Jte % Generalitat (plaça Lluís Millet) estxetint-se per unir-se alcaner Àn
gel Guimerà {que portarà els vehicles fins a la rarnbfa Rifcataíkdà). Lluís Companys és una de les vies amb més creuamerus de la ciutat: carrer Colom, Ibrreatde la Bomba, Esperanto, Manel Fames* Martorell Valldoreix, Rosselló» Pous... si tots ds camins portessin a Roma, ía major part podrien passair per Lluís Cumpanys. Des d'aquí es
v
dorek i Míra-soi «et* d'una avinguda que
VIDRES SANT CUGAT SANT CUGAT DE VIDRES, S.L.
ESPEJOS VIDRIÓS EN GENERAL CARPINTERIA DE ALUMINIO
Uuís Companys, 29 Tel. i Fax 93 674 13 98 08190 Sant Cugat del Vallès
CASAS i G. S.L
• Administració i gestió empresarial • Fiscal • Laboral • Renda i tributació en general • Assegurances • Vehicles • Autoescola
Av. Lluis Companys, 22 Tels. 93 674 14 91 • 674 14 97 • Fax 93 589 40 09
Ap. Correus 337 • 08190 Sant Cugat del Vallès
EL34CANTON5 Divendres, 29 d'octubre de 1999 Entorn 19
CANVIS CONSTANTS E I s
C a r r e
s
9
En boea de tothom
Tot i que no és una de les vies més antigues del poble, l'avinguda Lluís Com
panys s'ha convertit sovint en una de les més esmentades. La seva situació estratègica l'ha fet ser centre d'atenció per diferents motius...
I és que l'avinguda Lluís Companys -fins fa molt poc, i encara ara, coneguda com a Alfons Sala, comte d'E-gara- va ser urbanitzada a poc a poc, primer unes cases i ara les altres, començant per la cantonada que enllaça amb Rius i Taulet i aprofitant les ru-
L'avinguda Lluís Companys encara el 2000 amb nou
nom i nova fesomia
nes de les construccions per omplir el terraplè dels camps que l'envoltaven. No va ser fins a finals dels anys 60 que es va obrir el carrer Martorell, a mig traçat de l'avinguda.
Però de seguida es va fer conèixer, acollint l'ambulatori sanitari durant molt temps i tenint a tocar la Policia Local i l'administració d'Hisenda (que encara hi és). L'avinguda Lluís Companys, artèria del trànsit des dels orígens, com a entrada i sortida de la ciu
tat, tothom la va tenir algun temps en ment quan l'Ajuntament va decidir convertir-la en via d'un únic sentit Assumit aquest fet, els veïns de l'a
vinguda han desitjat sempre que fos renovada. I després de sentir parlar
d'algun projecte durant molt temps, el que només era una idea s'ha convertit en realitat: l'avinguda té cara nova, unes voreres molt amples, més arbres als costats, nova il·luminació i fanals, un paviment asfaltat i... cada dia més activitat comercial.
Des de fa uns mesos, a més, no només estrena nova cara, sinó que a més ha canviat el nom, entre uns que han estat a favor del canvi i altres que advocaven més per mantenir el nom de sempre, Lluís Companys ha tomat a estar en boca de tothom.
II
t
c
Lluís Companys, 6 Tel. i Fax 93 674 88 73
08190 Sant Cugat del Vallès
COCINAS Y BANOS INSTALACIONES COMPLETAS Muebles de fabricación pròpia a su medida
Exposición y ventas: Av. Lluís Companys, 7 • Tel. 93 674 04 58 08190 Sant Cugat del Valès
Cansaladeries i Xarcuteries
CíASA VILA
S·E%y'Ll ·P'E%,SO'H.ALlTZSir A -DOMICILI
Lluís Companys, 9 • Tel. 93 674 51 44
9
20 Publicitat ELS /CANTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999
Faci's subscriptor ara només per:
Tel. 93 589 62 82
Club Capitol Sala 19
Ramblas 138
OS 4 CANTONS
Societat Divendres, 29 d'octubre de 1999 ~7\
R e i v i n d i c a c i o n s
Mobilitzar-se pel desarmament Diferents organitzacions demanen més atenció i reivindicació per afavorir la pau
Aquesta setmana ha tingut lloc la Setmana Internacional pel De
sarmament, decretada per l'ONU per a celebració mundial. Mem
bres de diferents organitzacions santcugatenques, però, han re
marcat que caldria fer un seguiment més acurat del tema i durant
tot l'any per reivindicar de manera continuada una major atenció
a la cultura de la pau en detriment de la de les armes.
ANNA BORAI
-Sant Cugat-
Només la Setmana de les Dones per la Pau ha recordat a Sant Cugat que aquests dies tenia lloc la Setmana Internacional pel Desarma-n. nt. Però això no és un cas anor-. íl, segons ha declarat a Ei..s 4 ( :N\TONS el titular de la Càtedra l ;nesco sobre Pau i Drets Humans, el santeugatenc Vicenç Fisas, qui ha reconegut que "falta molta consciència sobre el tema, i no només de
tant en tant. I en la mateixa línia s'ha manifes
tat José F. Mota, membre del Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC), qui ha reconegut que des d'alguns grups locals es prova sempre d'implicar més la societat en aquest tipus de reivindicacions. Demandes que, segons afirmen, moltes vegades es veuen llunyanes, però que cal apuntar de manera constant per aconseguir que prevalgui la cultura de la pau per sobre del negoci de les armes.
El desarmament mundial i la pau són reivindicacions de moltes organitzacions no governamentals F: X. L.
Fhas denuncia que VEstat ven armes a països africans pobres en conflicte
En vuit anys (entre 1992 i 1999), l'Estat espanyol ha venut armes lleugeres i munició a països de l'Àfrica per valor de més de 4.000 milions de pessetes.
Aquesta és només una de les moltes xifres que es poden veure a l'informe que recentment ha fet públic la Càtedra Unesco sobre Pau i Drets Humans que titula el santeugatenc Vicenç Fisas. L'informe, realitzat per Raül Romeva -col·laborador de la Càtedra-, posa de manifest que tot i que aquests països africans no són els primers clients en les exportacions armamentístiques de l'Estat, és preocupant que siguin tan nombroses perquè es tracta en molts casos de països amb conflictes interns bèl·lics.
"És qualitativament important", explica Romeva a Eus 4 CANTONS, "en
cara que no siguin les exportacions més nombroses." I és que, segons explica l'investigador, aquestes actituds són molt negatives per als països africans. Per les seves fronteres circulen d'un lloc a l'altre armes, sobretot lleugeres, i les seves municions, que promouen que hi hagi més conflictes, accions bèl·liques que al mateix temps promouen que
Exportacions espanyoles d'armes lleugeres i munició a l'Àfrica
R. CENTOEAOUCANA
FONT: Càtedra Unesco sobre Pau
hi hagi encara més pobresa als països. Per exemple, la venda a Burki-na Faso es va fer, segons Romeva, en un moment en què el govern donava suport a les tropes rebels de Sierra Leona. O també s'han venut armes a Nigèria, denunciat per moltes O N G de drets humans com un règim militar./ A. B. M.
El pressupost armamentístic duplica el que VEstat dedica a les beques"
Segons la Càtedra Unesco sobre Pau i Drets Humans de la Universitat Autònoma de Barcelona, l'Estat espanyol es gastarà més de 200.000 milions de pessetes en investigació armamentística durant el proper any.
Per al santeugatenc Vicenç Fisas, titular de la càtedra, es tracta d'un pressupost exorbitat si es té en compte que significa el 41,2% de tota la despesa que es realitza per a Investigació i Desenvolupament , que en total serà de 508.120 milions de pessetes.
En un informe publicat recentment , la quanti tat assignada a la despesa militar significa 291 vegades el pressupost d'avaluació i investigació educativa, o onze vegad e s s u p e r i o r al p r o g r a m a d'investigació sanitària. Per a Fisas. aquest tipus de comparacions no són gens positives i es lamenta que en l'Any Internacional de Cultura de Pau s'assigni tant pressupost al desenvolupament "d ' en ginys destructius", "tant", diu el santeugatenc, "que és cent vegades més gran que el pressupost per al programa mundial de Cultura de
PRESSUPOSTOS
TECNOLOGIA CIVÜ
BEQUES 1 AJUDES A ESTUDIANTS
MUSICA DANSA, TEATRE I ONEMATOGRARA
OPERACIONS DE MANTENIMENT DE IA PAU
en milions de ptes.
168.307
102.860
23.184
U #•
3.793
4-i
FONT: Càtedra Unesco sobre Pau
Pau de la Unesco". Segons ha reconegut Fisas a EL.S
4 C A N TONS, aquest informe s'ha
fer arribar a tots els mitjans de comunicació, a més d 'entregar una còpia al president del govern i als grups parlamentaris "per sol·licitar q u e s ' a tu r i a q u e s t m a l b a r a t a ment" ,/A. B. M.
22 Societat ELS /G4MOVS Divendres. J9 d'octubre de 19W
S o I i d a r i t a t
Jordi Baró: "A Sant Cugat la veritat és que no responen*
Amnistia Internacional busca que la societat santcugatenca s'impliqui més
.99
A N N A BORAC
- Sant Cugat -
Només dues persones van assistir dimecres a la presentació oficial d'Amnistia Internacional a Sant Cugat. Però per a l ' e n c a r r e g a t de coo rd ina r aquest acte, Jordi Baró, no va ser una resposta molt estranya: "Sant Cugat" , explicava, "és el lloc d 'aquesta zona on Amnistia té més socis, però quan convoques algun acte la veritat és que no responen."
Baró, que és veí de Sant Cugat, fa algun temps que col·labora amb el grup que Amnist ia té a C e r d a n y o l a . I d e s d ' aques t a secció han volgut estendre el seu camp d'acció a m u n i c i p i s de la rodal ia pe r provar si sorgeixen més grups que s 'apuntin a Amnistia, així com per fer arribar les campanyes que d e s e n v o l u p e n i sens ib i l i tzar l ' op in ió social . Després d'haver organitzat alg u n a x e r r a d a al m u n i c i p i , aquesta setmana es presenta-
Jordi Baró va presentar A mnistia Internacional a Sant Cugat explicant què à i què fa aquesta organitzada R: X. L.
va aquest grup de manera oficial, per explicar en què consisteix i com actua. " N o m é s que aquestes dues persones hi par t ic ip in" , reconeixia Baró, "ja es tem contents . " Malgrat el poc èxit de públic,
Baró va reconèixer que Am
nist ia d e C e r d a n y o l a con t i nuarà organitzant actes a Sant Cuga t cada cop que en programin algun al municipi veí; així com també es facilitarà informació de l'organització i les campanyes que desenvolupen a to thom qui hi estigui inte
ressat. L'Ateneu Santcugatenc serà
el lloc on es deixarà tota la informació i on, en principi, es faran els actes que es puguin desenvolupar. El proper acte que està previst és una exposició fotogràfica.
Drets humans
• "Fa cinquanta tres anys que està aprovada la carta ínter-naeional dels Drets Humans", explica Jordi Baró -membre d'Amnistia Internacional»-* 'i encara no es respecten en molt* llocs del planeta: fins i tot so ets respecten molts països <|i*& els han signat,'" I fer-los respectaré» una de les motivacions d'Amnistia
i, AI se centra sobretot en la defensa dels drets
civils í polítics: ía llí-per als presos de cons-(nomes empresonats que pensen), judicis
i tàpkb per als presos, h#M com l'Abolició de \
de mort si planeta i fatzàkimó de les tarcute» i
por
la pena
Estre les campanyes de sen-mbMkzmià <pe desenvolu-
«aaabé alneiow Tintenc llibertat per a algun pres çs&ttfet Aeeiottscfije es re-
pafteixea. errtre cada secció Àetyairsent, Is secció
àrab um de canadenc» i altra de belga* porten el de Haacy Ruiz, «oa pe-
feta Ltiminoso.
ESFERA D'ART
ACADÈMIA TALLER DIBUIX I PINTURA
CLASSES PER A NENS I ADULTS
ADULTS Aprenentatge de totes les tècn iques
Iniciació al dibuix i
a la composició
Preparació proves accés
a Belles Arts
NENS Classes de plàstica per a fomentar l'educació visual i la creativitat del nen a partir dels 5 anys Tallers de dibuix, pintura,
modelat i cartopedra
HORARIS Matins: dimarts i dijous de 10 a 12 h Tard** : de dilluns a dijous de 17 a 21 h Divandraa tancat (dapanent ds cursos aspaclflcs)
C/ Sant Ramon, 21
08190 Sant Cugat del Vallòs
Tel. 93 675 91 44
C e r t a m e n
L'organització vol repetir i ampliar en actes la Setmana
de la Dona per la Pau al Món
A. B. M. - Sant Cugat -
Potser han estat poques, però molt ben avingudes. Aquesta és la impressió general que ha ((nedat en la ment de les organitzadores de la primera Setmana deia Dona per la Pau al Món. "Potser no hi ha vingut molta gent", explica a Ki.s 4 CANTONS Anna
Maria Barberà - m e m b r e del Grup de Dones Baha'i, del qual va sorgir la iniciativa-, "però les persones que hi han participat han sortit molt contentes i asseguren que ha estat molt interessant."
FM col·lectiu organitzador (a més de les dones Baha'i hi han col·laborat el Grup de Dones de la Creu d 'en Blau, Vallès Sense Fronteres i deu pintores santeu-gatenques) ha valorat de manera molt positiva la resposta social, i és per aquest motiu que ja han començat a plantejar-se com estructuraran les activitats de la propera Setmana que volen organitzar l'any vinent.
"No volem haver-ho de preparar tot tan ràpid com ho hem fet aquesta primera vegada", explica Barberà, "i la nostra idea és ampliar les activitats i poder aconseguir fer-hi participar algunes escoles del municipi." En la mateixa línia s'expressa Am-paro Inglés -presidenta del Grup de Dones de la Creu d'en Blau-, qui reconeix que aquesta primera experiència ha estat "molt divertida i enriquidora" i afirma que "amb vista a l'any vinent volem que moltes altres entitats del municipi s'hi vegin implicades per poder donar-li més ressò i que hi hagi més participació".
El grup de pintores que hi han participat també estan, segons una d'elles -Laura S ànchez- , molt contentes del resultat de la Se tmana In ternacional de la Dona per la Pau al Món.
I és que la Setmana ha tingut ingredients d'allò més variats. Des de manifestacions més populars, com les festes de diumenge, l'aperitiu realitzat a les Planes, fins a la festa especta-
l'any vinent es tornarà afer unes jornades similars. FOTO: XAVILARROSA
cle del vespre al monestir, durant la qual es van llegir diferents escrits sobre pau i també hi va haver múscia i dansa.
Les dones san teuga tenques que han volgut, també han tingut oportunitat de decidir què volien fer: durant la se tmana passada hi ha hagut conferències de tot tipus, des de què pot fer en favor de la pau fins als va
lors per a la família del segle XXI, passant per la contribució de l 'home en el desenvolupament social de la dona. Tot un seguit de temes que
han seguit les directrius marcades com a objectius: "Sensibilitzar l'opinió pública de la necessitat que no hi hagi diferència de sexes perquè el món funcioni millor."
ELS /GVJVTON5 Divendres, 23 d'octubre de 1999 Societat 23
C e r t à m e n s
El veguer del Vallès, Josep Barberà, presenta l'Aplec Excursionista dels Països Catalans
Sant Cugat acull aquest cap de setmana excursionistes de tot el país
A. B. M. - Sant Cugat -
Fa 17 anys que és veguer del Vallès i és un dels socis més antics del Club Muntanyenc Sant Cugat. Josep Barberà es va manifestar molt content de poder presentar a Sant Cugat el vint-i-tresè Aplec Excursionista dels Països Catalans. La presentació de l'Aplec es va emmarcar dins el cicle Aula Cultural que org-nitza el c lub santcugatenc . I t a m b é hi va haver una conferència de benvinguda, L'excursionisme avui, a càrrec de Quim Solbes, membre del centre excursionista Terrassa i segurament el successor de Barberà a la vegueria.
Davant d'una trentena de persones, Solbes va provar de definir el que per a ell significa actualment l 'excursionisme i va encetar el debat sobre si cal o no permetre que cada cop s'apropi més a l'esport i es profes-sionalitzin les sortides. Per a Solbes , l ' excu r s ion i sme és una
El veguer del Vallès, Josep Barberà, va ser l'encarregat de presentar l'Aplec, acompanyat per Nanú Castanyer i Quim Solbes E: X. L.
activitat que engloba el coneixement de la natura amb el de la cultura i la història, mitjançant l'activitat física que representa sortir a la natura.
Com el que faran aquest cap
de setmana centenars d'excur-sinistes de tot el país, que es reuni ran a Sant Cugat , p u n t neuràlgic de les diferents sortides que els aproparan a la serra de Collserola i els duran també
fins al Montsenty, a banda de presentar també nombroses activitats culturals i folklòriques típiques de la localitat. Tot està preparat, doncs, perquè comenci el XXIII Aplec Excursionista.
La pluja fa ajornar la Marxa fins al 7 de novembre
A.B.M.
La pluja no va permetre diumenge passat donar el tret de sortida de la Marxa de Regularitat Infantil, així és que les prop de nou-centes parelles de nenes i nens que hi estan inscrites no van poder iniciar el camí de la prova. Les inclemències meteorològiques, doncs, han provocat que la Marxa es vegi ajornada fins al proper dia 7 de novembre.
Aquest endarreriment, però, no ha estat del tot negatiu. Permetrà que tots aquel ls joves santcugatencs que no hi podien participar diumenge passat, ara formalitzin la seva inscripció per al proper cap de setmana. El Club Muntanyenc reobrirà el període d'inscripcions des de dimarts fins a dijous vinent . Durant aquesta setmana, els organitzadors tornaran a deixar-ho tot enllestit per tal que els milers de nens i nenes puguin participar, un any més, en una de les cites més destacades de l 'agenda anual santcugatenca./ A.B.M.
Campanyes
Els santcugatencs degusten productes de comerç solidari
Es vol sensibilitzar la població sobre el consum responsable
A. B. M. - Sant Cugat -
El grup Baula vol que els santcugatencs coneguin, i emprin, tot un seguit de productes que es comercialitzen fora dels circuits habituals. S'anomenen productes de comerç just, i tenen com a alguna de les seves característiques que les persones que els realitzen cobren allò que es mereixen pel treball realitzat. així com la seguretat que, malgrat que provenen d'algun país del Tercer Món, no s'ha fet servir mà infantil per a la seva elaboració.
Ara fa un any q u e a q u e s t col·lectiu local va decidir engegar una campanya de sensibilització ciutadana, incorporant tot un seguit d'aquests productes a diferents centres del municipi.
Per fer-ne més extensiva la utilització, el col·lectiu està portant a terme aquesta setmana unes jornades de degustació, "amb l'objectiu de sensibilitzar un xic
Els productes de comerç just cada dia fi ni i nu i presència a la ciutat. E: X. I..
més la ciutadania", explica Clara Serra -membre del col·lectiu.
Una campanya que acaba avui a la botiga Gerd i que ja s'ha fet en altres tres comerços del municipi especialitzats en productes natura ls (Súper Natura l , Gira-sol i l'Herbolari).
"L'experiència ha estat positi
va", afirma Josep Arnau - d e Súper Natural-, "però caldria fer més accions com aquesta perquè tothom se solidaritzés encara més." Una idea que també defensen tant els membres del g rup Baula com la r e s t a de membres de les botigues que hi col·laboren.
D e f u n c i o n s
Darrer comiat a Joaquim Bell i
a Francisco Gómez R E D A C C I Ó
• Sant Cagat -
Dos santcugatencs vinculats al món social han rebut el seu últim adéu durant el mes d'octubre: Francisco Gómez Molera i Joaquim Bell.
L 'església de Sant Joan de Mira-sol es va omplir per retre homenatge a Gómez, conegut com al fundador del forn que
hi ha a la plaça de l'estació del districte. Gómez, un dels socis antics de la Societat Coral de La Unió Santcugatenca, va morir a l'edat de 89 anys.
I el monestir va ser qui va acollir tots aquells que van donar l 'últ im adéu a Joaquim Bell, que va morir a 63 anys d'edat. Bell va ser durant 12 anys un dels components de la comissió de la Festa de Sant Antoni.
E n s e n y a m e n t
L'Escola d'Arquitectura inaugura el curs de manera
oficial en el seu 25è aniversari
A. B. M. - Saat Cugat -
Divendres passat es va inaugurar de manera oficial el curs de l 'Escola Tècnica d'Arquitectura del Vallès. Un curs marcat pel 25è aniversari de l 'Escola, que des d'ara fa vuit anys està ubicada a Sant Cugat.
Tot un seguit d'activitats es realitzaran en els propers mesos per continuar amb la celebració de l'aniversari que ja va començar abans de l 'estiu.
A l'acte inaugural van ser presen ts , a par t del director de l'Escola i l'alcalde de Sant Cugat, diferents personalitats del món universitari i polític.
24 Societat ELS /CANTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999
G u a r d o n s
Aquesta edició seran
cinc els premiats com a
Santcugatencs de PAny A. B. M.
Els Santcugatencs de l'Any arriben a la tretzena edició mantenint la mateixa línia de sempre i presentant al mateix temps algunes novetats: a banda del premi a tota una trajectòria, enguany seran només cinc els guardons que s'en-tregaran.
"Hem decidit", explica el president de la comissió organitzadora, Ramon Grau, "que és millor tornar als inicis i reduir el nombre de premiats, per donar un to més epe-cial als guardons." L'altra novetat és que la Fundació Amics de la Ràdio, fins ara encarregada dels premis, passarà a dir-se ('omissió Santcugatencs de l'Any, "atès que", segons afirma Grau "aquesta és una de les seves principals activitats."
Tot comença a perfilar-se, doncs, per a la gala dels santcugatencs, que enguany se celebrarà també al Teatre-Auditori del (xntre Cultural, el proper dia 21 de novembre.
Com sempre. Ics candidatures seran escollides pels seus conciutadans, a traves de les votacions que
• votacions pops-
-JDc moment, la llista qwt topat» I* <màm$ & U se-
'"mjàà ^tbtsdï<«s0St Arnau eaeu,
Y$Ékt Cagat, t'ï ilémsn Mitlec
íM*&&éto& es poden fer ai
Uassociació Amics de la Ràdio ara és la Comissió Santcugatencs de l'A ny E: X.L.
es podran realitzar trucant a Ràdio Sant Cugat, i seran escollits pel jurat format pels anteriors premiats i els organitzadors. De moment, la comissió ja ha realitzat algunes propostes, destacant les seves activitats durant el 1998. "Cal tenir molt clar", explica Maribel Cayuelas -directora de Ràdio Sant Cugat-, "que els premis sempre s'entreguen en relació amb l'any anterior, així també podem fer una mica de memòria de tot el que va passar." El premi a la trajectòria continuarà sent escollit per la comissió.
Pel que fa a la gala d'entrega, tornen a ser els membres de Ràdio Sant Cugat els encarregats de fer-ne el guió i presentar-la. "Tindrà una mica de tot, com sempre", explica Cayuelas, qui afirma que les novetats seran la direcció escèni
ca de l'actor santeugatenc Òskar Borràs i que Jordi Barceló enguany posarà la música amb un quartet i no amb la Big Band. Tot està acabant-se de preparar,
doncs, perquè els personatges més destacats de l'any a la ciutat pugin a l'escenari a recollir el seu gall. Fins ara hi han pujat persones de tots els àmbits i moltes disciplines com Eugeni Canas, Josep Maria Gavín, Emma Vilarasau, Pep Blanes o també entitats com Vallès Sense Fronteres, el Grup de Dones de la Creu d'en Blau o el Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat.
Una vuitantena de premis repartits fins ara que, com els que s'en-tregaran, són atorgats pels santcugatencs com a reconeixement de la feina ben feta dels seus conciutadans.
Alliberada la noia detinguda als aldarulls del 12 d'octubre
REDACCIÓ
- Sant Cugat -
Deu dies després de la seva detenció durant els aldarulls succeïts a Sants el 12 d 'octubre passat -d ia de la Hispani-ta t - , la santeugatenca Núria B. C. ha estat posada en llibertat .
Ella i altres tretze det inguts el dia dels fets han sortit de la presó. Però se' ls mantenen els càrrecs: associació il·lícita, danys, desordres, a t empta t i lesions. Se'ls deixa en llibertat després que la jutge considerés que "havia disminuït l 'alarma social". També s'ha rebaixat la pena que podria caure als joves en cas de cond e m n a , q u e d a n t en d ' u n a tres anys.
Els càrrecs que s ' imputen a la s an teuga tenca són els de participació en la construcció de les barricades que els manifestants van cremar al carrer de Sants. De moment , però, t a n t la noia s a n t e u g a t e n c a com la resta de nois inculpats cont inuen a l 'espera del judici / A.B.M.
C o n f e r è n c i e s
La ginecòloga M* Pilar Núnez diu a Sant Cugat que
es poden clonar homes però que no és ètic fer-ho
La doctora va encetar dimarts el cicle de conferències 'Cultura i societat'
"La donació humana és possible però suposa una manipulació d'embrions i posa en perill la individualitat de l'home, per això la rebutgem." Aquesta va ser una de les principals asseveracions que la doctora màster en bioètica M" Pilar Núnez va fer en la conferencia "La clonació. Aspectes biològics i ètics", que va obrir el c i de de conferències Cultura i societat, al centre Borja, dimarts passat.
ArRA COSTA
- Sant Casat -
Per determinar si és ètic o no clonar un ésser humà cal tenir molt en compte l'ús que es faria d'aquest avenç, en quins riscos es podria incórrer i si suposa r i a la d i s c r i m i n a c i ó d ' a l guns s u b j e c t e s . Per a la doctora Núnez , el balanç d'aquests tres aspectes seria negatiu i, per tant, segons ella, "no és ètic que es clonin éssers humans" .
La màster en bioètica i col·la-
Una quinzena de persones van assistirà la conferència inaugural del cicle del Centre Borja FOTO: XAVI L\RROSA
boradora de l 'Institut Borja va fer una exposició brillant dels aspectes biològics de la clonació, però també una atac dur i c o n t u n d e n t a aques t procés, que, segons el seu punt de vis
ca, "atempta contra la dignitat i els drets humans de les persones".
En la seva argumentació ètica, Núnez va explicar que "posar l'espècie humana al servei de la
ciència només pel gust d ' investigar, sense saber del cert si seran més grans els beneficis que els riscos, és una violació del principi de la coherència". A més, la ginecòloga va apun
tar que la clonació podria prom o u r e el c o m e r ç a m b e m brions, facilitar la discriminació d e l s i n d i v i d u s m e n y s afavorits físicament i intel·lectual, i lesionar el dret a la identitat genètica única de l 'home.
Per a Ma Pilar Núnez, la qüestió encara va més enllà perquè no n o m é s es tà en desacord amb la clonació humana, sinó que tampoc aprova la clonació de cèl·lules i teixits, "ni que sigui per crear òrgans destinats a la donació". La metgessa va afirmar que per obtenir òrgans en un laboratori cal ext reure les cèl·lules d 'un embrió creat també artificialment i que això també suposaria manipular un futur ésser humà i seria "igualm e n t c o n d e m n a b l e i, a més, està prohibit per la legislació espanyola". Tot i així, Núnez va afirmar que alguns científics no fan gaire cas de les normes i "disfressen el nom dels procediments perquè no se'ls pugui prohibir experimentar".
