Networking MBALa revista de la comunitat MBA de la Universitat Rovira i Virgili Abril 2012

5

PersonesNatàlia Segura i Marta Palos

Anem per feinaEstratègia a Internet: Kit Bàsic

EinesLa Ges� ón de la empresaen las organizaciones

ActualitatServei de Carreres

•

Natàlia Segura i Marta Palos: “Avui en dia cal que enfoquem les nostres carreres com un canvi constant.”

EDITORIAL 3“No perdem el món de vista”

ACTUALITAT 4Servei de Carreres

ANEM PER FEINA 5Estratègia a Internet:Kit bàsic

PERSONES 6Entrevista a Natàlia Segura i Marta Palos

EINES 9La ges� ón de procesos en las organizaciones

EINES 11Llibres

GASTRONOMIA 13Recepta: Coca de verduretes amb formatge de Capafonts i amanida de germinats i llavors

MBASeminar 14Entrevista de treball:El direc� u com a candidat

Publicació del Màster en Direcció i Ges� ó d’Empreses (MBA) de la Universitat Rovira i VirgiliFundació URVCentre de Transferència de Tecnologia i Innovació (CTTi)Avinguda dels Països Catalans, 1843007 TarragonaTel. 977 55 86 02h� p://mbaurv.oasi.orgnetworking@fundacio.urv.cat

Equip direc� u Networking MBAPere Marc FranquetJordi Queralt

RedaccióPere Marc FranquetJordi QueraltManolo de Noguera

Realització:Manolo de NogueraPere Marc FranquetJordi Queralt

Disseny:Manolo de Noguera

AgraïmentsJaume GenéEnric BrullNatàlia SeguraMarta PalosGerson RibalNoemí Ribal

Fotografi esArxiu MBAJoan R. AlabartProcura Management ServicesLa GravaSebr (Flickr)

Networking MBA

SUMARI

Networking MBA2

“No perdem el món de vista”

Fa uns quants anys, abans de la crisi actual, par� ci-pava en un debat amb diversos companys de fei-

na, alguns d’ells economistes. La majoria d’empreses grans, i no tan grans, parlaven de deslocalitzacions, o de desplaçar part del procés produc� u a països en des-envolupament.

En ple cicle expansiu, els meus amics economistes eren grans defensors del que s’anomenava “globalització” i què això havia de comportar un millor repar� ment i op� mització. Al carrer era l’època de les manifestacions an� -globalització davant les reunions que feien els go-vernants dels països més poderosos del món.

Quan s’analitza l’estructura econòmica d’un país, es consideren 4 sectors produc� us: primari (alimentació), secundari (producció industrial), terciari (serveis) i, fi -nalment, el relacionat amb la ges� ó de la informació. El primer està en crisi permanent des de fa molts anys i sotmès a interferències polí� ques, el segon els darrers anys al nostre país ha anat minvant amb la deslocalitza-ció a països de recent entrada a la CEE o asià� cs.

Fa uns dies en un ar� cle que parlava de l’aparició del nou iPad 3, i tot i tractar-se d’un producte de darrera generació, a l’e� queta es podia llegir “Made in China”. El mateix passa amb els televisors LED, els ordinadors, telèfons, etc. La mateixa Apple deia que els llocs de tre-ball creats a Xina no tornarien al seu país, perquè els treballadors xinesos tenen sous molt més baixos i, a més a més, estan disposats a treballar 24h.

Llavors, si fabriquem els productes a Àsia per reduir cos-tos i la majoria de treballadors “cars” del primer món no tenen feina, qui comprarà tots aquests productes ? Quants treballadors del primer món es poden ocupar en la recerca i disseny de nous productes?

Quantes persones passaran gana o moriran per no te-nir un televisor, un portà� l, un telèfon amb GPS?

Cal revaloritzar els llocs de treball del sector primari. Quan es parla de I+D+i també cal pensar en la seva aplicació al sector agroalimentari per generar produc-tes de major qualitat, més saludables, amb el menor impacte ambiental i amb una ges� ó òp� ma.

Recordeu el gust d’una poma acabada de collir?

JORDI QUERALT i PERE MARC FRANQUET (MBA 13a edició)

networking@fundacio.urv.cat

EDITORIAL

Networking MBA3

Servei de Carreres

Primer va ser la introducció dels MBASeminars, després el llançament d’aquesta revista, ara ja tocava potenciar la borsa de treball del nostre

MBA. Per a aquest projecte comptem amb l’assessorament ines� mable de Natàlia Segura, sòcia de l’empresa de headhun� ng Procura. En aquest ma-teix número podeu gaudir d’una entrevista feta a ella i a Marta Palos, una altra sòcia de Procura.

