162_Estudi_SNU_Memoria

Ajuntament de Valls

CCRRIITTEERRIISS PPEERR AA LL’’OORRDDEENNAACCIIÓÓ DDEELL SSÒÒLL

NNOO UURRBBAANNIITTZZAABBLLEE DDEELL TTMM DDEE VVAALLLLSS

VVOOLLUUMM II:: MMEEMMÒÒRRIIAA II AANNNNEEXX

Juliol de 2011

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA

MUNICIPAL DE VALLS DOCUMENTS D’INFORMACIÓ

REVISIÓ DEL PGOU 1988. AVANÇ DE PLA

CRITERIS PER A L’ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE DEL TM DE VALLS

1

ÍNDEX 0 INTRODUCCIÓ........................................................................................... 3

0.1 JUSTIFICACIÓ ......................................................................................... 4 0.2 CONTEXT TERRITORIAL ........................................................................... 6 0.3 OBJECTIUS ............................................................................................ 7 0.4 METODOLOGIA ....................................................................................... 7

1 CARACTERITZACIÓ DEL MEDI.............................................................. 11

1.1 OROGRAFIA, RELLEU I GEOMORFOLOGIA ................................................ 12 1.2 GEOLOGIA I LITOLOGIA.......................................................................... 14

1.2.1 Història geològica ................................................................................ 14 1.2.2 Patrimoni geològic ............................................................................... 16

1.3 HIDROLOGIA SUPERFICIAL I SUBTERRÀNIA............................................... 18 1.3.1 Hidrologia subterrània.......................................................................... 18 1.3.2 Hidrologia superficial ........................................................................... 27

1.4 VEGETACIÓ.......................................................................................... 32 1.4.1 Vegetació lligada a les zones planeres agrícoles i espais periurbans .. 33 1.4.2 Vegetació dels espais de muntanya..................................................... 35 1.4.3 Vegetació lligada als espais fluvials (rius, torrents i barrancs).............. 43

1.5 FAUNA................................................................................................. 48 1.6 USOS I COBERTES DEL SÒL ................................................................... 52

1.6.1 Usos del sòl ......................................................................................... 52 1.6.2 Cobertes del sòl................................................................................... 55

1.7 HÀBITATS............................................................................................. 57 1.7.1 Hàbitats Corine.................................................................................... 57 1.7.2 Llista dels hàbitats de Catalunya ......................................................... 60

1.8 INCENDIS FORESTALS ........................................................................... 64 1.8.1 Model de Combustibilitat...................................................................... 66 1.8.2 Model d’Inflamabilitat ........................................................................... 69 1.8.3 Risc bàsic d’incendis forestal ............................................................... 71

1.9 PAISATGE ............................................................................................ 72 1.10 ESPAIS NATURALS................................................................................ 78

1.10.1 Espais Naturals Protegits..................................................................... 79 1.10.2 Hàbitats d’interès comunitari................................................................ 83

1.11 PLANEJAMENT URBANÍSTIC VIGENT......................................................... 84 1.11.1 Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona ..................................... 84 1.11.2 Planejament urbanístic vigent de Valls ................................................ 88 1.11.3 Delimitació de zones d’interès ecològic del PGOU 1988...................... 92 1.11.4 Delimitació urbanística dels municipis envoltants................................. 92

1.12 CONSTRUCCIONS EN SÒL NO URBANITZABLE ........................................... 93


2

2 INFRAESTRUCTURES I ACTIVITATS .................................................... 94

2.1 XARXA VIÀRIA I FERROVIÀRIA ................................................................. 95 2.1.1 Carreteres Principals ........................................................................... 96 2.1.2 Carreteres Secundàries....................................................................... 97 2.1.3 Xarxa ferroviària .................................................................................. 97

2.2 CAMINS RURALS ................................................................................... 98 2.2.1 Consideracions prèvies........................................................................ 98 2.2.2 Descripció dels Camins ..................................................................... 102 2.2.3 Actualització de l’estat dels camins.................................................... 107

2.3 CAMINS RAMADERS............................................................................. 110 2.4 ITINERARIS I SENDERS MUNICIPALS....................................................... 113 2.5 XARXA D’ABASTAMENT D’AIGUA............................................................ 113

2.5.1 Xarxa d’abastament d’aigua en alta................................................... 114 2.5.2 Xarxa d’abastament d’aigua en baixa ................................................ 115

2.6 XARXA DE SANEJAMENT D’AIGÜES RESIDUALS ....................................... 121 2.6.1 Xarxa de sanejament......................................................................... 121 2.6.2 Xarxa de pluvials ............................................................................... 122

2.7 LÍNIES ELÈCTRIQUES........................................................................... 124 2.8 ACTIVITATS PECUÀRIES ...................................................................... 124

3 ANÀLISI AGROLÒGIC........................................................................... 127

3.1 GENERALITATS................................................................................... 128 3.1.1 Introducció......................................................................................... 128 3.1.2 Característiques principals de l’agricultura a Valls ............................. 129 3.1.3 Conreus tradicionals .......................................................................... 130

3.2 CULTIUS I APROFITAMENTS.................................................................. 132 3.3 COMUNITATS DE REGANTS .................................................................. 136

3.3.1 Descripció de les Comunitats de Regants tradicionals de Valls. ........ 137 3.3.2 Projectes de Regadiu ........................................................................ 141

3.4 ANÀLISI AGROLÒGICA.......................................................................... 143 3.4.1 Fonaments de l’anàlisi Agrològic ....................................................... 144 3.4.2 Metodologia de la anàlisi Agrològica realitzada ................................. 147 3.4.3 Conclusions de la anàlisi de les zones agrològiques ......................... 148

4 ANÀLISI AMBIENTAL............................................................................ 149

4.1 GENERALITATS................................................................................... 150 4.2 METODOLOGIA DE L’ANÀLISI DE SENSIBILITAT AMBIENTAL...................... 151

4.2.1 Consideracions prèvies...................................................................... 151 4.2.2 Capes temàtiques.............................................................................. 152 4.2.3 Combinació de les capes temàtiques................................................. 156

4.3 CONCLUSIONS DE L’ANÀLISI AMBIENTAL ................................................ 158

5 CRITERIS PER A L’ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE...... 160

6 EQUIP REDACTOR................................................................................ 161

7 BIBLIOGRAFIA ...................................................................................... 163

8 ÍNDEX DE TAULES I FIGURES ............................................................. 166


3

0 INTRODUCCIÓ


4

0.1 JUSTIFICACIÓ El present estudi de propostes i Criteris d’Ordenació del Sòl No Urbanitzable (SNU) es realitza com a treball complementari dins del marc de redacció del POUM de Valls. Així, l’objectiu és descriure i analitzar la situació actual i les tendències de futur del SNU terme municipal de Valls i del seu entorn per tal de poder caracteritzar el sòl no urbanitzable, amb la finalitat de proposar-ne una zonificació adient, contribuint amb els seves propostes i criteris d’ordenació dels espais, a la presa de decisions en la determinació de les normes urbanístiques i dels usos de cadascun dels diferents sectors establerts. Així doncs, les anàlisi i les conclusions d’aquest document hauran de ser tingudes en compte en la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística de Valls. Aquest treball serà també complementari amb l’estudi de caracterització i diagnosi dels torrents de Valls per tal d’establir un pla director o un pla especial si és el cas, i serà també base dels estudis d’Avaluació Ambiental Estratègica del POUM, amb els Informes de Sostenibilitat Ambiental (ISA preliminar i ISA). Per a la realització d’aquest treball es parteix de la base, que en l’espai que ocupa el sòl no urbanitzable, hi convergeixen diferents àmbits i realitats, canvis en els seus usos i vocacions, noves i importants infraestructures que segmenten el territori com la A-27 o bé que el milloren com el Projecte del Nou Regadiu de Valls, i nous instruments de planificació territorial, en especial el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona. Per tant, la caracterització d’aquest territori i les propostes d’Ordenació del SNU ha de tenir molt en compte la nova realitat territorial, sectorial, d’infraestructures i de sostenibilitat ambiental. Així doncs, l’anàlisi dut a terme s’ha efectuat buscant la màxima transversalitat, considerant des de la descripció del medi físic, passant per les infraestructures, fins a les activitats que es realitzen al TM de Valls. En el cas de Valls existeixen diferents característiques úniques que configuren la idiosincràsia del territori amb les quals la població local s’hi identifica, ja siguin elements naturals com és el cas dels Torrents de Valls i del seu entorn, elements patrimonials existents com els masos dels boscos de Valls, o la mateixa particularitat social de que una gran majoria de les famílies o cases pairals, per tradició històrica, conservin un petit maset a l’exterior de la població com a segona residència familiar. Els criteris de zonificació proposats segueixen els principis rectors del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, i el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.


5

A continuació s’esposa l’estructura en que s’ha organitzat el document que es presenta:

Memòria 0. Introducció 1. Caracterització del Medi 2. Infraestructures i Activitats 3. Anàlisi agrològic 4. Ànàlisi Ambiental 5. Criteris per a l’ordenació del sòl no urbanitzable 6. Equip Redactor 7. Bibliografia

Plànols

1. Caracterització del Medi 2. Infraestructures i Activitats 3. Anàlisi agrològic 4. Ànàlisi Ambiental

Annex I: Identificació de les activitats pecuàries Annex II: Pla de Manteniment i Millora de la Xarxa de Camins de Valls

(2006) Annex III: Recull fotogràfic

Cal aclarir prèviament que l’annex II es tracta d’un treball previ realitzat per al consistori de Valls per part d’AGRO-3, Enginyeria del Medi Rural, SL efectuat al 2006. En aquest sentit es parteix de l’anàlisi dels camins del citat treball i se’n segueix la metodologia emprada, per així, en el present projecte, analitzar l’estat actual dels camins i el seu encaix amb les noves infraestructures presents al terme. La resta de parts del documents han estat elaborades per tal d’analitzar el sòl no urbanitzable del TM de Valls i proposar-ne els criteris per a la seva ordenació.


6

0.2 CONTEXT TERRITORIAL Valls és la capital de l’Alt Camp i ocupa una superfície de 55,3 km2, amb una població de 25158 habitants (IDESCAT de 2010) i una densitat d’habitants de 455,1 (hab./km2). El terme limita, al nord amb Montblanc i Figuerola del Camp, a l’est amb el Pla de Sta. Maria, Alió i Puigpelat, al sud amb Vallmoll, la Masó i el Milà, i a l’oest amb Alcover i la Riba. (veure plànol 0.1 Situació). El sòl no urbanitzable de Valls, o sòl rústic està dividit en 31 polígons cadastrals (veure plànol 0.2 Cadastre) La Plana de l’Alt Camp està envoltada al nord-oest per la serralada de Miramar, que la separa físicament de la Conca de Barberà, pel nord i nord-est el curs del riu Gaià així com els relleus de l’anomenat Bloc del Gaià que la separen de la Plana del Baix Penedès, juntament amb els contraforts del massís de Bonastre. Un altre riu, en aquest cas el Francolí, crea una divisòria amb la Plana del Baix Camp, que es fonamenta amb l’excavació que aquest curs d’aigua ha anat fent i que ha donat com a resultat diferents terrasses fluvials, clarament diferenciades. Així doncs, degut al relleu i a l’estructura del terme municipal, Valls es pot dividir geogràficament en les següents zones:

- Zona de desenvolupament urbà: està situada aproximadament al centre del TM i ocupa el nucli històric de Valls, així com les àrees residencials d’expansió urbanes, i els polígons industrials. (veure plànol 0.4 Zones urbanes vigents).

- Zona de Conreus: localitzades a les parts més planeres del municipi, i envolten la zona de desenvolupament urbà.

- Zona muntanyenca: està situada al nord-est del TM i és on es localitzen els relleus més elevats i abruptes, pertanyents a la serra de Miramar, que estan ocupats per boscos i matollar.

Cal destacar també com a efecte identitari de Valls, la nombrosa quantitat de torrents, rieres i rases que travessen el terme, i de forma especial el seu casc urbà, i que en general tenen una direcció de flux nordest-sudoest i que són tributaris del Francolí. (veure plànol 0.3 Ortofotomapa).


7

0.3 OBJECTIUS Per a la realització del projecte s’ha marcat el següent objectiu principal:

• Establir criteris i realitzar propostes de gestió per a l’ordenació del sòl no urbanitzable per tal que es puguin integrar en el POUM de Valls, o que en el seu cas, es puguin adoptar per part del municipi en les seves inversions i programació, per a una millor gestió del territori i de les seves activitats.