La conferència de M a Pilar Núfíez va inaugurar el cicle Cultura i societat, la pròxima sessió del qual tindrà lloc dimarts v inent a les 8 del vespre. La conferència anirà a càrrec del físic Manuel Garcia Doncel i versarà sobre l 'origen de l'univers i la seva base exper i mental .
HS4CANTONS
L ATENEU Divendres, 29 d'octubre de 1999 25
Butlletí de l'Ateneu Santcugatenc - Plaça de Pep Ventura, 1 - Sant Cugat del Vallès - Tel.: 93.674 51 95 - Web: http://www.ateneu.org - e-mail: santcugat@ateneu.org
Un raconet per
L'Ateneu ofereix les seves sales per a assaigs de joves músics. Amb aquesta iniciativa es vol aconseguir la cohesió del jovent i a la vegada facilitar-los un lloc de trobada. L'Ateneu disposa de diverses sales per tal que els músics puguin compartir les seves experiències, participar en grup de la música i realitzar assaigs i actuacions. Més informació a la se
cretaria de l'Ateneu.
Un punt de trobada veïnal
Les associacions de veïns de Sant Cugat es reuneixen a l'Ateneu per realitzar un treball col·lectiu per a tots els santcugatencs, tot organitzant-se i creant la Federació d'AA.VV. de Sant Cugat. D'altra banda, l'Associació de Veïns de la Plaça d'en Coll-Mo-
nestir-Sant Francesc ha preparat una excursió per a tots els seus associats i amics: Dia 16 d'octubre -dissabte- a la costa de Tarragona - Cambrils -amb dinar familiar i trobada per fer l'inici del curs. Les inscripcions poden fer-se a l'Ateneu i a la mateixa Associació. El preu: 2.550 pessetes.
Una sala per a tots els que se
L'Ateneu ofereix la Sala d'Exposicions per a mostres artístiques. Es disposa d'una sala gran i dues de petites. És obert el calendari d'activitats i la reserva d'espai per exposar. Els que hi esteu interessats adreceu-vos a la se
cretaria de l'Ateneu.
La vessant
Amb el col·lectiu d'A.I. de Cerdanyola, s'han impulsat en el si de l'Ateneu i durant aquest curs diverses activitats d'informació, actes i exposicions a càrrec d'Amnistia Internacional. L'Ateneu vol i desitja ser
un punt d'informació per a tots els santcugatencs en la preservació i defensa dels drets humans. Per participar en les cam
panyes d'Amnistia Internacional, pots adreçar-te a la secretaria de l'Ateneu.
UAteneu convida els ciutadans a participar en el teixit associatiu
Grup de dones a l'Ateneu Aquest mes d'octubre s'ha fet la presentació ofi
cial d'ATENA.Dones de Sant Cugat, que neix amb un nou nom i renovades ganes de treballar. Per al pròxim 17 de novembre ja han organitzat una conferència que durà per títol "Per què s'associen les dones?". Serà a les 21:30 a l'Ateneu.
Una miqueta d'ajut... L'Ateneu porta a terme una campanya que amb el nom de Suport a l'Ateneu s'adreça als santcugatencs amb la finalitat d'obtenir els recursos necessaris per realitzar la rehabilitació de la seu social de la plaça de Pep Ventura.
Una invitació per a tothom L'Ateneu Santcugatenc us invita a participar a les activitats organitzades, a trobar-se i reunir-se i donar suport a l'Ateneu. Durant aquest estiu s'han realitzat importants
obres de condicionament i rehabilitació de la seu social de la plaça de Pep Ventura, 1 (plaça del Molí), de manera que estem en disposició de poder oferir a tots els santcugatencs un ampli espai per a tot tipus d'actes i activitats. És el nostre propòsit fer de l'Ateneu un punt de
trobada dels santcugatencs, de col·lectius i entitats, de veïns i d'aquells que per una raó o altra tinguin la necessitat d'un espai obert i plural de participació comunitària. Us hi esperem a tots.
Exposicions col·lectives
La sala d'art de l'Ateneu acollirà el mes vinent dues exposicions. Del 4 al 18 de novembre, Carme Vila i Marta Moltó presentaran una mostra de ceràmica i fotografia. A partir del 18 i fins al 3 de desembre serà el torn deMaria del Mar Cui-xart, que exposarà diverses obres pcitòriques. La sala d'art de l'Ateneu
és oberta totes les tardes.
26 Societat ELS-ÍCAIVIÜNS Divendres, 29 d'octubre dr 1999
L A S E T M A N A EN IMATGES
EDUCACIÓ MEDIAMBIENTAL Un remolc molt especial ha clavat àncores aquesta setmana al parc del Pla del Vinyet. Es tracta d'una mena de caravana,
amb monitors inclosos, que s'encarrega de mostrar ah ciutadans les possibilitats de les energies renovables i el gran
estalvi que suposa el seu ús. Lespai d'educació mediambiental serà al Pla el Vinyet fins al pròxim 31 d'octubre i atendrà
bàsicament a grups d'estudiants de la ciutat. Pàgina: 16. FOTO: XA VIIARROSA
UNA SETMANA DE POQUES DONES Aquesta ha estat la primera vegada que s'organitzava a Sant Cugat la Setmana de la Dona per
la Pau al Món " i els resultats no han estat gaire bons. Tot i que les organitzadores dels actes s'han mostrat molt contentes per la iniciativa, el cert és que l'assistència a algunes de les activitats
programades va ser molt minsa. Tot i així, els participants van reconèixer que les xerrades havien estat molt interessants i les organitzadores s'han mostrat amb ganes de convocar l'any vinent una nova edició d'aquesta setmana monogràfica. Això sí, preparant-la amb més temps.
Pàgina: 22. FOTO: EDUARD FARÍNYES
HEWLETT PACKARD TRIA UN NOU
DIRECTOR GENERAL Ignacio Fonts s'ha convertit en el primer espanyol que és
nomenat director general de la companyia Hewlett Packard, situada a Sant Cugat. El nomenament s'ha produït aquest mes d'octubre i ha provocat una forta expectació per la novetat del
nomenament. Amb tot, Fonts és un veterà de la companyia d'impressores, on treballa des de fa 17 anys i on ja havia ocupat
diversos llocs de responsabilitat. Pàgina: 29. FOTO: CEDIDA.
JORNADES CONTRA LA HISPANITAT L'Assemblea Local de Maulets ha fet, un any més, unes jornades contra els actes de
celebració de la Hispanitat. Per bé que amb una mica de retard, els joves santcugatencs van organitzar aquesta setmana tot un seguit d'actes que incloïen la ja
tradicional botifarrada popular, una videoconferència i un concert d'un intèrpret nicaragüenc. Va ser la seva particular manera d'expressar el seu rebuig a la diada
del 12 d'octubre. Pàgina: 28. FOTO: EDUARD FARJNYES.
ELS4CANIONS Divendres, 29 d'octubre de 1999 Societat 27
L A S E T M A N A EN IMATGES
EL PACO DE SEMPRE Paco Ibdnez va tornar a triomfar dijous passat al'claustre el monestir davant a"unes 500 persones. Gent de totes les edats, però especialment eh que passaven dels 40, van retrobar-se
amb el gran artista de negre que, com sempre, va saber establir aquell feeling que només els més grans aconsegueixen amb el seu públic. A l'hora de marxar, a tothom li feia un no sé què
girar requena al cantautor sense saber quan tornarà a trepitjar la nostra ciutat.
Pàgina: 41. FOTO: EDUARD FARINYES
JA NO SÓN ESTRANYS A NINGÚ Paco Morón i Joan Pera són potser la parella més coneguda
d'arreu del país. Després de 5 anys sobre els escenaris del Teatre Borràs, ara continuen omplint els escenaris de teatres i teatrets d'arreu de Catalunya i Espanya. El cap de setmana passat van serà Sant Cugat amb tot el seu humor i, malgrat
que ja era la segona vegada que presentaven ha extrana pareja a la ciutat, van tornarà omplir el Teatre-Auditori tant
divendres com dissabte. Pàgina: 43. FOTO: XA VILARROSA
TORNA EL TEATRE DE CASA Espiral Teatre ha engegat una tardor més la que ja és la VI Mostra de
Teatre de Valldoreix. Dissabte i diumenge passat van ser sobre Tescenari del Casal de Cultura de Valldoreix les peces curtes Dos, La Flora i la fauna /' La mort truca. Unes vuitanta persones per sessió
van pensar, riure i aplaudir els muntatges de Teatre Breu. Pàgina: 42 FOTO: EDUARD FARINYES.
TJ^els mobles
corre mobles
Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS
28 Societat HS /CANTONS Dimitires. 2V tf octubre de 1WÇ
6La cosa nostra' tindrà públic santcugatenc el proper dijous
A c t i v i t a t s
A. B. M
Kn total seran disset les persones que podran viatjar fins a TV3 per assistir de públic a un dels programes d'Andreu Bue-nafuente i companyia. Concretament al de dijous vinent, dia 4 de novembre. L'anunci que l'Kspai Jove de
la (lasa de ( 'ultura va posar oferint places per assistir com a públic a un programa de Televisió de Catalunya va obtenir resposta immediata, i les places ofertes s'han omplert sense cap dificultat, fins i tot hi ha hagut més demanda de gent que no podrà assistir a un dels programes amb més audiència a Catalunya del moment.
Així, el grup santcugatenc (tots entre 20 i 35 anys) pujarà a l'autobús que els durà fins als platós, formant part d'una expedició en què també participen altres pobles de la comarca, com Rubí, Cerdanyola, Santa Perpètua, Badia del Vallès, Montcada, Palau de Plegamans, Sant Quirze i Polinyà. Segons han confirmat des de
l'Espai Jove, s'estan fent contactes per poder fletar un altre autobús de públic a un segon programa de Televisió de Catalunya: Malalts de Tele. Però encara no s'ha pogut acabar de definir si finalment es podrà tirar endavant.
Maulets posa d'exemple Nicaragua en la seva lluita contra la hispanitat
Xerrada, vídeo, botifarrada i concert centren les activitats de protesta
ANNA BORAU
"Quan un poble vol conquerir la seva sobirania acaba aconseguint-ho, no el para ningú." Aquest és el missatge que segons Sebas Parra ha deixat la revolució sandinista, ara que arriba al seu vintè aniversari. El professor universitari, vinculat a la brigada internacionalista, va fer una aferrissada defensa de la revolució a Nicaragua, durant la xerrada que el col·lectiu local Maulets ha organitzat com a protesta a la celebració del dia de la Hispanitat (12 d'octubre).
I aquest any els Maulets de Sant Cugat ho han "anticele-brat" com un monogràfic sobre Nicaragua: una conferència sobre la revolució -inclosos un vídeo i l'explicació d'un projecte solidari que s'està realitzant des de Girona-, la típica botifarrada i el concert d'un cantautor nicaragüenc.
Per què Nicaragua? Aquesta pregunta va quedar més que contestada durant la conferència -debat que Sebas Parra va fer dijous passat a l'Ateneu Santcugatenc. Per a Parra, "la revolució sandinista, que ara fa vint anys, ens ha deixat dues coses molt clares: l'exemple que cal seguir i l'esperança que es pot
La botifarrada continua sent un dels actes de protesta contra el dia de la Hispanitat FOTO: EDUARD FARINYES.
aconseguir". Una teoria, però, aposta per fer-los creure que tot que el mateix Parra va reconèi- va bé, i que ha permès perdre, xer que seria de molt difícil aplicació a Catalunya, "perquè aquí tenim la panxa massa plena". Segons
ei ponent, ía aconseguir la sobirania majoria dels í*v***#s' catalans ' ""' "e' s'han deixat convèncer per la psicologia dels dirigents que
Maulets agafa
Nicaragua com a
exemple a seguir per
per tant, les ganes de lluitar pel que seria més desitjable.
A banda d'analitzar la situació actual, el ponent va fer una repassada històrica al que ha estat Nicaragua i tot el que l'ha envoltada en aquests
darrers anys: des de la revolució d'un poble que volia el re-
"/í
partiment de la terra, el diàleg obert i l'educació màxima entre tots els seus membres, fins al decliu promogut per la contra-revolució i impulsat pels Estats Units. Pel que fa a la celebració de
dissabte a la nit, la botifarrada i el concert van tenir la resposta esperada pels organitzadors. "En fem una valoració positiva", explica un dels organitzadors, Bernat Pros, "perquè tot i els ajornaments, al final ha quedat una celebració digna."
L'olor de les castanyes anuncia l'arribada del fred FOTO: XAVILARROSA.
^Disseny Ordinador
DISSENY D I S S E N Y A S S I S T I T
c/ Sant Domènec, 7-1r 1a TU. 93 589 78 86 SANT CUGAT DEL VALLÈS
Canti» Col·laborador Dapt. Treball / Sarval Català da Col·locació
T r a d i c i o n s
Castanyes, panellets i xerinola per
la festa que commemora els difunts Una línia d'autobús enllaçarà el centre amb el cementiri
AB.M.
La vella castanyera toma a la ciutat Fruits i dolços compartiran també aquest any la festa de commemoració dels difunts la nit abans del dia de Tots Sants, entre festes als districtes i visites al cementiri. Pel que fa als típics llocs de venda
al carrer de castanyes i moniatos, enguany són tres les sol·licituds que s'han presentat a l'Ajuntament: un a la plaça Lluís Millet, un altre a la plaça Octavià i un tercer a la plaça de Barcelona. Aquestes paradetes castanyeres hi seran fins a diumenge al vespre, just el moment en què coincideix amb l'entrada a la festa dels panellets, típics dolços catalans per celebrar la Castanyada.
Segons han confirmat els pastissers locals, el preu dels panellets oscil·la aquesta vegada entre les 3.900 i les 4.000 pessetes el quilo. I les varietats es mantenen com sempre: els pinyons, les ametlles i el codonyat són els grans ingredients dels més demanats, que conviuen amb els panellets innovadors, que comencen també a ser tradicionals: els de xocolata, els de coco, els de cafè o els de marron glacé també tenen els seus degustadors. La gastronomia també conviurà
aquest any amb les celebracions en companyia: diferents festes s'organitzen aquests dies al municipi. Entre elles, aquesta tarda a partir de les sis en comença una a la Floresta amb jocs per a infants, castanyes i un grup de rock de cloenda. I a
dos quarts de set hi ha una altra Castanyada infantil a la plaça Octavià. Diumenge seran dues les Castanyades organitzades: a les cinc de la tarda, la dd col·lectiu de la gent gran de Mira-sol i, a partir de les deu del vespre, la que s'inscriu dins els actes del XXIII Aplec Excursionista deb Països Catalans. D'altra banda, totes aquelles per
sones que tenen per costum pujar al cementiri a retre homenatge als difunts podran fer servir el transport públic que, un any més, es fle-ta de manera especial per a aquest cap de setmana: un vehicle per al dia 30 i dos per als dies 31 i 1. El bidlet serà d'anada i tomada i el recorregut (tot el centre fins al cementiri) es farà cada hora el primer dia, i cada mitja els altres dos.
EIS4CAINT0ï>S
Economia Divendres, 29 d'octubre de 1999 29
L a b o r a l
Discrepàncies en la presentació del calendari per al 2000 dins el comitè d'empresa de Sharp La proposta del COP de demanar les 35 hores no obté el suport dels representants
El calendari per al 2000 que presentarà el comitè d'empresa a la direcció de Sharp Sant Cugat seguirà la línia actual, malgrat que el COP va presentar la proposta de preparar-ne un que preveies la jornada de 35 hores setmanals, "per ser coherents amb tot el que els sindicats demanem". La resta de representants dels treballadors, però, no van veure "realista" aquesta possibilitat, i han decidit per majoria presentar-ne un en la línia actual, per continuar demanant la reducció de jornada com a un punt mes del pacte intern que s'està acabant de negociar amb els responsables de la planta.
ANNA BORAI:
Tot i que en els darrers mesos diferents qüestions laborals els han mantingut molt més que units, els membres del comitè d'empresa de Sharp han tingut aquests dies petites discrepàncies. El motiu: l'elaboració del calendari per a l'any vinent que els representants dels treballadors presenten per aquestes dates a la direcció de l'empresa.
I és que el COP va plantejar la possibilitat d'optar per un que preveiés la jornada de 35 hores setmanals, però la resta de representants sindicals no van donar suport a la
proposta, aprovant-ne una altra de continuista que manté les 1.772 hores anuals de què es compon el calendari anual per llei.
"Tohom s'omple la boca demanant les 35 hores", explica Juan Villena (delegat sindical del COP) "i a l'hora de la veritat, quan s'ha de presentar el calendari ningú no les demana." Per a Villena, no és gaire coherent presentar-ne un com sempre quan al mateix temps s'està demanant en les negociacions del pacte intern que l'empresa reconegui aquesta reducció. Però els seus companys de comitè no ho veuen de la mateixa manera. Tant Eduard Pomar (delegat d'UGT) com Joaquim
Els membres de Sharp acaben de perfilar aquests dies el nou calendari E: X. L.
Aso (de CC.OO.) i Joan Mani (representant d'USOC i president del comitè d'empresa) han coincidit a assenyalar que dins de la responsabilitat que comporta ser representants dels treballadors no poden presentar un calendari que no és reconegut encara legalment. "No seria tocar de peus a terra", afirmen. Segons aquests sindicalistes, la mi
llor opció és tenir un calendari aprovat que pugui entrar en vigor al gener, que no pas perdre's en negociacions que repercutirien en els treballadors.
Malgrat això tots els sindicats han reconegut que continuaran demanant les 35 hores com a un dels punts del pacte intern que s'està acabant de negociar amb la direcció.
La vaga al sector d'aigües no afecta Sant Cugat
A.B.M.
La ciutat no es veurà afectada per la vaga indefinida que recentment han començat a la comarca els treballadors de diferents empreses d 'a igües (de captació, elevació, conducció, tractamanet, depuració i distribució). Aquestes parades estan convocades pels s ind ica t s CC.OO. , UGT, i C G T i preveuen no treballar tots els diumenges i festius per demanar que no es desreguli el conveni i aconseguir alguna millora per als operaris.
Però, segons ha explicat a E L S 4 CANTONS Ramon Albareda
- cap de la zona Sant Cugat -Rubí de SOREA, la companyia que distribueix les aigües a Sant Cugat-, aquesta vaga ni tan sols es coneixia al municipi . I és que, segons ha confirmat el gen-rent, els treballadors santeuga-tencs no s'acullen al conveni provincial de Barcelona (que és el que està en negociació), sinó que tots els membres de SOREA de la província tenen el seu propi pacte intern que regula les condicions laborals.
C à r r e c s
Ignasi Fonts ocupa la direcció
de Hewlett-Packard a la ciutat
El barceloní és el primer director de l'Estat que té la planta A. B. M.
Aquest mes d'octubre ha portat canvis a la planta santeugatenca de Hewlett-Packard Inkjet Com-mercial Division: s'estrena nova direcció general. El barceloní Ignasi Fonts ha substituït en el càrrec el qui l'ocupava des de feia quatre anys, Bernard Meric, que ara és sènior vicepresident mundial.
Fonts, de quaranca anys, es converteix, doncs, en el primer director de l'Estat amb què compta la companyia multinacional a la seva planta santeugatenca des que el 1993 aquest centre de producció va assumir la responsabi
litat del planeta sobre totes les impressores de mig i gran format.
Objectiu, el gran format
Ignasi Fonts (MBA per Esade) es va incorporar a l'empresa el 1982. Des d'aleshores ha ocupat diferents càrrecs de responsabilitat, tant pel que fa a l'àmbit comercial com al financer: director administratiu financer, director de desenvolupament de mercats i, des de fa dos anys fins ara, era director de màr-queting d'aquesta divisió de la multinacional.
Segons ha declarat Fonts a ELS 4 CANTONS és per a ell "un honor"
accedir al càrrec, "perquè suposa entrar en la primera divisió dels llocs
executius de l'empresa privada a l'Estat", però treu importància al fet que sigui el primer del país que ocupa aquest càrrec, "perquè sigui quin sigui el resultat de la meva gestió, no millorarà ni empitjorarà el bon concepte que la companyia té del management d'aquest país."
En aquesta etapa com a nou director general, Fonts advoca per un objectiu a llarg termini com "continuar contribuint al creixement de la companyia desenvolupant nous negocis entorn de la impressió en gran format".
Pel que fa a les actuacions immediates, el nou director ha reconegut que el més important "és complir els nostres compromisos de facturació i quota de mercat". Amb 40 anys, Ignasi Fonts és el nou dinctord'H.P. FOTO: CEDIDA.
30 Economia ELS í CANTONS Divendres, >9 d'octubre de 1999
LES EMPRESES: KAYLA CENTER
Kayla Center va obrir les seves portes l'abril passat i en només mig any ja ha aconseguit tenir una clientela estable i satisfeta. L'èxit segurament es troba en l'eficàcia dels tractaments, encara que la simpatia de la M* José i la brillant idea d'incloure dins el centre d'estètica un espai lúdic per als nens i una barra de bar també hi deuen haver jugat un paper important. Aquest és un centre d'estètica on professionals joves i amb molta empenta poden fer gairebé qualsevol cosa per aconseguir que hom tingui una aparença més propera a la desitjable Venus.
M a José Fernàndez-Conde. Propietària
"L'home es cuitia més que la dona, especialment pel que fa a la cara •>•>
AURA COSTA
- Com definiria l'establiment que dirigeix?
- Kayla Cen te r és un centre d'estètica que ofereix tot tipus de tractaments: corporals, facials, per solucionar els problemes de pes, per muscular... També tenim un servei de dietista, de prevenció de varius. ta tuem. fem micropig-mentació, tot el que et puguis imaginar que es pot fer en un centre d'estètica.
- Fa mig any que van obrir les portes. Desenganys? Sorpreses? Quin balanç en fan?
- Ara com ara un balanç molt positiu, fins i tot millor del que jo m'esperava. Kl que més m'ha sorprès, però, és que la gent és cui-da més el cos que no pas la cara, fins a l'extrem que a vegades em fa l'efecte que això és més una clínica per tractar problemes de pes que un centre d'estètica. I és que de cada 20 persones que demanen un servei, 19 el volen de tipus corporal i només 1 facial. La cara ha passat a un segon pla.
- En el seu centre atenen tant homes com dones. Quines diferències hi ha entre uns i altres clients?
- L'home es cuida més que la dona, especialment pel que fa a la cara. S'assessora més, compra cremes, s'interessa pels tractaments que pot seguir per millorar el seu aspecte... La dona prefereix anar a la farmàcia i comprar els productes que veu a la televisió; en canvi, l'home ens demana consell, cl segueix i, a més, és més constant a l'hora de seguir els tractaments.
- M'està parlant d 'un perfil molt concret d 'home? - No, aquí vénen homes de tot ti
pus. Des dels que després de treballar al taller vénen vestits amb la granota i tot per fer-se un quiro-massatge a l'esquena perquè estan destrossats fins als homes de 40 anys que es fan neteges de cutis o tractaments facials. 1 també hi
Segons la. M" José tothom pot millorar el seu aspecte FO TO: X. I.A RROSA
vénen molts nois de vint-i-tants anys a fer-se massatges circulatoris o antiestrès. I això m'ha sorprès també molt. — Es que els joves d'avui dia
diuen que segueixen un ritme de vida trepidant. - I és cert. Qualsevol noi de 25
anys es tud ia ,
la perruqueria o a l'esteticista sempre ho has de supeditar al fet que puguis deixar els nens a algú que te'ls cuidi. En canvi aquí, les clientes poden venir amb els seus fills i deixar-los a la zona d'esbarjo, on podran jugar, fer els deures, veure una pel·lícula de dibuixos ani
mats i fins i tot be-
treballa, surt de "Amb alguns clients, renar! nit, està per la - Cada vega-
xicota. A més, de vegades fem meS da hi ha més trac-els joves d'ara laments que per
fumen, beuen, de psicòlogues Qlie meten solucionar
alguns problemes físics sense haver de r e c ó r r e r a la medicina. Es pot
d'esteticistes" descansen poc... i aquests nois són els que després dos cops a la setmana vénen a fer-se massatges, suposo que per compensar cl ritme de vida tan dolent que duen. - Una de les característiques
més original* de Kayla Center és que inclou un espai lúdic per als menuts. Com és això? - Doncs perquè jo tinc un fill i sé
de sobres que quan has d'anar a
parlar d'intrusisme laboral? - Hi ha més intrusisme de met
ges dins el camp de l'estètica que no pas a l'inrevés. Per exemple. hi ha tractaments facials per eliminar taques de la pell que fins ara els fèiem les esteticistes i que ara s'han posat a fer-los els metges amb tecnologia làser. És clar
que certes coses nosaltres ni les volem ni ens agradria haver de tractar-les, però també hi ha tractaments que ells estan fent i que no els pertoca. Considero que abans d'arribar a un quiròfan s'han de provar altres vies. Per exemple, en el cas de la cel·lulitis, abans de fer-se una liposucció es poden provar molts tractaments estètics que gairebé són eficaços en un 100% dels casos.
- La gent busca quelcom més en el centre d'estètica?
- I tant! Amb alguns clients de vegades fem més de psicòlogues que d'esteticistes. Hi ha molta gent que es té en poca consideració, que té una autoestima molt baixa i que fins i tot no es cuiden perquè creuen que no tenen solució. Aleshores nosaltres els animem, els fem veure que no estan tan malament i els expliquem tot el que poden fer per millorar el seu aspecte. De vegades hem vist alguns canvis!
- I no hi ha el perill de caure en l'addicció?
- Home, hi ha persones que s'agafen al centre com si fos una taula de salvament i això no és Lourdes. Alguns tractaments només es poden aplicar dues o tres vegades a la setmana, però a vegades ens costa fer entendre a la gent que no perquè facin sessions cada dia tindran millors resultats, al contrari, estaran llençant els diners. Jo no venc la perfecció a ningú, el que sí que garanteixo són resultats, però sempre que se segueixin les normes que marca l'estètica.
- Hi ha qui busca impossibles? - El que hi ha són moltes dones
que si estiguessin soles es veurien més guapes perquè tenen problemes d'autoacceptació per culpa de les seves parelles o de la influència de certes amistats. Potser enlloc de tants centres d'estètica hi hauria d'haver més gabinets psicològics o més marits que diguessin a les seves dones més sovint que les troben gua-píssimes.
La Casa de Múrcia, present a la fira Expo Vallès
A. B. M .
- Sart Cugat/ Terrassa -
La desena edició de la multifira sectorial Expo Vallès ha tingur participació santeugatenca. La Casa Regional de Múrcia de Sant Cugat va ser-hi present, com un més dels 87 expositors que enguany hi participaven, però oferint a la mostra una de les seves novetats.
I és que l'aparador per a les empreses de la comarca, amb 4.500 metres quadrats de superfície, va tenir per primera vegada la presència d'una casa regional, oferint els seus productes tradicionals als visitants. "Ha estat una experiència molt positiva", confirma a ELS 4 CANTONS el coordinador de l'enti
tat santeugatenca, Josep Arribes, "perquè tot i que no és una fira de venda directa, nosaltres hem portat allà els nostres productes i la gent ha respost molt i molt bé."