La nostra visió a llarg termini és oferir un Servei de Carreres (Career Ser-vices) tant a la comunitat MBA com a persones alienes al programa MBA. Aquest Servei de Carreres va més enllà de proveir-vos un servei clàssic de ges� ó d’ofertes de treball i pràc� ques. S’oferiran serveis de suport al propi procés de recerca i/o canvi de feina, com pot ser el mateix MBASeminar que organitzem el proper dia 12 d’abril sobre com preparar i actuar en una entrevista de treball, i ac� vitats per facilitar la presa de decisions pel que fa a la carrera professional, com poden ser un curs sobre com iden� fi car els nostres talents i un servei de coaching personal.

Les teves idees i el teu suport són sempre importants per a nosaltres, però encara ho són molt més en aquesta fase de disseny d’aquest nou servei. És una oportunitat per a tots. En aquests temps que corren, hem de fer pinya per no fer llenya. Com diu Maximus Decimus Meridius a la pel·lícula Gladia-tor: “No sabem a què ens enfrontem, però és més fàcil que sobrevisquem si lluitem junts… Mantenint-nos junts sobreviviurem”.

No dub� s en posar-te en contacte, mitjançant l’adreça electrònicamanolo.noguera@fundacio.urv.cat o bé trucant al telèfon 977 55 86 02(de dilluns a divendres de 15 a 22 h).

Dijous, 19 d’abril de 2012 - 19 horesFundació URV – CTTi (Sala d’actes)

Av. dels Països Catalans, 18 - 43007 Tarragona

Dijous, 17 de maig de 2012 - 19 horesFundació URV – CTTi (Sala d’actes)

Av. dels Països Catalans, 18 - 43007 Tarragona

Dijous, 14 de juny de 2012 - 19 horesFundació URV – CTTi (Sala d’actes)

Av. dels Països Catalans, 18 - 43007 Tarragona

Dijous, 12 de juliol de 2012 - 18.30 horesFundació URV – CTTi (Sala d’actes)

Av. dels Països Catalans, 18 - 43007 Tarragona

Si us plau, confi rmeu la vostra assistència: mba@fundacio.urv.cat

SESSIONS INFORMATIVES

MBAMBA

MBAURVSERVEI DE CARRERES

S l i d e s h o w

MBAhttp://campusmba.oasi.org/video_mba18/

Máster enDirección y Gestiónde Empresased

ició

n

18.ª

ACTUALITAT

4 Networking MBA

Estratègia a Internet: Kit bàsic. Jaume Gené Albesa. Coordinador de l’Àrea de Màrque�ng de l’MBA de la URV

Ja fa temps que penso quina és la presència mínima que han de tenir les pe�tes i mitjanes empreses en les xarxes socials, està clar que la

presència en la web 2.0 ve després de tenir solu-cionada la web 1.0, això vol dir:

1 - Tenir un lloc web ben estructurat, l’usuari del web no s’ha de perdre entre les pàgines i ha de poder tro-bar ràpidament la informació que ha vingut a buscar.

2 - Con�nguts de qualitat, es diu que “content is king”, bona redacció i informació rellevant.

3 - Disseny actualitzat, es nota quan un lloc web es an�c. No es recomana fer servir mai la tecnologia Flash, és espectacular, però només dona problemes.

4 – Interac�vitat, com a mínim amb un formulari.

5 - Fotografies i vídeos d’elevada qualitat, quan les hem fet nosaltres amb una camera senzilla, enca-ra que sembli que no, es nota. La despesa en un professional, que no te perquè ser alta, és mot re-comanable.

Un cop tenim el lloc web realitzat, per acabar amb la secció 1.0, és imprescindible el posicionament en cercadors gratuït i/o de pagament i una moni-torització del seu rendiment via analí�ca web. Si, a més, fem comerç electrònic, estaríem a la web 1.5 on només canvia que en el lloc web s’inclou una bo�ga virtual que també s’ha de dissenyar i actualitzar més sovint.

Ara bé, quan passem al 2.0 és com si sor�ssim de casa, on ho tenim tot controlat, per endinsar-nos en un mon confús on et trobes al mig de la mas-sa d’internautes que s’estan movent per les xarxes socials, que et donen empentes i no veus clar què fas aquí i on vas. Intentarem posar una mica de llum en un món, ara mateix, desconegut per tots, vull dir que el més expert en això porta tres o qua-tre anys.