Per satisfer aquest objectiu principal s’han plantejat objectius secundaris, que són els següents seguint un criteri metodològic:

• Recopilar, generar i analitzar la informació sobre el TM de Valls

• Verificar i comprovar la informació sobre el terreny.

• Analitzar la informació i proposar els criteris per a garantir la sostenibilitat ambiental al TM de Valls.

0.4 METODOLOGIA Per a la realització del present document s’ha partit del creuament de diverses capes d’informació geogràfica sobre una referència cartogràfica de Valls, elaborada ad hoc principalment a partir de les bases 1:5000, 1:25000 i 1:50000 de l’ICC. Aquesta informació purament cartogràfica s’ha complementat amb diferents visites de camp i consultes a agents locals coneixedors del territori, la seva història i el seu patrimoni. Tots els elements dels medis físic i biòtic que s’han pogut recopilar, juntament amb diversos aspectes històrics i humans imprescindibles per a la correcta interpretació dels primers, han proporcionat les dades a partir de les quals s’han confeccionat els documents que es relacionen en aquest treball. Així doncs, aquest document s’ha dividit en 5 grans blocs:

• 0 Introducció

• 1 Caracterització del medi

• 2 Infraestructures i Activitats

• 3 Anàlisi agrològic

• 4 Anàlisi ambiental

• 5 Criteris per a l’ordenació del sòl no urbanitzable


8

0 Introducció En aquest apartat es realitza una descripció formal dels continguts del document en quant a la metodologia de treball, els elements que componen el projecte i el motiu pel qual s’elabora, etc. Així també s’ha realitzat la següent cartografia temàtica introductòria.

• Situació del terme de Valls, a escala 1:100000

• Cadastre rústic del TM de Valls a escala 1:30000

• Ortofotomapa del TM de Valls a escala 1:30000

• Zones urbanes vigents 1:30000 1 Caracterització del Medi En aquest apartat es realitza una recopilació d’informació referent al medi físic i natural, així com un repàs a la qualificació urbanística vigent. A tal efecte s’ha elaborat una cartografia de referència a escala 1:30000 elaborada a partir de les bases topogràfiques 1:5000 de l’ICC, quan es circumscriu al TM de Valls, o bé a escales més petites (1:100000 o 1:150000) per a observar el territori de Valls en un context regional. A continuació es descriu breument la cartografia temàtica elaborada:

• Estudi dels elements del relleu mitjançant la creació d’un model digital d’elevacions, d’un mapa de pendents, d’un mapa d’ombres i d’un mapa d’orientacions a partir del full 246 de Valls amb una mida de cel·la 15x15 m en format txt de l’ICC.

• Estudi de la geologia, hidrogeologia i patrimoni geològic a escales 1:30000 i 1:150000.

• Estudi de la hidrologia i de la inundabilitat a escala 1:30000 • Anàlisi de l’evolució dels usos del sòl des del 1987 fins al 2002 i

de les cobertes del sòl a escala 1:30000 • Identificació i anàlisi dels hàbitats Corine i de la Llista dels

hàbitats de Catalunya • Estudi dels incendis forestals històrics de consideració,

mitjançant la generació dels models de combustibilitat i d’inflamabilitat, del risc bàsic d’incendis forestals i ubicació dels perímetres de prioritat contra incendis a una escala 1:30000

• Estudi de la distribució dels diferents espais naturals en àmbit regional a escala 1:150000

• Anàlisi de la distribució i els tipus d’hàbitats naturals d’interès comunitari a escala 1:30000

• Ubicació i estudi dels elements del patrimoni arquitectònic i historicocultural a escala 1:30000


9

2 Infraestructures i activitats En aquest apartat es realitza una recopilació i anàlisi de les infraestructures i activitats existents dins del TM de Valls, emprant la cartografia de referència (elaborada a partir de la base topogràfica 1:5000 de l’ICC), que es presenta en plànols a escala 1:30000 o de més detall en alguns punts singulars. Així mateix s’analitzen les activitats pecuàries i els camins del TM de Valls, que es descriuen específicament en els annexos al present estudi, o bé per estudis complementaris realitzats pel nostre equip tècnic. A continuació es descriu breument la cartografia temàtica elaborada:

• Localització de les infraestructures de la xarxa viària i ferroviària a escala 1:30000

• Elaboració cartogràfica de camins rurals, camins ramaders i xarxa de senders GR i PR i itineraris d’educació ambiental publicats pel consistori a escala 1:30000

• Localització de les infraestructures d’abastament d’aigua (canonades en alta i baixa, pous, dipòsits, etc.) a escales 1:30000 i 1:10000 i 1:7500

• Localització de les infraestructures de sanejament d’aigua en alta i en baixa (canonades, EDARs, etc.) a escales 1:30000 i 1:10000 i 1:7500.

• Anàlisi de les activitats pecuàries existents al TM de Valls a escala 1:30000, juntament amb un annex on es recull cada una de les granges existents en una fitxa individual, i s’analitza la situació actual de les granges en el municipi.

3 Anàlisi agrològic En aquest punt s’efectua una anàlisi agrològica del sòl de Valls a partir del coneixement de la tipologia de conreus i la seva evolució, dels caràcters edàfics del terreny i les seves característiques agrològiques segons els caràcters i metodologia USDA, i a partir d’estudis previs i el coneixement d’infraestructures relacionades com són les comunitats de regants, els nous plans de regadiu, la xarxa de camins rurals, etc.


10

A continuació es descriu breument la cartografia temàtica elaborada

• Localització de comunitats de regants del TM de Valls a escales 1:30000 1:10000 i 1:7500

• Localització de les àrees de regadiu per les diferents comunitats de regants 1:30000, així com del nou projecte de regadiu previst.

• Anàlisi de les classes agrològiques dels sòls de Valls a escala 1:30000 i realització d’un mapa d’actualització d’aquestes.

4 Anàlisi ambiental En aquest punt es realitza una anàlisi ambiental mitjançant el software de GIS Miramon versió 6.4p amb el qual s’efectua una anàlisi espacial de tipus ràster, a partir del creuament de la cartografia temàtica elaborada en l’apartat de 1 Caracterització del medi de la qual s’han seleccionat diferents elements (patrimoni geològic, de les àrees urbanes, dels hàbitats d’interès comunitari, dels sòls forestals, de les zones inundables i dels connectors ecològics), per crear un plànol de sensibilitat ambiental a escala 1:30000 que distingeix set magnituds de sensibilitat. 5 Criteris per l’ordenació del sòl no urbanitzable A partir dels quatre apartats anteriors es pot abordar el treball objectiu per establir els millors criteris d'ordenació del sòl no urbanitzable, i per tal d’establir una proposta de zonificació coherent i racional amb el territori. Un cop establerta la zonificació del sòl no urbanitzable, s’elaboren els criteris d'ordenació i regulació dels usos atenent a la capacitat d'acollida del medi en relació als mateixos. Per efectuar aquesta zonificació es pretén crear un plànol elaborat a partir del creuament de dades del plànol 3.12 Classes agrològiques proposades i del plànol de 4.8 Sensibilitat ambiental. Aquesta ordenació ha de facilitar la instal·lació i gestió d’activitats compatibles amb el caràcter vocacional i de l’entorn del terme de Valls, assegurant alhora la seva conservació i la protecció dels seus valors naturals, paisatgístics i culturals. La premissa és promoure un pla que sigui possibilista, que no plantegi immobilisme o sobreprotecció, i que inclogui un model de gestió adequat al territori de Valls, tot preservant els elements més singulars del medi com són els torrents de Valls o la Serra de les Guixeres, entre d’altres.


11

1 CARACTERITZACIÓ DEL MEDI


12

1.1 OROGRAFIA, RELLEU I GEOMORFOLOGIA

El TM de Valls, se situa en el que s’anomena la depressió Valls-Reus, estructura que continua amb la depressió Valls-Penedès al nord est, i que al seu torn, forma part del sistema sudoccidental dels Catalànids. Així, juntament amb els Pirineus i la Depressió de l’Ebre formen les tres grans unitats geomorfològiques de Catalunya. A una escala de detall més gran, Valls està situat a la vessant meridional de la Serralada Prelitoral catalana. Aquest sistema muntanyós regional, queda dividit, a l’extrem oest de Valls pel congost de la Riba, format pel riu Francolí, que separa físicament la Serra de Miramar (inclosa dins del terme de Valls) de les Muntanyes de Prades. Segons Julivert (1995), la Serra de Miramar és una cadena de plecs, que enllaça amb el Bloc de Gaià al Nord-est, i que envolta la Serra de Prades al Sud-oest, i que funcionen com un avantpaís, juntament amb la conca sedimentària de l’Ebre. La serra de Miramar, amb la depressió de Reus-Valls, està limitada per una falla, tapada pels materials quaternaris, que posa en contacte el Paleozoic amb el Mesozoic(...) (veure plànol 1.1 Emplaçament)

De forma general, Valls presenta un relleu diferenciat que es pot dividir clarament en dos unitats que venen determinades per les alçades diferenciades del territori (veure plànol 1.2 Model digital d’elevacions):

• La primera unitat es tracta de la part de relleu més abrupte caracteritzada per la Serra de Miramar, que pertany a la serralada del Pre-litoral, que ocupa aproximadament una cinquena part de la superfície total del terme, i que se situa a l’extrem nordoest del municipi.

• La segona unitat està caracteritzada per la plana al·luvial de Valls que està lleugerament inclinada cap a l’oest i que drena els diferents cursos hídrics superficials cap al flux principal de la zona que és el riu Francolí.

Pel que fa la unitat amb els relleus més abruptes, caracteritzat per la Serra de Miramar, cal esmentar que aquesta, està formada per un conjunt de serres que van, en sentit oest-est, des del congost de la Riba fins al coll de Cabra del Camp. Així mateix cal esmentar que dins del terme de Valls aquesta serra s’anomena Serra de les Guixeres, i que el nom genèric de la serra de Miramar es sol utilitzar, localment, a la part de la cadena muntanyosa que no es circumscriu dins del terme de Valls, és a dir a partir del coll de Lilla, cap a l’est, que al seu torn es sol anomenar Serra de la Carbonera. A la vegada, la serra de les Guixeres està formada, al seu torn, per dues unitats diferenciables disposades paral·lelament i confrontades l’una amb l’altra. De les dues la més septentrional és la Serra de les Guixeres, pròpiament dita, i la que es situa al sud d’aquesta s’anomena Serra Alta. Aquestes dues serres estan


13

formades per diferents cims, els més destacables dels quals són, en sentit oest-est: el Puigcabrer (524,61 m), el Turó del Mas d’en Gínjol (606,86m), el Turó del Canot (624,99 m), EL Turó d’en Manel (576,91 m), el Turó de les Balances (522 m), i el Tossal de Tarragó (547,75 m). (veure plànol 1.3 Formes del relleu). Lògicament aquestes serres presenten pendents elevades (> 50 %) i orientacions de vessants similars degut a que formen part del mateix sistema i a la seva disposició confrontant i paral·lela. (veure plànol 1.4 Pendents). La resta del territori municipal, com s’ha dit, presenta una morfologia plana, que en general bascula lleugerament cap al sudoest, que fa que el sistema hídric superficial de la zona presenti aquesta direcció general de flux fins al curs principal, el Francolí, situant-se a l’extrem oest del Valls. Així, aquesta unitat presenta pendents molt suaus, de menys del 5%, tot i que puntualment i associats a les lleres encaixonades dels diferents torrents, s’observen pendents que es situen amb valors d’entre el 30 i el 50 %. No obstant això, malgrat que en general s’observa una orientació sud-oest que drena les aigües cap al riu Francolí, en detall les orientacions mostren un sistema de drenatge en espina de peix, degut al micro-relleu, detectant-se inclinacions puntuals cap a l’est i cap al sudest, que finalment condueixen l’aigua i possibiliten el flux general esmentat cap al riu Francolí. (veure plànol 1.5 Orientacions).


