Divendres >9 d'octubre de 1999 US 4 CANTONS

El "diari" de Sant Cugat

Núm. 308 Any Vil

225 ptos.

Sumari

EI cost del tractament dels residus es triplicarà

amb l'obertura de la planta de compostatge

L'advocat de Núfiez representarà l'empresari

immobiliari en la comissió de Torre Negra

Pàgina 15

El mestre d'armes del Club Esgrima Sant Cugat guanya el V

Màster Català Pàgina 34

El cantautor Paco Ibàflez omple el

claustre de velles belles cançons

Pàgina 41

La comissió pels Santcugatencs

de l'Any només entregarà enguany

5 guardons

Pàgina 24

«MIM»?» *.»» .

•ZTST^ZZ ZSSSpSm* M^riÈagl·

Aquest número inclou la novena fitxa

del col·leccionable: "El teixó

de Sant Cugat"

Sant Cugat dobla el nombre de vehicles en dos anys

UAjuntament adopta mesures per resoldre el caos circulatori i

fomentar Fus de mitjans de transport alternatius com la bicicleta

L·s vies d'entrada i sortida de la ciutat són les que presenten més problemes de trànsit, encara que hi ha nombrosos punts negres. FOTO: XA VI LARROSA.

Tema de la setmana i editorial

COMPONENTS ELECTRONICS PER A LA MOTOCICLETA

ENS HEM TRASLLADAT A SANT CUGAT

Av. Graells, 35 Tel. 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e-mail: leonelli@leonelli.com web:

wwwleonelli.com

Agraïm a la ciutat les facilitats donades

Gila r—o

2° ^ ^ I ^ ^ ^ K ?s ^^^K

Suma y Sigue Lü o

- 4 c

lis*" T( i i T i £ f [i^Club Capítol „,' i UJ c

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

HÍPICA SbVfcKINO

Cada dissabte i diumenge a les 17 h podeu gaudir d'una magnífica

passejada a cavall per la rodalia de Collserola.

Poden anar-hi dues persones. Veniu a la redacció a buscar els vals.

CINESn g/hwnomt/W1ERSfii.

COMPANY •

Regalem entrades gratuïtes per anar al cinema en sessió golfa.

Els dos primers subscriptors tindran dues entrades per anar-hi un dia de

cada dia. Afanyeu-vos!

GrifulOil Servei Estació

£935004655

A la benzinera Griful de la ctra. de Cerdanyola obtindreu un descompte

de 2 pessetes per cada litre de benzina. Cal que a l'hora de pagar ensenyeu el carnet de subscriptor.

Cada mes regalem 5 V1PS exclusius de La Carpa amb els

quals podreu gaudir de cinc consumicions gratuïtes.

Veniu a buscar-los! (reservat el dret d'admissió)

M M <£ft7W

Cada mes el restaurant-pizzeria Bacco regala dos menús completament gratuïts a un subscriptor escollit a l'atzar.

Bona sort!

BAR RESTAURANT

UAJ

Cada mes un sopar per a 2 persones entre els nostres

subscriptors

PI Pere San 8 (Mercat Vell)

Secció de teatre De F. Lorenzo €L ,yé

• Díuroerioe 7~<tm,

Troca. De Cristina 3

AlCasafCM&treJdtl

Cof.Ete4Cmtom,&0%ei

Í-ET ATENCIÓ AL SUBSeRlPTORl l l;l l if62'82

EIS4C4NTONB

_^_^* M El tema de la

hetmana Divendres, 29 d'octubre de IW9

El parc a u t o m o b i l í s t i c de la c i u t a t

El nombre de cotxes s'ha doblat Els agents de trànsit no donen V abast per controlar el flux de vehicles

El ràpid creixement de la ciutat, el fet que Sant Cugat sigui un municipi molt dispers en el territori i el gran nombre de ciutadans que treballen

fora del nucli urbà fan que cada ve­gada els carrers de Sant Cugat es­tiguin més plens de vehicles. En de­terminats moments del dia, hi ha

zones de la ciutat on es fa impos­sible circular, on el caos, malgrat la presència dels agents munici­pals, es fa insuportable. Aquesta

situació podria està baixant la qua­litat del nivell de vida de la ciutat. Tothom n'és conscient, però sembla que ningú vol renunciar al cotxe.

SI'SANNA ROMERO

No és cap secret que Sant Cugat ha patit un boom demogràfic en els darrers anys i, de retruc, la ciu­tat està creixent constantment. Molts ciutadans marxen a treba­llar fora, però són també molts els que vénen a treballar a Sant Cu­gat. Això fa que sigui una ciutat amb un gran moviment diari de persones i de vehicles durant les hores laborables diürnes, que ha desbordat les actuals infraestruc-tures de la ciutat. Si a tot plegat hi afegim que en els darrers anys la venda de cotxes s'ha disparat, el problema s'agreuja. En els darrers dos anys, el parc automobilístic s'ha multiplicat per dos, tot i que estadísticament no n'hi hagi constància, perquè molts es com­pren el cotxe fora de Sant Cugat i són molts també els que no han canviat la domicialició dels rebuts quan han vingut a viure a la ciu­tat. Segons dades facilitades per l'Àrea de Serveis Urbans i Des­centralització, entre 1995 i 1999 el nombre de rebuts generats per

Els punts d'entrada i sortida d' la pnbl·ii io són veritables caos circulatoris FOTO: XAVILARROSA.

l'ús de l'automòbil ha passat de 24.614 a 29.965 i, pel que fa als turismes, el padró de 1999 en comptabilitzava 22.682.

Els concessionaris de Sant Cu­gat, actualment setze, han cons­

tatat un augment de vendes res­pecte a anys anteriors, però no llancen les campanes al vol per­què són conscients que aquesta línia de creixement està arribant als seu sostre. Molts, fins i tot, as-

Les marques de vehicles més venudes

seguren que a partir de l'any 2000 aquesta fase expansiva s'estan­carà. Aquest sector s'ha mostrat unànime a l'hora d'afirmar que les vendes dels cotxes depenen de la seva capacitat i de la marca del vehicle, però sobretot pensen que aquest augment que s'ha do­nat en els darrers cinc anys ha es­tat possible per l'existència d'unes

determinades condicions macro-econòmiques, com són la baixa dels tipus d'interès dels crèdits bancaris, les bones expectatives de l'economia del país en general, l'augment dels beneficis de les empreses i la seguretat laboral, unes condicions que no sempre es mantindran i que, de fet, algunes ja estan començant a canviar, mal­grat que, de moment, això enca­ra no es nota.

Tot i la bonança del sector, els venedors han posat de manifest que les vendes són estacionals, és a dir, que se solen concentrar en els mesos que van d'abril a juny/juliol. El cert, però, és que Sant Cugat s'ha convertit en un focus important de problemes circulatoris, sobretot en determi­nades hores del dia i en determi­nats punts de la ciutat, com són la carretera de Cerdanyola, la plaça Octavià, el carrer Santiago Rusi-nol, l'avinguda Rius i Taulet, l'a­vinguda Lluís Companys, la ram­bla Ribatallada i el carrer Francesc de Moragas, per citar alguns exemples. Els grans embussa­ments continuen produint-se a les entrades i sortides de Sant Cu­gat, o el que és el mateix, la ca­rretera de Rubí i la carretera de Cerdanyola.

acumulat any 99 gener - agost quantitat

Volkswagen

Renault

Peugeot r i

Citroen

Total

208 13.28

196 12.52

195 12.45 120 7.66

116 7.41

99 6.32 98 6.26

1566 100

Tant si v(»tè és a casa com si no hi és. . . AÜXJVYD

continua vetllant per Ja seva Uar

17 W-frmt Cwyrt d*l Voi»»

Setmana Q S / CAIVTONS Divendres. 29 d'octubre de 1999

T r a n s p o r t p ú b l i c

El govern veu la solució al caos del trànsit en el transport públic

El consistori està gestionant la creació d'un bitllet únic S.R

- Saat Cugat -

Incentivar l'ús del transport públic municipal ha de ser una de les vies per solucionar els problemes que genera l'ús pri­vat de l 'automòbil, segons ha posat de mani fes t el t i n e n t d 'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens. Actualment, i a banda dels serveis que oferei­xen Ics línies dels Ferrocarrils de !;i Generalitat , hi ha tres lí­nies d 'autobusos. La primera cobreix Mira-sol i una part de Valldoreix i funciona només amb un vehicle, la qual cosa fa (pic la freqüència de pas sigui limitada. La segona cobreix el nucli urbà tlel centre de la ciu­tat i és la que més utilitzen els santeugatencs, tal com ho de­mostra el fet que se n'hagi do­blat el servei, és a dir, s'ha pas­sat d 'un a dos autobusos nous i adaptats. F inalment hi ha la línia tres, que cobreix la Flo­resta i les Planes i només dis­posa d 'un vehicle.

Joan Recasens reconeix que en la línia 1 i en la 3 el creixe­ment del nombre de viatgers està congelat, no així en la lí-nea 2, en què hi ha hagut un increment sostingut d 'un 30% en els darrers mesos si es com­para amb l'any anterior. El ti­nent d'alcalde, però, ha mati­sat que la t endènc ia general

Moltes vegueíes ta gent utilitza el cotxe per la poca freqüència de pas dels autobusos FOTO: XA VILARROSA.

de reducció en l 'ús del trans­port públic no és només pri­vat iu de Sant Cuga t , ja que aquesta situació es dóna en al­tres grans ciutats, "a més, ens ha influït molt el tema del Me­tro del Vallès, perquè en el mo­m e n t q u e n 'ha augmen ta t la freqüència, els ciutadans han

o p t a t pe l f e r r o c a r r i l " . E n aques t senti t , l ' equ ip de go­v e r n ha fe t u n a a p o s t a pe l transport públic perquè està a punt de tancar un acord per in­t e g r a r t o t s e l s s i s t e m e s d e t ranspor t que operen a Sant Cuga t mi t j ançan t la creació d 'un bitllet únic que permeti

als ciutadans utilitzar més d'un servei públic de transport ha­vent adquirit un únic títol de viatge. Segons dades oficials, entre el 1995 i el 1999 un total d ' l .855.381 persones han ut i ­litzat el servei d'autobusos mu­nicipal, però unes 827.936 ho han fet de manera gratuïta.

Les autoescoles sostenen que falten llocs per poder aparcar

S.R. -Sant Cugat -

Sant Cugat del Vallès té uns usuaris molt especials dels seus carrers i de les seves vies de co­municació en general. Són les au­toescoles, que viuen in situ i cada dia els problemes de circulació que pateix la ciutat. E L S 4 CAN­

TONS ha volgut copsar l'opinió d'aquest sector i, en general, de les dotze autoescoles que té Sant Cugat actualment. Totes estan d'acord en un punt: la circulació és un caos, sobretot en determi­nades hores del dia, les anome­nades "hores punta". Aquest sector també ha volgut posar de manifest la manca d'a­parcaments a la ciutat, ja que as­seguren que els que ja existeixen sempre estan plens, siguin o no de pagament. A més, recorden que ells no són els responsables de l'augment de conductors i, per tant, de vehicles que es troben a la ciutat, ja que el nombre de car­nets anuals, un centenar aproxi­madament per cada autoescola, no és superior al d'altres anys, tot i que reconeixen que ells depe­nen de la natalitat i sí que han notat el boom demogràfic que es va produir en la segona meitat dels anys setanta.

També hi ha unanimitat a l'ho­ra d'afirmar que els tres punts ne­gres bàsics són la rotonda que hi ha davant de la discoteca Chic, l'avinguda Lluís Companys i la plaça Lluís Millet.

L a V I S I Ó e c o l o g i s t a

Els verds creuen que el model de ciutat fa molt difícil

la reducció de vehicles

Si s \ \ \ \ R O M K K O

- Sant Cugat -

"Pensa globalment i actua lo­calment ." Aquesta és la pre­missa que segueixen els ecolo­gistes, i el Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat no n'és una excepció. Lluís Lle-rena, membre d'aquest col·lec­tiu, assegura que hi ha un com­promís mundial per reduir el nombre de vehicles. En el cas de Sant Cuga t , però , aques t acord es fa difícil de complir pel disseny urbanístic de la ciutat, ja que, en paraules del mateix Lle-rena, "Sant Cugat és una ciutat difusa, on per anar a qualsevol lloc has d'utilitzar el cotxe". Un exemple d'això és, segons LLe-

rena, la construcció d'un super­mercat molt conegut o de les empreses que estan situades al voltant de l'autopista, "perquè per anar-hi necessites el cotxe".

L'ecologista local assegura que el t ransport públic és insufi­cient, tant pel volum com pel servei que presta i, pel que fa als projectes de vianalització d'alguns carrers de Sant Cugat, intueix que podrien donar lloc a un procés de segregació social, on el centre històric de Sant Cu­gat es convertiria en una galeria comercial a l'aire lliure, on no­més la gent amb mitjans econò­mics es podria instal·lar.

D'altra banda, i pel que fa al conveni que l 'Ajuntament ha signat amb el RACC, el Grup

l)n\ eiolw'l·ir·, t)i un (ide ^imbhlu fer jurant la telebiatto del "Dia sense cotxes". FOTO:XAVI LARROSA.

de Natura de Sant Cugat creu que és poc participatiu i inco-hetent, ja que consideren que el RACC és una fundació que promou l 'ús de l 'automòbil i sembla conttadictori que una entitat d'aquestes característi­ques s'hagi d'ocupar d'estudiar i donar solucions als problemes de mobilitat que la ciutat plan­

teja. Segons ha afirmat Llere-na, aquests estudis es contra­diuen amb les característiques d'aquesta fundació, si els plans del consistori van en la línia de reduir el nombre de vehicles i de fer una ciutat per als via­nants. Per aquest motiu, aques­ta agrupació està treballant en el projecte de l'Agenda Local

21 , una iniciativa concebuda com un espai o àmbit obert de part icipació c iutadana, en el qual tothom tingui la capacitat d'expressar les seves opinions i on també tinguin la capacitat real de vot; és a dir, que tothom pugui decidir sobre qüestions q u e a f e c t e n d i r e c t a m e n t el medi ambient.

ELS4C4IYTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999 Setmana

S o l u c i o n s

La fluïdesa del trànsit

un canvi implica d'actitud ciutadana

SISANNA ROMERO

- Sant Cugat -

L'Ajuntament de Sant Cugat és consc ient que la c iutat té greus problemes de trànsit i, a banda d'haver signat un conve­ni amb el RACC per buscar so­lucions, vol que Sant Cugat si­gui una ciutat per passejar, per als vianants. En aquest sentit, ja es pensa a tancar al trànsit ro­dat alguns carrers de manera ex­perimental, com el Santiago Ru-s ino l , d u r a n t e ls c aps d e setmana. En aquesta mateixa lí­nia, fa poques setmanes es va inaugurar un nou tram per a via­nants al carrer Sant Esteve, que uneix la plaça Pep Ventura amb Francesc Macià. Aquestes ini­ciatives formen part del pla de vianalització del centre urbà que l'equip de govern de CiU va in­cloure en el seu programa elec­toral i que pretén, entre altres coses, consolidar el centre histò­ric, fent que la zona des del mo­nestir a l'estació dels ferrocarrils sigui per a vianants.

Per tal d'assolir aquest objectiu, l 'A jun t amen t ha p rev i s t co­mençar a tancar carrers al tràn­sit de forma experimental al­guns dies de la s e tmana . El tancament es faria amb jardine­res i seria un pas previ a les obres de vianalització, que s'a­niran fent segons es disposi de recursos.

Els punts conflictius

Pel q u e fa als a n o m e n a t s "punts negres", l 'Ajuntament ha acordat amb la policia local una operació específica per tal de millorar la circulació, almenys en les hores més problemàti­ques, que coincideixen amb Ics hores d'entrada i sortida de les escoles. Aquesta operació su­posa un augment del número d'agents de la policia local en Ics zones que s'han determinat com a més problemàtiques, com poden ser la rotonda de la ca­rretera de Rubí- Ronda Nord o el semàfor de la carretera de Vallvidrera amb la carretera de Rubí.

Fonts municipals han posat de manifest que hi ha molts carrers que no s'utilitzen perquè la gent s'ha acostumat a fer uns itine­raris fixos que els porten sempre a passar per Rius i Tauler., Ca-novas del Castillo, Lluís Com­panys o l'estació. En aquesta lí­nia . Joan R e c a s e n s , t i n e n t d'alcalde de Serveis l 'rbans. ha posat en relleu que hi ha molts

carrers oberts al trànsit que la gent no utilitza i que podrien desbloquejar els embussos dins la ciutat. Per això afirma que cal conscienciar la gent que, a ban­da de no utilitzar el cotxe de ma­nera innecessària, sigui capaç de buscar rutes alternatives. Reca­sens ha assegurat que cal donar a conèixer als ciutadans noves rutes de circulació dins la ciu­tat, perquè malgrat que tots tre­ballen per aconseguir fer de Sant Cugat una ciutat per passejar, és feina de tots que això sigui possible. Segons el polític, "si tothom hi posa el seu gra de so­rra, el problema del trànsit i el de la seva fluïdesa, millorarà sens ib lemen t , encara que és molt difícil que mai s'arribi a re­soldre". Recasens ha explicat que a moltes ciutats es tallen ca­rrers, posant senyals d'obres per fer que la gent s'acostumi a bus­car itineraris alternatius, però que aquesta solució és impen­sable per a Sant Cugat, "perquè aquesta no és la manera de fer de l'equip de govern". Per con-

La vianalització d'alguns, carrers

tra, l'Ajuntament aposta perquè es pugui aconseguir una millor qualitat en els carrers de la ciu­tat mitjançant tres vies: aconse­guint que la gent utilitzi itine­raris alternatius, promocionant l'ús del transport públic i afa­vorint l'ús d'altres mitjans de transport, com poden ser les bi­cicletes o s implement anar a peu. El t inent d 'alcalde creu

UOpemeió

és un objediu del govern t una promesa ele< total l·OTO.XAX I l.ARROSA.

que, tot i que els carrils bici són de moment insuficients, ja que no permeten circular pel cen­tre, sí que són una bona alter­nativa i "et permeten moure per força llocs".

La millora de la circulació és un dels reptes principals que s'ha plantejat l'equip de govern de cara als pròxims quatre an \ s de mandat.

El conveni amb el RACC

• L 'Ajuntament i la Funda­ció RACC van signar el mes passat un conveni de col·la­boració, vigent per un perío­de de cinc anys, a m b l 'ob-jectiu de fer diversos estudis per descobrir com es poden millorar la funcionalitat i el servei de la xarxa viària.

L'objectiu d 'aques t conve­ni és fomentar una cultura de la mobi l i t a t rac ional , però aquest conveni té tres aspec­tes fonamentals. D 'una ban­da, cl tema del transport pú­blic. ja que s'ha de fomentar i donar incen t ius als ciuta­dans p e r q u è s ' acos tumin a deixar el cotxe a casa si po­den utilitzar el transport pú­blic. D'altra banda, l'ús d'al­t r e s m i t j a n s de t r a n s p o r t alternatius, com pot ser la bi­cicleta o anar a peu. Aquest punt lliga amb el tema de la vianalització, en què l'Ajun­tament ja està treballant. El tercer aspecte de treball d'a­q u e s t conven i són els pro­b l e m e s de c i rculac ió p u n ­tuals, és a dir, esbrinar per què passa cl que passa a la zona de l '"hipòdrom", davant de la Chic, i a la carretera de Cerdanyola; en definitiva, els punts d 'entrada i sortida de la c iu ta t . Per tot p legat , ja

des de 3a poÜcia local pretén fer de Saat Qüpx «na ciutat sostenible peí que ft a bt cir­culació de vehicles i de per» sones i a ta seguretat de tot­hom- PaooGiarrkío, caporal de la polida, na assegurat que

de fa &prtmm&4amçm tm mesimtgt esconerelaejïPas-sdirnera de-roít objectius per

que es produeixen a les- en­trades i sortides de Sant Cu-gat, és a dk, a la carretera de Rubí, a Falcada de la Ronda Nord, i a keamstera de Cer-dan^la, a falcada de te ca­rretera de Roquetes. El pla també pretén evítar eís em­bussos a les eruïUes amb més circulació del nucli urbàtfiom són f avinguda de Rius i lau»

FI RACC ja ha instal·lat ivmptatge s'ha creat una comissió tèc­nica de mobi l i ta t , formada per membres del RACC, per membres del consistori, per tècnics de Serveis l ' rbans i un membre de la policia lo­cal, que es reuneix un cop a la setmana. Els membres del RACC ja han començat a tre­ballar fen t c o m p t a t g e s d e mobilitat en diferents carrers, com Santiago Rusinol i tam­bé a les entrades i sortides de

«s en alguns carrers FOTO: X.I.. la ciutat.

També s'han començat ja a fer enquestes per copsar l'o­pinió dels ciutadans. L'Ajun­tament assegura que aquest projecte afecta tothom i, per tant, tothom hi ha de tenir al­guna cosa a dir. A més, han assegurat que la voluntat de l ' e q u i p d e g o v e r n é s q u e aquest tipus d 'estudis i solu­cions siguin el màxim de con-sensuats possible./ S. R.

i Jover, ei carrer Santiago Ru­sinol amb ei carrer Francesc de Moragas i la plaça Oc&tvtà amb el carrer de Sant Medtr i d carrer de la Torre.

Els agents també volen po­sar fre a le$ parades d^auto-busos escolars en els carrers de més trànsit, i en aquest senti t ja hi ha hagut reunions amb els responsables deí transport escolar i dels dife­rents col·legis per planificar eb itineraris i ies parades. L'o­peració també impltca reduir

d ninsit dels camions de gra» tonatge pel centre, corregir les infraccions, com els estació-nanaents en doble filera, evi­tar també les aturades ert m-nes destinades als vianants.

Enquesta ELS-/CANTONS Divendres, 39 d'octubre de 1999

L 'enquesta

Creu que a Sant Cugat es fa un ús excessiu del cotxe? Sant Cugat del Vallès ha crescut notablement en els últims anys i continua fent-ho. Els seus ciutadans són cada cop més nombrosos i, en conseqüència, molta gent ve a treballar aquí, encara que també és cert que molts marxen a treballar fora. Si a aquesta situació hi afegim el fet que Sant Cugat té un alt nivell de qua­litat de vida, ens trobem amb una ciutat on el moviment diari de persones i vehi­cles ultrapassa el d'una ciutat residencial. Sant Cugat del Vallès, com han po­

sat de manifest moltes persones, s'ha convertit en gairebé un barri més de Bar­celona, en el centre geogràfic de la zona metropolitana de Barcelona, disposant per aquest motiu de molt bones comunicacions, que han fet que moltes em­preses hagin triat la ciutat per instal·lar-s'hi. El resultat, però, és que ens trobem amb una massificació de persones i vehicles durant tot el dia, que ha desbor­dat les actuals infraestructures./ SUSANNA ROMERO.

EDUARD MIRA

40 ANYS

POLICIA LOCAL

"Hi ha moments en què tot­hom util i tza el co txe , e s p e ­cialment en les hores punta. L'ideal seria que to thom ca­minés una mica més o que fes servir més el transport públic."

N'l RIA N'OGI KR

51 ANYS

MESTRESSA DE CASA

"La circulació és molt pro­blemàtica. La guàrdia urbana hauria d ' i n t e r v e n i r - h i m é s , perquè hi ha cotxes aparcats en doble filera i sembla que tothom fa el el que vol."

T E R E S A C E F E R I N O

37 ANYS

COMERCIAL

"La gent és molt mandrosa i s'ha acostumat a agafar el cot­xe, però si hi anés caminant s e g u r a m e n t tardaria menys . Crec que tots hauríem de fer un pensament . "

RAFAEL MARTI'N

30 ANYS

ENGINYER

"Pel q u e em costa s e m p r e aparcar, penso que potser no hauríem d'agafar tant el cotxe, però també penso que els trans­ports públics haurien de millo­rar i tenir mes serveis."

ÀNGELA GÓMEZ

36 ANYS

MESTRESSA DE CASA

"Carrers com el de Valldoreix, on les voreres són estretes, són horribles per als vianants, que no podem passejar-hi perquè els cotxes gairebé se't tiren al damunt . És horrible."

\ l . \ R i \ Li i s \ D O M Í N G I E Z

48 ANYS

FARMACÈUTICA

"El cotxe s 'ut i l i tza massa, però potser perquè no tenim més remei. Per comprar, per anar a treballar, necessites el cotxe. La ciutat és molt gran i necessites cl cotxe."

M.ARIANO CLEMENTE

6 9 ANYS

JUBILAT

" T o t h o m agafa el co txe , ja ningú no camina. Penso que tancar els carrers al trànsit està molt bé, però caldria fer-ho a molts més carrers, sobretot del centre antic de Sant Cugat ."

A N T O N io SUJAR

31 ANYS

CAMBRER

"Hi ha molts cotxes, però el problema més greu que jo veig és la m a n c a d ' a p a r c a m e n t . Sant Cugat és molt gran i tenir cotxe és impresc indib le , so­bretot si tens nens pet i ts ."

! ÍPPSÍP^pllÍ | i Í i l lF ; s

K^v.

Tu r isme actiu<? *? ... MILLOR AMB USSIA TOURS

(foto Grup 1 ANGLATERRA-ESCÒCIA 1999. Illa de Skye, 7 d'Aqost).

Propera sortida: ÍNDIA i NEPAL, USSIA M TOURS 28 novembre al 8 de desembre

Plana de l'Hospital, 10. Tel 93 589 61 50

EIS 4 CANTONS

Política Dhendres, 2V d'octubre tle 19W

La casa de la vila Joan Recasens. Tinent d'alcalde de Serveis Urbans i Descentralització

"Es molt lògic que als districtes hi hagi actituds reivindicatives potents

ArRA COSTA

És una de les cares més vetera­nes de l'executiu local, i actual­ment és el màxim responsable del manteniment de la ciutat i dels seus serveis. Aquesta legislatura, a més, ha assumit la responsabili­tat de vetllar pels districtes.

- Anem a pams. Quines són les seves responsabilitats com a ti­nent d 'alcalde de Serveis Ur­bans? - Dins de Serveis Urbans hi ha

dos grans subàrees: la de parcs i jardins i la de manteniment d'o­bres. La primera és obvi del que s'encarrega, i dins de la segona hi ha la brigada d 'obres , que en aquesta legislatura haurà de tapar més forats i fer menys obra gran, el servei de recollida d'escom­braries, el de neteja viària, el man­teniment de l'enllumenat públic, el transport urbà, la circulació i senyalització viàries, el cementiri municipal i la gestió dels residus.

- En quins grans objectius tre­ballaran durant aquests quatre any»? - És molt difícil dir quin és el

servei que cal prioritzar perquè molts d'ells estan interrelacionats, però potser un dels aspectes en què volem treballar amb més in­tensitat és el de la mobilitat. Ja s'ha creat una comissió tècnica per analitzar els problemes de trànsit i buscar les solucions més ade­quades i, a més , volem obrir aquest debat a les associacions de veïns i als ciutadans. La nostra vo­luntat és fer participatiu aquest tema perquè sovint les qüestions relacionades amb el trànsit no són pacífiques i hem de buscar el mà­xim de complicitat.

- Algun indici de per on passa la solució? - Segurament la vianalització del

centre -des del monestir fins a l'estació- sigui una de les mesu­res més adients i, en tot cas, és una iniciativa que la gent veu amb bons ulls, tot i saber que es po­dran crear inconvenients a l'hora de circular amb cotxe. Però bé, haurem de provar que les molès­ties siguin les mínimes possibles. Problemes de trànsit n'hi ha a tot

Les àrees que dirigeix Recasens s'han plantejat la mobilitat i la urbanització dels districtes com a reptes. F: X. L.

arreu i difícilment es tornarà a cir­cular com es circulava ara fa 15 anys. - Una de les qüestions més lli­

gades al tema de la mobilitat és la dels aparcaments i les zones blaves d'estacionament. Conti­nuaran implantant-se a la ciu­tat? - La petició d'implantació de zo­

nes blaves no neix per voluntat municipal, sinó per la necessitat que hi ha de rotació dels vehicles a la via pública. L'espai d'aparca-cament és patrimoni de tots i com que hem de facilitar la mobilitat per la ciutat no podem permetre que aquest espai estigui ocupat per uns mateixos vehicles sem­pre. Les zones blaves beneficien el comerç i en faciliten l'ús per part de tots els ciutadans. El preu és molt baix perquè mai no hem volgut que fossin dissuasoris per fer que la gent no aparqués al ca­rrer, sinó perquè es produís aques­ta rotació que la gent agraeix. El problema és que algunes perso­nes veuen en la zona blava l'afany recaptatori de l'Administració i això no és així: l'Ajuntament no fa negoci amb la zona blava.

- Una altra qüestió molt lligada a la mobilitat és el transport pú­blic. Quan es farà l'ampliació de la xarxa i de què depèn encara? - Volem fer les coses ben fetes i

iUli\ MitiÉmn M(M tiuil<!n «*fqif»dev

mtamm ^ **-ittttitt eet&rat «n l'Àrea,

de les darrere» munidl·· pals van voler que Cilí veiés retallat «1 seu nombre de represen­tants, dhÜgant 1 alcalde a con&u* mé» àrees He tre&&tt a àtoms regi­dor». Aqwst ha estat el cas de Reeasen», que en el» pròxim* ouatre

rea de De^ettlfaliiza-CÏÓ Territorial, Obome «eostfimftt * Itttattar

dels dfetxitate», Tot 0»

en aquest àmbit hi ha molts ele­ments en joc, però diríem que la resolució d ' aques t p roblema depèn de la unitat tarifària de tots

els sistemes de transport públic de Sant Cugat. A partir d'aquí és quan ens hem de plantejar què fem amb la línia de la Floresta, per a la qual, de moment, hi ha la proposta que enllaci amb l'esta­ció del ferrocarril, amb freqüèn­cies de mitja hora. Probablement, amb això aconseguiríem atreure un passatge més jove, però per­judicaríem els més grans, que veuen com una pega haver de fer transbordaments. De totes ma­neres, tot això està encara en fase d'estudi i esperant que la comis­sió tècnica emeti un informe.

— Parlar de residus també és inevitable. Amb la pròxima ober­tura de la deixalleria i poste­riorment de la planta de com-postatge s'assoleixen eb objectius marcats?

- El principal repte que se'ns planteja ara és el del cost de la gestió dels residus, que s'enca­reix inevitablement. Quan ha­guem obert la planta de compos-tatge, cada tona de residus que hi entrem costarà a l 'Ajuntament 3.500 pessetes, que és gairebé el triple del que paguem ara. Tot i així, encara estem en la banda bai­xa en comparació amb la resta d'Europa, cosa que vol dir que a la llarga, i aquí hi ha d'haver un gran acord metropolità, s'haurà de demanar al ciutadà un major

esforç fiscal. - En aquesta nova legislatura

vostè assumeix també l'Arca de Descentralització Territorial. Quines línies de treball pensa en­cetar? - És absolutament lògic que a

Mira-sol, a la Floresta i a les Pla­nes hi hagi actituds reivindicatives potents. Jo sóc de la Floresta i veig clarament què és el que hi fa fal­ta, igual que a la resta de distric­tes, però aquí el que hi ha hagut és un problema de recursos i mit­jans. Estic conveçut que el que vol bàsicament la gent dels dis­trictes és la urbanització, i aquest ha de ser el nostre objectiu pri­mer. La sensibilitat de l'equip de govern amb els problemes dels districtes és màxima i sabem que allà hi ha una problemàtica afegi­da. Per a això haurem d'estructu­rar els mitjans necessaris, incre­mentar el diàleg i destinar-hi els recursos que calguin.

- Quin és el districte que es tro­ba en pitjor situació? - Probablement per la situació

urbanística que té i perquè està pendent d'un PERI, les Planes seria el districte amb més man­cances, seguit de la Floresta i des­prés Mira-sol.

—La recerca de l'equilibri en­tre aquestes necessitats i les del centre deu ser una de les parts més difícils de la seva feina... - Certament, és molt complicat

perquè els districtes porten un en­darreriment important respecte al centre. Quan al centre es tira en­davant un pla parcial i es fan obres és difícil que la gent entengui que aquestes obres les fa un promo­tor privat i que, per tant, no su­posen cap cost per a l'Adminis­tració. La resposta més normal és que la gent ens retregui que in­vertim al centre en lloc de fer-ho als districtes quan això no és del tot cert perquè l'únic que fem és treure un benefici que no ens su­posa cap cost.

- No es podrien atreure el ma­teix tipus d'inversions per als districtes? - En algunes zones de la ciutat

és molt difícil que es produeixin, per això hem d'anar a buscar re­cursos on calgui, apretar la Ge­neralitat, la Diputació i totes les administracions perquè invertei­xin a Sant Cugat Aquesta és una de les grans funcions que té l'À­rea de Descentralització i de Ser­veis Urbans.

8 Publicitat U S í CANTONS Divendres, >9 d'octubre de 1999

Griful (Ml. S.L Servei Estació

CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat

- Ports gratuïts a partir de 400 litres

- Descomptes a partir de 500 litres

- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament

- Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega

- Grans ofertes en funció del consum

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

E.S. CENTRE E s t a c i o n s d e S e r v e i al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 06 07

A,B i C

E.S. CAN SOLÀ a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

MITE iLLE §ANT CUGAT

ENDES

El nou col·leccionable d'ELS4CANTONS

17 fitxes i 1 CD enregistrat per conegudes veus santcugatenques

Faci's subscriptor i el rebrà gratuïtament i en una sola entrega.

nCATALONIA C E R À M I C

Gra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. Tel. 9 3 580 15 0 0

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció

Ï L S /CAIYTOtNS Divendres, 29 d'octubre de 1999 Publicitat 9

Si aquesta és la i n a t g e nés propera < ue tens de la na tura , val nés que t'acostis a ..," ^ i D ^ l < % 0 , .

alPalauRobert. La natura es diversió però. sobretot, és un bé que cal respectar, conservar i millorar per gaudir-ne així en tota la seva intensitat Del 6 d'octubre

al 30 de ,uny, al Palau Robert de Barcelona, podràs descobrir el passat, el present i el futur dels nostres espais naturals protegits

Una exposició que et donarà la imatge d'una natura que va més enllà de tot el que coneixes T'hi esperem ^

(fUíj Generalitat smK de Catalunya

# »

ffJ" of >?v| W'

'$*"

'Sí,

<,/" IV.

\ * M * \ 0 *A ** £ í

, *"*>**

• •"iwwí««n.tg4-i

elPeriódico

ELS 4 CANTON

10 nuo Divendres, 29 d'octubre de 1999

R S CAIYFONS Setmanari independent de Sant Cugat del Vallès

* > Prwnfta Local d * Sant Cugat, S.L

Carrer Sant An ton i , 15, baixos • 08190 Sant Cugat del Vallès Tel- 589 62 82 - Fax 589 20 91

Kdic ió electrònica: ht tp: / /v i laweb.com/santcugat K-mai l : els4cantons@totsantcugat.com

C o n a v l l d ' A d m i n i s t r a c i ó Ramon (Jrau (president)

Josep M. CUbreri/x), Pere Ksqucrtia i Xavier Fornells (editor delcgac)

Directora Aura Costa

r t e d a c c l ò Trnta de la te tmana: Susanna Romero; Polít ic a /Entorn/Opin ió :

Aura Costa; Societat/ Economia: Anna Borau; Cu l tu ra : Ruth Casals; Esports: Alcx Lópc/.;

Comarclal Carmcn F.yaralar

Consell Editorial Ramon (írau I president) Josep M. Cabrerizo (vicepresident)

Víctor Alexandre.Francesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer. Albert l )c Pablo, Pere Fsqucrda. Xavier Fornells, Rogcli Pedró,

Ramon Pros, Lluís Puig. Emi l i Kenc, Montserrat Rumbau, Paco Soler. Josep A. Teixidó. Joan Tortosa, Josep M. Sans Travé,

Joan Troyano, Núria Zabala Aura C O M J i secretària)

Subscripcions Sinda ( iómtv.

Fotografia Xavi Larmsa i Eduard Fannves

Disseny I maquatactó Joan Fuertes i Marta Cabrol

Correcció Montserrat Soto

Impressió Rotimpres (972) 40.05-95

Distribució Mai l ing Vallès S.L. Tel . 589.23.71

Dipòsit legal: GI-405-93

EU 4 Canton» e t preua únicament b seva opinió en cb editorials. EU iroclea titllat)

expretten l'opi nuí del» *eu* juton, que EU 4 Cantons no fa i

PuW.c*cnJ adherida *-

(DACPC Ai ioc iació C a t a l a n a de la Premsa C o m i r cal

E d i t o r i a l

Controlar els vehicles

Segons dades facilitades per l'Àrea de Serveis Ur­bans de TAjuntament i per

diversos concessionaris de la ciu­tat, el parc automobilístic de Sant Cugat ha crescut tant que en els darrers dos anys el nom­bre de vehicles s'ha multiplicat per dos. Això que en principi sembla una bona notícia per a la indústria del motor pot tenir, i de fet ja està tenint, serioses repercussions per a la ciutat.

D'una banda hi ha la saturació i els col·lapses de trànsit a les entrades i sortides de la ciutat, que, a banda d'entorpir enor­mement la mobilitat dels vehi-

E l pròxim 21 de no­vembre s'inaugurarà la deixalleria municipal

i l'any vinent entrarà en fun­cionament la planta de com-postatge per tractar els resi­dus orgànics. Totes dues instal·lacions ens permetran donar un pas endavant en el tractament responsable dels residus que genera la ciutat,

eles, provoca tensions, més risc d'accidents i una major conta­minació, tant atmosfèrica com acústica.

