Plató, continuació

7/24/2019 Plat, continuaci

1/21

3.El convit3.1 Simposi

Inicialment, en aquesta obra se'ns presenta una instituci molt grega i usual de l'poca que era elsimposi.La paraula simposi significabeure plegats, limitat a barons.

En aquest acte els participants bevienvi amb aigua o sol(vi pur). Eren vins joves per forts. !egons algunsenlegs els vins purs tenien d'un "# $ a un "% $ d'alco&ol. Eren vins fora forts i elevats.El vi es bevia d'una forma molt especialen una copa que cabien 2,5 litres i que anava passant pelscandidatsque a la vegada anaven parlant d'un tema mentre bevien.En el simposi tamb era important l'ordre en que estaven asseguts els &omes (els quals estaven asseguts alterra amb coi*ins), ja que era l'ordre en el que parlaven.

El simposi, tenia la funci principal d'enfortir les relacions dels barons,estrnyer lligams socials. +e cara aguerres, era un objectiu molt beneficiari, ja que si saps que el del teu costat est amb tu, no t'&as depreocupar per ell i en conseq-ncia nicament t'&as de centrar en l'enemic.

Era una instituci que estava molt regulada, molt marcada per un personatgesel simposiaca.El simposiacaera la persona que dirigia tot l'acte, era la persona que proposava el tema de conversa evitava que la gentes trones beguda, ja que moltes vegades el simposi es convertia en un fest/ on la gent acabava embriagada.Era el controlador.0ll que buscava el simposi, s l'element intermedi entre l'absentisme i l'embriaguesa. 1er a 1lat, al'embriaguesa el vi entra de forma torrencial i al simposi el vi per a 1lat entra com a pluja fina. 2s un puntintermedi.

3.2 El simposi del convit Nmeros i 12

0qu/, se'ns e*plica un simposi on participen 3 &omes, on posteriorment s'incorpora un altre &ome i passen a&aver.El nmero # smolt important per a la tradici! grega(com &o s a l'actualitat) per varies raons

"4


2/21

1. "#$%&La Repblica

1.La tradici grega diu que &i &avia # savis.2.1els grecs e*istien # planetes (ells distingien entre estrelles i planetes i de planetes n'&i &avia #).3.La setmana es troba dividida en # dies.

0 ms, el nmero # en elm!n cristi'tamb s molt important

(.E*istei*en # pecats capitals.5.+u va crear el mn en # dies.

0vui dia el nmero # tamb t importncia, ja que s un nmero que sempre &a simbolit5at la perfecci,formant part del nostre mn imaginari.

0ctualment, en totes les pel6l/cules que trobem a gent menjant a la taula i parlant, les persones que &i &asn # i "4.El nombre "4 s un nombre que prov de latradici! cristianaper varies raons

1.2.3.(.

7esucrist t "4 apstols. Israeltenia "4 tributs." an8 t "4 mesosL'antiga ciutat de 7erusalem tenia "4 portes.

3.3 $rgument

!embla ser que el convit que ens descriu 1latva tenir lloc i que els seus participants, van morir

tr'gicament. 9om el cas de !crates i 0lcibiades que van ser e*ecutats a mort.0l convit, tenim un)ove poeta *$gat!+que &a guan8at un premi i que porta varis dies celebrant:&o.El convit, ens descriu un dia de celebraci d'0gat, que com ja &an estat bevent durant varis dies, aquestdia beuen poc.El tema del dileg entre els diferents personatges s l'amor. 0i*/, tenim 3;" personatges que fan cadasc undiscurs sobre l'amor. Els personatges snedre, "aus'nies, Eri-imac, $rist/anes, $gat!, S/crates i$lcibiades.

0ra b, !crates comena el seu discurs sobre l'amor i l'acaba parlant sobre la bellesa (on aparei* al teoriade les idees) i 0lcibiades fa un discurs sobre !crates.

3.( 0iscursos1. edre

El primer discurs s el de


3/21

1. "#$%&La Repblica

diu queins aqu es pot arribar.1er a ell, la feina que t l'amant s educar, formar l'amant per tal de queaquest es pugui arribar a desenvolupar com a persona. 0i* d'arribar a la mort per a ell, s e*cessiu.

0i*/, amb quests dos discursos tenim un primer bloc de dos discursos format per una discussi entreamants.

!eguidament,$rist/anesera el tercer a parlar, el te*t ens diu que li toca parlar a ell. 0ra b, tamb ens diuque t unatac de singloti que no pot parlar. 0lguns &istoriadors pensen que 1lat &o fa per ridiculit5ar0ristfanes. +oncs, s unamanera subtil de passar comptesamb 0ristfanes pelsNvols.@bra de teatreen que 0ristfanes va ridiculit5ar a !crates.

3. Eri-imac

Eri*imac s unmetgei per a elllamor 4s la millor medicina que e-istei-, s una gran fora que e*istei* a lanaturalesa que pot curar:&o tot. 0i* que e*posa, tamb servei* per justificar la cura de l'atac de singlotd'0ristfanes.