14

1.2 GEOLOGIA I LITOLOGIA La història geològica del municipi de Valls es pot datar a partir del Palezoic, en endavant. En aquest sentit, cal dir que no s’han trobat materials més antics de 490 milions d’anys. Per tant els materials geològics que s’explicaran a continuació pertanyen tots a l’Eó anomenat Fanerozoic, que es divideix en les següents Eres (de més antiga a més moderna): Paleozoic, Mesozoic i Cenozoic. (veure plànol 1.6 Geologia)

1.2.1 Història geològica

Era Paleozoica Genèricament els materials paleozoics, corresponen a roques formades a partir de materials amb una granulometria fina (sorres i argiles) que es van dipositar sota les condicions d’un ambient marí, o bé degut a la precipitació de materials inicialment diluïts en l’aigua, com és el cas del carbonat càlcic. D’aquesta època data l’orogènia herciniana, produïda per la formació del Pangea II. Els moviments de col·lisió resultants de l’orogènia van provocar plegaments que van propiciar la formació de pissarres, quarsites i calcàries metamorfitzades. Una altra conseqüència d’aquests xocs va ser la creació del Massís de l’Ebre, mentre que la zona de l’Alt Camp romania submergit dins d’un gran oceà en expansió. Posteriorment es va produir un episodi de distensió que va permetre la intrusió magmàtica, que va originar la formació de roques plutòniques, porfíriques i filons de quars. A l’Alt Camp, els materials del Paleozoic formen una franja de 25 km de longitud que discorre per la cara SE de les serres de Prades i Miramar, és a dir que en el cas de Valls aquests materials es circumscriuen al sector muntanyós situat a l’extrem nordoest del terme. Així les roques més antigues que es troben a la comarca són del Període Cambrià o de l’Ordovicià, tractant-se de pissarres de color verdós i quarsites d’estratificació.

• Del període Silurià es troben roques, en dos punts del terme: Pissarres distribuïdes en franges estretes, a la zona nordoest entre Masmolets i Picamoixons, on també es poden trobar altres litologies d’aquesta època, com quarsites i calcàries amb importants nòduls de fosfats.

• Del període Devonià afloren materials a Fontscaldes i en punts locals de la serra de Miramar, formats per margues verdes i calcàries riques amb restes d’organismes. D’aquesta època també cal destacar calcarenites, que passen a pissarres negres i quarsites en estrats superiors, i que es localitzen en punts localitzats de la serra de Miramar. Localment i prop del vorell de falla entre Paleozoic i


15

Neogen, gràcies al pas de la carretera que va de Valls a Picamoixons, pot observar-s'hi la intrusió de granitoids dins els materials devonians

• Del període Carbonífer es troben els materials més abundants presents a la comarca, i formen la base de gairebé totes les serres. Així aquest conjunt presenta uns gruixos de 400 m, amb pissarres, grauvaques i conglomerats que es disposen de forma discordant, respecte la resta de materials dels períodes anteriors. Cal destacar l’extracció de la Cantera situada a la Muntanya de la Vila, que explota calcàries marmoritzades. D’aquesta època també daten unes colades de lava que poden observar-se a Masmolets.

Era Mesozoica

En aquesta època que va dels 248 milions d’anys als 65 milions d’anys, es produeix la fragmentació de Pangea II, amb la distribució dels continents i dels mars tal i com es coneixen avui en dia. No obstant, en aquest temps es produeixen nombroses regressions i transgressions dels oceans, degut al moviment de plaques. Així, durant les regressions del mar es produeix una sedimentació de tipus continental, donant lloc a conglomerats, argiles i guixos, i durant les èpoques de transgressions es produeix una sedimentació marina que afavoreix la precipitació de materials inicialment dissolts en l’aigua, formant roques calcàries i dolomies. En aquest context, a l’Alt Camp es troben molts materials formats durant aquesta època, que es situen per damunt dels materials paleozics, i que han resultat menys alterats que aquests.

• Dins del Bundsandstein, es troben de forma molt localitzada les anomenades roques vermelles o gresos vermells, formant el turó del Mas d’en Gínjol

• Dins del Muschelkalk cal distingir tres etapes: el Muschelcalk inferior (que correspon a una època de transgressió marina) es troben les roques calcàries de color gris o clar i les dolomies, ben estratificats, sense fòssils que formen els penya-segats típics de la serra de Miramar. El Muschelkalk mitjà (que correspon amb una regressió del mar) on es troben argil·les vermelloses. I el Muschelkalk superior (que de nou correspon amb una transgressió marina) on es van formar calcàries de colors grisos clars i margues ben estratificades, que es poden observar també al turó del Mas d’en Gínjol.

D’aquesta època, tot i que hi ha materials d’altres fàcies i períodes, no s’han localitzat dins del terme de Valls.


16

Era Cenozoica Aquesta és la era geològica més recent de la Terra, i va començar fa 65 milions d’anys. Durant aquesta època es produeix l’orogènia alpina, degut al xoc de les plaques Euroasiàtica, Africana i Indoaustraliana, que fan enlairar els sòcols paleozoics i mesozoics, formant grans serralades i depressions, entre les que s’inclouen les serres costaneres catalanes, ibèrica i bètiques, i la Depressió Prelitoral. La Depressió Valls-Reus, pertanyent a la Depressió Prelitoral, és el producte de l’enfonsament dels materials mesozoics mitjançant la falla del Camp, que és visible a Picamoixons.

• Durant el Període del Paleogen els materials que es formen omplen les diferents fosses tectòniques, de tota la Depressió Prelitoral, que es dipositen de forma discordant amb els materials mesozoics i paleozoics més antics. Es tracta bàsicament de conglomerats grollers, gresos i lutites provinents de l’erosió de les serralades costaneres, en èpoques de regressió i de calcàries amb fòssils.

• Del període quaternari es formen els materials més nous, constituint una capa fina i poc consolidada i disgregada, que com en el cas anterior omplen les diferents depressions a partir de l’acció erosiva dels torrents i dels rius procedents dels relleus més pròxims, disposant-se sobre els materials immediatament més antics. Així, la majoria del terreny situat a la part més baixa i planera del municipi de Valls, coincidint amb els diferents cursos fluvials, està reomplert de material quaternari.

1.2.2 Patrimoni geològic Al terme de Valls es troba una part dels esculls de la Riba que estan formades per pels últims contraforts de les Muntanyes de Prades i pels primers contraforts de la serra de les Guixeres. Aquestes formacions geològiques s’inclouen dins de l’inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya sota el codi 304 com a geozona dins de la categoria d’espai d’interès geològic, pels motius que s’exposen a continuació: (veure plànol 1.7 Patrimoni geològic)

La Riba és una població situada a l’extrem est de les Muntanyes de Prades, on es troben uns dels millors afloraments d’esculls triàsics de l’oest d’Europa. Aquestes estructures bioconstruïdes són anomenades Unitat de La Riba i són una peça clau per a la reconstrucció paleogeogràfica dels ambients del Triàsic a Catalunya. Els materials dels quals estan fets són carbonàtics i estan total o parcialment dolomititzats.


17

Des del punt de vista de la paleontologia són molt importants, degut a l’abundància de diferents organismes fossilitzats, especialment els que tenen un caire bioconstructor. Els materials que formen la zona donen un relleu de grans penya-segats molt concorreguts pels escaladors. (...) L’interès d’aquesta geozona recau en l’estudi estratigràfic, sedimentològic i paleontològic de les estructures, ja que aquest ha permès la reconstrucció de part de la Paleogeografia de la Conca Catalana en el Triàsic. El seu estudi també és important a nivell europeu ja que d’afloraments d’estructures amb una conservació similar no n’hi han gaire més. Els estudis realitzats permeten anomenar les diferents unitats de la geozona com serien la unitat de Benifallet, constituïda per calcàries bioturbades i dolomies. La unitat de La Riba que és la que és tracta principalment en aquesta fitxa, que és formada per un sistema d’esculls de rampa carbonatada. I finalment la unitat d’Alcover, que tot i ser tractada en una altra fitxa és molt important per reconstruir, juntament amb La Riba, el paleoambient i la paleogeografia de la zona. També cal destacar que didàcticament és un bon lloc per visualitzar les diferents unitats ja que en el camp es veuen bé en el seu conjunt. (...) (extret de la fitxa de la geozona 304 Esculls de la Riba)

Així mateix, a prop d’aquesta zona també se’n localitzen d’altres com les corresponents a la Pedra d’Alcover, Modelat Granític de la Vall de Castellfollit, Coll d’Alforja i Serra de la Mussara, (que pertanyen a la unitat de les Muntanyes de Prades), les Roques volcàniques carboníferes de la Serra de Miramar, Pedra de Sarral i Prades-Siurana. Dins d’un àmbit regional a part de la presència de geozones, també hi ha un geotop inclòs dins de la Roques volcàniques carboníferes de la Serra de Miramar, anomenat Espilites de Figuerola, que lògicament es localitzen al terme de Figuerola del Camp. Aquesta concentració d’espais geològics catalogats a l’inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya, denoten la rellevància que té aquesta part del territori del qual Valls en forma part.


18

1.3 HIDROLOGIA SUPERFICIAL I SUBTERRÀNIA Cal recordar que dins els treballs complementaris del POUM de Valls, i complementant també el present treball sobre els criteris d’Ordenació del sòl no urbanitzable, també es redacta un estudi específic sobre els torrents de Valls, que prendrà forma de Pla Director o de Pla Especial en el seu cas, atenent a la evolució en la redacció del propi POUM, i dels suggeriments que s’aportin al llarg del procés de redacció i aprovació. Per tant, molts dels punts que seguidament es desenvolupen de forma general en la caracterització del sòl no urbanitzable, es veuran àmpliament superats per aquest estudi específic sobre els torrents, que també serà ampliat com a estudi estratègic en la ordenació i els criteris de gestió de tot el cicle de l’aigua de Valls.

1.3.1 Hidrologia subterrània Els autors Pérez i Troncoso al seu treball realitzat l’any 2001, classifiquen el terme municipal de Valls dins de dues unitats hidrogeològiques diferenciades: al nord del Terme se situa l’aqüífer constituït per graves, sorres, llims i argiles del miopliocè-quaternari; al sud es situa l’aqüífer constituït per materials semblants a l’anterior, i amb guixos, calcàries i nivells de conglomerats. Així mateix, també es localitza un aqüífer carbonífer a la serra de Miramar, i un altre de quaternari a la vall del riu Gaià. L’Agència Catalana de l’Aigua classifica les aigües subterrànies en masses d’aigua subterrànies, com a conseqüència de la implementació de la Directiva Marc de l’Aigua (articles 5,6 i 7 de la DMA). Aquesta norma, proposa un canvi de paradigma en la gestió de l’aigua, en la qual ja no es considera l’aigua tan sols com un recurs, sinó que també cal tenir en compte el medi on se situa l’aigua per tal de garantir-ne la disponibilitat i la qualitat de l’aigua. Així, mitjançant el Pla de Gestió de Conca Fluvial de Catalunya (PGDCFC), que és l'eina que ha de determinar les accions i les mesures necessàries per desenvolupar els objectius de la planificació hidrològica del districte de conca fluvial de Catalunya, situa el TM de Valls dins de les masses subterrànies 25 Alt Camp i 27 Prades-Alt Francolí.


19

Massa d’aigua

subterrània Superfície

Codi Nom Tipologia

Total (Km2

Aflor (Km2)

Característiques hidràuliques dominants

25 Alt Camp Detrític no al·luvial i al·luvial 198 198 Lliure i confinat, associat,

amb predomini de lliure

27 Prades-Alt Francolí

Detrític no al·luvial carbonatat, granit, i paleozoic i locals

519 519 Lliures, confinats i no associats

Taula 1. Massa d’aigua subterrània. Font: Agència Catalana de l'Aigua

Dins de les masses d’aigua subterrània citades es troben els següents aqüífers:

Massa d’aigua subterrània Aqüífers

Codi Nom Codi Nom

3091A11 Aqüífer al·luvial del baix Francolí (Zona Alt Camp) 25 Alt Camp

3091I20 Aqüífer detrític plioquaternari del Camp de Tarragona- zona baix Francolí (Alt Camp)

3102D10 Aqüífers en medis de baixa permeabilitat a les calcàries i gresos de la Conca de Barberà

3102C31 Aqüífers de les calcàries de Motllàs 3102C40 Aqüífer de les calcàries de Prades - Mont-ral

3102F40 Aqüífers locals en medis de baixa permeabilitat als detrítics mesozoics de Prades

27 Prades-Alt Francolí

3103G10 Aqüífers locals en medis de baixa permeabilitat als granits de Prades

Taula 2. Aqüífers. Font: Agència Catalana de l'Aigua

A continuació es realitza un resum de l’anàlisi de pressions i impactes realitzat el 2005 per les dues masses d’aigua subterrània esmentades: Massa d’aigua 25. Alt Camp

• Composició Els aqüífers que integren aquesta massa d’aigua responen al rebliment de la fossa tectònica asimètrica amb materials detrítics, graves, conglomerats, gresos, sorres, argiles,etc. Així la majoria de materials que la formen corresponen a ventalls al·luvials de graves i sorres, formats a partir dels relleus del nord de la massa d’aigua. Les graves són heteromètriques i presenten una ordenació en funció de la mida i la distància als relleus, i la seva composició varia en funció de la procedència del material, que pot ser pissarres i granits del paleozoic i/o calcàries i dolomies del mesozoic.