És aquesta darrera vessant la que més ens hauria de preocu­par. El fet que el nombre de cot­xes creixi sense parar no suposa només més dificultats per cir­cular sinó també més perjudi­cis mediambientals. El fum dels tubs d'escapament, el soroll dels clàxons i dels motors multiplicat fins a la infinitat afecten greu­ment l'ambient i, alhora, la imat­ge de la ciutat. És absurd que ens preocupem per la protecció de les rieres i els espais naturals

de Collserola si al mateix temps fem la vista grossa quan es trac­ta de reduir l'ús del vehicle. Però, és clar, prescindir d'aquest mitjà de transport suposa per­dre unes comoditats, un preu que molts santeugatencs enca­ra no estan disposats a pagar. També és cert, però, que l'ad­

ministració hauria de fer molt més. El deficitari transport pú­blic, la manca de recorreguts i d'aparcaments per a bicicletes i l'eterna vianalització de carrers que encara va per llarg, perquè és un procés complicat que cal estudiar amb deteniment, no han ajudat tampoc gaire a fer

Pagar per reciclar però els avenços tenen sem­pre una doble cara i en aquest cas és la vessant econòmica. L'Ajuntament ja ha advertit que per cada tona de deixa­lles que es dugui a la planta de compostatge haurà d'abo­nar 3.300 pessetes enfront de les 1.118 que paga ara a l'a­bocador de Vacarisses. Això suposa gairebé triplicar el cost

de la gestió dels residus, un pes econòmic que ni el nostre ni gaires ajuntaments catalans podrien suportar. El tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, ja ha apuntat que en un futur segurament s'haurà d'imposar nous im­postos que permetin costejar el tractament responsable dels residus i aquesta és una me-

que la ciutadania es motivés so­bre la importància de vetllar pel medi ambient quan de des­plaçar-se es tracta. Cal canviar el xip. I sobretot

els nous ciutadans han d'en­tendre que, a l'igual que la ciu­tat que han deixat enrere per traslladar-se a Sant Cugat, és im­possible desplaçar-se per tot arreu en cotxe i aparcar a la ma­teixa porta del lloc on es va. Caldrà que entre tots fem un

esforç important si no volem que la ciutat es comenci a ten­yir d'un gris calitja que ens faci difícil respirar l'aire que encara ens envia Collserola.

sura a la qual potser cal que ens comencem a fer a la idea. Pràcticament tots volem ser respectuosos amb el medi am­bient i poder lluir la bandera de la sostenibilitat, però això té un preu que, per més alt que sigui, sempre serà infe­rior al que suposaria continuar permetent la degradació del nostre entorn.

El l e c t o r e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el

número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Paco Ibànez no era digne per a l'Auditori?

Paco Ibànez ens va fer gaudir amb la seva actuació la nit del 21 d'octubre al claustre del monestir. Magnífic escenari per a les nits d'estiu, però potser no era el més adequat per a aquesta actuació. L'entarimat es va muntar en un angle del claustre, per tal de poder abraçar dos passadissos. Les cadi­res eren de fusta plegables, molt incòmodes. A Paco Ibàfiez gaire­bé no el vèiem, però el sentíem. L'actuació va ser estupenda, tot i que el refredat i la humitat de la nit es van deixar sentir en la veu de l'artista.

Una pregunta es va posar en boca de tots, i l'Auditori? Tancat. No han autoritzat l'actuació? Potser Paco Ibànez, que ha actuat a l'Olympia i al Liceu no és prou important per a l'Auditori de Sant Cugat? Potser algú va tenir por de

no omplir les 800 butaques de l'Auditori ? Potser l'Auditori està pensat per a un altre tipus d'es­pectacles de "caràcter més selec­te"? O potser simplement "qui" decideix no té present que l'Au­ditori és de Sant Cugat, i que Sant Cugat és una ciutat culturalment viva, capaç d'exhaurir les entra­des i de vibrar amb la "bona cul­tura", no amb la que arriba de Bar­celona amb cotxes oficials.

Desitgem per al be de tots que fets com aquest no es tornin a re­produir i que l'Auditori obri les portes a tothom. / YOLANDA MONGAY (Sant Cugat)

B Jutjat de Sant Cugat

He llegit la carta publicada al «TOT» del dia 22 d'octubre, en què la senyora Berta Rodríguez s'adjudica els mèrits de demanar un jutjat per a Sant Cugat. I ,a sen­yora Rodríguez fa poc que viu a Sant Cugat i, pel que es veu, no ha mirat el llarg expedient que hi ha a la seu del PP sobre aquest tema: - S'havia demanat moltes vega­

des a l'alacalde que hi intervin­gués, però ell no hi estava inte­ressat. (...) - El vam demanar a la conselle­

ra de Justícia, que es va excusar

al·legant que no li pertocava, mal­grat que en realitat li corresponia fer la proposta formal. - El vam demanar a la ministra

de Justícia, que ens va contestar el 22 de març passat per mitjà del seu cap de gabinet, informant que ja complíem alguns dels requisits i que ho tindrien en compte. - Es va tornar a insistir davant

del ministeri, aportant un infor­me extens de l'advocat i regidor senyor Gaspar de Valenzuela, de data 1 d'abril, matisant la infor­mació rebuda del propi ministeri, ja que les dades amb què ells comptaven eren referides a una

M W * , , ,

ii(WtiMrjiiajii___J.r|·^**TL^*

BELL & J ^ X | A T S

»D|pl>" ,*

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 1784>Fax93 674 1615- 08190 SANT CUGAT

població de 47.210 habitants i, en els tres anys transcorreguts, la si­tuació havia canviat de forma molt important Ja sé que en aquells dies la sen­

yora Rodríguez es dedicava a tas­ques sindicals dels empleats de serveis funeraris, però això no és obstacle per informar-se del que s'havia fet. I no resulta gaire ele­gant penjar-se medalles per la tas­ca que han fet altres persones./ PANTALEÓN DE MIGUEL (Vall­doreix)

Fe d'errades

En el darrer número indicàvem que CiU va perdre un 6% dels vots quan enrealitat ha baixat en 6 punts el seu nombre de votants. A més, afirmàvem que el PSC "gairebé" va doblar els resultats quan certament va obtenir més del doble de vots que en les pas­sades eleccions.

ELS /CANTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999 Opinió 11

La l l o t j a

Els 100 dies i més de Lluís Recoder TAUME BUSQUETS

P oc després d'assolir l'al­caldia de Sant Cugat gràcies als vots dels re­

gidors de CiU, però també a la treballada abstenció del PP, Lluís Recoder va demanar als adversaris polítics 100 dies de coll per avaluar el seu tarannà com a alcalde i la seva tasca política al capdavant de l'A­juntament . Han passat 100 dies i més, i un cop transco­rregut l'estiu i coneguts els re­sultats de les proppassades eleccions autonòmiques, sem­bla que és un bon moment per fer balanç de l'actual govern municipal amb coneixement de causa. I el resultat, des del nostre punt de vista, és poc en­grescador. D'una banda, hi ha el fet po­

sitiu respecte a l'etapa ante­rior, apreciat per totes les for­ces polítiques, d'un canvi de formes en la figura de l'alcalde. Efectivament, el tarannà res­pectuós de Recoder ha intro­duït una atmosfera menys ten­sa en la vida política municipal i en la del mateix consistori, circumstància sempre positi­va, perquè en política les for­mes també són importants. D'altra banda, hi ha alguns

fets en la incipient obra de go­

vern que motiven la preocu­pació de la ciutadania envers el futur de la ciutat. El primer motiu d'inquietud és el propi caràcter interí de l'actual equip de govern. Aparentment, CiU governa la ciutat en minoria. Tanmateix, la dinàmica políti­ca real evidencia un acord tà­cit entre la coalició i el PP, acord que simbòlicament es va visualitzar amb el retorn de la bandera espanyola al balcó de l'Ajuntament la diada de l'On­ze de Setembre. L'existència d'aquest o d'un altre tipus d'a­cord és totalment legítim, però no eximeix Recoder del com­promís d'explicitar amb qui pensa governar al llarg de la present legislatura.

El segon motiu d ' in t ran­quil·litat són algunes de les de­cisions i iniciatives adoptades per l'actual equip de govern. Especialment alarmants resul­ten les actuacions en ple perí­ode vacacional en el camp del patrimoni històric, com ara l'enderroc de diversos edificis singulars del nucli històric i, particularment, de la Pelleria. La destrucció d'aquesta fita urbana i peça única dins el pa­trimoni arqueològic industrial de Sant Cugat resulta espe­

cialment greu en trobar-se ubi­cada en l'àmbit d'actuació dels rodals de la Torre Negra. Aquestes actuacions de CiU en el camp del patrimoni histò­ric ens deixen encara més per­plexos si tenim en compte que Recoder va fer un discurs d'in­vestidura curull de referències a la història i a la cultura de Sant Cugat.

En un altre àmbit, el medi

Els resultats de les

eleccions municipals

permeten més d'una

possibilitat

ambient , l'acció de govern tampoc ha estat precisament brillant. Així, mentre per un costat els promotors immobi­liaris amb interessos al sector de laTorre Negra han co­mençat a mobilitzar-se per de­fensar el seu punt de vista, l'e­quip de govern ha trigat molt a reaccionar. Ha passat per alt un aspecte tan essencial com l'acord que es va establir al si

de la comissió de seguiment de no urbanitzar els sectors ad­jacents a la Torre Negra fins a la realització dels correspo­nents estudis complementa­ris. Així mateix, ha comès l'e­rror d'identificar propietaris amb promotors, oblidant l'e­xistència de petits propietaris i residents als rodals de la To­rre Negra que, lògicament, hi tenen molt a dir. Més passos en fals en aquest tema o un hi­potètic fracàs de l 'equip de Recoder en el procés de pro­tecció integral dels rodals de la Torre Negra convertirien el discurs de la sostenibilitat en simple fum i l'Àrea de Ciutat Sostenible en una lamentable paròdia. Inexorablement, la sostenibilitat és un concepte indissociable de l'equilibri te­rritorial i la ciutat no es pot permetre perdre més espais lliures sense trencar aquest equilibri, cada cop més preca­ri a Sant Cugat. En síntesi, l'obra de govern

de CiU amb Recoder al cap­davant és més aviat decebe­dora en les qüestions impor­tants . Els resul ta ts de les eleccions municipals perme­ten més d'una possibilitat, tot i que Recoder s'esforça a pre­

sentar la idea que es veu abo­cat als braços del PP. Lluís Re­coder pot optar per acceptar la proposta formulada per ERC i configurar un govern estable, amb presència de les forces d'esquerra i catalanistes. Un govern d'aquestes caracterís­tiques permetria integrar un ventall ampli de sensibilitats, superar definitivament una etapa de dotze anys caracte­ritzada per una visió maniquea de la ciutat (nosaltres els bons versus ells els dolents) i enca­rar amb optimisme i garanties els grans reptes que té plante­jats el nostre municipi.

Les proppassades eleccions catalanes han confirmat el crei­xement del PSC i han situat ERC com la tercera força po­lítica de la ciutat, castigant CiU i el PP. La davallada constant que ha experimentat CiU a les darreres conteses electorals a la nostra ciutat es podria ru­bricar amb uns resultats es­candalosos de la coalició d'a­quí a quatre anys. Recoder ha disposat de 100 dies i més. El temps, ara, comença a ser de­cisiu.

Jaume Busquets és membre de /'executiva local d'ERC

El Sever i en T i t o

: í >

m %m

•-;-f;-'ï "••;•}>

El p o r x o

Miracle encara, per acabar

Amb una breu notícia de la seva obra literària, en el darrer article trans­

crivia un paràgraf de les memòries de Josep Miracle on es referia a la presència, en el seu bateig, del padrí "vingut expressament" de Sant Cugat. I aprofitava per explicar com era de llarg i pesat un viatge fins o des de Sants.

El paràgraf, que no cabia en l'esmentat article, i que ara vaga de transcriure sense mu­tilacions, diu així:

"Tot i que dec a Narcís Ollers la campanada de la meva vocació, tot i que dec a Àngel Guimerà el primer ve­ritable engrescament, el punt inicial de la meva literatura no s'emparenta ni amb l'un ni amb l'altre. La fórmula me la van donar les novel·letes d'£«

MARTÍ OLAYA

Patufet, el tema va ser les va­cances d'aquell any a Sant Cu­gat del Vallès. Em vaig pro­posar narrar-les començant per l'anada a peu a Sant Cugat, seguint per la vida camperola

Vaig encetar una

sincera admiració

envers Miracle que

avui he ratificat

que allà duia i acabant pel viatge de retorn en la fosca de la nit." El que són les coses. Mira­

cle tenia, si fa no fa, l'edat dels meus pares . Havia nascut l'any 1904 al mateix carrer de

Sants on jo vaig néixer, i per relació familiar (era amic dels meus sogres) i d'activitat com­partida llarg temps en una pu­blicació del barri, es va ence­tar una bona amistat. I una sincera admiració per part meva. Una admiració que m 'ha

complagut ratificar ara, de Sant Cugat estant, i enviar-la a Sants pel camí dreturer del record: "Travessant la serrala­da del Tibidabo.. . natural­ment, a peu." Arribarà, en la fosca de la nit

o en claror esmorteïda de la tardor, just en celebrar-se a Sants un homenatge pòstum a l'escriptor que, a Sant Cu­gat, es va sentir cridat per les muses.

Martí Olaya és escriptor

12 LO FLS4CANTON3 Divendres, 29 d'octubre de 1999

Ei t e r r a t

Quelcom ha canviat en l 'esport

IAUME ESPINA

E l mes de gener passat, i amb motiu de la celebra­ció del I Congrés de la

ciutat, vaig publicar un article en aquest mateix diari lamentant la manca d'interès per part de les forces polítiques pel món de l'es­port a la nostra ciutat i reclamant un debat entre tots els implicats per tal de marcar polítiques, ob­jectius, en definitiva, per pren­dre el compromís de millorar d'u­na vegada per totes el tractament que rebíem els esportistes sant-cugatencs.

Han passat deu mesos i l'espe­rança d 'aconseguir -ho ha co­mençat a tenir una raó de ser. Des de fa uns dies existeix una nova entitat esportiva, malgrat ser una entitat diferent, perquè no prac­tica cap esport. És la Coordina­dora d 'Ent i ta ts Esportives de Sant Cugat. Per primer cop, els esportistes de la ciutat, sigui quin sigui l'esport que practiquem, ens hem unit amb un objectiu

comú. Han quedat enrere els dies en què ens miràvem entre no­saltres amb recel, amb enveja i fins i tot amb enfrontaments per temes puntuals. Per primer cop ens hem assegut al voltant d'una taula per posar en comú els nos­tres problemes, les nostres in­quietuds i les nostres aspiracions.

Des del mes de maig, en què vàrem tenir la primera reunió, ens hem vist i hem parlat més que ens els últims deu anys. Ens hem conegut millor i hem après que junts podem tenir la força suficient per canviar el que no ens agrada. Hem après a ser cons­cients de la nostra força, de la nos­tra importància, de la tasca social que entre tots fem a la ciutat. Po­dem i hem de ser la veu de l'es­port, que ja està tipa de cridar al desert.

El mes de juny, amb motiu de les eleccions municipals, tots els partits polítics ens van exposar els seus programes i els seus ob­

jectius i nosaltres els vàrem fer saber el que eren les nostres ne­cessitats i les nostres prioritats. Han passat les eleccions i ja hem mantingut una reunió explicati­va amb el senyor alcalde i el seu equip per presentar-li oficialment les nostres reivindicacions. La

També necessitem la

presència dels

ciutadans als

pavellons

resta de partits també han estat informats i esperem les seves res­postes.

Però aquest cop les coses han canviat de manera radical. Ja no som petits o grans clubs de ma­nera individual els que demanem coses o implorem solucions. En

aquest moment som tots junts els que hem dit prou, i ja no de­manem o implorem, sinó que exi­gim una solució definitiva. Vo­lem que tots els membres del consistori santeugatenc, aquells que entre tots hem elegit, s'in­volucrin de manera definitiva en la solució de la greu crisi que pa­teix l'esport santeugatenc.

Però no es tracta solament de demanar, d'exigir solucions. Fa falta que les entitats ens en sen­tim responsables i partícips di­rectes. Hem de saber mantenir la nostra unitat, sense defallir, hem d'aprendre a veure que els problemes dels altres són tan im­portants com els nostres i que la solució per a un és bona per a tots. Que cal avançar a poc a poc però amb fermesa, que la nostra força és la unitat. Que no hem de permetre tenir fissures entre no­saltres, que hem d'evitar les pi­cabaralles i treballar conjunta­ment sempre i per tot.

I és per això que ens agradaria que la resta d'entitats que enca­ra no s'han unit a la Coordinado­ra ho facin ràpidament, que pen­sin q u e els neces s i t em de la mateixa manera que ells ens ne­cessiten a nosaltres si volem en­tre tots millorar l'esport de la nos­tra ciutat.

Aquest és un projecte de tot­hom i, per tant, també de tots aquells que no practiquen l'es­port de manera directa però que els agrada. A vosaltres també us necessitem. Necessitem la vos­tra presència als camps i als pa­vellons, necessitem el vostre alè per seguir lluitant i treballant.

La Coordinadora pretén agluti­nar tot això i més i convertir-ho en realitat. Gràcies a ella, quelcom està canviant en l'esport santeu­gatenc.

Jaume A. Espina és vicepresident de la Coordinadora

d Entitats Esportives

El s o t e r r a n i

La justícia i el que és just FONTCUBERTA

U s recomano que aneu al c i n e m a a v e u r e una pel · l ícula t i tu lada El

raso Winslow. Parla d 'una ma­nera magistral sobre una apa­rent contradicció: la justícia i el que és just. Encara que sembli el mateix, en la realitat no te­nen res a veu re , com es pot demostrar a la pel·lícula i com es pot veure en la nostra vida diària. Impartir justícia no sig­nifica necessàr iament que la justícia sigui justa.

El tema de la pel·lícula és de tremenda actualitat. Hi ha lleis que han quedat completament obsoletes i que necessiten ur­

gents revisions. Hi ha jutges que les apliquen perquè con­sideren que la justícia és cega i que la lletra de la llei té més importància que el seu esperit. Sembla com si visquessin en una altra galàxia i que la reali­tat fos només una entelèquia. I aleshores no només són monu­mentals sinó dramàtics. Només cal recordar els all iberaments de presos condemnats per vio­lació o per assassinat que tor­nen a delinquir de seguida que surten de la presó. O la sentèn­cia d 'aques t ju tge de Lleida, que obliga uns pares separats a passar una pensió als seus fills

(dos d'ells majors d'edat) per­què segons ells no poden va­ler-se per ells mateixos. Fa pocs mesos, un altre jutge de Lleida

Es pot pagar el

mateix per matar

una persona que per

mtar-ne deu

va dictar una sentència molt semblant quan uns pares van ser obligats a passar una pen­sió a un fill que va abandonar la

llar per discrepàncies. Què pas­sa amb els ju tges de Lleida?

Un altre problema de la justí­cia són els greuges compara­tius. Acabo de llegir que el Tri­bunal Superior ha ratificat una sen tènc ia de l 'Audiència de Logrono que va condemnar un noi a tres anys i mig de presó per un robatori de 25 pessetes i un r e l l o t g e a u n m e n o r . Aques ta sen tènc ia contras ta amb les penes que s'imposen als totpoderosos financers que fan grans estafes, penes de les qua ls n o m é s es c o m p l e i x e n parts ridícules i en condicions que a molta gent els agradaria

"patir" en lloc de les seves vi­des habituals. I si parlem de les actuals disminucions de con­demnes per redempció veurem que a la pràctica es pot pagar el mateix per matar una perso­na q u e per mata r -ne deu . O que la gent amb diners, amb mol ts d iners , es pot escapar molt més fàcilment que aquells que no en t e n e n . La premsa diària és plena d'aquests con­trasentits i injustícies. Per això, El caso Winslow denunc ia un problema més actual que mai: aquells que apl iquen la justí­cia no sempre l'apliquen de for­ma justa.

k *wfc*T ro HATAIEM. u «Ami* n a « * P ot !1

J> ^

Sí, MAMA Ftfrcoül JMAWACAHAL6

ïtTUEVIttóí!

?orrü4itotm4t!í

wmwmm ï* ESCALF*! EL UlH!

90*C&, JA EM 9ttU, COHXOHÏJXIH

?KftÜ CATALAN&TS ...&UÏ AMIft A A VU«E ALS «AUTAmS fttfe FEM

.. t MItA «ÏE EK FEM. W P

IEUaÜEFME*H.~CIHCMmAiTtftÓKa«K*Tt*.

toiít A Hi* n u «Jnt*ratA, u TOWE KEWA...

TMrr*. EHcmP OM€S

PEiruíen i j o l ! ...SIMÓ

EM VE» ALT1E CO? A l' ATtft ff

ELS í CANTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999 ^B?™L·l3

g r a n s t r e t s

Josep Maria Llauradó

Un home amb carisma

El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Ba-rrachina retraten la personalitat d'aquest santcugatenc que va voler ser alcalde. L'estudi que segueix a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

Si una cosa no se li pot negar a Josep Maria Llauradó és que posse­

eix cert carisma. El traç de la seva lletra evidencia que la seva intel·ligència el situa per sobre de la mitjana, cosa que queda demostrada per la seva agudesa i capacitat de respos­ta. També destaca de la seva

personalitat el fet que assimi­la amb rapidesa els conceptes i té una gran capacitat de de­ducció i síntesi, que demostra un comunicació verbal que acostuma a ser àgil, dinàmica, brillant, àcida, suspicaç i, so­bretot, mai avorrida. La seva manera de comunicar-se té molt a veure amb un tempe­rament fort, una personalitat

força insatisfeta i un humor irregular. El seu estat d'ànim és el resultat de la barreja en­tre una actitud flexible i la ri­gidesa que defensa en els seus criteris, com si es trobés en una lluita constant entre els impulsos i el control, entre la rauxa i el seny. Per tot això, Llauradó és una d'aquelles persones que es fa notar, un referent dins els cercles en els quals es mou.

Amb la col·laboració:

CRJPT SELECCIÓ - FORMACIÓ

Aragó, 208,3r 3a-08011 Barcelona U 93451 0439* - Fax93451 7396

Des d e l t u r ó de Can M a t a s

Un nou cicle polític a Sant Cugat ÍORDi MENÉNDEZ I SALVADOR GAUSA

Les darreres eleccions au­tonòmiques han estat un revulsiu del mapa polític

de Sant Cugat, i han confirmat el canvi de tendència que les muni­cipals van deixar damunt de la tau­la: les esquerres guanyen espai polític a Sant Cugat. De ben segur són molts els factors, amb major o menor influència i tant de políti­ca local com general, que poden explicar els resultats: creixement de la ciutat i incorporació de nous votants, lideratge, mobilització, una abstenció que afecta de forma diferent els partits, missatges, cam­panyes... Però sigui com sigui, la realitat és que la nostra ciutat ha trencat un cicle polític per obrir-ne un de nou.

Sant Cugat és ara per ara la vin­tena ciutat de Catalunya en nom­bre oficial d'habitants, ün indica­dor que suggereix la importància del creixement demogràfic en fer balanç del comportament polític. I és que la hipòtesi, que haurà de

ser contrastada en propers comicis, és que l'espai d'esquerra creix i, afegim, ho fa molt ràpidament, tant com ho fa la ciutat.

pecte al 1995. Per contra, CiU ha experimentat una davallada de 5,44 punts. Una dada que adqui­reix major magnitud en ser Sant

Evolució dels espais ideològics a Sant Cugat 1995 - 1999 (en percentatge sobre vot)

53.0

47.1 45,4

M-95 • Esquerra

49.2

M-95 Esquerra

Per al Partit dels Socialistes de Catalunya - Ciutadans pel Canvi, el 17-0 ha significat més que do­blar el nombre absolut de sufra­gis i un avenç de 13,16 punts res-

Cugat la població de més de 50.000 habitants de tot Catalunya on la coalició nacionalista retroce­deix més en els seus resultats. L'anàlisi dels resultats de les da­

rreres eleccions autonòmiques i municipals mostren que el Partit dels Socialistes ha experimentat un fort creixement en totes i ca­dascuna de les seccions de Sant Cugat, en tots i cadascun dels dis­trictes. Per contra, CiU perd vot en totes i cadascuna de les zones en què es divideix la ciutat, amb pèrdues que oscil·len del -2% al -13% en el cas de ladarrera elecció autonòmica. S'ha parlat molt de la població

que fa poc temps que viu a la ciu­tat i la seva possible influència so­bre el mapa polític. Els resultats dels darrers comicis deixen en­treveure que a les zones de major creixement el Partit dels Socia­listes obté resultats que se situen sobre la mitjana del conjunt del municipi, mentre que CiU, en zo­nes com Coll Fava o Mira-sol, re­gistra percentatges inferiors als que obté" en altres zones. Si anys enrere el creixement va fer can­viar la composició sociològica de la

ciutat i, de retruc, el mapa polític, avui podem començar a pensar que aquesta nova onada de crei­xement pot haver influït en sen­tit invers. Aquest canvi de cicle comporta,

per als socialistes santeugatencs, noves oportunitats de creixement, però sobretot noves i grans res­ponsabilitats. El PSC assumeix la seva condició d'alternativa real de govern municipal i, per això, ad­quireix noves obligacions: actuar d'interlocutor amb amplis sectors de la ciutat que aspira a repre­sentar, produir i explicar propostes per resoldre els problemes de Sant Cugat i treballar, en definitiva, per aconseguir directament o indi­rectament que la política munici­pal respongui a les expectatives dels santeugatencs. Enfront de la continuïtat, el can­

vi s'obre camí a la nostra ciutat.

Salvador Gausa i Jordi Menéndez (Grup delPSC)

14 ELS4CAIVIONS Divendres, 29 d'octubre de 1999

Les YIOCQS

de la setmana

Olga Montoliu i Marc Molina F.speranza Martínez i Manuel Jiménez

Súria Jové i (Carles Sabido Núria Hernàndez i Francesc Garcia

C/ Endevallada, 16 08190 Sant Cugat del Vallès

Adela i Marce Núvia, cerimònia i prèt-à-porter

Tel. 93 675 65 65

OS 4 CANTONS

Entorn Divendres, 29 d'octubre de 1999 15

Torre Negra

Núnez a la comissió de seguiment Els propietaris trien els seus representants malgrat el rebuig de la plataforma

El portaveu de la immobiliària Núnez y Navarro, Rafael Ji­ménez Mera, ha estat una de les dues persones designades per representar els interessos dels propietaris de terrenys de Torre Negra dins la comissió de seguiment del procés de protecció de la zona. L'altre representant ós l'historiador lo­cal i també propietari de terrenys Domènec Miquel. Els por­taveus de la plataforma ciutadana que també treballen dins la comissió de seguiment ja han expressat el seu rebuig a aquests nomenaments, en especial al de Jiménez.

AIRA COSTA

- Sant Cugat -

Els propietaris dels terrenys a la zona de Torre Negra es van donar cita dimarts passat a la seu de l'Associació de Propie­taris de Sant Cugat, on van es­collir Miquel i Jiménez com a portaveus del col·lectiu dins la comissió de seguiment de la protecció d'aquest espai. Els reunits també van nomenar Jo­sep Espanol i Mercè Bell com a suplents i van constituir una comissió assessora integrada pels quatre anteriors més Ra­mon Rovira, Gonzalo Rodés, Ferran de Cots, Marc Antoni Garcia i Francesc Soler, que s'encarregarà de dissenyar les estratègies dels propietaris abans i després de les diver­ses reunions de la comissió de seguiment de Torre Negra.

Miquel ha explicat que el seu objectiu dins la comissió serà vetllar per la defensa de la pro­pietat, "que amb el projecte presentat a la comissió d'ur­banisme de Barcelona rep una forta agressió". "El que no es pot pretendre és que Torre Negra expiri tots els pecats ur­banístics que hi ha hagut i hi haurà al municipi, perquè això no solucionaria res." L'historiador local ha avançat

que la seva intenció és trobar una fórmula que benficiï totes dues parts i que segurament implicaria la compensació econòmica o territorial. Així mateix, Miquel ha advertit que seria millor arribar a una acord "per consens" perquè "per­metre que el cas arribi als tri­bunals només comportaria allargar les coses". I és que els propietaris estan convençuts

Domènec Miquel FOTO.X.L.

que la llei els acabaria donant la raó, perquè algunes de les objeccions que ha fet la co­missió d'urbanisme de Barce­lona en retornar el projecte a l'Ajuntament de Sant Cugat coincideixen amb al·legacions dels propietaris. Fins el moment de tancar

aquesta edició, E L S 4 CAN­TONS no ha pogut parlar amb l'advocat de Núnez y Navarro, Rafael Jiménez.

Rafael Jiménez FOTO.X.L.

Pals a les rodes

Es l'únic que posaran els pro­pietaris dels terrenys en el procés de protecció de Torre Negra. Almenys així ho creu Lluís Llerena, un dels dos re­presentants de la Plataforma Cívica en Defensa de Torre Negra i Rodals dins la comis­sió de seguiment. Llerena ha declarat: "No té cap sentit ni cap utilitat que aquestes per­

sones assisteixin a les reunions de seguiment, si no és que ho facin per posar pals a les ro­des o per fer-nos d'espia." I ha afegit: "Ha estat un error estratègic de l'alcalde i con­fiem que ells mateixos s'ado­nin que moltes de les coses de què parlem a la comissió -la proteció electiva de la Quei­xalada, per exemple- no els interessen."

Domènec Miquel, en canvi, creu que la seva presència és indispensable per fer que el projecte avanci. "Si hi hagués hagut un diàleg amb els pro­pietaris des del principi ara no estaríem així, però l'Ajunta­ment mai no ens ha volgut es­coltar."

L'Associació de Propietaris de Sant Cugat va comunicar a l'equip de govern la designa­ció dels dos representants di­mecres passat. Dijous, però, es va fer una reunió de la co­missió de seguiment a la qual els dos vocals dels propietaris encara no van ser convocats, "segurament per la urgència de la convocatòria", ha reco­negut Miquel, qui espera que en la pròxima cita ja podran participar en el debat.

T r a n s p o r t s

Un autobús gratuït unirà el

centre de la ciutat amb el cementiri

El vehicle funcionarà tots els dimarts de Pany al matí

L'autobús durà els ciutadans fins al cementiri tots els dimarts. FOTO: X. L.

A. C. - Sant Cugat -

El pròxim 9 de novembre en­trarà en funcionament una nova línia d'autobús a la ciu­tat. Es tracta d'un comboi que farà el trajecte centre de Sant Cugat-cementiri municipal i que funcionarà tots els dimarts de l'any, ja siguin laborables o festius, de forma gratuïta. L'origen del recorregut es tro­

barà a la plaça Sant Francesc, des d'on l'autobús sortirà a dos quarts d'onze del matí. Des d'allà, seguirà fins a la plaça Octavià i la dels Quatre Can­tons, des d'on s'enfilarà per l'avinguda Rius i Taulet per dirigir-se cap a la plaça Lluís Millet. Un cop allà, l'autobús continuarà camí de la rambla Ribatallada, seguirà per Fran­cesc Moragas, tornarà a l'a vin­guda Rius i Taulet i enllaçarà

ja amb l'avinguda Graells per arribar al cementiri. La torna­da es farà a les 12 del migdia fent un recorregut similar al de l'anada.

Coincidint amb la posada en marxa d'aquest nou servei, l'O­ficina de Gestió del Cementi­ri s'ha traslladat des d'avui ma­teix al recinte municipal, on estarà oberta de dilluns a di­vendres de les 9 h del matí a les 14 h del migdia.

16 E n t o n i Í L S /CAIVTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999

R e s i d u s

Sant Cugat impulsarà xarxes d'amics del compostatge

A. C. - Sant Cugat -

La Xarxa d'Amics del Com­postatge Casolà de Sant Cugat vol promoure la creació de di­verses xarxes o clubs del ma­teix tipus arreu de Catalunya. L'objectiu últim seria aconse­guir que totes les comarques c a t a l a n e s t i n g u e s s i n el seu propi col · lect iu de persones aficionades a fer compostatge a casa, i afavorir així l ' inter­canvi d 'experiències , proble­mes, compostadors i fins i tot l'organització de cursos o la re­cerca de nous practicants d'a­quest sistema de recuperació de residus.

La xarxa q u e ja funciona a Sant Cugat compta amb una c inquantena de famílies de la

ciutat i espera continuar crei­xent i poder consolidar-se.

El cap de setmana passat, una t r en tena dels seus m e m b r e s van realitzar la seva primera trobada, en què van poder in­tercanviar experiències i alho­ra debat re sobre el futur del col·lectiu. "Tots han mostrat la seva voluntat de continuar en contacte, i un cop estiguem plenament consolidats, expor­tarem la iniciativa a altres in­drets de Catalunya", ha expli­cat Imma Casajoana, una de les membres i impulsores de la xarxa santeugatenca.

Ara per ara, el que els cal és trobar un mitjà de comunicació que els permeti estar en con­tacte i mantenir viva l'associa­ció, i encara que no han defi­n i t q u i n a se r i a la via m é s

El compostatge casolà és una tècnica molt senzilla a l'abast de tothom. EOTO:X. L.

adequada , segons Casajoana Projectes Alternatius (CEPA). s ' e s t à p e n s a n t a ob r i r una Una altra opció seria la publi-mena de chat d ins la pàgina cació Clarinet, editada per l'A-web del C en t r e d 'Ecologia i jun tament i el CEPA.

Casal dels Infants del Raval Entitat: 2100- la Caixa"

Oficina: 3001 Núm. compte:

62-2500027078

Amnistia Internacional Entitat: 2013-

Caixa de Catalunya Oficina: 0618 Núm. compte:

7 0 - 0 2 0 0 4 1 7 9 4 8

Grup Cristià d'Ajuda (Caputxins de Sarrià)

Entitat: 2013-Caixa de Catalunya

Oficina: 0100 Núm. compte:

5 7 - 0 2 0 0 6 6 2 4 4 1

Intermón Entitat: 2100 - "la Caixa"

Oficina: 0765 Núm. compte:

81-0200111128

Justícia i Pau Entitat: 2100-"la Caixa"

Oficina: 3200 Núm. compte:

91-2500001851

Mans Unides Sant Cugat Entitat: 2013-

Caixa de Catalunya Oficina: 0492 Núm. compte:

0 9 - 0 2 0 0 0 4 6 5 0 2

Metges Sense Fronteres Entitat: 0182 -

Banco Bilbao Vizcaya Oficina: 5734 Núm. compte: 37-000748701

Unicef Entitat: 0081 -

Banc de Sabadell Oficina: 0025 Núm. compte:

2 2 - 0 0 0 1 3 8 2 5 4 1

Col.labora-hi!

146 persones demanen compostadors a l9 Ajuntament

A. C. - Sant Cugat -

La iniciativa ha estat tot un èxit. Tant és així que l'Ajuntament ha decidit adquirir una nova par­tida de compostadors -uns apa­rells per tractar de forma casola­na els r e s idus orgànics i convertir-los en adob-, vist que en dues setmanes ja ha rebut més sol·licituds de les que po­dia satisfer.

Encara no fa un mes, el con­sistori va fer una crida a particu­lars i escoles oferint-los la pos­s ib i l i t a t d ' a d q u i r i r un compostador a un 30% del preu del mercat. La campanya pre­veia subministrar un centenar d 'aquests aparells. Amb dues setmanes, però, 130 particulars ja n'han sol·licitat un i s'han supe­rat les existències de què dispo­sava el consistori. El tinent d'al­calde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, ha declarat: "Aquesta gran resposta ha estat una sor­presa per a nosaltres, però la nos­tra voluntat és que ningú no es quedi sense compostador."

Els centres d'ensenyament de la ciutat també han rebut aques­ta iniciativa de manera molt fa­vorable. En concret han estat 16 els centres que han volgut ad­herir-se a la campanya institu­cional Fem compostatge a les esco­les. Gràcies a aquest programa, els escolars santeugatencs po­dran aprendre com es poden aprofitar les restes orgàniques de la cuina i el jardí per obtenir adob orgànic i quines són les se­ves aplicacions.

A banda del compostador, l'A­juntament també posa a dispo­sició de particulars i escoles dues especialistes en el procés de compostatge casolà per assesorar els interessats.

Les campanyes Fem compostat-ge casolà i Fem compostatge a les escoles han nascut amb la volun­tat de conscienciar la població sobre la importància de seguir aquests processos per "contri­buir a simplificar la recollida i el tractament de les esombraries en l'àmbit municipal". L'any vi­nent entrarà en marxa la planta de compostatge de can Calopa, on també es compostarà brossa a una major escala.

Ofertes recomanades

A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, a ZOOM et donem la màxima qualitat i el millor servei!

CENTRE DE LA IMATGE Plaça del Dr. Galtes, 9 • Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat

|digital El teu distribuïdor de cameres pou"' i material digital Kodak a Sant Cugat

Una ne te ja anua l g r a t u ï t a d u r a n t t r es anys v a l o r a d e s en 15.000 p t e s . al c o m p r a r a q u e s t e s c a m e r e s

Nikon Zoom 210

1 6 . 9 5 0 ptes. (iva inclòs) Canon Prima Supcr Zoom 13S

4 1 . 1 0 0 ptts. (Iva Inclòs)

ELS f CANTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999 Entorn 17

R e c o l l i d a s e l e c t i v a

Les xifres del 1999 confirmen la conscienciació de Sant Cugat La recollida d'ampolles de cava es dispara

Sant Cugat manté, i en alguns casos f ins i t o t incrementa , el vo lum de reco l l ida se­lectiva de tots els productes, amb una sola excepc ió : les p i les . Aixf ho ha posat de mani fest l 'ú l t im estud i fet pel Centre d'E­cologia i Projectes Al ternat ius (CEPA), pu­

b l icat a la revista Clarinet del mes d'oc­tub re . Les dades tornen a fer palesa la su­premacia de Sant Cugat sobre la resta de mun ic ip is de l 'àrea metropo l i tana de Bar­celona pel que fa a recol l ida i t rac tament dels res idus.