Empreses locals participen en la Fira d'Artesania
A. B. M.
Martutis i Modern House són les dues empreses de Sant Cugat que participen de manera activa en la dotzena Mostra de Producte Artesanal. Una fira que des d'aquest mes d'octubre i fins a finals de gener presenta la varietat de productes manufacturats d'una vintena d'empreses.
Organitzada pel Centre d'Informació i Desenvolupament Empresarial, la mostra té l'ob-jectiu de transmetre que el producte català artesanal és de molt bona qualitat, a part de posar en contacte les empreses artesanes amb altres empreses compradores.
"És la primera vegada que hi assisteixo", explica Marta Dan-sa-de Martutis-, "i, en principi. estic aconseguint molts contactes interessants. Martutis presenta una col·lecció de mocadors de seda decorats a mà, mentre que Modern House exposa rellotges de paret fets en vidre per T h e Catman.
Practica el millor exercici per al teu cor: la solidaritat. A Ajuda en Acció necessitem que l'exercitis per poder impulsar els nostres projectes de desenvolupament integral al Tercer Món. Corre. Contribueix a portar l'esperança a qui més ho necessita.
Apadrina un nen. Tel.: 902 402 404
D . , J,
1981 i® K&S6
EIS4CANT0N5
Guia Comercial guia pràctica
ADVOCATS • TORTOSA PUIG
St. Bonaventura, 13 93 675 34 54
• GARCIA JUUÀ Av. Catalunya, 22, 1 r 2a 93 674 41 64
• EULÀLIA PINYOL C/Manel Farrés, 15 a. Local D 93 674 44 69
AGENCIES DE
VIATGES • USSIATOURS Plana Hospital 93 589 61 50
Anselm Clavé, 14
93 675 4 9 3 7
• ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos 93 67529 02
ANTENES PARABÒLIQUES
• ANTENEX Àngel Guimerà, 2
935892247
ARQUITECTURA
• FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C/LaMina,17, L B 93 675 f 8 3 6
• JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 61 608 4945 í 9
• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r1a 9 3 6 7 5 1 8 0 3
• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 9 3 K » 44111
• JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d ' or, 2 9 3 6 7 4 2 6 < M _
• JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 93 589 4 * 4 7
• MARTÍ FINET MIRA
Sta. Maria, 38 3' 2" 9 3 5 8 9 3 0 6 5
• M. DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38,3r 2a 93 589 30 65
• BIU ARQUITECTURA Pj. Bonfill. 3 93 674 1729
• ARXIU GAVIN 93 674 25 70
• ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 93 589 07 12
• ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume l, 33 93 589 77 88
ASSEGURANCES
• J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 93 675 3 0 * 2
ASSESSORIES
• DIGEST. Assessors Manel Fanés, 15 D 9 3 6 7 4 4 4 6 9
AUTOMÒBILS
• LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 9 3 5 8 9 2 0 0 0
BALLS OE SALO • PEPE ASENCIO
• BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 5 8 9 * * 9 8
• BAR STOP Rius i Taulet, 56
93 58912 99
• CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Marti, 10 93589 4790
• CABALLU PETIT Cerveseria 93 589*4 56
BELLES ARTS
• CABANAS Santiago Rusinol, 54 9 3 6 7 4 0 6 4 9
• CUGART Torrent de la Bomba, 14 9 3 6 7 4 4 3 9 0
BICICLETES
• L'ILLA DELS CONGELATS Mercat Pere San, Parada 125 9358938 06
• CARDONA Valldoreix, 41 93 67415 09 _
• SUN BIKE Can Matas, 2 9 3 5 8 9 * 7 5 7
CARNISSERIES • TUBAU La Torre, 14 93 674*286
•TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 93675 3065
•TUBAU Mercat Pere San Parada 104 93 589 14 18
•TUBAU Passeig Rubi, 108 Valldoreix 93 674 S7 47
•SAGARRA Endavallada, 22 93674 0160
• PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castilb, 4 9 3 6 7 4 6 5 0 0
ss • CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 9 3 6 7 4 * 9 0 3
• EL PUNT Copes i sopars 670 5940 01
COPISTERIES
• ARPALI Valldoreix ,45 93 674 9602
•COPISTERIATHER Sant Antoni, 24 93589 7442
• COPY-GRAFIC Can Matas, 8 93 675 36 53
• OFINOVA Alfons Sala, 18
93 675 23 73
CONSTRUCCIONS
• BELSCONXXLSA. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Tel. 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 09 belsconxxj@nexo.as
• FOAP Rius i Taulet, 27 93674 05 03
CRISTALLERIES • GALVANY Alfons Sala, 29 9 3 6 7 4 * 3 9 8
• CRISTALLERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 29
936741398
ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 936747164
• TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 9 3 6 7 4 0 6 5 7
• VILAR ELECTROLLAR Maria, 20 93 589 0271
CENTRE C O M E R C I A L » ENSENYAMENT •PRYCA Carretera deIRubí Sant Cugat km 4 9 3 5 6 5 4 9 0 0
CENTRES DIS. PSÍQUICS • TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat. 79 93 674 5048
CERÀMIQUES
• VICAT 3 Torreblanca, 28 93 589 54 43
• RODÓ Rius i Taulet, 6 93 689 82 80
• CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 93 5801500
•FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03 935893121
CLUBS DE MUNTANYA I
ESPORT •CLUB MUNTANYENC Barcelona, 5 93674 53 96
• CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballa-dor, s/n
CONGELATS
• COAP Villa, 22 93 5892* *5
• PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 9 3 6 7 4 * 2 39
• SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 9 3 5 8 9 2 2 6 4
• TRINITY Rbla. Can Mora, 18 9 3 6 7 5 2 2 0 »
• ESCOLA THAU Vial Interpolar 9 3 5 8 9 8 * 0 8
ENTITATS BANCÀRIES • CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 9 3 6 7 5 * 9 0 4
• CAIXA DE SABADELL Barcelona, 8 93 58? 7 5 * 2
• CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 93 675 3 * 0 0
• CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Ribatallada, 20
Estapé, 57 93 589 57 76
• SALA RUSINOL Santiago Rusinol 936J547J1
• GALERIA CANALS De la Creu, 16 93 6754902
• POU D'ART Balmes ,35 9 3 5 9 0 6 0 8 6
GUIO CINEMATOGRÀFIC • TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av. Portal de l'Àngel, 1, 3r pis (Barcelona) 934*2*939
GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93 674*453
• GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 9Z674SL71
• GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20, baixos 93 59082 79
• SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons 9 3 6 7 4 3 0 8 *
•SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 33674 9862 _
• U E S C Cànovas del Castillo, 9 9 3 6 7 5 2 3 9 0
ENQUADERNACIONS
• M'TERESA GREGORY PLANDOUT Tota classe de llibres, tesis, fascicles... etc. 93674 2624 BCN 93 4*7 07 59
enquadernacions
m. mestres
Pàdua,73,tda 08006 Barcelona Tel. 417 07 59
• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93 674 03 08
FERRETERIES
•EL PONT Girona, 3 93675 0 * 7 5
FLORISTERIES
• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 9 3 6 7 4 * 3 8 * 93 675*820
• FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93 674*053
• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA PI. Joan Borràs, 1 9 3 6 7 4 * 5 4 6
Valldoreix, 14 93 674 03 93
• Z O O M Centre de la imatge Sta. Maria, 14 93 675 56 74
FUSTERIES
• FUSTERIA EBENISTERIA 93 699 6748 93 674 7068
FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93674 0882
GELATS ARTESANS • LA JklONENCA C/ Major, 29 9 3 6 7 5 2 5 8 6
HAMBURGUESERIES • MC DONALD'S Centre Comercial Sant Cugat 93 6744654
HERBOLARIS DIETÈTICA • GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 93 674 0060
• SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda 9 3 6 7 5 5 9 53
HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix 93 674 7598
• HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 9 3 6 7 4 * * 4 0
IMMOBILIÀRIES
• Joan Fisas Rovira Agent de la Propietat Immobiliària. Aparellador. C/Villà, 7, 4t6a. 93 6 7 4 8 2 8 5
• FINQUES SANT CUGAT Doctor Murillo, 14 93674 0 8 9 7 _
•ARENASAN Endavallada, 21 , bxs. 93 5 8 9 ^ 6 6
• FINQUES BACHS Hospital, 41 93 5 8 9 0 3 0 7 Fax93 589 1104
•FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93 674 7254
•ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93674 3200
•SASI Plaça Octavià, 7 93 674 32 08
• 101 PISOS Valldoreix, 58 93 589 73 74
INFORMÀTICA
• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 9 3 5 8 9 3 3 0 0
•PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 93 6 7 5 * 5 5 6
• 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Martí, 32, entl. 9 3 5 8 9 2 3 * 3
• VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 589 3 3 0 0
FOTOGRAFIA.VIDEO • INSTAL·LACIONS
• MANTSERV, S A Av. Catalunya, 18 93 674 60 58
JARDINERIES
•GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 93 67436 94
• JOGUINES MARGA Sta Maria, 44 93 6 7 4 * 5 32
• JOGUINES NINS Villa, 9 93 674 13 96
• MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 9 9 4 0 _
•ANFUSJCMES Santiago Rusinol, 45 93589 50 72
• SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 67445 7*
• ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A 93 5894742
•ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 93 674 0 * 7 4
LUDOTEOUES •SCOOTY LÚDIC Xerric, 8
935906*89
LLARS D'AVIS •MIRA-SOL Victòria, 48 93 5 8 9 2 0 * 8
•LA FLORESTA Pearson, 36 93589 7 8 0 0 _ _
•LES PLANES
93 675 51 05
• MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó deb Aurons -C£mpoamor,12 - Nau 3 93 675 5* 08.
• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 9 3 5 8 9 * 9 3 *
• MES MARCS Enric Granados, 15
93 589*4 29
MATALASSERIES
• SOLSONA Alfons Sala, 10
935893289
MAT, CONSTRUCCIÓ
• SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer. 107
93 674 14 90
MISSATGERS
• M R W Ildefons Cerdà, 4
93 590 26 80
935893852
GALERIA D'ART • GALERIA LLUÍS RIBAS
• F O T O VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93674 7968
• J . LLAMAS
• MSTALACIONESA ZAMORA, SJ-Mossèn Cinto Verdaguer, 18 9 3 5 8 9 2 6 3 8
MERCERIES
•LA PERLA Major, 3 9 3 6 7 4 0 1 3 8
MOBLES DECORACIÓ
•CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 9 3 6 7 4 0 9 95 9 3 6 7 4 * 5 50
93 5892232
•EGA MOBLES Cànovas del Castilo. 2 93 5 8 9 0 0 * 4
•MAJIK Sant Jordi, 29
93 58902 66
MOBLES JARDÍ
• INDUBRUC Av. Ragu»,9-19 93 589 0023
MODA CONFECCIÓ
•ARWENBOUTIQUE Elies Rogent, 52 93589 6 * 6 3
• BENETTON Santa Maria, 21 93674 8 5 0 2
• BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20,30 h 9367502 67
• CAMPMANY Valldoreix, 16
• PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93 589 72 32
•TOTPUNT Sant Antoni, 19 93 67400 97
•VORAVIU Sant Antoni, 25-27 9 3 5 8 9 8 8 5 5
•MUSCAL SANT CUGAT. Rosselló, 13 9367547 57
• RANGO10 Pous, 13 - local 1 9 3 6 7 5 5 7 5 5
•VALLÈS NET Sant Ramon, 4 9 3 6 7 4 8 9 * 8
REGAL FESTA
• FKJTTO Sant Jordi, 32 9358906 0S
•LA FESTA Santiago Rusinol. 8 9367S33 04
• O N A Mapr, 18 93675 59 2*
•MAVI Objectes de regal Alfons Sala, 12 .Botiga 3
93 675 04 54
OBRES CONSTRUCCIONS • CONSTRUALPA Sta. Maria, 9,1r 1a 93 5890* 51
• DE CONSTRUCCIONS Valdcreix. 10 93674 65 98
•PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 9 3 5 8 9 * 7 3 2
•SERRAULERIATIE-RRAICOMASCB. Mozart9. (Barcelona) 9 3 2 * 8 * 9 9 6
ÒPTIQUES
•TExnó ÒPTICA
Sant Jordi, 30
93589 44 95
•CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 -Major, 6
PASTISSERIES
• SÀBAT Santiago Rusinol, 46 9 3 6 7 5 * 2 9 9
• LA LIONESA
Valldoreix, 79 93 674 07 71
PAPELERIES
•PAPELEKALUFA C. Valldoreix, 23
93 590 61 19
PARAMENT DE LA LLAR
•GENEVtEVELETHU Villa, 6
93 674 03 16
PERRUQUERIES
•CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 93 589 6 0 8 8
93 67524 0*
•JUANI Xerric, 28 93 674 66 99
•JEANLOUIS DAVID Doctor Galtes, 5-9 3 W 5 6 1 7 0
• DISON ESTILISTES Martorell, 12 93589 5 6 5 7 _ • FORMA'S Elies Rogent, 18 A 93 675 4 0 0 6
PESCA SALADA I
LLEGUMS
•SALUMS Sant Antoni, 50 93 6 7 4 5 7 5 2
• FERRON Rius i Taulet, 20 93 67468 47
• PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10
93 5892529
POLLERIES
•POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda. 1-5
93 675 13 89
REPARACIÓ
D'AUTOMÒBILS
• RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 9 3 5 8 9 2 6 4 9
• T.M.G. Tallers Borrell, 6 Tel iFax 93M7A34JZ5
• T.M.G. Exposició i vendes
Alfons Sala, 36
93675 56 53
REPARTIDORS
• MAILING VALLÈS, S.L Mercè Rodcreda, 8
93589 23 71
RESIDÈNCIES
• RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47
936744223
ROBA INFANTIL •CUCARRÒ Santiago Rusinol, 30 93674 55 80
•NENS Endavalada,12
93589 64*6
ROBA PER ALA LLAR
•FALGUERA VSà.1
SABATERIES
•REPARACIONS DE CALCAT I COPES DE CLAUS 93 674 0014
•REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 93 67532 74
• REPARACIONS DE CALÇAT i CÒPIES DE CLAUS Sol, 16 93 6749097
•TATERS Sant Antoni, 62 9 3 6 7 5 5 5 0 6
SEGURETAT
•AUX-VYD Alfons Sab, 50
93 5891799
TALLERS MECÀNICS
•TALLER ELECTRO-SOL C/Sol, 19 93 674 3688
• TALLER MECÀNCP. CANALS Sant Llorenç, 27 9 3 6 7 4 j a 6 2
•TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 93 674 6950
•TALLERESMENA Passeig Tcrrebterca.13
93 674 530*
•AIR TELECOM Telefonia i ccrnuncaricns Carretera de Cerdanyola. 49
935898702
TINTORERIES
•TMTORERIASANT CUGAT Sant Antoni, 1 93 6 7 4 * * 8 2 •TMTORERIASANT CUGAT Santiago Rusirtol, 35 93 6 7 4 1 * 8J •TMTORERIASANT CUGAT Rbla Rbatafeda. 34 93 6752228 •TMTORERIASANT CUGAT Alfons Sala,2
93 6744*67
TRANSPORTS
• ASSOCIACIÓ RÀDIO TAXI 93 5894422
93 675 5* 5»
VETERINARIS
• DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius 93 6746945 Tel. urgències 908 89 8 *36 93 674 69 45
• LA FAUNA Rbla. del Celler, 35-37 9 3 6 7 4 1 Í 0 5
• VETERINOS Rius i Taulet, 31 93589 7*40
XARCUTERIES
• CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93674 0 8 * *
EIS 4 CANTONS
Immobiliària 32 Divendres, 29 d'octubre de 1999
A R E N A • Torre adosada amueblada Zona El Colomer. Sup.: 300 m2, 3 hab. dobles (1 suite), 2 banos completes (banera hidromasaje), 1 aseo, sal.-com. con chimenea-hogar, coc.-off. con terraza (vitroceràmka, lavavajillas, nevera), lavadero (lavadora), gran sala de juegos con billar, buhardilla con terraza-solarium, garaje 3 coches, ascensor, aire acondicionado, calef. gas, suministros contratados, zona tranquüa, excelentes vistas a Collserola. Alquiler: 285.000.
• C/ Villa. Piso Nuevo. Sup.: 100 m2, 3 hab. (1 «suite» con vestidor), 2 banos, sal.-com., codna equip. (lavadora, lavavajillas, secadora), arm. empot, calef., trza., pk., trast., videoportero., z. comunitària. Alquiler: 130.000.
• Piso con terraza 100 m2. Z. Monasterio. Sup.: 90 m2, 3 hab. dobles, 2 banos completes, amplio sal.-com., cocina-office, galeria, todo exterior, calefac. gas, suministros contratados, pk. Alquiler: 97.500.
t/E«T£ÍavaUada. 2 XJb :MtSÍWaa:«SÈft.jSf.S-rrf6.6i
üGRAN OFERTA EN ALQUILERES !!
- Sant Cugat pisos de 3 hab. desde 70.000. - Mira-sol-Estarión: unifam., nueva a estrenar, 250 m2 const, garaje 4 coches: 170.000. - Pisos, Adosadas y Unifamiliares de alto standing de venta y alquiler. - Pla del Vinyet: pisos obra nueva desde 28 mill. Z. Com., piscina, tza. jardín... - Coll Fava: solo 3 arios, magnífïcas vistas y buenísima orientación. 25,9 mill. - El Colomer: preciosa adosada, obra vista, 350 m2+30 y 45 m2, jard. privado, 4 hab.+ golfa 50 m2,
buenos acabados, sot t /d , garaje 3 coches. Solo 67 millones.
Sant Cugat Valldoreix, Mira-sol, la Floresta y Bellaterra, gran CARTERA de Unif., Ados. y pisos en venta y alquiler (variedad de tamanos y preciós)... CONSÚLTENOS !!
SRES. PROPIETARIOS NOS URGEN VIVIEN DAS EN ALQUILER POR GRAN CARTERA DE CLIENTES
C/ Valldoreix. 58 • Tel. 93 5 8 9 73 74 - 9 3 5 8 » 8 1 61
PISOS EN VENTA • Z. Centro. Reformado. Sup.: 91 m2, 3 dorm., 1 bano, calefac. a gas, ascensor, sal.-com. de 24 m2. Precio.: 23.9 Mill. • Z. Estación. Sup. 105 m2, 4 dorm., 2 banos, calef. a gas, ascensor, 1 pk. Magníficos acabados. Precio: 36.1 Mill. • Z. Arrabasada. Dúplex en construcción. Sup. vivienda 108 m2 + 50 m2 solàrium, 3 dorm., 2 banos, calef. a gas, ascens., 1 pk. + trastero. Acabados calidad. Precio: 39.5 Mill.
TORRES EN VENTA • Z. Golf. Adosada de lujo. Sup.: 350 m2 vivienda + 70 m2 de jard. priv., 5 dorm., 3 banos, 2 aseos. sit. privilegiada y mag. panoràmica al golf Sant Cugat. Precio: 74 Mill. • Mira-sol. Unif. Z. Centro. Sup.: 263 m2 vivienda + 48 m2 trzas. + 33 m2 sótano. Solar: 568 m2, 4 dorm., 3 banos, 1 aseo, piscina, zona tranquila y residencial. Precio: 75 Mill.
mata Octavi», 7. *:.TéL·mmmmmmBí
ALQUILER • Junto Monasterio.3 dorm., com-sal., coc , lav., bano compl., balsc. Recien pintado. Todo exterior. Mucho sol. Precio: 65.000 ptas./mes. • Junto mercado. 3-4 dorm., com-sal, con parquet, coc, lav, bano compl., aseo, calefacc, park. Exterior. Sol Precio: 85.000 ptas./mes. • P. Central a estrenar. Pisos 3-4 dorm, ampl. com-sal 30 m2, c.-off, 2 b. compl. trza., pk y trast. Exterior. Mucho sol. Acabados calidad. Z. com. c/piscina. A partir de 140.000 ptas./mes. • Apartamentos con o sin muebles. Varias zonas,. 1 Dorm. doble con arm. empotr., com-sal con coc. incorp., bano compl. Terraza. A partir de 45.000 ptas./mes. • Junto FGC 3 dorm, com-sal., coc-off reform, bano compl reform., aseo, terr., calefacc.Buen estado. Precio: 75.000 ptas./mes. • Junto FGC 3 dorm, com-sal., coc-off reform. bano compl reform., aseo, terr., calefacc. Buen estado. Precio: 75.000 ptas/mes.
Pla na Hosm t a l . * 0:mTmU• 9 3 6 7 A 7 Zmm,
VENTAS • Centro. Piso 3 hab., sal.-com., coc. y bano completo, lavadero., trza. Perfecte estado. Precio: 21.5 Mill. • Junto Estación. Piso alto de 70 m2, 3 hab., sal.-com., coc. y bano completo (reformado), trza., sol todo el dia. Precio: 17 Mill. • Mirasol. Torre individual de 100 m2, 4 hab., sal.-com„ coc. reformada, bano completo reform. y aseo, garage cubierto. Solar de 340 m2. Precio: 32 MilL • Parcela. Junto al Pinar. Superfície 975 m2. Califkación 20 a/10. Es edificable en el acto. Precio: 30 Mill. • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada. Precio: 40 Mill. ALQUILERES • Sant Domènech. Atico dúplex seminuevo, 132 m2, 3 hab., + estudio, sal.-com., coc.-office, bano completo, trza.. sol y vistas, piscina, parket, calef., pàrking. Precio: 125.000 ptas./mes. • Sant Domènech. Bajos de 100 m2, 3 hab., saL-com. 30 m2, coc-off., bano completo y aseo., calef., jardín priv. 100 m2, pàrking, servicios de alta. Precio: 130.000 ptas./mes. .
C / Doc tor M u r i l l o , 14» . .Te l * . ;8 .3Jf t f .408 9 7
F I N ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. - 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano. - As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comun. - 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Cocam. - 1 Dorm. - Bano -65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ase - 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coch. - 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Ase. - Calef. - 75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. - 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. - 100.000
H0sBitat. *1 * Tel. 93 589 03 Q7 / F. Macià, 69 * 93 67A24Í 6
• Gran piso 170 m2 Z. Monasterio, 3 hab. dobles, despacho, sal.-com. 30 m2, 2 banos, totalmente exterior, pàrking, muy luminoso. 48.700.000 (292.692,89 euros). • Coll Fava. Piso 2 hab. con amplio sal.-com. c/salida balcón, exterior, acabados de calidad, z. comunitària con piscina. 26.350.000 (158.366,68 euros) • Centro. Piso totalmente refor. 150 m2, 4 hab., 2 b., aseo, salón amplio 31 m2, coc.-of., b/orientación. 40.250.000 (241.907,37 euros) • Casco antiguo. Estudio 60 m2, 1° altura, exterior, finca 5 anos. Acabados de calidad. 18.000.000 (108.182,17 euros). • Z. Monasterio. Apartamento 52 m2 + 8 m2 balcón, finca 1 ano, pi. pk y trastero. 20.150.000 (121.103,93 euros). • Gran casa unifamiliar. 400 m2, parcela 800 m2, 4 hab., 3 b., 1 aseo, estudio, acabados de calidad, z. comunitària con piscina. Impresionante. 106.000.00 (637.072,83 euros). • Z. Centro. Triplex, 3 hab., trza., mucho sol, mejor que nuevo, trza. 40.250.000. (241.907, 37 euros).
AV. RÍUS i Tauiet, sx^mmmmmm 71 71
L T I • 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor. PVP: 20,5 M. • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar. PVP 14,7 M. • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo reformado e impecable. PVP: 44,2 M. • 361- Coll Fava. Atico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar. PVP: 38,8 M. • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla. PVP: 43 M. • 367 - Rius i Tauiet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 bafios, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir. PVP: 29,4 M. • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehícutos PVP: 30 M.
Rbla. de l Celler. 2 • Tet- 93 5 8 9 OO 66
I A T I PISOS • Rbla. del Celler. Àtic, 3 dormitoris. 17.000.000. • Estudi. Pg. Domers, 1 dormitori, cuina americana, 17.000.000. • Orient 3 dormitoris, 2 ascensors. 19.000.000. • Pla del Vinyet. 84 m2, 2 dormitoris, 2 pàrquings, piscina. 35.000.000
ADOSSADA • Santa Rosa, 14.170 m2, jardí.garatge (2 c ) , 3 dormitoris. 45.000.000.
UNIFAMILIARS • La Floresta. Solar 1.200 m2, casa 90 m2. 35.000.000. • C/ Arbúcies, 38. 735 m2, solar, casa a reformar. 55.000.000. • Valldoreix (Prop Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris, garatge,alarma. 65.000.000. • Valldoreix (Montmany). Solar 750m2, casa 255 m2 + terrasses, 89.250.000.
C/ San t i aao Rusinol. 32 * Tel. 9 3 ©75 ÍO 1 0
T E L L V I VENTA TORRES • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados. 37 M. • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina. 44.20 M. • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardín. 46 M. • Mira-sol. Finca sehorial, 280 m2, 800 m2 solar. 78 M.
VENTA PISOS • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk. 16.8 M.
ALQUILERES • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reform. 65.000. • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab. 80.000. • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado. 90.000. • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín. 300.000.
C / M u s i Tisul«t, 4 * T«U 9 3 6 7 4 12 4 1 - 9 3 6 7 4 13 66
ELS -/CANTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999 Publicitat 33
Fer-se subscriptor surt a compte
EIS4CANTONS Cada setmana a casa seva El "diari" de Sant Cugat Per saber què passa a Sant Cugat
rebrà el utfiarf a casa seva o on vostè desitgi
Gratuïtament H
del "Club del SubsoriíXsor" amb tm
món d'avantatges
Podrà insertsr-hí, gnjtuïtantent, anunci»
Serveis gratòíta
a establiments de Sant Cugat
•o
Passeigs a cavall
Solàrium
Sessions de gimnàs
PérruqUeria
.J moltes c&ses més}
INFORMI-SE'N
93 589 62 82
93 674 20 24
Benvingut al CLUB Avantatges amb el "diari"
2 treballs que parlen de Sant Cugat
Un regal únic i limitat Gratuïtament ]>er als nostres
subscriptors
\
tMunt» fttt 4 t i i O a «neg ^ ;.*•*«
-"2***^"*^^^ HR::|H
*m& A A H ^ M Í M »
iY? Rutes per fer a peu o en bicicleta des de Sant Cugat per descobrir la nostra serra
16 Fitxes amb els mites i les històries més santeugatenques. Inclou un CD enregistrat amb
les veus del teatre i la ràdio de la ciutat
Amb el carnet del CLUB, benzina més barata
2 ptes. de regal per litre
CINEMA
:l>6«IRR:ftNC
Entrada* per a session* del» cinemes
lIliÉ^^B^^iliiÉilpHiBllB
EISÍCANTONS
34 Divendres, 29 d'octubre de 1999
E s g r i m a
Grant Anderton guanya al pavelló el V Màster Català El vencedor és el mestre d'armes del Club Esgrima Sant Cugat
B Club Esgrima Sant Cugat va organitzar diumenge passat el V Màster Catalunya d'Esgrima, modalitat espasa mascuuna, on el seu mestre d'armes, Grant Anderton,
Al . ix LOPKZ
- Sant Cugat -
Kl mestre d'armes del Club Esgrima Sant Cugat, (irant Anderton, és el tirador que diumenge al pavelló municipal de la nostra ciutat va imposar-se en la cinquena edició del Màster d'Esgrima de Catalunya, modalitat espasa masculina. Anderton, de 35 anys. va vèncer Francis López en la final, tirador del Pentatló (:iub Barcelona (PCB), per 15 tocats a 11. Anderton és, a més, l'actual campió de Catalunya d'esgrima en la modalitat d'espasa masculina, i també és membre de l'equip britànic. ¥A vencedor va explicar després del campionat que "malgrat la lesió que pateixo al genoll, que m'impedeix entrenar, estic molt content d'haver guanyat. Sé que aquest és un títol important per al nostre club". El vencedor de l'any passat, Cèsar Llorens, del PCB, no hi va participar, ja que està lesionat. La competició es va allargar més de dues hores.