(. $rist/anes

0ristfanes era un escriptor de comdies i munta una comdia del que &a vist una baralla entre amants iun discurs sobre l'amor d'un metge.0ristfanes ens e*plica unmiteque &a arribat fins fa ? dies. En aquest mite se'ns aparei* tota unaconcepci de l'amor.0ristfanes ens diu que quan els &omes i les dones encara vivien junts, &i &avia una srie d'&omes que erendobles, que estaven unitsome ome, ome dona i dona dona. Eren criatures fortes i valentes quees van enfrontar amb els dus. 0 partir d'aqu/ alguns dus creien que els &avien de matar per acted'arrogncia. 0ra b, si &o feien es quedaven sense cultes. 0i*/, que els van partir per la meitat i cada part vaanar vagant lliurement.1er la qual cosa,lamor passa a ser la recerca eterna dintentar retrobar la meitat a la que savia estatunit en leternitat.

5. $gat!

0gat e*posa la imatge de04u com a smbol de lamor. 1er a ell, l'amor s un +u jove, aquell +u msbonic i que ms ajuda a les persones, ell.Ell 4s lamor.9om a resultat, 0gat en el seu discurs es descriu a simatei*.

0i*/, amb quests dos discursos tenim un segon bloc de dos discursos, un d'un autor de comdies i un altred'un autor de poesia trgica.

+'alguna manera es pot entendre el discurs de Eri*imac com una barrera, frontera entre dos blocs dediscursos, que dna un sentit lgic a l'e*posici dels discursos.


4/21

1. "#$%&La Repblica

!crates participa tamb en el simposi i conseq-entment &a de fer un discurs sobre l'amor. Ell diu que nosap que s l'amor. 1er que ja que s'&a comproms a parlar sobre l'amor, e*plicar all que a ell un dia li vae*plicar sobre el tema de l'amor una dona anomenada0iotime de 7antinea. 0qu/ dintre, en tot aquest

trajecte aparei* la teoria de les idees on se'ns definei* la bellesa ideal.

El discurs de Scrates, s un discurs quecomena sent sobre l'amor i que es va escorrent fins a la bellesa

ideal.

La manera amb la que es donar la definici de bellesa, ser per mitj d'unadeinici! negativa.0 l'&ora de definir una cosa, e*istei*en dues maneres de fer:&o dir all que s, dir all que no s. Ladefinici negativa (tamb utilit5ada a la literatura), s dir all que no s.0i*/, aqu/ s'arriba a saber que s la bellesa a partir de dir tot all que no s.

!crates critica tot l'anterior i establei* com a punt de partidael punt intermedi(all situat entre els

e*trems) de qualsevol cosa. !crates ens diu que entre una cosa i una altra sempre &i &a un punt intermedi.

E8 !aviduria : Ignorncia (@pini verdadera)!avi : Ignorant (


5/21

1. "#$%&La Repblica

1."er mit)' del cos a partir de la reproducci.2."er mit)' de l'nima a partir de les obres d'aquesta.

E8 Do5art i Hagner sn eterns per les seves obres.

Cn cop a &a parlat !crates sobre l'eternitat, comena amb la part ms important del seu discurs, ladialctica er/tica(nom donat pels &istoriadors).La dialctica ertica ens presenta el cam/ que &em de seguir per arribar a contemplar la bellesa ideal.1assos

1.Estimar i contemplar la bellesa dun cos )ove.2.Estimar i contemplar la bellesa de molts cosos )oves.

Got ai* &o fem a travs dels sentits i un cop fet, passem a contemplar la bellesa que &i &a en lescoses

3.9ontemplar les obres i accions de l'nimaI un cop ai*, ja estem preparats per coni*er

(.#a bellesa ideal

2s undiscurs msticon s'e*posa que el arribar a contemplar la bellesa ideal, s una cosa que molt poquespersones poden assolir. Joms &o fan aquelles persones que seguei*en el procs que !crates relata.2s un discurs m/stic on !crates ens e*plica all que &a vist encara que no sabem si s possible, ja que s unsimposi i !crates &a begut. 0ra b, si que s cert que &i &a persones que s'emocionen davant d'una obrad'art.

0 la part final del discurs, trobem a 1armnides. 7a que tots els atributs de la bellesa, sn idntics als delserde "armnides(in:generat, nic, ... )Gamb trobem en discurs delCrtil, la conclusi del discurs, on se'ns parla sobre la relaci entre els noms oles paraules i les coses.

1er tant,el llenguatge 4s un cam insegur i engany!s per arribar al conei-ement . 0qu/ 1lat ens &odemostra amb el fet de que el llenguatge no s prou potent per descriure la bellesa. El llenguatge, no ssuficient per arribar a la bellesa ideal i e*plicar amb ell all que passa.