Els objec�us bàsics que ens podem plantejar en aquest entorn foren dos: primer, informar-nos de

què està dient la gent, els possibles clients, tot vi-sitant i observant els diàlegs que es produeixen en les xarxes més ac�ves i, en segon lloc, aconseguir que possibles clients visi�n el nostre lloc web i allí treballar-los per fer la venda o donar les informa-cions que creguem oportunes.

En tot cas, la presència a Facebook, Twi�er, You-Tube o Flickr sembla la mínima que ara mateix està fent servir fins i tot alguna gran empresa fi-nancera, així com l’ús de LinkedIn per part dels seus empleats, també es possible el manteniment d’un blog (no ho aconsello tant, porta molta feina i es veu clarament quan el tens abandonat, amb la pèrdua d’imatge corresponent). En l’actualitat, Facebook permet la programació de la pàgina i es pot donar una imatge millor dissenyada que el mur normal. També hi ha casos on no és perme-sa l’escriptura en el mur, això és recomanable no-més quan el que t’han de dir serà, previsiblement, sempre nega�u. La ges�ó del Twi�er i el Facebook es pot fer des d’un gestor de xarxes socials �pus hootsuite o twi�erfeed que facilita molt la feina, ja que permet ges�onar les xarxes des d’una sola inter�cie. Respecte al YouTube, obrir un canal és gratuït i dóna molta informació al possible client. Al respecte, només vull dir que si una imatge val més que mil paraules, un vídeo són 30 imatges per segon. També és interessant pujar al Flickr les fo-tos d’esdeveniments o les corpora�ves que fora ex-cessiu tenir al web. Tampoc es pot oblidar Google + que fa poc ha posat en funcionament una eina molt interessant com són els perfils d’empresa.

La majoria d’aquestes eines són gratuïtes, el prin-cipal problema, a més de trobar algú que es pugui dedicar a actualitzar la nostre presència, és saber què s’ha de dir. S’han de tenir coses que dir que siguin mínimament interessants pels possibles clients, aquest és el principal problema. La gent comença i al cap d’un mes ja no sap què dir, i dir el mateix que el mes passat no funciona, cal omplir amb novetats de forma regular la presència a la xarxa. Per fer-ho fa falta molta estratègia empresa-rial i molta tàc�ca de màrque�ng.

ANEM PER FEINA

5 Networking MBA

Entrevista a Natàlia Segura i Marta Palos Sòcies de l’empresa Procura, Management ServicesC/ Moia 1, 2a Planta, 08006 Barcelona | Rambla Nova 114, 2n, 4a, 43001 Tarragona |Tel.: 93 2413719 | Fax: 93 4147036

EL PASSAT 17 DE NOVEMBRE DE 2011 VA TENIR LLOC L’MBASEMINAR ‘ELS DIRECTIUS I EL HEADHUNTER AL SEGLE XXI’, A CÀRREC DE LES SRES. NATÀLIA SEGURA I MARTA PALOS, SÒCIES DE PROCURA.

DEGUT A L’INTERÈS QUE VA SUSCITAR LA SEVA CONFERÈNCIA I DONA-DA LA SITUACIÓ ACTUAL DEL MERCAT LABORAL, AMPLIEM ELS CONTIN-GUTS RELACIONATS EN L’ARTICLE SEGÜENT.

PRINCIPALMENT, FEM ÈMFASI EN LA RELACIÓ ENTRE ELS HEADHUN-TERS I LA NOSTRA COMUNITAT MBA DE TARRAGONA.

Quins consells podem donar a la comunitat MBA de Tarragona?

Davant d’aquesta di�cil situació, el què és impres-cindible per garan�r l’èxit del perfil MBA, és do-minar els idiomes estrangers, fonamentalment

l’anglès. Però no només saber-ne, sinó dominar-lo amb fluïdesa. Aquest paràmetre és el que ens pot diferenciar davant altres candidats. Malaura-dament, encara tenim moltes dificultats per tro-bar càrrecs direc�us amb un bon coneixement d’aquest idioma.

“Cada vegada més, les ofertes laborals arriben o bé

per les xarxes socials, o bé per headhunting”

PROCURA no només té àmbit d’actuació a Barcelona, des d’on treballen la gran majoria de headhunters, sinó que es posiciona com a pioner en l’àmbit de Tarragona. Treballa amb afany per consolidar la confiança en les empreses de la província i fer entendre als empresaris i candidats que un bon headhunter no cal que es�gui a Barcelona per fer una bona tasca.