El combat per definir la tercera posició final, el van disputar Miquel Ojeda, del Sala d'Armes Montjuïc (SANÍ), i Carles Sorolla, del PCB. Finalment, Ojeda va vèncer per 15 tocats a 11. La resta d'esgrimidors que hi van participar van ser Juan Manel Araujo, Tomàs Téstor, Albert Sala i Xavi Palau. l'n cop acabat el Màster, es van
lliurar els trofeus als tres primers classificats. L'entrega de trofeus va ser presidida per l'alcalde de
va proclamar-se brillant campió en superar en la final el t irador Francis López, del Pentatló Club Barcelona (PCB). Aquesta ha estat la quarta vegada consecutiva
que el club munta aquesta activitat. L'alcalde, Lluís Recoder, que va presidir Pacte, va confirmar que treballarà per buscar a l'entitat una instal·lació pròpia.
Sant Cugat, Lluís Recoder; pel regidor d'Esports de l'Ajuntament, Jaume Tubau, i pel president en funcions del CE Sant Cugat, Oskar Borràs. També va ser present a l'acte Miquel Roca, president de la Federació Catalana d'Esgrima.
Recoder, present a Tacte
L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va fer balanç del Màster "La valoració que en faig és molt positiva, sobretot perquè ha tingut lloc a casa." Pel que fa a la situació del Club Esgrima Sant Cugat, que no té instal·lació pròpia per a la pràctica d'aquest es
port, Recoder va dir que "espero que aviat puguem trobar una solució perquè es vegi millorada la seva actual situació".
L'organització d'aquest certamen, que per primera vegada va realitzar-se al pavelló municipal, va anar a càrrec del Club Esgrima Sant Cugat, que va comptar amb el suport de la Federació Catalana d'Esgrima i també amb el suport de diversos comerços locals. Aquest, però, ha estat el quart any consecutiu que l'entitat santeu-gatenca organitza el Màster Catalunya d'Esgrima. Per la seva banda, el president
en funcions del club santcugatenc, Oskar Borràs, es va mostrar molt
taèjrtM fflftaUUIHUNNYB
satisfet per com s'havia desenvolupat el certamen: "Estic molt satisfet perquè avui ha estat un dia molt important per al nostre club." Respecte al títol assolit per Grant Anderton, mestre d'armes del Club, Borràs va explicar que "és un títol que ens omple d'orgull". Tal com va explicar Oskar Borràs, "el que preteníem amb aquest Màster era acostar-lo a Sant Cugat i que la gent ens conegués". El president en funcions del Club Esgrima Sant Cugat va afirmar també que espera que "des del consistori se'ns doni suport. Lluís Recoder s'ha compromès a buscar una solució al nostre problema d'instal·lació".
Futbol
El comitè de competició no dóna la raó al Sant Cugat
AL. - Sant Cugat -
Finalment, el comitè de competició de la Federació Catalana de Futbol, en una reunió que va tenir lloc dimecres, va decidir desestimar el recurs d'impugnació que va presentar el Sant (Jugat Esport per alineació indeguda del jugador Bonell del Granollers, en el partit que aquest equip va jugar contra els vermell-i-negre fa dos diumenges al Camp Municipal d'Esports.
D'aquesta manera, els de Hans Schonhófer continuen ocupant. amb cinc punts, la tercera i última plaça de descens directe.
V o l e i b o l
El CV Sant Cugat perd a Castelló
El sènior femení del Club Voleibol Sant Cugat va patir dissabte la segona derrota consecutiva a la lliga en perdre a la pista del líder, l'Illa Jordi de Castelló, per un ajustat 3 sets a 2. Les jugadores de Zoran Nikolovski van forçar el cinquè set, però aquest el van perdre per 15 punts a 7. Les sant-cugatenques, que van evidenciar una millora en el joc, són en aquests moments sisenes a la taula, amb 4 punts i un balanç d'una victòria i dues derrotes. Dissabte, el CV Rubí, que en
cara no ha guanyat cap partit a la lliga i és últim, visita l'equip vermell-i-negre. /A.L.
Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ...
Tel 93 580 67 00 Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort
LLOGUER D ' A U T O C A R S
SarbuS Anys i q u i l ò m e t r e s d ' e x p e r i è n c i a
ELS4CANIWB Divendres, 29 d'octubre de 1999 Esports 35
H a n d b o l
Primera victòria de la UE Sant Cugat en la present temporada
Els de Joan Sancho visiten el Gavà de Fexsantcugatenc Oscar Palència
La primera victòria de l'equip d'handbol
de la Unió Esportiva Sant Cugat a la lli
ga s'ha fet esperar. Després de les qua
tre primeres jornades, els de Joan San-
Al.F.X LÓI'KZ - Sant Cugat -
cho van vèncer e l Cardedeu al pavelló
m u n i c i p a l p e r n o m é s u n g o l d e d i
ferència. Després de perdre les tres pri
meres jo rnades , la UE Sant Cugat va
L'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat va aconseguir diumenge al pavelló municipal la primera victòria a Primera N a c i o n a l d ' a q u e s t a temporada en superar el Cardedeu per un ajustat 28 a 27. Després de les quatre primeres jornades, finalment el conjunt s a n t e u g a t e n c va assol i r un triomf, que l'ha dut a ocupar la desena posició a la taula, amb 2 punts, abandonant així l'última i catorzena posició. Joan Sancho. entrenador de la UE Sant Cugat, ha remarcat que aquest resultat "ps icològicament és molt important". Sancho ha assegurat també que, "com deia Clemente, el més important és treure els punts i no pas jugar bé. Al final de la temporada hem de salvar la categoria". Amb la derrota, el Cardedeu, que només ha sumat un punt al campionat de lliga, passa a ocupar la darrera posició.
En les tres primeres jornades de lliga, l'equip vermell-i-negre va acabar perdent amb el Manyanet i el 3 de Mavo de Teneri-
UIIESmt Captin* ealpavehel
fe a casa i va ensopegar a la pista del Sant Esteve Sesrovires.
En el segon xoc al pavelló municipal de Sant Cugat d'aquesta campanya, els santcugatencs van superar un rival directe, que segons Sancho ha de finalitzar el campionat de lliga per sota dels vermell-i-negre.
parat de la t n a p M d t FOTO: HWARO HUUNYES
Volen la revenja
A la pretemporada, el Cavà. el rival demà de la l ' E Sant Cugat. va apallissar els de Joan Sancho en el seu torneig. Els santcugatencs provaran d'aconseguir el que seria el primer triomf fora de casa i treure's una espina cla-
sumar els dos pr imers punts a l c a m
pionat que el col·loquen en el desè lloc,
l luny de la catorzena i últ ima posició
del grup " C " de Pr imera Nacional .
vada. Segons l 'entrenador, el Gavà no és un rival directe dels santcugatencs, ja que és un d'aquells conjunts que haurien d'estar més amunt del què està ara. El Gavà té, de moment, els mateixos punts. Però, curiosament. els dos punts que ha aconseguit fins ara són fruit de dos empats. Els jugadors de la UE Sant Cugat toparan amb un excompany d'equip. Oscar Palència, ara a les files del Gavà. "Provarem de tornar amb un bon resultat", ha avançat el tècnic local.
Sancho, sense por
El tècnic santeugatenc, Joan Sancho, ha volgut remarcar una vegada més que ell confia de totes totes en els seus jugadors: "Jo no he tingut mai por. Haurem de treballar de valent, però hi ha equips inferiors al nostre." L'entrenador s'ha mostrat satisfet pel treball i el rendiment dels seus homes i ha insistit que "en cap dels quatre partits que hem jugat fins ara m'he queixat de la seva actitud". És més, ha destacat la reacció dels jugadors en determinades accions dels enfrontaments.
F u t b o l s a l a
Winterthur i Olimpyc figuren a la part alta de la taula després de les primeres jornades
Vilassar de Mara casa i íHospitalet a fora són els propers rivals a la lliga
ALEX LÓPEZ
W i n t e r t h u r Sant Cuga t i Olimpyc la Floresta es mantenen a la part alta de la taula classifí-catòria en els seus respectius gnips de Primera Nacional "A" després que ja s'hagin fet les primeres quatre jornades del campionat de lliga-
El Winterthur Sant Cugat, per exemple, encara no coneix la derrota lluny del pavelló municipal. En la segona jornada va desfer-se del FS Montsant i dissabte passat va arrencar un punt de la pista del FS Babar-Català, en empa
tar a tres gols. Aleshores, l'adversari dels santcugatencs era el líder del grup. Jaume Estrada, ju-g a d o r - e n t r e n a d o r dels vermell-i-negre, ha explicat que empatar en aquest xoc és important, ja que "molts de nosaltres hauríem signat aquest empat abans de començar. Aquest és un dels equips que, apriori, han d'estar a la part alta de la taula". Si bé és ben cert que el FS Sant Cugat va desaprofitar una bona ocasió per vèncer aquest partit, Estrada es mostra satisfet amb els seus homes perquè "juguen amb molta intensitat i amb moltes ganes. Es deixen la pell a la pista fins a l'úl
tim segon". Amb la baixa de Javi Ramírez i amb el dubte de Josep Gonzàlez, el Winterthur rep demà el Vilassar de Mar, equip que té els mateixos punts a la taula que els santcugatencs. Els de Jaume Estrada són sisens a la classificació.
L'OKmpye no falla
L'Olimpyc la Floresta encara no sap què és perdre a la competició. A més a més dels equips que ja han descansat, és el conjunt que més punts ha aconseguit. Dels tres partits que ha disputat en les quatre jornades, ha sumat un empat contra el FS La Almúnia a casa
i dues victòries, a la pista de l'Indústries García i a casa dissabte passat davant el Corbera per 4 gols a 3. Ara, els florestans són sisens a la classificació, amb 7 punts. Dissabte a la tarda, l'Olimpyc visita la pista de l'Hospitalet, avantpe-núl t im sense cap punt al seu compte. Per a aquest xoc, el tècnic Àngel Ruiz no podrà comptar amb Manolo Ferrete i Carlos Rueda. Per la seva banda, Jordi Aranda serà dubte fins a última hora.
El proper 21 de novembre, l'Olimpyc té previst realitzar assemblea. El club també treballa en un torneig de caràcter benèfic.
B à s q u e t
La UE Sant Cugat pateix la segona derrota
À.L.
El sènior "A" masculí de la Unió Esportiva Sant Cugat va patir diumenge passat a la pista del líder del grup segon de Primera Catalana, el Sant Pere de Terrassa, la segona derrota consecutiva al campionat de lliga. El resultat final d'aquest partit corresponent a la quarta jornada de lliga va ser de 74 punts a 67. Amb aquest resultat. l'equip que dirigeix David Barbens passa a ocupar la desena posició a la classificació, d'un total de setze equips, amb un balanç de tres desfetes i dues victòries.
Dissabte a la Sala Escolar, el conjunt vermell-i-negre rep cl Sant Medir, que actualment és el tercer classificat, amb quatre partits guanyats i només una desfeta.
Pel que fa al sènior femení, la UE Sant Cugat va perdre a casa davant el Sant Martí Esport per 33 punts a 53. Després de la quarta jornada, les santeugatenques són penúltimes, amb un balanç d'una victòria i tres derrotes.
E s q M a I x
L'esquaix, segon al català de Segona
- Barcel·iia / Sant Cugat -
L'esquaix Sant Cugat es va proclamar, el cap de setmana passat a l'Esquaix Rocafort de Barcelona, sotseampió de Catalunya per equips de Segona Divisió. L'equip santeugatenc va estar integrat pels següents jugadors: Paco Rueda, Joan Casas, Raül Artigas, Dani Guerrero, Xavi Diego i Jor-ge Martín. L'Esquaix Sant Cugat va perdre en la final davant el Club Natació Sabadell, per 4 punts a 1. En la darrera edició, l'Esquaix Sant Cugat també va acabar ocupant la segona posició i contra el mateix rival.
En quarts de final, el conjunt santeugatenc va superar l'Esquaix Rocafort, l'equip amfitrió, per 2 punts a 3. En semifinals, l 'Esquaix també va vèncer l'Esquaix 2000 per 2 punts a 3. Aquest cap de setmana, a les ins
tal·lacions de l'Esquaix Sant Cugat, tindrà lloc el Campionat de Catalunya en categories sub-17 i sub-21./À.L.
36 Esports ElS4CAlVrfflNS Divendres, 29 d'octubre de 1999
Hoquei patins
El PH Sant Cugat suma el primer triomf a Primera Catalana en vèncer a domicili
Els de Lluís Sànchez superen el Casal l'Espluga i se situen onzens
El Patí Hoquei Club Sant Cugat va aconseguir dissabte passat a la pista del Casal l'Espluga la primera victòria d'aquesta temporada. Així, els vermell-i-negre con-
Àl.KX LÓPEZ - Sant Cagat -
tinuen sense saber què és perdre fora de casa, i aquest diumenge buscaran, davant l'avantpenúHim classificat e i C P Vilanova, puntuar per primera vegada com
a equip local a la lliga. Sembla que, de mica en mica, els de Uufs Sànchez perden la por a la categoria. Ara mateix són onzens.
El sènior masculí del Patí Hoquei Club Sant Cugat va aconseguir dissabte passat a la pista del Casal l'Espluga la primera victòria de la present temporada a Primera (]atalana en imposar-se a domicili per 4 gols a 6. Amb aquest magnífic resultat, el conjunt que dirigeix Lluís Sànchez passa a ocupar l'onzena posició a la taula, amb 3 punts, d'un total de setze equips. Antoni Pérez, president de l'entitat, ha afirmat que "aquesta victòria era molt necessària, sobretot des del punt de vista psicològic. Aquets dos punts donaran molta moral a l'equip". Pérez creu que el que més necessitava l'equip era assolir un triomf: "Era fonamental guanyar un partit i, a més, fer-ho d'una manera rotunda i fora de casa." Per a Pérez, el més important és que el primer equip masculí de l'entitat, que enguany estrena categoria, perdi la por a la Primera Catalana. Aquesta és l'actitud que el president del club va observar en el partit de dissabte: "L'equip va jugar creient que podia guanyar." Aquest triomfés molt important, d'altra banda, perquè el Casal l'Espluga és un rival directe a la taula.
Et I Í INY M M I I Í U\ PN Sant Capt iiKirà A M M * ) pMtMr ptr primra wi·ib al imllé •Mlcip·l FITI: EWMM HUHNYES
Després que s'hagi disputat la quarta jornada de lliga, el Casal l'Espluga és l'últim a la classificació, sense punts.
Vèncer a casa, l'assignatura
El conjunt vermell-i-negre espera trencar diumenge amb l'estadística i puntuar al pavelló mu
nicipal, ja que en les dues jornades que ha jugat a casa -Vilafranca i Cornellà- encara no ha puntuat. Fora de casa, en canvi, va empatar a la pista del Vendrell i va sumar dos punts a la pista del Casal l'Espluga dissabte. "Esperem trencar amb l'estadística", ha explicat Antoni Pérez.
El rival de diumenge al pavelló
municipal serà el Vilanova, equip que ara mateix és avantpenúltim, amb 2 punts. Per a Pérez, aquest és un partit important per a tot el club: "Al Vilanova, últimament els donem molta guerra amb la resta d'equips del club. Seria bo psicològicament derrotar-los perquè nosaltres el tenim conceptuat com un club important."
Hoquei herba
Important victòria del Júnior femení a domicili
A.L. Sant Cugat •
L'equip femení del Júnior va aconseguir, el cap de setmana passat, la segona victòria a la lliga de Divisió d'Honor. L'equip blau-i-negre va vèncer al camp de la Universidad de Sevilla per 1 gol a 2, fet que el col·loca en la cinquena posició, amb 4 punts, a només 2 del líder, el Club Deportiu Terrassa. Dos gols de la juvenil Maria Romagosa i Luci López van servir per guanyar un partit en què les santeugatenques no van jugar bé. Una jornada més, les jugadores juvenils que darrerament acompanyen l'equip van tenir els seus minuts. En partit corresponent a la quarta jornada de lliga, el Júnior femení rep un adversari complicat el San Pablo Valdeluz de Madrid, que ara mateix ocupa la tercera posició, amb els mateixos punts que el líder.
D'altra banda, l'equip masculí del Júnior va empatar a 1 gol a casa davant el Línia 22 de Terrassa, tot i merèixer millor resultat Després que s'hagi disputat la quarta jornada de Primera Divisió, els santeugatencs, amb un balanç d'una victòria, dos empats i una derrota, són setens a la taula, amb quatre punts, d'un total de dotze equips. El Júnior tornarà a jugar a casa aquest cap de setmana, però ho farà contra l'AD Rimas, que és segon, amb un punt més.
K à r t i n g
Jordi Monserrat, Oliver Campos i Marc Cebriàn, líders del Fórmula El 14 de novembre es realitza l'última prova del campionat
ALEX LÓPEZ
I
Tres pilots santeugatencs han passat a liderar, després de la penúltima prova realitzada al circuit d'Aragó a Saragossa, el Campionat Fórmula Catalunya de Karts. D'aquesta manera, de les cinc categories que estableix aquest campionat, figuren al capdavant de la classificació general tres pilots de Sant Cugat. Aquests són Jordi Monserrat, en categoria sènior, Oliver Campos, en cadet, i Marc Cebriàn, en aleví. Val a dir que aquesta cursa ha estat clau, ja que puntuava un cinquanta per cent més del normal.
Monserrat, tot i acabar tercer a
la cursa de diumenge, ha pogut recuperar el liderat, ja que el fins llavors líder Josep Sobre, de Badalona, va finalitzar en sisena posició. El santeugatenc va aconseguir la primera posició en la primera mànega, però a la segona va patir una sortida de pista que el va obligar a abandonar. Tot i la mala sort en aquesta segona tanda, Monserrat va acabar finalment tercer a la prova. Ara, quan falta només una cursa perquè acabi una edició més del Fórmula, el santeugatenc lidera la seva categoria. El segon classificat és Xavier Boné, de Torroella de Montgrí, a tan sols mig punt, mentre que el tercer és Josep Sobre.
Pel que fa a la categoria cadet, Oliver Campos va imposar-se, fet que li ha facilitat col-locar-se líder en solitari a la general, per davant del seu rival més directe, Alfredo Saldón, de Vallromanes, que diumenge va acabar en cinquè lloc. En aquests moments, la diferència de punts entre els dos pilots és de set i mig. El seu germà Daniel va ser quart, fet que el situa cinquè a la classificació general.
Finalment, en categoria aleví, Marc Cebriàn també va vèncer en aquesta prova. Amb aquest primer lloc també recupera el liderat. El seu germà David va ser novè i ara és sisè. La darrera prova serà el 14 de novembre.
M u s h i n g
Pujol i Bascunyana acaben en el desè i tretzè lloc en la
segona Nit del Mushing
Ulça d'i
Els mushers de la secció de Mushing del Club Muntanyenc Sant Cugat Albert Pujol i Josep Bascunyana van acabar en la desena i tretzena posició dels divuit participants en la categoria de màxim quatre gosses en la II Nit del Mushing. Aquesta prova, que és la més multitudinària que mai s'ha organitzat a l'Estat, va tenir lloc el cap de setmana passat a la Pineda de la Riera de Lliçà d'Amunt sota l'organització de l'Associació Esportiva Mushing Internet. Aquesta prova està inspirada en les curses de trineus de gossos que fan als paï
sos nòrdics. En aquest cas, el trineu és substituït per karts, quads o una simple bicicleta. En total, la segona Nit del Mushing va aplegar 106 equips participants i uns 500 gossos de tir. Paral·lelament a la competició
del Mushing, també va tenir lloc la segona edició de la Fira Nòrdica, on els aficionats a aquesta modalitat esportiva van poder informar-se en els diferents estands muntats o aconseguir material. Tant la Nit del Mushing com
la Fira Nòrdica es van clausurar diumenge al matí després de la celebració al llarg de tot el cap de setmana de diverses proves segons la categoria. /À.L.
ELS /CANTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999 Esports 37
E n t i t a t s
La Coordinadora ultima els preparatius de la seva participació en la Festa de Tardor La plataforma espera que la reunió amb l'alcalde es produeixi aviat
La Coordinadora d'Entitats Esportives de
Sant Cugat va reunir-se déluns a la seu de
la PB Sant Cugat per acabar de perfilar
els detalls amb vista a la seva participa-
ÀLEX LÓPEZ - Sant Cugat -
ció el 14 de novembre a la Festa de Tar
dor. La plataforma, però, va treballar en
altres aspectes. La Coordinadora espera
que els partits polítics amb representació
a l'Ajuntament es posin en contacte amb la plataforma per tal de reunir-se, tal com en el seu dia es van comprometre a fer. La propera reunió serà dimecres.
La Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant Cugat va reunir-se dilluns passat a la seu de la Penya Blaugrana Sant Cugat per acabar de preparar la seva aparició en públic a la Festa de Tardor, que se celebrarà el diumenge 14 de novembre al municipi. Amb l'objectiu d'explicar als santcuga-tencs qui són i també els objectius que persegueixen, la plataforma prendrà part en la festa de les entitats. El mateix president de la plataforma, Antoni Pérez, detalla que "la Festa de Tardor serà un acte on ens volem donar a conèixer a la gent de Sant Cugat". Les entitats presents dilluns van ser un total de nou: PB Sant Cugat, FS Mas Janer, FS Olimpyc la Floresta, CV Sant Cugat, FS Winterthur Sant Cugat, UD Mira-sol-Adesa Bacó, UE Sant Cugat i Fundació UE Sant Cugat.
Tot i que dimecres vinent la Coordinadora es tomarà a reunir a la PB Sant Cugat per acabar d'enllestir la seva participació a la Festa de Tardor, la plataforma espera ara que l'Ajuntament de Sant Cugat es posi en contacte amb la Coordinadora per tal de fixar una nova data per trobar-se per segona vegada. Antoni Pérez espera
l i taanKaatlara va preparar íïIMms a la PI Sant Capat al V* tari la m i participacié a la Fasta da M a r FITO: XAVï U U M U
que l'alcalde Lluís Recoder respecti el període en què es va comprometre a reunir-se. En aquest sentit, el president de la plataforma ha manifestat que "des de la Coordinadora esperem que es compleixi el termini que vam fixar en la darrera reunió. Esperem reunir-nos al voltant del 20 de novembre".
Resposta dels partits
La plataforma també espera que ben aviat les forces polítiques amb representació al consistori es posin en contacte amb la plataforma, tal com en el seu dia es van comprometre a donar suport a la Coordinadora. Aquesta té constància que els partits ja han rebut els dossiers
que se'ls va fer enviar. La plataforma també va treba
llar en el que dimecres vinent podria representar el nou logotip de la plataforma.
Després de la Festa de Tardor, la plataforma enviarà un dossier a tots els socis dels clubs que integren la Coordinadora per informar-los de l'actual situació.
Lhus Recoder ho veu amh
bomuOs
Recoder, ha conl&aHHt a E L S 4 C\NTC*í$ i p e h <XH1WM6 de tècnics <fcs fÀfartcaraem treballa en í'elak^iCJóíicJ.pía d'cquipameats esportius i que "ben a « ©1 padtaa» peaçsrt-tar a la que encara exacte pe* arofoaf-ae amt> la.
plataforma. "Serèfkvt:>rsq«aii
ens trobaierjflíaKrÉilaC0ORÍK
nadora per fer»»in*e*eaí*vi d'impressionsi^8ïiqaia<jBeja coneixem qufoaés ía seva pú-sició respecte a ^ « e s t alfe/*, ha avançat Rccçrjeï;
L'alcalde del COOsíStOrí hft volgut remares» q«*s «1 mé& difícil d 'aquej t fjfoeés serà "buscar els rccüíSOà pGt f>0~ der tirar endavatttím|>ïíf <|8e volem que sigui anéàeió&pesà també realista, en à todó t f à í è que podem disposat «0*»a Ajuntament de la &$&?,
Lluís Recoder també baatnab* litzat la participacióéïh€&~ ordinadora en la Fes&ídb'ISsr-dor i la t robada 'ét l a plataforma amb partïfft ftoll· tics amb representaciódiconsistori: "La Festa de Tw$$t és una bona ocasió per <kitiM<> se a conèixer a la ciutat. 0 » # facin una aparició en púfelic ho trobo molt lògic i molt ^éíV mal." Pel que fa als contacíiaf amb la resta de partits polítics, Lluís Recoder afirma qlj$ï "em sembla molt bé. L'opti sició, malgrat ser oposició i no governar, també forma part^ del consistori i ha de ser co-responsable de la marxa de la ciutat. /A.L.
G i m n à s t i c a r í t m i c a
El CM Sant Cugat acull el doble de gimnastes que el curs passat
Torrent: "La fita és oferir un alt nivell d'aprenentatge >>
ÀLEX LÓPEZ - Sart Cugat -
Només l'excel·lent treball del cos tècnic i directiu de la secció de gimnàstica rítmica del Club Muntanyenc Sant Cugat ha provocat que aquesta temporada, que va iniciar-se el 5 d'octubre, el número de gimnastes a l'escola s'hagi doblat respecte a la temporada passada. Un total de 116 gimnastes són les que integren l'escola, mentre que la temporada anterior n'hi havia 54. Totes aquestes nenes, d 'edats compreses entre 4 i 15 anys, es distribueixen en cinc nivells. Gemma Tor r en t , q u e a q u e s t a
temporada és la segona com a coordinadora de l'escola del CM Sant Cugat, ha explicat que "d'aquesta manera ens dóna una àmplia possibilitat de treball". La secció treballarà també aquesta nova campanya en més escoles. Serà en un total de cinc, on de dilluns a divendres les gimnastes podran formar-se. Aquestes escoles de treball són el pavelló municipal (60), el Pla Farreres (18), l'Escola Thau (18), el Ferran Clua (10) i el Catalunya (10). Així, la gimnàstica rítmica podrà arribar a tots els districtes, tal com explica Torrent: "Ara, tothom que no vivia a Sant Cugat i que estava interessat en aquest es
port podrà practicar-lo." Els resultats i, sobretot, la metodologia que imparteixen les tècniques de la secció, fan que hi hagi nenes que venen a preparar-se des de Terrassa i Sant Quirze. Gemma Torrent s'ha fixat els següents objectius: "El que pretenem és que després de cada sessió les n e n e s marxin mol t contentes, que aprenguin cada dia una cosa nova i que al final puguem arribar als nivells que ens estem marcant El curs passat ja vam aconseguir apujar el nivell. Enguany, però, ens hem proposat superar-lo veient les ganes que hi posen." La coordinadora de l'escola afirma que es treballa
aa$ pMMMstBs lacaJa aa vaa «mate al CM per «tàrtar al català m t E M » FMMYB
amb la fita d'"intentar oferir un alt nivell d'aprenentatge" i que s'aconsegueix perquè "és una escola que té una infraestructura i un nivell molt important".