. $lcibiades

0 partir d'aqu/, la situaci canvia. Gots els integrants del convit &an quedatadormitsa e*cepci de0lcibiades. El seu discurs sobre l'amor, ser un discurs especial ja que tractar sobre !crates, sobre la figurade !crates.0lcibiades ens diu que !crates s un &ome vell, lleig i bai* que sempre est disposat a discutir amb la gent,provocar a la gent. 0lcibiades el que fa, s parlar dels seus fracassos a l'&ora d'intentar convencea a !cratesde fer alguna cosa. 2s en definitiva,un discurs er/tic per part de $lcibiades a S/crates.1er a poder entendre que fa aquest discurs aqu/, ens aparei* en aquest conte*t, un filsof itali del segle "?:"B7arcili de "'dua *125:13(3+.

0quest filsof, ens dna una interpretaci d'aquest darrer discurs del convit. !egons aquest filsof, aquestdiscurs el que fa s tancar, arrodonir l'obra.Gots els trets que es donen a !crates sn els matei*os que a l'inici de la +iotime s'&avien assignat a Eros.0qu/, trobem queS/crates dalguna manera 4s la plasmaci! dEros(daimon que sempre va darrere de labellesa). 0quest discurs tanca l'obra.

"3


6/21

1. "#$%&La Repblica

1er tant, ai* no va res ms que posar en manifest que el discurs del convit, no s res ms que unomenatge per part de "lat! al seu mestre S/crates.

0cabat aquest darrer discurs, la discussi continua i tots es van dormint a causa de l'alco&ol a e*cepci de0ristfanes, 0gat i !crates, 0ristfanes i 0gat, discutei*en sobre la comdia i la tragdia. 9reen unenfrontament sobre que s ms important.


7/21

1. "#$%&La Repblica

(.La Repblica

La Repblica

0questa s lasegona obra m4s important de "lat! en quant a volum.Est formada per1; llibres, el temaprincipal dels quals, s larele-i! poltica.L'obra ms important de 1lat en quant a volum sLes lleis,aquesta obra est formada per "? llibres, eltema principal dels quals s tamb la pol/tica.

La Repblica, s una obra que es calcula que va ser escrita en un per/ode de2; anys, per no seguits. 7aque, des de que 1lat comena a escriure l'obra, fins que acaba, escriu entre mig.

9ontingut

La paraula repblica vol dir!oliteia(en rom). +e fet, el nom original de l'obra eraPoliteia, per es vatraduir al llat/ i l'obra &a passat a d'&istria amb un nom que no s l'original. La paraula repblica, equival auna cosa pblica, all que pertan8 a tots.La Repblicas una obraantidemocr'ticaamb un atac a la democrcia per una q-esti impl/cita (noescrita).1lat ataca a la democrcia perdues raons

1.#linatge ell s aristcrata i per a ell un govern democrtic s aquell que va contra la naturalesa. 7aque per naturalesa &an de governar els rics, ja que sempre &o &an fet. 1er a 1lat, el rgim de1ericicles s un robatori, on es va robar als aristcrates el que era d'elles, el que els &i pertan8ia.

2.7ort de S/crates que un rgim condemni a un personatges a mort com s !crates. 1er a 1lat,aquest s un rgim que a perdut el nord. 0quest motiu est present de manera clara i n/tida en total'obra, encara que no es dna el nom de !crates, ja que s la figura de !crates qui parla total'estona.

"roblemes a resoldre

La Repblica, s'ocupa dedos problemes, de donar resposta a dos preguntes

1.


8/21

1. "#$%&La Repblica

#.# "rasmac

0quest s el primer llibre deLa Repblica, se'l conei* tamb amb el nom de"rasmac. Es suposa que

aquest llibre primer, era una obra independent amb aquest nom. +e fet, aquesta obra seria un di'leg de)oventutper les seves caracter/stiques i estructura. La forma en la que esta escrit aquest primer llibre, sdiferent a la de la resta de llibres, ja que sn d'poques diferents.

1.2 "ersonatges

Gal com passa a tots els dilegs de joventut, 1lat ens presenta una ambientaci.!crates i els seus dei*ebles van d'0tenes alport del "ireu(port d'0tenes), s el nom del barri on s troba elport. 0tenes i aquest port, es troben allun8ats uns "M, "4, " quilmetres i ells van caminant per arribar alport. 1el cam/, passen per davant de la casa d'un amic de !crates on es paren a descansar. 2s en aquestacasa on t lloc la conversa que se'ns mostra aLa Repblica(tot el dileg).

Els personatges que intervenen sn9al, "olemac, %rasmac i S/crates.El dileg t lloc a la casa de 9fal, un &ome ric i vell. 0 ms, s un &ome que es t a si matei* per just i queoferei* sacrificis, contempla als +us que li toca i enfronta la mort amb serenitat (no t por a la mort).

1.3 Custcia

0qu/ comena el dileg sobre que s la just/cia i es van analit5antdierents deinicionsque snq-estionades.

9al La just/cia s dir la veritat i tornar a cadasc all que d'ell s'&agi rebut.