Cobreixen tant el mercat local, nacional i internacional i les seves àrees d’actuació són:

• Execu�ve Search.• Cerca i Selecció de comandaments intermitjos i direc�us. • Anàlisi i Avaluació de les competències direc�ves i de ges�ó, l’avaluació de potencial i la capacitat de desenvolupament dels comandaments d’equips. • Estudis de Mercat.• Management Audit, que, amb una metodologia única i nova, permet conèixer el potencial de desenvo lupament de l’equip direc�u, tan necessari per als processos de creixement i de canvi de les companyies i fusions i adquisicions.

Per a més informació podeu consultar: h�p://www.procura-ms.com

A par�r de l’entrevista amb les sòcies de PROCURA hem redactat una bateria de preguntes amb dos objec-�us. El primer és mostrar la visió que pot tenir el headhunter vers el col·lec�u dels MBA. I, en segon lloc, és veure la visió inversa, és a dir, del nostre col·lec�u davant la possibilitat de contractar els serveis d’un head-hunter o per a contactar-hi com a candidat per a una oferta de lloc de treball.

Natàlia Segura Marta Palos

PERSONES

6 Networking MBA

Heu de tenir present que al 95% de les ofertes que ens arriben és vital tenir un nivell alt d’anglès.

A més a més, les empreses que actualment estan contractant, són aquelles que exporten. Per tant, els idiomes són indispensables.

Les empreses que us contracten, sol·liciten com a requisits que el MBA sigui específic d´un lloc o un altre?

No. Cap empresa ens ha dit mai, vull un MBA de Barcelona, Tarragona o d’altre lloc concret.

En aquestes circumstàncies de crisi, com ges�o-nar els possibles canvis o períodes de transició?

Fa uns anys enrere, els directius, tenien un o dos canvis en la seva trajectòria professional. Avui en dia hem d’enfocar la nostra carrera com un canvi constant. No parlem únicament del canvi d’una empresa a la següent, sinó en la infinitat de canvis que es produeixen al nostre entorn. Canvis també en les nostres funcions i tasques, en els nostres mercats de referència, en la mane-ra de relacionar-los amb els nostres proveïdors, entre d’altres. A més a més, sovint hem de viure períodes de fusió de la nostra companyia, inte-gració amb altres empreses, canvis en la divisió del negoci, o canvis d’estratègies.

Per tant, tenint clar que el canvi és i serà cons-tant i cada vegada a més velocitat, hem de tenir en compte que la recepta és la mateixa:

• Ser flexibles• Oberts als canvis• Aprendre contínuament de tot allò que ens envolta.• Dominar idiomes

Des de la visió d’un headhunter, la nostra visió externa pot ajudar a construir aquest perfil per-sonal.

Des de PROCURA, la relació amb directius o cà-rrecs de responsabilitat és constant. Cada cop

més, afortunadament, són més els directius que acudeixen a nosaltres. No vénen en el moment de ‘cercar una nova feina’, sinó en el seu dia a dia, quan es plantegen nous reptes o se’ls hi pre-senten situacions de canvis o oportunitats. Avui en dia és habitual que ens truquin per pregun-tar-nos com està el mercat, com està el sector o, fins i tot, per rebre consells de desenvolupa-ment i formació. A PROCURA tenim un network i un coneixement empresarial que està a la seva disposició.

Com es pot ges�onar la carrera professional d’un direc�u, per a ser més ocupable?

En els darrers anys, degut a la crisi, els canvis constants, adquisicions i a la velocitat en què ens movem tots, cada cop hi ha més directius que busquen la seva nova ubicació en el món laboral.

Cada vegada és més habitual sortir d’una em-presa per causes totalment alienes, tot i tenir una bona formació, idiomes, bona experiència i havent assolit els reptes i objectius previstos.

Això fa que el directiu afronti la nova entrada al mercat laboral amb inseguretat, sentint-se vul-nerable.

En canvi, les empreses tenen el ‘focus’ més diri-git a curt termini, la batalla del dia a dia, els seus resultats i el seu impacte en el mercat i, en molts casos, en la borsa.

Per tant, per encarar aquesta situació, cal que un mateix es conegui bé. Cal analitzar els seus punts forts i febles i identificar les àrees de mi-llora. S’ha de tenir un clara vocació pel creixe-ment i millora contínua. Convé tenir un nivell d’auto motivació elevat.