Primeres al provincial
L'AGR Sensilis-Catalunya, integrada per tres gimnastes del
CM Sant Cugat, Andrea Rubi-fio, Tània Santolària i Marina Romero, van guanyar dissabte al CAR de Sant Cugat el Campionat Provincial de Conjunts en categoria júnior i, així, s'han classificat per disputar, el dissabte 6 de novembre, el Campionat de Catalunya de Conjunts, classifí-catori pera l'estatal.
38 Esports ELS<f CANTONS Divendres. 29 d'octubre de 1999
E S P O R T F S 0 E R A T
A G E N D A
FUTBOL
wí W ^la^^ni nflBBBianraw^nB
Í« ,WS*3^Í Í -St .0B«K *B><#
Cadet 09.1S Sw«€ugit*Safe*JeB(<ig} '
17A$ PB St C«í5«t-E S*b*icMÍ(b)
16.00 PB SantCugat-Can F« j3 ( * )
15.00 S«í>«íe)Í-SaftïCuj? («te)
12.30 Can F«jó-Miia-sol (d»)
11.15 P8 St Cugat-&ntCa^t<ífe>
m
la Catalana
ia^»0íM^«^te«c^»tts'í *<§*>
TAULA
3a Nacional nm mmmvttenk m l a Categoria
E S P O R T F E D E R A T
R E S U L T A T S
FWFBOT ntwimmwm»m*m iiwiwwiwiMpww
9 W4l· ^•H·MH·eWWW·W^··
1a
2a Regional RipaScf·LtFaí»»
SaftLamnaHfóai» .„ M&a·xMfete ib iatMt » - < g * ^
Pta1 oenjatttf $mGa&t-)aixc . ^ . 4 - * ^f"5 '**"
«*A»» «una M. Car.. 44
V&iafcfrïiESC . . . " U-i2 <MF»»»at t tC«s ïK 2-1
€* t» t ta Catalana JdnforCa»|».Cat. • • Í M & &,angp"Se-C(«íBS*-B» 7-4
SaftLoajwíO*J&tt» .„ . . „ . .*$&\ WÈJfàftffFT
.79*6? Mut J&ftMH3lÍWKv}tlMt>(l>0hi . . . -}•»
<2*?k«Ci8tCsrç««A» .. .4-7 . 44
C S # K * B » 4 N t m«««OB^SB«ttta<M«t 3-1
* x *• + * « W
1a Nacional femení J Ü I N I
1 * Catalana maseiÉ» mO*g* . . . . . .24- r ^ g f i M É " t f % r -ifr" -2-5
femení
•A».St.MwnK.
JÜÜnrfsmatif Cftdet 2a Divisió C SattacteMes 18-W. S t Cv«at... .3-0 OSmpyc FlotesM-K Pu Caíites . .(•*
CMsRuB^SaiaCuea . . . . . . .>#&> . Sa»LorcnK>«aiitC^t Í4 InlOAlS femení AÍOVÍ P9S«.CB6w^F.5»bwte8 • UESC^antaKulalia .464* OtoíJyc Pluriuu-Lluwtt 26-i
Cadet UESC .A»-Ri[X)ilçt
. M #MWWAW*MlWMMHWM¥<
t # t ^ * V ^ t ^ '
MJHPIfl Va,.* 1 * Nacional
lMÍMpvNHW$, UESC-B. Cardedeu -8-27
l a Nacional «À» « ^ ^ J Í « « . . . u Sínt-Cupí-N-Terrats* , . . M * Oiuapyc ta Kloresta-Coibera . . . . .4-3 JMKMaWm I B I S M C m M l a ÇfcoRwMawCüglB: ...74» BafcwCaaO-WSt.r i i j íaí 3 3 ÜESCt-R Utowanet 2144
Divisió d'Honor fem*
Pl'hiMM'M Divisió Ü»«r4Jm·2v J-l-,
mwm PATMS h:
1» (#ataiana CEsf^tifia-PH StC:u«at .44
ENTITAT ASSEGURADORA
Selecciona comercials
Tel. 902 40 40 10
Per a la venda de productes asseguradors
(vida, salut, estalvi). S'ofereix contracte laboral i alta a la Seguretat Social
Se necesita P R O F E S O R
DE A U T O E S C U E L A
Media jornada o completa. Z. Vallès. Incorporación inme-
diata. 1.400 ptasThora.
Tel. 617 27 29 45 607 88 02 13
Myth' Important font d'huminltatt
Títols curiosos Culdada soeeló Infantil
PI. de Barcelona, 9 Tel. 93 589 86 17 Fax 93 67415 73 e-mail: mythosOmyttioslllbreria.com
http /www.mythosllibreriacom
f l o r s i p l a
'amaz~ Flor artificial per Tots Flor tallada FI _
s naturals i artificials
\enges Dr. Murillo n° 8
Tel. 93 590 60 71 Sant Cugat
HS4CANTONS Dwendns, 29 d'octubre de 1999 Esports 39
San t A«di»li»Vaaj»fe8r » t . J8»i
te 4- * *> \ +W
+ 4 * * \ * * + *
Santboià-Oèrdanyota M » . <3«!
P» MaiT3jmet-Sa»t Cuga t .,1*0
•• 24
j í t e r * . . . J5-1 A n d o r r a - P r a t « . . , « . . , , . .1-1
.JK- Pi »<> OH ÇO W D »
. * Antjteu 8 7
fiífufer 8 <?
Vïtts * 5
VilaSísr *
í^erttajyvnïa ít
Peralada 7
Tí Mafumet x
Saiubata *s
Paíift·Ufü·SI K
Vilafranta
Prat
G&tmcnc:
Igualada
(.jcrtrUticfcK K ï
Maarç\J 8 2
S s n i C j t g t t l ft 1
Ripol le t fi 1
5Í
U
t* 19
16
12
t?
14
12
te
8
l t
6
s h
« 4
4
i 22
1! 19
, 9 16
U 15
8 13
U 13
21 13
í! U
!9 l i
to i :
9 10
12 JO
9 10
13 10
itS 10
9 *
9 «
14 5
i* i
29 i
La propera (31 d'octubre): Granollers-P. yafíimet; Sant Gtigar-Castelklefeis; Patóhigeli-Píirelada; V^Ite-ÍJiaatóaesç Ji^iteat-ABdasa; Prat-Sant Andreu; Vilassar-Igualads; ,Vik-ftanca-Mantcsa; RÍpot1ec*Saiítboià; Masnou-Cetdanyola M
Segona Regional G R U P S
L a Planada-La Romànica .5-1 25 Sept.-St. P . Lumen 2-1 Tibidabo-Mü-tenari 2-1 Ripollet-La Farga 1-2 Castellar-Caldes .2-1 Maurina K.-Badia 2-2 Cerdaivyola-Barberà 3-8 Llano-Sabadell . . . . . . . . . . 3 - 2 Juan X X I H - C a n Rull . . . .5-2
Rí Mi « P«>
Ln Far£K 7
i Planada 7
ZS Seprbre. 7
Ccftianyola 7
St. P Lumttt ?
Sabadcfl
JuwXXSU
M«wtn»fi.
Tfcadaho
Mil-ÍBtar!
Uunt»
Castell»
Batberi 2 *
I «
K>
56
SS
9
IÓ
<6
13
t# 55
11
13
S
10
#
9
11 16
9 15
10
59
9
13 J5
t5 11
13 II
» M
5?
ts
15
n Í4
Í 3
5*
IS
18
La propera (31 d'octubre): La Pàrga.joan XXIlIí Mil·lenari-Rípollet; St. P. Lunwn-TibidAbai La Roroà»ica-25 Septíestnbre; Sabadell FC-La Planada; BarbersVLl
dsr (Sabadell; Badía-Oerdanyolas
T w f f l » Regïo»al
P.Ntüévrj-T^Rufeí. „ 4 « 8 K.,2*2
P . S t P e d r o ^ t Andreu . , , 4 * 4 Ol.OariFa^ó-StQMirae ^ . 7 4 M à « ^ - A d e » ^ a a e 0 M s b 9 l ,9-2 Deptíradores-PB S t C u g a t , .6-2
S L At&ditti ? fr 0
Caailead» ó
RiriX 6
ftepttnKtwes 7
Snnt>ore»3» 7
Les Fonts 7
Montserrat í>
PeSsoíCtt»»? 3 #
<-».C»nFJtj&7 2 i
SontQwííc 7 í
í>BR, t i . aa»6 5
CarofWt 5 0
C i<il&Mflbat 6 0
P \ i i« fa 6 0
M> í »
-3»
» 20
23
59
2»
I *
l i
14»
5*
9
*
7
aç*m* «• i«
« l«
H 15
J 14
t* 13
50 U
i» 11
11 l t
52
51
5$ 8
5«
tt at T.-San LoíííMto; Oaoït %11-Les Fonts; Sr. And«e»6pa®»gC; St Qmt*
PB SamCagat-Míia-sd Adcsa-
Primera Catalana G R U P 2
Andorra-Ripollet «A» . .81-64 C N Sabadell-U. Gerd. . .61-60 Caldes «A»-G. B a r n a . . ,63-61 Lleida B.-B. Rubí «A» . .73-67 W. Les Corts-Sedis . . . .61-65 S t Pere-St Cugat «A» .74-67 Proa-CN T e r r a s s a . . . . .63-55 Sant Jordi-S. T e r r a s s a . ,44-64
Santpax
Prat
S. TóíjaiSf»
C ï n i w v a b
W - í j i í í t w í » 3
r.ai<fcs *>i» 4
AbiSófta &
GïíffteM 5
ÍJoda 5
Riïbf.A. 3
CNSrtíJBlcíl 4
1»J PG
5 4
W
370
3Í9
334
32S
ïlfl
J14 9
346 3»
as?
334
353
33?
3 371 33Í
* sa* * » ï . 36? 33*
i. m 4 3|í
5 2 »
Í95
L a propera <31 d'octubre): Gni|»Bamsu-^ntJordi; Cerdausofa--Caldes; Ripolfet-ON Saija4cB;a^ Tetiassa-Andofía; Sant Cugat-Ptoa; Sedfe·SatitPcte; Rabl-W. LesCorts;
mm i * Hospitalet «B» - A F » *B»5^48 Maito*e&?M S t Gervas54i-45 J,Tau*»Set96-OÍe«a . . .39-52 B.Ribes-St Gabr ie lV. .73-54 S ^ i t N f c e t o í C Ï ^ B . . .65-75 U B S C » S t ÍM*rtí» 33-53 Vilanovft-BF Viladecftns 55-59
. . .28-44
La propera (31 d'octubre): Set 96 Olesa-Ríbes C. Ergpn: J \ l St. Gervasi-JosepToa*; 1 ltKpitalet-\lar-im;U;\'iltdecans-BeHspot,t;xSaiu MM-tf·.Vilasíova; CESMJBSC; St. Gabriel V-Sant Nicolau; APB-Santpedor.
HANDBOL
PtÍRtera Nacional G R U P C
Sarrià Ter-Manyanet . .28-33 GEiEG-Bordtls 28-23 Laminados-València . . .2l)--27 L a Roca-Gavà 30-30 U B S t Cugat-Cardedeu 28-27 K. Castelló-St. Esteve S. 20-2t> St. Quirze-Tres de Mayo 2*>-31
M.ttïYançr 4 4
t - i R O L J 4 Z
S« K^tpve íf. 4 3
Sumit ïfs 4 3
Tft:& tic Mi>f^4 2
5>*mcfladt)i 4 3
15E«C
StQ«im!
Gsswïfci
Vaisnci»
.Pf._JSi.J8F OC P^t,
0 114
9 IH5
1 l l i
1 <m
0 U l l
S'i
sx 99
i 107 ras
90
•J9
99
<3so)eíew 4 0
La propera Vaíèacia
2 li» KM
0- 3 101 l l i
tt i !&1 113
2 l 94 10?
* 3 8Í 105
1 3 $1 l l i
Í; C. E»caatada-deTer;
FUTSOtSftUt
Primera Ndsàonal A
Epi-La Murga . .>. . .3^2
Stetm'
^ _... ¥ ¥» + +7*0
H f K * H Í M 4 • • • ^ T * *
•¥•¥ -+ • t ^ ' Y
- 4 4 0 4Í | | ' ' ' í Jj»
4 3
S í* « ^ * 3
A!*U)*P^ 4 3
S^éft»^? * 3
OKmpfo ik 2
lmf.O«í(^3 2
oviSaa>»*f3 i
AndoCT» 4
Taltftís<Í <
Rubf '' 4
'HojçialWF, 4 0
Onfbee 4 0
f
0
(I 4
í »
0 52
1
l
2
2
$ ta
«
M
1©
lt
i*
UPtmy» 4 0 0
P
U -
«
14 5*
10
2«
La prorjera (30 d'octubre): CN S&0eMpic ; liMtagahSioar^
5; TallíMs C-La AlmuBÍa; íbtibí-Iswi GartíEa; tospkalct-Olitetpic.
PjÉanera NaotoisB^t A G R I T P $
Manaco^Mettünox , , , , »> . ,6 -1 Lfop«*à»Masco» » , , , * t . t . $ * % MtHWj^LaUnion . .»*'k ;»3-4 Barc«Íaï«Si-L*Esdbp , , , • , * * ,5-4 Babar p.-Wjnteruiur . . „ < t 3 ^ VÜBSOftf M.-St AntineiíV .12-4
M *G P« * * « W C « t a »
Manacor 3
i.aUnnte 4
rijicítòfta 3
Hjtur C 4
^ lU-ütar M. 4
Wmtcnhttr 4
l. 'tf C l S i t 3
íitïftt. 3
i.l·.1iart-3
Mtjiscian
i i í '^t Ufp
Si \ n A i s
f \iftliii.
MttaíAftlt
Mitttttt
!l 0
l> I
II 13
2 (i
Í 0 II
14 - 3
1* 12
14 9
20 15
15
53
55
lt
14
5*
5?
2?
14
17
&
1«
15
19
H
55
15
53
10
«I
9
12
Lapj^pera (30 d'octubre); Elcc. CIEM-Llopan-3; Maj«»i·Mo« sant; La Onion-Barcclona; l í ^ d o p -i3aharCí^ntcrtf5tii;-Mas^rM^ S t Andrea-íjljlpa; Ciilde$-Maaa©«;íVle-
HOQUSïfKlINS
L a propera (31 d*odbbre):
nova;
HOQUEI HERBA
Primera mém
PHC-Barceionf *'#...« »3^ At» .T«rra«sa-Ca«s SaXas ^5.J
A B Rimas-At. 1952 , . ..0-1
Honiiívoiíel-PedraJbes . ..2-1
«tu» is. m r» .ÍT ,...«P ...«? .«*!».... 4 3 I 0 J6
ADffimn * 2 í I 8
6 EHC 4 2 1 »
4 1 I »
4 2 í t '
4 t í i
4
At!9S2
fofa
l i i i a ï ^
1 2
4 2 0
4 1 1
4 1 1
4 1 1
4 0 II
t 1!
2 3
2 4
4 4
4
4
4
4
8
4
4
4
0
9
i l
14
Veiíd^eíl-GeriJolP.... ,*«;« OsrrMSà-MoSerusa . „ « i « - i i « 4 | L'E«pbiga-Sant C u g a t . . . . ^
L a propera (31 d'octubre): Jímior-AD Rimas; At. 1952-Polo-C. Egara-Htsnig\'<^?l; Pçdialbçs-EHC; Baïceloni-A'r 'lenrassa; Línia 22-Gan Salas. / Josalcta-At Ibítassa; At S. Se-basúàivFC Bafoeloíia; Ap.Gwnsc-Sar-diiteto; Vy delua-Ega» 1935; C Ega-ra-Polo; V. Dep«ttvo-GD Terrassa.
Divisió d'Honor Femenina
C . Caiïïpo-R. Sociedad . . .0-1 U . Se\il ia-Juaior . . . . . . . . 1 - 2 C . Egara-Pok. . . « , 1-1 A t Terrassa-Sardir íero . . .11-3 S P V 51-CD Terrassa . . . . W
-W .J B !W..M.a...lt *B.fWtt».
3 * * 5) ; 14 2
S.Socwd«<t 3 3 0 fl , 50 5
3 t « ' \ ' ' « i
4 í à 'i \ 'f i
•Heiat * * * ' iLS'4? • *
í ï 9 .*.< 3 )><)fa
a E i m 3 0 I > * *
At- SSiMH* '3 0 5 ' # f 5
<Ï.S«sW« 4 « o 4 í
ÍD. $m*i CD TcïïséBsi-At Tcnea$^
ELS 4 CANTONS Divendres. 29 d~octubre de 1999 Esports 40
vquasoi Primera Nacional Femení
G R U P B
LllbS.Jordi-St. Cugat ....Z-Z Q.PoHet-Terot 3-0 Dolores-A|gar . . . . . . . .0-$ Gutadeia-ll . Alacant .0-3 Hortons E.-D. Sta. G d b m a . . 0 3 Aigaida-Rub? ajornat
««d» M « i re *r se *«*. I.IHuStJantt \ \ 0 1 2 6
O.Sm.Cotemj i
(JAlaont
Ctutadelta
HïWEnfts Q.l'obfct
í t 2 I
La propera (36 ^octubre): Saat Cugat-Rutó; Sia. Coloma«AJ-gaida; Iferot-Dolores; U. Alacant-Honons E.; Algar-CiutadeMa; Lllla St.jfordi-Q.de Poblet.
Prknera Nacional MaeeuK
InefclK^N-SfcPere ...OkS
Axw»iA«D«iverStGot ...3-2'
34)
>»* • * «**J" L·
mm. **....** jgg-wsL^s «s»_ #Nt«*»* 3 3 o * « e j | t * * , 3 3 (t » J «
Af.$fept 3 2 1 8 5 5
CVPrat
UMitmk i 1 D.S».Cotoml i 8
Aíttws 3 fi
Níontfttt i 0
La propeia <3Í 4*octabfe):
St. Pere-Mo&gat; Martorell-Li. Marutet; Sara Caga-AitesaceSes; D. Sta. Cofoisa-A*. Segye; Areoys«Ax-xoïiíïaefcBcn-Prat.
TBBiSTAUlA
Tercera Nacional
O r u p l
N«u Barris-Horta . „ „ . , , ,2-4 Ateneu-Sant A i a l r e » . . , . ,4-2 ElGiervo-Ripolkst A-0 Falcorts-UE Sant Cugat .1-4
< t s 1 O 1}
Ateiteu i Hort» í St 4ndreu 1 NiHi Jtaf n* I
»
0 s f> e t i t i
i i i 4 4 4 4
BÀSQUET
Infantil masculí ï J .30 Avenç-Sc Jordi (<fc) 09.00 F.seola Pia-CO St CURS» (ds)
Infantil feníem 10.15 Avenç-Col. f iarrrie «A» (ds) 10.15 Sta. Eulaüa-Àgora (ds) 09.0» Dosa Srieswns-UESC (ds)
Alevífemenf 13.00 Aveny-Co). Carme (ds)
Femení 12,00 Àgofa-Rubf (ds) 09.00 Escola Pía-CF Jóruofíds}
Aleví 09.00 Foiró «B»-CanPareUada (ds) 10,00 St. Lorens>-F«ird «A» (ds> 13.00 AdesaMira-soi-M. EgarMds) 09.00 Avenç-La Farga (ds)
10.00 Avenç *C» -Can Mresa (ds)
ÏL061&ÍH *ft»-.Ramo« Pont (ds) tt3^U»F*9g» «B» -St Pere Lumen (ds.) l3Ü9At)cs3 Minwol·TeníMS* «B» (ds)
I0.O& JafcaeC Jofre» *A»- Foiró(ds) 10.90 m»«A»»UE Rubí «A> (ds) 10J0LaF««a*A*-C:aiviclH)isbaí «B»(ds) t&.0ft ÀH5H$ «B»-Sagrat Ow (ds) 09.8 ÜHítt8Ç,*A»·St- Crístobal «A» (ds)
Ï$$6CB ai. C»gat «B» -Àgora *C» <d*} ï 1.68à$p» «B» - S*g)*r Cot (ds) ltt30aPÍ&íisr-eN Terrassa * Í3.00C1 à; €ujg« «A»-Agw« «A*
FUTBOL A-11 infantil 0 .00 O d e Stó»<N«a*Àgwa i 1.30 Foitó-Coí. £1 Om (ds)
HAMOBOL •wn» ft
Infanta 12.06 LcímardtectaV. GoL Martí «A» ( U.00 ÍES Blanxart-AwínçW IGM Amaa CaofeU-AfefistiíS (ds) 13.00 C St Cugat Pm.-C Sfort *B» { 11.00 Cot. ^«nVRíftJtm i C3|»l F«»,
WW^Weeíavalls-Aneeteta Fcner (ds)
Cadet femení
EnÉBfitií femení 09.00 CV Rubt 5A».A*ertç ((fe) 10.00 Angekta Ferret CN Sabarieü (ds) (».00 UKE Les Ptaues-Àffaa (ds)
BÀSQUET infantil masculí CO Sant Cugat-Cot Carme *B» . .44-43
Infantil femení Torre dei Patatí-Escol» Avenç . . . .£349
CEÀ^r*€oi.Tbc«* 3»^6' (íE Se <;ngat-IES Sta. Euküa .. . .33 54
Aleví femení CoLVedrura-EscefeAvenç ......31-24
FUTBOL M-T •«-«»»«——«—»*— MMmm»—**
Atewf M,MaiBadot*-EEFait<>«B» 1-2 Vlírieeavalb-Avcnç .4-4 ££ FottiJ«A»-CfaibC3BMl 43
%-Z \ «A»-La Farga A-Z
mai Escola Pis *C»-Aveac «C* . . . . . . . J&& Cwi Jofresa-Thau «B» . >. <'i.,., . 2 ^ La Far» <B-Can F*t|d «C» . . ,a|oro*f
K«h*txft»-4desi Mira-soJ 0-2 S-2
..ajornat ge, Loí tíS»«Tti«.tt *A» 0-2 Rabí «&MSLa F«ü? «A* ajornat C a í t ^ j ^ t í «B»-Av«nv «B» 6-2 C*s«a»>ÍslS»t *A»-Avenç «A» , . . . ,2-0
í».fcïO«rtassa ..2-0 P«Bép6ews-CE Àgora «C» —ajornat
(descansa) lC?-CFJÚ»»r , . . . 2-0
:*À»~jabac Cj .0^
2^ URELesPtoe* ,< .,.(descansa)
VOLEiBOL HANDBOL Juvena femení Angelets Ftóíe-RegtoaCaaaeti.. ,.Jt# liifantft tnascttlf
Eseofet Ataanç-Leortardo da V. 2-6
WQCMPE weiMeiw &~Z*
íi, R«W«A*-Ar»a«Cadieíl........6-51 8pie€wi(t!><X>SI(BttCag«Fm. .,22-S Ctàmm Píacéa^útà, Viafú . 3?i-9
ewH'^H^v·JH • ffewWBWHHi
• ••l-Z
Mans Unides DONATIUS: "Caixa de Cata lunya" c te . n° 090200046502
o per i n te rne t : www. laca ixa .es
Rambla de Catalunya 32,1er 1a. 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munidas
Directe al Tercer Món
OS4CANT0ï\S
£ ^ ^ B Espectacles
Cultura Divendres, 29 d'octubre de 1999 41
Música
Ibanez: "El camí de la incultura que
ha escollit la societat és menyspreable Més de cinc-centes persones gaudeixen del recital del cantautor valencià
•>•>
Amb un homenatge al desaparegut poeta Goytisolo, Paco IbéAez va començar el seu recital al claustre de Sant Cugat. Feia 31 anys del seu segon recital a l'Estat, que va ser a la nostra ciutat, quan encara Ibanez era més conegut a França
R U T H CASALS
- Sant Caçat -
Afable i amb humor, però sol dalt l'escenari, Paco Ibanez va demostrar que encara té molt a dir. I sobretot, a cantar, que és com millor transmet el seu pensament sens ib le , anticonfor-mista, reivindicatiu i poètic. El de dijous passat va ser un concert llarg, molt viscut pel públic i que va anar pujant de temperatura a mesura que la temperatura exterior s'anava acostant als zero graus. La humitat, la pedra freda, la falta de seients, res no va aturar les més de cinc-centes persones que van anar al claustre del monestir de demanar-li al cantautor basc més i més. "Quan la gent t 'aplaudeix i veus que viu les teves cançons, sents que tot el que has somiat es fa realitat", va dir Ibanez en acabar el concert. "Quan faig una cançó, quan la canto és perquè arribi a tothom i a cadascú dels membres del públic, sobretot més a cadascú que a tothom. Jo visc per a això, per fer realitat aquesta transmissió, per sembrar aquesta emoció en la gent."
A la primera part del concert, el cantautor, nascut a València l'any 1934, va entonar temes de Que-vedo, García Lorca, Neruda, una nadala de Glòria Fuertes i diversos poemes del seu amic Goytisolo, com l'estimat A ti te ocurre algo, que el poeta barceloní va escriure per a Gil de Biedma. Tam-
que a Catalunya. Bon conductor del públic, sensible i sempre reivindicatiu, IbéAez va guanyar el combat de les hores a les campanes del monestir, que tot i marcar l'arribada del futur, no van aconseguir que el públic abandonés ei viatge de
nostàlgia proposat pel cantautor. La cançó del Lobito buono va obrir el foc, corejada amb emoció per tots els presents. Camisa i pantaló negres, i peu sobre la cadira, IbéAez va tornar a entusiasmar els santcugatencs.
Ibdnez va tocar les cançons de sempre i alguns temes del seu darrer CD, Oroitzen FOTO: EDUARD FARINYES
bé va tocar un parell de temes del seu darrer disc, Oroitzen, que ha gravat conjuntament amb el cantautor basc Imanol . "Vaig fer aquest C D perquè són vivències que jo duia a dins meu i he volgut treure perquè tothom pugui recordar allò que ha viscut, com jo. Fins als 14 anys jo vaig viure a Euskadi, i en aquella edat és quan la persona es fa, són anys molt importants perquè és quan neix aquell cabal d'emocions que per sempre més portes amb tu", va explicar Ibanez.
Al concert no hi van faltar temes tan recordats com Me gustos cuan-do callas, Tus qjos me rtcuerdan, Can-ción deljinete, A galopar, Palabras
para Julià i Andaluces de Jaén, que el cantautor no va voler cantar en solitari sinó acompanyat del públic.
Paraules de raó
Sempre amb bon humor, Ibanez va ironitzar sobre la religió, va criticar la televisió, "tantes escombraries no es poden digerir", va dir, i va fer un crit de rebel·lió ala joventut. "Jo no predico, no m'agrada dir com s'han de fer les coses, també he estat jove i em distreien moltes coses, però s'ha de tenir esperit de rebel·lia, que cadascú amb la seva energia esculli els colors que vulgui, però que a
partir de la rebel·lia el camí el facin ells. Les cançons són eines, jo els ofereixo aquestes eines desitjant que les puguin fer servir", demanava el cantautor.