0questa definici s una definici comple*a, ja que cal que s'analit5i que s el concepte de veritat.La discussi es centra en la segona part de la definici, on sorgei* unacontradicci! simple. !i et doneninjust/cia, &as de tornar injust/cia. 1er tant, la just/cia implica injust/cia (contradicci).

0i*/, !crates passa a parlar amb 1olemac, que dna dos definicions de just/cia

"olemac *"rimera deinici!+ +onar a cadasc all que se li deu.

0l analit5ar aquesta definici, ens trobem amb el cas seg-ent una persona ens &a dei*at un ganivet i volque se'l tornem. !egons la definici, li &o &em de tornar, per que es suposa que &em de fer si sabem que

aquesta persona vol el ganivet per matar a alg, per fer el malN 2s just tornar:li el ganivet en aquest casN 2sjust tornar:li el ganivet quan saps que farNEs crea un debat al voltant d'aquesta q-esti, que fa caure a 1olemac en contradiccions. 0i*/, aquestformula una nova definici.

"olemac *Segona deinici!+ Els amics &an de fer el b als amics i mai el mal.

0questa segona definici s molt grega, fer el b als amics i als enemics, tot el mal possible. 0partir d'aqu/, tamb tindrem una discussi al voltant d'aquesta q-esti.


9/21

1. "#$%&La Repblica

%rasmac 7ust (o la just/cia) s all que conv al ms fort, cada polis crea aquelles lleis quebeneficien als governants.

0i* s el que diu Gras/mac quan interv. 1er a ell sn els que governen els que tenen el poder de definirque s la just/cia, que s la injust/cia. 1er a Gras/mac la just/cia s all que conv al ms fort. 0i* que defensaGras/mac s una postura que encara arriba avui dia.1er a Gras/mac, no e*istei* la just/cia a nivell universal, sin que es definei* des de les institucions que tenen elpoder leg/tim.

Simone Deill *Segle 2;+

0questa filsofa, dna una interpretaci del que diu Gras/mac. Heill ens diu que el que est definintGras/mac, no sQue s la ust!cia". 7a que del que parla, s delegalitat, d'all que s legal i d'all que sil6legal.

1er a Heill, Gras/mac no defensa la just/cia, sin la legalitat, sent conceptes diferents. +oncs, la legalitatdefensa el que s vlid independentment de que sigui just o no.Llavors, Gras/mac utilit5a el concepte de just/cia malgrat que en el fons parli de legalitat. 2sun tema encara present avui dia.

E8 "# +ebat en un programa de la televisi &olandesa. Joam 9&omsO8 : Dic&ael E 22.1 "ersonatges

Els personatges del primer llibre seguei*en discutint, i a partir del segon llibre aparei*en dos nouspersonatges?lauc! i $dimant. 9om a resultat, en el segon llibre i tota la resta de l'obra parlenessencialment Klauc, 0dimant i !crates, els personatges del primer llibre no tornen a sortir en tota l'obra.

2.2 >epte de ?lauc!

La conversa comena amb Klauc criticant a !crates, no acceptant el fet de que !crates &agi fet callar a

4M


10/21

1. "#$%&La Repblica

Gras/mac. Klauc considera que aquesta no s la manera correcta de fer les coses, que no s'&a de fer callar alcontrari, sin que davant d'una afirmaci d'aquest tipus,sa de demostrar el contrari, demostrar perqu nos'accepta d'afirmaci.

0 partir d'aqu/, comena el repte de Klauc, en el que es torna a reprendre la postura de Gras/macNingno a provat mai que la in)ustcia sigui el ma)or dels mals de l'nima i la )ustcia el ma)or b4.

#a demostraci! daquesta airmaci!, 4s el repte de ?lauc!.

0i*/, amb ai* ja tenim els dos problemes deLa Repblicaplantejats.

2.3 7tode de treball

1er a donar resposta als dos problemes, necessitem unametodologia de treball. La metodologia ques'utilit5a en aquesta obra, s una mica curiosa, ja que el punt de partida s lasemblana(la relaci),entre

la polis i lindividu. Els elements comuns sn els seg-ents

1.%ots dos s!n orangismes vius que nei-en, es van desenvolupant i inalment moren.

Cna ciutat mor quan la gent mar*a i queda abandonada. Les ciutats nei*en, tenen el seu momentd'esplanador i acaben morint (com ara les ciutat Daia, d'Egipte o de Krcia).

2.%ots dos tenen parts.

La polis t temples, barris,... i l'individu t braos, cames fetges, ron8ons,... .

3.%ots dos tamb4 es poden reproduir.

Cna polis es reproduei* quan augmenta el seu nombre d'&abitants.

0 partir d'aqu/

"olis Fome gran

Fome "olis petita

1lat crea dos equivalncies on ens diu que la 1olis s igual a un &ome gran i que l'&ome s com una ciutat

petita. 9al destacar que 1lat sempre tindr present lailosoia pitag/rica, ai*/ com els clculs i lesmatemtiques.!crates seguei* parlant i ens diu com sorgei* una polis i com es desenvolupa. 0 la vegada que ens diu comaparei* la just/cia i la injust/cia. I un cop que ens &a dit com aparei* la just/cia i la injust/cia, ens diu com sun &ome just (a travs de l'equivalncia). I un cop es sap com s l'&ome just, es pot resoldre el repte deKlauc.