En un moment en què el nivell de formació i

“Al 95% de les ofertes que ens

arriben és vital tenir un nivell alt d’anglès.”

PERSONESPERSONES

7 Networking MBA

experiència són força alts i les possibilitats de tro-bar feina escasses, és importan�ssim que ens dife-renciem vers la resta per les nostres habilitats. Cal conèixer i remarcar allò que ens fa diferents. Cal tenir una visió global del món i de les oportunitats, flexibilitat en els plantejaments i demostrar un alt nivell de crea�vitat en la recerca de solucions

Per tant, és cert que les empreses cada cop valo-ren més les competències, alhora de contractar, envers la ‘�tuli�s’?

El primer filtre sempre són els requisits tècnics que demana la empresa. Però un cop seleccionats els candidats, a PROCURA els avaluem per competèn-cies. Cada vegada les empreses entenen que, per aconseguir el millor encaix d’una nova persona a la seva organització, el procés ha d’estar avaluat per competències. D’aquesta manera la incorporació és exitosa fins i tot a llarg termini.

Fa uns anys enrere era impensable buscar per a una oferta de treball una persona que no fos del mateix sector. Avui en dia, lligat al concepte de les competències, les empreses obren el camp de visió i amplien les seves candidatures a persones provinents d’altres àmbits.

I si ens posem el barret d’empresari, què ens ofereix una empresa com PROCURA?

Tradicionalment, els directius i empresaris ens han vist com el recurs extern per a seleccionar un directiu de manera discreta. El cert és que som una bona eina per a arribar a candidats que la pròpia empresa no hi té accés. Tenim un ampli coneixement del mercat i de la realitat del món empresarial. També ens contracten per a tenir una anàlisi de diferents sectors menys endogà-mica del que tenen normalment. Cada directiu

intenta conèixer bé ‘les regles del joc’ del seu entorn, la seva competència, entre d’altres. Però nosaltres podem oferir una visió transversal que, possiblement, és molt enriquidora.

També podem oferir altres eines, com el Ma-nagement Audit, que permeten al directiu o a l’empresari tenir una valoració global dels seus equips. Així mateix, és molt útil per a gestio-nar el talent de la seva empresa o per afrontar processos de fusions i adquisicions amb un co-neixement molt realista dels seus equips. Això li permetrà prendre decisions de manera més efectiva i objectiva.

Òbviament, el coneixement del territori i la proximitat són valors que, pel fet de ser de Ta-rragona, nosaltres podem afegir.

I com a possibles candidats, què hem de fer si mai rebem una trucada d’un headhunter?

És molt important restar tranquil i escoltar. Però escoltar de debò. Heu de tenir en compte que, si us truquen, és que estan realment interessats en vosaltres. Cal escoltar amb molta calma, me-ditar-ho a casa amb tranquil·litat, amb la família i a l’endemà tornar la trucada. Sigui quina sigui la resposta, sempre torneu la trucada, ja que el món és molt pe�t i sovint tots ens retrobem en altres circumstàncies.

I pel que fa a les xarxes socials, quins consells ens doneu?

Cal dedicar-hi temps. S’han de cul�var, tant si tens deu contactes com si en tens dos-cents. Cada ve-gada més, les ofertes laborals arriben o bé per les xarxes socials, o bé per headhun�ng. Molt poques ofertes surten via anunci i teniu en compte que les bones ofertes no s’acostumen a publicar, i funcio-nen a través del networking.

I per acabar, des de la vostra perspec�va ex-terna, amb quins adjec�us o termes definiu el nostre MBA de la URV?

Visió Global. Bagatge. Experiència.

“Òbviament, el coneixement del

territori i la proximitat són valors que, pel fet de ser de Tarragona,

nosaltres podem afegir.”

PERSONESPERSONES

8 Networking MBA

La Ges�ón de Procesos en las Organizaciones

¿Qué es la ges�ón de procesos?

Cualquier organización (considerada como un gru-po de personas con obje�vos comunes) sea del �po que sea: empresa, asociación, en�dad cultural o depor�va, familia, etc. posee unas ru�nas que se repiten sistemá�camente y que están encamina-das a facilitar la consecución de sus obje�vos.

Aquellas organizaciones que son capaces de iden-�ficar, diseñar e implantar las ru�nas más impor-tantes (procesos) de forma adecuada y repe��va, contribuirán a obtener mejores resultados, a cami-nar hacia la excelencia.

Uno de los elementos que diferencian las organi-zaciones exitosas de las que no lo son es la siste-ma�zación de la revisión (también denominado evaluar, seguir, informar, etc.) del funcionamiento de los procesos y, también, su mejora constante.