AURA COSTA

-Sant Cugat -

L'estudi publicat per CEPA a Clarinet recull les quantitats -en quilos, litres i unitats- de paper i cartró, vidre, roba i calçat, piles, ampolles de cava, esporga, oli de cuina i medicaments recollides des de l'any 1994 fins a l'agost de

1999, i posa de manifest la pro­gressió que s'ha detectat en la majoria d'aquests materials. Si es comparen els resultats

dels darrers dos anys amb els ob­tinguts des de gener fins a l'a­gost d'enguany (vegeu el qua­dre), s'observa un clar increment en la recollida d'ampolles de cava, ja que al mes d'agost d'en­

guany ja s'havia superat la xifra recollida durant tot l'any passat. També es poden preveure forts increments pel que fa a la reco­llida de paper i cartró, de medi­caments i de roba i calçat, molt propers ja a les xifres obtingu­des durant el 1998, tot i que en­cara falten dos mesos per acabar aquest any i fer el recompte fi-

paper vidre roba i piles ampolles esporga oli de cuina medecines i cartró calcat de cava

La recollida de vidre és la que es manté més estable FOTO: XAVILARROSA

1997 1.345 tones

577 tones

16.399 kg.

4.781 kg.

8.714 ampolles

235.970 kg.

33.156 litres

1.393 kg.

1.128 tones

635 tones

33.237 kg.

5.055 kg.

10.480 ampolles

287.820 kg-

41.240 litres

1.457 kg.

1.038 tones

430 tones

29.954 kg-

2.115 kg.

11.315 ampolles

225.760 kg.

24.810 litres

1.000 litres

1998

1999

*Les xifres de 1999 corresponen al període gener-agost.

FONT: CENTRE D'ECOLOGIA I PROJECTES ALTERNATIUS

nal. Aquesta tendència positiva es reforça amb l'estabilitat en la recollida del vidre i només s'al­tera en el cas de la recollida de piles, que ha fet un fort pas en­rere, ja que a mitjan any encara no s'havien recuperat ni la mei­tat de la quantitat de piles reco­llides el 1998. Imma Casajoana, del CEPA, ha assenyalat, però, que aquesta dada no es pot do­nar encara per definitiva, ja que segurament "hi ha hagut algun problema en la recollida o potser no s'han comptabilitzat tots els punts de recollida. Pel que fa a l'estabilització en la recuperació d'envasos de vidre, Casajoana troba l'explicació en el fet que cada vegada es fan menys enva­sos d'aquest tipus i espera que

amb l'arribada del Nadal -èpo­ca en què es dispara el consum de productes alimentaris- la re­collida de vidre despunti una mica. Pel que fa a l'èxit obtingut en

la recuperació d'ampolles de cava, la portaveu del CEPA ha declarat: "És una dada molt po­sitiva, perquè significa que la po­blació ha entès que hi ha mate­rials que es poden reutilitzar, i aquesta opció és encara més sa­ludable que el reciclatge." Casajoana ha volgut aprofitar

l'ocasió per fer una crida als co­merciants "perquè continuïn col·laborant en la recollida de paper i cartró, però que deixin les caixes plegades per evitar col·lapsar les voreres".

DADES DEL SUBSCRIPTOR

Nom Cognoms Ciutat Carrer Codi postal. . NIF o DNI

Telèfon Fax

DADES DE

Data d'alta Adreça d'enfrj FULL DE SUBSCRIPCIÓ

DADES DE IA SUBSCRIPCIÓ

Banc/Caixa Adreça oficina EntitatDDCDoficinaarXDcIcDD núm compterrTTTTTTTT Titular

• Comptat • Rebut domiciliat

Sant Cugat del Vallès, de de 1999 SIGNATURA

L EJ}y2al~\* E?.L.f±?-*L?2..È7.*. 19-?.t- <L.PJ? ria£: /£ *! Ç.Jant Antoni, 42 - 44

18 Entorn

/

ELS /CANTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999

AVINGUDA LLUÍS COMPANYS:

c a r mm

r s

e

S

fi

f

mS/f

i

lli11 I Jltí.< ( O l.litii Millet (tiuh rtrj'ui··itdti i\ni> i l'i

<bw$rx<m% immm&m!*'****'**»

L'avinguda yuí$Gorriparty$es una de les artèries d'entrada & la ciutat. Coneguda fins ara com a avinguda Alfons Sala,

aquesta via enllaça f entrada a la ciutat per Rius i 'lkulet (dcsde RuM) ijMotoifefiMtft l'es­tació dels Ferroea8ií& Jte % Generalitat (plaça Lluís Millet) estxetint-se per unir-se alcaner Àn­

gel Guimerà {que portarà els vehicles fins a la rarnbfa Rifcataíkdà). Lluís Companys és una de les vies amb més creuamerus de la ciutat: carrer Colom, Ibrreatde la Bomba, Esperanto, Manel Fames* Martorell Valldoreix, Rosselló» Pous... si tots ds camins portessin a Roma, ía major part po­drien passair per Lluís Cumpanys. Des d'aquí es

v

dorek i Míra-soi «et* d'una avinguda que

VIDRES SANT CUGAT SANT CUGAT DE VIDRES, S.L.

ESPEJOS VIDRIÓS EN GENERAL CARPINTERIA DE ALUMINIO

Uuís Companys, 29 Tel. i Fax 93 674 13 98 08190 Sant Cugat del Vallès

CASAS i G. S.L

• Administració i gestió empresarial • Fiscal • Laboral • Renda i tributació en general • Assegurances • Vehicles • Autoescola

Av. Lluis Companys, 22 Tels. 93 674 14 91 • 674 14 97 • Fax 93 589 40 09

Ap. Correus 337 • 08190 Sant Cugat del Vallès

EL34CANTON5 Divendres, 29 d'octubre de 1999 Entorn 19

CANVIS CONSTANTS E I s

C a r r e

s

9

En boea de tothom

Tot i que no és una de les vies més antigues del po­ble, l'avinguda Lluís Com­

panys s'ha convertit sovint en una de les més esmentades. La seva situa­ció estratègica l'ha fet ser centre d'a­tenció per diferents motius...

I és que l'avinguda Lluís Companys -fins fa molt poc, i encara ara, cone­guda com a Alfons Sala, comte d'E-gara- va ser urbanitzada a poc a poc, primer unes cases i ara les altres, co­mençant per la cantonada que enllaça amb Rius i Taulet i aprofitant les ru-

L'avinguda Lluís Companys encara el 2000 amb nou

nom i nova fesomia

nes de les construccions per omplir el terraplè dels camps que l'envolta­ven. No va ser fins a finals dels anys 60 que es va obrir el carrer Martorell, a mig traçat de l'avinguda.

Però de seguida es va fer conèixer, acollint l'ambulatori sanitari durant molt temps i tenint a tocar la Policia Local i l'administració d'Hisenda (que encara hi és). L'avinguda Lluís Com­panys, artèria del trànsit des dels orí­gens, com a entrada i sortida de la ciu­

tat, tothom la va tenir algun temps en ment quan l'Ajuntament va deci­dir convertir-la en via d'un únic sen­tit Assumit aquest fet, els veïns de l'a­

vinguda han desitjat sempre que fos renovada. I després de sentir parlar

d'algun projecte durant molt temps, el que només era una idea s'ha con­vertit en realitat: l'avinguda té cara nova, unes voreres molt amples, més arbres als costats, nova il·luminació i fanals, un paviment asfaltat i... cada dia més activitat comercial.

Des de fa uns mesos, a més, no no­més estrena nova cara, sinó que a més ha canviat el nom, entre uns que han estat a favor del canvi i altres que ad­vocaven més per mantenir el nom de sempre, Lluís Companys ha tomat a estar en boca de tothom.

II

t

c

Lluís Companys, 6 Tel. i Fax 93 674 88 73

08190 Sant Cugat del Vallès

COCINAS Y BANOS INSTALACIONES COMPLETAS Muebles de fabricación pròpia a su medida

Exposición y ventas: Av. Lluís Companys, 7 • Tel. 93 674 04 58 08190 Sant Cugat del Valès

Cansaladeries i Xarcuteries

CíASA VILA

S·E%y'Ll ·P'E%,SO'H.ALlTZSir A -DOMICILI

Lluís Companys, 9 • Tel. 93 674 51 44

9

20 Publicitat ELS /CANTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999

Faci's subscriptor ara només per:

Tel. 93 589 62 82

Club Capitol Sala 19

Ramblas 138

OS 4 CANTONS

Societat Divendres, 29 d'octubre de 1999 ~7\

R e i v i n d i c a c i o n s

Mobilitzar-se pel desarmament Diferents organitzacions demanen més atenció i reivindicació per afavorir la pau

Aquesta setmana ha tingut lloc la Setmana Internacional pel De­

sarmament, decretada per l'ONU per a celebració mundial. Mem­

bres de diferents organitzacions santcugatenques, però, han re­

marcat que caldria fer un seguiment més acurat del tema i durant

tot l'any per reivindicar de manera continuada una major atenció

a la cultura de la pau en detriment de la de les armes.

ANNA BORAI

-Sant Cugat-

Només la Setmana de les Dones per la Pau ha recordat a Sant Cugat que aquests dies tenia lloc la Set­mana Internacional pel Desarma-n. nt. Però això no és un cas anor-. íl, segons ha declarat a Ei..s 4 ( :N\TONS el titular de la Càtedra l ;nesco sobre Pau i Drets Humans, el santeugatenc Vicenç Fisas, qui ha reconegut que "falta molta cons­ciència sobre el tema, i no només de

tant en tant. I en la mateixa línia s'ha manifes­

tat José F. Mota, membre del Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC), qui ha reconegut que des d'alguns grups locals es prova sempre d'implicar més la so­cietat en aquest tipus de reivindi­cacions. Demandes que, segons afirmen, moltes vegades es veuen llunyanes, però que cal apuntar de manera constant per aconseguir que prevalgui la cultura de la pau per sobre del negoci de les armes.

El desarmament mundial i la pau són reivindicacions de moltes organitzacions no governamentals F: X. L.

Fhas denuncia que VEstat ven armes a països africans pobres en conflicte

En vuit anys (entre 1992 i 1999), l'Estat espanyol ha venut armes lleu­geres i munició a països de l'Àfrica per valor de més de 4.000 milions de pessetes.

Aquesta és només una de les moltes xifres que es poden veure a l'informe que recentment ha fet públic la Cà­tedra Unesco sobre Pau i Drets Hu­mans que titula el santeugatenc Vi­cenç Fisas. L'informe, realitzat per Raül Romeva -col·laborador de la Càtedra-, posa de manifest que tot i que aquests països africans no són els primers clients en les exportacions armamentístiques de l'Estat, és pre­ocupant que siguin tan nombroses perquè es tracta en molts casos de països amb conflictes interns bèl·lics.

"És qualitativament important", ex­plica Romeva a Eus 4 CANTONS, "en­

cara que no siguin les exportacions més nombroses." I és que, segons explica l'investigador, aquestes acti­tuds són molt negatives per als països africans. Per les seves fronteres cir­culen d'un lloc a l'altre armes, so­bretot lleugeres, i les seves muni­cions, que promouen que hi hagi més conflictes, accions bèl·liques que al mateix temps promouen que

Exportacions espanyoles d'armes lleugeres i munició a l'Àfrica

R. CENTOEAOUCANA

FONT: Càtedra Unesco sobre Pau

hi hagi encara més pobresa als paï­sos. Per exemple, la venda a Burki-na Faso es va fer, segons Romeva, en un moment en què el govern do­nava suport a les tropes rebels de Sierra Leona. O també s'han venut armes a Nigèria, denunciat per mol­tes O N G de drets humans com un règim militar./ A. B. M.

El pressupost armamentístic duplica el que VEstat dedica a les beques"

Segons la Càtedra Unesco sobre Pau i Drets Humans de la Universi­tat Autònoma de Barcelona, l'Estat espanyol es gastarà més de 200.000 milions de pessetes en investigació armamentística durant el proper any.

Per al santeugatenc Vicenç Fisas, titular de la càtedra, es tracta d'un pressupost exorbitat si es té en compte que significa el 41,2% de tota la despesa que es realitza per a Investigació i Desenvolupament , que en total serà de 508.120 mi­lions de pessetes.

En un informe publicat recent­ment , la quanti tat assignada a la despesa militar significa 291 vega­des el pressupost d'avaluació i in­vestigació educativa, o onze vega­d e s s u p e r i o r al p r o g r a m a d'investigació sanitària. Per a Fi­sas. aquest tipus de comparacions no són gens positives i es lamenta que en l'Any Internacional de Cul­tura de Pau s'assigni tant pressu­post al desenvolupament "d ' en ­ginys destructius", "tant", diu el santeugatenc, "que és cent vega­des més gran que el pressupost per al programa mundial de Cultura de

PRESSUPOSTOS

TECNOLOGIA CIVÜ

BEQUES 1 AJUDES A ESTUDIANTS

MUSICA DANSA, TEATRE I ONEMATOGRARA

OPERACIONS DE MANTENIMENT DE IA PAU

en milions de ptes.

168.307

102.860

23.184

U #•

3.793

4-i

FONT: Càtedra Unesco sobre Pau

Pau de la Unesco". Segons ha reconegut Fisas a EL.S

4 C A N TONS, aquest informe s'ha

fer arribar a tots els mitjans de co­municació, a més d 'entregar una còpia al president del govern i als grups parlamentaris "per sol·licitar q u e s ' a tu r i a q u e s t m a l b a r a t a ­ment" ,/A. B. M.

22 Societat ELS /G4MOVS Divendres. J9 d'octubre de 19W

S o I i d a r i t a t

Jordi Baró: "A Sant Cugat la veritat és que no responen*

Amnistia Internacional busca que la societat santcugatenca s'impliqui més

.99

A N N A BORAC

- Sant Cugat -

Només dues persones van as­sistir dimecres a la presenta­ció oficial d'Amnistia Interna­cional a Sant Cugat. Però per a l ' e n c a r r e g a t de coo rd ina r aquest acte, Jordi Baró, no va ser una resposta molt estranya: "Sant Cugat" , explicava, "és el lloc d 'aquesta zona on Am­nistia té més socis, però quan convoques algun acte la veri­tat és que no responen."

Baró, que és veí de Sant Cu­gat, fa algun temps que col·la­bora amb el grup que Amnis­t ia té a C e r d a n y o l a . I d e s d ' aques t a secció han volgut estendre el seu camp d'acció a m u n i c i p i s de la rodal ia pe r provar si sorgeixen més grups que s 'apuntin a Amnistia, així com per fer arribar les cam­panyes que d e s e n v o l u p e n i sens ib i l i tzar l ' op in ió social . Després d'haver organitzat al­g u n a x e r r a d a al m u n i c i p i , aquesta setmana es presenta-

Jordi Baró va presentar A mnistia Internacional a Sant Cugat explicant què à i què fa aquesta organitzada R: X. L.

va aquest grup de manera ofi­cial, per explicar en què con­sisteix i com actua. " N o m é s que aquestes dues persones hi par t ic ip in" , reconeixia Baró, "ja es tem contents . " Malgrat el poc èxit de públic,

Baró va reconèixer que Am­

nist ia d e C e r d a n y o l a con t i ­nuarà organitzant actes a Sant Cuga t cada cop que en pro­gramin algun al municipi veí; així com també es facilitarà in­formació de l'organització i les campanyes que desenvolupen a to thom qui hi estigui inte­

ressat. L'Ateneu Santcugatenc serà

el lloc on es deixarà tota la in­formació i on, en principi, es faran els actes que es puguin desenvolupar. El proper acte que està previst és una expo­sició fotogràfica.

Drets humans

• "Fa cinquanta tres anys que està aprovada la carta ínter-naeional dels Drets Humans", explica Jordi Baró -membre d'Amnistia Internacional»-* 'i encara no es respecten en molt* llocs del planeta: fins i tot so ets respecten molts paï­sos <|i*& els han signat,'" I fer-los respectaré» una de les mo­tivacions d'Amnistia

i, AI se centra so­bretot en la defensa dels drets

civils í polítics: ía llí-per als presos de cons-(nomes empresonats que pensen), judicis

i tàpkb per als presos, h#M com l'Abolició de \

de mort si planeta i fatzàkimó de les tarcute» i

por

la pena

Estre les campanyes de sen-mbMkzmià <pe desenvolu-

«aaabé alneiow Tintenc llibertat per a algun pres çs&ttfet Aeeiottscfije es re-

pafteixea. errtre cada secció Àetyairsent, Is secció

àrab um de canadenc» i altra de belga* porten el de Haacy Ruiz, «oa pe-

feta Ltiminoso.

ESFERA D'ART

ACADÈMIA TALLER DIBUIX I PINTURA

CLASSES PER A NENS I ADULTS

ADULTS Aprenentatge de totes les tècn iques

Iniciació al dibuix i

a la composició

Preparació proves accés

a Belles Arts

NENS Classes de plàstica per a fomentar l'educació visual i la creativitat del nen a partir dels 5 anys Tallers de dibuix, pintura,

modelat i cartopedra

HORARIS Matins: dimarts i dijous de 10 a 12 h Tard** : de dilluns a dijous de 17 a 21 h Divandraa tancat (dapanent ds cursos aspaclflcs)

C/ Sant Ramon, 21

08190 Sant Cugat del Vallòs

Tel. 93 675 91 44

C e r t a m e n

L'organització vol repetir i ampliar en actes la Setmana

de la Dona per la Pau al Món

A. B. M. - Sant Cugat -

Potser han estat poques, però molt ben avingudes. Aquesta és la impressió general que ha ((ne­dat en la ment de les organitza­dores de la primera Setmana de­ia Dona per la Pau al Món. "Pot­ser no hi ha vingut molta gent", explica a Ki.s 4 CANTONS Anna

Maria Barberà - m e m b r e del Grup de Dones Baha'i, del qual va sorgir la iniciativa-, "però les persones que hi han participat han sortit molt contentes i asse­guren que ha estat molt interes­sant."

FM col·lectiu organitzador (a més de les dones Baha'i hi han col·la­borat el Grup de Dones de la Creu d 'en Blau, Vallès Sense Fronteres i deu pintores santeu-gatenques) ha valorat de mane­ra molt positiva la resposta social, i és per aquest motiu que ja han començat a plantejar-se com es­tructuraran les activitats de la propera Setmana que volen or­ganitzar l'any vinent.

"No volem haver-ho de prepa­rar tot tan ràpid com ho hem fet aquesta primera vegada", expli­ca Barberà, "i la nostra idea és ampliar les activitats i poder aconseguir fer-hi participar al­gunes escoles del municipi." En la mateixa línia s'expressa Am-paro Inglés -presidenta del Grup de Dones de la Creu d'en Blau-, qui reconeix que aquesta primera experiència ha estat "molt di­vertida i enriquidora" i afirma que "amb vista a l'any vinent vo­lem que moltes altres entitats del municipi s'hi vegin implica­des per poder donar-li més ressò i que hi hagi més participació".

El grup de pintores que hi han participat també estan, segons una d'elles -Laura S ànchez- , molt contentes del resultat de la Se tmana In ternacional de la Dona per la Pau al Món.

I és que la Setmana ha tingut ingredients d'allò més variats. Des de manifestacions més po­pulars, com les festes de diu­menge, l'aperitiu realitzat a les Planes, fins a la festa especta-

l'any vinent es tornarà afer unes jornades similars. FOTO: XAVILARROSA

cle del vespre al monestir, du­rant la qual es van llegir dife­rents escrits sobre pau i també hi va haver múscia i dansa.

Les dones san teuga tenques que han volgut, també han tin­gut oportunitat de decidir què volien fer: durant la se tmana passada hi ha hagut conferèn­cies de tot tipus, des de què pot fer en favor de la pau fins als va­

lors per a la família del segle XXI, passant per la contribució de l 'home en el desenvolupa­ment social de la dona. Tot un seguit de temes que

han seguit les directrius marca­des com a objectius: "Sensibi­litzar l'opinió pública de la ne­cessitat que no hi hagi diferència de sexes perquè el món funcio­ni millor."

ELS /GVJVTON5 Divendres, 23 d'octubre de 1999 Societat 23

C e r t à m e n s

El veguer del Vallès, Josep Barberà, presenta l'Aplec Excursionista dels Països Catalans

Sant Cugat acull aquest cap de setmana excursionistes de tot el país

A. B. M. - Sant Cugat -

Fa 17 anys que és veguer del Vallès i és un dels socis més an­tics del Club Muntanyenc Sant Cugat. Josep Barberà es va ma­nifestar molt content de poder presentar a Sant Cugat el vint-i-tresè Aplec Excursionista dels Països Catalans. La presentació de l'Aplec es va emmarcar dins el cicle Aula Cultural que org-nitza el c lub santcugatenc . I t a m b é hi va haver una con­ferència de benvinguda, L'ex­cursionisme avui, a càrrec de Quim Solbes, membre del cen­tre excursionista Terrassa i se­gurament el successor de Bar­berà a la vegueria.

Davant d'una trentena de per­sones, Solbes va provar de defi­nir el que per a ell significa ac­tualment l 'excursionisme i va encetar el debat sobre si cal o no permetre que cada cop s'a­propi més a l'esport i es profes-sionalitzin les sortides. Per a Sol­bes , l ' excu r s ion i sme és una

El veguer del Vallès, Josep Barberà, va ser l'encarregat de presentar l'Aplec, acompanyat per Nanú Castanyer i Quim Solbes E: X. L.

activitat que engloba el conei­xement de la natura amb el de la cultura i la història, mitjançant l'activitat física que representa sortir a la natura.

Com el que faran aquest cap

de setmana centenars d'excur-sinistes de tot el país, que es reuni ran a Sant Cugat , p u n t neuràlgic de les diferents sorti­des que els aproparan a la serra de Collserola i els duran també

fins al Montsenty, a banda de presentar també nombroses ac­tivitats culturals i folklòriques típiques de la localitat. Tot està preparat, doncs, perquè comenci el XXIII Aplec Excursionista.

La pluja fa ajornar la Marxa fins al 7 de novembre

A.B.M.

La pluja no va permetre diu­menge passat donar el tret de sor­tida de la Marxa de Regularitat Infantil, així és que les prop de nou-centes parelles de nenes i nens que hi estan inscrites no van poder iniciar el camí de la prova. Les inclemències meteorològi­ques, doncs, han provocat que la Marxa es vegi ajornada fins al proper dia 7 de novembre.

Aquest endarreriment, però, no ha estat del tot negatiu. Per­metrà que tots aquel ls joves santcugatencs que no hi podien participar diumenge passat, ara formalitzin la seva inscripció per al proper cap de setmana. El Club Muntanyenc reobrirà el període d'inscripcions des de dimarts fins a dijous vinent . Durant aquesta setmana, els or­ganitzadors tornaran a deixar-ho tot enllestit per tal que els milers de nens i nenes puguin participar, un any més, en una de les cites més destacades de l 'agenda anual santcugatenca./ A.B.M.

Campanyes

Els santcugatencs degusten productes de comerç solidari

Es vol sensibilitzar la població sobre el consum responsable

A. B. M. - Sant Cugat -

El grup Baula vol que els sant­cugatencs coneguin, i emprin, tot un seguit de productes que es comercialitzen fora dels cir­cuits habituals. S'anomenen pro­ductes de comerç just, i tenen com a alguna de les seves ca­racterístiques que les persones que els realitzen cobren allò que es mereixen pel treball realit­zat. així com la seguretat que, malgrat que provenen d'algun país del Tercer Món, no s'ha fet servir mà infantil per a la seva elaboració.

Ara fa un any q u e a q u e s t col·lectiu local va decidir enge­gar una campanya de sensibi­lització ciutadana, incorporant tot un seguit d'aquests produc­tes a diferents centres del mu­nicipi.

Per fer-ne més extensiva la uti­lització, el col·lectiu està portant a terme aquesta setmana unes jornades de degustació, "amb l'objectiu de sensibilitzar un xic

Els productes de comerç just cada dia fi ni i nu i presència a la ciutat. E: X. I..

més la ciutadania", explica Cla­ra Serra -membre del col·lectiu.

Una campanya que acaba avui a la botiga Gerd i que ja s'ha fet en altres tres comerços del mu­nicipi especialitzats en produc­tes natura ls (Súper Natura l , Gira-sol i l'Herbolari).

"L'experiència ha estat positi­

va", afirma Josep Arnau - d e Sú­per Natural-, "però caldria fer més accions com aquesta per­què tothom se solidaritzés en­cara més." Una idea que també defensen tant els membres del g rup Baula com la r e s t a de membres de les botigues que hi col·laboren.

D e f u n c i o n s

Darrer comiat a Joaquim Bell i

a Francisco Gómez R E D A C C I Ó

• Sant Cagat -

Dos santcugatencs vinculats al món social han rebut el seu úl­tim adéu durant el mes d'octu­bre: Francisco Gómez Molera i Joaquim Bell.

L 'església de Sant Joan de Mira-sol es va omplir per retre homenatge a Gómez, conegut com al fundador del forn que

hi ha a la plaça de l'estació del districte. Gómez, un dels socis antics de la Societat Coral de La Unió Santcugatenca, va mo­rir a l'edat de 89 anys.

I el monestir va ser qui va aco­llir tots aquells que van donar l 'últ im adéu a Joaquim Bell, que va morir a 63 anys d'edat. Bell va ser durant 12 anys un dels components de la comis­sió de la Festa de Sant Antoni.

E n s e n y a m e n t

L'Escola d'Arquitectura inaugura el curs de manera

oficial en el seu 25è aniversari

A. B. M. - Saat Cugat -

Divendres passat es va inau­gurar de manera oficial el curs de l 'Escola Tècnica d'Arqui­tectura del Vallès. Un curs mar­cat pel 25è aniversari de l 'Es­cola, que des d'ara fa vuit anys està ubicada a Sant Cugat.

Tot un seguit d'activitats es realitzaran en els propers me­sos per continuar amb la cele­bració de l'aniversari que ja va començar abans de l 'estiu.

A l'acte inaugural van ser pre­sen ts , a par t del director de l'Escola i l'alcalde de Sant Cu­gat, diferents personalitats del món universitari i polític.

24 Societat ELS /CANTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999

G u a r d o n s

Aquesta edició seran

cinc els premiats com a

Santcugatencs de PAny A. B. M.

Els Santcugatencs de l'Any arri­ben a la tretzena edició mantenint la mateixa línia de sempre i pre­sentant al mateix temps algunes novetats: a banda del premi a tota una trajectòria, enguany seran no­més cinc els guardons que s'en-tregaran.

"Hem decidit", explica el presi­dent de la comissió organitzadora, Ramon Grau, "que és millor tor­nar als inicis i reduir el nombre de premiats, per donar un to més epe-cial als guardons." L'altra novetat és que la Fundació Amics de la Rà­dio, fins ara encarregada dels pre­mis, passarà a dir-se ('omissió Sant­cugatencs de l'Any, "atès que", segons afirma Grau "aquesta és una de les seves principals activi­tats."

Tot comença a perfilar-se, doncs, per a la gala dels santcugatencs, que enguany se celebrarà també al Teatre-Auditori del (xntre Cul­tural, el proper dia 21 de novembre.

Com sempre. Ics candidatures se­ran escollides pels seus conciuta­dans, a traves de les votacions que

• votacions pops-

-JDc moment, la llista qwt topat» I* <màm$ & U se-

'"mjàà ^tbtsdï<«s0St Arnau eaeu,

Y$Ékt Cagat, t'ï ilémsn Mitlec

íM*&&éto& es poden fer ai

Uassociació Amics de la Ràdio ara és la Comissió Santcugatencs de l'A ny E: X.L.

es podran realitzar trucant a Ràdio Sant Cugat, i seran escollits pel ju­rat format pels anteriors premiats i els organitzadors. De moment, la comissió ja ha realitzat algunes pro­postes, destacant les seves activitats durant el 1998. "Cal tenir molt clar", explica Maribel Cayuelas -di­rectora de Ràdio Sant Cugat-, "que els premis sempre s'entreguen en relació amb l'any anterior, així tam­bé podem fer una mica de memò­ria de tot el que va passar." El pre­mi a la trajectòria continuarà sent escollit per la comissió.

Pel que fa a la gala d'entrega, tor­nen a ser els membres de Ràdio Sant Cugat els encarregats de fer-ne el guió i presentar-la. "Tindrà una mica de tot, com sempre", ex­plica Cayuelas, qui afirma que les novetats seran la direcció escèni­

ca de l'actor santeugatenc Òskar Borràs i que Jordi Barceló enguany posarà la música amb un quartet i no amb la Big Band. Tot està acabant-se de preparar,

doncs, perquè els personatges més destacats de l'any a la ciutat pugin a l'escenari a recollir el seu gall. Fins ara hi han pujat persones de tots els àmbits i moltes disciplines com Eugeni Canas, Josep Maria Gavín, Emma Vilarasau, Pep Bla­nes o també entitats com Vallès Sense Fronteres, el Grup de Dones de la Creu d'en Blau o el Cor In­fantil i Juvenil Sant Cugat.

Una vuitantena de premis repar­tits fins ara que, com els que s'en-tregaran, són atorgats pels santcu­gatencs com a reconeixement de la feina ben feta dels seus conciu­tadans.

Alliberada la noia detinguda als aldarulls del 12 d'octubre

REDACCIÓ

- Sant Cugat -

Deu dies després de la seva detenció durant els aldarulls succeïts a Sants el 12 d 'octu­bre passat -d ia de la Hispani-ta t - , la santeugatenca Núria B. C. ha estat posada en lli­bertat .

Ella i altres tretze det inguts el dia dels fets han sortit de la presó. Però se' ls mantenen els càrrecs: associació il·lícita, danys, desordres, a t empta t i lesions. Se'ls deixa en lliber­tat després que la jutge con­siderés que "havia disminuït l 'alarma social". També s'ha rebaixat la pena que podria caure als joves en cas de con­d e m n a , q u e d a n t en d ' u n a tres anys.

Els càrrecs que s ' imputen a la s an teuga tenca són els de participació en la construcció de les barricades que els ma­nifestants van cremar al carrer de Sants. De moment , però, t a n t la noia s a n t e u g a t e n c a com la resta de nois inculpats cont inuen a l 'espera del judi­ci / A.B.M.

C o n f e r è n c i e s

La ginecòloga M* Pilar Núnez diu a Sant Cugat que

es poden clonar homes però que no és ètic fer-ho

La doctora va encetar dimarts el cicle de conferències 'Cultura i societat'

"La donació humana és pos­sible però suposa una mani­pulació d'embrions i posa en perill la individualitat de l'ho­me, per això la rebutgem." Aquesta va ser una de les prin­cipals asseveracions que la doctora màster en bioètica M" Pilar Núnez va fer en la con­ferencia "La clonació. Aspec­tes biològics i ètics", que va obrir el c i de de conferències Cultura i societat, al centre Borja, dimarts passat.

ArRA COSTA

- Sant Casat -

Per determinar si és ètic o no clonar un ésser humà cal tenir molt en compte l'ús que es fa­ria d'aquest avenç, en quins ris­cos es podria incórrer i si su­posa r i a la d i s c r i m i n a c i ó d ' a l guns s u b j e c t e s . Per a la doctora Núnez , el balanç d'a­quests tres aspectes seria ne­gatiu i, per tant, segons ella, "no és ètic que es clonin és­sers humans" .

La màster en bioètica i col·la-

Una quinzena de persones van assistirà la conferència inaugural del cicle del Centre Borja FOTO: XAVI L\RROSA

boradora de l 'Institut Borja va fer una exposició brillant dels aspectes biològics de la clona­ció, però també una atac dur i c o n t u n d e n t a aques t procés, que, segons el seu punt de vis­

ca, "atempta contra la dignitat i els drets humans de les per­sones".

En la seva argumentació ètica, Núnez va explicar que "posar l'espècie humana al servei de la

ciència només pel gust d ' in­vestigar, sense saber del cert si seran més grans els beneficis que els riscos, és una violació del principi de la coherència". A més, la ginecòloga va apun­

tar que la clonació podria pro­m o u r e el c o m e r ç a m b e m ­brions, facilitar la discrimina­ció d e l s i n d i v i d u s m e n y s afavorits físicament i intel·lec­tual, i lesionar el dret a la iden­titat genètica única de l 'home.

Per a Ma Pilar Núnez, la qües­tió encara va més enllà perquè no n o m é s es tà en desacord amb la clonació humana, sinó que tampoc aprova la clonació de cèl·lules i teixits, "ni que sigui per crear òrgans destinats a la donació". La metgessa va afirmar que per obtenir òrgans en un laboratori cal ext reure les cèl·lules d 'un embrió creat també artificialment i que això també suposaria manipular un futur ésser humà i seria "igual­m e n t c o n d e m n a b l e i, a més, està prohibit per la legislació espanyola". Tot i així, Núnez va afirmar que alguns cientí­fics no fan gaire cas de les nor­mes i "disfressen el nom dels procediments perquè no se'ls pugui prohibir experimentar".

La conferència de M a Pilar Núfíez va inaugurar el cicle Cultura i societat, la pròxima ses­sió del qual tindrà lloc dimarts v inent a les 8 del vespre. La conferència anirà a càrrec del físic Manuel Garcia Doncel i versarà sobre l 'origen de l'u­nivers i la seva base exper i ­mental .

HS4CANTONS

L ATENEU Divendres, 29 d'octubre de 1999 25

Butlletí de l'Ateneu Santcugatenc - Plaça de Pep Ventura, 1 - Sant Cugat del Vallès - Tel.: 93.674 51 95 - Web: http://www.ateneu.org - e-mail: santcugat@ateneu.org

Un raconet per

L'Ateneu ofereix les seves sales per a assaigs de joves músics. Amb aquesta ini­ciativa es vol aconseguir la cohesió del jovent i a la ve­gada facilitar-los un lloc de trobada. L'Ateneu disposa de diverses sales per tal que els músics puguin compar­tir les seves experiències, participar en grup de la mú­sica i realitzar assaigs i ac­tuacions. Més informació a la se­

cretaria de l'Ateneu.

Un punt de trobada veïnal

Les associacions de veïns de Sant Cugat es reuneixen a l'Ate­neu per realitzar un treball col·lectiu per a tots els santcugatencs, tot organitzant-se i creant la Federació d'AA.VV. de Sant Cugat. D'altra banda, l'Associació de Veïns de la Plaça d'en Coll-Mo-

nestir-Sant Francesc ha preparat una excursió per a tots els seus associats i amics: Dia 16 d'octubre -dissabte- a la costa de Ta­rragona - Cambrils -amb dinar familiar i trobada per fer l'inici del curs. Les inscripcions poden fer-se a l'Ateneu i a la mateixa Associació. El preu: 2.550 pessetes.

Una sala per a tots els que se

L'Ateneu ofereix la Sala d'Exposicions per a mostres artístiques. Es disposa d'una sala gran i dues de petites. És obert el calendari d'activitats i la reserva d'espai per exposar. Els que hi esteu interessats adreceu-vos a la se­

cretaria de l'Ateneu.

La vessant

Amb el col·lectiu d'A.I. de Cerdanyola, s'han im­pulsat en el si de l'Ateneu i durant aquest curs diver­ses activitats d'informació, actes i exposicions a càrrec d'Amnistia Internacional. L'Ateneu vol i desitja ser

un punt d'informació per a tots els santcugatencs en la preservació i defensa dels drets humans. Per participar en les cam­

panyes d'Amnistia Inter­nacional, pots adreçar-te a la secretaria de l'Ateneu.

UAteneu convida els ciutadans a participar en el teixit associatiu

Grup de dones a l'Ateneu Aquest mes d'octubre s'ha fet la presentació ofi­

cial d'ATENA.Dones de Sant Cugat, que neix amb un nou nom i renovades ganes de treballar. Per al pròxim 17 de novembre ja han organitzat una conferència que durà per títol "Per què s'as­socien les dones?". Serà a les 21:30 a l'Ateneu.

Una miqueta d'ajut... L'Ateneu porta a terme una campanya que amb el nom de Suport a l'Ateneu s'adreça als santcugatencs amb la finalitat d'obtenir els recursos necessaris per realitzar la rehabilitació de la seu social de la plaça de Pep Ventura.

Una invitació per a tothom L'Ateneu Santcugatenc us invita a participar a les activitats organitzades, a trobar-se i reunir-se i donar suport a l'Ateneu. Durant aquest estiu s'han realitzat importants

obres de condicionament i rehabilitació de la seu social de la plaça de Pep Ventura, 1 (plaça del Molí), de manera que estem en disposició de po­der oferir a tots els santcugatencs un ampli espai per a tot tipus d'actes i activitats. És el nostre propòsit fer de l'Ateneu un punt de

trobada dels santcugatencs, de col·lectius i enti­tats, de veïns i d'aquells que per una raó o altra tinguin la necessitat d'un espai obert i plural de participació comunitària. Us hi esperem a tots.

Exposicions col·lectives

La sala d'art de l'Ateneu acollirà el mes vinent dues exposicions. Del 4 al 18 de novembre, Carme Vila i Marta Moltó presentaran una mostra de ceràmica i fotografia. A partir del 18 i fins al 3 de desembre serà el torn deMaria del Mar Cui-xart, que exposarà diverses obres pcitòriques. La sala d'art de l'Ateneu

és oberta totes les tardes.

26 Societat ELS-ÍCAIVIÜNS Divendres, 29 d'octubre dr 1999

L A S E T M A N A EN IMATGES

EDUCACIÓ MEDIAMBIENTAL Un remolc molt especial ha clavat àncores aquesta setmana al parc del Pla del Vinyet. Es tracta d'una mena de caravana,

amb monitors inclosos, que s'encarrega de mostrar ah ciutadans les possibilitats de les energies renovables i el gran

estalvi que suposa el seu ús. Lespai d'educació mediambiental serà al Pla el Vinyet fins al pròxim 31 d'octubre i atendrà

bàsicament a grups d'estudiants de la ciutat. Pàgina: 16. FOTO: XA VIIARROSA

UNA SETMANA DE POQUES DONES Aquesta ha estat la primera vegada que s'organitzava a Sant Cugat la Setmana de la Dona per

la Pau al Món " i els resultats no han estat gaire bons. Tot i que les organitzadores dels actes s'han mostrat molt contentes per la iniciativa, el cert és que l'assistència a algunes de les activitats

programades va ser molt minsa. Tot i així, els participants van reconèixer que les xerrades havien estat molt interessants i les organitzadores s'han mostrat amb ganes de convocar l'any vinent una nova edició d'aquesta setmana monogràfica. Això sí, preparant-la amb més temps.