No va faltar, tampoc, una àcida visió de la societat i les seves preferències: "La societat ha apostat només per allò material, l'aparença, la falsedat Això crea éssers pobres, menyspreables, perquè el camí que ha escollit la societat és menyspreable, és el camí de la incultura, de la mentida, de l'especulació, de tenir en compte només els diners. Tot això és mortal per a una societat."
Va ser una vetllada, una més, per al record.
Xuclà va actuar a Sabadell sense danses
R.C.Z.
Després d'uns quants dies de tensió i aparicions a la premsa, el desacord entre la companyia teatral santcugatenca Tetratea-tre i el cantautor Toni Xuclà per la posada en escena de l'espectacle Te mandaré mi corazón caliente s'ha refredat. El cap de setmana passat, el darrer que s'havia programat aquest títol al Teatre del Sol de Sabadell, Toni Xuclà va realitzar un recital de cant i música. L'anunciada, i segons les lleis d'autor il·legal, actuació d'una ballarina en el recital no es va produir.
Fent memòria
Te mandaré mi corazón caliente és el nom, d'una banda, de l'espectacle de música, cant, recitat, dansa i escenografia realitzat per Tetrateatre, dirigit per la santcugatenca Dolors Vilarasau; i de l'altra, el nom del darrer C D del cantautor Toni Xuclà, amb textos de García Lorca. Tot i que, inicialment, l'espectacle i la presentació del C D han anat junts en diverses ocasions, cap dels dos pot dur a terme l'espectacle de l'altre sense els pertinents permisos legals. I fa dues setmanes, Tetrateatre va demamar ajut a la Societat General d'Autors (SGAE) per controlar que Xuclà no representés al Teatre del Sol de Sabadell l'espectacle de música, dansa i recitat que el mateix teatre havia anunciat sota el títol de Te mandaré mi corazón caliente, però que no estava interpretat per la companyia de Vilarasau, ja que el cantautor no en tenia els drets corresponents.
El primer cap de setmana, la presència d 'un inspector de l'SGAE al teatre va aturar la controvèrsia i la ballarina no va ballar. El cap de setmana passat, tampoc.
Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat
^ 5 S R I T V Lucas Diesel Systems S.L Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra . d e C e r d a n y o l a , s / n - 0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallès - (Barcelona)
Lucas
42 Cultura ELS ÍCANTOPS Divendres, 29 d'octubre 1999
D i s t r i c t e s
Comença la Mostra de Teatre de
Valldoreix amb èxit de públic La Flora i lafauna\ 'Dos' i 'La mort truca' han encetat el certamen
R.C.Z. - Valldoreix -
Com va comentar la directora del CJrup de Teatre Espiral, Trilli Escrihuela, organtizadora del Teatre Breu, "ens ha anat molt bé, tot i tenir el Paco Moràn aquí al costadet".
Perquè, així com la directora dels tres mun ta tges que han inaugurat la Mostra de Teatre de Valldoreix, el certamen ha començat enguany amb força humor. Dissabte i d i u m e n g e passat van ser sobre l'escenari del Casal de Cultura de Valldoreix Ics peces curtes Dos, La Flora i la fauna i La mort truca. Unes vuitanta persones per sessió van pensar, riure i aplaudir els muntatges de Teatre Breu. "Sempre in tento que hi hagi varietat, que hi hagi peces que expliquin alguna cosa, que hi hagi una temàtica seriosa i també alguna de divertida", va explicar Trini Escrihuela a E L S 4
Un monòleg amb cant i idiomes va
C A N T O N S .
A la primera obra, Dos, els actors Anna Pou, Frederic Oriol, Alex Chiva i Laia Cerdà interpreten una peça teatral seriosa que convida al públic a reflexionar. Dues parelles, una de madura i una de jove, seuen en
ser La Flora i la fauna FOTO: E.F. dues taules del mateix restaurant. "Podr íem fer canviar el destí de dos joves enamorats, si poguessin veure en què es convertiran les seves vides en els propers 20 anys?", diu el text de presentació de l'obra, que és del director de cur tme-
tratges Ferran Trullols. A la segona peça de la nit, Ma
ria Rosa Martínez fa el monòleg de La Flora i la fauna, on interpreta una actriu que es prepara per a un paper que li han proposat fer en una pel·lícula. Amb unes molt bones dots interpretatives, bona veu, cantar p o t e n t i domin i del francès, Maria Rosa Martínez manté el públ ic p e n d e n t de les seves històries cada minut de l'obra.
A La mort truca, Encarna Ade-lantado i Guadalupe Sales interpreten la més còmica de les peces d 'aquest primer cap de se tmana teatral . Basat en un text de Woody Alien, la mort, un personatge patós, innocent i a qui agrada molt jugar al remigio, arriba a casa d'una de les seves víctimes, que li demana un dia més de t emps , si després d 'una partida del remigio, guanya.
La Mostra de Teatre de Valldoreix arriba enguany a la seva sisena edició.
P a t r i m o n i
L'historiador Flocel Sabaté desvetlla a TANC el
possible significat del mot Catalunya: terra de castells Lexpert explica Forigen i primera evolució dels actuals termes municipals
R.C.Z.
Sabaté va il·lustrar la xerrada amb transparències i diapositives FOTO: X.L.
GARRIGA
7.1//lT Faiiic.icio prop i.i
. \ \ I < 1 (, \ l Dl I \ \ l
Després d'una breu introducció de l'estudiós dels escuts Ar-mand de Fluvià, dijous passat va començar la segona de les conferències del cicle Castells i Noblesa catalana, organitzat per Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat, l'Institut d'Estudis Nobiliaris de Catalunya i l'Arxiu N a c i o n a l de C a t a l u n y a (ANC).
Dijous, el tema central era Els castells en la conquesta i l'organització territorial de la Catalunya nova (S, XI-XIII) i el ponent convidat, Flocel Sabaté, professor de la Universitat de Lleida. «Etimològicament, Catalunya pot voler dir 'terra de castells'», va dir Sabaté durant la xerrada. I, de fet, tota la seva exposició va girar entorn de la proliferació de castells a la zona fronterera entre la Catalunya catòlica i les terres ocupades pels sarraïns, coneguda posteriorment com la Cata
lunya nova. En aquesta àrea, que fins al segle X estava considerada com una terra de ningú, van construir-se durant els segles XI, XII i XIII 193 castells. Aquests són els castells que van donar origen a la majoria de pobles i ciutats del Penedès, l'Anoia, part del Solsonès, l'Alt Urgell i el Pallars. "En aquells segles, els castells són una mostra de l'evolució social, política i econòmica de l'època", va dir Sabaté. L'ocupació de les terres despoblades la fan, bàsicament, les famílies vicarials o dels veguers, els vescomtes i la jerarquia eclesiàstica. Allà on aixecaven un castell, delimitaven el territori que quedava sota el seu control i, per tant, anaren dibuixant el contorn del que és conegut com a castell termenat, que avui podríem traduir per terme municipal. Amb aquesta aprisia (ocupació) dels territoris, els catalans van garantir la defensa dels sarraïns i, alhora, van crear els lligams de control del que seria la nova societat de la Catalunya medieval.
Balaguer situa 6Els tres óssos' en una caseta de Valldoreix
Marta Balaguer FOTO: X.L.
R.C.Z. - Sant Cugat -
La il·lustradora santeugaten-ca Marta Balaguer s'ha inspirat en l 'entorn local per dibuixar una nova versió del clàssic Els tres óssos. Balaguer ha fet les il·lustracions d'aquesta història i Montse Ginesta l 'adaptació del text, en què la família dels tres óssos viuen en una caseta envoltada de pins que està als afores d 'una ciutat. Per dibuixar la casa i els e n t o r n s , la il·lustradora ha passat moltes hores voltant per Sant Cugat i Valldoreix, buscant l'essència de la caseta antiga d'estiueig. "En molts dels meus llibres m'inspiro en imatges de Sant Cugat, com ja vaig fer als contes Quan plou de nit i Quina nit de Reis. La casa dels tres óssos està envoltada de pins, però no és un bosc bosc, sinó la rodalia d 'un poble o ciutat", ha dit Balaguer a ELS 4 CANTONS.
Llegir, jugar, cuinar
E/s tres óssos serà el primer llibre d'una nova col·lecció que l'editorial Acanto inaugurarà t a m b é a m b el clàssic El gat amb botes. La nova col·lecció, Malabar, inclou a cada conte un joc i algunes receptes de cuina que apareixen al conte. A E/s tres óssos, Marta Balaguer ha dibuixat un joc amb el mateix nom que es desplega al final del llibre i és com un joc de l'oca, però amb noves icones , com cadires , gui tarres , cactus, gronxadors i cordes de sa l ta r . L e s r e c e p t e s p e r a aquesta història corresponen als pastissos que Rínxols d 'Or es menja quan entra a la casa dels óssos: un pastís de xocolata, un de crema i un de maduixes, receptes que estan explicades perquè les puguin fer o ajudar a fer els lectors del conte.
ELS-ÍCAIVIONS Divendres, 29 d'octubre de 1999 Cultura 43
T e a t r e
Lluís H o m a r porta al Centre Cultural el 'Hamle t ' m é s popular
La gira de Fobra per Catalunya acaba aquesta nit a Sant Cugat
SUSANNA ROMERO
- Sant Cugat -
El Centre Cultural de Sant Cugat presenta aquesta nit, a les deu, l'obra de teatre Hamlet, de William Shakespeare. Hamlet està dirigida, en aquesta ocasió, pel reconegut actor català Lluís Homar, que ha qualificat aquest projecte d'aventura, ja que aquesta és una producció independent, ideada pel propi actor, però reconeix que aquest ha estat un projecte nascut de la il·lusió compartida entre la direcció del Festival GREC 99 i ell mateix. En aquest sentit, l'antic director del Teatre Lliure de Barcelona ha volgut posar en relleu que Hamlet ha estat possible "gràcies a un gran equip de professionals que tenim en comú la capacitat, afortunadament infantil, d'entusiasmar-nos amb allò que fem. I penso en cadascuna de les persones que formen part de l'aventura, Joan Sellent, Jon Be-rrondo, Míriam Compte, Carles Santos, l'equip de producció,
L'actriu Mònica Marcos (Oftlia) i Lluís Homar (Hamlet) esperen que l'obra arribi a tothom FOTO: X. LARROSA tot l'equip d'actors, ajudants, dos adjectius que segons l'ac- Joan Sellent, ja que parteix de la
tor han estat la base d'aquest muntage. Homar creu que aquestes característiques on primer es van intentar portar a terme i on primer es van treballar va ser en la traducció, obra de
tècnics... i també en tantes i tantes persones i institucions que ens fan sentir el seu suport". El Hamlet que es podrà veure aquesta nit és, en paraules d'-Homar, "popular i itinerant",
base que Shakespeare, quan escrivia les seves obres, ho feia pensant en les persones, en el públic. Lluís Homar ha volgut fugir
de la imatge seriosa i reflexiva
que es tendeix a atribuir al personatge, perquè assegura que tot i que l'obra té una dimensió que aprofundeix sobre l 'existència humana, no és ni una obra de tesi ni de reflexió. Homar ha concebut aquesta obra d'una manera activa, perquè "Hamlet té un conflicte real, perquè lluita, pateix i no tira la tovallola". El muntatge ha estat conscientment desposseït de tota càrrega ideològica perquè sigui el públic qui tregui les seves pròpies conclusions. Hamlet ha estat l'espectacle més vist del Grec 99 i a hores d'ara ja l'han vist més de 16.000 espectadors. Després de deixar Sant Cugat, Homar portarà, a partir del tres de novembre i fins al quinze de juny, el seu Hamlet arreu d'Espanya en la versió castellana, que aquests dies estan preparant en el mateix Teatre -Auditori, gràcies a la bona connexió que existeix entre l'actor i el director del centre cultural, Tom Seix. El muntatge d'avui és la darrera funció a Catalunya, tot i que Lluís Homar no descarta acabar la gira a Barcelona, on li agradaria fer arribar aquest espectacle al públic escolar, "però no fent una funció específica o especial per a aquest públic, sinó que m'agradaria donar-li un caràcter seriós, fent una barreja de públics".
Comèdia Crítica
Paco Moràn i Joan Pera, amics i residents al Teatre-Auditori
'La extrana pareja' omple els dos dies a Sant Cugat
RUTH CASALS
Una nit més, en dues de les funcions que ja els acosten a la número dos mil, Joan Pera i Paco Moràn, La extrana pareja, van triomfar entre el pati de butaques. En aquesta ocasió era al Teatre-Auditori de Sant Cugat, on van omplir la nit de divendres i la de dissabte.
"El públic ha estat extraordinari. És una comèdia que creua l'espai i la gent entra dins l'obra, dins el joc escènic que fem el Paco i jo", va dir Joan Pera dissabte. "És un joc escènic a tres bandes: el Paco, el Pera i el públic. Ens ho passem molt bé." Amb personatges hilarants, amb
paraules de "catellà", amb situacions còmiques, pèro sobretot amb l'experiència de molts anys de teatre a l'esquena, Pera i Moràn van demostrar, un cop més, a Sant Cugat, perquè han estat cinc anys en cartell al Teatre Bonàs. "A la vida real jo sóc un home molt endreçat, tinc molta cura de
Fa més de cinc anys que Pera i Moràn
la meva roba, sóc molt net", comentava Paco Moràn, que a l'obra interpreta el personatge d'Oscar, un separat de vida alegre i desendreçada. "Aquesta és la màgia del teatre, poder interpretar personatges que en la realitat no s'assemblen a tu ni per casualitat." Els dos actors, que tancaran defi-
comparteixen escenaris. FOTO.X. L.
nitivament les representacions de l'obra el proper 27 de novembre al Palau Sant Jordi en una gran festa de teatre, treballen ja en el proper muntatge d'Angel Alonso, que també els ha dirigit a La extrana pareja, Lajaula de las locas, on interpretaran una parella d'homosexuals que també viuen junts.
enòmèm p&mtemmjk •i'
,Ï * .
I» tmvfap&t^ que 4$ ntactj^hmm&fo
BoÍxaémtx&*rk Castetií, frsélttit •dtiaTmtiMénH
Tt4tre-à#&m.Z>
i voi ser am<$íïk& Fot ei que caga 4k
: aspece està fet a la >ontc>6 pabliçada
rdc 199.1 en oca-ftrior visita de k pro-
:us. Cal anar una mica fàé» lluny per parlat d'un fenoiïMWft ue supera el fet teatral es&kxb, o sigui, un fet pa-ratcatra/éBomenat -Lsextra-r»a píífk* i que té com a subiw$|f$$8tudi l'autarNeil
Ti 'Joan Pes» s». brax&iÉ^eyecrhi magmàeic difícil t§* ps^mnizt que en
que «implementi fer riure, Aioasa v* embastar l'ofere adaptant d tetna & les peculiars c&acteif$tíff»e« del lloc on es representa; Catalunya i «l seu biïkigEiiSine. Qui, de vcit-tas» «s & fiobm * mida es Moràn, iéttfKés» Pera, com « personatge eontr&st, tga« permet recrear ei» reiteratiu» espais de comieitat dels opo$*ts. Aixi> &Q és nou. Sn ia Gom-
media àelf'ktu, els personat-ges/protoòpus actuaven a sog-geto, és a dir, a partir d'un lleuger fil argumenta! que, dia a dia, modificaven d'acord amb l'estat d'ànim, el lloc on treballaven, etcètera. Queda, finalment» el póbíic
Qxit fa que una considerable proporció de compatriotes, 848,797 ena dio «que»t diari {recorden» que som els $ mi-tioai Èu$09oa% vag* a veure i reveéré'l'espectaclet amb S*
l'eor*? N&haséy francament a<|tífelijreí
Ç|K*e3£pÍ$^^9#r*
44 Cultura ELS /CANTONS Divendres. 29 d'octubre 1999
C o n c e r t s
Los Rancios 'la l ien' amb poc públic al teatre de La Unió
K/grup de ska presenta a Sant Cugat el seu darrer CD, Ya Vhemo liao'
R.(:./,. - Sant Cugat-
Lis santcugatcncs Black Cof-f'ce \ an ser els encarregats d'es-calt'ar l'ambient di\'endrcs passat al teatre de La Lnió. abans que I ,os Rancios sortissin a l'escenari. Amb cl seu estil de rock, reggac i mi'isica de testa, els Black (lotïce \ an anar animant cl centenar de persones que es van reunir per veure el concert. Durant una mica més de mitja lima. van tuc.ir temes de Bob Marlcy i de Stcve Wondcr. entre altres, a part d'alguns dels seu-, tenies pmpis eom "( aema" i "'l'iru-tiru".
I i i van liur lh
A quar t s de d o t / c , els vuit membres de Los Rancios van ocupar l'escenari i van omplir el teatre de la seva música radical, que combina estils com l'ska, el hardeore, cl punk i també el reg-gae. Lis de l'I lospitalet van tocar alguns ilcis temes del seu
l.us Rancios ja preparen el seu segon CD per a l'any vinent. FOTO: EDUARD FARINYES
primer CD, Yii Vhemo liao. com Los Rancios van obsequiar el presentació a Galícia, Santan-el q u e dóna nom al d i sc , i " F u n k y T x a n e l a " . "Bater ia Ska" o "Ara sí que vaig cego". També van introduir al repertori un parell de temes de la seva primera maqueta: "Tapas gratis" i "Maria". Com a novetat,
públic santeugatenc amb Bo-linga Style, un tema del seu proper CD, encara en preparació.
Yti Vhemo liao va sortir a la venda el mes de març, editat per la discogràfica AZ Records. Des d'aleshores han fet concerts de
der, Guipúscoa i Madrid , on també tocaven aquest diumenge, després de fer un concert a Caceres. El proper 26 de novembre, Los Rancios faran la presentació del disc a Barcelona, a la sala Zeleste II.
Titelles de totes les famílies del món visiten la Casa de Cultura
R.( :.z. -Sant Cugat -
I -actriu i titellaire 'l'eia Moner es va posar dissabte el públic a la butxaca amb el seu espectacle Contes tel·lúrics. tot un recorregut per les diferents cultures, races i ètnies del món. amb diferents estils de titelles. I ns 150 nens i nenes, i els seus pares i mares, van veure i escoltar l'espectacle, que es va fera la (lasa de ( ailtura, amb molta expectació. Moner va realitzar una petita
introducció abans de cada història per situar el públic. Va haver-hi un con te dels massai (Àfrica) amb la tècnica de pa-piroflèxia, un conte indi amb el llenguatge dels signes, un conte tibetà amb titelles de taula i un conte gitano amb titelles de taula i teatre d'objectes, cadascun acompanyat de la música original de la seva cultura. "S'ha d'ensenyar que tots som iguals, però diferents. Ens hem de respectar encara que no estiguem d'acord i, malgrat que ens enganyem, encara hi ha molts prejudicis", va dir l'eia Moner.
I n a u g u r a c i o n s
La incomunicació omple d'art comunicatiu les
parets de l'Espai Gorina
R.C.Z. - Sant Cugat -
La incomunicació és el tema central de l 'exposició que divendres es va inaugurar a l 'Espai Gorina. Marta Majó i Josepa Alvaro han plasmat sobre tela Ics seves visions de la incomunicac ió humana en els nostres dies. Visions m o l t d i f e r e n t s , però prou express i v e s d e l q u e a m b d u e s artistes senten .
L e s o b r e s d e Marta Majó, de la sè r ie c a r i à t i d e s , exposen amb tons càlids, ambients tancats i personatges nus els s e n t i m e n t s de solitud. "El tema de les cariàtides em serveix per poder representar el pes que tots tenim a sobre, però del qual no ens n 'adonem, la incomunicació en què tots vivim", explica Majó, q u e en els dar rers
tres anys ha estudiat a l 'Escola M u n i c i p a l d 'Ar t de San t Cugat , on ara estudia la figura amb model . "El que intento expressar a través de la figura humana és el sent iment , també a través de la cara", diu l'artista. A l'altre costat de la sala, les
teles de Josepa A lva ro e n s
Lexposició serà fins p l a n t e g e n una
revisió dels ex-al3 de novembre ü pressionistes.
"Aquestes /'Espai Gorina de obres són el re
sultat de la mira-
Sant Cugat da interior cap a ,, > un mateix. N e -
gativa o no, es una manera de
mostrar la societat, una denúncia de la incomunicació que hi ha, malgrat que vivim en un món on els mitjans de comunicació se 'ns estan menjant. El que pretenc és que la gent reaccioni", diu Alvaro de la seva pintura impressionant, fosca i de figures estilitzades.
Josepa A Ivaro assegura que ara la pintura s'ha convertit en una necessitat per a ella FOTO: XAV1 LA RROSA
Marta Majó estudia a l'Escola Municipal d'Art de Sant Cugat des de fa tres anys FOTO: XA VILARROSA
ELS /CANTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999 Cultura 45
P a t r i m o n i
Comencen les obres de rehabilitació de la Casa Aymat
LAjuntament i la Unió Europea financien aquesta part del projecte
R.C.Z. - Sant Cugat -
A q u e s t a s e t m a n a han començat les obres de rehabilitació de la Casa Aymat, futura seu del Centre d'Art Tèxtil-Funda-ció Grau Garriga de Sant Cugat. Després d'anys de burocràcia i discussions per decidir la funció i la gestió d'aquest històric edifici santeugatenc, les obres garanteixen la continuïtat de la investigació i la difusió de l'art del tapís. La fundació, que un cop acabades les obres gestionarà el centre, posarà en marxa un gran estudi per a la investigació de les possibilitats creatives del tapís, tallers de gravat i paper, i una sala d'exposició permanen t de l 'obra de l 'artista santeugatenc Josep Grau Garriga, impulsor del projecte i de l'Escola Catalana de Tapís.
L'edifici de la Casa Aymat, construït especialment per a les necessitats de l'industrial-artis-ta Tomàs Aymat, l'any 1926, té
Tomàs Aymat, elprímer
Us obres de la Casa Aymat comencen amb l'endenocamnit di la paret poslei un de l'edifici FO'IO \ I
quatre plantes i, inicialment, va Miquel Samaranch Amat va po- Garriga, qui coordinarà perso-donar cabuda a vuit telers per a catifes i dos per a tapís d'alt lliç. Durant la guerra i la postguerra, el negoci va perdre força i la mort d'Aymat l'any 1944 va deixar l'empresa en un estat força dolent. L'any 1955 l'industrial
sar-se al capdavant del projecte, donant així l'impuls definitiu que permetria, només uns anys més tard, la creació de l'Escola Catalana de Tapís, on van formar-se artistes com Miró, Tàpies, Tharrats, Guinovart i Grau
nalment el nou complex artístic.
Les obres estan finançades per l 'Ajuntament de Sant Cugat, la Generalitat i la Unió Europea a través del fons Feder, a parts iguals.
• Tomàs Aymat, d pare aSant Cugat de Part tèxtil, va començar la seva carrera pictòrica en cl teatre. Essent a Pans amb una beca, va conèixer l'any 1913 Prat de la Riba i Paig i Cadafalch. Ells l'aní» marea a introduir l'art dei tapís a Catalunya. A te capital francesa va entrar en contacte amb eís tapissos a la Ma-nufecture Natíoaale des Go-belins. Posteriorment aprengué * fer catifes ea Sa Real Fàbrica de Tapices y Al-fhrnbras de Madrid Pocs anys després, kcreàseat dernaada de les seves peces va fer que obrís un eaSer a Gràcia» <jue Pany í 9,20 es traslladà a Sant Qum- A m% camí emre les capitals del tèjttti, terrassa i Sabadell,! Bareekwia, benco-mtaúeat pel tren, k Casa A$-roat va ad<pl«V &iaa interna-cianaL L'any t9UAytim$aart
iGraaOa» trip es e&n.ve*ï£ en et d»ec-
atf«u
Només per a subscriptors de
el "diari" de Sant Cugat
46 Cultura ElS^CAIYroN·i Divendres, 29 d'octubre de 1999
Des de la història Un espai de Pere Vifrró i Gili
Frares, senyors i monjos al monestir
Tornem-hi i acabem! En histò-I ria, mai ningú no ho sap tot, en-. cara que mat no falti qui sembla
que s'ho cregui. Amb bona sort i i esforç -i entre tots-, al més a , què arribem és a unes dignes
aproximació i interpretació, perquè la història no és cap ciència exacta...
I ara a què ve això? Doncs ve de voler matisar, altre cop, la crítica que, en el darrer ndfl&e-ro de la revista d'estudis locals -i tornem-ho a din publicació positiva en tants aspectes-, es fa al fascicle publicat per la parròquia: «Els darrers dies del monestir, viscuts i explicats per un monjo, fra Felip d'Alemany». Un primer aclariment: Em
consta -per la via mes dÈreeta-que l'autor de la majoria d'aquests fascicles, en fer-los arribar també al crític, no ha pretès mai ser prou digne perquè se li faci cap crítica, sinó que simplement ho fa perquè té el costum d'enviar-los a tots aquells -amics i coneguts- que els sap interessats en aquests «emes, entre els quals figura -amb in
discutibles mèrits, perquè una cosa no treu l'atea-el dit crític. Amb tot, igualment com el crític és be» lliure de fer les crítiques que vulgui també són lliures els ««foetat»» per les seves crítiques de fer«ne ei cas que els semblí. Amb dret, fins i tot, de fer crítica de te crítica del crític (Amb perdé).
Doncs bé, per aquí va la cosa:
se-com tots no temis crític OMtftgt&tifettta* del fascicle per b»v^ anomenat f'es-monjo Fe%#M?«*8ny com a «fra* i so com a «dom*. Diu, eo*regtnt*íoi fént-se excessivament fctffièvi «ïext escrit pe? Dom Felip d'Alemany-dl «acatament de fra el conversete eà frare conventual, no en monjo del monestk.» Benvolgut: És com a «dos i fra» o simplement com a «fot* eom moltes vegades signaven els monjos de Sant Cugat, com queda palès en algunes signatures reproduïdes en el mateix fascicle criticat per vostè. Miri-sel una altra vegada» si us pku, i hi trobarà signatures
simplement encapçalades per «fra*f Per© l'argument més iro-ponasl's* el següent: a Sant Cugat, 4e$ de l'abat fins al da-rfertïioaj% tots eren «fra», això de *<ÍQi^'4*iis;em-ho per a Mont^tfft í altres monestirs dependents, des de segles, d*al-tres congregacions i tradicions, r*»í>pp» de & nostra: fe Cku-surali'|a*i»coaeBse. A lef.aeces capitulars, al co-
l rjecadaan^ hi apa-iklfistadetota
: amb noms, cog-. T ^ c h n . n ^ k l s
Uncapçalat^obé ^«DomiraisetFfa-
£e©rjia«0o»
tora de Gayo% Cugat, P«rta»£
també, ,St vol, una infinitud d'al« tres docarï^nfó, com per exem-1» eï* «é* solemnes, els dels abat*. Fíecisament, d'aquests, araenlteè un a les marts. És de
l-pero podria ser de:.<|í^|etol altre-, el qual, com
i dtesptés d'erteapça-ttfètfb tots el» títol*, «ha»
signlSea el maécíx) devia ser també ben corrent, Én fi, ja sé que aquesta relliscada i correcció pertanyen a la histèria «rae-nuda», sense gaire transcendència. Però és qnc t en segons qui í en segor» <pè -seguint l'exemple -*cal filar ben prim t no deixar-ne passar nt una... «per bé i en defensa de totalabumanitat»!