El resultado será un Sistema de Ges�ón de Proce-sos con 5 fases:

1. Iden�ficar los procesos, con la iden�ficación de aquellas ru�nas importantes de la organización.

2. Diseñar los procesos, con el diseño de los pro-cedimientos, indicadres y documentos de cada proceso.

3. Implantar los procesos, con la publicación y automa�zación de los procesos diseñados.

4. Revisar los procesos, con la medida del com-portamiento de los procesos, su análisis yla elaboración de informes.

5. Mejorar los procesos, con la adopción de los proyectos de mejora necesarios para mejorar con�nuamente el sistema de ges�ón de proce-sos y, en consecuencia, mejorar la eficiencia de la organización.

¿Qué puede aportar adoptar un Sistema de Ges�ón de Procesos?

En la mayoría de las organizaciones, los proce-sos se aprenden por la simple transmisión visual u oral: no suele haber documentos formalizados, que faciliten la trasmisión precisa del conocimien-to. Nosotros proponemos no dejar que la trans-misión del conocimiento se realice, solamente, de forma oral. Entendemos que se deben añadir otras formas más seguras, de más calidad, como es la forma escrita.

El pasado diciembre de 2011, se presentó el Libro “La Ges�ón de Procesos en las Orga-nizaciones” de Enric Brull Alabart, doctor en Administración y Dirección de Empresas, y cofundador del MBA de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La Ges�ón de Procesos es una asignatura que se empezó a impar�r en la 6ª promoción, curso 2000-2001, y que ahora está integrada en el Área de Gerencia. Junto con la asignatura de Planificación Es-tratégica ha sido uno de los elementos innovadores y diferenciadores de nuestro MBA al entender (el año 2000) que estas disciplinas serian el núcleo de los Sistemas de Ges�ón del futuro. Uno de los frutos de todos estos años de docencia y de inves�gación, ha sido este libro que pretende “…devolver a la sociedad y, más concretamente a todos vosotros, aquellos conocimientos que me ayudasteis a consolidar.”

“Los procesos son las rutinas

más importantes de las organizaciones.”

EINES

9 Networking MBA

La Ges�ón de Procesos en las Organizaciones

Enric Brull AROLA EDITORS Páginas: 224 ISBN: 978-84-15248-42-2Precio: 24 € Librerías: Llibreria Adserà, Rambla Nova, 94 bis, 43001 Tarragona. Tel: 977 235 815 tarragona@adsera.com La Casa del Libro h�p://www.casadellibro.com

En este libro encontraremos la teoría y la aplicación prác�ca de una Metodología de Ges�ón de Procesos que permite el alinea-miento con los Modelos de Excelencia más relevantes. Tras el seguimiento de numerosas fuentes fundamentadas se ha propuesto una Metodología de 5 fases, pionera en el ámbito de la Ges�ón de las Organizaciones.

Aquellas organizaciones que �enen los procesos formalizados con el nivel de precisión y detalle que sea justo, ob�enen un beneficio básico: disponer de una base de conocimiento que recoge la ‘me-moria’ de la organización que puede ser transmi-�da; así como disponer de una base sobre la que mejorar sus ac�vidades. Así las personas saben que deben hacer y se reduce el margen de error.

La mayor parte de las incidencias que se produ-cen en una organización son producidas por sus procesos. De este modo, la ges�ón de procesos se configura como una técnica o, mejor dicho, como un área de conocimiento fundamental en las or-ganizaciones que deseen tomar el camino de la excelencia.

¿Hacia la excelencia?

Los procesos son una de las áreas de conocimiento

básicas que proponen todos los Modelos de Exce-lencia actuales (los más importantes son los de la EFQM, Malcom Baldrige y Deming). Así que para incorporarse en el camino de la excelencia es muy conveniente adoptar un Sistema de Ges�ón de Procesos que Iden�fique, Diseñe, Implante, Revise y Mejore sus procesos.

“En el contexto actual solo

sobrevivirán las organizaciones que sean excelentes.

No es posible conseguir la

excelencia si no se gestionan excelentemente los procesos.”

La Ges�ón de Procesos en las Organizaciones

EINES

10 Networking MBA

Llibres

¡Saber y hacer!