2.( 9iutat dels porcs

El que fa 1lat s construir el que es denomina unapolis idealo el que tamb es conei* amb el nom depolis perfecta.

El concepte de construcci que es fa servir aqu/ s un concepte matemtic, geomtric, de veure quins sn

4"


11/21

1. "#$%&La Repblica

els elements que ens calen per poder construir aquesta ciutat.

9om a punt de partida, 1lat ens diu que les persones vivim en societat perqu no som autrquiques 4,

necessitem de la resta. 2s a dirvivim en societat per necessitat.

0questa ciutat ideal, t les caracter/stiques seg-ents

1."etita, allunyada de la costa *a linterior+

1lat ens diu que la ciutat &a de ser una ciutat de ?.MMM i pocs &abitants i que &a d'estar a l'interior, &ad'estar allun8ada del 1ort, ja que les mercaderies arriben al port acompan8ades de moltes persones i a lavegadamales inluncies. En canvi, si la ciutat es troba allunada del port t men8s possibilitats de rebreinfluncies dolentes. 7a que es troba tancada sobre si matei*a.0qu/ el que es fa, s seguir el model de la ciutat d'Esparta, malgrat que 1lat mai &o diu.

2.0ivisi! del treballB totom a de tenir un treball, a daportar quelcom a la comunitat.

Got&om &a de tenir una feina, &a de treballar. 0quest s un et revolucionariper 0tenes. +oncs, 0tenes suna ciutat d'oci. Els atenesos no treballen, qui &o fa sn els esclaus. 9om ja s'&avia vist, la democrcia esdesenvolupa a l'gora on es discutei*. I perqu ai* pugui passar, cal temps, molt de temps per passar:se eldia discutint.2s una grancrtica a la ciutat d$tenes, e*pressant que s d'aqu/ d'on &em de fugir, fi*ant Esparta com amodel a seguir.

3."ortar una vida austera, sense lu-es ni comoditats

!crates ens diu que els &abitants nicament &an de cobrir les seves necessitats bsiques, sense lu*es nicomoditats ja que no sn bons per les persones.

0qu/ intervenen les figures de Klauc i 0dimant, les quals escolten a 1lat i diuen que ai* no s una ciutatideal, sinuna ciutat de porcs. 9ritiquen la proposta de 1lat. 1er a elles, una ciutat sense lu*es nicomoditats, s ms aviat una ciutat de porcs que de persones.1er a ells, la ciutat plantejada no t res de ciutat ideal, no s austera.+avant d'aquesta cr/tica, es construei* un segon model que es conei* amb el nom de la ciutat delsguardians.

2.5 #a ciutat dels guardians

En aquest segon model,la igura del guardi's important/ssima. 7a que, els guardians sn els que &an degovernar la ciutat. Pnicament governen aquells que sn e*cel6lents, els millors. Els quals sn il/sos.

El punt de partida s si volem comoditats i lu*es, significa que la ciutat &a de cri*er, ser ms gran. 1er laqual cosa, es necessita ms gent per treballar. 0 al vegada, que si crei*, cal ms territori i s probable quetinguem conflictes amb una altra ciutat. 0i*/ que necessito un e*rcit perqu protegei*i la ciutat. 0 partird'aqu/, tot gira al voltat de formar els guardians. 1lat elabora un sistema educatiu que t per finalitatformar els millors per a que puguin governar.

4 0utarquia incapacitat de poder satisfer les necessitats per si sol.

44


12/21

1. "#$%&La Repblica

L'educaci a 0tenes sempre va ser un problema. +e fet, els sofistes i !crates s'&i van preocupar, comtamb 1lat que va crear una escola.

3. ##@A>E 33.1 Sistema educatiu

0quest sistema educatiu, ser unsistema piramidal,s a dir un sistema electiu. 0 bai*, comena una base,de la qual noms uns pocs arriben a dalt. Es va filtrant a la gent per a que arribin al final noms els millors.2s un sistema que per arribar a dalt, &as de dedicar tota la teva vida. +oncs, els que governen a dalt, snpersones de ms de M an8s.2s un sistema diferent al que &i &avia, que4s revolucionari.

2s uns sistema on es pretn formar als millors per a que desprs esreproduei-in entre ells, creant unaaristocrcia, un grup de persones tancades. 2s com que all a dins es forma tot un sistema, una classe.