Pàgina: 22. FOTO: EDUARD FARÍNYES

HEWLETT PACKARD TRIA UN NOU

DIRECTOR GENERAL Ignacio Fonts s'ha convertit en el primer espanyol que és

nomenat director general de la companyia Hewlett Packard, situada a Sant Cugat. El nomenament s'ha produït aquest mes d'octubre i ha provocat una forta expectació per la novetat del

nomenament. Amb tot, Fonts és un veterà de la companyia d'impressores, on treballa des de fa 17 anys i on ja havia ocupat

diversos llocs de responsabilitat. Pàgina: 29. FOTO: CEDIDA.

JORNADES CONTRA LA HISPANITAT L'Assemblea Local de Maulets ha fet, un any més, unes jornades contra els actes de

celebració de la Hispanitat. Per bé que amb una mica de retard, els joves santcugatencs van organitzar aquesta setmana tot un seguit d'actes que incloïen la ja

tradicional botifarrada popular, una videoconferència i un concert d'un intèrpret nicaragüenc. Va ser la seva particular manera d'expressar el seu rebuig a la diada

del 12 d'octubre. Pàgina: 28. FOTO: EDUARD FARJNYES.

ELS4CANIONS Divendres, 29 d'octubre de 1999 Societat 27

L A S E T M A N A EN IMATGES

EL PACO DE SEMPRE Paco Ibdnez va tornar a triomfar dijous passat al'claustre el monestir davant a"unes 500 persones. Gent de totes les edats, però especialment eh que passaven dels 40, van retrobar-se

amb el gran artista de negre que, com sempre, va saber establir aquell feeling que només els més grans aconsegueixen amb el seu públic. A l'hora de marxar, a tothom li feia un no sé què

girar requena al cantautor sense saber quan tornarà a trepitjar la nostra ciutat.

Pàgina: 41. FOTO: EDUARD FARINYES

JA NO SÓN ESTRANYS A NINGÚ Paco Morón i Joan Pera són potser la parella més coneguda

d'arreu del país. Després de 5 anys sobre els escenaris del Teatre Borràs, ara continuen omplint els escenaris de teatres i teatrets d'arreu de Catalunya i Espanya. El cap de setmana passat van serà Sant Cugat amb tot el seu humor i, malgrat

que ja era la segona vegada que presentaven ha extrana pareja a la ciutat, van tornarà omplir el Teatre-Auditori tant

divendres com dissabte. Pàgina: 43. FOTO: XA VILARROSA

TORNA EL TEATRE DE CASA Espiral Teatre ha engegat una tardor més la que ja és la VI Mostra de

Teatre de Valldoreix. Dissabte i diumenge passat van ser sobre Tescenari del Casal de Cultura de Valldoreix les peces curtes Dos, La Flora i la fauna /' La mort truca. Unes vuitanta persones per sessió

van pensar, riure i aplaudir els muntatges de Teatre Breu. Pàgina: 42 FOTO: EDUARD FARINYES.

TJ^els mobles

corre mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

28 Societat HS /CANTONS Dimitires. 2V tf octubre de 1WÇ

6La cosa nostra' tindrà públic santcugatenc el proper dijous

A c t i v i t a t s

A. B. M

Kn total seran disset les per­sones que podran viatjar fins a TV3 per assistir de públic a un dels programes d'Andreu Bue-nafuente i companyia. Concre­tament al de dijous vinent, dia 4 de novembre. L'anunci que l'Kspai Jove de

la (lasa de ( 'ultura va posar ofe­rint places per assistir com a pú­blic a un programa de Televi­sió de Catalunya va obtenir resposta immediata, i les places ofertes s'han omplert sense cap dificultat, fins i tot hi ha hagut més demanda de gent que no podrà assistir a un dels progra­mes amb més audiència a Ca­talunya del moment.

Així, el grup santcugatenc (tots entre 20 i 35 anys) pujarà a l'au­tobús que els durà fins als pla­tós, formant part d'una expedició en què també participen altres pobles de la comarca, com Rubí, Cerdanyola, Santa Perpètua, Badia del Vallès, Montcada, Pa­lau de Plegamans, Sant Quirze i Polinyà. Segons han confirmat des de

l'Espai Jove, s'estan fent con­tactes per poder fletar un altre autobús de públic a un segon programa de Televisió de Ca­talunya: Malalts de Tele. Però en­cara no s'ha pogut acabar de de­finir si finalment es podrà tirar endavant.

Maulets posa d'exemple Nicaragua en la seva lluita contra la hispanitat

Xerrada, vídeo, botifarrada i concert centren les activitats de protesta

ANNA BORAU

"Quan un poble vol conquerir la seva sobirania acaba aconse­guint-ho, no el para ningú." Aquest és el missatge que se­gons Sebas Parra ha deixat la re­volució sandinista, ara que arri­ba al seu vintè aniversari. El professor universitari, vinculat a la brigada internacionalista, va fer una aferrissada defensa de la revolució a Nicaragua, durant la xerrada que el col·lectiu local Maulets ha organitzat com a pro­testa a la celebració del dia de la Hispanitat (12 d'octubre).

I aquest any els Maulets de Sant Cugat ho han "anticele-brat" com un monogràfic sobre Nicaragua: una conferència so­bre la revolució -inclosos un ví­deo i l'explicació d'un projecte solidari que s'està realitzant des de Girona-, la típica botifarra­da i el concert d'un cantautor nicaragüenc.

Per què Nicaragua? Aquesta pregunta va quedar més que contestada durant la conferència -debat que Sebas Parra va fer dijous passat a l'Ateneu Sant­cugatenc. Per a Parra, "la revo­lució sandinista, que ara fa vint anys, ens ha deixat dues coses molt clares: l'exemple que cal seguir i l'esperança que es pot

La botifarrada continua sent un dels actes de protesta contra el dia de la Hispanitat FOTO: EDUARD FARINYES.

aconseguir". Una teoria, però, aposta per fer-los creure que tot que el mateix Parra va reconèi- va bé, i que ha permès perdre, xer que seria de molt difí­cil aplicació a Catalunya, "perquè aquí tenim la pan­xa massa ple­na". Segons

ei ponent, ía aconseguir la sobirania majoria dels í*v***#s' catalans ' ""' "e' s'han deixat convèncer per la psicologia dels dirigents que

Maulets agafa

Nicaragua com a

exemple a seguir per

per tant, les ganes de lluitar pel que seria més desitjable.

A banda d'a­nalitzar la situació actual, el ponent va fer una repassada històrica al que ha estat Nicaragua i tot el que l'ha en­voltada en aquests

darrers anys: des de la revolu­ció d'un poble que volia el re-

"/í

partiment de la terra, el diàleg obert i l'educació màxima entre tots els seus membres, fins al decliu promogut per la contra-revolució i impulsat pels Estats Units. Pel que fa a la celebració de

dissabte a la nit, la botifarrada i el concert van tenir la resposta esperada pels organitzadors. "En fem una valoració positi­va", explica un dels organitza­dors, Bernat Pros, "perquè tot i els ajornaments, al final ha que­dat una celebració digna."

L'olor de les castanyes anuncia l'arribada del fred FOTO: XAVILARROSA.

^Disseny Ordinador

DISSENY D I S S E N Y A S S I S T I T

c/ Sant Domènec, 7-1r 1a TU. 93 589 78 86 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Canti» Col·laborador Dapt. Treball / Sarval Català da Col·locació

T r a d i c i o n s

Castanyes, panellets i xerinola per

la festa que commemora els difunts Una línia d'autobús enllaçarà el centre amb el cementiri

AB.M.

La vella castanyera toma a la ciu­tat Fruits i dolços compartiran tam­bé aquest any la festa de comme­moració dels difunts la nit abans del dia de Tots Sants, entre festes als districtes i visites al cementiri. Pel que fa als típics llocs de venda

al carrer de castanyes i moniatos, enguany són tres les sol·licituds que s'han presentat a l'Ajuntament: un a la plaça Lluís Millet, un altre a la plaça Octavià i un tercer a la plaça de Barcelona. Aquestes paradetes castanyeres hi seran fins a diumen­ge al vespre, just el moment en què coincideix amb l'entrada a la festa dels panellets, típics dolços catalans per celebrar la Castanyada.

Segons han confirmat els pastis­sers locals, el preu dels panellets oscil·la aquesta vegada entre les 3.900 i les 4.000 pessetes el quilo. I les varietats es mantenen com sem­pre: els pinyons, les ametlles i el co­donyat són els grans ingredients dels més demanats, que conviuen amb els panellets innovadors, que comencen també a ser tradicionals: els de xocolata, els de coco, els de cafè o els de marron glacé també tenen els seus degustadors. La gastronomia també conviurà

aquest any amb les celebracions en companyia: diferents festes s'orga­nitzen aquests dies al municipi. En­tre elles, aquesta tarda a partir de les sis en comença una a la Flores­ta amb jocs per a infants, castanyes i un grup de rock de cloenda. I a

dos quarts de set hi ha una altra Cas­tanyada infantil a la plaça Octavià. Diumenge seran dues les Castan­yades organitzades: a les cinc de la tarda, la dd col·lectiu de la gent gran de Mira-sol i, a partir de les deu del vespre, la que s'inscriu dins els ac­tes del XXIII Aplec Excursionista deb Països Catalans. D'altra banda, totes aquelles per­

sones que tenen per costum pujar al cementiri a retre homenatge als difunts podran fer servir el trans­port públic que, un any més, es fle-ta de manera especial per a aquest cap de setmana: un vehicle per al dia 30 i dos per als dies 31 i 1. El bidlet serà d'anada i tomada i el re­corregut (tot el centre fins al ce­mentiri) es farà cada hora el primer dia, i cada mitja els altres dos.

EIS4CAINT0ï>S

Economia Divendres, 29 d'octubre de 1999 29

L a b o r a l

Discrepàncies en la presentació del calendari per al 2000 dins el comitè d'empresa de Sharp La proposta del COP de demanar les 35 hores no obté el suport dels representants

El calendari per al 2000 que presentarà el comitè d'empresa a la direcció de Sharp Sant Cugat seguirà la línia actual, mal­grat que el COP va presentar la proposta de preparar-ne un que preveies la jornada de 35 hores setmanals, "per ser co­herents amb tot el que els sindicats demanem". La resta de re­presentants dels treballadors, però, no van veure "realista" aquesta possibilitat, i han decidit per majoria presentar-ne un en la línia actual, per continuar demanant la reducció de jor­nada com a un punt mes del pacte intern que s'està acabant de negociar amb els responsables de la planta.

ANNA BORAI:

Tot i que en els darrers mesos di­ferents qüestions laborals els han mantingut molt més que units, els membres del comitè d'empresa de Sharp han tingut aquests dies peti­tes discrepàncies. El motiu: l'ela­boració del calendari per a l'any vi­nent que els representants dels treballadors presenten per aques­tes dates a la direcció de l'empresa.

I és que el COP va plantejar la possibilitat d'optar per un que pre­veiés la jornada de 35 hores setma­nals, però la resta de representants sindicals no van donar suport a la

proposta, aprovant-ne una altra de continuista que manté les 1.772 ho­res anuals de què es compon el ca­lendari anual per llei.

"Tohom s'omple la boca dema­nant les 35 hores", explica Juan Vi­llena (delegat sindical del COP) "i a l'hora de la veritat, quan s'ha de presentar el calendari ningú no les demana." Per a Villena, no és gaire coherent presentar-ne un com sem­pre quan al mateix temps s'està de­manant en les negociacions del pac­te intern que l'empresa reconegui aquesta reducció. Però els seus com­panys de comitè no ho veuen de la mateixa manera. Tant Eduard Po­mar (delegat d'UGT) com Joaquim

Els membres de Sharp acaben de perfilar aquests dies el nou calendari E: X. L.

Aso (de CC.OO.) i Joan Mani (re­presentant d'USOC i president del comitè d'empresa) han coincidit a assenyalar que dins de la responsa­bilitat que comporta ser represen­tants dels treballadors no poden pre­sentar un calendari que no és reconegut encara legalment. "No seria tocar de peus a terra", afirmen. Segons aquests sindicalistes, la mi­

llor opció és tenir un calendari apro­vat que pugui entrar en vigor al ge­ner, que no pas perdre's en nego­ciacions que repercutirien en els treballadors.

Malgrat això tots els sindicats han reconegut que continuaran dema­nant les 35 hores com a un dels punts del pacte intern que s'està acabant de negociar amb la direcció.

La vaga al sector d'aigües no afecta Sant Cugat

A.B.M.

La ciutat no es veurà afectada per la vaga indefinida que re­centment han començat a la co­marca els treballadors de dife­rents empreses d 'a igües (de captació, elevació, conducció, tractamanet, depuració i distri­bució). Aquestes parades estan convocades pels s ind ica t s CC.OO. , UGT, i C G T i pre­veuen no treballar tots els diu­menges i festius per demanar que no es desreguli el conveni i aconseguir alguna millora per als operaris.

Però, segons ha explicat a E L S 4 CANTONS Ramon Albareda

- cap de la zona Sant Cugat -Rubí de SOREA, la companyia que distribueix les aigües a Sant Cugat-, aquesta vaga ni tan sols es coneixia al municipi . I és que, segons ha confirmat el gen-rent, els treballadors santeuga-tencs no s'acullen al conveni provincial de Barcelona (que és el que està en negociació), sinó que tots els membres de SO­REA de la província tenen el seu propi pacte intern que re­gula les condicions laborals.

C à r r e c s

Ignasi Fonts ocupa la direcció

de Hewlett-Packard a la ciutat

El barceloní és el primer director de l'Estat que té la planta A. B. M.

Aquest mes d'octubre ha portat canvis a la planta santeugatenca de Hewlett-Packard Inkjet Com-mercial Division: s'estrena nova direcció general. El barceloní Ig­nasi Fonts ha substituït en el cà­rrec el qui l'ocupava des de feia quatre anys, Bernard Meric, que ara és sènior vicepresident mun­dial.

Fonts, de quaranca anys, es con­verteix, doncs, en el primer di­rector de l'Estat amb què comp­ta la companyia multinacional a la seva planta santeugatenca des que el 1993 aquest centre de pro­ducció va assumir la responsabi­

litat del planeta sobre totes les impressores de mig i gran format.

Objectiu, el gran format

Ignasi Fonts (MBA per Esade) es va incorporar a l'empresa el 1982. Des d'aleshores ha ocupat diferents càrrecs de responsabilitat, tant pel que fa a l'àmbit comercial com al financer: director administratiu fi­nancer, director de desenvolupa­ment de mercats i, des de fa dos anys fins ara, era director de màr-queting d'aquesta divisió de la mul­tinacional.

Segons ha declarat Fonts a ELS 4 CANTONS és per a ell "un honor"

accedir al càrrec, "perquè suposa entrar en la primera divisió dels llocs

executius de l'empresa privada a l'Estat", però treu importància al fet que sigui el primer del país que ocupa aquest càrrec, "perquè sigui quin sigui el resultat de la meva ges­tió, no millorarà ni empitjorarà el bon concepte que la companyia té del management d'aquest país."

En aquesta etapa com a nou di­rector general, Fonts advoca per un objectiu a llarg termini com "conti­nuar contribuint al creixement de la companyia desenvolupant nous ne­gocis entorn de la impressió en gran format".

Pel que fa a les actuacions imme­diates, el nou director ha reconegut que el més important "és complir els nostres compromisos de factu­ració i quota de mercat". Amb 40 anys, Ignasi Fonts és el nou dinctord'H.P. FOTO: CEDIDA.

30 Economia ELS í CANTONS Divendres, >9 d'octubre de 1999

LES EMPRESES: KAYLA CENTER

Kayla Center va obrir les seves portes l'abril passat i en només mig any ja ha aconseguit tenir una clientela estable i satisfeta. L'èxit segurament es troba en l'eficàcia dels tractaments, encara que la simpatia de la M* José i la bri­llant idea d'incloure dins el centre d'estètica un espai lúdic per als nens i una barra de bar també hi deuen haver ju­gat un paper important. Aquest és un centre d'estètica on professionals joves i amb molta empenta poden fer gai­rebé qualsevol cosa per aconseguir que hom tingui una aparença més propera a la desitjable Venus.

M a José Fernàndez-Conde. Propietària

"L'home es cuitia més que la dona, especialment pel que fa a la cara •>•>

AURA COSTA

- Com definiria l'establiment que dirigeix?

- Kayla Cen te r és un centre d'estètica que ofereix tot tipus de tractaments: corporals, facials, per solucionar els problemes de pes, per muscular... També tenim un servei de dietista, de prevenció de varius. ta tuem. fem micropig-mentació, tot el que et puguis ima­ginar que es pot fer en un centre d'estètica.

- Fa mig any que van obrir les portes. Desenganys? Sorpreses? Quin balanç en fan?

- Ara com ara un balanç molt po­sitiu, fins i tot millor del que jo m'esperava. Kl que més m'ha sorprès, però, és que la gent és cui-da més el cos que no pas la cara, fins a l'extrem que a vegades em fa l'efecte que això és més una clí­nica per tractar problemes de pes que un centre d'estètica. I és que de cada 20 persones que dema­nen un servei, 19 el volen de ti­pus corporal i només 1 facial. La cara ha passat a un segon pla.

- En el seu centre atenen tant homes com dones. Quines di­ferències hi ha entre uns i al­tres clients?

- L'home es cuida més que la dona, especialment pel que fa a la cara. S'assessora més, compra cremes, s'interessa pels tracta­ments que pot seguir per millorar el seu aspecte... La dona prefereix anar a la farmàcia i comprar els productes que veu a la televisió; en canvi, l'home ens demana consell, cl segueix i, a més, és més constant a l'hora de seguir els tractaments.

- M'està parlant d 'un perfil molt concret d 'home? - No, aquí vénen homes de tot ti­

pus. Des dels que després de tre­ballar al taller vénen vestits amb la granota i tot per fer-se un quiro-massatge a l'esquena perquè es­tan destrossats fins als homes de 40 anys que es fan neteges de cu­tis o tractaments facials. 1 també hi

Segons la. M" José tothom pot millorar el seu aspecte FO TO: X. I.A RROSA

vénen molts nois de vint-i-tants anys a fer-se massatges circulato­ris o antiestrès. I això m'ha sorprès també molt. — Es que els joves d'avui dia

diuen que segueixen un ritme de vida trepidant. - I és cert. Qualsevol noi de 25

anys es tud ia ,

la perruqueria o a l'esteticista sem­pre ho has de supeditar al fet que puguis deixar els nens a algú que te'ls cuidi. En canvi aquí, les clien­tes poden venir amb els seus fills i deixar-los a la zona d'esbarjo, on podran jugar, fer els deures, veu­re una pel·lícula de dibuixos ani­

mats i fins i tot be-

treballa, surt de "Amb alguns clients, renar! nit, està per la - Cada vega-

xicota. A més, de vegades fem meS da hi ha més trac-els joves d'ara laments que per­

fumen, beuen, de psicòlogues Qlie meten solucionar

alguns problemes físics sense haver de r e c ó r r e r a la medicina. Es pot

d'esteticistes" descansen poc... i aquests nois són els que des­prés dos cops a la setmana vénen a fer-se massat­ges, suposo que per compensar cl ritme de vida tan dolent que duen. - Una de les característiques

més original* de Kayla Center és que inclou un espai lúdic per als menuts. Com és això? - Doncs perquè jo tinc un fill i sé

de sobres que quan has d'anar a

parlar d'intrusisme laboral? - Hi ha més intrusisme de met­

ges dins el camp de l'estètica que no pas a l'inrevés. Per exemple. hi ha tractaments facials per eli­minar taques de la pell que fins ara els fèiem les esteticistes i que ara s'han posat a fer-los els met­ges amb tecnologia làser. És clar

que certes coses nosaltres ni les volem ni ens agradria haver de tractar-les, però també hi ha trac­taments que ells estan fent i que no els pertoca. Considero que abans d'arribar a un quiròfan s'han de provar altres vies. Per exem­ple, en el cas de la cel·lulitis, abans de fer-se una liposucció es poden provar molts tractaments estètics que gairebé són eficaços en un 100% dels casos.

- La gent busca quelcom més en el centre d'estètica?

- I tant! Amb alguns clients de vegades fem més de psicòlogues que d'esteticistes. Hi ha molta gent que es té en poca considera­ció, que té una autoestima molt baixa i que fins i tot no es cuiden perquè creuen que no tenen so­lució. Aleshores nosaltres els ani­mem, els fem veure que no estan tan malament i els expliquem tot el que poden fer per millorar el seu aspecte. De vegades hem vist alguns canvis!

- I no hi ha el perill de caure en l'addicció?

- Home, hi ha persones que s'a­gafen al centre com si fos una tau­la de salvament i això no és Lour­des. Alguns tractaments només es poden aplicar dues o tres vegades a la setmana, però a vegades ens costa fer entendre a la gent que no perquè facin sessions cada dia tindran millors resultats, al con­trari, estaran llençant els diners. Jo no venc la perfecció a ningú, el que sí que garanteixo són resul­tats, però sempre que se segueixin les normes que marca l'estètica.

- Hi ha qui busca impossibles? - El que hi ha són moltes dones

que si estiguessin soles es veu­rien més guapes perquè tenen problemes d'autoacceptació per culpa de les seves parelles o de la influència de certes amistats. Potser enlloc de tants centres d'estètica hi hauria d'haver més gabinets psicològics o més marits que diguessin a les seves dones més sovint que les troben gua-píssimes.

La Casa de Múrcia, present a la fira Expo Vallès

A. B. M .

- Sart Cugat/ Terrassa -

La desena edició de la multifira sectorial Expo Vallès ha tingur par­ticipació santeugatenca. La Casa Regional de Múrcia de Sant Cu­gat va ser-hi present, com un més dels 87 expositors que enguany hi participaven, però oferint a la mos­tra una de les seves novetats.

I és que l'aparador per a les em­preses de la comarca, amb 4.500 metres quadrats de superfície, va tenir per primera vegada la presèn­cia d'una casa regional, oferint els seus productes tradicionals als vi­sitants. "Ha estat una experiència molt positiva", confirma a ELS 4 CANTONS el coordinador de l'enti­

tat santeugatenca, Josep Arribes, "perquè tot i que no és una fira de venda directa, nosaltres hem por­tat allà els nostres productes i la gent ha respost molt i molt bé."

Empreses locals participen en la Fira d'Artesania

A. B. M.

Martutis i Modern House són les dues empreses de Sant Cu­gat que participen de manera ac­tiva en la dotzena Mostra de Pro­ducte Artesanal. Una fira que des d'aquest mes d'octubre i fins a finals de gener presenta la va­rietat de productes manufactu­rats d'una vintena d'empreses.

Organitzada pel Centre d'In­formació i Desenvolupament Empresarial, la mostra té l'ob-jectiu de transmetre que el pro­ducte català artesanal és de molt bona qualitat, a part de posar en contacte les empreses artesanes amb altres empreses comprado­res.

"És la primera vegada que hi assisteixo", explica Marta Dan-sa-de Martutis-, "i, en principi. estic aconseguint molts contac­tes interessants. Martutis pre­senta una col·lecció de mocadors de seda decorats a mà, mentre que Modern House exposa re­llotges de paret fets en vidre per T h e Catman.

Practica el millor exercici per al teu cor: la solidaritat. A Ajuda en Acció necessitem que l'exercitis per poder impulsar els nostres projectes de desenvolupament integral al Tercer Món. Corre. Contribueix a portar l'espe­rança a qui més ho necessita.

Apadrina un nen. Tel.: 902 402 404

D . , J,

1981 i® K&S6

EIS4CANT0N5

Guia Comercial guia pràctica

ADVOCATS • TORTOSA PUIG

St. Bonaventura, 13 93 675 34 54

• GARCIA JUUÀ Av. Catalunya, 22, 1 r 2a 93 674 41 64

• EULÀLIA PINYOL C/Manel Farrés, 15 a. Local D 93 674 44 69

AGENCIES DE

VIATGES • USSIATOURS Plana Hospital 93 589 61 50

Anselm Clavé, 14

93 675 4 9 3 7

• ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos 93 67529 02

ANTENES PARABÒLIQUES

• ANTENEX Àngel Guimerà, 2

935892247

ARQUITECTURA

• FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C/LaMina,17, L B 93 675 f 8 3 6

• JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 61 608 4945 í 9

• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r1a 9 3 6 7 5 1 8 0 3

• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 9 3 K » 44111

• JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d ' or, 2 9 3 6 7 4 2 6 < M _

• JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 93 589 4 * 4 7

• MARTÍ FINET MIRA

Sta. Maria, 38 3' 2" 9 3 5 8 9 3 0 6 5

• M. DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38,3r 2a 93 589 30 65

• BIU ARQUITECTU­RA Pj. Bonfill. 3 93 674 1729

• ARXIU GAVIN 93 674 25 70

• ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 93 589 07 12

• ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume l, 33 93 589 77 88

ASSEGURANCES

• J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 93 675 3 0 * 2

ASSESSORIES

• DIGEST. Assessors Manel Fanés, 15 D 9 3 6 7 4 4 4 6 9

AUTOMÒBILS

• LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 9 3 5 8 9 2 0 0 0

BALLS OE SALO • PEPE ASENCIO

• BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 5 8 9 * * 9 8

• BAR STOP Rius i Taulet, 56

93 58912 99

• CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Marti, 10 93589 4790

• CABALLU PETIT Cerveseria 93 589*4 56

BELLES ARTS

• CABANAS Santiago Rusinol, 54 9 3 6 7 4 0 6 4 9

• CUGART Torrent de la Bomba, 14 9 3 6 7 4 4 3 9 0

BICICLETES

• L'ILLA DELS CONGELATS Mercat Pere San, Parada 125 9358938 06

• CARDONA Valldoreix, 41 93 67415 09 _

• SUN BIKE Can Matas, 2 9 3 5 8 9 * 7 5 7

CARNISSERIES • TUBAU La Torre, 14 93 674*286

•TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 93675 3065

•TUBAU Mercat Pere San Parada 104 93 589 14 18

•TUBAU Passeig Rubi, 108 Valldoreix 93 674 S7 47

•SAGARRA Endavallada, 22 93674 0160

• PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castilb, 4 9 3 6 7 4 6 5 0 0

ss • CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 9 3 6 7 4 * 9 0 3

• EL PUNT Copes i sopars 670 5940 01

COPISTERIES

• ARPALI Valldoreix ,45 93 674 9602

•COPISTERIATHER Sant Antoni, 24 93589 7442

• COPY-GRAFIC Can Matas, 8 93 675 36 53

• OFINOVA Alfons Sala, 18

93 675 23 73

CONSTRUCCIONS

• BELSCONXXLSA. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Tel. 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 09 belsconxxj@nexo.as

• FOAP Rius i Taulet, 27 93674 05 03

CRISTALLERIES • GALVANY Alfons Sala, 29 9 3 6 7 4 * 3 9 8

• CRISTALLERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 29

936741398

ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 936747164

• TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 9 3 6 7 4 0 6 5 7

• VILAR ELECTROLLAR Maria, 20 93 589 0271

CENTRE C O M E R C I A L » ENSENYAMENT •PRYCA Carretera deIRubí Sant Cugat km 4 9 3 5 6 5 4 9 0 0

CENTRES DIS. PSÍQUICS • TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat. 79 93 674 5048

CERÀMIQUES

• VICAT 3 Torreblanca, 28 93 589 54 43

• RODÓ Rius i Taulet, 6 93 689 82 80

• CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdan­yola, km 3 93 5801500

•FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03 935893121

CLUBS DE MUNTANYA I

ESPORT •CLUB MUNTANYENC Barcelona, 5 93674 53 96

• CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballa-dor, s/n

CONGELATS

• COAP Villa, 22 93 5892* *5

• PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 9 3 6 7 4 * 2 39

• SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 9 3 5 8 9 2 2 6 4

• TRINITY Rbla. Can Mora, 18 9 3 6 7 5 2 2 0 »

• ESCOLA THAU Vial Interpolar 9 3 5 8 9 8 * 0 8

ENTITATS BANCÀRIES • CAIXA DE CATA­LUNYA Rius i Taulet, 33 9 3 6 7 5 * 9 0 4

• CAIXA DE SABA­DELL Barcelona, 8 93 58? 7 5 * 2

• CAIXA DE TER­RASSA Valldoreix, 32 93 675 3 * 0 0

• CAIXA D'ESTAL­VIS I PENSIONS Ribatallada, 20

Estapé, 57 93 589 57 76

• SALA RUSINOL Santiago Rusinol 936J547J1

• GALERIA CANALS De la Creu, 16 93 6754902

• POU D'ART Balmes ,35 9 3 5 9 0 6 0 8 6

GUIO CINEMATOGRÀFIC • TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av. Portal de l'Àngel, 1, 3r pis (Barcelona) 934*2*939

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93 674*453

• GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 9Z674SL71

• GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20, baixos 93 59082 79

• SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons 9 3 6 7 4 3 0 8 *

•SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 33674 9862 _

• U E S C Cànovas del Castillo, 9 9 3 6 7 5 2 3 9 0

ENQUADERNACIONS

• M'TERESA GREGORY PLANDOUT Tota classe de llibres, tesis, fascicles... etc. 93674 2624 BCN 93 4*7 07 59

enquadernacions

m. mestres

Pàdua,73,tda 08006 Barcelona Tel. 417 07 59

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93 674 03 08

FERRETERIES

•EL PONT Girona, 3 93675 0 * 7 5

FLORISTERIES

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 9 3 6 7 4 * 3 8 * 93 675*820

• FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93 674*053

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA PI. Joan Borràs, 1 9 3 6 7 4 * 5 4 6

Valldoreix, 14 93 674 03 93

• Z O O M Centre de la imatge Sta. Maria, 14 93 675 56 74

FUSTERIES

• FUSTERIA EBENISTERIA 93 699 6748 93 674 7068

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93674 0882

GELATS ARTESANS • LA JklONENCA C/ Major, 29 9 3 6 7 5 2 5 8 6

HAMBURGUESERIES • MC DONALD'S Centre Comercial Sant Cugat 93 6744654

HERBOLARIS DIETÈTICA • GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 93 674 0060

• SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda 9 3 6 7 5 5 9 53

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix 93 674 7598

• HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 9 3 6 7 4 * * 4 0

IMMOBILIÀRIES

• Joan Fisas Rovira Agent de la Propietat Immobiliària. Apare­llador. C/Villà, 7, 4t6a. 93 6 7 4 8 2 8 5

• FINQUES SANT CUGAT Doctor Murillo, 14 93674 0 8 9 7 _

•ARENASAN Endavallada, 21 , bxs. 93 5 8 9 ^ 6 6

• FINQUES BACHS Hospital, 41 93 5 8 9 0 3 0 7 Fax93 589 1104

•FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93 674 7254

•ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93674 3200

•SASI Plaça Octavià, 7 93 674 32 08

• 101 PISOS Valldoreix, 58 93 589 73 74

INFORMÀTICA

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 9 3 5 8 9 3 3 0 0

•PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 93 6 7 5 * 5 5 6

• 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Martí, 32, entl. 9 3 5 8 9 2 3 * 3

• VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 589 3 3 0 0

FOTOGRAFIA.VIDEO • INSTAL·LACIONS

• MANTSERV, S A Av. Catalunya, 18 93 674 60 58

JARDINERIES

•GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 93 67436 94

• JOGUINES MARGA Sta Maria, 44 93 6 7 4 * 5 32

• JOGUINES NINS Villa, 9 93 674 13 96

• MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 9 9 4 0 _

•ANFUSJCMES Santiago Rusinol, 45 93589 50 72

• SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 67445 7*

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A 93 5894742

•ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 93 674 0 * 7 4

LUDOTEOUES •SCOOTY LÚDIC Xerric, 8

935906*89

LLARS D'AVIS •MIRA-SOL Victòria, 48 93 5 8 9 2 0 * 8

•LA FLORESTA Pearson, 36 93589 7 8 0 0 _ _

•LES PLANES

93 675 51 05

• MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó deb Aurons -C£mpoamor,12 - Nau 3 93 675 5* 08.

• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 9 3 5 8 9 * 9 3 *

• MES MARCS Enric Granados, 15

93 589*4 29

MATALASSERIES

• SOLSONA Alfons Sala, 10

935893289

MAT, CONSTRUCCIÓ

• SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verda­guer. 107

93 674 14 90

MISSATGERS

• M R W Ildefons Cerdà, 4

93 590 26 80

935893852

GALERIA D'ART • GALERIA LLUÍS RIBAS

• F O T O VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93674 7968

• J . LLAMAS

• MSTALACIONESA ZAMORA, SJ-Mossèn Cinto Verda­guer, 18 9 3 5 8 9 2 6 3 8

MERCERIES

•LA PERLA Major, 3 9 3 6 7 4 0 1 3 8

MOBLES DECORACIÓ

•CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 9 3 6 7 4 0 9 95 9 3 6 7 4 * 5 50

93 5892232

•EGA MOBLES Cànovas del Castilo. 2 93 5 8 9 0 0 * 4

•MAJIK Sant Jordi, 29

93 58902 66

MOBLES JARDÍ

• INDUBRUC Av. Ragu»,9-19 93 589 0023

MODA CONFECCIÓ

•ARWENBOUTIQUE Elies Rogent, 52 93589 6 * 6 3

• BENETTON Santa Maria, 21 93674 8 5 0 2

• BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20,30 h 9367502 67

• CAMPMANY Valldoreix, 16

• PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93 589 72 32

•TOTPUNT Sant Antoni, 19 93 67400 97

•VORAVIU Sant Antoni, 25-27 9 3 5 8 9 8 8 5 5

•MUSCAL SANT CU­GAT. Rosselló, 13 9367547 57

• RANGO10 Pous, 13 - local 1 9 3 6 7 5 5 7 5 5

•VALLÈS NET Sant Ramon, 4 9 3 6 7 4 8 9 * 8

REGAL FESTA

• FKJTTO Sant Jordi, 32 9358906 0S

•LA FESTA Santiago Rusinol. 8 9367S33 04

• O N A Mapr, 18 93675 59 2*

•MAVI Objectes de regal Alfons Sala, 12 .Botiga 3

93 675 04 54

OBRES CONSTRUCCIONS • CONSTRUALPA Sta. Maria, 9,1r 1a 93 5890* 51

• DE CONSTRUC­CIONS Valdcreix. 10 93674 65 98

•PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 9 3 5 8 9 * 7 3 2

•SERRAULERIATIE-RRAICOMASCB. Mozart9. (Barcelona) 9 3 2 * 8 * 9 9 6

ÒPTIQUES

•TExnó ÒPTICA

Sant Jordi, 30

93589 44 95

•CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 -Major, 6

PASTISSERIES

• SÀBAT Santiago Rusinol, 46 9 3 6 7 5 * 2 9 9

• LA LIONESA

Valldoreix, 79 93 674 07 71

PAPELERIES

•PAPELEKALUFA C. Valldoreix, 23

93 590 61 19

PARAMENT DE LA LLAR

•GENEVtEVELETHU Villa, 6

93 674 03 16

PERRUQUERIES

•CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 93 589 6 0 8 8

93 67524 0*

•JUANI Xerric, 28 93 674 66 99

•JEANLOUIS DAVID Doctor Galtes, 5-9 3 W 5 6 1 7 0

• DISON ESTILISTES Martorell, 12 93589 5 6 5 7 _ • FORMA'S Elies Rogent, 18 A 93 675 4 0 0 6

PESCA SALADA I

LLEGUMS

•SALUMS Sant Antoni, 50 93 6 7 4 5 7 5 2

• FERRON Rius i Taulet, 20 93 67468 47

• PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10

93 5892529

POLLERIES

•POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda. 1-5

93 675 13 89

REPARACIÓ

D'AUTOMÒBILS

• RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 9 3 5 8 9 2 6 4 9

• T.M.G. Tallers Borrell, 6 Tel iFax 93M7A34JZ5

• T.M.G. Exposició i vendes

Alfons Sala, 36

93675 56 53

REPARTIDORS

• MAILING VALLÈS, S.L Mercè Rodcreda, 8

93589 23 71

RESIDÈNCIES

• RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47

936744223

ROBA INFANTIL •CUCARRÒ Santiago Rusinol, 30 93674 55 80

•NENS Endavalada,12

93589 64*6

ROBA PER ALA LLAR

•FALGUERA VSà.1

SABATERIES

•REPARACIONS DE CALCAT I COPES DE CLAUS 93 674 0014

•REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 93 67532 74

• REPARACIONS DE CALÇAT i CÒPIES DE CLAUS Sol, 16 93 6749097

•TATERS Sant Antoni, 62 9 3 6 7 5 5 5 0 6

SEGURETAT

•AUX-VYD Alfons Sab, 50

93 5891799

TALLERS MECÀNICS

•TALLER ELECTRO-SOL C/Sol, 19 93 674 3688

• TALLER MECÀNCP. CANALS Sant Llorenç, 27 9 3 6 7 4 j a 6 2

•TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 93 674 6950

•TALLERESMENA Passeig Tcrrebterca.13

93 674 530*

•AIR TELECOM Telefonia i ccrnuncaricns Carretera de Cerdanyola. 49

935898702

TINTORERIES

•TMTORERIASANT CUGAT Sant Antoni, 1 93 6 7 4 * * 8 2 •TMTORERIASANT CUGAT Santiago Rusirtol, 35 93 6 7 4 1 * 8J •TMTORERIASANT CUGAT Rbla Rbatafeda. 34 93 6752228 •TMTORERIASANT CUGAT Alfons Sala,2

93 6744*67

TRANSPORTS

• ASSOCIACIÓ RÀDIO TAXI 93 5894422

93 675 5* 5»

VETERINARIS

• DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius 93 6746945 Tel. urgències 908 89 8 *36 93 674 69 45

• LA FAUNA Rbla. del Celler, 35-37 9 3 6 7 4 1 Í 0 5

• VETERINOS Rius i Taulet, 31 93589 7*40

XARCUTERIES

• CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93674 0 8 * *

EIS 4 CANTONS

Immobiliària 32 Divendres, 29 d'octubre de 1999

A R E N A • Torre adosada amueblada Zona El Colomer. Sup.: 300 m2, 3 hab. dobles (1 suite), 2 banos completes (banera hidromasaje), 1 aseo, sal.-com. con chimenea-hogar, coc.-off. con terraza (vitroceràmka, lavavajillas, nevera), lavadero (lavadora), gran sala de juegos con billar, buhardilla con terraza-solarium, garaje 3 coches, ascensor, aire acondicionado, calef. gas, suministros contratados, zona tranquüa, excelentes vistas a Collserola. Alquiler: 285.000.