Ken BlanchardEDITORIAL GRANICA3a edició

Pàgines: 176 Any d’edició: 2008 ISBN: 978-84-835-8108-7Categoria: Empresa

Quantes vegades hem fet un curs en què ens han ensenyat conceptes molt interessants que després no hem aplicat i finalment hem oblidat? Per què ens resulta tan di�cil aplicar tot el que aprenem? En aquest llibre se’ns mostra la manera de tancar l’escletxa entre el saber i el fer. Segons el guru del desenvolupament personal Ken Blanchard, hi ha tres problemes: el primer és l’excés d’informació adquirida, sense pausa per poder impregnar bé. El segon és el canvi d’ac�tud que hem de dur a ter-me a causa del filtrat nega�u que es produeix en les persones cada vegada que es pensa en emprendre un nou projecte, mo�vat pels dubtes, temors i ju-dicis, que des de pe�ts hem anat adquirint per la manca d’amor i suport incondicional. El tercer és la manca de seguiment, que ens fa defallir poc des-prés d’intentar-ho.

La resposta no està en el cap sinó en el cor: fer cas d’allò que realment volem i no només del que pen-sem. El nostre cervell analitza i el nostre cor conté els nostres desitjos més amagats, que són els que realment ens fan actuar. Tot i que el talent és neces-sari, allò que realment ens permetrà assolir grans reptes, tot i els entrebancs, és el cor.

Les claus per solucionar aquests problemes passen per conceptes tan senzills com la repe�ció espaia-da, el tractar d’impregnar més a faltar coses, el tenir una mentalitat oberta i posi�va i el programar un sistema de seguiment.

Padre Rico, Padre Pobre

Robert Kiyosaki EDITORIAL PUNTO DE LECTURA

Pàgines: 288Any d’edició: 2009ISBN: 978-84-663-1770-2Categoria: Management

Gairebé tot el que hem après sobre els diners l’hi

devem als nostres pares. Per aquest mo�u, ens exercim laboral i financerament d’acord amb es-quemes que perpetuen patrons de conducta gai-rebé sempre perjudicials en termes monetaris. Els pares pobres aconsellen als seus fills que s’apliquin i estudiïn, però, en general, l’escola no prepara per solucionar els assumptes relacionats amb els di-ners, per superar una mentalitat de pobre. Aquest llibre fa caure mites i falses creences sobre el món financer, ens ajuda a descobrir el geni econòmic que portem dins i a pensar en els diners com ho fan els rics.

Una guia indispensable per entendre les finances i treure-hi par�t. El que els rics ensenyen als seus fills dels diners i la classe mitjana no!

El libro negro del emprendedor

Fernando Trías de BesEMPRESA ACTIVA

Pàgines: 183Any d’edició: 2007ISBN: 978-84-966-2726-0Categoria: Emprenedors

Ser emprenedor cons�tueix una postura vital, una forma d’enfrontar-se al món que implica gaudir amb la incertesa i la inseguretat generada pel des-coneixement del què succeirà demà. No existeixen idees brillants que, per si soles, donin lloc a nego-cis rodons: l’essencial és com un concepte, es posa en pràc�ca. No obstant això, el 90% de les inicia�-ves fracassen abans de quatre anys i només el 3% dels manuals d’empresa es dediquen a explicar per què. D’aquí la rellevància d’aquest llibre. Fernan-do Trías de Bes, coautor de La bona sort, analitza els factors clau del fracàs i defineix els trets que ha de tenir un veritable emprenedor: mo�vació i talent per veure alguna cosa especial en una idea que pot ser que altres ja coneguin. Però, per sobre de tot, és necessari disposar d’un esperit lluitador: no fracassen les idees, sinó són les il·lusions que es deixen vèncer per falta de cintura, imaginació i flexibilitat per afrontar imprevistos.

EINES

11 Networking MBA

Llibres

El líder que no tenía cargo

Robin SharmaEDITORIAL GRIJALBO

Pàgines: 272Any d’edició: 2010ISBN: 978-84-253-4442-8Categoria: Lideratge

El líder que no tenia càrrec és el resultat de més de quinze anys en què l’autor Robin Sharma ha treba-llat com a assessor de lideratge en empreses com Microso� , Nike, Unileve o la NASA. El llibre està construït a par� r de les tàc� ques que els millors u� litzen per assolir l’èxit, tant a nivell professional com personal. Per primera vegada, Sharma com-parteix el seu mètode amb els lectors.