La natura reflectida en tapissos a Pou d'Art
R.C.Z. - Sant Cugat -
La galeria Pou d'Art inaugura aquest dissabte l'exposició Natura, un recull del treball en tapís, pintura i collage de l'artista Marie-France Veyrat. Nascuda a Lyon, Veyrat viu al Baix Camp des de l'any 1976, on ha conegut i après la tècnica dels tints naturals i els tapissos. Segons l'autora, en la seva obra
s'hi troben inserides "petites coses de la vida diària, coses que sembla que no tenen cap importància, però que per a mi representen símbols efímers o duradors de la vida quotidiana". Els tapissos de Veyrat estan treballats bàsicament amb la tècnica del Uiç alt, i tant en els tapissos com en les escultures, collages i pintures utilitza textures molt variades (cotó, llana, jute, paper, lli, corda), colors sovint realitzats amb tints naturals i també elements com escorça d'eucaliptus, branques, fulles. sorra, plomes i fibra de palmera. entre altres. La inauguració serà a partir de les set de la tarda.
I n a u g u r a c i o n s
4Substrats i silencis9, les darreres
creacions de Corbella a La Galeria
Obres amb palmeres, paviments i racons de sentiments R.C.Z.
Josep Maria Xarrié, responsable del Servei de Restauració que hi ha al claustre de Sant Cugat, va ser com el mestre de cerimònies de la inauguració de D o m è n e c Corbella a La Galeria,
divendres passat. "Des de l'any 1975 conec en Corbella; del temps que tots dos érem professors a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi", indica Xarrié en el catàleg de l'exposició Substrats i silencis, de Corbella. Com també indica, "en ell predomina més el com pintar les sensacions i les figures que no pas el motiu en si".
La calidesa mediterrània és molt presenta Pobra de Corbella FO'/'O.X.L.
I ' Ti tmm«wH tormontm
MIM - SANT CUGwr
Tftm.ttMeW«l
I així és, perquè en les places i patis, flors i paviments, palmeres i ombres dels olis sobre tela de Corbella hi ha un no-sé-què de missatge invisible, d'emocions capturades. "Passen els anys i ve l'experimentació i la recerca, vas trobant el camí o el llenguatge amb què et trobes bé", explica Domè
nec Corbella, que exposarà a La Galeria fins al 20 de novembre. "La pintura ha de reflectir, a la força, aquests canvis i aquesta evolució. Quan tenia vint anys feia un tipus de pintura molt violenta; en canvi, ara faig una pintura molt relaxant i intimista, perquè en aquests moments penso i sento així."
C r í t i c a d ' a r t
Classicisme contemporani TATIANA BLANOUÉ
Lloc: Sala Rusinol Autor: Col·lectiva de 12 artistes Tècnica: Oli d/tela Dates: fins al27 d'octubre
És una llàstima que no hagueu pogut gaudir de l'exposició que la Sala Rusinol ens ha presentat aquests últims 20 dies.
Firmes de primeríssima línia en el món de la més pura figuració han volgut compartir amb tots nosaltres algunes de les seves peces exposades durant tota l'última temporada a la sempre fidel Sala Rusinol.
És fantàstic observar amb tota calma una peça ben tocada, ben composta, equilibrada, actualitzada tot i ser una temàtica més que explotada. Pintura paisatgista de Vilanova,
figures sempre reconegudes en entorns sempre familiars de Carme Pruna, espais quasi irreals, silenciosos i plens de misteri pictòric, de Sunyer, típiques escenes urbanes de Vives Fie-rro, en què el seu collage segueix present sense molestar a la vista, quasi passant desapercebut.
Res no té pèrdua, entrar en
aquesta exposició es entrar en un espai en què la qualitat pictòrica irradia comunicació, en què l'espectador pot aprendre no només a mirar sinó també a observar, a observar com està feta cadascuna de les pinzellades que han lliscat damunt les teles; pinzellades de vegades invisibles, altres tan visibles que demanen ser tocades per així poder notar el gruix i la força amb què s'han aconseguit; pinzellades sempre valentes, soltes, fàcils. Tot ben resolt dins una temàtica tradicionalista, familiar, còmoda per a un públic que li agrada sentir-se veritablement acompanyat, identificat amb allò que té al davant. Tots aquests artistes ens han do
nat, i segueixen fent-ho, una lliçó d'integritat, fidelitat i qualitat pictòrica que no té preu. Si no heu tingut l'oportunitat de visitar aquesta exposició, no dubteu d'anar igualment a visitar la Sala Rusinol, ja que de ben segur que encara tindreu l'oportunitat de veure quelcom, val la pena poder passar-s'ho be gaudint un cop més de la bona pintura que cada cop més trobem en aquesta nostra ciutat.
ELS^CANIWS Divendres, 29 d'octubre de 1999 Cultura 47
Ei r e p o r t a t g e
Cap al sud-oest de la població, Valldoreix s'escampa enllà, entremig de la Floresta i Mira-sol, fins a enfilar-se a la falda de la muntanya que s'alça cap als 342 metres. Puig Madro-na que atalaia cases i carrers, boscos i jardins que es van diluint a la ciutat sorollosa.
Valldoreix: la barriada calma que volia ser poble
"El lent record dels dies que són passats..." (S. Espriu)
MARIANGKLA ROVIRA
- Sant Cugat -
És la primera vegada que posa els peus aquí, a Valldoreix, i això que hi passa cada dia quan va a l'Autònoma. Sempre es mirava encuriosida el petit campanar que no sap si és antic o una imitació. Li han explicat que és Sant Cugat i no és Sant Cugat, és un poble però ja no l'és, és un barri que no vol ser només això. Quina complicació! Volia fer una consulta a l'associació de veïns però es veu que n'hi ha quatre, una bona proporció pels habitants, que sembla que no arriben a 2.000.
La Deia entra al petit bar a trucar però no hi ha telèfon, li assenyalen la cabina del davant i se n'hi va mentre espera el bus que surt cada mitja hora. Avui vol prendre la decisió, ja fa massa dies que hi dóna voltes. S'ha de decidir, i aquesta tarda Valldoreix parlarà per ella.
Baixarà al final d'aquest recorregut que fa amb dos passatgers, va mirant la plaça i la botiga amb parades de fruita, el centre on anuncien activitats, i recorda el que li ha dit la Montse, una amiga historiadora, d'aquells dies de principis de segle quan es parla
va de fer un mercat que no va tirar endavant, perdent-se potser l'oportunitat de ser un poble.
L'arribada del tren en aquella data tan revolucionària de 1917 va marcar la història, però el tren passava i no parava... Al cap d'uns quants anys, la primera associació de veïns, que era també de propietaris, es veu que va aconseguir que en aquest punt, equid i s t an t de Sant C u g a t i la Floresta, s'aturés el ferrocarril, cosa que facilitava el viatge des de la capital. Els barcelonins que buscaven un lloc ben tranquil per viure s'hi aturaren i les cases creixien com bolets.
"Confirmàndose... la supresión del municipio de la Cuadra de Canals ha tenido a bien mandar que desde el 1 de enero quede agregado a la Villa de Sant Cugat", llegeix al paper que li ha passat la Montse, d'aquella ordre reial del 1845. Li ha explicat que és important un llibre del 1856, de Gil i Escayola, que reclamen la recuperació de la seva identitat i que al 1956 200 veïns demanen que es formi una entitat local menor, que és la que tenen ara. Són una mica independents, vaja.
El xofer li diu que aquí ja gira i que tornarà a passar al cap de mitja hora. És una placeta petita que
es diu de les Oliveres, d'on surt un camí que s'enfila bosc endins, pujada amunt, prop de l'altra senda vorejada de grans plàtans que va a una casa molt gran. Hi ha una gran tranquil·litat, no veu ningú, comença a caminar per seguir una mica amunt i contemplar la vista. Ha de saber com és aquest racó de món i veure si li agrada.
El Joan, un altre amic historiador, li explicava, apassionat, coses del seu poble, que sembla que s'estima molt. Aquest poble que no és poble... Es veu que hi ha un lloc q u e es diu Mas Fus te r , aquest va ser l'únic nucli agrupat, que després s'ha anat diluint. Comentava les trifulgues de fa uns anys, veïns agrupats, coses estranyes amb els vots, associacions i interessos polítics. Mare meva, la política, ho fan tan malament! És més bonic, molt més interessant, això d'una ermita perduda, per allà baix al pla, enrunada i desapareguda, ara ningú no sap on podia ser, fan conj e c t u r e s , formar un g rup de recerca podria omplir unes vacances de la facultat.
La llum es va fent somorta al passeig d'arbres tardorals de fulles a mig caure, estores vegetals que adoben la terra però no po-
Una di /r1-1 *g/ésie·, de Y/iíldor
den fer res al ciment, inútils i mortes. Fa estona que camina i llegeix cadernera, garsa, verdum, rata-pinyada, colibrí, àguila, tord, pigot, faisà, esparver, perdius, co-lomar, merla, oriol, voltor... Cap bisó ni visó. Noms de carrers, noms d'aus que canten, algunes volen ara sud enllà en una migració a la recerca de la calor africana, d'aquest continent desgraciat i bellíssim, oblidat pels que el van esprémer com una pobra taronja.
Ha descobert la placidesa, s'ha decidit: aquest és el lloc que tria per viure-hi... Mai no s'ho hauria pensat, que podria comprar-se una casa, amb divuit anys. L'àvia Candela! Com l'havia odiat, de petita, per posar-li un nom horrorós que, convertit en Deia, se li feia suportable. No l'havia arribat a conèixer pas. Fa poc la truca la tieta, l'advocat, el testament, i l 'herència per a ella. D ' u n s
m FOTO. XAYIIARROSA
quants dies ençà ha intentat acabar amb el trasbals i prendre una determinació. La colla li deia que quina sort, tants quilos, poder marxar de casa, llibertat i tot això, i ja ens convidaràs. Ostres, si et compres una casa a Sant Cugat, que diuen que està molt bé.
Retorna lentament mirant els turons suaus, els colors verds que van mudant a marrons i vermells, la va amarant la melangia de la tardor encetada, es mira les fulles que abans de morir emmagatzemen les últimes reserves de carboni.
L 'entretemps proper ja viurà aquí, a les nits clares podrà veure els estels més nítidament, en aquest cel explorat per naus a la recerca de misteris, volcans fora de la Terra a la lluna lo del llunyà Júpiter. Galilea el sobrevolarà, aviat, si ha pogut sobreviure a totes les tempestes. Focs i gels damunt la suavitat de Valldoreix.
C r í t i c a de c i n e
De fades, follets i enamorats
Pel·lícula: El sueno de una noche n'è verano.
Director: Michael Hoffmann Actors: Ket in Kline, Rupert Everett, Ca lis ta F/ockhart, Michelle Pfeiffer. Durada: 126 minuts
l ' n cop més, i no serà per darrera vegada, tornem a veure una obra de Shakespeare, de qui el cinema de fi de segle està traient tant de suc. Aquest no és només el Shakespeare més alegre, sinó també el més imaginatiu, aquell capaç de fer un conte poblat de tots els éssers màgics, tant procedents de la mitologia cèltica com d'una versió especial del classicisme grecorromà. Per a la imaginació de l'escriptor anglès tot era possible. Fades i sàtirs, nimfes i follets, amb un rei d'aquests últims, Oberon (Rupert Evere t t ) , que sembla el deu Apol·lo; tots junts troben espai
ISABEL SÀEZ
en els boscos, prop d'una ciutat inventada de la Toscana del segle XIX, de nom Athenas.
Situar l'acció a finals del nou-cents és una de les poques llicències que el director d'Idaho, Michael Hoffmann, es pren, a part d'introduir unes bicicletes dins el romàntic decorat, una presència no sempre justificada.
Si es pot salvar la barrera de l'idioma, la versió original resulta totalment imprescindible, tant per la riquesa i musicalitat dels diàlegs com per les interpretacions d'uns actors que han estat els primers a gaudir del seu treball.
Si el Michael Keaton. el típic graciós una mica ruc, de Molt soroll pera no res no va saber trobar el punt adequat per al seu personatge, sobreactuant-lo, Kevin Kline, dins la mateixa línia, en el paper de Bottom (Fondón, en
versió castellana), ens ofereix tot un recital que arriba al seu moment culminant durant la representació de l'obra de teatre de L·i breu però tediosa comèdia molt tràgica de Píramo i Tisbe, títol que ja dóna idea de la ironia amb què està feta aquesta comèdia d'embolics. Aquest és el present de noces que Bottom i els seus amics fan al duc Teseo (David Strait-hairn).
El sueno de una noche de verano té un toc màgic i també barroc. Pel·lícula de les més corals que es poden trobar, en certa manera saturada per les nombroses trames i quantitat de personatges, el protagonista real són els afers del cor. incloent-hi l'enfrontament entre Titania (una màgica Michelle Pfeiffer), la reina de les fades, amb Oberon. Parafrasejant el títol d'una altra obra de Shakespeare, "tot està bé si acaba bé".
M. CAPDEVILA íí(LLn segíe de Cerdanya"
a partir del 4 de novembre
sinol
"Festa a muntanya" O.S.T. 73 x 92 cm.
Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat
Horari ininterromput de dilluns a diumenge
Tel. 93 675 47 51
48 Gastronomia ELS/CANTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999
Sant Cugat Centre comerc ia l
2 • . !•• '• 2 • : • , - .
x500ptas. C0J1n*'
es0 r x500ptas.
x500ptas.
2'.' x500ptas. x500ptas.
Sant Martí, 10 08190 -Sant Cugat del Vallès
U1AK FRANCÉS (CAJtAMBOLA)
«NIAR AMERICÀ - K X X 5 1
On MENJAR? BAR REST. ARNAU Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant BAR BOKATA Plana Hospital, 35-3 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans
BACCO Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes
BAR MELMELADA Valldoreix, 56 93 589 11 85 Cafeteria i menjars casolans BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat
CAN EDO Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna/ i arròs negre CAN CASOLETA Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc
CABALLU PETIT Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria
CUESANT CUGAT Sant Marti, 10 93 589 47 90 Bar musical
EL CASINET Camí de Can Ganxet,47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans
EL JORDI'S Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans EL MESÓN Plaça Octavià, 6 93 674 10 47 Braseria i cuina de mercat EL PUNT Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars ENTROIDO Plana de l'Hospital, 7 93 674 58 60 Braseria FRANKFURT LA PALTA Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts GRANJA AUGUSTA Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria ITALIANS LA CANTONADA
Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 93 584 23 32
Menú diari
Creps, amanides, menús ITALIANS LA CANTONADA Plaça Monestir, 1
93 674 64 33 93 584 23 32
Menú diari
Creps, amanides, menús LA GRANJA St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana LAJIJONENCA Major, 29 93 675 25 86 Gelats artesans i cafeteria LA JUONENCA Xerric, 30 93 674 13 48 Gelats artesans LA JUONENCA Villa. 1, cant. Murillo, local 4 93 675 34 02 Gelats artesans i cafeteria LA MASIA Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 34 45 Cuina catalana casolana
LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 675 15 03 Pizzeria, creperia MASROIG Plaça Mas Roig, 4 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa NAKHALA Sabadell, 9 93 674 58 71 Cuina marroquí i pizzes PAIPA Sant Jordi 93 589 49 45 Menú diari. Baguets calentes SQUASH TORRADA GRILL
Sant Jordi, 33-34 93 589 14 96 93 589 72 74
Cafeteria, pizzes, menú Especialitat en brasa
SQUASH TORRADA GRILL Plaça Pere San, 6-8
93 589 14 96 93 589 72 74
Cafeteria, pizzes, menú Especialitat en brasa
Com sí fos de tota la vida
la xocolata... ^fvffv
els entrepans... -ffvff-i
el cafè... 'fK'ffv les pastes... -ff^ffv el suís... * f v * H
Si encara no ens coneixes,
La granja
mereix una visita PI. Barcelona 93 675 52 46
I I Jtantt Bar Restaurant
Tota una tradició Pi. Octavià, 6
Tel. 93 674 10 47
Carrer de b lòrre, 14 Tel. 93 674 12 85
•
Mercat Municipal
Torreblanca Taub 1.6
Tel. 93 675 30 65
$
Mercat Pere San Parada 1.04
Tel. 93 589 1418
•
Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 A7
LLUÇ DELS PESCADORS amb la col·laboració de M. Àngels Quadras
Ingredients: 600 g de lluç, 100 g de tomàquets madurs, 1 copeta de xerès sec, 1 dent d'all, 1 fulla de llorer i oli d'oliva.
Elaboració: Un cop net el lluç, talleu-lo a rodanxes i assaoneu-lo amb sal. Poseu oli en una cassola i, quan estigui fumejant, tireu-hi el xerès i el llorer. Tapeu-ho i deixeu-ho bullir 2 minuts. Mentrestant, piqueu en el morter els tomàquets, sense pell ni llavors, i l'all. Afegiu-hi l'aigua d'haver bullit el cap del peix, escolada. Quan tot comenci a bullir, afegiu-hi el lluç cru; deixeu-ho bullir un temps a foc fort i traieu-ho de la cassola.
Consell: Aquesta recepta la fan els pescadors amb el peix acabat de treure de la platja. El peix ha de ser del dia. Si no, convé fregir el lluç enfarinat abans de posar-lo en la salsa.
.....uHllit'll'H/i,,,
t^m\mim).',''//A.
VALLÈS PA El pa de cada dia
El pa de Sant Cugat
• FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6
• FORN DE "COLL FAVA"
Pg. Francesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA"
Av. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA
Pg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ
Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA
Pg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)
• FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27
• ELS FORNETS "DISTOP" Colom, 30, i Girona, 23
• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (la Floresta)
• FLECA EUNICE Diputació, 31 - (la Floresta)
BAR RESTJUJ«AMT
t PI. Pere San, 6
'.». (Mereal Vefl)
v, T . I . '>:t.-»8«):2 7 i
ESPECIALITAT EN BRASA
Carns i verdures brasa ( I M | I I O xapata
( la rso ls a la l launa
Granja-Bar
Plaça Augusta, 4
ENTREPANS
ESPECIALS
l'I.VI'S
COM MINATS
PLATS l>EI. MA
Tel. <>.'! S8>> K!i 'Ml
BAR RESTAURANT CAFÈ
ARNAU MENÚ DIARI
DE DILLUNS A DISSABTE
P. Francesc Macià, 7 1 • L4 Tel. 93 589 03 76
Sant Cugat del Vallès
m M A S I A
Cuina catalana i casolana
Menú diari: 1.100 ptes. Tel. 93 589 34 45
CAFETERIA RESTAURANT
C. Sant Jordi, 33 - Tel. 93 589 14 96
ELS /CATVrCK>e Divendres, 29 d'octubre de 1999 Cultura 49
Guia lVleaic a Centre de Rehabilitació
•st*et«*A Ntóoumi
tr 93 «74?-» 37
Geriatria * «JRVAL, QERtATRJA $ &
Cirurgia
Consult. Centre Mèdic
*<afrM*M&#«*BA?
m*m, msaamm. ce «oi, 2,eote la. Sant Cugat. « 9 3 8 7 4 1 8 2 8
Dietètica-Nutricio
• ORA, M. DOMINGO QALtABT Mediana general, dietètica. EWkms, dirrwti«ldfi/a«dre»,rJOtBSç(>Byli** gud» Ptaça Doctor GaUé», 5, tr 3a. « 9 8 67463 29*83 SB984 83
• CENTRE D'OBESJTAT ! MEDICINA ESTÈTICA Ora. Anna R Cerdà ' Cta. Rosario Samarra • Ora. Uum úareta ConsuttotiB Edifici ïortatolawa. Ast Tem» Saoca, 2-8,2a ptsnta, daap 8-ft,08180 Sant Cugat, tr 93 589 43 5? 93 58943 68
Alaritié a paawna* gtar* en et seu <*»-tnlsítl. AaaesaoramwH «. riwr» ( « M I -4a«s>Qaa$6<to rasiaèrtóas. i mm wa#* aoe, li*wai*t«i Ffrwaefc.0/ AngattikàV jnera.^WttSarfDjfM*.
mmm&s&
a)afe * fe tir, aastams espadafe. Salut I ser* weè****** to. TOT atooa,í-6, &,<!«*>. t t ra«Ml f iapt
•aaawsoar #Tí9.*ASaStE«<aAfN««)^
Saryflí tfojada a.las persones grans, me? W» cAnte* o cwivatttóeWs, S quàfsevti lx#a detdte o la nit Sfetema aarffltl, rajXd, segur i «te pon «OM. ÍM. Totte Btow», 2-Si 3rA. 08190 Sant Cugat. « « 5 8 9 3 9 6 7
Fisioteràpia
•SOFIAROMAÍEflflÉ Fisioteràpia. Assistència eaaítèfia Ffctté A&sa. C/ VMft. 44. Sant Cugat » 93 874 « 7 8
LABORATORIS • LABORATORI DR.SCHEVARNE OfSantiago ítosifief, tr.oafows. « 9 3 5 6 9 8 0 5 8 .
Metge capçalera
•JJft. E8QUWOL CAU8SA <3«i*frtB. Av Tom BMncs; Z-8 Ass, sw* j*er. Mútua, Sàottas, M Fiate, Prav.,Mv(.t*3C. W 9 3 S 6 9 3 9 » . « 8 6 » 331088
Metge 4* capçalera, irHftss * * « « a M é · 1uas. C/Maj*; 36,2rLSar*Cu0at « 9 3 «74002a
Mútues
Sí* «Fecctóíettts d» **&»» «éw. 271. ftae* tegbat*, 3. SantCugat . »88*7S1O02 •4%*»36?$10<>2
íl
Odontologia
oetm {«$$&**
»f --
A*1í**!B»lHà»,*$,33, tfvSBHtOUBBt
PBNTNL «BANDT
Or»*r^lt>ckintok^9iarflr»í.C/ $an$aMaria,S, Ir2a. 3antC«gíí, « 9 5 588 7» 40
•CLÍNICA ORTODÒNCIA 1 DIS-rtUNCiÓ TfMPOflO-MANOlBU-tíft Au "R»» Banca, Z-& 2rt A. ctespatxS. S»M Cugat «S8S 0396-8752212
•CLÍNICA DENTAt. MA^OR Pl. ünf*, 3.2» 1a, (Ltufe Companys can-tonacte Gotort), «93*7472400
• ORA, M.JAUm SAURA C»*8 «tents* W ft dv 9-13 h Ms-20 ft, Pg. Sant Magí, 2£ baixos. Sa« C«9at, 1» 93 874 23 35
Oftalmologií
mpmmmsAUíí OCWUR O I M M ^ O O ^ Conv«ol »mb fe* prfrwí-peKmAw·t* (V Sants Mart», l à Sant ^u»ac
Otorinolaringòleg •WLfERRANfSWANVRA Wl»m*ftur - Previaaa - As*ü6»*oçte ««• nftànfl MaOttlac. G/ Frjncaso Móràga*, 48. «t*. 2a. Sant Cugat. « « 3 8 7 5 4 8 83
Pedagogia-Logopèdia • B800NA WftAltOMQ* .^'' Pettagogia. logopèdia. »a>fa|ÉgM!Ían. guatga i apraosnfalg*. C f V « | « , T r ía.Sa«Cugat. ?i'f « « 3 S 8 9 1 2 1 5
Pediatria M. CORO«IMAS Çft»
«Al Padítrtria, asma intantil. rtaac «KW^jtt. d«s. I&(a. RbataBatta. 20, tr 3a. Sant Cugat W Í 3 8 7 4 7 2 1 6
• P t U R CANOSA ÚB£0A -ÍX
P«fiatr« - Mediana adotescem. tmT&im Blaoca, 2-8,3r pis Sant Cugat » 83 874 57 98 93888 35 48
• ORA. ANNA PUJIBET 1 CAt-D£S echatna, Vttsttcto Satud Mapfipa. {&&>
vaBatía.21 !r pis Sant Cugat. " « 9 3 5 8 9 29 95 93 «T4 20 79
Podologia • •JOSEP M. FRE1XEDE8 Matalties de> peu ortcsis, ptanttfaf ar-top&diques, papiomes arutgia 4& $au Hores convingudes « 9 3 589 83 13 « 629 16 95 36
Psicologia-Psiquiatria • CENTRE OE PSICÒLOGA
Trastorns fl'aprerteptaiga ) (ta ja P$&-Nens, adolescents > adults. Av. <MÜ1> ya.21.3r1a. ~ ' / Sant Cugat. I « 9 3 8 7 4 3 6 7 3
• CENTRE PSJOOTCRAPtA P £ t VALLÈS Psicotogía, psífjuiatftl,. togpp&fl*. Ptaça
«&ts%^n^^^SSr
• DRA. PALERM Patcotogla. Ansietat tsts de «tac», «astor»»* tís, psícaieràp)». Hom» Fíancaac Mwaga», SMWWís
ï,<ÍX * * 3 6 ? 4 3$ í» 93 418 48 4«
•aisrnfííT SANT
«ions, aHsohaÉrmav , toma tfansietat, mt*i. ïorr» Wanaa, ííft, 8 r ^ Sant Cegat « 8 3 589 3? «?
• MARIA BENNASAR Centre Medte SW>afc . * , « * , ta. < ' SertCugat ' " * «9S8 Í«1*J» «938740147
Tocoginecologia-Obstetrícia • DR JESÚSfERRANOEZ BAtZAN Tocogioecfíogm. Hores eonvínguctes Ay. Catalut*y«. ï t , *t 1«. Sant Cugat. « 9 3 588488JS ParticuíBT $3 874 74 09
•DRA. MtLACrRGS MARTÍNEZ MEDINA I J . 4. GÓMEZ CABEZA C/ Francesc Maragas, 125,1r 2a. * 93 58913 07
Traumatologia • JOSEP DOMNaOPECH Traumatolijgja, orto^etíía. Aííistèneia sanitària. Prevtóaa, Met^ftac Po«c*fnlc TorreWancs, Z^t. Ï*M 6.8ant Coga»; « 9 3 6691888
• DR. Cirurgia ortope#ítÍ^ntatafagK<a. Hores «drn*lgtiílé». £y«raíta, ï l , ir 3a. Sant Cugat « 9 8 6 7 4 ^ * 3 4 » 93 589 OS 34
INPROSS
ASSISTÈNCIA A DOMICILI •Teleassistència,
seivei 24 hores
• "Cangurs" d'avis i nens
•Atenció i companyia a persones grans
• Controls a malalts: medicació, cures, sondes...
• Ajuda a la llar: neteja, bugaderia, compres, menjars...