1."rimer esgla!. 0quest primer esgla engloba una educaci bsica per a tot&om (nois i noies). Estracta d'una educaci primria, general. 0quest fet, s una revoluci a Krcia, ja que els nois aKrcia disposaven de l'educaci bsica per les noies noms de l'educaci de la casa.En aquesta cultura general, trobemgimn'sticaper una banda, bsica i fonamental per a la formacidel cos. 7a que, &em de tenir en compte que les guerres eren cos a cosa i que estem formantmilitars. En aquell moment, es conquista el territori pam a pam, fet que requerei* molts soldats iuna formaci del cos. +esprs, tamb &i &a unacultura musicalon es comena a formar els nens, aformar l'nima. 2s una cultura general com l'actual per amb m/stica.1er formar l'nima, entra en joc una apro*imaci dels infants a la #l!adai la$diseade formacensurada, presentat els +us com a model.

4?


13/21

1. "#$%&La Repblica

2.Segon esgla!. 0qu/ trobem una educaci secundaria, que s unaproundiment de lanterior.Enaquest cas la q-esti principal s el cos, l'nima i la cultura. Els millors d'aquest esgla, passen alseg-ent.

3.%ercer esgla!. 0quest esgla s el de l'educaci militar (sempre tant nois com noies). 0i* dura pertota la vida, els millors passen al seg-ent grau i els que no passen,esdevenen soldats.

(.


14/21

1. "#$%&La Repblica

per naturalesa. 2s a dir, la felicitat d'una persona s que pugui dedicar:se a aquelles facultats que licorresponen de forma natural. !i els ms e*cel6lents poden dedicar:se al que els &a tocat seran felios, a lavegada que la resta de la gent si es pot dedicar a la resta (el que li &a tocat), seran felios. 2s un plantejament

no usual per l'poca. 0 partir d'aqu/,una polis ser' )usta quan

9ada persona socupi duna sola de les tasques de la ciutat, aquella que millor li escau pernaturalesa.

I passar a serin)usta quan

1. #es persones es dediquin a m4s duna tasca

0i* s un atac directe a la democrcia, ja que quan 1lat ens diu que una ciutat s injusta quan lespersones fan ms d'una cosa, dir ai* s atacar de forma subtil la democrcia. +oncs, al rgim democrtic,

les persones realit5en dues tasques el seu treball i l'assemblea. 1er a 1lat, les persones no estanpreparades per governar.0 ms, aqu/ el que fa 1lat, s justificar que la societat est dividida en classes (estatus socials) pernaturalesa.

2.#es persones es dediquin a desenvolupar una tasca que no els toca per naturalesa

0questa afirmaci &a rebut variescrtiquesal llarg de la &istria. 1erqu una persona no es pot dedicar a lamsica i a al poesia, perqu aquesta fi*aci de les persones amb una nica cosaN0i* es justifica amb el fet de que la societat est dividida en classes i en conseq-ncia, tu t'&as de dedicar alque et toca pel teu llinatge, all que et correspon a on ests. 2s aquesta, l'e*cusa que &i &a a sota.

L'e*plicaci d'ai*, s una societat dividida en classes, el que passa s que 1lat enlloc de parlar de llinatge,parla de naturalesa.

(. ##@A>E ((.1 %res uncions de l'nima

El pitagorisme sempre, esta present en 1lat, l'estil de vida d'aquest, les matemtiques, ... .Llavors, 1lat seguint el pitagorisme ens diu queles persones estem ormades per un cos i per una 'nima,la qual s immortal. 1lat ens diu que les persones pensem, desitgem i ens empren8em (parlem malament) ique aquestes tres coses pertan8en al cos i a l'nima (parts en les que es dividei* l'&ome).Llavors com que assignar aquestes tres funcions al cos s delicat i complicat, 1lat les assigna a l'nima.Ens diu que tots tenim una nima, per amb tres parts, la qual es manifesta de tres formes diferents i tcada part situada a una part del cos.

0i*/,l'nima t4 tres uncions

1.>acional part de l'nima que es dedica a pensar.Firtut saviesaLocalit5aci cap

2.9oncupiscible part de l'nima que es dedica als desitjos.Firtut temprana (control de si matei*)Localit5aci ventre

4


15/21

1. "#$%&La Repblica

3.@rascible part de l'nima que correspon a la rbia, la clera.Firtut fortalesaLocalit5aci pit

La saviesa, la temprana i la fortalesa sn les ? virtuts que acompan8en a les parts de l'nim. #a )ustcia 4s lam'-ima virtutque esta directament relacionada amb l'&armonia i l'equilibri de cadascuna de les parts quecomponen l'individu.

0 partir d'aqu/, l'nima de cada persona est dominada per una part que determina a la persona.

1.>acional *intelHligncia+1ersones destinades a governar.2.9oncupisciblepersones destinades al treball, al comer o al camp. 3.@rascibleDilitars.

1er tant, ja tenim la tripartici de la societat (governar, treballar i militar). Genim ja la manera de justificarque la societat est dividida en classes per naturalesa.