20

Al sud dels ventalls al·luvials es situen conglomerats grisosos d’argila, sense cimentar amb còdols calcaris i pissarres. Aquests materials presenten intercalacions de d’argiles vermelles i calcàries lacustres del Miocè. Al sud d’aquests, es situen materials al·luvials i col·luvials de l’Holocè.

• Recàrrega i descàrrega La recàrrega natural es produeix per infiltració de la pluja i de les aigües superficials, i per la transferència lateral provinent d’altres masses d’aigua, que es produeix a partir de la falla situada al nord de la formació, que té una direcció NE-SO, així com per tota la superfície de la massa d’aigua. La descàrrega es produeix a partir dels cursos d’aigua, i pel límit sud.

• Piezometria En general el flux es dirigeix cap a la costa, amb isopieces que es disposen de forma paral·lela a la línia de platja, excepte a les proximitats del riu Francolí, on les isopieces mostren una inflexió cap al riu. Com a conseqüència de la geometria dels diferents aqüífers, els nivells piezomètrics es donen a les zones més septentrionals de la massa d’aigua, i a l’entorn dels rius Francolí i Gaià.

• Pressions sobre l’estat químic Existeix una baixa pressió exercida pels nitrats procedents de les dejeccions ramaderes, estimant un volum de nitrogen de 100-170 kg/Ha. No obstant, la pressió deguda a l’activitat agrícola, és alta. Es produeix un retorn de l’aigua procedent del reg estimat en un volum de 2,12 hm3/any. Existeixen diferents polígons industrials (Valls, Alcover) amb diverses estructures químiques, un oleoducte (del Morell a Valls) i col·lectors d’EDARs, que exerceixen una pressió moderada. S’han detectat sòls contaminats de CHC (10500 m2) i dos sòls potencialment contaminats per metalls (900 m2) i BTEX, així com episodis per VOC’s i dissolvents. En conjunt però, s’atribueix una magnitud de pressió baixa.

• Extraccions d’aigua

A) Recursos disponibles (hm3/any)

B) Transferència a altres masses

(hm3/any) C) Extraccions totals (hm3/any)

D) Índex d’explotació

(C/A-B)

38,9 19,6 13,8 0,71

Taula 3. Extraccions d’aigua. Font: Agència Catalana de l’Aigua


21

La magnitud de la pressió per extracció, es considera alta, amb un índex d’explotació de 0,71.

• Vulnerabilitat intrínseca Malgrat que el funcionament hidrogeològic pot assimilar-se a un aqüífer lliure, aquest presenta certa protecció envers a la contaminació, degut a la composició litològica, formada per una matriu d’argiles i llims, que conté llenties de sorra i graves d’on s’extreu l’aigua. Aquesta matriu té una elevada capacitat d’absorbir i adsorbir els contaminants mitjançant l’aigua d’infiltració, realitzant una autodepuració prèvia a l’acumulació d’aquesta aigua en els nivells de sorres i de graves. En resum es distingeixen dues zones diferenciades amb vulnerabilitat intrínseca, una és alta i coincideix amb els ventalls al·luvials situats al nord i l’altra correspon a la resta de zona amb una vulnerabilitat moderada.

• Impactes sobre l’estat químic

Aqüífer 3091L20 – Aqüífer poliquaternari del Camp de Tarragona

pH 7,63 CE (uS/cm) 1209,84

HCO3 (mg/l) 330,73

Cl (mg/l) 191,4

SO4 (mg/l) 150,6

Ca (mg/l) 128,51

Mg (mg/l) 51,14

Na (mg/l) 105,57

K (mg/l) 3,17

NO3 (mg/l)52,4

NH4 (mg/l) -

Fe_total (ug/l)

341,293

Mn_total (ug/l) 39,58

-

Aqüífer 3091A11 – Aqüífer al·luvial del Francolí

pH 7,63 CE (uS/cm) 1090,0

HCO3 (mg/l) 381,81

Cl (mg/l) 79,2

SO4 (mg/l) 261,62

Ca (mg/l) 151,27

Mg (mg/l) 53,8

Na (mg/l) 65,04

K (mg/l) 3,95

NO3 (mg/l) 29,0

NH4 (mg/l) 0,51

Fe_total (ug/l)

488,50

Mn_total (ug/l)

74,009,58 -

Taula 4. Impactes sobre l’estat químic. Font: Agència Catalana de l’Aigua

La magnitud de l’impacte sobre l’estat químic és alt, amb concentracions puntuals de nitrats de fins a 170 mg/l, de sulfats de fins a 340 mg/l i de clorurs de fins a 555 mg/l.

• Avaluació del risc Existeix un risc sobre l’estat químic de la massa d’aigua per la presència de contaminants específics i localment de nitrats. No existeix un risc sobre l’estat quantitatiu. Globalment es considera que la massa d’aigua presenta risc a l’incompliment de les directrius de la DMA.


22

Massa d’aigua 27. Prades - Alt Francolí

• Composició Aquesta massa d’aigua es troba sobre part de l’estructura horst Prelitoral, encavalcant al nord sobre la Depressió de l’Ebre. Aquesta unitat es divideix en dues zones diferenciades. Per una banda, hi ha el horst format per un sòcol paleozoic de pissarres, gresos, granits i dics, sobre els quals es dipositen els materials mesozoics de naturalesa majoritàriament carbonatada. Per l’altra hi ha els materials de la fossa, formada per dipòsits detrítics oligocènics composta per argiles, gresos, conglomerats i un aflorament lacustre format per margues, calcarenites, argiles i guixos. Es tracta en realitat d’un agrupament d’aqüífers lliures desvinculats, la litologia predominant dels quals és detrítica no al·luvial, tot i que també presenta granits i materials paleozoics, i materials carbonatats.

• Recàrrega i descàrrega La recàrrega superficial es dóna per infiltració d’aigua superficial, i es considera tota la superfície com a zona de recàrrega. Les descàrregues del sistema es realitzen mitjançant els cursos d’aigua superficials i pels límits laterals.

• Piezometria Com que la massa d’aigua està formada per diferents aqüífers que no tenen relació, no es pot establir una piezometria conjunta. No obstant, es pot aproximar un flux general cap al sud-est cap al Camp de Tarragona i cap al riu Francolí.

• Pressions sobre l’estat químic Sobre aquesta massa d’aigua no existeixen activitats ramaderes importants, així com tampoc hi ha activitats agrícoles intensives que generin pressions. No obstant, els principals cultius intensius són herbacis de regadiu, a part de les pollancredes, que se situen a la ribera del Francolí. Els retorns procedents de reg són mínims i per tant no es realitza una recàrrega superficial rellevant per aquest motiu. Les zones industrials representen un 1,4 % del total de la superfície, que es situen al voltant de Montblanc o de Valls. Un oleoducte creua la massa d’aigua en direcció SE-NO (Valls-Vimbodí) i existeixen col·lectors d’EDARs, que fan que en conjunt la pressió sigui moderada. S’han detectat diversos episodis de contaminació per VOCs, metalls i dissolvents, que fan que tingui una magnitud alta, per aquest aspecte.


23

• Extraccions d’aigua

A) Recursos disponibles (hm3/any)

B) Transferència a altres masses

(hm3/any) C) Extraccions totals (hm3/any)

D) Índex d’explotació

(C/A-B)

23,7 5,0 7,7 0,41

Taula 5. Extraccions d’aigua. Font: Agència Catalana de l’Aigua

La magnitud d’extracció es considera moderada amb un índex d’explotació de 0,41

• Vulnerabilitat intrínseca Es distingeixen dues zones amb vulnerabilitat intrínseca diferenciada. D’una banda la zona de la Conca de Barberà i el sòcol paleozoic presenten una vulnerabilitat baixa. De l’altra, els aqüífers carbonatats de Prades i Motllats presenten una vulnerabilitat alta, degut a l’elevada permeabilitat i a les zones alterades del paleozoic. El conjunt es valora amb una vulnerabilitat moderada.

• Impactes sobre l’estat químic

Aqüífer 3101D10 – Aqüífer detrític i lacustre de la Conca de Barberà

pH 7,36 CE (uS/cm) 1622,0

HCO3 (mg/l) 371,5

Cl (mg/l) 69,6

SO4 (mg/l) 830,0

Ca (mg/l) 270,2

Mg (mg/l) 130,05

Na (mg/l) 51,42

K (mg/l) 4,92

NO3 (mg/l) 17,8

NH4 (mg/l) 0,08

Fe_total (ug/l)

-

Mn_total (ug/l) 65,37

-

Aqüífer 3102C40 – Aqüífer calcari de Prades Montral

pH 7,64 CE

(uS/cm) 609,0

HCO3 (mg/l) 350,76

Cl (mg/l) 17,8

SO4 (mg/l) 63,16

Ca (mg/l) 88,86

Mg (mg/l) 36,4

Na (mg/l) 7,8

K (mg/l) 1,36

NO3 (mg/l) 1,0

NH4 (mg/l) -

Fe_total (ug/l) 0,02

Mn_total (ug/l)

<30,00 -

Aqüífer 3101G10 – Aqüífer al·luvial del Francolí

pH 7,62 CE (uS/cm) 675,0

HCO3 (mg/l) 281,5

Cl (mg/l) 29,5

SO4 (mg/l) 142

Ca (mg/l) 110,9

Mg (mg/l) 27,1

Na (mg/l) 20,63

K (mg/l) 1,90

NO3 (mg/l) 10,1

NH4 (mg/l) -

Fe_total (ug/l) 0,80

Mn_total (ug/l)

<30,00 -

Taula 6. Impactes sobre l’estat químic. Font: Agència Catalana de l’Aigua


24

S’han detectat valors elevats de sulfats, fins a 1546 mg/l, però compatibles amb els valors de referència. També s’han trobat concentracions puntuals elevades de nitrats i amoni, així com conductivitats elevades.

• Avaluació del risc La massa d’aigua no es troba en risc ni pel que respecte a l’estat químic, ni sobre l’estat quantitatiu.

Aqüífers Protegits El TM de Valls està inclòs en l’annex II del Decret 328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. Així mateix, s’inclou dins de la zona 4 que defineix el Decret 479/2004, de 28 de desembre de designació de les zones vulnerables a la contaminació per nitrats. D’una banda la catalogació com aqüífer protegit dins l’Annex II del Decret 328/1988 (menys restrictiu que l’Annex I) determina tota una sèrie de tràmits especials en l’autorització de nous aprofitaments d’aigües subterrànies i també en la legalització de les existents. (veure plànol 1.8 Aqüífers protegits). De l’altra, una Zona Vulnerable en relació a la contaminació per nitrats determina la necessitat d’establir una sèrie de mesures de control sobre la utilització de fertilitzants agraris nitrogenats, siguin d’origen sintètic o animal. (veure plànol 1.9 Zones vulnerables per la contaminació de nitrats). Així, s’estableix un Codi de Bones Pràctiques Agrícoles, amb una sèrie de recomanacions sobre tecnologia i dosis d’aplicació, i també s’estableixen controls més estrictes sobre l’activitat ramadera i la gestió de les dejeccions ramaderes. Sobre aquesta qüestió es pot trobar més informació a l’apartat de residus. Pous A continuació es mostren els pous registrats per part de l’Agència Catalana de l’Aigua, els quals s’utilitzen per observar l’evolució geoquímica i piezomètrica de l’aigua subterrània, per tal de determinar-ne la seva qualitat.