• Transports especials: individuals i en grup
SALUT I SERVEIS A DOMICILI
6 Av. Torre Blanca, 2-8,3r A, desp. 11-12
•SANT CUGAT DEL VALLÈS
C I N E M E S s A:;N;Í::!C' ' 'U G 1A T C I N E S A S A N T CUGAT
1&30- 1&0O-
/ •aaaaaaaa·lkMi·aea·al
.mniHliíSliiítonrí
: iMtM&is-maQ' "Vfefcno? lil Nttttiío«| - ^ ;
^ j q r ^ p f o f u f x k > ^ o c é 8 i > o 16.00-18.15-20.3Q-221Í ytàm$ II8I lllllllllillfilflilWlh
Unijadeloeneraí 17.0G-1S.35-22.15/ tooeseriAfaibttiaa 00.50 Yelmo4 Xi.uSA.L·
. 08 -18 .15^20 .30 -22^ YelmoS
ttM»ïm~mM4Zi$ mttòs StarWars.Laaaitttazafaflt»aana 16.45-19.30-22,45
M ^IIIS/TNT C U G A T Tots els divendres i dissabtes
http://www.cinesa.es
ESTRENA ESTRENA
SALA 4: 16.00-18.00-20.00-22.15 GOLFA: 00JO
TTTBTT—S•.* i f H t H
SALA 3 : 0 0 . 5 0
ym&-*soizna
\ p f v »
i.,* Htjr^k OÍSJL
1 ^.*ír
'si \iii\ - • ! ' - ^ . -!>" '*
s ALA 2:16.45 -19.25 - 22.05 GOLFA: 00.45
S A L A 1 : 19.50-22.20 GOLFA: 00.50
C I N E S R ^J 2J rï2 Pàrking Dia de
2ti. gram l'espectador Carnet tfestudant Venda Carnet
universitari anticipada de 65 S3 S2
W" "«sr ïrassi- .SSSB. isssja Sessions numerades
vsaor •03-333231
50 Cultura ELS^CANIONS Divendres, 29 d'octubre de 1999
X -KeX&b ^ è ^ L A R A D I O 9 1 , 5 . F M
D e d W u n s a • Oc 7.00 h a 8.(X) h El despertador, amb Salva Vallvé • D e 8.00 h a H).(K) h Primera Plana, amb Geni Lozano • D e 10.00 h a 13.00 h Gambiwta, el magazín, amb Clara Borrell • D e 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: l'informatiu, amb Josep M. Miró • D e 13.30 h a 13.50 h l'.entnvista (repetició), amb Geni Lozano • D e 13.50 h a 14.00 h Amb molt de gust, l'espai de gastronomia, amb l'ep Blanes • D e 14.00 h a 17.00 h Vol de tarda, amb Esteve Llop • D e 17.00 h a 19.00 h l'andana, el magazín amb Iolanda Casas • D e 19.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical, amb Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h L'esportiu, amb Gemma Montero • D e 20.35 h a 21.00 h El millor del magazín • D e 21.00 h a 22.00 h Sona clàssica (dilluns), Rock World (dimarts), Dance Legend {cYonccxei), ChillOut (dijous), Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h El que queda del dia, amb Joan Vallvé • A partir de les 24 h Música al teu costat • De 7 a 24 h, Cada hora informació local als Bulletins Informatius. Dissabte • De8.(K)ha 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 13.00 h
Poc fet. El magazín d'humor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríguez • D e 13.00 h a 14.00 h Avant-matx. L'informatiu d'esports • D e 14.00 h a 15.00 h Vallès sense Etvnteres (repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h Àlbum, amb David Villena • D e 17.00 h a 18.30 h L'estrena. El'programa de cinema. Amb Xavi Torras, Jordina Reinon i Toni Garcia • De 18.30 h a 19.00 h Ràdio Play, amb Sònia Carmona • D e 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 ha 22.00 h Pel davant i pel darrere. Programa de teatre • A partir de les 11 Música al teu costat
• De 8.00 h a 9.00 h La missa del Monestir • De 9.00 h a 9.30 h Mites i llegendes de Sant Cugat • D e 9.30 h a 10.00 h Esport en marxa la edició • D e 10.00 h a 13.30 h Nostra dansa I La sarsuela/ Roda d'amics amb J. Fàbregas i P. Pahissa • D e 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa 2a edició • D e 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, amb J. M. Alvira
• De 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Esport en marxa 3a edició • A partir de les 22 Música al teu costat
La p r o p o s t a
La Castanyadai una testa per a menuts I grans
Aquest cap de setmana són nombrosos els col·lectius que organitzen festes de la Castanyada per als veïns de Sant Cugat. La primera festa serà segurament a les escoles, però avui divendres, a partir de dos quarts de set del vespre, ja tindrà lloc la primera gran festa popular dedicada als més menuts de la casa. L'acte infantil es farà a la plaça d'Octavià i comptarà amb un grup d'animació infantil, que permetrà als petits divertir-se mentre mengen els fruits calents. Una mica més tard, a les vuit, les castanyes arribaran al Centre Cívic de la Floresta en un intent de fer una gran festa per a tots els veïns. La gent gran del municipi també s'ha volgut apuntar a la celebració i diumenge a les 22 h de la nit faran una gran festa al Casal Cultural de Mira-sol. Són només algunes de les oportunitats que es brindaran als santcugatencs que vulguin gaudir de castanyes calentes i ambient festiu.
DIVENDRES CASTAHVÀO& Q » &kF!w«M». AE ïa • A les Í8 b ser * itm&k * A les 20 h per a «&&$ • A les 18.36 h. Infantil amb Lluís PbjttJNMfe
30 DISSABTE
XXïïí %le< Exeorífoaista del Països * A fet ffe. Eeeepeid i insoripeioas. • Ales !§a« Ixcuísions, • A les 10.45 a »Ai«»i?^|uyé^«»l«ifí*idfM5i^sfHwr: „ * A fe* ÍBML· hm0W&$M*l de l'Aplec. * • A tes Í^.3Qí^ 1%8ÍÍr<><fe3m «Identitats-,
31 DIUMENGE
joatamci*. Al € . C l&i pfs&i» (Iwt C/Llobet, Vn). kCor»certifesKacal>i "' ij»cfel. A la pi 0CWÏ8H
* Alesl^k&KesrstoteaeGopdi
tacíó: AccidTCaltatat d«l ?«& Valejwàà a Barcekrsa.
& * •
Col. Aj.-AA Nfedeac. AlC Cahtíraf de Mi
"Casal Cultural de VMàotxL·ifL éd €kmfy.ié&-
DiMAirrs
•Aleafm-'
• Afesí^^.ï^yNttadeTeauedeValldoïeàe osk)o&Oïg,t3tUjf*íle:*lfeaÉfe EsptraLEMD
llXtUllÉliiKlJiOlil'IDII^ 11 XXnïA^le«E»e»<!«baii«a4efeMsosCa«L, w, „ „ ... . , • Ales 7h.Exiairsióa Montserrat - AleïSh. AS^Adp»>«, - Ale^h. Alascrradcfd^i^eéaOoli 4
• Ak^íOh."^^««lïUfatT«i«*wíMíiia«witaï.-Alí»Í7J0h. Itineraris pe* S«ttïGug«E. - -• AfesíSh. Prestació dels ISbres ífa \fygmé$$mt Cugat de/ VaBs aíCufíSaMffL· g memmi$Màpk6&*
wm&S^&^dtfValfatt&eHMdefafomes.Aht^tei „,. •' À Ifc* 1&45 h.:;A«dk>KisUaí.' ea£^^Wf ·|flterit»fS Aplecs», amb Àngels Sagrera i Antoni Moreno* A k Ü dé-Cufeí""' • A Ics $9.30 h. FolítioiecaBlàa SsatCugat. Cantada de la Coral Sa,» Cugat M €MS€. Al'Auditori. * A httà&Jto Mpttttwfe tfl6*«B*«M^ «J&Kse de la Societat Coral La Lira. * A te» WM L· Ballada de Í*B*b«*t $«*€%«. • A les t\M h. Castellers de Sant Cugat, A k plaça Barcclóaafc < •','[ * A les ZZ h Ctoíanyada t anémaeíó amb «I frttp Lou Dajffo. A la plaça Barcelona.
~ ' ; _* 'tptsm Cataïam. Org. CMSC •A le* B.M h. EIEÜ^KÍ^ a "lïlfft^íif^p^lb» 13 h. Cfoesda Aplee i audició de sardanes, A la pi Barcelona. -"-"
* A les 14 h. D m » # j ^ l Í l N ^ ^ ^ W ^ A La Utüd Santcuj^teoca.
- •*;- . "'*' * - * r X . • %
retorn • i i r Èir^arft 1 WBWÈnWWSKSS^ • A les 20 b. Cicle Culíera ï Societat Conferència «Origen del uníverso y su base experimental, amb M. M. Doncel, catedràtic de Pístca Teòrica dç la UAB». Al Centre Borja (Llacercs, 30). Preu: 3.000 (tot el cície), 500 (1 conferència).
4 DIJOUS
I XERRADES -* A iesJO h Castells i Noblesa Catalana, *Els processos: de formació dels dominis de la casa dueal de Medinaeelí aCa* tarünyà», amb A. Sànchez, historiador i director Fundaísdde la casa ducal de Medinaceli. Org. Amics Unesco Valido* reix-Saut Cugat» Arx. N. Catalunya, Institut d'Estudis Nobiliaris. Col. Aj. A TArx. Nac. de Catalunya (Jaume 1,33-51).
Exposicions
SALES MUNICIPALS • "Catalunya a l'era dels dinosaures". Fins al 7 de novembre. A la Casa de Cultura.
•IV Concurs Fotogràfic de la Viatgeteca del SIJ. Fins al 13 de novembre. A la Casa de Cultura.
• Cartells XXIII Aplec Excursionista dels Països Catalans. Fins a l 'I de novembre . A la Casa de Cultura.
SALES PRIVADES
• Puigmartí i Enric Giralt, pintures. Fins al 30 d'octubre. Ma-risa Aldeguer i J. José Ponce, pintura i tapissos respect. Del 2 al 30 de novembre. A Canals Galeria d'Art (C/ de la Creu, 16)
• Daniel Merino, olis. Fins al 2 de novembre. A l'Espai Lluís Ribas (Gorina, 6).
• Eulàlia Auladell, olis. Fins al 4 de novembre. A Catre il Picco-lo Veneto (Valldoreix, 29)
• Daniel Merino, olis. Fins al 2 de novembre. A l 'Espai Lluís Ribas (Gorina, 6).
• Marie-France Veyrat, tapissos, pintura i collage «Natura». Del 30 d'octubre al 25 de novembre. A Pou d'Art (Balmes, 35).
TEATRE-AUDITORI
• T E A T R E "Hamlet", de W. Shakespeare Div. 29 d'octubre. Ales 10de la nit.
• ÒPERA "Maria Stuarda", de G. Donizetti Dissabte 6 de novembre. A les 10 de la nit.
ELS íGVNTOiNS Divendres, 19 d'ortuhe de 1999 Cultura 51
TELÈFONS D'INTERÈS
935892268
Bombers Baftaterra 836928880
&ottibat$&íf4$falfttti
CAP 935891122
CAP tagfcneias 935894455
CasadeCuKdra 9358613S2
Centra Social !Sar&» UF 835807800
Creat vaJWoíeix 98 87*460»
CatalanB*Sa* 937252944
CenteGívictaFtofgsta 9388988.47
CenfteCfaicfcíPtSXS 936755105
Casat CuKafamSra-gaí 835882016
CinerrraSt Cugat (rasar.) 985888641
Corfeus
CwufeiaSantCogat 936741234
9S 67424 59
W&747615 Dispensari la Rwsste
EmMufsc^DeswnteSt 938742719
ENHER fttbf 836991892
FECSA m*%> al fluntt, 900737373
908 747474
kifermaefóPCiÇ «2051515
Funerària 33 589 55 52
33 5891155
938746696
P*rfiquíaa.PBr«Qc(ïS« 938741163
Parròquia (es Ptaiws 93 m 75 03
Parròquia VaWare* B3 67405 89
PJScmaiMBr>itip«1ValtdPiaB 9367540 55
Cuerpo Nacional de Poteia 93674 78S8
081
P08cÍ8»)un(gpa1iPMtCiv8 092
W.Mwicïpri(VatoBx) 908795125
ComtssartadePíítcia 93 674 7Ç12
936740997
Ràdio Ta» 88 588 44 22
938741680
Sant Cu9« Comerç «J 674 03 22
SOREA 335*90621
Wtildoiwxtearadt) 93 674 « tt
C f c * 93674 3371
AfÇitesfeHórMtg 93674 $ 8 9
AAPPiWMww»! 93674 2618
MWfcrgeCanwMira-soí 93 «74 «103
AAW Sant Joan Míta-sot 93«74 7103
AAPPiWVaBdorróí 936742197
MPPiWC.M«aserfat&«.93 6742105
AAPPWCanMajoVafi. 936745049
AAPmp.i Vetos la floreste 93 674 20 89
AA W Aguatonga la flor. 93 674 5128
Ass. Coosamidof» 932684567
IJNI P a prèvia) 935893088
Centre AlzheifnerSt Cugat 936742388
Germanor Cavis 93 589 57 98
ftosp.Qenwaf de Catalunya 93 5891212
Hosp.VaJo"Hat>roft 93427 2800
Heep. Sant Joan de Oéu 932084900
feldefEsperança 934144848
tBftSOTacÜCsrMtoes 932042247
SSotmacidAemport 934745000
mmtubmm. 93490020a
IríormaíiéPort. 93318Í ÍS0
OMSC 93 589 $1 80
IMtShtelíwNariea 935891888
PfiOMUSA 935891782
ASDï 93 «75 $5 05
1; :|NÍT|rsl:. ' l - l , : Arxiu Gavtn 936742570
Casa) d'Avis SC 93 S891638
üar d'Avís ParrocfiM 035890598
Ctob Muntanyenc 936745396
Coral * la Un» 988741006
Esbart Sara Cugat 936752652
lot Sant Cugat 936748661
SrupSupJmrao/ants 936749314
fiaote Sant Cugat 93675S959
Els 4 Cartons 038896282
M:W:H TW'M-WX D i a 3Q S t s . M a r c e l , c e n t . S t a . E u t r ò p i a , mr.
D i a 3 1 S t s . A l f o n s R o d r í g u e z , j e s . S t a . Luc i l - la , v g . mr.
D i a 1 F e s t a d e To ts S a n t s . S t s . V i g o r i L ic in i , b i s b e s .
D i a 2 C o m m e m o r a c i ó F ide ls D i f u n t s i S t . V i c t o r í , b is . mr.
D i a 3 St. Ermengol, bis.; Mart í de Porres, dm. Sta. Sílvia, mare.
D i a 4 S t s . C a r l e s B o r r o m e u , c a r d . a r q . S t a . M o d e s t a , v g .
D i a 5 S t s . Z a c a r i e s i E l i sabe t , p a r e s d e S t . J o a n B p t a .
33 52652, |«rnecres3 Moral Santa Teresa, 40
5896282 |PSws4 FornÓs M, Farrés, »(P. Cent) 93 «74 OS
EMD Valldoreix H CASAL DE «I CULTURA DE
VALLDOREIX irtorm·etdtfrt·crípoíor»* - Dedimarts adivertdres
O » t a t 3 Í 0 » 178191) TeUfa*93STOS2W
ULTIMES PLACES PER ALS TALLER?
PATCHWORK Nou curs. Dimarts de 10.30 a 12 h.
DIBUIX I PINTURA Adults. Dilluns de 19 a 21 h.
ORFEBRERIA Nivell 1. Dijous de 17.30 a 19 30 h,
IOGA
Dimecres de 20.30 a 22 h.
JAZZ INFANTIL Dimecres de 17.30 a 18.45 h.
PLÀSTICA De 4 a 7 anys. Dimarts de 17.30 a 18.45 h.
GYM-AEROBIC Nou curs. Dimarts i dijous, de 9.30 a 10.30 h.
VITRALLS DECORATIUS Dimecres de 12 a 13.30 h. TEATRE PER A NENS
Dijous de 17.30 a 19 h.
Diumenge 31 octubre VI MOSTRA DE TEATRE. Barlin, plaça Altar, núm. 2, amb Grup de Teatre Foment Excursionista. Col.: EMD de Valldoreix. A les 19 h, al Casal de Cultura de Valldoreix.
Diumenge 7 novembre VI MOSTRA DE TEATRE. Chao, Rodríguez, de C. Solano,
J. Manrique. Amb La Troca. Col.: EMD de Valldoreix. A les 19 h, al Casal de Cultura de Valldoreix.
Diumenge 14 novembre VI MOSTRA DE TEATRE. Arsanlc i punta» da coixí, de
J. Kessebring. Amb el amb Grup de Teatre Sabadell Epi Daure. Org. Grup de Teatre Espiral. Col EMD de Valldoreix. A les 19 h, al Casal de Cultura de Valldoreix.
ESPECTACLE INFANTIL, Hi ha saurau, amb R Roma. Org. EMD Valldoreix, A les 12 h, al Casal de Cultura de Valldoreix.
HORARI AUTOBUSOS
• IÍNJA I SANT ÇiGA^WIRAIpOL^MiS mm
Sortides des de Mas Janer -©tes feiners. 1a sortida: 06.00 h-07.00 h-08.00 h i a tes hores en punt fins a tes 22,00 h L'úitim servei finalitza ef seu recorregut a f estació de FGC de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00 h-08.00 h«O9.0D h i a les hores en punt fins a tes 22.00h L'úitim servei finalitza el seu recorregut a J'estació de FGC de Sant Cugat.
Sortides des de l'avinguda Alfons Sala -Dies feiners. 1 a sortida: 06.40 h-07.40 h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40 h L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40 h-08.40 h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40 h L'últim serva finalitza ei seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat.
Recorregut Mas Janer, estació Mfra-sot, plaça Can Cadena, estació St. Cugat, Mercat Torre Blanca, CAfí Uuís Companys, Can Cadena, estació Mka-sol, Mas Janer
V LÍNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT
Sortides des de Sant Domènec -Diesfeiners. 1a sortida: 06.16h-0B.46h i als 16 i 46 minuts dècada hora finsaSes 22.16b -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.l6h-09.46 h i ais 16 i 46 minuts dècada hora fins a les 22.16 h
Sortides des de Sant Francesc -Dies feiners. 1a sortida: 06,23 h-08.53 h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a tes 22J23h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23 h-09.53 h i ais 23 i 53 minuts dècada hora fins a fes 22JZ3h
Sortides d<» de l'estació FOC -Diesfemers, ta sortida: 06,05 h-OS.35 h i ais 05 i 36 rrÉiutsder^rioraflteale«2fc&n -0isisaÍjtesites4B».1asQJtkÍa:^
«e«WTit^$aofOoa)è^C^
i^çckmz$$&0<wbm.... ,, \ „. , ;... ; - . • . : >
• M i l 31 SANT CUGAT-LA FLORESTft*IS PLANES
Sortides des de & Colom -Dies feiners. 1a sortida; 05.45 h de) mati i cada hora i rr&ia fins a tes 22,15 h -Dissabtes i festius, ^a sortida: 07.15 h del mati i cada hora i mitja fins a tes 22.15 h Sortides des de f estació -Dies feiners. 1 a sortida: 06.35 h del matí i cada hora i rre a fins a fes 21.35 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.05 fi del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35 h Recorregut F. Cordin, la Ffctresta, plaça Centre, Mercat, CAP, Uuís Companys, estació, plaça Centre, la Flomtè, R Colom
. mwmmMWBÉfflfflwtmMfflym -Dies feiners. 1a sortida: 05.40 M3&25 h i als 25 minuts de cada hora fins a tes 22.25 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06J5 h i als 25 minuts de cada hora ffns ales 22.25 h -Sortides addicionals a Terra»»» 06.55 h, 07.55 h i 11.55 h (feiners)
:;p|A'MilSPÍiltíGAT*BiWKELONÀl
-Dfes feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10 h -Dissabtes. 1asortida:O5.15-Q4M0i06.10h i als 10mimjtsdecauahora*«aiB$22.10h -Diumenges i festius. 1a sortio&St.lQ h i als 10 minuts de cada horafins ates 22.10 h -SortMesaddiciorwfe »Cewl8»v^2^40ht23.fX)h^ners).23X50hpssaptesi
hora fins ales 21.45 h aies 21.45 li
irisa tes 21.45h,
"W :UM ÍÍ8ÇELONA-SANT CUGAT
-Dies feiners. 1a sortida: 05.451 als 15 i 45 r «Dissabtes. lasci^05.45;iafs45taisBt$ HDiumengesf feettitf asotida; fj&45n iate4í -Sortides »tm^miat *Ç0nlm^eitm 22.1IH (
M«rt*·MHriMiNMI «HtWBWMàMtJfc MmhmmmmhmlmWmmMimèmt Ü i i
Divendres, >9 d'octubre de 1999
52 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS
Enric Marlés. Director d'un hotel a Suïssa
"No m'agrada tenir empleats, sinó col·laboradors"
Re i n CASALS
- Sant Cugat -
Des de fa anys només treballa en hotels de cinc estrelles, entre Ginebra, St. Moritz, Davos i ara Basilea. Hi ha tingut allotjats Hillary Cl inton, el Dalai Lama. la senyora Miterrand, el príncep de Hannover i diversos caps d 'Estat i ministres de tot cl món. Va començar a la cuina i ara es prepara per dirigir, per segona vegada, un hotel de cinc estrelles. Els darrers tres anys ha estat el responsable de l'Hotel Flüela, a Davos. A partir del 10 de març dirigirà el nou Hotel Victòria de Basilea, on assegura que tots els sant-cugatencs podran gaudir d 'un petit descompte i un aperitiu.
- Quina és la seva aposta per donar un servei digne de la categoria de l'hotel? - Jo sempre dic que el client
tornarà si se sent a casa, i el c l i e n t se s e n t a casa si, pe r exemple, no pren sucre al cafè i el cambrer ja li porta sense; o si al client li agrada el vi negre i ja no se li ofereix la tria entre vi blanc i negre, sinó que se li porta negre directament. Fins i tot amb més detall, ja a cada pis. I,a responsable de cada pis té un fitxer on anota qui vol una fusta sota cl mata làs , qui té al·lèrgies i no vol coixins de ploma sinó sintètics... Aquest és el servei de cinc estrelles que s'ha de donar. I és més fàcil donar-lo en un hotel de vacances, on es coneix el client, que en un hotel de negocis, on els clients entren i surten sense parar.
- Recorda especialment alguna petició curiosa que algú li ha fet en aquests anys? - Quan Hillary Clinton va ve-
nir a D a v o s a m b m o t i u del World Econòmic Fòrum, em va trucar una tarda el seu secretari personal i em va dir que vindrien a sopar després de la conferència de la primera dama a la sessió del fòrum, però que no
Marlés distribueix la seva vicia entre Suïssa i Sant Cugat FOIX): X. IARROSA
ho sabien ni els serveis de seguretat suïssos, ni cl seu servei de seguretat, ni cl director del fòrum, que havia previst que sopés en algun altre lloc. Fins i tot Clinton tenia organitzat un sopar a l'altre costat de la ciutat, però en pujar al cotxe va decidir venir a l'hotel i només vam tenir una hora
"El més important per a mi d'un hotel
és que el servei sigui ràpid"
per preparar-ho t o t , q u e , per a un banque t , és molt p o c . A m é s , els seus guardaespatlles van arribar nom é s u n s mi nuts abans que ella, quan acostumen a arribar hores abans per revisar tots els racons i mirar sota les taules. Va ser la primera vegada que Clinton va entrar a l 'hotel sense que abans s'hagués escorcollat tot. Va ser im
pressionant. - Els rics són tots iguals? - La majoria dels clients que
vénen a aquests hotels no ressalten entre els altres. Sí que tenen molts diners, perquè són industrials o el que siguin, però es conformen amb el mateix que qualsevol altre client. No
són ar rogants , ni acostumen a donar problemes . Dóna gust treballar amb ells, perquè saben el que volen.
- Q u è és el q u e m é s valora quan va a un hotel que no és el seu?
- El més important, per a mi, és que el servei sigui ràpid, des que ent res fins que surts. Jo viatjo molt per feina, i el que vull és poder pujar ràpid a l'habitació per poder sortir al carrer i fer, com més aviat millor,
el que he anat a fer-hi. I quan estic de vacances, tampoc em vull quedar una hora esperant per inscriure'm i per cada tràmit.
- Quina és la seva "marca de la casa" a l'hora de dirigir l 'hotel? - Primer, que no m'agrada dir
empleats; per a mi, la gent que treballa a l'hotel són col·laboradors que ofereixen un servei. M'agrada veure l'alegria dels treballadors a l'hora de fer la seva fe ina , vul l q u e s igu in simpàtics i somriguin. N o suporto que el recepcionista estigui darrere el mostrador i hi hagi un client esperant i ni tan sols aixequi el cap. O veure els clients al restaurant buscant una taula per seure i que cap cambrer els atengui. Només amb un somriure i una paraula agradable, el client ja se sent atès.
- Dins el món hoteler, quines són les noves tendències per al canvi de segle? - S'està perdent el fet de por
tar corbata i, en certs sopars, portar frac; no crec que aguanti gaire més. El que també ha canviat és que tot s 'automatitza, hi ha claus de plàstic i es pot fer el check-out des de l'habitació; tot va molt ràpid, però això fa que l'hotel perdi la seva gràcia, es perd el contacte amb el client.
- Expliqui 'ns aquella espifia-da que mai no oblidarà. - Jo es tava fent les m e v e s
pràctiques a l'Hostal de la Gavina, a s'Agaró, però no coneixia el món polític català, perquè vivia a Suïssa. Va venir en Jordi Pujol, i jo no sabia qui era, així que li vaig demanar q u e per registrar-se em donés el carne t d ' iden t i t a t . Com q u e ho vaig fer en català, se 'm va quedar mirant molt astorat de veure que un català no sabia qui era el nou president, perquè l'acabaven d'elegir. Va ser força violent, va venir corrents el director i es va haver d'excusar.
Paco IORDI CASAS
Sens dubte, l'assistència va desbordar les previsions. No debades foren molts els confiats en la venda de darrera hora que hagueren d'esperar la possibilitat d'adquirir una entrada que donés dret a restar de peu o assegut a les pedres claustrals. Ens reunírem més de cinc-centes persones, per la qual cosa més d'una persona suggeria que l'acte podia haver-se fet al nostre flamant auditori. La proposta no anava errada, ja que ben segur que s'hauria pogut omplir. Només hi trobo l'impediment del preu. al Centre Cultural l'entrada esdevindria manifestament més cara. És el que passa quan el continent condiciona tan fortament l'oferta dels continguts. Ja se sap, en això de la cultura l'embolcall també compta. Sigui com sigui, al meu voltant desfilaren cares conegudes, situades totes per sobre de la quarantena i algunes d'elles ja emmagatzemades, em pensava que per sempre més, en alguns racons de la memòria. Sorprenentment. també hi vaig veure un bon grapat de joves situats en la vintena i fins i tot alguns de més joves. Sembla. doncs, que no tot està perdut. D'antuvi, el marc era immillorable: pedres meravellosament centenàries acomboiant un acte que tenia quelcom de místic (i també de teràpia de grup, tot cal dir-ho). El contingut no defraudà: ell, de negre rigorós, com sempre, sobre un sobri escenari i amb l'acompanyament exclusiu d'una guitarra. Ràpidament i inevitable, es creà una simbiosi entre cantant i públic: el primer no regatejà cap esforç i ens oferí més de dues dotzenes de cançons, el segon pregava als monjos d'antany que aquella veu ronca i creativa no s'apagués d'un moment a l'altre. Fins i tot les campanes van respectar-la: les onze i dotze campanades coincidiren entre cançó i cançó. Només el quarts feren una mica la guitza: ara a José Agustín Goytisolo, més tard a Celaya, després a Neruda, una miqueta també a Góngora i així successivament. En acabar, maleírem unes cadires que ens tractaren sense misericòrdia, però vam sortir satisfets. Foren dues hores humides i intenses. Sí, Paco Ibàfïez ha passat per Sant Cugat. Per tercera i potser última vegada.
PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès
www.valles.com Hardware, Software
&Webs
Recommended