ANTECEDENTS FILOSÒFICS DEL

PENSAMENT DE PLATÓ

Heràclit

Pitàgores

Sòcrates

Parmènides

Plató

INFLUÈNCIES EN LA FILOSOFIA DE PLATÓ

Els físics jonis

Heràclit d’Efes

Escola pitagòrica

Parmènides d’Elea

JÒNIA SUD-ITÀLIA

EXPERIÈNCIA SENSIBLE

RAONAMENT ABSTRACTE

FILÒSOFS DE LA NATURALESA

IL·LUSTRACIÓ ATENESA

Segle VII-VI a. C Segle V a. C

Problema filosòfic:

LA NATURALESA

Problema filosòfic:

LA SOCIETAT,L’ÉSSER HUMÀ, LA POLÍTICA

ATENAS

SòcratesEls sofistes

PAS DEL MITE AL LOGOS

1. Elea: Parménides2. Crotona: Escuela pitagórica3. Agrigento: Empédocles4. Leontino: Gorgias5. Siracusa:6. Estagira: Aristóteles7. Abdera: Demócrito; Protágoras8. Atenas: Sócrates; Platón9. Clazomene: Anaxágoras10. Colofón: Jenófanes11. Éfeso: Heráclito12. Mileto: Tales; Anaximandro; Anaxímenes

LES CIUTATS DELS PRESOCRÀTICS

ELS FÍSICS JONIS

FILOSOFIA ÉS COSMOLOGIA

CONEIXEMENT

COMPRENSIBLE

Experiències sensibles

Matemàtica

Θαλής ο Μιλήσιος

UNIVERS

COSMOS CAOS

PRINCIPIS FÍSICS

DESORDRE

NECESSITAT ARBITRARIETAT

ORDRE NATURAL

REGULARITATIMPREVISIBILITAT

ACCIONS DE LA DIVINITAT

INEXPLICABLE

RELIGIÓ MITES

HERÀCLIT D’EFES (544-484 AC)

ARJÉ FOC

ETERN RETORN

Principi material

Substrat

Totes les coses

naturals

CANVI

DESORDRE APARENT

CAOS ALS SENTITS

ARMONIA INVISIBLE

ORDRE

LOGOS

OCULT ALS SENTITS

RAÓ

Ἡράκλειτος ὁ Ἐφέσιος

“En el mismo río entramos y no entramos, pues somos y no somos [los mismos]”en Diels-Kranz, Fragmente der Vorsokratiker, 22 B12

Devenir

OPINIONS

NO CONEIXEMEN

T

PITÀGORES DE SAMOS (571-497 aC)

ESCOLA PITAGÒRICA

Πυθαγόρας Comunitat místico-religiosa

Plató pren contacte amb ella als seus viatges a

Sicília

COSMOLOGIA CONEIXEMENT DOCTRINA DE L’ÀNIMA

L’univers és un COSMOS

TOT ORDENAT

ESTRUCTURA MATEMÀTICA

mesurable relacions dels números

Prové del RAONAMENTABSTRACT

E

NEGACIÓ DELS SENTITS

MÈTODE DEDUCTIU

Religió òrfica

SUPERIORITAT ANIMA sobre cos

ALLIBERAMENT DEL COS

Reencarnacions succesives

PURIFICACIÓ PER L’ESTUDI (MATEM.

I FILO)

Funció: CONEIXEMENT de l’HARMONIA de l’Univers

Harmonia de les esferesMÚSICA

PARMÈNIDES D’ELEA (540-470 aC)

DOS VIES DE CONEIXEMENT

VIA DE L’OPINIÓ

VIA DE LA VERITAT

Apariència contradictòria de les

coses

“El ser es y no

es”

Les experiències sensibles són enganyoses

DOXA

POEMA DE LA DIOSA

A^ ¬A A=A; ¬A = ¬A

MULTIPLICITAT D’ÈSSERS

El pur raonament lògic du a la veritat

UNITATSer de les coses Immutable

Ingènit

Indivisible

Impereceder

Complet

“El ser es y el no ser no es”

ALETHEIA

!!!

ELS SOFISTES (segona meitat s.V a C)

EDUCADORS DELS

CIUTADANS

Πρωταγόρας

Estrangers sense drets polítics. Gran prestigi i influència a la democràcia

Mestres de retòrica, oratòria, erística (arts de la persuasió per obtenir èxit social o polític)

No són una escola de pensament

RELATIVISME

ESCEPTICISME

CONVENCIONALISME

NO hi ha VERITATS

ABSOLUTES

Allò vertader, bell o just és el que opina cadascú que és vertader, bell o just

NO hi ha SABER

Es IMPOSSIBLE CONÉIXER la

veritat

FILÒSOFS

EMPIRISME POLÍTIC

CONEIXEMENT = OPINIÓ

Incapacitat humana per al coneixement objectiu i universal

El llenguatge sols serveix per persuadir o emocionar

Les LLEIS I ELS CODIS MORALS són producte d’ACORDS

No tenen origen diví

No són eternes

Són relatives

Allò bo, just és el que LA MAJORIA considera bo, just

SÒCRATES (470-399 a C)

ABSOLUTISME

INTEL.LECTUALISME MORAL

MÈTODE DIALÈCTIC

IRONIA

MAJÈUTICA

FASES

DEFINICIONS ESSENCIALS

INDUCCIÓ Virtuts morals

DOCTRINA MORAL

VIRTUT S’ENSENYA

VIRTUT ES COGNOSCIBLE

Hi ha UNA VERITAT UNIVERSAL I OBJECTIVA

Objectiu de la FILOSOFIA

Recerca col·lectiva

DIÀLEG

Crítica als sofistes

Participació activa

“Sols sé que no sé res”

Descoberta de la veritat

en un mateix

Σωκράτης

Relativisme

Escepticisme