CODI POU TOPONÍMIA COTA TIPUS POU DIÀMETRE FONDÀRIA NOM_AQÜÍFER

43161/1 Josep Ventura 243 Excavat 1000 25 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/2 PALAU DE REIG - - - - Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/3 Can Rosich 185 Sondeig 350 110 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/4 Geroni Solei 253 Sondeig 300 52 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/5 Mas Llorac 229 - 300 125 Camp de Tarragona


25

CODI POU TOPONÍMIA COTA TIPUS POU DIÀMETRE FONDÀRIA NOM_AQÜÍFER Alt Camp Plioquate

43161/6 Masia Piteu 236 Excavat 1500 24 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/7 Finca Llurba 243 Sondeig 300 60 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/8 Granja Guasch 243 Excavat 900 27 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/9 Masia Penedès 222 Excavat 1000 25 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/10 Urb. Molins 190 Excavat 900 14 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/11 Finca Galera 199 Excavat 1000 29 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/12 Masia Martí 203 Excavat 1000 10 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/13 Masia Rull 242,5 Sondeig 300 95 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/14 Polígon II - Sondeig 300 80 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/15 Polígon I - Excavat 280 80 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/16 Mina I - Excavat 900 23 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/78 Dipòsit 243 Sondeig 300 85 Camp de Tarragona-Al.luvial del Francol

43161/17 Nou - Sondeig 350 179 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/18 Xamora - Sondeig 2400 32 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/19 Baiona I - Sondeig 350 200 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/20 Mina II - Excavat 3500 31 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/21 Baiona II - Excavat - Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/24 La Fraternal 217 Excavat 1200 45 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/26 L'Albada 225 Excavat 1200 40 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/27 Químicas Olivé

(Polígon) 258 Excavat 1000 37 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/29 Valls Química - 1 271,66 Sondeig 125 66 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/30 Valls Química-2 271 Sondeig 130 66 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/34 Mas de la Perla 277 Sondeig 350 85 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/35 MAI 269 Sondeig 300 80 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/43 Gago - Excavat 1200 60 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/45 Camí del Riu 195 Excavat 1000 14 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/46 Mas Llor 232 Excavat 1000 25 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/48 Font d'en bosc 195 Font - - Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/51 Masia Molas 210 Excavat 900 18 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/52 Ind. Quím. Olivé 230 Excavat 900 18 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate


26

CODI POU TOPONÍMIA COTA TIPUS POU DIÀMETRE FONDÀRIA NOM_AQÜÍFER

43161/53 ECOCEL 223 Excavat 1000 33 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/54 Mas Ferrer 223 Excavat 1100 18 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/55 Vivendes Llurba 210 Excavat 1000 15 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/56 Convent Inmaculada 237 Excavat 1000 24 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/57 Mas Gonzalez 204 Excavat 900 6 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/58 Font St. Pou 200 Font - - Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/59 Transports Batet 215 Excavat 1000 11 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/60 Can Daniel Valle 243 Excavat 900 33 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/61 TVC, S.L. 193 Excavat 850 15 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/62 Finca A. Pérez 199 Sondeig 300 30 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/63 Mas Domingo 239 Excavat 900 32 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/64 Masia Creus 230 Excavat 900 20 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/66 Molí del mig 180 Excavat 1000 7 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/67 Benedicto - Piezòmetre 250 70 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/68 Torre Dalmau 232 Excavat 1100 18 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/69 I.Q.O. Pz 1 239 Piezòmetre 116 26 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/70 I.Q.O. Pz 2 225 - 125 16 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/71 I.Q.O. Pz. 3 227 Sondeig 116 21 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/73 Sanahuja - Excavat 1200 13 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/79 Mas Canyelles 206 Excavat 1000 24 Camp de Tarragona-Al.luvial del Francol

43161/81 Valls Quim. Pz 1/96 275 Piezòmetre 140 60 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate



43161/87 Ayala 2 - - 1200 50 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/89 Ayala 4 - - 400 93 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/90 Valls Química-3 - Sondeig 350 66 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

43161/91 Valls Química-Nou - Sondeig - 89 Camp de Tarragona Alt Camp Plioquate

Taula 7. Aqüífers. Font: Agència Catalana de l’Aigua


27

Tots els pous del llistat anterior se situen al voltant dels torrents de Valls, és a dir, del torrent del Catllar, del torrent de la Xamora i del torrent de Sant Pou. No existeixen pous de la xarxa de control a la part nordoest del terme ocupada pels relleus més abruptes de la Serra de les Guixeres. Així mateix, tots els pous llistats pertanyen a l’aqüífer plioquaternari del Camp de Tarragona, excepte el pou del Dipòsit, i el pou de Mas Canyelles, que extreuen aigua de l’aqüífer al·luvial del Francolí. Qualitat de les aigües subterrànies En general, tenint en compte el medi geològic pel que passen les aigües subterrànies de Valls, presenten un caràcter predominantment bicarbonatat-càlcico-magnèsic, on en general els ions majoritaris es mantenen dins dels rangs admissibles pel Reial Decret 1138/90. No obstant cal ressaltar que al terme de Valls s’han produït diferents episodis de contaminació que han afectat a les aigües subterrànies del terme municipal. Aquests episodis són els següents:

• Abocaments incontrolats a partir de focus industrials amb contaminació per compostos organoclorats

• Problemàtiques derivades de les papereres de l’estret de la Riba

• Contaminació per excés de fertilitzants al sud del municipi

1.3.2 Hidrologia superficial Des dels relleus situats al nord del municipi (Serra de Miramar o de les Guixeres) l’aigua d’escorrentia flueix per la plana de l’Alt Camp en sentit sud-oest, fins al riu Francolí, que exerceix el paper de riu principal de la Conca del Francolí. Així doncs, el terme de Valls es veu creuat per un seguit de rases, barrancs i torrents, anomenats així, en funció de la profunditat de la seva llera i de la quantitat d’aigua que porten, que flueixen, com s’ha esmentat en sentit sud-oest. En general cal dir que els cursos d’aigua superficials tenen un marcat caràcter fluviotorrencial, és a dir que en molts casos tan sols es mostren actius durant els episodis de pluges. (veure plànol 1.10 Rius i torrents) El riu Francolí El riu Francolí és el curs hídric principal que passa pel terme municipal de Valls. Neix al vessant septentrional de les Muntanyes de Prades i té una extensió lineal d’uns 60 km aproximadament. Ocupa una superfície de 838 km2. El seu naixement s’estableix a partir de la Font Major del TM de l’Espluga de Francolí, tot i que prèviament a aquesta població, el riu ja s’anomena Francolí. En tot cas


28

el naixement del riu Francolí sorgeix de la unió de diferents rieres que baixen des de la vessant obaga de les Muntanyes de Prades, que s’uneixen formant el riu Milans, i el riu Sec, que en unir-se, al seu torn, formen el Francolí. Així, el riu segueix una direcció d’oest a est des de l’Espluga de Francolí fins a Montblanc, punt en el que el riu realitza un gir de 90º per anar cap al sud, cap a Vilaverd i l’estret de la Riba, on s’uneix un dels principals afluents del Francolí, que és el riu Brugent. L’entrada del riu Francolí a Valls es produeix per l’extrem occidental del terme, un cop superat l’estret de la Riba, a l’alçada de Picamoixons. A partir d’aquest punt, el riu realitza una sèrie de grans meandres que fan que el flux del riu prengui un sentit d’oest a est, a l’alçada del Pont de Goi, per posteriorment, emprendre el seu rumb definitiu amb una direcció aproximada de nord a sud. Després de passar pel terme de Valls, el Francolí entra de pla en la plana agrícola i industrial del Camp de Tarragona, per desembocar al mar a Tarragona. En aquest darrer tram s’uneixen altres cursos fluvials rellevants com el torrent de Vallmoll, el riu Glorieta, i la riera de la Selva.

L’Agència Catalana de l’Aigua classifica les diferents masses d’aigua superficials en funció de les seves característiques definides en els documents Impress, que conformen el Districte de Conca Fluvial de Catalunya (Tipus ACA). Aquest codi té una correspondència amb el tipus d’Instrucció de Planificació Hidrològica (Tipus IPH), que estableix per la resta d’estat el Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí. Així, la conca del riu Francolí es classifica de la següent manera:

Tipus ACA IPH Conca Masses d’aigua

Rius mediterranis de cabal variable 9 Francolí Conca alta del riu Francolí fins a la Riba, i

torrents del Puig i de Vallmoll

Rius de zona baixa mediterrània

d’influència càrstica 10 Francolí

Conca del Brugent, tram alt del Glorieta fins a Alcover, tram baix del Francolí des de la Riba

Taula 8. Masses d’aigua. Font: Agència Catalana de l’Aigua

Els Torrents de Valls En sentit estricte els anomenats torrents de Valls són aquells que envolten el seu nucli urbà, i que són (d’oest a est) el torrent del Catllar (o de Sant Francesc), el torrent de la Xamora (o de Farigola), i el torrent del Sant Pou, i que antigament definien els límits naturals del límit urbà. En l’actualitat però, l’expansió urbana ha superat aquests límits, fet que ha provocat la inclusió d’aquests cursos hídrics dins de l’estructura urbana, i algunes circumstàncies han propiciat la seva degradació.


29

Aquests torrents es formen per la unió de diferents rases que provenen del terme de Figuerola i del Pla de Sta. Maria. Així, el torrent del Catllar o torrent de Sant Francesc, prové del torrent Sec. El torrent de la Xamora resulta de la unió de la rasa Fonda, de la rasa del Ravellar, de la rasa de Fontscaldes, la rasa de Figuerola i de la rasa de Prenafeta. El torrent del Sant POU prové de la rasa de Masmolets. Els tres torrents esmentats tenen un caràcter intermitent amb un règim hídric clarament mediterrani. El torrent de Catllar-Sant Francesc és el que presenta majors cabals, ja que disposa d’una cubeta de recepció o conca hidrogràfica notablement major i, conseqüentment, una major acció fluvial. Per la seva banda el torrent de la Xamora i del Sant Pou s’uneixen al sud-oest del nucli urbà, a l’alçada de la font d’en Bosc, i aigües més avall, aquests s’uneixen al torrent del Catllar, a la zona dels Molins, per formar el torrent del Puig, que al seu torn, s’uneix al riu Francolí a l’alçada de la partida dels Fontanals, ja al sud del terme, a la zona anomenada el pont trencat. En aquest sentit, el sistema de torrents de Valls, constitueix una sub-conca hidrogràfica de la xarxa fluvial del Francolí. Els torrents de Valls presenten característiques morfodinàmiques similars, perquè han excavat unes lleres notablement encaixades amb parets laterals molt verticals, que poden superar els vint metres d’alçària, donat que els materials geològics que travessen són similars. Es tracta dels conglomerats amb matriu argilosa del Miocè Superior de la Depressió de Reus-Valls. Així, donada la morfologia de les lleres, el risc de desbordament és pràcticament nul, tot i que en cas d’episodis d’avingudes, aquest risc s’incrementa, ja que per a una mateixa precipitació aquesta tipologia de lleres encaixonades, assoleixen alçades superiors que en lleres més obertes. A part dels torrents esmentats, a la banda oest del terme també n’hi ha d’altres que són tributaris del riu Francolí, per la seva riba esquerra. Aquests són (est a oest) la rasa del Serraller; i la rasa de les Guixeres. El primer recull les aigües d’escorrentia de la zona de Fontscaldes, el turó dels Quatre vents, la Plana d’en Berga i de Sant Llorenç, mitjançant tributaris com el torrent de Sant Llorenç, la rasa del Xoriguer, etc. El segon recull les aigües que provenen de la serra de les Guixeres i està format pel torrent de la Coma Fonda i el torrent de Boscos de Valls, com a tributaris principals. (veure plànol 1.10 Rius i torrents). En general els torrents de Valls mostren un caràcter intermitent, amb un règim hídric mediterrani, molt supeditat als episodis de pluja. No obstant, el fet que les lleres dels torrents estiguin excavades, amb una profunditat de fins a vint metres de fondària, sota el nivell de la plana de la Depressió Valls-Reus, permet l’alimentació hídrica per l’efluència de les aigües freàtiques. Aquest aportament gradual d’aigua permet el manteniment d’una certa circulació d’aigua en períodes de sequera. Pel que fa la qualitat de les aigües superficials tant dels torrents de Valls com del riu Francolí al seu pas per Valls serà un tema tractat àmpliament a l’estudi específic que es realitza com a complement als treballs que es realitzen en el