• C/ Villa. Piso Nuevo. Sup.: 100 m2, 3 hab. (1 «suite» con vestidor), 2 banos, sal.-com., codna equip. (lavadora, lavavajillas, secadora), arm. empot, calef., trza., pk., trast., videoportero., z. comunitària. Alquiler: 130.000.

• Piso con terraza 100 m2. Z. Monasterio. Sup.: 90 m2, 3 hab. dobles, 2 banos completes, amplio sal.-com., cocina-office, galeria, todo exterior, calefac. gas, suministros contratados, pk. Alquiler: 97.500.

t/E«T£ÍavaUada. 2 XJb :MtSÍWaa:«SÈft.jSf.S-rrf6.6i

üGRAN OFERTA EN ALQUILERES !!

- Sant Cugat pisos de 3 hab. desde 70.000. - Mira-sol-Estarión: unifam., nueva a estrenar, 250 m2 const, garaje 4 coches: 170.000. - Pisos, Adosadas y Unifamiliares de alto standing de venta y alquiler. - Pla del Vinyet: pisos obra nueva desde 28 mill. Z. Com., piscina, tza. jardín... - Coll Fava: solo 3 arios, magnífïcas vistas y buenísima orientación. 25,9 mill. - El Colomer: preciosa adosada, obra vista, 350 m2+30 y 45 m2, jard. privado, 4 hab.+ golfa 50 m2,

buenos acabados, sot t /d , garaje 3 coches. Solo 67 millones.

Sant Cugat Valldoreix, Mira-sol, la Floresta y Bellaterra, gran CARTERA de Unif., Ados. y pisos en venta y alquiler (variedad de tamanos y preciós)... CONSÚLTENOS !!

SRES. PROPIETARIOS NOS URGEN VIVIEN DAS EN ALQUILER POR GRAN CARTERA DE CLIENTES

C/ Valldoreix. 58 • Tel. 93 5 8 9 73 74 - 9 3 5 8 » 8 1 61

PISOS EN VENTA • Z. Centro. Reformado. Sup.: 91 m2, 3 dorm., 1 bano, calefac. a gas, ascensor, sal.-com. de 24 m2. Precio.: 23.9 Mill. • Z. Estación. Sup. 105 m2, 4 dorm., 2 banos, calef. a gas, ascensor, 1 pk. Magníficos acabados. Precio: 36.1 Mill. • Z. Arrabasada. Dúplex en construcción. Sup. vivienda 108 m2 + 50 m2 solàrium, 3 dorm., 2 banos, calef. a gas, ascens., 1 pk. + trastero. Acabados calidad. Precio: 39.5 Mill.

TORRES EN VENTA • Z. Golf. Adosada de lujo. Sup.: 350 m2 vivienda + 70 m2 de jard. priv., 5 dorm., 3 banos, 2 aseos. sit. privilegiada y mag. panoràmica al golf Sant Cugat. Precio: 74 Mill. • Mira-sol. Unif. Z. Centro. Sup.: 263 m2 vivienda + 48 m2 trzas. + 33 m2 sótano. Solar: 568 m2, 4 dorm., 3 banos, 1 aseo, piscina, zona tranquila y residencial. Precio: 75 Mill.

mata Octavi», 7. *:.TéL·mmmmmmBí

ALQUILER • Junto Monasterio.3 dorm., com-sal., coc , lav., bano compl., balsc. Recien pintado. Todo exterior. Mucho sol. Precio: 65.000 ptas./mes. • Junto mercado. 3-4 dorm., com-sal, con parquet, coc, lav, bano compl., aseo, calefacc, park. Exterior. Sol Precio: 85.000 ptas./mes. • P. Central a estrenar. Pisos 3-4 dorm, ampl. com-sal 30 m2, c.-off, 2 b. compl. trza., pk y trast. Exterior. Mucho sol. Acabados calidad. Z. com. c/piscina. A partir de 140.000 ptas./mes. • Apartamentos con o sin muebles. Varias zonas,. 1 Dorm. doble con arm. empotr., com-sal con coc. incorp., bano compl. Terraza. A partir de 45.000 ptas./mes. • Junto FGC 3 dorm, com-sal., coc-off reform, bano compl reform., aseo, terr., calefacc.Buen estado. Precio: 75.000 ptas./mes. • Junto FGC 3 dorm, com-sal., coc-off reform. bano compl reform., aseo, terr., calefacc. Buen estado. Precio: 75.000 ptas/mes.

Pla na Hosm t a l . * 0:mTmU• 9 3 6 7 A 7 Zmm,

VENTAS • Centro. Piso 3 hab., sal.-com., coc. y bano completo, lavadero., trza. Perfecte estado. Precio: 21.5 Mill. • Junto Estación. Piso alto de 70 m2, 3 hab., sal.-com., coc. y bano completo (reformado), trza., sol todo el dia. Precio: 17 Mill. • Mirasol. Torre individual de 100 m2, 4 hab., sal.-com„ coc. reformada, bano completo reform. y aseo, garage cubierto. Solar de 340 m2. Precio: 32 MilL • Parcela. Junto al Pinar. Superfície 975 m2. Califkación 20 a/10. Es edificable en el acto. Precio: 30 Mill. • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada. Precio: 40 Mill. ALQUILERES • Sant Domènech. Atico dúplex seminuevo, 132 m2, 3 hab., + estudio, sal.-com., coc.-office, bano completo, trza.. sol y vistas, piscina, parket, calef., pàrking. Precio: 125.000 ptas./mes. • Sant Domènech. Bajos de 100 m2, 3 hab., saL-com. 30 m2, coc-off., bano completo y aseo., calef., jardín priv. 100 m2, pàrking, servicios de alta. Precio: 130.000 ptas./mes. .

C / Doc tor M u r i l l o , 14» . .Te l * . ;8 .3Jf t f .408 9 7

F I N ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. - 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano. - As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comun. - 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Cocam. - 1 Dorm. - Bano -65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ase - 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coch. - 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Ase. - Calef. - 75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. - 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. - 100.000

H0sBitat. *1 * Tel. 93 589 03 Q7 / F. Macià, 69 * 93 67A24Í 6

• Gran piso 170 m2 Z. Monasterio, 3 hab. dobles, despacho, sal.-com. 30 m2, 2 banos, totalmente exterior, pàrking, muy luminoso. 48.700.000 (292.692,89 euros). • Coll Fava. Piso 2 hab. con amplio sal.-com. c/salida balcón, exterior, acabados de calidad, z. comunitària con piscina. 26.350.000 (158.366,68 euros) • Centro. Piso totalmente refor. 150 m2, 4 hab., 2 b., aseo, salón amplio 31 m2, coc.-of., b/orientación. 40.250.000 (241.907,37 euros) • Casco antiguo. Estudio 60 m2, 1° altura, exterior, finca 5 anos. Acabados de calidad. 18.000.000 (108.182,17 euros). • Z. Monasterio. Apartamento 52 m2 + 8 m2 balcón, finca 1 ano, pi. pk y trastero. 20.150.000 (121.103,93 euros). • Gran casa unifamiliar. 400 m2, parcela 800 m2, 4 hab., 3 b., 1 aseo, estudio, acabados de calidad, z. comunitària con piscina. Impresionante. 106.000.00 (637.072,83 euros). • Z. Centro. Triplex, 3 hab., trza., mucho sol, mejor que nuevo, trza. 40.250.000. (241.907, 37 euros).

AV. RÍUS i Tauiet, sx^mmmmmm 71 71

L T I • 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor. PVP: 20,5 M. • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar. PVP 14,7 M. • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo reformado e impecable. PVP: 44,2 M. • 361- Coll Fava. Atico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar. PVP: 38,8 M. • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla. PVP: 43 M. • 367 - Rius i Tauiet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 bafios, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir. PVP: 29,4 M. • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehícutos PVP: 30 M.

Rbla. de l Celler. 2 • Tet- 93 5 8 9 OO 66

I A T I PISOS • Rbla. del Celler. Àtic, 3 dormitoris. 17.000.000. • Estudi. Pg. Domers, 1 dormitori, cuina americana, 17.000.000. • Orient 3 dormitoris, 2 ascensors. 19.000.000. • Pla del Vinyet. 84 m2, 2 dormitoris, 2 pàrquings, piscina. 35.000.000

ADOSSADA • Santa Rosa, 14.170 m2, jardí.garatge (2 c ) , 3 dormitoris. 45.000.000.

UNIFAMILIARS • La Floresta. Solar 1.200 m2, casa 90 m2. 35.000.000. • C/ Arbúcies, 38. 735 m2, solar, casa a reformar. 55.000.000. • Valldoreix (Prop Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris, garatge,alarma. 65.000.000. • Valldoreix (Montmany). Solar 750m2, casa 255 m2 + terrasses, 89.250.000.

C/ San t i aao Rusinol. 32 * Tel. 9 3 ©75 ÍO 1 0

T E L L V I VENTA TORRES • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados. 37 M. • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina. 44.20 M. • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardín. 46 M. • Mira-sol. Finca sehorial, 280 m2, 800 m2 solar. 78 M.

VENTA PISOS • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk. 16.8 M.

ALQUILERES • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reform. 65.000. • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab. 80.000. • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado. 90.000. • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín. 300.000.

C / M u s i Tisul«t, 4 * T«U 9 3 6 7 4 12 4 1 - 9 3 6 7 4 13 66

ELS -/CANTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999 Publicitat 33

Fer-se subscriptor surt a compte

EIS4CANTONS Cada setmana a casa seva El "diari" de Sant Cugat Per saber què passa a Sant Cugat

rebrà el utfiarf a casa seva o on vostè desitgi

Gratuïtament H

del "Club del SubsoriíXsor" amb tm

món d'avantatges

Podrà insertsr-hí, gnjtuïtantent, anunci»

Serveis gratòíta

a establiments de Sant Cugat

•o

Passeigs a cavall

Solàrium

Sessions de gimnàs

PérruqUeria

.J moltes c&ses més}

INFORMI-SE'N

93 589 62 82

93 674 20 24

Benvingut al CLUB Avantatges amb el "diari"

2 treballs que parlen de Sant Cugat

Un regal únic i limitat Gratuïtament ]>er als nostres

subscriptors

\

tMunt» fttt 4 t i i O a «neg ^ ;.*•*«

-"2***^"*^^^ HR::|H

*m& A A H ^ M Í M »

iY? Rutes per fer a peu o en bicicleta des de Sant Cugat per descobrir la nostra serra

16 Fitxes amb els mites i les històries més santeugatenques. Inclou un CD enregistrat amb

les veus del teatre i la ràdio de la ciutat

Amb el carnet del CLUB, benzina més barata

2 ptes. de regal per litre

CINEMA

:l>6«IRR:ftNC

Entrada* per a session* del» cinemes

lIliÉ^^B^^iliiÉilpHiBllB

EISÍCANTONS

34 Divendres, 29 d'octubre de 1999

E s g r i m a

Grant Anderton guanya al pavelló el V Màster Català El vencedor és el mestre d'armes del Club Esgrima Sant Cugat

B Club Esgrima Sant Cugat va organitzar diumenge passat el V Màster Catalunya d'Esgrima, modalitat espasa mascuuna, on el seu mestre d'armes, Grant Anderton,

Al . ix LOPKZ

- Sant Cugat -

Kl mestre d'armes del Club Es­grima Sant Cugat, (irant Ander­ton, és el tirador que diumenge al pavelló municipal de la nostra ciutat va imposar-se en la cin­quena edició del Màster d'Es­grima de Catalunya, modalitat espasa masculina. Anderton, de 35 anys. va vèncer Francis López en la final, tirador del Pentatló (:iub Barcelona (PCB), per 15 to­cats a 11. Anderton és, a més, l'ac­tual campió de Catalunya d'es­grima en la modalitat d'espasa masculina, i també és membre de l'equip britànic. ¥A vencedor va explicar després del campionat que "malgrat la lesió que pateixo al genoll, que m'impedeix en­trenar, estic molt content d'ha­ver guanyat. Sé que aquest és un títol important per al nostre club". El vencedor de l'any passat, Cè­sar Llorens, del PCB, no hi va participar, ja que està lesionat. La competició es va allargar més de dues hores.

El combat per definir la tercera posició final, el van disputar Mi­quel Ojeda, del Sala d'Armes Montjuïc (SANÍ), i Carles Sorolla, del PCB. Finalment, Ojeda va vèncer per 15 tocats a 11. La res­ta d'esgrimidors que hi van parti­cipar van ser Juan Manel Araujo, Tomàs Téstor, Albert Sala i Xavi Palau. l'n cop acabat el Màster, es van

lliurar els trofeus als tres primers classificats. L'entrega de trofeus va ser presidida per l'alcalde de

va proclamar-se brillant campió en supe­rar en la final el t irador Francis López, del Pentatló Club Barcelona (PCB). Aques­ta ha estat la quarta vegada consecutiva

que el club munta aquesta activitat. L'al­calde, Lluís Recoder, que va presidir Pac­te, va confirmar que treballarà per buscar a l'entitat una instal·lació pròpia.

Sant Cugat, Lluís Recoder; pel regidor d'Esports de l'Ajunta­ment, Jaume Tubau, i pel presi­dent en funcions del CE Sant Cu­gat, Oskar Borràs. També va ser present a l'acte Miquel Roca, pre­sident de la Federació Catalana d'Esgrima.

Recoder, present a Tacte

L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va fer balanç del Màs­ter "La valoració que en faig és molt positiva, sobretot perquè ha tingut lloc a casa." Pel que fa a la situació del Club Esgrima Sant Cugat, que no té instal·lació prò­pia per a la pràctica d'aquest es­

port, Recoder va dir que "espero que aviat puguem trobar una so­lució perquè es vegi millorada la seva actual situació".

L'organització d'aquest certa­men, que per primera vegada va realitzar-se al pavelló municipal, va anar a càrrec del Club Esgrima Sant Cugat, que va comptar amb el suport de la Federació Catala­na d'Esgrima i també amb el su­port de diversos comerços locals. Aquest, però, ha estat el quart any consecutiu que l'entitat santeu-gatenca organitza el Màster Cata­lunya d'Esgrima. Per la seva banda, el president

en funcions del club santcugatenc, Oskar Borràs, es va mostrar molt

taèjrtM fflftaUUIHUNNYB

satisfet per com s'havia desenvo­lupat el certamen: "Estic molt sa­tisfet perquè avui ha estat un dia molt important per al nostre club." Respecte al títol assolit per Grant Anderton, mestre d'armes del Club, Borràs va explicar que "és un títol que ens omple d'orgull". Tal com va explicar Oskar Borràs, "el que preteníem amb aquest Màster era acostar-lo a Sant Cu­gat i que la gent ens conegués". El president en funcions del Club Esgrima Sant Cugat va afirmar també que espera que "des del consistori se'ns doni suport. Lluís Recoder s'ha compromès a buscar una solució al nostre problema d'instal·lació".

Futbol

El comitè de competició no dóna la raó al Sant Cugat

AL. - Sant Cugat -

Finalment, el comitè de com­petició de la Federació Catalana de Futbol, en una reunió que va tenir lloc dimecres, va decidir de­sestimar el recurs d'impugnació que va presentar el Sant (Jugat Esport per alineació indeguda del jugador Bonell del Granollers, en el partit que aquest equip va ju­gar contra els vermell-i-negre fa dos diumenges al Camp Muni­cipal d'Esports.

D'aquesta manera, els de Hans Schonhófer continuen ocupant. amb cinc punts, la tercera i última plaça de descens directe.

V o l e i b o l

El CV Sant Cugat perd a Castelló

El sènior femení del Club Vo­leibol Sant Cugat va patir dissabte la segona derrota consecutiva a la lliga en perdre a la pista del líder, l'Illa Jordi de Castelló, per un ajustat 3 sets a 2. Les jugadores de Zoran Nikolovski van forçar el cinquè set, però aquest el van perdre per 15 punts a 7. Les sant-cugatenques, que van evidenciar una millora en el joc, són en aquests moments sisenes a la tau­la, amb 4 punts i un balanç d'u­na victòria i dues derrotes. Dissabte, el CV Rubí, que en­

cara no ha guanyat cap partit a la lliga i és últim, visita l'equip ver­mell-i-negre. /A.L.

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ...

Tel 93 580 67 00 Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort

LLOGUER D ' A U T O C A R S

SarbuS Anys i q u i l ò m e t r e s d ' e x p e r i è n c i a

ELS4CANIWB Divendres, 29 d'octubre de 1999 Esports 35

H a n d b o l

Primera victòria de la UE Sant Cugat en la present temporada

Els de Joan Sancho visiten el Gavà de Fexsantcugatenc Oscar Palència

La primera victòria de l'equip d'handbol

de la Unió Esportiva Sant Cugat a la lli­

ga s'ha fet esperar. Després de les qua­

tre primeres jornades, els de Joan San-

Al.F.X LÓI'KZ - Sant Cugat -

cho van vèncer e l Cardedeu al pavelló

m u n i c i p a l p e r n o m é s u n g o l d e d i ­

ferència. Després de perdre les tres pri­

meres jo rnades , la UE Sant Cugat va

L'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat va acon­seguir diumenge al pavelló mu­nicipal la primera victòria a Pri­mera N a c i o n a l d ' a q u e s t a temporada en superar el Car­dedeu per un ajustat 28 a 27. Després de les quatre primeres jornades, finalment el conjunt s a n t e u g a t e n c va assol i r un triomf, que l'ha dut a ocupar la desena posició a la taula, amb 2 punts, abandonant així l'última i catorzena posició. Joan San­cho. entrenador de la UE Sant Cugat, ha remarcat que aquest resultat "ps icològicament és molt important". Sancho ha as­segurat també que, "com deia Clemente, el més important és treure els punts i no pas jugar bé. Al final de la temporada hem de salvar la categoria". Amb la derrota, el Cardedeu, que no­més ha sumat un punt al cam­pionat de lliga, passa a ocupar la darrera posició.

En les tres primeres jornades de lliga, l'equip vermell-i-negre va acabar perdent amb el Man­yanet i el 3 de Mavo de Teneri-

UIIESmt Captin* ealpavehel

fe a casa i va ensopegar a la pis­ta del Sant Esteve Sesrovires.

En el segon xoc al pavelló mu­nicipal de Sant Cugat d'aques­ta campanya, els santcugatencs van superar un rival directe, que segons Sancho ha de finalitzar el campionat de lliga per sota dels vermell-i-negre.

parat de la t n a p M d t FOTO: HWARO HUUNYES

Volen la revenja

A la pretemporada, el Cavà. el rival demà de la l ' E Sant Cugat. va apallissar els de Joan Sancho en el seu torneig. Els santcuga­tencs provaran d'aconseguir el que seria el primer triomf fora de casa i treure's una espina cla-

sumar els dos pr imers punts a l c a m ­

pionat que el col·loquen en el desè lloc,

l luny de la catorzena i últ ima posició

del grup " C " de Pr imera Nacional .

vada. Segons l 'entrenador, el Gavà no és un rival directe dels santcugatencs, ja que és un d'a­quells conjunts que haurien d'es­tar més amunt del què està ara. El Gavà té, de moment, els ma­teixos punts. Però, curiosament. els dos punts que ha aconseguit fins ara són fruit de dos empats. Els jugadors de la UE Sant Cu­gat toparan amb un excompany d'equip. Oscar Palència, ara a les files del Gavà. "Provarem de tor­nar amb un bon resultat", ha avançat el tècnic local.

Sancho, sense por

El tècnic santeugatenc, Joan Sancho, ha volgut remarcar una vegada més que ell confia de to­tes totes en els seus jugadors: "Jo no he tingut mai por. Haurem de treballar de valent, però hi ha equips inferiors al nostre." L'en­trenador s'ha mostrat satisfet pel treball i el rendiment dels seus homes i ha insistit que "en cap dels quatre partits que hem jugat fins ara m'he queixat de la seva actitud". És més, ha destacat la reacció dels jugadors en deter­minades accions dels enfronta­ments.

F u t b o l s a l a

Winterthur i Olimpyc figuren a la part alta de la taula després de les primeres jornades

Vilassar de Mara casa i íHospitalet a fora són els propers rivals a la lliga

ALEX LÓPEZ

W i n t e r t h u r Sant Cuga t i Olimpyc la Floresta es mantenen a la part alta de la taula classifí-catòria en els seus respectius gnips de Primera Nacional "A" després que ja s'hagin fet les primeres qua­tre jornades del campionat de lli­ga-

El Winterthur Sant Cugat, per exemple, encara no coneix la de­rrota lluny del pavelló municipal. En la segona jornada va desfer-se del FS Montsant i dissabte pas­sat va arrencar un punt de la pis­ta del FS Babar-Català, en empa­

tar a tres gols. Aleshores, l'adver­sari dels santcugatencs era el lí­der del grup. Jaume Estrada, ju-g a d o r - e n t r e n a d o r dels vermell-i-negre, ha explicat que empatar en aquest xoc és impor­tant, ja que "molts de nosaltres hauríem signat aquest empat abans de començar. Aquest és un dels equips que, apriori, han d'es­tar a la part alta de la taula". Si bé és ben cert que el FS Sant Cugat va desaprofitar una bona ocasió per vèncer aquest partit, Estrada es mostra satisfet amb els seus ho­mes perquè "juguen amb molta intensitat i amb moltes ganes. Es deixen la pell a la pista fins a l'úl­

tim segon". Amb la baixa de Javi Ramírez i amb el dubte de Josep Gonzàlez, el Winterthur rep demà el Vilassar de Mar, equip que té els mateixos punts a la taula que els santcugatencs. Els de Jaume Es­trada són sisens a la classificació.

L'OKmpye no falla

L'Olimpyc la Floresta encara no sap què és perdre a la competi­ció. A més a més dels equips que ja han descansat, és el conjunt que més punts ha aconseguit. Dels tres partits que ha disputat en les quatre jornades, ha sumat un em­pat contra el FS La Almúnia a casa

i dues victòries, a la pista de l'In­dústries García i a casa dissabte passat davant el Corbera per 4 gols a 3. Ara, els florestans són sisens a la classificació, amb 7 punts. Dis­sabte a la tarda, l'Olimpyc visita la pista de l'Hospitalet, avantpe-núl t im sense cap punt al seu compte. Per a aquest xoc, el tèc­nic Àngel Ruiz no podrà comptar amb Manolo Ferrete i Carlos Rueda. Per la seva banda, Jordi Aranda serà dubte fins a última hora.

El proper 21 de novembre, l'O­limpyc té previst realitzar assem­blea. El club també treballa en un torneig de caràcter benèfic.

B à s q u e t

La UE Sant Cugat pateix la segona derrota

À.L.

El sènior "A" masculí de la Unió Esportiva Sant Cugat va patir diu­menge passat a la pista del líder del grup segon de Primera Cata­lana, el Sant Pere de Terrassa, la segona derrota consecutiva al campionat de lliga. El resultat fi­nal d'aquest partit corresponent a la quarta jornada de lliga va ser de 74 punts a 67. Amb aquest re­sultat. l'equip que dirigeix David Barbens passa a ocupar la desena posició a la classificació, d'un to­tal de setze equips, amb un balanç de tres desfetes i dues victòries.

Dissabte a la Sala Escolar, el con­junt vermell-i-negre rep cl Sant Medir, que actualment és el ter­cer classificat, amb quatre partits guanyats i només una desfeta.

Pel que fa al sènior femení, la UE Sant Cugat va perdre a casa davant el Sant Martí Esport per 33 punts a 53. Després de la quar­ta jornada, les santeugatenques són penúltimes, amb un balanç d'una victòria i tres derrotes.

E s q M a I x

L'esquaix, segon al català de Segona

- Barcel·iia / Sant Cugat -

L'esquaix Sant Cugat es va pro­clamar, el cap de setmana passat a l'Esquaix Rocafort de Barcelo­na, sotseampió de Catalunya per equips de Segona Divisió. L'e­quip santeugatenc va estar inte­grat pels següents jugadors: Paco Rueda, Joan Casas, Raül Artigas, Dani Guerrero, Xavi Diego i Jor-ge Martín. L'Esquaix Sant Cugat va perdre en la final davant el Club Natació Sabadell, per 4 punts a 1. En la darrera edició, l'Esquaix Sant Cugat també va acabar ocupant la segona posició i contra el mateix rival.

En quarts de final, el conjunt santeugatenc va superar l'Esquaix Rocafort, l'equip amfitrió, per 2 punts a 3. En semifinals, l 'Es­quaix també va vèncer l'Esquaix 2000 per 2 punts a 3. Aquest cap de setmana, a les ins­

tal·lacions de l'Esquaix Sant Cu­gat, tindrà lloc el Campionat de Catalunya en categories sub-17 i sub-21./À.L.

36 Esports ElS4CAlVrfflNS Divendres, 29 d'octubre de 1999

Hoquei patins

El PH Sant Cugat suma el primer triomf a Primera Catalana en vèncer a domicili

Els de Lluís Sànchez superen el Casal l'Espluga i se situen onzens

El Patí Hoquei Club Sant Cugat va acon­seguir dissabte passat a la pista del Ca­sal l'Espluga la primera victòria d'aquesta temporada. Així, els vermell-i-negre con-

Àl.KX LÓPEZ - Sant Cagat -

tinuen sense saber què és perdre fora de casa, i aquest diumenge buscaran, da­vant l'avantpenúHim classificat e i C P Vi­lanova, puntuar per primera vegada com

a equip local a la lliga. Sembla que, de mica en mica, els de Uufs Sànchez per­den la por a la categoria. Ara mateix són onzens.

El sènior masculí del Patí Ho­quei Club Sant Cugat va aconse­guir dissabte passat a la pista del Casal l'Espluga la primera victò­ria de la present temporada a Pri­mera (]atalana en imposar-se a do­micili per 4 gols a 6. Amb aquest magnífic resultat, el conjunt que dirigeix Lluís Sànchez passa a ocu­par l'onzena posició a la taula, amb 3 punts, d'un total de setze equips. Antoni Pérez, president de l'enti­tat, ha afirmat que "aquesta victò­ria era molt necessària, sobretot des del punt de vista psicològic. Aquets dos punts donaran molta moral a l'equip". Pérez creu que el que més necessitava l'equip era assolir un triomf: "Era fona­mental guanyar un partit i, a més, fer-ho d'una manera rotunda i fora de casa." Per a Pérez, el més im­portant és que el primer equip masculí de l'entitat, que enguany estrena categoria, perdi la por a la Primera Catalana. Aquesta és l'actitud que el president del club va observar en el partit de dis­sabte: "L'equip va jugar creient que podia guanyar." Aquest triomfés molt important, d'altra banda, perquè el Casal l'Esplu­ga és un rival directe a la taula.

Et I Í INY M M I I Í U\ PN Sant Capt iiKirà A M M * ) pMtMr ptr primra wi·ib al imllé •Mlcip·l FITI: EWMM HUHNYES

Després que s'hagi disputat la quarta jornada de lliga, el Casal l'Espluga és l'últim a la classifi­cació, sense punts.

Vèncer a casa, l'assignatura

El conjunt vermell-i-negre es­pera trencar diumenge amb l'es­tadística i puntuar al pavelló mu­

nicipal, ja que en les dues jornades que ha jugat a casa -Vilafranca i Cornellà- encara no ha puntuat. Fora de casa, en canvi, va empa­tar a la pista del Vendrell i va su­mar dos punts a la pista del Casal l'Espluga dissabte. "Esperem trencar amb l'estadística", ha ex­plicat Antoni Pérez.

El rival de diumenge al pavelló

municipal serà el Vilanova, equip que ara mateix és avantpenúltim, amb 2 punts. Per a Pérez, aquest és un partit important per a tot el club: "Al Vilanova, últimament els donem molta guerra amb la resta d'equips del club. Seria bo psicològicament derrotar-los per­què nosaltres el tenim conceptuat com un club important."

Hoquei herba

Important victòria del Júnior femení a domicili

A.L. Sant Cugat •

L'equip femení del Júnior va aconseguir, el cap de setmana pas­sat, la segona victòria a la lliga de Divisió d'Honor. L'equip blau-i-negre va vèncer al camp de la Universidad de Sevilla per 1 gol a 2, fet que el col·loca en la cin­quena posició, amb 4 punts, a no­més 2 del líder, el Club Deportiu Terrassa. Dos gols de la juvenil Maria Romagosa i Luci López van servir per guanyar un partit en què les santeugatenques no van jugar bé. Una jornada més, les jugadores juvenils que darre­rament acompanyen l'equip van tenir els seus minuts. En partit corresponent a la quarta jornada de lliga, el Júnior femení rep un adversari complicat el San Pablo Valdeluz de Madrid, que ara ma­teix ocupa la tercera posició, amb els mateixos punts que el líder.

D'altra banda, l'equip masculí del Júnior va empatar a 1 gol a casa davant el Línia 22 de Te­rrassa, tot i merèixer millor resul­tat Després que s'hagi disputat la quarta jornada de Primera Divisió, els santeugatencs, amb un balanç d'una victòria, dos empats i una derrota, són setens a la taula, amb quatre punts, d'un total de dotze equips. El Júnior tornarà a jugar a casa aquest cap de setmana, però ho farà contra l'AD Rimas, que és segon, amb un punt més.

K à r t i n g

Jordi Monserrat, Oliver Campos i Marc Cebriàn, líders del Fórmula El 14 de novembre es realitza l'última prova del campionat

ALEX LÓPEZ

I

Tres pilots santeugatencs han passat a liderar, després de la pe­núltima prova realitzada al circuit d'Aragó a Saragossa, el Campio­nat Fórmula Catalunya de Karts. D'aquesta manera, de les cinc ca­tegories que estableix aquest campionat, figuren al capdavant de la classificació general tres pi­lots de Sant Cugat. Aquests són Jordi Monserrat, en categoria sè­nior, Oliver Campos, en cadet, i Marc Cebriàn, en aleví. Val a dir que aquesta cursa ha estat clau, ja que puntuava un cinquanta per cent més del normal.

Monserrat, tot i acabar tercer a

la cursa de diumenge, ha pogut recuperar el liderat, ja que el fins llavors líder Josep Sobre, de Ba­dalona, va finalitzar en sisena po­sició. El santeugatenc va acon­seguir la primera posició en la primera mànega, però a la sego­na va patir una sortida de pista que el va obligar a abandonar. Tot i la mala sort en aquesta se­gona tanda, Monserrat va acabar finalment tercer a la prova. Ara, quan falta només una cursa per­què acabi una edició més del Fórmula, el santeugatenc lidera la seva categoria. El segon clas­sificat és Xavier Boné, de Torro­ella de Montgrí, a tan sols mig punt, mentre que el tercer és Jo­sep Sobre.

Pel que fa a la categoria cadet, Oliver Campos va imposar-se, fet que li ha facilitat col-locar-se líder en solitari a la general, per da­vant del seu rival més directe, Alfredo Saldón, de Vallromanes, que diumenge va acabar en cin­què lloc. En aquests moments, la diferència de punts entre els dos pilots és de set i mig. El seu germà Daniel va ser quart, fet que el situa cinquè a la classifi­cació general.

Finalment, en categoria aleví, Marc Cebriàn també va vèncer en aquesta prova. Amb aquest primer lloc també recupera el li­derat. El seu germà David va ser novè i ara és sisè. La darrera pro­va serà el 14 de novembre.

M u s h i n g

Pujol i Bascunyana acaben en el desè i tretzè lloc en la

segona Nit del Mushing

Ulça d'i

Els mushers de la secció de Mushing del Club Muntanyenc Sant Cugat Albert Pujol i Josep Bascunyana van acabar en la desena i tretzena posició dels divuit participants en la cate­goria de màxim quatre gosses en la II Nit del Mushing. Aquesta prova, que és la més multitudinària que mai s'ha or­ganitzat a l'Estat, va tenir lloc el cap de setmana passat a la Pi­neda de la Riera de Lliçà d'A­munt sota l'organització de l'As­sociació Esportiva Mushing Internet. Aquesta prova està inspirada en les curses de tri­neus de gossos que fan als paï­

sos nòrdics. En aquest cas, el trineu és substituït per karts, quads o una simple bicicleta. En total, la segona Nit del Mus­hing va aplegar 106 equips par­ticipants i uns 500 gossos de tir. Paral·lelament a la competició

del Mushing, també va tenir lloc la segona edició de la Fira Nòrdica, on els aficionats a aquesta modalitat esportiva van poder informar-se en els dife­rents estands muntats o acon­seguir material. Tant la Nit del Mushing com

la Fira Nòrdica es van clausurar diumenge al matí després de la celebració al llarg de tot el cap de setmana de diverses proves segons la categoria. /À.L.

ELS /CANTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999 Esports 37

E n t i t a t s

La Coordinadora ultima els preparatius de la seva participació en la Festa de Tardor La plataforma espera que la reunió amb l'alcalde es produeixi aviat

La Coordinadora d'Entitats Esportives de

Sant Cugat va reunir-se déluns a la seu de

la PB Sant Cugat per acabar de perfilar

els detalls amb vista a la seva participa-

ÀLEX LÓPEZ - Sant Cugat -

ció el 14 de novembre a la Festa de Tar­

dor. La plataforma, però, va treballar en

altres aspectes. La Coordinadora espera

que els partits polítics amb representació

a l'Ajuntament es posin en contacte amb la plataforma per tal de reunir-se, tal com en el seu dia es van comprometre a fer. La propera reunió serà dimecres.

La Coordinadora d'Entitats Es­portives de Sant Cugat va reunir-se dilluns passat a la seu de la Pen­ya Blaugrana Sant Cugat per acabar de preparar la seva apari­ció en públic a la Festa de Tardor, que se celebrarà el diumenge 14 de novembre al municipi. Amb l'objectiu d'explicar als santcuga-tencs qui són i també els objec­tius que persegueixen, la plata­forma prendrà part en la festa de les entitats. El mateix president de la plataforma, Antoni Pérez, detalla que "la Festa de Tardor serà un acte on ens volem donar a conèixer a la gent de Sant Cugat". Les entitats presents dilluns van ser un total de nou: PB Sant Cu­gat, FS Mas Janer, FS Olimpyc la Floresta, CV Sant Cugat, FS Win­terthur Sant Cugat, UD Mira-sol-Adesa Bacó, UE Sant Cugat i Fundació UE Sant Cugat.

Tot i que dimecres vinent la Co­ordinadora es tomarà a reunir a la PB Sant Cugat per acabar d'en­llestir la seva participació a la Fes­ta de Tardor, la plataforma espera ara que l'Ajuntament de Sant Cu­gat es posi en contacte amb la Co­ordinadora per tal de fixar una nova data per trobar-se per sego­na vegada. Antoni Pérez espera

l i taanKaatlara va preparar íïIMms a la PI Sant Capat al V* tari la m i participacié a la Fasta da M a r FITO: XAVï U U M U

que l'alcalde Lluís Recoder res­pecti el període en què es va com­prometre a reunir-se. En aquest sentit, el president de la platafor­ma ha manifestat que "des de la Coordinadora esperem que es compleixi el termini que vam fi­xar en la darrera reunió. Esperem reunir-nos al voltant del 20 de no­vembre".

Resposta dels partits

La plataforma també espera que ben aviat les forces polítiques amb representació al consistori es posin en contacte amb la plataforma, tal com en el seu dia es van compro­metre a donar suport a la Coordi­nadora. Aquesta té constància que els partits ja han rebut els dossiers

que se'ls va fer enviar. La plataforma també va treba­

llar en el que dimecres vinent po­dria representar el nou logotip de la plataforma.

Després de la Festa de Tardor, la plataforma enviarà un dossier a tots els socis dels clubs que inte­gren la Coordinadora per infor­mar-los de l'actual situació.

Lhus Recoder ho veu amh

bomuOs

Recoder, ha conl&aHHt a E L S 4 C\NTC*í$ i p e h <XH1WM6 de tècnics <fcs fÀfartcaraem treballa en í'elak^iCJóíicJ.pía d'cquipameats esportius i que "ben a « ©1 padtaa» peaçsrt-tar a la que encara exacte pe* arofoaf-ae amt> la.

plataforma. "Serèfkvt:>rsq«aii

ens trobaierjflíaKrÉilaC0ORÍK

nadora per fer»»in*e*eaí*vi d'impressionsi^8ïiqaia<jBeja coneixem qufoaés ía seva pú-sició respecte a ^ « e s t alfe/*, ha avançat Rccçrjeï;

L'alcalde del COOsíStOrí hft volgut remares» q«*s «1 mé& difícil d 'aquej t fjfoeés serà "buscar els rccüíSOà pGt f>0~ der tirar endavatttím|>ïíf <|8e volem que sigui anéàeió&pesà també realista, en à todó t f à í è que podem disposat «0*»a Ajuntament de la &$&?,

Lluís Recoder també baatnab* litzat la participacióéïh€&~ ordinadora en la Fes&ídb'ISsr-dor i la t robada 'ét l a plataforma amb partïfft ftoll· tics amb representaciódicon­sistori: "La Festa de Tw$$t és una bona ocasió per <kitiM<> se a conèixer a la ciutat. 0 » # facin una aparició en púfelic ho trobo molt lògic i molt ^éíV mal." Pel que fa als contacíiaf amb la resta de partits polí­tics, Lluís Recoder afirma qlj$ï "em sembla molt bé. L'opti sició, malgrat ser oposició i no governar, també forma part^ del consistori i ha de ser co-responsable de la marxa de la ciutat. /A.L.