(.2 Custcia

0 partir de coni*er la 1olis justa i l'equivalncia, podem veure com s un &ome just. Cn &ome s just quanseguei* la ra, si dei*em que la ra governi l'&ome, aquest ser just.1er tant,un ome )ust 4s aquell que pren decisions seguint la ra! i un ome in)ust 4s aquell que prendecisions seguint els desit)os o l'nima irascible. 2s a dir, quan actua guiat per l'nima concupiscible ol'nima irascible, dei*ant de banda l'nima racional.

In ome )ust 4s aquell que actua dacord amb el que lindica la ra!.

5. ##@A>ES 5, 6 @

0quests llibres, sn el nucli central de l'obra on trobemel smil de la lniaiel mite de la caverna. 0qu/ son aparei* la teoria de les idees de 1lat. 0qu/, s on se'ns e*plica la trajectria que &an de seguir elsguardians per poder arribar a contemplar les idees.

5.1 El smil de la lnia

El s/mil de la l/nia s unamet'ora per e-plicar com podem distribuir al realitat iel conei-ement.

El s/mil de la l/nia ens planteja unlnia vertical, per inclinada que es trobadividida endos parts desiguals.

0questa l/nia est dividida en dos parts o segments desiguals per proporcionalsentre siQ9 i 90.

Q9 QE E9

!i els segments Q9 i 90 els dividim, mantenint la proporcionalitat, tenim 9 0=9+=+ 0

+'aquesta manera, ja tenim la l/nia.

43


16/21

1. "#$%&La Repblica

0questa l/nia ens permetdues coses1.+ividir larealitaten graus. =i &a coses ms reals que altres. 2.9lassificar els diferents tipus deconei-ement.

%ipus de realitat

1lat ens diu que e*istei*en diversos graus de realitat, de les qualsunes les percebem a travs dels sentits i altres a travs de laintel6ligncia.SentitsB

1.Jmbres. 2s el grau de realitat ms pobre, ms bsic i mselemental que e*istei*.

2.Kssers vius i naturalesa. Genen un grau ms de realitat queles ombres que poden generar.

Got ai* s el que captem amb el sentits. 1er sobre, els sentits ja nojuguen cap paper i aquest el passa a jugar la intel6ligncia.@ntelHlignciaB

3.Entitats matem'tiques. Les entitats matemtiques tenenms realitat que la naturalesa ja que sn eternes. 2s a dir,no estan subjectes a la generaci ni a la corrupci. Jo estroben afectades pel moviment.+ir que s ms real el nmero " que la naturalesa, s unsalt molt important.

(.@dees tiques i esttiques. 0questes tenen un grau ms derealitat que les entitats matemtiques. 0qu/, s on e*istei*en els conceptes ideals.1er a 1lat, els +u i les divinitats es troben en els idees tiques i esttiques. +oncs, pels grecs lesidees sn una des divinit5aci dels +us. 2s a dir, agafant els atributs dels +us tenim idees tiques iesttiques.

7a per sobre de tots els tipus de realitat, trobem la idea de les idees, la idea del b.5.A4. La idea del b, s la idea que fa que totes les idees siguin el que sn, es tracta de la idea de la

realitat, ai* s el que fa la realitat.

%ipus de conei-ements

1aral6lelament, 1lat tamb ens diu que tenim diferents tipus deconei*ements, uns ms fonamentats que altres. En conseq-ncia, esproduei* una graduaci del conei*ement. 0 ms, tots els graus deconei*ement es corresponen amb la opini (do*a) o la cincia (episteme).Jpini! *do-a+

1.EiLasia(Imaginaci). 0questa paraula t diversos significats. 2s elconei*ement ms pobre, men8s fonamentat, carregat deprejudicis, que la societat accepta. 1er on la societat s'&i mou,per que no t cap tipus de fonamentaci, saber.

2."istis(9reena). 2s el conei*ement que ens donen les cincies dela naturalesa. 0quest est molt ms fonamentat i va lligat als

sentits.

4#


17/21

1. "#$%&La Repblica

9al tenir en compte que la paraula creena, t 4 significats, es pot veure de 4 maneresconianai mbitreligis. 0qu/, el significat del que es parla, s el primer (confiana) i no s religis.


18/21

1. "#$%&La Repblica

ombres o les persones=0 ms, si tamb l'obliguem a sortir, aquest &a de comenar un procs d'adaptaci. Inicialment, la sevaprimera adaptaci ser a la nit, a la llum de la nit

1.0 les ombres del riu de la nit2.0 les estrelles del cel

I un cop &agi completat aquesta adaptaci, podr

3.9ontemplar el sol cara a cara.Llavors, 1lat es diu que a aquest que ja &o &a contemplat tot, li diem que &a de tornar cap a dins i e*plicartot el que &a vist a la resta. La resta, el veuran com l'estran8, el diferent i segurament l'acabarien matant.0qu/ s on trobem l'&omenatge a !crates. 7a que, !crates era un esclau i estran8 que intentava convncer ala esta amb fracassos constants.

@lHlustraci! del smil de la lnia

El que se'ns presenta al mite de la caverna s una il6lustraci del s/mil de la l/nia, onlinterior de la caverna4s la part inerior de la lnia i le-terior de la caverna, la part superior de la lnia.