30

marc del POUM de Valls. Tanmateix i a mode de resum introductori, cal dir que els torrents de Valls mostren una evident degradació que es manifesta tan en l’aspecte com en el color de l’aigua dels torrents, degut principalment a un problema de filtracions procedents de les aigües residuals. Així mateix també existeixen problemàtiques específiques de contaminació de compostos organoclorats que estan actualment amb tractaments de remediació per part de l’ACA. PEF del Francolí Com a conseqüència de la implantació de la Directiva Marc de l’Aigua des de l'any 2002, l'Agència Catalana de l'Aigua ha anat desenvolupant un nou model de gestió fluvial, que lliga la protecció ambiental i la restauració de zones riberenques amb l'urbanisme, l'ordenació del territori i la protecció davant d'inundacions. Aquest nou model de gestió és la planificació d'espais fluvials (PEF). Els estudis tècnics de base de planificació de l'espai fluvial de la conca del Francolí, es van iniciar l'any 2005, i es van acabar el 2007, i actualment l’aprovació del Pla de l’espai fluvial de la conca del Francolí està en fase de tramitació. Dins de l'àmbit fluvial de l'estudi s'inclouen, a més de la totalitat del curs del riu Francolí, des de l'Espluga de Francolí fins a la desembocadura al mar, els seus principals tributaris: el riu de Milans, el riu d'Anguera, el riu Sec, el riu Brugent, els torrents de les Valls, la riera de la Selva i el riu de Glorieta. En aquest sentit s’han modelitzat hidràulicament un total de 109 km de cursos fluvials. A continuació es mostren els trams modelitzats:

Tram Curs fluvial km

El Canar - desembocadura al riu d'Anguera Rasa de Pira 0,3

La Cabana - desembocadura al riu Francolí Riu d'Anguera 4,7

El Palau de Reig de Baix - desembocadura al torrent de la Xamora

Rasa de Fontscaldes 0,7

Masia del Doctor Llor - desembocadura al torrent de la Xamora

Rasa de Masmolets 0,7

El Palau de Reig de Baix - desembocadura al torrent del Puig

Torrent de la Xamora 4,7

Mas de l'Anyerro - desembocadura al torrent del Puig Torrent Sec 7

Molí de Móra - desembocadura al riu Francolí Torrent del Puig 3,1


31

Tram Curs fluvial km

El Solà de la Mata - desembocadura al riu Francolí Riu Sec 3,5

Mare de Déu de Montgoi - desembocadura al riu Francolí Barranc de la Braella 0,9

Els Dos Riuets - desembocadura al riu Francolí Riu Brugent 1,1

Gorg de l'Esmolador - desembocadura al riu Francolí Riu de Glorieta 11

Font de Sant Magí - desembocadura al riu Francolí Riera de la Selva 10,3

Camí d'Almoster - desembocadura al riu Francolí Riu Clar 0,9

Els Cerdans - desembocadura al riu de Milans Vall de Torrelles 2,8

Molí de Salt - l'Espluga de Francolí Riu de Milans 6,4

L'Espluga de Francolí - desembocadura al port de Tarragona Riu Francolí 50,4

Taula 9. Curs fluvial. Font: Agència Catalana de l’Aigua

No cal dir, que a part d’aquests cursos tributaris, s’ha caracteritzat hidràulicament tot el riu Francolí. (veure plànol 1.11 Zones inundables) A part dels objectius generals de recuperació dels espais fluvials, per a la PEF del Francolí es fixen els següents objectius específics:

• La recuperació ambiental i la millora hidràulica del tram baix del riu Francolí, des de la Pobla de Mafumet fins al mar, amb l'intent de recuperar algunes senyes d'identitat com a riu, dins de la compatibilitat amb els usos actuals d'aquest tram d'espai fluvial.

• La disminució dels danys per inundacions a la ciutat de Tarragona, en concret a les zones més castigades per l'última gran crescuda del riu Francolí, el 10 d'octubre del 1994, portant a terme una estratègia conjunta de plans diversos (evacuació, urbanístics, etc.) i mesures estructurals de millora de la capacitat de l'endegament. Alhora, es persegueix un creixement urbanístic futur de la ciutat de Tarragona compatible amb les zones inundables del riu Francolí.

• La disminució dels danys per inundacions a les zones urbanes i industrials, amb especial atenció al risc d'inundació de les confluències on s'assenten nuclis urbans (cal destacar l'Espluga de Francolí i la Riba, que pateixen greus danys en episodis extremals). Dins d'aquest objectiu, s'inclou la disminució dels possibles danys a tota la xarxa de racks de canonades de la indústria petroquímica, mitjançant la revisió de les proteccions actuals.

• La disminució dels danys per inundacions a les infraestructures consolidades de la conca, amb especial atenció a aquelles infraestructures ubicades al voltant de Tarragona i Constantí.


32

• La reducció dels riscos morfodinàmics associats a episodis extremals, que afecten en gran mesura les confluències del riu Brugent-Francolí i el riu Sec-Francolí, dins d'una estratègia de gestió basada en la senyalització adequada, l'elaboració de plans d'emergència i les actuacions físiques associades a la retirada de material dipositat.

• La millora de la funcionalitat hidràulica i ambiental del tram alt del Francolí, des del Pont Vell de Montblanc fins a la confluència amb el riu d'Anguera.

• La recuperació d'aquelles zones més emblemàtiques de la conca del riu Francolí, on destaquen l'antic braç de la Masó i els torrents de les Valls. La recuperació de l'antic braç de la Masó, anomenat «Riu Vell», s'aborda des del punt de vista hidràulic (actualment, únicament funciona per crescudes extremes) i ambiental. La recuperació dels torrents de les Valls, concebuts com un element natural i sociocultural reivindicat per la mateixa població, es fonamenta en el respecte a la seva evolució morfodinàmica i ecosistèmica.

• La recuperació dels boscos de ribera, sobretot pel que fa a les zones del tram alt i mitjà del riu Francolí, afectats per explotacions agrícoles o forestals o bé per alteracions morfològiques.

Així doncs, queda clar, ja en els objectius específics plantejats en la PEF del Francolí, que la recuperació dels espais fluvials situats dins del TM de Valls, tenen un importància cabdal en la redacció d’aquests estudis. Així mateix, dins del territori de Valls, a part del riu Francolí, com a curs principal de la conca, es destaquen els torrents de Valls. Per tant, l’ordenació del sòl no urbanitzable ha de tenir molt en compte aquest aspecte, i donar compliment als objectius de gestió tenint en compte el que s’estableix en els esmentats estudis fluvials.

1.4 VEGETACIÓ Pel que fa a la vegetació, el present estudi pretén caracteritzar les diferents comunitats vegetals de Valls per tal d’efectuar propostes de gestió dins del sòl no urbanitzable que permetin preservar els valors naturals rellevants dels diferents ambients descrits. No obstant, no és objecte del present treball realitzar un mapa de vegetació exhaustiu del terme de Valls, sinó fer una aproximació als principals tipus de cobertes vegetals naturals existents. Lògicament doncs, s’han exclòs d’aquest apartat comunitats vegetals que, tot i que són presents al municipi, la seva extensió, localització o significació territorial són molt petites. Cal aclarir prèviament, que en el present treball, malgrat que es refereixi el terme vegetació natural, comprèn el conjunt de cobertes del sòl ocupades per comunitats vegetals que es desenvolupen independentment de l’acció antròpica. Es té present que el territori en general, i en concret el de Valls, ha estat fortament modificat i condicionat per l’activitat humana des d’antic, i que per tant en un sentit estricte no s’hauria d’utilitzar aquest terme, per descriure les cobertes vegetals del municipi.


33

La zona objecte d’estudi es troba dins de la província corològica Catalano-Valenciana-Provençal, sector Valenciano-Tarraconense (Rivas-Martínez, 1977), i respecte la vegetació potencial climatófila de la serra litoral que correspondria a la zona d’estudi, serà la comunitat climàcica de carrascar amb llentiscle i margalló (associació Rubio Quercetum rotundifoliae). No obstant, com ja s’ha dit, la vegetació potencial que hom esperaria trobar tenint en compte únicament condicionants climàtics i edàfics, no és la que es troba a la pràctica, degut a l’activitat humana efectuada sobre el territori. De forma genèrica, els paisatges naturals a Catalunya són representats per tres regions biogeogràfiques: vegetació boreoalpina, vegetació euro-siberiana i vegetació mediterrània. L’àmbit del projecte pertany a la regió biogeogràfica mediterrània. Tanmateix en l’àmbit del TM de Valls, la vegetació es pot classificar, de forma genèrica i tenint en compte els relleus descrits, en les següents zones, que a la vegada reflecteixen diferents ambients:

• Vegetació lligada a les zones planeres agrícoles i espais periurbans

• Vegetació dels espais de muntanya:

• Vegetació lligada als espais fluvials (rius, torrents i barrancs)

1.4.1 Vegetació lligada a les zones planeres agrícoles i espais periurbans

La major part de les zones planeres del territori de Valls, o bé estan ocupades per conreus, o bé per àrees urbanitzades. En aquest context, la vegetació que hom espera trobar en aquests ambients es caracteritza per ser vegetació espontània, que colonitza els nous medis que temporalment han quedat erms. Des del punt de vista naturalístic, aquest ambient és el menys interessant en quant a singularitat de les espècies de vegetació presents al municipi. Així als sectors agraris del nord del terme dedicats al conreu tradicional de secà d’avellaners, garrofers, vinya i ametllers, es troba vegetació arvense, pertanyent a les aliances Diplotaxetum erucoides i Euphorbiesetum segetalis.

• Diplotaxetum erucoides i Euphorbiesetum segetalis - Ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides ) - Amaranthus alba - (Silene rubella) - Boixac de camp (Calendula arvensis) - Lleteresa de camp (Euphorbia segetalis) - Herba berruguera (Heliotropium europaeum)


34

- Morella (Solanum nigrum) - Ull de bou (Chrysantemum segetum) - (Ergarostis barrelieri) - Canyota (Sorghum halepense) - Castanyola (Cyperus rotundus) - Pebrots de ruc (Reseda pyteuma) - Ravenissa groga (Erucastrum nasturtifolium) - Lletsó (Sonchus oleraceus) - Corretjola de serp (Convolvulus althaeoides) - Campaneta (Convolvulus arvensis) - Cerreig verd (Setaria sp.) - Pebrots de suc (Reseda phyteuma)

Així mateix, en aquestes zones de conreus arboris de secà es troben, en les zones amb marges de pedra seca, i dels camins rurals que limiten els conreus, herbassars i cardassars amb espècies assimilables a les aliances Carduo tenuiflori-Hordeetum leporini, Silybo-Urticetum i Bromo-Oryzopsion. En canvi a les hortes agrícoles de regadiu que es situen al sud del terme, i a l’entorn dels cursos d’aigua, es troba vegetació formada per poblacions ruderals nitròfiles pertanyents a l’agrupació Chenopodion muralis i l’agrupament arvense Panico-Setarion. Als camps de cereals es poden trobar espècies pertanyents a Secalion mediterraneum. Tanmateix aquestes agrupacions també es poden localitzar en àrees urbanes alterades que afavoreixen l’inici de la colonització del lloc, com és el cas de la ja esmentada Chenopodion muralis, que presenta la següent composició:

• Chenopodion muralis - Malva(Malva parviflora) - Cànem bord (Erigeron bonariensis) - Blets (Chenopodium sp.) - Margalls (Hordeum sp.) - (Amaranthus viridis) - Ortiga petita (Urtica urens) - Matallums (Sisymbrium irio) - Espinaxoca (Xanthium spinosum)


35

Per últim cal afegir que la vegetació espontània més “madura” es localitza al peu d’alguns dels marges i ribassos, amb bardisses del grup Pruno-Rubion ulmifolii, en els llocs amb més humitat.