G i m n à s t i c a r í t m i c a

El CM Sant Cugat acull el doble de gimnastes que el curs passat

Torrent: "La fita és oferir un alt nivell d'aprenentatge >>

ÀLEX LÓPEZ - Sart Cugat -

Només l'excel·lent treball del cos tècnic i directiu de la secció de gimnàstica rítmica del Club Muntanyenc Sant Cugat ha pro­vocat que aquesta temporada, que va iniciar-se el 5 d'octubre, el número de gimnastes a l'escola s'hagi doblat respecte a la tem­porada passada. Un total de 116 gimnastes són les que integren l'escola, mentre que la tempora­da anterior n'hi havia 54. Totes aquestes nenes, d 'edats com­preses entre 4 i 15 anys, es dis­tribueixen en cinc nivells. Gem­ma Tor r en t , q u e a q u e s t a

temporada és la segona com a co­ordinadora de l'escola del CM Sant Cugat, ha explicat que "d'a­questa manera ens dóna una àm­plia possibilitat de treball". La secció treballarà també aquesta nova campanya en més escoles. Serà en un total de cinc, on de dilluns a divendres les gimnas­tes podran formar-se. Aquestes escoles de treball són el pavelló municipal (60), el Pla Farreres (18), l'Escola Thau (18), el Fe­rran Clua (10) i el Catalunya (10). Així, la gimnàstica rítmica podrà arribar a tots els districtes, tal com explica Torrent: "Ara, tothom que no vivia a Sant Cugat i que estava interessat en aquest es­

port podrà practicar-lo." Els re­sultats i, sobretot, la metodolo­gia que imparteixen les tècni­ques de la secció, fan que hi hagi nenes que venen a preparar-se des de Terrassa i Sant Quirze. Gemma Torrent s'ha fixat els se­güents objectius: "El que prete­nem és que després de cada ses­sió les n e n e s marxin mol t contentes, que aprenguin cada dia una cosa nova i que al final puguem arribar als nivells que ens estem marcant El curs passat ja vam aconseguir apujar el ni­vell. Enguany, però, ens hem pro­posat superar-lo veient les ganes que hi posen." La coordinadora de l'escola afirma que es treballa

aa$ pMMMstBs lacaJa aa vaa «mate al CM per «tàrtar al català m t E M » FMMYB

amb la fita d'"intentar oferir un alt nivell d'aprenentatge" i que s'a­consegueix perquè "és una esco­la que té una infraestructura i un nivell molt important".

Primeres al provincial

L'AGR Sensilis-Catalunya, in­tegrada per tres gimnastes del

CM Sant Cugat, Andrea Rubi-fio, Tània Santolària i Marina Ro­mero, van guanyar dissabte al CAR de Sant Cugat el Campio­nat Provincial de Conjunts en ca­tegoria júnior i, així, s'han classi­ficat per disputar, el dissabte 6 de novembre, el Campionat de Catalunya de Conjunts, classifí-catori pera l'estatal.

38 Esports ELS<f CANTONS Divendres. 29 d'octubre de 1999

E S P O R T F S 0 E R A T

A G E N D A

FUTBOL

wí W ^la^^ni nflBBBianraw^nB

Í« ,WS*3^Í Í -St .0B«K *B><#

Cadet 09.1S Sw«€ugit*Safe*JeB(<ig} '

17A$ PB St C«í5«t-E S*b*icMÍ(b)

16.00 PB SantCugat-Can F« j3 ( * )

15.00 S«í>«íe)Í-SaftïCuj? («te)

12.30 Can F«jó-Miia-sol (d»)

11.15 P8 St Cugat-&ntCa^t<ífe>

m

la Catalana

ia^»0íM^«^te«c^»tts'í *<§*>

TAULA

3a Nacional nm mmmvttenk m l a Categoria

E S P O R T F E D E R A T

R E S U L T A T S

FWFBOT ntwimmwm»m*m iiwiwwiwiMpww

9 W4l· ^•H·MH·eWWW·W^··

1a

2a Regional RipaScf·LtFaí»»

SaftLamnaHfóai» .„ M&a·xMfete ib iatMt » - < g * ^

Pta1 oenjatttf $mGa&t-)aixc . ^ . 4 - * ^f"5 '**"

«*A»» «una M. Car.. 44

V&iafcfrïiESC . . . " U-i2 <MF»»»at t tC«s ïK 2-1

€* t» t ta Catalana JdnforCa»|».Cat. • • Í M & &,angp"Se-C(«íBS*-B» 7-4

SaftLoajwíO*J&tt» .„ . . „ . .*$&\ WÈJfàftffFT

.79*6? Mut J&ftMH3lÍWKv}tlMt>(l>0hi . . . -}•»

<2*?k«Ci8tCsrç««A» .. .4-7 . 44

C S # K * B » 4 N t m«««OB^SB«ttta<M«t 3-1

* x *• + * « W

1a Nacional femení J Ü I N I

1 * Catalana maseiÉ» mO*g* . . . . . .24- r ^ g f i M É " t f % r -ifr" -2-5

femení

•A».St.MwnK.

JÜÜnrfsmatif Cftdet 2a Divisió C SattacteMes 18-W. S t Cv«at... .3-0 OSmpyc FlotesM-K Pu Caíites . .(•*

CMsRuB^SaiaCuea . . . . . . .>#&> . Sa»LorcnK>«aiitC^t Í4 InlOAlS femení AÍOVÍ P9S«.CB6w^F.5»bwte8 • UESC^antaKulalia .464* OtoíJyc Pluriuu-Lluwtt 26-i

Cadet UESC .A»-Ri[X)ilçt

. M #MWWAW*MlWMMHWM¥<

t # t ^ * V ^ t ^ '

MJHPIfl Va,.* 1 * Nacional

lMÍMpvNHW$, UESC-B. Cardedeu -8-27

l a Nacional «À» « ^ ^ J Í « « . . . u Sínt-Cupí-N-Terrats* , . . M * Oiuapyc ta Kloresta-Coibera . . . . .4-3 JMKMaWm I B I S M C m M l a ÇfcoRwMawCüglB: ...74» BafcwCaaO-WSt.r i i j íaí 3 3 ÜESCt-R Utowanet 2144

Divisió d'Honor fem*

Pl'hiMM'M Divisió Ü»«r4Jm·2v J-l-,

mwm PATMS h:

1» (#ataiana CEsf^tifia-PH StC:u«at .44

ENTITAT ASSEGURADORA

Selecciona comercials

Tel. 902 40 40 10

Per a la venda de productes asseguradors

(vida, salut, estalvi). S'ofereix contracte laboral i alta a la Seguretat Social

Se necesita P R O F E S O R

DE A U T O E S C U E L A

Media jornada o completa. Z. Vallès. Incorporación inme-

diata. 1.400 ptasThora.

Tel. 617 27 29 45 607 88 02 13

Myth' Important font d'huminltatt

Títols curiosos Culdada soeeló Infantil

PI. de Barcelona, 9 Tel. 93 589 86 17 Fax 93 67415 73 e-mail: mythosOmyttioslllbreria.com

http /www.mythosllibreriacom

f l o r s i p l a

'amaz~ Flor artificial per Tots Flor tallada FI _

s naturals i artificials

\enges Dr. Murillo n° 8

Tel. 93 590 60 71 Sant Cugat

HS4CANTONS Dwendns, 29 d'octubre de 1999 Esports 39

San t A«di»li»Vaaj»fe8r » t . J8»i

te 4- * *> \ +W

+ 4 * * \ * * + *

Santboià-Oèrdanyota M » . <3«!

P» MaiT3jmet-Sa»t Cuga t .,1*0

•• 24

j í t e r * . . . J5-1 A n d o r r a - P r a t « . . , « . . , , . .1-1

.JK- Pi »<> OH ÇO W D »

. * Antjteu 8 7

fiífufer 8 <?

Vïtts * 5

VilaSísr *

í^erttajyvnïa ít

Peralada 7

Tí Mafumet x

Saiubata *s

Paíift·Ufü·SI K

Vilafranta

Prat

G&tmcnc:

Igualada

(.jcrtrUticfcK K ï

Maarç\J 8 2

S s n i C j t g t t l ft 1

Ripol le t fi 1

5Í

U

t* 19

16

12

t?

14

12

te

8

l t

6

s h

« 4

4

i 22

1! 19

, 9 16

U 15

8 13

U 13

21 13

í! U

!9 l i

to i :

9 10

12 JO

9 10

13 10

itS 10

9 *

9 «

14 5

i* i

29 i

La propera (31 d'octubre): Granollers-P. yafíimet; Sant Gtigar-Castelklefeis; Patóhigeli-Píirelada; V^Ite-ÍJiaatóaesç Ji^iteat-ABdasa; Prat-Sant Andreu; Vilassar-Igualads; ,Vik-ftanca-Mantcsa; RÍpot1ec*Saiítboià; Masnou-Cetdanyola M

Segona Regional G R U P S

L a Planada-La Romànica .5-1 25 Sept.-St. P . Lumen 2-1 Tibidabo-Mü-tenari 2-1 Ripollet-La Farga 1-2 Castellar-Caldes .2-1 Maurina K.-Badia 2-2 Cerdaivyola-Barberà 3-8 Llano-Sabadell . . . . . . . . . . 3 - 2 Juan X X I H - C a n Rull . . . .5-2

Rí Mi « P«>

Ln Far£K 7

i Planada 7

ZS Seprbre. 7

Ccftianyola 7

St. P Lumttt ?

Sabadcfl

JuwXXSU

M«wtn»fi.

Tfcadaho

Mil-ÍBtar!

Uunt»

Castell»

Batberi 2 *

I «

K>

56

SS

9

IÓ

<6

13

t# 55

11

13

S

10

#

9

11 16

9 15

10

59

9

13 J5

t5 11

13 II

» M

5?

ts

15

n Í4

Í 3

5*

IS

18

La propera (31 d'octubre): La Pàrga.joan XXIlIí Mil·lenari-Rípollet; St. P. Lunwn-TibidAbai La Roroà»ica-25 Septíestnbre; Sa­badell FC-La Planada; BarbersVLl

dsr (Sabadell; Badía-Oerdanyolas

T w f f l » Regïo»al

P.Ntüévrj-T^Rufeí. „ 4 « 8 K.,2*2

P . S t P e d r o ^ t Andreu . , , 4 * 4 Ol.OariFa^ó-StQMirae ^ . 7 4 M à « ^ - A d e » ^ a a e 0 M s b 9 l ,9-2 Deptíradores-PB S t C u g a t , .6-2

S L At&ditti ? fr 0

Caailead» ó

RiriX 6

ftepttnKtwes 7

Snnt>ore»3» 7

Les Fonts 7

Montserrat í>

PeSsoíCtt»»? 3 #

<-».C»nFJtj&7 2 i

SontQwííc 7 í

í>BR, t i . aa»6 5

CarofWt 5 0

C i&ltil&Mflbat 6 0

P \ i i« fa 6 0

M> í »

-3»

» 20

23

59

2»

I *

l i

14»

5*

9

*

7

aç*m* «• i«

« l«

H 15

J 14

t* 13

50 U

i» 11

11 l t

52

51

5$ 8

5«

tt at T.-San LoíííMto; Oaoït %11-Les Fonts; Sr. And«e»6pa®»gC; St Qmt*

PB SamCagat-Míia-sd Adcsa-

Primera Catalana G R U P 2

Andorra-Ripollet «A» . .81-64 C N Sabadell-U. Gerd. . .61-60 Caldes «A»-G. B a r n a . . ,63-61 Lleida B.-B. Rubí «A» . .73-67 W. Les Corts-Sedis . . . .61-65 S t Pere-St Cugat «A» .74-67 Proa-CN T e r r a s s a . . . . .63-55 Sant Jordi-S. T e r r a s s a . ,44-64

Santpax

Prat

S. TóíjaiSf»

C ï n i w v a b

W - í j i í í t w í » 3

r.ai<fcs *>i» 4

AbiSófta &

GïíffteM 5

ÍJoda 5

Riïbf.A. 3

CNSrtíJBlcíl 4

1»J PG

5 4

W

370

3Í9

334

32S

ïlfl

J14 9

346 3»

as?

334

353

33?

3 371 33Í

* sa* * » ï . 36? 33*

i. m 4 3|í

5 2 »

Í95

L a propera <31 d'octubre): Gni|»Bamsu-^ntJordi; Cerdausofa--Caldes; Ripolfet-ON Saija4cB;a^ Tetiassa-Andofía; Sant Cugat-Ptoa; Sedfe·SatitPcte; Rabl-W. LesCorts;

mm i * Hospitalet «B» - A F » *B»5^48 Maito*e&?M S t Gervas54i-45 J,Tau*»Set96-OÍe«a . . .39-52 B.Ribes-St Gabr ie lV. .73-54 S ^ i t N f c e t o í C Ï ^ B . . .65-75 U B S C » S t ÍM*rtí» 33-53 Vilanovft-BF Viladecftns 55-59

. . .28-44

La propera (31 d'octubre): Set 96 Olesa-Ríbes C. Ergpn: J \ l St. Gervasi-JosepToa*; 1 ltKpitalet-\lar-im;U;\'iltdecans-BeHspot,t;xSaiu MM-tf·.Vilasíova; CESMJBSC; St. Ga­briel V-Sant Nicolau; APB-Santpedor.

HANDBOL

PtÍRtera Nacional G R U P C

Sarrià Ter-Manyanet . .28-33 GEiEG-Bordtls 28-23 Laminados-València . . .2l)--27 L a Roca-Gavà 30-30 U B S t Cugat-Cardedeu 28-27 K. Castelló-St. Esteve S. 20-2t> St. Quirze-Tres de Mayo 2*>-31

M.ttïYançr 4 4

t - i R O L J 4 Z

S« K^tpve íf. 4 3

Sumit ïfs 4 3

Tft:& tic Mi>f^4 2

5>*mcfladt)i 4 3

15E«C

StQ«im!

Gsswïfci

Vaisnci»

.Pf._JSi.J8F OC P^t,

0 114

9 IH5

1 l l i

1 <m

0 U l l

S'i

sx 99

i 107 ras

90

•J9

99

<3so)eíew 4 0

La propera Vaíèacia

2 li» KM

0- 3 101 l l i

tt i !&1 113

2 l 94 10?

* 3 8Í 105

1 3 $1 l l i

Í; C. E»caatada-deTer;

FUTSOtSftUt

Primera Ndsàonal A

Epi-La Murga . .>. . .3^2

Stetm'

^ _... ¥ ¥» + +7*0

H f K * H Í M 4 • • • ^ T * *

•¥•¥ -+ • t ^ ' Y

- 4 4 0 4Í | | ' ' ' í Jj»

4 3

S í* « ^ * 3

A!*U)*P^ 4 3

S^éft»^? * 3

OKmpfo ik 2

lmf.O«í(^3 2

oviSaa>»*f3 i

AndoCT» 4

Taltftís<Í <

Rubf '' 4

'HojçialWF, 4 0

Onfbee 4 0

f

0

(I 4

í »

0 52

1

l

2

2

$ ta

«

M

1©

lt

i*

UPtmy» 4 0 0

P

U -

«

14 5*

10

2«

La prorjera (30 d'octubre): CN S&0eMpic ; liMtagahSioar^

5; TallíMs C-La AlmuBÍa; íbtibí-Iswi GartíEa; tospkalct-Olitetpic.

PjÉanera NaotoisB^t A G R I T P $

Manaco^Mettünox , , , , »> . ,6 -1 Lfop«*à»Masco» » , , , * t . t . $ * % MtHWj^LaUnion . .»*'k ;»3-4 Barc«Íaï«Si-L*Esdbp , , , • , * * ,5-4 Babar p.-Wjnteruiur . . „ < t 3 ^ VÜBSOftf M.-St AntineiíV .12-4

M *G P« * * « W C « t a »

Manacor 3

i.aUnnte 4

rijicítòfta 3

Hjtur C 4

^ lU-ütar M. 4

Wmtcnhttr 4

l. 'tf C l S i t 3

íitïftt. 3

i.l·.1iart-3

Mtjiscian

i i í '^t Ufp

Si \ n A i s

f \iftliii.

MttaíAftlt

Mitttttt

!l 0

l> I

II 13

2 (i

Í 0 II

14 - 3

1* 12

14 9

20 15

15

53

55

lt

14

5*

5?

2?

14

17

&

1«

15

19

H

55

15

53

10

«I

9

12

Lapj^pera (30 d'octubre); Elcc. CIEM-Llopan-3; Maj«»i·Mo« sant; La Onion-Barcclona; l í ^ d o p -i3aharCí^ntcrtf5tii;-Mas^rM^ S t Andrea-íjljlpa; Ciilde$-Maaa©«;íVle-

HOQUSïfKlINS

L a propera (31 d*odbbre):

nova;

HOQUEI HERBA

Primera mém

PHC-Barceionf *'#...« »3^ At» .T«rra«sa-Ca«s SaXas ^5.J

A B Rimas-At. 1952 , . ..0-1

Honiiívoiíel-PedraJbes . ..2-1

«tu» is. m r» .ÍT ,...«P ...«? .«*!».... 4 3 I 0 J6

ADffimn * 2 í I 8

6 EHC 4 2 1 »

4 1 I »

4 2 í t '

4 t í i

4

At!9S2

fofa

l i i i a ï ^

1 2

4 2 0

4 1 1

4 1 1

4 1 1

4 0 II

t 1!

2 3

2 4

4 4

4

4

4

4

8

4

4

4

0

9

i l

14

Veiíd^eíl-GeriJolP.... ,*«;« OsrrMSà-MoSerusa . „ « i « - i i « 4 | L'E«pbiga-Sant C u g a t . . . . ^

L a propera (31 d'octubre): Jímior-AD Rimas; At. 1952-Polo-C. Egara-Htsnig\'<^?l; Pçdialbçs-EHC; Baïceloni-A'r 'lenrassa; Línia 22-Gan Salas. / Josalcta-At Ibítassa; At S. Se-basúàivFC Bafoeloíia; Ap.Gwnsc-Sar-diiteto; Vy delua-Ega» 1935; C Ega-ra-Polo; V. Dep«ttvo-GD Terrassa.

Divisió d'Honor Femenina

C . Caiïïpo-R. Sociedad . . .0-1 U . Se\il ia-Juaior . . . . . . . . 1 - 2 C . Egara-Pok. . . « , 1-1 A t Terrassa-Sardir íero . . .11-3 S P V 51-CD Terrassa . . . . W

-W .J B !W..M.a...lt *B.fWtt».

3 * * 5) ; 14 2

S.Socwd«<t 3 3 0 fl , 50 5

3 t « ' \ ' ' « i

4 í à 'i \ 'f i

•Heiat * * * ' iLS'4? • *

í ï 9 .*.< 3 )><)fa

a E i m 3 0 I > * *

At- SSiMH* '3 0 5 ' # f 5

<Ï.S«sW« 4 « o 4 í

ÍD. $m*i CD TcïïséBsi-At Tcnea$^

ELS 4 CANTONS Divendres. 29 d~octubre de 1999 Esports 40

vquasoi Primera Nacional Femení

G R U P B

LllbS.Jordi-St. Cugat ....Z-Z Q.PoHet-Terot 3-0 Dolores-A|gar . . . . . . . .0-$ Gutadeia-ll . Alacant .0-3 Hortons E.-D. Sta. G d b m a . . 0 3 Aigaida-Rub? ajornat

««d» M « i re *r se *«*. I.IHuStJantt \ \ 0 1 2 6

O.Sm.Cotemj i

(JAlaont

Ctutadelta

HïWEnfts Q.l'obfct

í t 2 I

La propera (36 ^octubre): Saat Cugat-Rutó; Sia. Coloma«AJ-gaida; Iferot-Dolores; U. Alacant-Honons E.; Algar-CiutadeMa; Lllla St.jfordi-Q.de Poblet.

Prknera Nacional MaeeuK

InefclK^N-SfcPere ...OkS

Axw»iA«D«iverStGot ...3-2'

34)

>»* • * «**J" L·

mm. **....** jgg-wsL^s «s»_ #Nt«*»* 3 3 o * « e j | t * * , 3 3 (t » J «

Af.$fept 3 2 1 8 5 5

CVPrat

UMitmk i 1 D.S».Cotoml i 8

Aíttws 3 fi

Níontfttt i 0

La propeia <3Í 4*octabfe):

St. Pere-Mo&gat; Martorell-Li. Marutet; Sara Caga-AitesaceSes; D. Sta. Cofoisa-A*. Segye; Areoys«Ax-xoïiíïaefcBcn-Prat.

TBBiSTAUlA

Tercera Nacional

O r u p l

N«u Barris-Horta . „ „ . , , ,2-4 Ateneu-Sant A i a l r e » . . , . ,4-2 ElGiervo-Ripolkst A-0 Falcorts-UE Sant Cugat .1-4

< t s 1 O 1}

Ateiteu i Hort» í St 4ndreu 1 NiHi Jtaf n* I

»

0 s f> e t i t i

i i i 4 4 4 4

BÀSQUET

Infantil masculí ï J .30 Avenç-Sc Jordi (<fc) 09.00 F.seola Pia-CO St CURS» (ds)

Infantil feníem 10.15 Avenç-Col. f iarrrie «A» (ds) 10.15 Sta. Eulaüa-Àgora (ds) 09.0» Dosa Srieswns-UESC (ds)

Alevífemenf 13.00 Aveny-Co). Carme (ds)

Femení 12,00 Àgofa-Rubf (ds) 09.00 Escola Pía-CF Jóruofíds}

Aleví 09.00 Foiró «B»-CanPareUada (ds) 10,00 St. Lorens>-F«ird «A» (ds> 13.00 AdesaMira-soi-M. EgarMds) 09.00 Avenç-La Farga (ds)

10.00 Avenç *C» -Can Mresa (ds)

ÏL061&ÍH *ft»-.Ramo« Pont (ds) tt3^U»F*9g» «B» -St Pere Lumen (ds.) l3Ü9At)cs3 Minwol·TeníMS* «B» (ds)

I0.O& JafcaeC Jofre» *A»- Foiró(ds) 10.90 m»«A»»UE Rubí «A> (ds) 10J0LaF««a*A*-C:aiviclH)isbaí «B»(ds) t&.0ft ÀH5H$ «B»-Sagrat Ow (ds) 09.8 ÜHítt8Ç,*A»·St- Crístobal «A» (ds)

Ï$$6CB ai. C»gat «B» -Àgora *C» <d*} ï 1.68à$p» «B» - S*g)*r Cot (ds) ltt30aPÍ&íisr-eN Terrassa * Í3.00C1 à; €ujg« «A»-Agw« «A*

FUTBOL A-11 infantil 0 .00 O d e Stó»<N«a*Àgwa i 1.30 Foitó-Coí. £1 Om (ds)

HAMOBOL •wn» ft

Infanta 12.06 LcímardtectaV. GoL Martí «A» ( U.00 ÍES Blanxart-AwínçW IGM Amaa CaofeU-AfefistiíS (ds) 13.00 C St Cugat Pm.-C Sfort *B» { 11.00 Cot. ^«nVRíftJtm i C3|»l F«»,

WW^Weeíavalls-Aneeteta Fcner (ds)

Cadet femení

EnÉBfitií femení 09.00 CV Rubt 5A».A*ertç ((fe) 10.00 Angekta Ferret CN Sabarieü (ds) (».00 UKE Les Ptaues-Àffaa (ds)

BÀSQUET infantil masculí CO Sant Cugat-Cot Carme *B» . .44-43

Infantil femení Torre dei Patatí-Escol» Avenç . . . .£349

CEÀ^r*€oi.Tbc«* 3»^6' (íE Se <;ngat-IES Sta. Euküa .. . .33 54

Aleví femení CoLVedrura-EscefeAvenç ......31-24

FUTBOL M-T •«-«»»«——«—»*— MMmm»—**

Atewf M,MaiBadot*-EEFait<>«B» 1-2 Vlírieeavalb-Avcnç .4-4 ££ FottiJ«A»-CfaibC3BMl 43

%-Z \ «A»-La Farga A-Z

mai Escola Pis *C»-Aveac «C* . . . . . . . J&& Cwi Jofresa-Thau «B» . >. <'i.,., . 2 ^ La Far» <B-Can F*t|d «C» . . ,a|oro*f

K«h*txft»-4desi Mira-soJ 0-2 S-2

..ajornat ge, Loí tíS»«Tti«.tt *A» 0-2 Rabí «&MSLa F«ü? «A* ajornat C a í t ^ j ^ t í «B»-Av«nv «B» 6-2 C*s«a»>ÍslS»t *A»-Avenç «A» , . . . ,2-0

í».fcïO«rtassa ..2-0 P«Bép6ews-CE Àgora «C» —ajornat

(descansa) lC?-CFJÚ»»r , . . . 2-0

:*À»~jabac Cj .0^

2^ URELesPtoe* ,< .,.(descansa)

VOLEiBOL HANDBOL Juvena femení Angelets Ftóíe-RegtoaCaaaeti.. ,.Jt# liifantft tnascttlf

Eseofet Ataanç-Leortardo da V. 2-6

WQCMPE weiMeiw &~Z*

íi, R«W«A*-Ar»a«Cadieíl........6-51 8pie€wi(t!><X>SI(BttCag«Fm. .,22-S Ctàmm Píacéa^útà, Viafú . 3?i-9

ewH'^H^v·JH • ffewWBWHHi

• ••l-Z

Mans Unides DONATIUS: "Caixa de Cata lunya" c te . n° 090200046502

o per i n te rne t : www. laca ixa .es

Rambla de Catalunya 32,1er 1a. 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munidas

Directe al Tercer Món

OS4CANT0ï\S

£ ^ ^ B Espectacles

Cultura Divendres, 29 d'octubre de 1999 41

Música

Ibanez: "El camí de la incultura que

ha escollit la societat és menyspreable Més de cinc-centes persones gaudeixen del recital del cantautor valencià

•>•>

Amb un homenatge al desaparegut po­eta Goytisolo, Paco IbéAez va començar el seu recital al claustre de Sant Cugat. Feia 31 anys del seu segon recital a l'Es­tat, que va ser a la nostra ciutat, quan en­cara Ibanez era més conegut a França

R U T H CASALS

- Sant Caçat -

Afable i amb humor, però sol dalt l'escenari, Paco Ibanez va demostrar que encara té molt a dir. I sobretot, a cantar, que és com millor transmet el seu pen­sament sens ib le , anticonfor-mista, reivindicatiu i poètic. El de dijous passat va ser un con­cert llarg, molt viscut pel públic i que va anar pujant de tempe­ratura a mesura que la tempe­ratura exterior s'anava acostant als zero graus. La humitat, la pe­dra freda, la falta de seients, res no va aturar les més de cinc-cen­tes persones que van anar al claustre del monestir de dema­nar-li al cantautor basc més i més. "Quan la gent t 'aplaudeix i veus que viu les teves cançons, sents que tot el que has somiat es fa realitat", va dir Ibanez en acabar el concert. "Quan faig una cançó, quan la canto és per­què arribi a tothom i a cadascú dels membres del públic, so­bretot més a cadascú que a tot­hom. Jo visc per a això, per fer realitat aquesta transmissió, per sembrar aquesta emoció en la gent."

A la primera part del concert, el cantautor, nascut a València l'any 1934, va entonar temes de Que-vedo, García Lorca, Neruda, una nadala de Glòria Fuertes i diver­sos poemes del seu amic Goyti­solo, com l'estimat A ti te ocurre algo, que el poeta barceloní va es­criure per a Gil de Biedma. Tam-

que a Catalunya. Bon conductor del pú­blic, sensible i sempre reivindicatiu, Ibé­Aez va guanyar el combat de les hores a les campanes del monestir, que tot i mar­car l'arribada del futur, no van aconse­guir que el públic abandonés ei viatge de

nostàlgia proposat pel cantautor. La cançó del Lobito buono va obrir el foc, corejada amb emoció per tots els pre­sents. Camisa i pantaló negres, i peu so­bre la cadira, IbéAez va tornar a entu­siasmar els santcugatencs.

Ibdnez va tocar les cançons de sempre i alguns temes del seu darrer CD, Oroitzen FOTO: EDUARD FARINYES

bé va tocar un parell de temes del seu darrer disc, Oroitzen, que ha gravat conjuntament amb el can­tautor basc Imanol . "Vaig fer aquest C D perquè són vivències que jo duia a dins meu i he volgut treure perquè tothom pugui re­cordar allò que ha viscut, com jo. Fins als 14 anys jo vaig viure a Euskadi, i en aquella edat és quan la persona es fa, són anys molt im­portants perquè és quan neix aquell cabal d'emocions que per sempre més portes amb tu", va explicar Ibanez.

Al concert no hi van faltar temes tan recordats com Me gustos cuan-do callas, Tus qjos me rtcuerdan, Can-ción deljinete, A galopar, Palabras

para Julià i Andaluces de Jaén, que el cantautor no va voler cantar en solitari sinó acompanyat del pú­blic.

Paraules de raó

Sempre amb bon humor, Ibanez va ironitzar sobre la religió, va cri­ticar la televisió, "tantes escom­braries no es poden digerir", va dir, i va fer un crit de rebel·lió ala joventut. "Jo no predico, no m'a­grada dir com s'han de fer les co­ses, també he estat jove i em dis­treien moltes coses, però s'ha de tenir esperit de rebel·lia, que ca­dascú amb la seva energia esculli els colors que vulgui, però que a

partir de la rebel·lia el camí el fa­cin ells. Les cançons són eines, jo els ofereixo aquestes eines desit­jant que les puguin fer servir", de­manava el cantautor.

No va faltar, tampoc, una àcida visió de la societat i les seves pre­ferències: "La societat ha apostat només per allò material, l'apa­rença, la falsedat Això crea éssers pobres, menyspreables, perquè el camí que ha escollit la societat és menyspreable, és el camí de la in­cultura, de la mentida, de l'espe­culació, de tenir en compte no­més els diners. Tot això és mortal per a una societat."

Va ser una vetllada, una més, per al record.

Xuclà va actuar a Sabadell sense danses

R.C.Z.

Després d'uns quants dies de tensió i aparicions a la premsa, el desacord entre la companyia teatral santcugatenca Tetratea-tre i el cantautor Toni Xuclà per la posada en escena de l'espec­tacle Te mandaré mi corazón ca­liente s'ha refredat. El cap de set­mana passat, el darrer que s'havia programat aquest títol al Teatre del Sol de Sabadell, Toni Xuclà va realitzar un recital de cant i música. L'anunciada, i segons les lleis d'autor il·legal, actuació d'u­na ballarina en el recital no es va produir.

Fent memòria

Te mandaré mi corazón caliente és el nom, d'una banda, de l'es­pectacle de música, cant, recitat, dansa i escenografia realitzat per Tetrateatre, dirigit per la santcu­gatenca Dolors Vilarasau; i de l'altra, el nom del darrer C D del cantautor Toni Xuclà, amb tex­tos de García Lorca. Tot i que, inicialment, l'espectacle i la pre­sentació del C D han anat junts en diverses ocasions, cap dels dos pot dur a terme l'espectacle de l'altre sense els pertinents per­misos legals. I fa dues setmanes, Tetrateatre va demamar ajut a la Societat General d'Autors (SGAE) per controlar que Xuclà no repre­sentés al Teatre del Sol de Saba­dell l'espectacle de música, dansa i recitat que el mateix teatre havia anunciat sota el títol de Te man­daré mi corazón caliente, però que no estava interpretat per la compan­yia de Vilarasau, ja que el cantau­tor no en tenia els drets correspo­nents.

El primer cap de setmana, la presència d 'un inspector de l'SGAE al teatre va aturar la con­trovèrsia i la ballarina no va ballar. El cap de setmana passat, tampoc.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

^ 5 S R I T V Lucas Diesel Systems S.L Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra . d e C e r d a n y o l a , s / n - 0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallès - (Barcelona)

Lucas

42 Cultura ELS ÍCANTOPS Divendres, 29 d'octubre 1999

D i s t r i c t e s

Comença la Mostra de Teatre de

Valldoreix amb èxit de públic La Flora i lafauna\ 'Dos' i 'La mort truca' han encetat el certamen

R.C.Z. - Valldoreix -

Com va comentar la directora del CJrup de Teatre Espiral, Tri­lli Escrihuela, organtizadora del Teatre Breu, "ens ha anat molt bé, tot i tenir el Paco Moràn aquí al costadet".

Perquè, així com la directora dels tres mun ta tges que han inaugurat la Mostra de Teatre de Valldoreix, el certamen ha començat enguany amb força humor. Dissabte i d i u m e n g e passat van ser sobre l'escenari del Casal de Cultura de Vall­doreix Ics peces curtes Dos, La Flora i la fauna i La mort truca. Unes vuitanta persones per ses­sió van pensar, riure i aplaudir els muntatges de Teatre Breu. "Sempre in tento que hi hagi varietat, que hi hagi peces que expliquin alguna cosa, que hi hagi una temàtica seriosa i tam­bé alguna de divertida", va ex­plicar Trini Escrihuela a E L S 4

Un monòleg amb cant i idiomes va

C A N T O N S .

A la primera obra, Dos, els ac­tors Anna Pou, Frederic Oriol, Alex Chiva i Laia Cerdà inter­preten una peça teatral seriosa que convida al públic a refle­xionar. Dues parelles, una de madura i una de jove, seuen en

ser La Flora i la fauna FOTO: E.F. dues taules del mateix restau­rant. "Podr íem fer canviar el destí de dos joves enamorats, si poguessin veure en què es convertiran les seves vides en els propers 20 anys?", diu el text de presentació de l'obra, que és del director de cur tme-

tratges Ferran Trullols. A la segona peça de la nit, Ma­

ria Rosa Martínez fa el monòleg de La Flora i la fauna, on in­terpreta una actriu que es pre­para per a un paper que li han proposat fer en una pel·lícula. Amb unes molt bones dots in­terpretatives, bona veu, cantar p o t e n t i domin i del francès, Maria Rosa Martínez manté el públ ic p e n d e n t de les seves històries cada minut de l'obra.

A La mort truca, Encarna Ade-lantado i Guadalupe Sales in­terpreten la més còmica de les peces d 'aquest primer cap de se tmana teatral . Basat en un text de Woody Alien, la mort, un personatge patós, innocent i a qui agrada molt jugar al re­migio, arriba a casa d'una de les seves víctimes, que li demana un dia més de t emps , si des­prés d 'una partida del remigio, guanya.

La Mostra de Teatre de Vall­doreix arriba enguany a la seva sisena edició.

P a t r i m o n i

L'historiador Flocel Sabaté desvetlla a TANC el

possible significat del mot Catalunya: terra de castells Lexpert explica Forigen i primera evolució dels actuals termes municipals

R.C.Z.

Sabaté va il·lustrar la xerrada amb transparències i diapositives FOTO: X.L.

GARRIGA

7.1//lT Faiiic.icio prop i.i

. \ \ I < 1 (, \ l Dl I \ \ l

Després d'una breu introduc­ció de l'estudiós dels escuts Ar-mand de Fluvià, dijous passat va començar la segona de les con­ferències del cicle Castells i No­blesa catalana, organitzat per Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat, l'Institut d'Estudis Nobiliaris de Catalunya i l'Ar­xiu N a c i o n a l de C a t a l u n y a (ANC).

Dijous, el tema central era Els castells en la conquesta i l'organit­zació territorial de la Catalunya nova (S, XI-XIII) i el ponent con­vidat, Flocel Sabaté, professor de la Universitat de Lleida. «Eti­mològicament, Catalunya pot voler dir 'terra de castells'», va dir Sabaté durant la xerrada. I, de fet, tota la seva exposició va girar entorn de la proliferació de castells a la zona fronterera entre la Catalunya catòlica i les terres ocupades pels sarraïns, conegu­da posteriorment com la Cata­

lunya nova. En aquesta àrea, que fins al segle X estava considera­da com una terra de ningú, van construir-se durant els segles XI, XII i XIII 193 castells. Aquests són els castells que van donar origen a la majoria de pobles i ciutats del Penedès, l'Anoia, part del Solsonès, l'Alt Urgell i el Pa­llars. "En aquells segles, els cas­tells són una mostra de l'evolu­ció social, política i econòmica de l'època", va dir Sabaté. L'o­cupació de les terres despoblades la fan, bàsicament, les famílies vicarials o dels veguers, els ves­comtes i la jerarquia eclesiàsti­ca. Allà on aixecaven un castell, delimitaven el territori que que­dava sota el seu control i, per tant, anaren dibuixant el contorn del que és conegut com a castell termenat, que avui podríem tra­duir per terme municipal. Amb aquesta aprisia (ocupació) dels territoris, els catalans van garan­tir la defensa dels sarraïns i, al­hora, van crear els lligams de control del que seria la nova so­cietat de la Catalunya medieval.

Balaguer situa 6Els tres óssos' en una caseta de Valldoreix

Marta Balaguer FOTO: X.L.