?raus de realitat

Els diferents elements del mite que es corresponen amb els graus del s/mil de la l/nia sn

0ins de la cavernaB1.Jmbres.Les ombres que veuen els

presoners a la paret corresponen a lesombres del s/mil de la l/nia.

2."ersones. Les persones, els ssers vius,es corresponen amb els ssers vius i lanaturalesa del s/mil de la l/nia.

ora de la cavernaB

3.Elements de la nit. Got all quecontemplen els personers durant la nital sortir de la caverna, es correspon

amb les entitats matemtiques dels/mil de la l/nia.(.Elements del dia. Got all que

contemplen els presoners durant el diafora de la caverna, es correspon ambles idees tiques i esttiques.

5.Sol. El sol s finalment la idea del b.9om es pot veure, totes les peces encai*en, tot el que es mostra al s/mil de la l/nia t la sevacorrespondncia al mite de la caverna.

?raus de conei-ement

4


19/21

1. "#$%&La Repblica

En tant els graus de conei*ement, se'ns mostra el conei*ement dela do*a (opini) i el conei*ement de la episteme (cincia).

1er una banda tenim que els presoners, aquells que creuen que elconei*ement sn les ombres i per una altre els que creuen que elconei*ement sn les ombres.

1.0o-a(opini). Genen aquest conei*ement els que creuenque el conei*ement sn les ombres, s a dir els presoners.

2.Episteme(9incia). Genen aquest conei*ement s quecreuen que el conei*ement no sn les ombres. 2s a dir lespersones.

1er tant, torna a &aver total concordana amb el s/mil de la l/nia.

>elaci! amb la dialctica er/tica

0 ms, ai* que se'ns mostra tamb es pot posar en relaci amb ladialctica er/ticadeEl convit, ja que tornem a estar amb els matei*os passos.

1. Estimar la bellesa dun cos.2. Estimar la bellesa de molts cosos. 3.

9ontemplar la bellesa de lanima. (.9ontemplar la belles ideal.

2s el matei* cam/, mentre que a la dialctica ertica es seguei* el cam/ per arribar a contemplar la bellesaideal, al s/mil de al l/nia, es segui* el cam/ per arribar a contemplar el b.

6. ##@A>ES M @

En aquests llibres ja entrem en l'mbit de la pol/tica. 0qu/ trobem 4 discursos derele-i! poltica, on 1late*plica com aparei* la injust/cia a la ciutat, com &o veu ell.

6.1 #libre M

En aquest llibre s'analit5a la degradaci pol/tica de les polis. 1lat ens diu que el sistema de degradacipol/tica sinevitablei que sempre ens trobem amb la caracter/stica de quetot rgim que substituei- alanterior 4s pit)or.+oncs, 1lat ens diu que les polis sn ssers vius que nai*en, es desenvolupen i moren.


20/21

1. "#$%&La Repblica

0quest, s el ms vell i el que ms sap, ja que s el ms savi grcies a les seves e*perincies.!egons 1lat, aquest s un sistema just, ja que el patriarca quan pren les decisions, les pren pensant en lacomunitat, quan actua &o fa pensant en el b de tots.

0ra b, arriba un moment on la fam/lia no s suficient s'agrupen diversos clans formant

2."olis : $ristocr'cia

0quest s el govern dels millors, format pels patriarques de les fam/lies, els velles.0quest continua sent un govern just, ja que les decisions es prenen pensant en el b del clan.


21/21

1. "#$%&La Repblica

coni*er.

El tir s una persona que t poder, riqueses i tot all que ens puguem imaginar. El problema, sorgei* quan

s'analit5enles persones que lenvolten. 0questes sn dos tipus de persones

1."ersones que li tenen por.0questes sn persones de les que no es pot refiar el tir, ja que la por convertei* les persones enirracionals, la por les fa fer bestieses, com ara matar al tir.

2.1ersones que volen obtenir alguna cosa dell.7a sigui riqueses o el que sigui, per que un cop les obtinguin, el dei*aran.

0quest tir, el que no tindr sn amics, persones que no li tinguin por ni que vulguin alguna cosa d'ell,persones que vulguin compartir la vida amb ell. I en el cas de que els tingui com pot estar segurN

"els grecs, lamistat 4s imprescindible. El concepte grec d'amic, s un element bsic pels grecs. Els amicsper als grecs van davant de la fam/lia. L'amistat s molt important per a ells, ja que aconseguei* estrn8erlligams que fan que la societat tingui ms possibilitats de sobreviure.1er tant, analit5ant la vida d'un tir, 1lat ens diu que la persona que s justa, tindr amics i per tant, tambser feli i podr viure ms feli que una persona que s injusta. 7a que aquesta, no tindr amics.

"lat! ens diu que una persona 4s m4s eli sent )usta, )a que ai-o li permet tenir amics.

#. LLIQRE "M

2s unresumde l'obra, que tanca aquesta.

Documents

Plató, continuació