1.4.2 Vegetació dels espais de muntanya La vegetació dels espais de muntanya es troba lògicament associada a les serres muntanyoses situades al nord-oest del terme de Valls, que ja han estat descrites en punts anteriors. Pel que fa a aquest tipus de vegetació, cal comentar que malgrat que ocupi una àrea on les activitats humanes siguin menys evidents, no significa que aquesta no hagi estat alterada, ja que en la seva major part, aquests espais es composen d’una regeneració de la vegetació mediterrània pròpia, que es situa sobre dels conreus arboris típics de la zona (avellaners, garrofers, olivers i ametllers) que en l’actualitat estan abandonats. La pressió a que ha estat sotmesa tota la zona i l’entorn immediat (foc, tallada, estassada de sotabosc, ramaderia, conreus, etc) ha fet que el paisatge s’interpreti com un mosaic de garrigues, brolles, estepes i prats, amb un estrat arbori de pinedes de pi blanc i alzinar. A grans trets es pot veure com un territori potencialment dominat per la màquia i l’alzinar litoral que esdevé garrigues, brolles i prats per la degradació soferta. Vegetació Potencial Aquest ambient pertany a la regió de transició de la màquia litoral de garric, llentiscle i margalló i l’alzinar litoral; bosquines perennifòlies mediterrànies, integrades per arbustos alts, generalment esclerofil·les. També es pot trobar alguna garriga i brolla arbrada, amb un estrat arbori de pins blancs. La màquia és un tipus de bosquina desproveïda d’arbres on dominen els arbusts. La màquia de garric, llentiscle i margalló, és la característica del litoral català, en indrets de sol rocós i no gaire profund, on el clima és sec però no pas àrid, les temperatures són suaus a l’hivern i les glaçades esporàdiques. Comunitats en constant regressió degut a la pressió humana essent substituïdes o barrejades per garrigues i brolles litorals sovint arbrades per fragments de pinedes de pi blanc.


36

Tot seguit es fa un descripció de les principals característiques de les comunitats vegetals potencials del paisatge natural de la zona:

• Alzinar litoral

• Màquia litoral de garric, llentiscle i margalló

• Garriga Alzinar litoral L’alzinar litoral és un bosc situat a la muntanya baixa de les terres litorals de clima marítim subhumit i temperat de la mediterrània septentrional. Perdura en llocs poc explotats per l’home, indrets inaccessibles, fons de vall aïllades, etc . Es tracta d’un bosc esclerofil·le, subtropical, densíssim i impenetrable. Esta format per alzines amb un doble estrat arbustiu, ric en arbusts i lianes, i clapejat de diverses espècies llenyoses, com el marfull, el llentiscle, l’aladern, l’arítjol i el galzeran, entre d’altres, tots de fulla perenne, que cobreixen un gran percentatge de la superfície del terreny i que donen un caràcter marcadament ombrívol a la comunitat. L’estrat herbaci és escàs a causa de l’ombra densa permanent que produeixen les capçades dels arbres i dels arbusts, on només poden viure-hi algunes herbes adaptades a l’ombra (plantes esciòfiles), i per tant es desenvolupa poc. En degradar-se, és substituït per extenses formacions de pi blanc o pi pinyer, especies, ambdues, que han esdevingut característiques de la vegetació mediterrània. L’alzinar es pot presentar sense gaires diferències sobre substrats molt diversos, des de les calcàries als terrenys granítics d’alguns massissos de la meitat septentrional del Sistema Mediterrani, amb precipitacions que ronden els 700 mm,es desenvolupa el bosc d’alzines - sureres. Composició i estructura fonamentals:

• Estrat arbori Alçària: 10- 15 m. Recobriment: 75 - 100 % Composició: alzina Quercus ilex ssp. ilex

• Estrat arbustiu i lianoide Alçària: 1 - 3 m. Recobriment: 90 - 100 % Composició: arboç Arbutus unedo

esparreguera Asparagus acutifolius heura Hedera helix lligabosc Lonicera implexa


37

aladern fals Phillyrea latifolia aladern Rhamnus alaternus englantina Rosa sempervirens galzeran Ruscus aculeatus rogeta Rubia peregrina arítjol Smilax aspera marfull Viburnum tinus llentiscle Pistacia lentiscus

• Estrat herbaci Alçària: 0,1 - 0,5 m. Recobriment: 0- 20 % Composició: violeta de bosc Viola alba

falzia negre Asplenium adiantum-nigrum Carex distachya

Luzula forsteri

Màquia litoral de llentiscle, garric i margalló Es desenvolupa a les terres meridionals del litoral de clima sec i temperat, muntanyes costaneres de la meitat sud del Principat i al massís del Montgrí (límit septentrional del margalló), fins als 400-500 metres d’altitud. La màquia litoral de llentiscle, garric i margalló és una bosquina densa de fulla endurida i persistent que acostuma a tenir ports arbustius. Si està ben constituïda té l’aspecte d’un conjunt vegetal força atapeït i d’uns dos metres d’alçada, en la que dominen el llentiscle i el garric i on són abundants l'ullastre, el margalló i el garrofer. Sovint està clapejada per altres espècies, sobretot pi blanc i altres arbusts perennifolis i esclerofil·les de fulla petita i punxent, o es barreja amb brolles. Estructura i composició fonamental:

• Estrat arbustiu Alçària: 1 - 2 m. Recobriment: 100 % Composició: llentiscle Pistacia lentiscus

margalló Chamaerops humilis garric Quercus coccifera garrofer Ceratonia siliqua


38

arçot Rhamnus Iycioides esteperola Cistus clusii pi blanc Pinus halepensis ullastre Olea europaea bruc d’hivern Erica multiflora càdec Juniperus oxycedrus aladern Rhamnus alaternus botja d’escombres Dorycnium pentaphyllum romaní Rosmarinus officinalis foixarda Globularia alypum

• Estrat herbaci Alçària: 15 - 25 cm Recobriment: 10- 30 % Composició: càrex Carex halleriana

llistó Brachypodium retusum pelaguer junci Stipa offneri

Degut a la massa compacta i atapeïda de l’estrat arbustiu, l’estrat herbaci no es pot desenvolupar i és irrellevant. Fins i tot les lianoides es disposen superficialment sense travessar l’espai interior. Garriga Comunitat arbustiva de la mediterrània de terra baixa, força densa i dominada pel garric amb espècies de brolles. La fulla del garric és perenne, persistent tot l’any, molt esclerofil·la, oval i amb contorn espinós. El tronc, tortuós, és de baixa i abundants ramificacions, i les arrels superficials fan gran quantitat de renous. Tot això dóna una coberta molt atapeïda i un aspecte inexpugnable. El garric és una espècie de distribució circummediterrània que es beneficia del clima temperat - càlid i semiàrid; progressa en terrenys secs o pedregosos per falta de competència. És indiferent al tipus de sol, i prospera ràpidament en llocs fortament assolellats. Això el converteix en un arbust que substitueix l’alzinar cremat o talat que forma les garrigues i evita la desaparició del sol. La garriga representa una fase d’empobriment i regressió de la màquia litoral de garric i margalló en la seva plenitud.


39

Estructura i composició fonamental:

• Estrat arbustiu i lianoide Alçària: 0,1-0,5 m. Recobriment: 100% Composició: garric Quercus coccifera

Llentiscle Pistacia lentiscus matapolI Daphne gnidium roja Rubia pergrina arítjol Smilax aspera

• Estrat herbaci Alçària: 0,1-0,5 m (i més si hi ha lleteresa) Recobriment: 20-50% Composició: lleteresa Euphorbia characias

llistó Brachypodium retusum camedri Teucridium chamaedrys càrex Carex halleriana

Vegetació Actual Tanmateix degut a les alteracions ocorregudes a l’ambient la vegetació actual que hom pot trobar-hi difereix de la vegetació potencial. L’àmbit bàsicament està dominat per un estrat arbustiu - arbori mig - alt i força dens. A les parts més altes i assolellades i als sòls prims es troba una brolla de romaní i capçades de pi blanc. Als fondals més humits i ombrívols s’observen algunes alzines arbustives, pins i alguna espècie de la bardissa de terra baixa com ara rosers i esbarzers, sense formar comunitat desenvolupada. Així, a la zona s’hi troben representades bàsicament 3 tipus de formacions vegetals formant un mosaic. La seva distribució depèn del tipus de sol i altres factors topogràfics, ja que el clima no presenta diferencies notables.

• Brolla de romaní amb pineda secundaria de pi blanc

• Alzinar litoral

• Màquia litoral de llentiscle i margalló

• Bardissa de terra baixa


40

Brolla de romaní amb pineda secundària de pi blanc Aquesta brolla és la més representativa del clima mediterrani de terra baixa, esta formada per plantes ibèriques termòfiles de fulla persistent i petita. Prospera en els indrets assolellats on l’home ha alterat la vegetació primitiva (boscos i màquies). A tota la zona es distingeix una brolla de romaní i bruc amb capçades arbustives i arbòries de pi blanc, conjunt vegetal barrejat i formant mosaic amb l’alzinar. S’observa la presència de les següents espècies:

• Arbòries Pi blanc (Pinus halepensis) Alzina (Quercus ilex ssp ilex)

• Arbustives i lianoides Romaní (Rosmarinus officinalis) Garric (Quercus coccifera) Estepa blanca (Cistus albidus) Argelaga (Genista scorp ius) Bruc d’hivern (Erica multiflora) Foixarda (Globularia alypum) Estepa borrera (Cistus salviifolius) Gatosa (Ulex parviflorus ssp. Parviflorus)

• Herbàcies

Pelaguer junci (Stipa offneri) Llistó (Brachypodium retusum)

Associats a les brolles, allà on existeixen sòls poc desenvolupats, també apareixen els llistonars i comunitats de crespinell en les abundants àrees d’aflorament rocós, amb Sedum sediforme, el llistó (Brachypodium retusum), espècies com Phlomys lichnitis, Dactylis glomerata, la farigola (Thymus vulgaris) i corretjola (Convolvulus althaeoides), apart de diverses plantes anuals petites de la família crucíferes. Cal destacar, que en els indrets silícics del bosc de Valls es desenvolupa una brolla litoral silícica d’estepes i brucs (Cisto-Sarothamnetum catalaunici rosmarinetosum), caracteritzada per la presencia d’espècies relativament silicícoles com Lavandula stoechas, Cistus salviifolius i per l’absència d’algunes espècies marcadament calcícoles com Erica multiflora. La degradació de les brolles silicícoles tot sovint porta també a la presència dels prats d’albellatge (Hyparrhenietum hirto-pubescentis), dominat per la presencia de la gramínia Hiparrhenia hirta, amb la presència també de ginesta (Spatrium junceum).


41

D’altra banda, als espais més enlairats i afectats per les ventades de la carena de la serra de la Cogulla, l’existència de clapes d’un tipus de vegetació baixa, assimilable a la brolla, que està format per plantes dels tipus coixinets d’eriçó. Es tracta de les brolles d’eriçó (Erinaceo-Anthyllidetum montanae ) dominades per l’eriçó (Erinacea anthyllis). Per últim, també cal considerar la vegetació rupícola pròpia dels cingles calcaris que es donen a la serra de les Guixeres. Aquest tipus d’hàbitat és molt petit en quant a l’extensió, aquestes espècies s’agrupen dins de Aspleni petrarchae. Alzinar L’alzinar litoral és el bosc escleròfil, característic per antonomàsia de la mediterrània de clima marítim subhumit i temperat (descrit ja en l’apartat de vegetació potencial). Es pot presentar sense gaires diferències sobre substrats molt diversos, des de les calcàries al granit. A la zona objecte d’estudi es troba l’alzinar barrejat amb la pineda i la brolla, formant un mosaic textural, però no es pot parlar de comunitat desenvolupada en grau de maduresa. En tot cas, tan sols en alguns vessants frescals de la Muntanya de la Vila, el Turó dels quatre vents, presenten rodals més o menys ben desenvolupats. Gran part del municipi de Valls es troba en el domini de l’alzinar litoral (Quercetum ilicis-galloprovinciale). Així en aquests sectors s’observa la presència de les següents especies:

• Arbòries Alzina (Quercus ilex) Pi blanc (Pinus halepensis)

• Arbustives Cirerer d’arboç (Arbutus unedo) Galzeran (Ruscus aculeatus) Marfull (Viburnum tinus) Llentiscle (Pistacea lentiscus) Aladern (Rhamnus alaternus)

• Lianoides Lligabosc (Lonicera implexa ) Arítjol (Smilax aspera) Englantina (Rosa sempervirens) Heura (Hedera helix)