R.C.Z. - Sant Cugat -

La il·lustradora santeugaten-ca Marta Balaguer s'ha inspirat en l 'entorn local per dibuixar una nova versió del clàssic Els tres óssos. Balaguer ha fet les il·lustracions d'aquesta història i Montse Ginesta l 'adaptació del text, en què la família dels tres óssos viuen en una caseta envoltada de pins que està als afores d 'una ciutat. Per dibui­xar la casa i els e n t o r n s , la il·lustradora ha passat moltes hores voltant per Sant Cugat i Valldoreix, buscant l'essència de la caseta antiga d'estiueig. "En molts dels meus llibres m'inspiro en imatges de Sant Cugat, com ja vaig fer als con­tes Quan plou de nit i Quina nit de Reis. La casa dels tres óssos està envoltada de pins, però no és un bosc bosc, sinó la ro­dalia d 'un poble o ciutat", ha dit Balaguer a ELS 4 CANTONS.

Llegir, jugar, cuinar

E/s tres óssos serà el primer lli­bre d'una nova col·lecció que l'editorial Acanto inaugurarà t a m b é a m b el clàssic El gat amb botes. La nova col·lecció, Malabar, inclou a cada conte un joc i algunes receptes de cuina que apareixen al conte. A E/s tres óssos, Marta Balaguer ha dibuixat un joc amb el ma­teix nom que es desplega al fi­nal del llibre i és com un joc de l'oca, però amb noves ico­nes , com cadires , gui tarres , cactus, gronxadors i cordes de sa l ta r . L e s r e c e p t e s p e r a aquesta història corresponen als pastissos que Rínxols d 'Or es menja quan entra a la casa dels óssos: un pastís de xoco­lata, un de crema i un de ma­duixes, receptes que estan ex­plicades perquè les puguin fer o ajudar a fer els lectors del conte.

ELS-ÍCAIVIONS Divendres, 29 d'octubre de 1999 Cultura 43

T e a t r e

Lluís H o m a r porta al Centre Cultural el 'Hamle t ' m é s popular

La gira de Fobra per Catalunya acaba aquesta nit a Sant Cugat

SUSANNA ROMERO

- Sant Cugat -

El Centre Cultural de Sant Cu­gat presenta aquesta nit, a les deu, l'obra de teatre Hamlet, de William Shakespeare. Hamlet està dirigida, en aquesta ocasió, pel reconegut actor català Lluís Homar, que ha qualificat aquest projecte d'aventura, ja que aquesta és una producció inde­pendent, ideada pel propi ac­tor, però reconeix que aquest ha estat un projecte nascut de la il·lusió compartida entre la di­recció del Festival GREC 99 i ell mateix. En aquest sentit, l'antic director del Teatre Lliu­re de Barcelona ha volgut posar en relleu que Hamlet ha estat possible "gràcies a un gran equip de professionals que te­nim en comú la capacitat, afor­tunadament infantil, d'entu­siasmar-nos amb allò que fem. I penso en cadascuna de les per­sones que formen part de l'a­ventura, Joan Sellent, Jon Be-rrondo, Míriam Compte, Carles Santos, l'equip de producció,

L'actriu Mònica Marcos (Oftlia) i Lluís Homar (Hamlet) esperen que l'obra arribi a tothom FOTO: X. LARROSA tot l'equip d'actors, ajudants, dos adjectius que segons l'ac- Joan Sellent, ja que parteix de la

tor han estat la base d'aquest muntage. Homar creu que aquestes característiques on pri­mer es van intentar portar a ter­me i on primer es van treballar va ser en la traducció, obra de

tècnics... i també en tantes i tan­tes persones i institucions que ens fan sentir el seu suport". El Hamlet que es podrà veure aquesta nit és, en paraules d'-Homar, "popular i itinerant",

base que Shakespeare, quan es­crivia les seves obres, ho feia pensant en les persones, en el públic. Lluís Homar ha volgut fugir

de la imatge seriosa i reflexiva

que es tendeix a atribuir al per­sonatge, perquè assegura que tot i que l'obra té una dimensió que aprofundeix sobre l 'e­xistència humana, no és ni una obra de tesi ni de reflexió. Ho­mar ha concebut aquesta obra d'una manera activa, perquè "Hamlet té un conflicte real, perquè lluita, pateix i no tira la tovallola". El muntatge ha es­tat conscientment desposseït de tota càrrega ideològica perquè sigui el públic qui tregui les se­ves pròpies conclusions. Hamlet ha estat l'espectacle més vist del Grec 99 i a hores d'ara ja l'­han vist més de 16.000 espec­tadors. Després de deixar Sant Cugat, Homar portarà, a partir del tres de novembre i fins al quinze de juny, el seu Hamlet arreu d'Espanya en la versió cas­tellana, que aquests dies estan preparant en el mateix Teatre -Auditori, gràcies a la bona con­nexió que existeix entre l'actor i el director del centre cultural, Tom Seix. El muntatge d'avui és la darrera funció a Catalunya, tot i que Lluís Homar no des­carta acabar la gira a Barcelona, on li agradaria fer arribar aquest espectacle al públic escolar, "però no fent una funció espe­cífica o especial per a aquest pú­blic, sinó que m'agradaria do­nar-li un caràcter seriós, fent una barreja de públics".

Comèdia Crítica

Paco Moràn i Joan Pera, amics i residents al Teatre-Auditori

'La extrana pareja' omple els dos dies a Sant Cugat

RUTH CASALS

Una nit més, en dues de les fun­cions que ja els acosten a la nú­mero dos mil, Joan Pera i Paco Moràn, La extrana pareja, van triomfar entre el pati de butaques. En aquesta ocasió era al Teatre-Auditori de Sant Cugat, on van omplir la nit de divendres i la de dissabte.

"El públic ha estat extraordina­ri. És una comèdia que creua l'es­pai i la gent entra dins l'obra, dins el joc escènic que fem el Paco i jo", va dir Joan Pera dissabte. "És un joc escènic a tres bandes: el Paco, el Pera i el públic. Ens ho passem molt bé." Amb personatges hilarants, amb

paraules de "catellà", amb situa­cions còmiques, pèro sobretot amb l'experiència de molts anys de teatre a l'esquena, Pera i Mo­ràn van demostrar, un cop més, a Sant Cugat, perquè han estat cinc anys en cartell al Teatre Bonàs. "A la vida real jo sóc un home molt endreçat, tinc molta cura de

Fa més de cinc anys que Pera i Moràn

la meva roba, sóc molt net", co­mentava Paco Moràn, que a l'obra interpreta el personatge d'Oscar, un separat de vida alegre i de­sendreçada. "Aquesta és la màgia del teatre, poder interpretar per­sonatges que en la realitat no s'as­semblen a tu ni per casualitat." Els dos actors, que tancaran defi-

comparteixen escenaris. FOTO.X. L.

nitivament les representacions de l'obra el proper 27 de novembre al Palau Sant Jordi en una gran festa de teatre, treballen ja en el proper muntatge d'Angel Alonso, que tam­bé els ha dirigit a La extrana pareja, Lajaula de las locas, on interpreta­ran una parella d'homosexuals que també viuen junts.

enòmèm p&mtemmjk •i'

,Ï * .

I» tmvfap&t^ que 4$ ntactj^hmm&fo

BoÍxaémtx&*rk Castetií, frsélttit •dtiaTmtiMénH

Tt4tre-à#&m.Z>

i voi ser am<$íïk& Fot ei que caga 4k

: aspece està fet a la >ontc>6 pabliçada

rdc 199.1 en oca-ftrior visita de k pro-

:us. Cal anar una mica fàé» lluny per parlat d'un fenoiïMWft ue supera el fet te­atral es&kxb, o sigui, un fet pa-ratcatra/éBomenat -Lsextra-r»a píífk* i que té com a subiw$|f$$8tudi l'autarNeil

Ti 'Joan Pes» s». brax&iÉ^eyecrhi magmàeic difícil t§* ps^mnizt que en

que «implementi fer riure, Aioasa v* embastar l'ofere adaptant d tetna & les pecu­liars c&acteif$tíff»e« del lloc on es representa; Catalunya i «l seu biïkigEiiSine. Qui, de vcit-tas» «s & fiobm * mida es Mo­ràn, iéttfKés» Pera, com « per­sonatge eontr&st, tga« permet recrear ei» reiteratiu» espais de comieitat dels opo$*ts. Aixi> &Q és nou. Sn ia Gom-

media àelf'ktu, els personat-ges/protoòpus actuaven a sog-geto, és a dir, a partir d'un lleuger fil argumenta! que, dia a dia, modificaven d'acord amb l'estat d'ànim, el lloc on treba­llaven, etcètera. Queda, finalment» el póbíic

Qxit fa que una considerable proporció de compatriotes, 848,797 ena dio «que»t diari {recorden» que som els $ mi-tioai Èu$09oa% vag* a veure i reveéré'l'espectaclet amb S*

l'eor*? N&haséy francament a<|tífelijreí

Ç|K*e3£pÍ$^^9#r*

44 Cultura ELS /CANTONS Divendres. 29 d'octubre 1999

C o n c e r t s

Los Rancios 'la l ien' amb poc públic al teatre de La Unió

K/grup de ska presenta a Sant Cugat el seu darrer CD, Ya Vhemo liao'

R.(:./,. - Sant Cugat-

Lis santcugatcncs Black Cof-f'ce \ an ser els encarregats d'es-calt'ar l'ambient di\'endrcs pas­sat al teatre de La Lnió. abans que I ,os Rancios sortissin a l'es­cenari. Amb cl seu estil de rock, reggac i mi'isica de testa, els Black (lotïce \ an anar animant cl centenar de persones que es van reunir per veure el concert. Durant una mica més de mitja lima. van tuc.ir temes de Bob Marlcy i de Stcve Wondcr. en­tre altres, a part d'alguns dels seu-, tenies pmpis eom "( aema" i "'l'iru-tiru".

I i i van liur lh

A quar t s de d o t / c , els vuit membres de Los Rancios van ocupar l'escenari i van omplir el teatre de la seva música radical, que combina estils com l'ska, el hardeore, cl punk i també el reg-gae. Lis de l'I lospitalet van to­car alguns ilcis temes del seu

l.us Rancios ja preparen el seu segon CD per a l'any vinent. FOTO: EDUARD FARINYES

primer CD, Yii Vhemo liao. com Los Rancios van obsequiar el presentació a Galícia, Santan-el q u e dóna nom al d i sc , i " F u n k y T x a n e l a " . "Bater ia Ska" o "Ara sí que vaig cego". També van introduir al reperto­ri un parell de temes de la seva primera maqueta: "Tapas gra­tis" i "Maria". Com a novetat,

públic santeugatenc amb Bo-linga Style, un tema del seu pro­per CD, encara en preparació.

Yti Vhemo liao va sortir a la ven­da el mes de març, editat per la discogràfica AZ Records. Des d'aleshores han fet concerts de

der, Guipúscoa i Madrid , on també tocaven aquest diumen­ge, després de fer un concert a Caceres. El proper 26 de no­vembre, Los Rancios faran la presentació del disc a Barcelona, a la sala Zeleste II.

Titelles de totes les famílies del món visiten la Casa de Cultura

R.( :.z. -Sant Cugat -

I -actriu i titellaire 'l'eia Moner es va posar dissabte el públic a la butxaca amb el seu espectacle Contes tel·lúrics. tot un recorregut per les diferents cultures, races i ètnies del món. amb diferents es­tils de titelles. I ns 150 nens i ne­nes, i els seus pares i mares, van veure i escoltar l'espectacle, que es va fera la (lasa de ( ailtura, amb molta expectació. Moner va realitzar una petita

introducció abans de cada histò­ria per situar el públic. Va ha­ver-hi un con te dels massai (Àfrica) amb la tècnica de pa-piroflèxia, un conte indi amb el llenguatge dels signes, un con­te tibetà amb titelles de taula i un conte gitano amb titelles de taula i teatre d'objectes, cadas­cun acompanyat de la música original de la seva cultura. "S'ha d'ensenyar que tots som iguals, però diferents. Ens hem de respectar encara que no esti­guem d'acord i, malgrat que ens enganyem, encara hi ha molts pre­judicis", va dir l'eia Moner.

I n a u g u r a c i o n s

La incomunicació omple d'art comunicatiu les

parets de l'Espai Gorina

R.C.Z. - Sant Cugat -

La incomunicació és el tema central de l 'exposició que di­vendres es va inaugurar a l 'Es­pai Gorina. Marta Majó i Jo­sepa Alvaro han plasmat sobre tela Ics seves visions de la in­comunicac ió hu­mana en els nos­tres dies. Visions m o l t d i f e r e n t s , però prou expres­s i v e s d e l q u e a m b d u e s artistes senten .

L e s o b r e s d e Marta Majó, de la sè r ie c a r i à t i d e s , exposen amb tons càlids, ambients tancats i per­sonatges nus els s e n t i m e n t s de solitud. "El tema de les ca­riàtides em serveix per poder representar el pes que tots te­nim a sobre, però del qual no ens n 'adonem, la incomunica­ció en què tots vivim", expli­ca Majó, q u e en els dar rers

tres anys ha estudiat a l 'Esco­la M u n i c i p a l d 'Ar t de San t Cugat , on ara estudia la figu­ra amb model . "El que inten­to expressar a través de la fi­gura humana és el sent iment , també a través de la cara", diu l'artista. A l'altre costat de la sala, les

teles de Josepa A lva ro e n s

Lexposició serà fins p l a n t e g e n una

revisió dels ex-al3 de novembre ü pressionistes.

"Aquestes /'Espai Gorina de obres són el re­

sultat de la mira-

Sant Cugat da interior cap a ,, > un mateix. N e -

gativa o no, es una manera de

mostrar la societat, una denún­cia de la incomunicació que hi ha, malgrat que vivim en un món on els mitjans de comuni­cació se 'ns estan menjant. El que pretenc és que la gent re­accioni", diu Alvaro de la seva pintura impressionant, fosca i de figures estilitzades.

Josepa A Ivaro assegura que ara la pintura s'ha convertit en una necessitat per a ella FOTO: XAV1 LA RROSA

Marta Majó estudia a l'Escola Municipal d'Art de Sant Cugat des de fa tres anys FOTO: XA VILARROSA

ELS /CANTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999 Cultura 45

P a t r i m o n i

Comencen les obres de rehabilitació de la Casa Aymat

LAjuntament i la Unió Europea financien aquesta part del projecte

R.C.Z. - Sant Cugat -

A q u e s t a s e t m a n a han co­mençat les obres de rehabilita­ció de la Casa Aymat, futura seu del Centre d'Art Tèxtil-Funda-ció Grau Garriga de Sant Cugat. Després d'anys de burocràcia i discussions per decidir la fun­ció i la gestió d'aquest històric edifici santeugatenc, les obres garanteixen la continuïtat de la investigació i la difusió de l'art del tapís. La fundació, que un cop acabades les obres gestio­narà el centre, posarà en marxa un gran estudi per a la investi­gació de les possibilitats creati­ves del tapís, tallers de gravat i paper, i una sala d'exposició per­manen t de l 'obra de l 'artista santeugatenc Josep Grau Garri­ga, impulsor del projecte i de l'Escola Catalana de Tapís.

L'edifici de la Casa Aymat, construït especialment per a les necessitats de l'industrial-artis-ta Tomàs Aymat, l'any 1926, té

Tomàs Aymat, elprímer

Us obres de la Casa Aymat comencen amb l'endenocamnit di la paret poslei un de l'edifici FO'IO \ I

quatre plantes i, inicialment, va Miquel Samaranch Amat va po- Garriga, qui coordinarà perso-donar cabuda a vuit telers per a catifes i dos per a tapís d'alt lliç. Durant la guerra i la postguerra, el negoci va perdre força i la mort d'Aymat l'any 1944 va dei­xar l'empresa en un estat força dolent. L'any 1955 l'industrial

sar-se al capdavant del projec­te, donant així l'impuls definitiu que permetria, només uns anys més tard, la creació de l'Escola Catalana de Tapís, on van for­mar-se artistes com Miró, Tà­pies, Tharrats, Guinovart i Grau

nalment el nou complex artís­tic.

Les obres estan finançades per l 'Ajuntament de Sant Cugat, la Generalitat i la Unió Europea a través del fons Feder, a parts iguals.

• Tomàs Aymat, d pare aSant Cugat de Part tèxtil, va co­mençar la seva carrera pictò­rica en cl teatre. Essent a Pa­ns amb una beca, va conèixer l'any 1913 Prat de la Riba i Paig i Cadafalch. Ells l'aní» marea a introduir l'art dei ta­pís a Catalunya. A te capital francesa va entrar en contac­te amb eís tapissos a la Ma-nufecture Natíoaale des Go-belins. Posteriorment aprengué * fer catifes ea Sa Real Fàbrica de Tapices y Al-fhrnbras de Madrid Pocs anys després, kcreàseat dernaada de les seves peces va fer que obrís un eaSer a Gràcia» <jue Pany í 9,20 es traslladà a Sant Qum- A m% camí emre les capitals del tèjttti, terrassa i Sabadell,! Bareekwia, benco-mtaúeat pel tren, k Casa A$-roat va ad<pl«V &iaa interna-cianaL L'any t9UAytim$aart

iGraaOa» trip es e&n.ve*ï£ en et d»ec-

atf«u

Només per a subscriptors de

el "diari" de Sant Cugat

46 Cultura ElS^CAIYroN·i Divendres, 29 d'octubre de 1999

Des de la història Un espai de Pere Vifrró i Gili

Frares, senyors i monjos al monestir

Tornem-hi i acabem! En histò-I ria, mai ningú no ho sap tot, en-. cara que mat no falti qui sembla

que s'ho cregui. Amb bona sort i i esforç -i entre tots-, al més a , què arribem és a unes dignes

aproximació i interpretació, per­què la història no és cap ciència exacta...

I ara a què ve això? Doncs ve de voler matisar, altre cop, la crítica que, en el darrer ndfl&e-ro de la revista d'estudis locals -i tornem-ho a din publicació positiva en tants aspectes-, es fa al fascicle publicat per la parrò­quia: «Els darrers dies del mo­nestir, viscuts i explicats per un monjo, fra Felip d'Alemany». Un primer aclariment: Em

consta -per la via mes dÈreeta-que l'autor de la majoria d'a­quests fascicles, en fer-los arri­bar també al crític, no ha pretès mai ser prou digne perquè se li faci cap crítica, sinó que sim­plement ho fa perquè té el cos­tum d'enviar-los a tots aquells -amics i coneguts- que els sap interessats en aquests «emes, entre els quals figura -amb in­

discutibles mèrits, perquè una cosa no treu l'atea-el dit crític. Amb tot, igualment com el crí­tic és be» lliure de fer les críti­ques que vulgui també són lliu­res els ««foetat»» per les seves crítiques de fer«ne ei cas que els semblí. Amb dret, fins i tot, de fer crítica de te crítica del crí­tic (Amb perdé).

Doncs bé, per aquí va la cosa:

se-com tots no temis crític OMtftgt&tifettta* del fas­cicle per b»v^ anomenat f'es-monjo Fe%#M?«*8ny com a «fra* i so com a «dom*. Diu, eo*regtnt*íoi fént-se excessiva­ment fctffièvi «ïext escrit pe? Dom Felip d'Alemany-dl «aca­tament de fra el conversete eà frare conventual, no en monjo del monestk.» Benvolgut: És com a «dos i fra» o simplement com a «fot* eom moltes vega­des signaven els monjos de Sant Cugat, com queda palès en al­gunes signatures reproduïdes en el mateix fascicle criticat per vostè. Miri-sel una altra vegada» si us pku, i hi trobarà signatures

simplement encapçalades per «fra*f Per© l'argument més iro-ponasl's* el següent: a Sant Cugat, 4e$ de l'abat fins al da-rfertïioaj% tots eren «fra», això de *<ÍQi^'4*iis;em-ho per a Mont^tfft í altres monestirs dependents, des de segles, d*al-tres congregacions i tradicions, r*»í>pp» de & nostra: fe Cku-surali'|a*i»coaeBse. A lef.aeces capitulars, al co-

l rjecadaan^ hi apa-iklfistadetota

: amb noms, cog-. T ^ c h n . n ^ k l s

Uncapçalat^obé ^«DomiraisetFfa-

£e©rjia«0o»

tora de Gayo% Cugat, P«rta»£

també, ,St vol, una infinitud d'al« tres docarï^nfó, com per exem-1» eï* «é* solemnes, els dels abat*. Fíecisament, d'aquests, araenlteè un a les marts. És de

l-pero podria ser de:.<|í^|etol altre-, el qual, com

i dtesptés d'erteapça-ttfètfb tots el» títol*, «ha»

signlSea el maécíx) devia ser també ben corrent, Én fi, ja sé que aquesta relliscada i correc­ció pertanyen a la histèria «rae-nuda», sense gaire trans­cendència. Però és qnc t en segons qui í en segor» <pè -se­guint l'exemple -*cal filar ben prim t no deixar-ne passar nt una... «per bé i en defensa de totalabumanitat»!

La natura reflectida en tapissos a Pou d'Art

R.C.Z. - Sant Cugat -

La galeria Pou d'Art inaugura aquest dissabte l'exposició Na­tura, un recull del treball en ta­pís, pintura i collage de l'artista Marie-France Veyrat. Nascuda a Lyon, Veyrat viu al Baix Camp des de l'any 1976, on ha conegut i après la tècnica dels tints na­turals i els tapissos. Segons l'autora, en la seva obra

s'hi troben inserides "petites co­ses de la vida diària, coses que sembla que no tenen cap im­portància, però que per a mi re­presenten símbols efímers o du­radors de la vida quotidiana". Els tapissos de Veyrat estan tre­ballats bàsicament amb la tèc­nica del Uiç alt, i tant en els ta­pissos com en les escultures, collages i pintures utilitza tex­tures molt variades (cotó, llana, jute, paper, lli, corda), colors so­vint realitzats amb tints naturals i també elements com escorça d'eucaliptus, branques, fulles. sorra, plomes i fibra de palmera. entre altres. La inauguració serà a partir de les set de la tarda.

I n a u g u r a c i o n s

4Substrats i silencis9, les darreres

creacions de Corbella a La Galeria

Obres amb palmeres, paviments i racons de sentiments R.C.Z.

Josep Maria Xarrié, responsa­ble del Servei de Restauració que hi ha al claustre de Sant Cu­gat, va ser com el mestre de ce­rimònies de la inauguració de D o m è n e c Corbella a La Galeria,

divendres passat. "Des de l'any 1975 conec en Corbella; del temps que tots dos érem professors a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi", indica Xarrié en el catàleg de l'exposició Substrats i silencis, de Corbella. Com tam­bé indica, "en ell predomina més el com pintar les sensacions i les figures que no pas el motiu en si".

La calidesa mediterrània és molt presenta Pobra de Corbella FO'/'O.X.L.

I ' Ti tmm«wH tormontm

MIM - SANT CUGwr

Tftm.ttMeW«l

I així és, perquè en les places i patis, flors i paviments, pal­meres i ombres dels olis sobre tela de Corbella hi ha un no-sé-què de missatge invisible, d'emocions capturades. "Pas­sen els anys i ve l'experimen­tació i la recerca, vas trobant el camí o el llenguatge amb què et trobes bé", explica Domè­

nec Corbella, que exposarà a La Galeria fins al 20 de no­vembre. "La pintura ha de re­flectir, a la força, aquests canvis i aquesta evolució. Quan tenia vint anys feia un tipus de pin­tura molt violenta; en canvi, ara faig una pintura molt relaxant i intimista, perquè en aquests moments penso i sento així."

C r í t i c a d ' a r t

Classicisme contemporani TATIANA BLANOUÉ

Lloc: Sala Rusinol Autor: Col·lectiva de 12 artistes Tècnica: Oli d/tela Dates: fins al27 d'octubre

És una llàstima que no hagueu pogut gaudir de l'exposició que la Sala Rusinol ens ha presentat aquests últims 20 dies.

Firmes de primeríssima línia en el món de la més pura figu­ració han volgut compartir amb tots nosaltres algunes de les se­ves peces exposades durant tota l'última temporada a la sempre fidel Sala Rusinol.

És fantàstic observar amb tota calma una peça ben tocada, ben composta, equilibrada, actualit­zada tot i ser una temàtica més que explotada. Pintura paisatgista de Vilanova,

figures sempre reconegudes en entorns sempre familiars de Carme Pruna, espais quasi irre­als, silenciosos i plens de mis­teri pictòric, de Sunyer, típiques escenes urbanes de Vives Fie-rro, en què el seu collage se­gueix present sense molestar a la vista, quasi passant desaper­cebut.

Res no té pèrdua, entrar en

aquesta exposició es entrar en un espai en què la qualitat pictò­rica irradia comunicació, en què l'espectador pot aprendre no només a mirar sinó també a ob­servar, a observar com està feta cadascuna de les pinzellades que han lliscat damunt les te­les; pinzellades de vegades in­visibles, altres tan visibles que demanen ser tocades per així poder notar el gruix i la força amb què s'han aconseguit; pin­zellades sempre valentes, sol­tes, fàcils. Tot ben resolt dins una temàtica tradicionalista, fa­miliar, còmoda per a un públic que li agrada sentir-se verita­blement acompanyat, identifi­cat amb allò que té al davant. Tots aquests artistes ens han do­

nat, i segueixen fent-ho, una lliçó d'integritat, fidelitat i qualitat pictòrica que no té preu. Si no heu tingut l'oportunitat de visi­tar aquesta exposició, no dubteu d'anar igualment a visitar la Sala Rusinol, ja que de ben segur que encara tindreu l'oportunitat de veure quelcom, val la pena po­der passar-s'ho be gaudint un cop més de la bona pintura que cada cop més trobem en aquesta nos­tra ciutat.

ELS^CANIWS Divendres, 29 d'octubre de 1999 Cultura 47

Ei r e p o r t a t g e

Cap al sud-oest de la població, Valldoreix s'escampa enllà, entremig de la Floresta i Mira-sol, fins a enfilar-se a la falda de la muntanya que s'alça cap als 342 metres. Puig Madro-na que atalaia cases i carrers, boscos i jardins que es van diluint a la ciutat sorollosa.

Valldoreix: la barriada calma que volia ser poble

"El lent record dels dies que són passats..." (S. Espriu)

MARIANGKLA ROVIRA

- Sant Cugat -

És la primera vegada que posa els peus aquí, a Valldoreix, i això que hi passa cada dia quan va a l'Autònoma. Sempre es mirava encuriosida el petit campanar que no sap si és antic o una imitació. Li han explicat que és Sant Cu­gat i no és Sant Cugat, és un po­ble però ja no l'és, és un barri que no vol ser només això. Quina complicació! Volia fer una con­sulta a l'associació de veïns però es veu que n'hi ha quatre, una bona proporció pels habitants, que sembla que no arriben a 2.000.

La Deia entra al petit bar a tru­car però no hi ha telèfon, li as­senyalen la cabina del davant i se n'hi va mentre espera el bus que surt cada mitja hora. Avui vol prendre la decisió, ja fa massa dies que hi dóna voltes. S'ha de decidir, i aquesta tarda Valldoreix parlarà per ella.

Baixarà al final d'aquest reco­rregut que fa amb dos passatgers, va mirant la plaça i la botiga amb parades de fruita, el centre on anuncien activitats, i recorda el que li ha dit la Montse, una ami­ga historiadora, d'aquells dies de principis de segle quan es parla­

va de fer un mercat que no va ti­rar endavant, perdent-se potser l'oportunitat de ser un poble.

L'arribada del tren en aquella data tan revolucionària de 1917 va marcar la història, però el tren passava i no parava... Al cap d'uns quants anys, la primera associació de veïns, que era també de pro­pietaris, es veu que va aconse­guir que en aquest punt, equi­d i s t an t de Sant C u g a t i la Floresta, s'aturés el ferrocarril, cosa que facilitava el viatge des de la capital. Els barcelonins que buscaven un lloc ben tranquil per viure s'hi aturaren i les cases crei­xien com bolets.

"Confirmàndose... la supresión del municipio de la Cuadra de Canals ha tenido a bien mandar que desde el 1 de enero quede agregado a la Villa de Sant Cu­gat", llegeix al paper que li ha passat la Montse, d'aquella ordre reial del 1845. Li ha explicat que és important un llibre del 1856, de Gil i Escayola, que reclamen la recuperació de la seva identitat i que al 1956 200 veïns demanen que es formi una entitat local me­nor, que és la que tenen ara. Són una mica independents, vaja.

El xofer li diu que aquí ja gira i que tornarà a passar al cap de mit­ja hora. És una placeta petita que

es diu de les Oliveres, d'on surt un camí que s'enfila bosc endins, pujada amunt, prop de l'altra sen­da vorejada de grans plàtans que va a una casa molt gran. Hi ha una gran tranquil·litat, no veu ningú, comença a caminar per se­guir una mica amunt i contem­plar la vista. Ha de saber com és aquest racó de món i veure si li agrada.

El Joan, un altre amic historia­dor, li explicava, apassionat, coses del seu poble, que sembla que s'estima molt. Aquest poble que no és poble... Es veu que hi ha un lloc q u e es diu Mas Fus te r , aquest va ser l'únic nucli agru­pat, que després s'ha anat diluint. Comentava les trifulgues de fa uns anys, veïns agrupats, coses estranyes amb els vots, associa­cions i interessos polítics. Mare meva, la política, ho fan tan ma­lament! És més bonic, molt més interessant, això d'una ermita perduda, per allà baix al pla, en­runada i desapareguda, ara nin­gú no sap on podia ser, fan con­j e c t u r e s , formar un g rup de recerca podria omplir unes va­cances de la facultat.

La llum es va fent somorta al passeig d'arbres tardorals de fu­lles a mig caure, estores vegetals que adoben la terra però no po-

Una di /r1-1 *g/ésie·, de Y/iíldor

den fer res al ciment, inútils i mortes. Fa estona que camina i llegeix cadernera, garsa, verdum, rata-pinyada, colibrí, àguila, tord, pigot, faisà, esparver, perdius, co-lomar, merla, oriol, voltor... Cap bisó ni visó. Noms de carrers, noms d'aus que canten, algunes volen ara sud enllà en una mi­gració a la recerca de la calor afri­cana, d'aquest continent desgra­ciat i bellíssim, oblidat pels que el van esprémer com una pobra taronja.

Ha descobert la placidesa, s'ha decidit: aquest és el lloc que tria per viure-hi... Mai no s'ho hau­ria pensat, que podria comprar-se una casa, amb divuit anys. L'à­via Candela! Com l'havia odiat, de petita, per posar-li un nom ho­rrorós que, convertit en Deia, se li feia suportable. No l'havia arri­bat a conèixer pas. Fa poc la tru­ca la tieta, l'advocat, el testament, i l 'herència per a ella. D ' u n s

m FOTO. XAYIIARROSA

quants dies ençà ha intentat aca­bar amb el trasbals i prendre una determinació. La colla li deia que quina sort, tants quilos, poder marxar de casa, llibertat i tot això, i ja ens convidaràs. Ostres, si et compres una casa a Sant Cugat, que diuen que està molt bé.

Retorna lentament mirant els turons suaus, els colors verds que van mudant a marrons i vermells, la va amarant la melangia de la tardor encetada, es mira les fu­lles que abans de morir emma­gatzemen les últimes reserves de carboni.

L 'entretemps proper ja viurà aquí, a les nits clares podrà veu­re els estels més nítidament, en aquest cel explorat per naus a la recerca de misteris, volcans fora de la Terra a la lluna lo del llunyà Júpiter. Galilea el sobrevolarà, aviat, si ha pogut sobreviure a to­tes les tempestes. Focs i gels da­munt la suavitat de Valldoreix.

C r í t i c a de c i n e

De fades, follets i enamorats

Pel·lícula: El sueno de una noche n'è verano.

Director: Michael Hoffmann Actors: Ket in Kline, Rupert Everett, Ca lis ta F/ockhart, Michelle Pfeiffer. Durada: 126 minuts

l ' n cop més, i no serà per da­rrera vegada, tornem a veure una obra de Shakespeare, de qui el cinema de fi de segle està traient tant de suc. Aquest no és només el Shakespeare més alegre, sinó també el més imaginatiu, aquell capaç de fer un conte poblat de tots els éssers màgics, tant pro­cedents de la mitologia cèltica com d'una versió especial del classicisme grecorromà. Per a la imaginació de l'escriptor anglès tot era possible. Fades i sàtirs, nimfes i follets, amb un rei d'a­quests últims, Oberon (Rupert Evere t t ) , que sembla el deu Apol·lo; tots junts troben espai

ISABEL SÀEZ

en els boscos, prop d'una ciutat inventada de la Toscana del segle XIX, de nom Athenas.

Situar l'acció a finals del nou-cents és una de les poques llicèn­cies que el director d'Idaho, Mi­chael Hoffmann, es pren, a part d'introduir unes bicicletes dins el romàntic decorat, una presèn­cia no sempre justificada.

Si es pot salvar la barrera de l'i­dioma, la versió original resulta totalment imprescindible, tant per la riquesa i musicalitat dels diàlegs com per les interpreta­cions d'uns actors que han estat els primers a gaudir del seu tre­ball.

Si el Michael Keaton. el típic graciós una mica ruc, de Molt so­roll pera no res no va saber trobar el punt adequat per al seu per­sonatge, sobreactuant-lo, Kevin Kline, dins la mateixa línia, en el paper de Bottom (Fondón, en

versió castellana), ens ofereix tot un recital que arriba al seu mo­ment culminant durant la repre­sentació de l'obra de teatre de L·i breu però tediosa comèdia molt trà­gica de Píramo i Tisbe, títol que ja dóna idea de la ironia amb què està feta aquesta comèdia d'em­bolics. Aquest és el present de noces que Bottom i els seus amics fan al duc Teseo (David Strait-hairn).

El sueno de una noche de verano té un toc màgic i també barroc. Pel·lícula de les més corals que es poden trobar, en certa manera sa­turada per les nombroses trames i quantitat de personatges, el pro­tagonista real són els afers del cor. incloent-hi l'enfrontament entre Titania (una màgica Michelle Pfeiffer), la reina de les fades, amb Oberon. Parafrasejant el tí­tol d'una altra obra de Shakes­peare, "tot està bé si acaba bé".

M. CAPDEVILA íí(LLn segíe de Cerdanya"

a partir del 4 de novembre

sinol

"Festa a muntanya" O.S.T. 73 x 92 cm.

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51

48 Gastronomia ELS/CANTONS Divendres, 29 d'octubre de 1999

Sant Cugat Centre comerc ia l

2 • . !•• '• 2 • : • , - .

x500ptas. C0J1n*'

es0 r x500ptas.

x500ptas.

2'.' x500ptas. x500ptas.

Sant Martí, 10 08190 -Sant Cugat del Vallès

U1AK FRANCÉS (CAJtAMBOLA)

«NIAR AMERICÀ - K X X 5 1

On MENJAR? BAR REST. ARNAU Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant BAR BOKATA Plana Hospital, 35-3 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans

BACCO Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

BAR MELMELADA Valldoreix, 56 93 589 11 85 Cafeteria i menjars casolans BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

CAN EDO Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna/ i arròs negre CAN CASOLETA Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

CABALLU PETIT Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria

CUESANT CUGAT Sant Marti, 10 93 589 47 90 Bar musical

EL CASINET Camí de Can Ganxet,47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans

EL JORDI'S Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans EL MESÓN Plaça Octavià, 6 93 674 10 47 Braseria i cuina de mercat EL PUNT Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars ENTROIDO Plana de l'Hospital, 7 93 674 58 60 Braseria FRANKFURT LA PALTA Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts GRANJA AUGUSTA Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria ITALIANS LA CANTONADA

Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 93 584 23 32

Menú diari

Creps, amanides, menús ITALIANS LA CANTONADA Plaça Monestir, 1

93 674 64 33 93 584 23 32

Menú diari

Creps, amanides, menús LA GRANJA St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana LAJIJONENCA Major, 29 93 675 25 86 Gelats artesans i cafeteria LA JUONENCA Xerric, 30 93 674 13 48 Gelats artesans LA JUONENCA Villa. 1, cant. Murillo, local 4 93 675 34 02 Gelats artesans i cafeteria LA MASIA Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 34 45 Cuina catalana casolana

LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 675 15 03 Pizzeria, creperia MASROIG Plaça Mas Roig, 4 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa NAKHALA Sabadell, 9 93 674 58 71 Cuina marroquí i pizzes PAIPA Sant Jordi 93 589 49 45 Menú diari. Baguets calentes SQUASH TORRADA GRILL

Sant Jordi, 33-34 93 589 14 96 93 589 72 74

Cafeteria, pizzes, menú Especialitat en brasa

SQUASH TORRADA GRILL Plaça Pere San, 6-8

93 589 14 96 93 589 72 74

Cafeteria, pizzes, menú Especialitat en brasa

Com sí fos de tota la vida

la xocolata... ^fvffv

els entrepans... -ffvff-i

el cafè... 'fK'ffv les pastes... -ff^ffv el suís... * f v * H

Si encara no ens coneixes,

La granja

mereix una visita PI. Barcelona 93 675 52 46

I I Jtantt Bar Restaurant

Tota una tradició Pi. Octavià, 6

Tel. 93 674 10 47

Carrer de b lòrre, 14 Tel. 93 674 12 85

•

Mercat Municipal

Torreblanca Taub 1.6

Tel. 93 675 30 65

$

Mercat Pere San Parada 1.04

Tel. 93 589 1418

•

Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 A7

LLUÇ DELS PESCADORS amb la col·laboració de M. Àngels Quadras

Ingredients: 600 g de lluç, 100 g de tomàquets madurs, 1 copeta de xerès sec, 1 dent d'all, 1 fulla de llorer i oli d'oliva.

Elaboració: Un cop net el lluç, talleu-lo a rodanxes i assaoneu-lo amb sal. Poseu oli en una cassola i, quan estigui fumejant, tireu-hi el xerès i el llorer. Tapeu-ho i deixeu-ho bullir 2 minuts. Mentrestant, piqueu en el morter els tomàquets, sense pell ni llavors, i l'all. Afegiu-hi l'aigua d'haver bullit el cap del peix, escolada. Quan tot co­menci a bullir, afegiu-hi el lluç cru; deixeu-ho bullir un temps a foc fort i traieu-ho de la cassola.