“Vaig escriure el llibre en forma de faula per donar vida al procés de liderar sense càrrec. El meu ob-jec� u era compar� r les tàc� ques que permeten as-solir l’èxit d’una forma amena i entre� nguda, que resultés ú� l i inspirés als lectors. Aquest llibre trac-ta sobre la habilitat que tots tenim per ser líders, però també sobre la responsabilitat de treballar sempre al màxim del nostre potencial i així marcar la diferència en les vides dels que ens envolten”

Robin Sharma

Els llibres de l’apartat Eines, són recomanacions dels membres del grup MBA URV - Màster en Direcció i Ges� ó d’Empreses a LinkedIn.

PARETETA, 4 - 43760 EL MORELL (TARRAGONA)Tel. 977 842 555 | reserves@lagrava.com

ABRILDIJOUS 19 D’ABRIL, 19 h///// SLOW FOOD/ KM0 / LOCALXERRADA+TASTET+CUINA EN DIRECTEDurada aproximada: 3 horesPreu per persona 35€ IVA inclòs

DIVENDRES 20 D’ABRIL, 21 h/////CELLER L’OLIVERA, VINS I OLIS AMB ÀNIMA SOCIALPRESENTACIÓ+SOPAR MARIDATGEDurada aproximada: 3 horesPreu per persona: 50€ IVA inclòsTrobareu el menú maridat a: www.lagrava.com

MAIGDIVENDRES 11 DE MAIG, 21 h/////MARIA CASANOVAS, CAVES BRUT NATURE ÚNICS I ELEGANTSPRESENTACIÓ+SOPAR MARIDATGEConvocatòria a les 21 h a LA GRAVA RestaurantDurada aproximada: 3 horesPreu: 60€Trobareu el menu maridat a: www.lagrava.com

DIJOUS 24 DE MAIG, 21 h/////AMANIDES DIVERTIDESTALLER DE CUINA GERSON RIBALConvocatòria a les 19 h al taller de cuina de LA GRAVA RestaurantDurada aproximada: 3 horesPreu: 35€ IVA inclòs

Més informació a www.lagrava.com o trucant al telèfon 977 842 555

EINES

12 Networking MBA

Recepta: Coca de verduretes amb formatge de Capafonts i amanida de germinats i llavorsper Gerson Ribal – LA GRAVA RESTAURANTwww.lagrava.com | Tel. 977/84.25.55

INGREDIENTS per 4 persones

4 coques de llardons de 10 cm x 4

(massa de coca per coure)

100 gr. de salsa romesco

50 gr. Oli verge extra

4 carxofes

50 gr. Faves repelades

50 gr. Tomàquet confi tat amb oli

12 calçots escalivats i pelats

12 � rabecs tallats fi nament

100 gr. de formatge de cabra madurat de Capafonts

Oli Picada

100 gr. Oli verge extra

20 gr. Avellanes torrades

20 gr. ametlles torrades

10 gr. nous

10 gr. pinyons

50 gr. julivert

2 dents d’all

Amanida

25 gr. germinats remolatxa

20 gr. germinats de alfals

25 gr. brots de pèsol

25 gr. brot espàrrec

10 llavors gira-sol

10 llavors carabassa

10 llavors de sèsam

q.s. oli verge extra

q.s. vinagre de vermut

q.s. sal

q.s. pebre

ELABORACIÓ

Poseu a coure la massa de les coques a 220º C uns 15 minuts.

Per fer l’oli de picada tant sols haureu de triturar tots els ingredients per tal que ens quedi un oli de fruits secs granulat.

Per fer l’amanida ho barregeu tot dins un perol hi ho amaniu amb oli, vinagre i sal.

Poseu al foc una paella amb oli ben calent i afegiu les carxofes ja pelades i ben talladetes, passats uns 5 mi-nuts incorporeu els � rabecs, les faves, els calçots i els tomàquets confi tats. Ho saltegeu durant uns 5 minuts més i, fóra del foc afegiu el formatge de cabra de Capa-fonts tot remenant-ho bé.

Muntatge

Al fons d’un plat pla hi posem una cullerada de romes-co.

Al damunt del romesco la coca amb les verduretes i ho amanim amb l’oli de picada. A con� nuació hi posem la barreja de germinats i els brots prèviament amanits.

“Ens trobem en temps de verds al nostre hort, hi trobem faves, calçots, algun � rabec, cols, colifl ors, cols llombardes, carxofes, ... en fi , verduretes que conviuen amb el fred i la calma de l’hivern”.

Gerson Ribal (Cuiner KM0. LA GRAVA RESTAURANT)

Per qualsevol consulta, dubte o comentari, podeu adreçar-vos a gerson@lagrava.com

GASTRONOMIA

13 Networking MBA

MBASeminar

14 Networking MBA