Influències filosòfiques en Plató

ANTECEDENTS FILOSÒFICS DEL

PENSAMENT DE PLATÓ

Heràclit

Pitàgores

Sòcrates

Parmènides

Plató

INFLUÈNCIES EN LA FILOSOFIA DE PLATÓ

Els físics jonis

Heràclit d’Efes

Escola pitagòrica

Parmènides d’Elea

JÒNIA SUD-ITÀLIA

EXPERIÈNCIA SENSIBLE

RAONAMENT ABSTRACTE

FILÒSOFS DE LA NATURALESA

IL·LUSTRACIÓ ATENESA

Segle VII-VI a. C Segle V a. C

Problema filosòfic:

LA NATURALESA

Problema filosòfic:

LA SOCIETAT,L’ÉSSER HUMÀ, LA POLÍTICA

ATENAS

SòcratesEls sofistes

PAS DEL MITE AL LOGOS

1. Elea: Parménides2. Crotona: Escuela pitagórica3. Agrigento: Empédocles4. Leontino: Gorgias5. Siracusa:6. Estagira: Aristóteles7. Abdera: Demócrito; Protágoras8. Atenas: Sócrates; Platón9. Clazomene: Anaxágoras10. Colofón: Jenófanes11. Éfeso: Heráclito12. Mileto: Tales; Anaximandro; Anaxímenes

LES CIUTATS DELS PRESOCRÀTICS

ELS FÍSICS JONIS

FILOSOFIA ÉS COSMOLOGIA

CONEIXEMENT

COMPRENSIBLE

Experiències sensibles

Matemàtica

Θαλής ο Μιλήσιος

UNIVERS

COSMOS CAOS

PRINCIPIS FÍSICS

DESORDRE

NECESSITAT ARBITRARIETAT

ORDRE NATURAL

REGULARITATIMPREVISIBILITAT

ACCIONS DE LA DIVINITAT

INEXPLICABLE

RELIGIÓ MITES

HERÀCLIT D’EFES (544-484 AC)

ARJÉ FOC

ETERN RETORN

Principi material

Substrat

Totes les coses

naturals

CANVI

DESORDRE APARENT

CAOS ALS SENTITS

ARMONIA INVISIBLE

ORDRE

LOGOS

OCULT ALS SENTITS

RAÓ

Ἡράκλειτος ὁ Ἐφέσιος

“En el mismo río entramos y no entramos, pues somos y no somos [los mismos]”en Diels-Kranz, Fragmente der Vorsokratiker, 22 B12

Devenir

OPINIONS

NO CONEIXEMEN

T

PITÀGORES DE SAMOS (571-497 aC)

ESCOLA PITAGÒRICA

Πυθαγόρας Comunitat místico-religiosa

Plató pren contacte amb ella als seus viatges a

Sicília

COSMOLOGIA CONEIXEMENT DOCTRINA DE L’ÀNIMA

L’univers és un COSMOS

TOT ORDENAT

ESTRUCTURA MATEMÀTICA

mesurable relacions dels números

Prové del RAONAMENTABSTRACT

E

NEGACIÓ DELS SENTITS

MÈTODE DEDUCTIU

Religió òrfica

SUPERIORITAT ANIMA sobre cos

ALLIBERAMENT DEL COS

Reencarnacions succesives

PURIFICACIÓ PER L’ESTUDI (MATEM.

I FILO)

Funció: CONEIXEMENT de l’HARMONIA de l’Univers

Harmonia de les esferesMÚSICA

PARMÈNIDES D’ELEA (540-470 aC)

DOS VIES DE CONEIXEMENT

VIA DE L’OPINIÓ

VIA DE LA VERITAT

Apariència contradictòria de les

coses

“El ser es y no

es”

Les experiències sensibles són enganyoses

DOXA

POEMA DE LA DIOSA

A^ ¬A A=A; ¬A = ¬A

MULTIPLICITAT D’ÈSSERS

El pur raonament lògic du a la veritat

UNITATSer de les coses Immutable

Ingènit

Indivisible

Impereceder

Complet

“El ser es y el no ser no es”

ALETHEIA

!!!

ELS SOFISTES (segona meitat s.V a C)

EDUCADORS DELS

CIUTADANS

Πρωταγόρας

Estrangers sense drets polítics. Gran prestigi i influència a la democràcia

Mestres de retòrica, oratòria, erística (arts de la persuasió per obtenir èxit social o polític)

No són una escola de pensament

RELATIVISME

ESCEPTICISME

CONVENCIONALISME

NO hi ha VERITATS

ABSOLUTES

Allò vertader, bell o just és el que opina cadascú que és vertader, bell o just

NO hi ha SABER

Es IMPOSSIBLE CONÉIXER la

veritat

FILÒSOFS

EMPIRISME POLÍTIC

CONEIXEMENT = OPINIÓ

Incapacitat humana per al coneixement objectiu i universal

El llenguatge sols serveix per persuadir o emocionar

Les LLEIS I ELS CODIS MORALS són producte d’ACORDS

No tenen origen diví

No són eternes

Són relatives

Allò bo, just és el que LA MAJORIA considera bo, just

SÒCRATES (470-399 a C)

ABSOLUTISME

INTEL.LECTUALISME MORAL

MÈTODE DIALÈCTIC

IRONIA

MAJÈUTICA

FASES

DEFINICIONS ESSENCIALS

INDUCCIÓ Virtuts morals

DOCTRINA MORAL

VIRTUT S’ENSENYA

VIRTUT ES COGNOSCIBLE

Hi ha UNA VERITAT UNIVERSAL I OBJECTIVA

Objectiu de la FILOSOFIA

Recerca col·lectiva

DIÀLEG

Crítica als sofistes

Participació activa

“Sols sé que no sé res”

Descoberta de la veritat

en un mateix

Σωκράτης

Relativisme

Escepticisme