Consell: Aquesta recepta la fan els pescadors amb el peix acabat de treure de la platja. El peix ha de ser del dia. Si no, convé fregir el lluç enfarinat abans de posar-lo en la salsa.

.....uHllit'll'H/i,,,

t^m\mim).',''//A.

VALLÈS PA El pa de cada dia

El pa de Sant Cugat

• FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6

• FORN DE "COLL FAVA"

Pg. Francesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA"

Av. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA

Pg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ

Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA

Pg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)

• FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27

• ELS FORNETS "DISTOP" Colom, 30, i Girona, 23

• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (la Floresta)

• FLECA EUNICE Diputació, 31 - (la Floresta)

BAR RESTJUJ«AMT

t PI. Pere San, 6

'.». (Mereal Vefl)

v, T . I . '>:t.-»8«):2 7 i

ESPECIALITAT EN BRASA

Carns i verdures brasa ( I M | I I O xapata

( la rso ls a la l launa

Granja-Bar

Plaça Augusta, 4

ENTREPANS

ESPECIALS

l'I.VI'S

COM MINATS

PLATS l>EI. MA

Tel. <>.'! S8>> K!i 'Ml

BAR RESTAURANT CAFÈ

ARNAU MENÚ DIARI

DE DILLUNS A DISSABTE

P. Francesc Macià, 7 1 • L4 Tel. 93 589 03 76

Sant Cugat del Vallès

m M A S I A

Cuina catalana i casolana

Menú diari: 1.100 ptes. Tel. 93 589 34 45

CAFETERIA RESTAURANT

C. Sant Jordi, 33 - Tel. 93 589 14 96

ELS /CATVrCK>e Divendres, 29 d'octubre de 1999 Cultura 49

Guia lVleaic a Centre de Rehabilitació

•st*et«*A Ntóoumi

tr 93 «74?-» 37

Geriatria * «JRVAL, QERtATRJA $ &

Cirurgia

Consult. Centre Mèdic

*<afrM*M&#«*BA?

m*m, msaamm. ce «oi, 2,eote la. Sant Cugat. « 9 3 8 7 4 1 8 2 8

Dietètica-Nutricio

• ORA, M. DOMINGO QALtABT Mediana general, dietètica. EWkms, dirrwti«ldfi/a«dre»,rJOtBSç(>Byli** gud» Ptaça Doctor GaUé», 5, tr 3a. « 9 8 67463 29*83 SB984 83

• CENTRE D'OBESJTAT ! MEDI­CINA ESTÈTICA Ora. Anna R Cerdà ' Cta. Rosario Samar­ra • Ora. Uum úareta ConsuttotiB Edifici ïortatolawa. Ast Tem» Saoca, 2-8,2a ptsnta, daap 8-ft,08180 Sant Cugat, tr 93 589 43 5? 93 58943 68

Alaritié a paawna* gtar* en et seu <*»-tnlsítl. AaaesaoramwH «. riwr» ( « M I -4a«s>Qaa$6<to rasiaèrtóas. i mm wa#* aoe, li*wai*t«i Ffrwaefc.0/ AngattikàV jnera.^WttSarfDjfM*.

mmm&s&

a)afe * fe tir, aastams espadafe. Salut I ser* weè****** to. TOT atooa,í-6, &,<!«*>. t t ra«Ml f iapt

•aaawsoar #Tí9.*ASaStE«<aAfN««)^

Saryflí tfojada a.las persones grans, me? W» cAnte* o cwivatttóeWs, S quàfsevti lx#a detdte o la nit Sfetema aarffltl, rajXd, segur i «te pon «OM. ÍM. Totte Btow», 2-Si 3rA. 08190 Sant Cugat. « « 5 8 9 3 9 6 7

Fisioteràpia

•SOFIAROMAÍEflflÉ Fisioteràpia. Assistència eaaítèfia Ffctté A&sa. C/ VMft. 44. Sant Cugat » 93 874 « 7 8

LABORATORIS • LABORATORI DR.SCHEVARNE OfSantiago ítosifief, tr.oafows. « 9 3 5 6 9 8 0 5 8 .

Metge capçalera

•JJft. E8QUWOL CAU8SA <3«i*frtB. Av Tom BMncs; Z-8 Ass, sw* j*er. Mútua, Sàottas, M Fiate, Prav.,Mv(.t*3C. W 9 3 S 6 9 3 9 » . « 8 6 » 331088

Metge 4* capçalera, irHftss * * « « a M é · 1uas. C/Maj*; 36,2rLSar*Cu0at « 9 3 «74002a

Mútues

Sí* «Fecctóíettts d» **&»» «éw. 271. ftae* tegbat*, 3. SantCugat . »88*7S1O02 •4%*»36?$10<>2

íl

Odontologia

oetm {«$$&**

»f --

A*1í**!B»lHà»,*$,33, tfvSBHtOUBBt

PBNTNL «BANDT

Or»*r^lt>ckintok^9iarflr»í.C/ $an$aMaria,S, Ir2a. 3antC«gíí, « 9 5 588 7» 40

•CLÍNICA ORTODÒNCIA 1 DIS-rtUNCiÓ TfMPOflO-MANOlBU-tíft Au "R»» Banca, Z-& 2rt A. ctespatxS. S»M Cugat «S8S 0396-8752212

•CLÍNICA DENTAt. MA^OR Pl. ünf*, 3.2» 1a, (Ltufe Companys can-tonacte Gotort), «93*7472400

• ORA, M.JAUm SAURA C»*8 «tents* W ft dv 9-13 h Ms-20 ft, Pg. Sant Magí, 2£ baixos. Sa« C«9at, 1» 93 874 23 35

Oftalmologií

mpmmmsAUíí OCWUR O I M M ^ O O ^ Conv«ol »mb fe* prfrwí-peKmAw·t* (V Sants Mart», l à Sant ^u»ac

Otorinolaringòleg •WLfERRANfSWANVRA Wl»m*ftur - Previaaa - As*ü6»*oçte ««• nftànfl MaOttlac. G/ Frjncaso Móràga*, 48. «t*. 2a. Sant Cugat. « « 3 8 7 5 4 8 83

Pedagogia-Logopèdia • B800NA WftAltOMQ* .^'' Pettagogia. logopèdia. »a>fa|ÉgM!Ían. guatga i apraosnfalg*. C f V « | « , T r ía.Sa«Cugat. ?i'f « « 3 S 8 9 1 2 1 5

Pediatria M. CORO«IMAS Çft»

«Al Padítrtria, asma intantil. rtaac «KW^jtt. d«s. I&(a. RbataBatta. 20, tr 3a. Sant Cugat W Í 3 8 7 4 7 2 1 6

• P t U R CANOSA ÚB£0A -ÍX

P«fiatr« - Mediana adotescem. tmT&im Blaoca, 2-8,3r pis Sant Cugat » 83 874 57 98 93888 35 48

• ORA. ANNA PUJIBET 1 CAt-D£S echatna, Vttsttcto Satud Mapfipa. {&&>

vaBatía.21 !r pis Sant Cugat. " « 9 3 5 8 9 29 95 93 «T4 20 79

Podologia • •JOSEP M. FRE1XEDE8 Matalties de> peu ortcsis, ptanttfaf ar-top&diques, papiomes arutgia 4& $au Hores convingudes « 9 3 589 83 13 « 629 16 95 36

Psicologia-Psiquiatria • CENTRE OE PSICÒLOGA

Trastorns fl'aprerteptaiga ) (ta ja P$&-Nens, adolescents > adults. Av. <MÜ1> ya.21.3r1a. ~ ' / Sant Cugat. I « 9 3 8 7 4 3 6 7 3

• CENTRE PSJOOTCRAPtA P £ t VALLÈS Psicotogía, psífjuiatftl,. togpp&fl*. Ptaça

«&ts%^n^^^SSr

• DRA. PALERM Patcotogla. Ansietat tsts de «tac», «astor»»* tís, psícaieràp)». Hom» Fíancaac Mwaga», SMWWís

ï,<ÍX * * 3 6 ? 4 3$ í» 93 418 48 4«

•aisrnfííT SANT

«ions, aHsohaÉrmav , toma tfansietat, mt*i. ïorr» Wanaa, ííft, 8 r ^ Sant Cegat « 8 3 589 3? «?

• MARIA BENNASAR Centre Medte SW>afc . * , « * , ta. < ' SertCugat ' " * «9S8 Í«1*J» «938740147

Tocoginecologia-Obstetrícia • DR JESÚSfERRANOEZ BAtZAN Tocogioecfíogm. Hores eonvínguctes Ay. Catalut*y«. ï t , *t 1«. Sant Cugat. « 9 3 588488JS ParticuíBT $3 874 74 09

•DRA. MtLACrRGS MARTÍNEZ MEDINA I J . 4. GÓMEZ CABEZA C/ Francesc Maragas, 125,1r 2a. * 93 58913 07

Traumatologia • JOSEP DOMNaOPECH Traumatolijgja, orto^etíía. Aííistèneia sanitària. Prevtóaa, Met^ftac Po«c*fnlc TorreWancs, Z^t. Ï*M 6.8ant Coga»; « 9 3 6691888

• DR. Cirurgia ortope#ítÍ^ntatafagK<a. Hores «drn*lgtiílé». £y«raíta, ï l , ir 3a. Sant Cugat « 9 8 6 7 4 ^ * 3 4 » 93 589 OS 34

INPROSS

ASSISTÈNCIA A DOMICILI •Teleassistència,

seivei 24 hores

• "Cangurs" d'avis i nens

•Atenció i companyia a persones grans

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes...

• Ajuda a la llar: neteja, bugaderia, compres, menjars...

• Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

6 Av. Torre Blanca, 2-8,3r A, desp. 11-12

•SANT CUGAT DEL VALLÈS

C I N E M E S s A:;N;Í::!C' ' 'U G 1A T C I N E S A S A N T CUGAT

1&30- 1&0O-

/ •aaaaaaaa·lkMi·aea·al

.mniHliíSliiítonrí

: iMtM&is-maQ' "Vfefcno? lil Nttttiío«| - ^ ;

^ j q r ^ p f o f u f x k > ^ o c é 8 i > o 16.00-18.15-20.3Q-221Í ytàm$ II8I lllllllllillfilflilWlh

Unijadeloeneraí 17.0G-1S.35-22.15/ tooeseriAfaibttiaa 00.50 Yelmo4 Xi.uSA.L·

. 08 -18 .15^20 .30 -22^ YelmoS

ttM»ïm~mM4Zi$ mttòs StarWars.Laaaitttazafaflt»aana 16.45-19.30-22,45

M ^IIIS/TNT C U G A T Tots els divendres i dissabtes

http://www.cinesa.es

ESTRENA ESTRENA

SALA 4: 16.00-18.00-20.00-22.15 GOLFA: 00JO

TTTBTT—S•.* i f H t H

SALA 3 : 0 0 . 5 0

ym&-*soizna

\ p f v »

i.,* Htjr^k OÍSJL

1 ^.*ír

'si \iii\ - • ! ' - ^ . -!>" '*

s ALA 2:16.45 -19.25 - 22.05 GOLFA: 00.45

S A L A 1 : 19.50-22.20 GOLFA: 00.50

C I N E S R ^J 2J rï2 Pàrking Dia de

2ti. gram l'espectador Carnet tfestudant Venda Carnet

universitari anticipada de 65 S3 S2

W" "«sr ïrassi- .SSSB. isssja Sessions numerades

vsaor •03-333231

50 Cultura ELS^CANIONS Divendres, 29 d'octubre de 1999

X -KeX&b ^ è ^ L A R A D I O 9 1 , 5 . F M

D e d W u n s a • Oc 7.00 h a 8.(X) h El despertador, amb Salva Vallvé • D e 8.00 h a H).(K) h Primera Plana, amb Geni Lozano • D e 10.00 h a 13.00 h Gambiwta, el magazín, amb Clara Borrell • D e 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: l'informatiu, amb Josep M. Miró • D e 13.30 h a 13.50 h l'.entnvista (repetició), amb Geni Lozano • D e 13.50 h a 14.00 h Amb molt de gust, l'espai de gastronomia, amb l'ep Blanes • D e 14.00 h a 17.00 h Vol de tarda, amb Esteve Llop • D e 17.00 h a 19.00 h l'andana, el magazín amb Iolanda Casas • D e 19.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical, amb Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h L'esportiu, amb Gemma Montero • D e 20.35 h a 21.00 h El millor del magazín • D e 21.00 h a 22.00 h Sona clàssica (dilluns), Rock World (di­marts), Dance Legend {cYonccxei), ChillOut (dijous), Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h El que queda del dia, amb Joan Vallvé • A partir de les 24 h Música al teu costat • De 7 a 24 h, Cada hora informació local als Bulletins Informatius. Dissabte • De8.(K)ha 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 13.00 h

Poc fet. El magazín d'humor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríguez • D e 13.00 h a 14.00 h Avant-matx. L'informatiu d'esports • D e 14.00 h a 15.00 h Vallès sense Etvnteres (repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h Àlbum, amb David Villena • D e 17.00 h a 18.30 h L'estrena. El'programa de cinema. Amb Xavi Torras, Jordina Reinon i Toni Garcia • De 18.30 h a 19.00 h Ràdio Play, amb Sònia Carmona • D e 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 ha 22.00 h Pel davant i pel darrere. Programa de teatre • A partir de les 11 Música al teu costat

• De 8.00 h a 9.00 h La missa del Monestir • De 9.00 h a 9.30 h Mites i llegendes de Sant Cugat • D e 9.30 h a 10.00 h Esport en marxa la edició • D e 10.00 h a 13.30 h Nostra dansa I La sarsuela/ Roda d'amics amb J. Fàbregas i P. Pahissa • D e 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa 2a edició • D e 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, amb J. M. Alvira

• De 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Esport en marxa 3a edició • A partir de les 22 Música al teu costat

La p r o p o s t a

La Castanyadai una testa per a menuts I grans

Aquest cap de setmana són nombrosos els col·lectius que organitzen festes de la Castanyada per als veïns de Sant Cugat. La primera festa serà segurament a les escoles, però avui divendres, a partir de dos quarts de set del vespre, ja tindrà lloc la primera gran festa popular dedicada als més menuts de la casa. L'acte infantil es farà a la plaça d'Octavià i comptarà amb un grup d'animació infantil, que permetrà als petits divertir-se mentre mengen els fruits calents. Una mica més tard, a les vuit, les castanyes arribaran al Centre Cívic de la Flores­ta en un intent de fer una gran festa per a tots els veïns. La gent gran del mu­nicipi també s'ha volgut apuntar a la celebració i diumenge a les 22 h de la nit faran una gran festa al Casal Cultural de Mira-sol. Són només algunes de les oportunitats que es brindaran als santcugatencs que vulguin gaudir de cas­tanyes calentes i ambient festiu.

DIVENDRES CASTAHVÀO& Q » &kF!w«M». AE ïa • A les Í8 b ser * itm&k * A les 20 h per a «&&$ • A les 18.36 h. Infantil amb Lluís PbjttJNMfe

30 DISSABTE

XXïïí %le< Exeorífoaista del Països * A fet ffe. Eeeepeid i insoripeioas. • Ales !§a« Ixcuísions, • A les 10.45 a »Ai«»i?^|uyé^«»l«ifí*idfM5i^sfHwr: „ * A fe* ÍBML· hm0W&$M*l de l'Aplec. * • A tes Í^.3Qí^ 1%8ÍÍr<><fe3m «Identitats-,

31 DIUMENGE

joatamci*. Al € . C l&i pfs&i» (Iwt C/Llobet, Vn). kCor»certifesKacal>i "' ij»cfel. A la pi 0CWÏ8H

* Alesl^k&KesrstoteaeGopdi

tacíó: AccidTCaltatat d«l ?«& Valejwàà a Barcekrsa.

& * •

Col. Aj.-AA Nfedeac. AlC Cahtíraf de Mi

"Casal Cultural de VMàotxL·ifL éd €kmfy.ié&-

DiMAirrs

•Aleafm-'

• Afesí^^.ï^yNttadeTeauedeValldoïeàe osk)o&Oïg,t3tUjf*íle:*lfeaÉfe EsptraLEMD

llXtUllÉliiKlJiOlil'IDII^ 11 XXnïA^le«E»e»<!«baii«a4efeMsosCa«L, w, „ „ ... . , • Ales 7h.Exiairsióa Montserrat - AleïSh. AS^Adp»>«, - Ale^h. Alascrradcfd^i^eéaOoli 4

• Ak^íOh."^^««lïUfatT«i«*wíMíiia«witaï.-Alí»Í7J0h. Itineraris pe* S«ttïGug«E. - -• AfesíSh. Prestació dels ISbres ífa \fygmé$$mt Cugat de/ VaBs aíCufíSaMffL· g memmi$Màpk6&*

wm&S^&^dtfValfatt&eHMdefafomes.Aht^tei „,. •' À Ifc* 1&45 h.:;A«dk>KisUaí.' ea£^^Wf ·|flterit»fS Aplecs», amb Àngels Sagrera i Antoni Moreno* A k Ü dé-Cufeí""' • A Ics $9.30 h. FolítioiecaBlàa SsatCugat. Cantada de la Coral Sa,» Cugat M €MS€. Al'Auditori. * A httà&Jto Mpttttwfe tfl6*«B*«M^ «J&Kse de la Societat Coral La Lira. * A te» WM L· Ballada de Í*B*b«*t $«*€%«. • A les t\M h. Castellers de Sant Cugat, A k plaça Barcclóaafc < •','[ * A les ZZ h Ctoíanyada t anémaeíó amb «I frttp Lou Dajffo. A la plaça Barcelona.

~ ' ; _* 'tptsm Cataïam. Org. CMSC •A le* B.M h. EIEÜ^KÍ^ a "lïlfft^íif^p^lb» 13 h. Cfoesda Aplee i audició de sardanes, A la pi Barcelona. -"-"

* A les 14 h. D m » # j ^ l Í l N ^ ^ ^ W ^ A La Utüd Santcuj^teoca.

- •*;- . "'*' * - * r X . • %

retorn • i i r Èir^arft 1 WBWÈnWWSKSS^ • A les 20 b. Cicle Culíera ï Societat Conferència «Origen del uníverso y su base experimental, amb M. M. Doncel, catedràtic de Pístca Teòrica dç la UAB». Al Centre Borja (Llacercs, 30). Preu: 3.000 (tot el cície), 500 (1 conferència).

4 DIJOUS

I XERRADES -* A iesJO h Castells i Noblesa Catalana, *Els processos: de formació dels dominis de la casa dueal de Medinaeelí aCa* tarünyà», amb A. Sànchez, historiador i director Fundaísdde la casa ducal de Medinaceli. Org. Amics Unesco Valido* reix-Saut Cugat» Arx. N. Catalunya, Institut d'Estudis Nobiliaris. Col. Aj. A TArx. Nac. de Catalunya (Jaume 1,33-51).

Exposicions

SALES MUNICIPALS • "Catalunya a l'era dels dino­saures". Fins al 7 de novembre. A la Casa de Cultura.

•IV Concurs Fotogràfic de la Viatgeteca del SIJ. Fins al 13 de novembre. A la Casa de Cultura.

• Cartells XXIII Aplec Excur­sionista dels Països Catalans. Fins a l 'I de novembre . A la Casa de Cultura.

SALES PRIVADES

• Puigmartí i Enric Giralt, pin­tures. Fins al 30 d'octubre. Ma-risa Aldeguer i J. José Ponce, pintura i tapissos respect. Del 2 al 30 de novembre. A Canals Galeria d'Art (C/ de la Creu, 16)

• Daniel Merino, olis. Fins al 2 de novembre. A l'Espai Lluís Ribas (Gorina, 6).

• Eulàlia Auladell, olis. Fins al 4 de novembre. A Catre il Picco-lo Veneto (Valldoreix, 29)

• Daniel Merino, olis. Fins al 2 de novembre. A l 'Espai Lluís Ribas (Gorina, 6).

• Marie-France Veyrat, tapissos, pintura i collage «Natura». Del 30 d'octubre al 25 de novembre. A Pou d'Art (Balmes, 35).

TEATRE-AUDITORI

• T E A T R E "Hamlet", de W. Shakespeare Div. 29 d'octubre. Ales 10de la nit.

• ÒPERA "Maria Stuarda", de G. Donizetti Dissabte 6 de novembre. A les 10 de la nit.

ELS íGVNTOiNS Divendres, 19 d'ortuhe de 1999 Cultura 51

TELÈFONS D'INTERÈS

935892268

Bombers Baftaterra 836928880

&ottibat$&íf4$falfttti

CAP 935891122

CAP tagfcneias 935894455

CasadeCuKdra 9358613S2

Centra Social !Sar&» UF 835807800

Creat vaJWoíeix 98 87*460»

CatalanB*Sa* 937252944

CenteGívictaFtofgsta 9388988.47

CenfteCfaicfcíPtSXS 936755105

Casat CuKafamSra-gaí 835882016

CinerrraSt Cugat (rasar.) 985888641

Corfeus

CwufeiaSantCogat 936741234

9S 67424 59

W&747615 Dispensari la Rwsste

EmMufsc^DeswnteSt 938742719

ENHER fttbf 836991892

FECSA m*%> al fluntt, 900737373

908 747474

kifermaefóPCiÇ «2051515

Funerària 33 589 55 52

33 5891155

938746696

P*rfiquíaa.PBr«Qc(ïS« 938741163

Parròquia (es Ptaiws 93 m 75 03

Parròquia VaWare* B3 67405 89

PJScmaiMBr>itip«1ValtdPiaB 9367540 55

Cuerpo Nacional de Poteia 93674 78S8

081

P08cÍ8»)un(gpa1iPMtCiv8 092

W.Mwicïpri(VatoBx) 908795125

ComtssartadePíítcia 93 674 7Ç12

936740997

Ràdio Ta» 88 588 44 22

938741680

Sant Cu9« Comerç «J 674 03 22

SOREA 335*90621

Wtildoiwxtearadt) 93 674 « tt

C f c * 93674 3371

AfÇitesfeHórMtg 93674 $ 8 9

AAPPiWMww»! 93674 2618

MWfcrgeCanwMira-soí 93 «74 «103

AAW Sant Joan Míta-sot 93«74 7103

AAPPiWVaBdorróí 936742197

MPPiWC.M«aserfat&«.93 6742105

AAPPWCanMajoVafi. 936745049

AAPmp.i Vetos la floreste 93 674 20 89

AA W Aguatonga la flor. 93 674 5128

Ass. Coosamidof» 932684567

IJNI P a prèvia) 935893088

Centre AlzheifnerSt Cugat 936742388

Germanor Cavis 93 589 57 98

ftosp.Qenwaf de Catalunya 93 5891212

Hosp.VaJo"Hat>roft 93427 2800

Heep. Sant Joan de Oéu 932084900

feldefEsperança 934144848

tBftSOTacÜCsrMtoes 932042247

SSotmacidAemport 934745000

mmtubmm. 93490020a

IríormaíiéPort. 93318Í ÍS0

OMSC 93 589 $1 80

IMtShtelíwNariea 935891888

PfiOMUSA 935891782

ASDï 93 «75 $5 05

1; :|NÍT|rsl:. ' l - l , : Arxiu Gavtn 936742570

Casa) d'Avis SC 93 S891638

üar d'Avís ParrocfiM 035890598

Ctob Muntanyenc 936745396

Coral * la Un» 988741006

Esbart Sara Cugat 936752652

lot Sant Cugat 936748661

SrupSupJmrao/ants 936749314

fiaote Sant Cugat 93675S959

Els 4 Cartons 038896282

M:W:H TW'M-WX D i a 3Q S t s . M a r c e l , c e n t . S t a . E u t r ò p i a , mr.

D i a 3 1 S t s . A l f o n s R o d r í g u e z , j e s . S t a . Luc i l - la , v g . mr.

D i a 1 F e s t a d e To ts S a n t s . S t s . V i g o r i L ic in i , b i s b e s .

D i a 2 C o m m e m o r a c i ó F ide ls D i f u n t s i S t . V i c t o r í , b is . mr.

D i a 3 St. Ermengol, bis.; Mart í de Porres, dm. Sta. Sílvia, mare.

D i a 4 S t s . C a r l e s B o r r o m e u , c a r d . a r q . S t a . M o d e s t a , v g .

D i a 5 S t s . Z a c a r i e s i E l i sabe t , p a r e s d e S t . J o a n B p t a .

33 52652, |«rnecres3 Moral Santa Teresa, 40

5896282 |PSws4 FornÓs M, Farrés, »(P. Cent) 93 «74 OS

EMD Valldoreix H CASAL DE «I CULTURA DE

VALLDOREIX irtorm·etdtfrt·crípoíor»* - Dedimarts adivertdres

O » t a t 3 Í 0 » 178191) TeUfa*93STOS2W

ULTIMES PLACES PER ALS TALLER?

PATCHWORK Nou curs. Dimarts de 10.30 a 12 h.

DIBUIX I PINTURA Adults. Dilluns de 19 a 21 h.

ORFEBRERIA Nivell 1. Dijous de 17.30 a 19 30 h,

IOGA

Dimecres de 20.30 a 22 h.

JAZZ INFANTIL Dimecres de 17.30 a 18.45 h.

PLÀSTICA De 4 a 7 anys. Dimarts de 17.30 a 18.45 h.

GYM-AEROBIC Nou curs. Dimarts i dijous, de 9.30 a 10.30 h.

VITRALLS DECORATIUS Dimecres de 12 a 13.30 h. TEATRE PER A NENS

Dijous de 17.30 a 19 h.

Diumenge 31 octubre VI MOSTRA DE TEATRE. Barlin, plaça Altar, núm. 2, amb Grup de Teatre Foment Excursionista. Col.: EMD de Valldoreix. A les 19 h, al Casal de Cultura de Valldoreix.

Diumenge 7 novembre VI MOSTRA DE TEATRE. Chao, Rodríguez, de C. Solano,

J. Manrique. Amb La Troca. Col.: EMD de Valldoreix. A les 19 h, al Casal de Cultura de Valldoreix.

Diumenge 14 novembre VI MOSTRA DE TEATRE. Arsanlc i punta» da coixí, de

J. Kessebring. Amb el amb Grup de Teatre Sabadell Epi Daure. Org. Grup de Teatre Espiral. Col EMD de Valldoreix. A les 19 h, al Casal de Cultura de Valldoreix.

ESPECTACLE INFANTIL, Hi ha saurau, amb R Roma. Org. EMD Valldoreix, A les 12 h, al Casal de Cultura de Valldoreix.

HORARI AUTOBUSOS

• IÍNJA I SANT ÇiGA^WIRAIpOL^MiS mm

Sortides des de Mas Janer -©tes feiners. 1a sortida: 06.00 h-07.00 h-08.00 h i a tes hores en punt fins a tes 22,00 h L'úitim servei finalitza ef seu recorregut a f estació de FGC de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00 h-08.00 h«O9.0D h i a les hores en punt fins a tes 22.00h L'úitim servei finalitza el seu recorregut a J'estació de FGC de Sant Cugat.

Sortides des de l'avinguda Alfons Sala -Dies feiners. 1 a sortida: 06.40 h-07.40 h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40 h L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40 h-08.40 h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40 h L'últim serva finalitza ei seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat.

Recorregut Mas Janer, estació Mfra-sot, plaça Can Cadena, estació St. Cugat, Mercat Torre Blanca, CAfí Uuís Companys, Can Cadena, estació Mka-sol, Mas Janer

V LÍNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT

Sortides des de Sant Domènec -Diesfeiners. 1a sortida: 06.16h-0B.46h i als 16 i 46 minuts dècada hora finsaSes 22.16b -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.l6h-09.46 h i ais 16 i 46 minuts dècada hora fins a les 22.16 h

Sortides des de Sant Francesc -Dies feiners. 1a sortida: 06,23 h-08.53 h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a tes 22J23h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23 h-09.53 h i ais 23 i 53 minuts dècada hora fins a fes 22JZ3h

Sortides d<» de l'estació FOC -Diesfemers, ta sortida: 06,05 h-OS.35 h i ais 05 i 36 rrÉiutsder^rioraflteale«2fc&n -0isisaÍjtesites4B».1asQJtkÍa:^

«e«WTit^$aofOoa)è^C^

i^çckmz$$&0<wbm.... ,, \ „. , ;... ; - . • . : >

• M i l 31 SANT CUGAT-LA FLORESTft*IS PLANES

Sortides des de & Colom -Dies feiners. 1a sortida; 05.45 h de) mati i cada hora i rr&ia fins a tes 22,15 h -Dissabtes i festius, ^a sortida: 07.15 h del mati i cada hora i mitja fins a tes 22.15 h Sortides des de f estació -Dies feiners. 1 a sortida: 06.35 h del matí i cada hora i rre a fins a fes 21.35 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.05 fi del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35 h Recorregut F. Cordin, la Ffctresta, plaça Centre, Mercat, CAP, Uuís Companys, estació, plaça Centre, la Flomtè, R Colom

. mwmmMWBÉfflfflwtmMfflym -Dies feiners. 1a sortida: 05.40 M3&25 h i als 25 minuts de cada hora fins a tes 22.25 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06J5 h i als 25 minuts de cada hora ffns ales 22.25 h -Sortides addicionals a Terra»»» 06.55 h, 07.55 h i 11.55 h (feiners)

:;p|A'MilSPÍiltíGAT*BiWKELONÀl

-Dfes feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10 h -Dissabtes. 1asortida:O5.15-Q4M0i06.10h i als 10mimjtsdecauahora*«aiB$22.10h -Diumenges i festius. 1a sortio&St.lQ h i als 10 minuts de cada horafins ates 22.10 h -SortMesaddiciorwfe »Cewl8»v^2^40ht23.fX)h^ners).23X50hpssaptesi

hora fins ales 21.45 h aies 21.45 li

irisa tes 21.45h,

"W :UM ÍÍ8ÇELONA-SANT CUGAT

-Dies feiners. 1a sortida: 05.451 als 15 i 45 r «Dissabtes. lasci^05.45;iafs45taisBt$ HDiumengesf feettitf asotida; fj&45n iate4í -Sortides »tm^miat *Ç0nlm^eitm 22.1IH (

M«rt*·MHriMiNMI «HtWBWMàMtJfc MmhmmmmhmlmWmmMimèmt Ü i i

Divendres, >9 d'octubre de 1999

52 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Enric Marlés. Director d'un hotel a Suïssa

"No m'agrada tenir empleats, sinó col·laboradors"

Re i n CASALS

- Sant Cugat -

Des de fa anys només treballa en hotels de cinc estrelles, en­tre Ginebra, St. Moritz, Davos i ara Basilea. Hi ha tingut allot­jats Hillary Cl inton, el Dalai Lama. la senyora Miterrand, el príncep de Hannover i diver­sos caps d 'Estat i ministres de tot cl món. Va començar a la cuina i ara es prepara per dirigir, per segona vegada, un hotel de cinc estrelles. Els darrers tres anys ha estat el responsable de l'Hotel Flüela, a Davos. A par­tir del 10 de març dirigirà el nou Hotel Victòria de Basilea, on assegura que tots els sant-cugatencs podran gaudir d 'un petit descompte i un aperitiu.

- Quina és la seva aposta per donar un servei digne de la ca­tegoria de l'hotel? - Jo sempre dic que el client

tornarà si se sent a casa, i el c l i e n t se s e n t a casa si, pe r exemple, no pren sucre al cafè i el cambrer ja li porta sense; o si al client li agrada el vi negre i ja no se li ofereix la tria entre vi blanc i negre, sinó que se li porta negre directament. Fins i tot amb més detall, ja a cada pis. I,a responsable de cada pis té un fitxer on anota qui vol una fusta sota cl mata làs , qui té al·lèrgies i no vol coixins de plo­ma sinó sintètics... Aquest és el servei de cinc estrelles que s'ha de donar. I és més fàcil donar-lo en un hotel de vacances, on es coneix el client, que en un hotel de negocis, on els clients entren i surten sense parar.

- Recorda especialment algu­na petició curiosa que algú li ha fet en aquests anys? - Quan Hillary Clinton va ve-

nir a D a v o s a m b m o t i u del World Econòmic Fòrum, em va trucar una tarda el seu secreta­ri personal i em va dir que vin­drien a sopar després de la con­ferència de la primera dama a la sessió del fòrum, però que no

Marlés distribueix la seva vicia entre Suïssa i Sant Cugat FOIX): X. IARROSA

ho sabien ni els serveis de se­guretat suïssos, ni cl seu servei de seguretat, ni cl director del fòrum, que havia previst que sopés en algun altre lloc. Fins i tot Clinton tenia organitzat un sopar a l'altre costat de la ciutat, però en pujar al cotxe va deci­dir venir a l'hotel i només vam tenir una hora

"El més important per a mi d'un hotel

és que el servei sigui ràpid"

per preparar-ho t o t , q u e , per a un ban­que t , és molt p o c . A m é s , els seus guar­daespatlles van arribar no­m é s u n s mi ­nuts abans que ella, quan acos­tumen a arribar hores abans per revisar tots els racons i mirar sota les taules. Va ser la prime­ra vegada que Clinton va entrar a l 'hotel sense que abans s'ha­gués escorcollat tot. Va ser im­

pressionant. - Els rics són tots iguals? - La majoria dels clients que

vénen a aquests hotels no res­salten entre els altres. Sí que tenen molts diners, perquè són industrials o el que siguin, però es conformen amb el mateix que qualsevol altre client. No

són ar rogants , ni acostumen a donar problemes . Dóna gust treballar amb ells, perquè saben el que volen.

- Q u è és el q u e m é s valora quan va a un hotel que no és el seu?

- El més important, per a mi, és que el servei sigui ràpid, des que ent res fins que surts. Jo viatjo molt per feina, i el que vull és poder pujar ràpid a l'­habitació per poder sortir al ca­rrer i fer, com més aviat millor,

el que he anat a fer-hi. I quan estic de vacances, tampoc em vull quedar una hora esperant per inscriure'm i per cada trà­mit.

- Quina és la seva "marca de la casa" a l'hora de dirigir l 'ho­tel? - Primer, que no m'agrada dir

empleats; per a mi, la gent que treballa a l'hotel són col·labo­radors que ofereixen un servei. M'agrada veure l'alegria dels treballadors a l'hora de fer la seva fe ina , vul l q u e s igu in simpàtics i somriguin. N o su­porto que el recepcionista esti­gui darrere el mostrador i hi hagi un client esperant i ni tan sols aixequi el cap. O veure els clients al restaurant buscant una taula per seure i que cap cam­brer els atengui. Només amb un somriure i una paraula agra­dable, el client ja se sent atès.

- Dins el món hoteler, quines són les noves tendències per al canvi de segle? - S'està perdent el fet de por­

tar corbata i, en certs sopars, portar frac; no crec que aguan­ti gaire més. El que també ha canviat és que tot s 'automatit­za, hi ha claus de plàstic i es pot fer el check-out des de l'habita­ció; tot va molt ràpid, però això fa que l'hotel perdi la seva grà­cia, es perd el contacte amb el client.

- Expliqui 'ns aquella espifia-da que mai no oblidarà. - Jo es tava fent les m e v e s

pràctiques a l'Hostal de la Ga­vina, a s'Agaró, però no conei­xia el món polític català, per­què vivia a Suïssa. Va venir en Jordi Pujol, i jo no sabia qui era, així que li vaig demanar q u e per registrar-se em donés el car­ne t d ' iden t i t a t . Com q u e ho vaig fer en català, se 'm va que­dar mirant molt astorat de veu­re que un català no sabia qui era el nou president, perquè l'a­cabaven d'elegir. Va ser força violent, va venir corrents el di­rector i es va haver d'excusar.

Paco IORDI CASAS

Sens dubte, l'assistència va des­bordar les previsions. No debades foren molts els confiats en la ven­da de darrera hora que hagueren d'esperar la possibilitat d'adquirir una entrada que donés dret a res­tar de peu o assegut a les pedres claustrals. Ens reunírem més de cinc-centes persones, per la qual cosa més d'una persona suggeria que l'acte podia haver-se fet al nos­tre flamant auditori. La proposta no anava errada, ja que ben segur que s'hauria pogut omplir. Només hi trobo l'impediment del preu. al Centre Cultural l'entrada esde­vindria manifestament més cara. És el que passa quan el continent condiciona tan fortament l'oferta dels continguts. Ja se sap, en això de la cultura l'embolcall també compta. Sigui com sigui, al meu voltant desfilaren cares conegu­des, situades totes per sobre de la quarantena i algunes d'elles ja em­magatzemades, em pensava que per sempre més, en alguns racons de la memòria. Sorprenentment. també hi vaig veure un bon grapat de joves situats en la vintena i fins i tot alguns de més joves. Sembla. doncs, que no tot està perdut. D'antuvi, el marc era immillora­ble: pedres meravellosament cen­tenàries acomboiant un acte que tenia quelcom de místic (i també de teràpia de grup, tot cal dir-ho). El contingut no defraudà: ell, de negre rigorós, com sempre, sobre un sobri escenari i amb l'acom­panyament exclusiu d'una guita­rra. Ràpidament i inevitable, es creà una simbiosi entre cantant i públic: el primer no regatejà cap esforç i ens oferí més de dues dot­zenes de cançons, el segon prega­va als monjos d'antany que aque­lla veu ronca i creativa no s'apagués d'un moment a l'altre. Fins i tot les campanes van res­pectar-la: les onze i dotze campa­nades coincidiren entre cançó i cançó. Només el quarts feren una mica la guitza: ara a José Agustín Goytisolo, més tard a Celaya, des­prés a Neruda, una miqueta tam­bé a Góngora i així successiva­ment. En acabar, maleírem unes cadires que ens tractaren sense misericòrdia, però vam sortir sa­tisfets. Foren dues hores humides i intenses. Sí, Paco Ibàfïez ha pas­sat per Sant Cugat. Per tercera i potser última vegada.

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès

www.valles.com Hardware, Software

&Webs