• Herbacies i falgueres Viola (alba ssp. Debnbardtii) Asplenium adiantum-nigrum


42

Com a fet a destacar cal esmentar la presència de d’alzines sureres (Quercus suber) al voltant dels boscos de Valls degut a la naturalesa silícica dels sòls d’aquesta àrea, que són molt rars i molt excepcionals en tota la província. També cal destacar la presència d’alguns elements de roures (Quercus cerrioides i Quercus faginea) tal i com citen els autors Eloi Josa i Xavier Salat a la riera dels Frares, i Josep Maria Llorach a la font de Sant Bernat. Així mateix també se’n troben a l’àrea situada entre el torrent del Sant Pou i el Camí de Masmolets. De forma genèrica es pot afirmar que en els sectors més ombrívols i frescals de l’alzinar es poden localitzar elements puntuals dels roures citats. Màquia litoral de llentiscle i margalló Aquesta comunitat (Querco-Lentiscetum) cobreix els vessants meridional de les serres del terme. Aquesta màquia és la vegetació climàcica de les contrades mediterrànies meridionals d’hivern temperat i, a Catalunya, creix a les àrees litorals entre el Garraf i el Baix Ebre. Malgrat que es desenvolupa òptimament sobre materials calcaris es presenta aquí amb una configuració bastant típica. És una formació densa i punxosa dominada àmpliament pel llentiscle (Pistacia lentiscus) i el garric (Quercus coccifera), als quals s’hi barregen diverses espècies arbustives i lianoides esclerofil·les. Però la planta que caracteritza la comunitat, tot i que habitualment no és la més abundant ni de bon tros, és el margalló (Chamaerops humilis), única palmera autòctona a Europa i estrictament protegit al nostre país. Entre aquesta màquia, que té una altura mitjana (1-1,5 m), s’hi poden barrejar alguns peus de pi blanc (Pinus halepensis), normalment baixos i retorçats, i també de carrasca (Quercus ilex ssp rotundifolia). Bardissa de terra baixa Les bardisses son bosquines baixes, denses i impenetrables formades per arbustos i lianes, moltes de les quals són espinoses. Són comunitats pròpies dels marges dels boscos caducifolis, en espais lluminosos, sobre sòls humits, que formen un mosaic textural juntament amb la vegetació retallada de ribera i l’alzinar, però no es pot parlar de comunitat desenvolupada. S’observen les següents especies:

• Arbustives i lianoides Corylus avellana Prunus spinosa Rubus ulmifolius Roser canina Hedera helix Clematis vitalba


43

1.4.3 Vegetació lligada als espais fluvials (rius, torrents i barrancs) La vegetació lligada als cursos hídrics presents al terme de Valls es troben en les immediacions tant del riu Francolí, com dels diferents torrents i rases tributaris d’aquest. Així, al voltant dels sistemes hídrics es troben mostres de diferents poblacions d’albaredes, salzedes, canyissars, creixenars, bogars, canyars, així com bardissa i comunitats nitròfiles i ruderals Les riberes tenen un gran valor ecològic per la singularitat dels seus hàbitats, gràcies a que la presència contínua d’aigua permet la formació d’un microclima diferenciat. El bosc de ribera desenvolupa unes funcions molt significatives dins l’ecosistema fluvial:

• L’erosió produïda per l’escorrentia de l’aigua es veu frenada per les arrels, estabilitzant els marges del riu davant les seves crescudes. Així, s’afavoreix la sedimentació dels materials sòlids transportats pel riu sobre els terrenys inundats.

• La vegetació de ribera forma part de l’ecosistema fluvial i participa activament en l’intercanvi de matèria i d’energia. La fullaraca, els branquillons, les flors, els fruits, etc. proporcionen matèria orgànica que cau a l’aigua i què és font d’aliment per a molts éssers vius. El sistema d’arrels de la vegetació riberenca ajuda a depurar de substàncies tòxiques la capa d’aigua freàtica i també la superficial.

• La vegetació de ribera ben estratificada proporciona gran quantitat d’hàbitats diferents on poden trobar protecció un gran nombre d’éssers vius tant aquàtics com terrestres. Els ecosistemes riberencs tenen un major nombre d’espècies i d’individus que els del seu voltant. A més a més el bosc de ribera actua com a zona de transició entre la terra i l’aigua, el que li dona gran importància com a corredor biològic.

• Si el bosc de ribera està ben conservat, la vegetació ombreja el riu (bosc en galeria) de forma que l’exposició de l’aigua al sol és molt minsa i per tant les variacions tèrmiques diàries i estacionals són molt menors. Que l’aigua sigui freda a més de neta fa que la quantitat d’oxigen dissolt sigui més gran i per tant afavoreix la vida dels organismes aquàtics, alguns dels quals són en aquest aspecte molt exigents. La limitació de llum posa fre al creixement de les algues i a l’escalfament de l’aigua

• Finalment les riberes tenen una gran bellesa i per tant un elevat valor paisatgístic.


44

No obstant, tal i com succeeix amb la resta d’ambients descrits fins ara, la vegetació present al llarg dels cursos hídrics també s’ha vist alterada, bé per la modificació de les lleres (encaixonament), bé per l’abocament de substàncies contaminants, o bé per l’efecte d’avingudes d’aigua. Alberedes La vegetació potencial que hom esperaria trobar a les ribes del riu Francolí, i als torrents que presenten una major disponibilitat hídrica correspondria a l’albereda litoral (Vinco- Populetum albae), que presenta la següent composició:

• Estrat arbori Àlber (Populus alba) Freixe (Fraxinus angustifolia) Om (Ulmus minor)

• Estrat arbustiu i lianoide Arç blanc (Crataegus monogyna) Roldor (Coriaria myrtifolia) Esbarzer (Rubus ulmifolius)

• Estrat herbaci i lianoide Vinca (Vinca minor, V. difformis) Sarriassa (Arum italicum) Romegueró (Rubus caesius) Fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum) Lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides) Heura (Hedera helix) Vidalba (Clematis vitalba)

Cal dir que aquesta comunitat es troba representada en diversos trams del riu Francolí, que presenta unes terrasses fluvials que permeten als àlbers desenvolupar-se. Tanmateix els diferents torrents, que en general presenten unes lleres encaixonades, tal i com s’ha comentat en diverses ocasions, no permet el desenvolupament d’aquests, cedint la dominància de la població als oms (Ulmus minor) degut a la major adaptabilitat d’aquesta espècie a la menor disponibilitat d’humitat freàtica dels torrents Valls.


45

Salzedes Al terme de Valls apareixen també elements de les salzedes. Aquestes comunitats ocupen els marges dels rius i afavoreixen l’enlentiment de l’aigua en moments d’avingudes i la retenció del sòl, encara que també en pateix les conseqüències. Les comunitats més representatives són: Les salzedes de Sarga (Saponario-Salicetum purpureae) són bosquetons caducifolis que ocupen les ribes dels corrents d’aigua quasi permanents, amb caràcter menys termòfils que els baladrars, murtrars o alocars i són una transició cap als veritables boscos de ribera. Les espècies que la caracteritzen són:

• Estrat arbori Sarga (Salix elaeagnos) Sàlic (S. purpurea) Freixe (Fraxinus angustifolia)

• Estrat herbaci i lianoide Herba saponera (Saponaria officinalis) Esbarzer (Rubus ulmifolius) Llúpol (Humulus lupulus) Carbassina (Bryonia dioica) Fenàs boscà (Brachypodium silvaticum) Menta borda (Mentha rotundifolia) Dolçamara (Solanum dulcamara)

• Canya (Arundo donax) Vidalba (Clematis vitalba) Lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides)

S’han descrit elements propis d’aquest grup en punts concrets del riu Francolí. No obstant, pel que fa als torrents de Valls, existeix discrepància sobre la seva presència com a comunitat pròpiament dita. Salzeda (Salicion albae) Les salzedes de S. alba constitueixen la primera orla arbòria a prop de l’aigua i realitza una important funció alhora d’evitar l’erosió i frenar la velocitat de l’aigua. Alguns salzes blancs apareixen de forma puntual al riu Francolí.


46

D’altra banda, lligats als cursos hídrics es desenvolupen una sèrie d’espècies vegetals que comparteixen una característica, ja que es desenvolupen en indrets on l’aigua inunda completament les seves arrels. Així les espècies que en formen part, tenen permanentment les arrels i les tiges submergides. Aquestes, són les comunitats dels helòfits. Canyissar (Typho-Schoeneplectetum glauci). Aquesta grup està constituït per espècies pròpies d’indrets amb una elevada humitat edàfica (que no significa permanentment entollats) i amb poca profunditat d’aigua.

Canyís (Phragmites australis) Boga (Typha angustifolia, T. latifolia) Jonca d’estany (Schoeneplectetus lacustris ssp. glaucus) Lliri groc (Iris pseudacorus) Espunyidera de marjal (Galium palustre) Dolceta (Samolus valerandi) Plantatge d’aigua (Alisma plantago-aquatica)

Creixenar (Apietum nodiflori) Aquest grup es troba en rierols, cursos d’aigües poc profunds, i lleugerament eutròfics (rics en elements nutritius). Així mateix, es tracta d’una comunitat helofítica, que pot suportar curts períodes de sequera als cursos d’aigua. Diversos autors citen aquesta comunitat al torrent del Catllar, per sobre del pont de mas Miquel, i a l’aiguabarreig entre aquest torrent i el de la Xamora. D’altra banda altres autors en citen exemplars a la Font de la Mineta.

Créixens bords (Apium nodiflorum) Créixens (Nasturtum officinale) Créixens de cavall (Veronica anagallis aquatica) Romà (Rumex conglemartus) Dolceta (Samolis valerandi)

L’esbarzerar o bardissa En diversos trams apareixen mostres de la comunitat d’esbarzerar (Rubio-Coriarietum) acompanyats d’importants exemplars de lledoner (Celtis australis), o arbres exòtics plantats voluntàriament o assilvestrats, com el plataner (Platanus x hispanica), la troana (Ligustrum lucidum), el llorer (Laurus nobilis). L’esbarzerar (Rubus ulmifolius) és un indicador de nivells de nitrogen.


47

En aquest sentit, doncs degut a la problemàtica actual de contaminació difosa de nitrats procedents fonts agràries, com per problemes relacionats amb els col·lectors d’aigües municipals, aquestes comunitats s’han vist afavorides en front d’altres comunitats com les jonqueres i les olmedes, menys nitrofíliques.

• Estrat arbustiu Esbarzer (Rubus ulmifolius) Roldor (coriaria myrtifolia) Arç blanc (Crataegus monogyna) Aranyoner (Prunus spinosa) Olivereta (Daphne gnidium) Sanguinyol (Cornus sanguinea) Rosers (Rosa sp.)

• Lianoides Vidalba (Clematis vitalba) Ridorta (Clematis flammula) Roja (Rubia peregrina) Heura (Hedera helix)

• Estrat herbaci Fenàs de marge (Brachypodium phoenicoides) Orenga (Origanum vulgare)

Cal esmentar que, degut a les diverses alteracions ocorregudes tant als torrents com al riu Francolí, (siguin per riuades, modificacions de la llera o abocaments contaminants), molts els espais fluvials han estat colonitzats per espècies pertanyents a l’aliança (Arundini-Convolvuletalia sepium), és a dir el canyar. La canya (Arundo donax), com a element principal és en origen un element al·lòcton, però que gaudeix d’una àmplia distribució al territori. Així, es formen comunitats denses, sobretot en aquells punts amb un alt contingut amb nitrats, degut o bé a la contaminació difosa per nitrats d’origen agrari, o bé per abocaments. Sovint aquestes comunitats es troben també associades als bleterars, en aquells punts dels torrents clarament contaminats amb aigües residuals, en alguns punts com a conseqüència de la mala funció dels col·lectors municipals. En el context del treball exclusiu dels torrents de Valls que ha de prendre forma de Pla Especial o de Pla Director, es realitza un estudi específic de la vegetació de ribera en relació a la qualitat i quantitat de l’aigua per, en última instància, descriure’n usos compatibles i/o incompatibles amb la preservació d’aquests espais.


48

1.5 FAUNA Pel que fa a la fauna, el present estudi pretén caracteritzar els diferents grups presents a Valls per tal d’efectuar propostes de gestió dins del sòl no urbanitzable que permetin preservar els valors naturals rellevants dels diferents ambients descrits. No obstant, no és objecte del present treball realitzar un mapa faunístic exhaustiu del terme de Valls, sinó fer-ne una aproximació. En aquest sentit s’ha donat una especial importància als vertebrats presents a Valls. De forma genèrica al terme de Valls no es troben espècies de fauna amenaçada, o bé espècies especialment emblemàtiques, tot i que sí que existeixen espècies molt remarcables, sobretot degut a la situació de Valls entre dos espais naturals protegits com són les Muntanyes de Prades i la Serra de Miramar, com és el cas de l’àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), que habita el primer dels espais citats, al voltant del riu Glorieta, i que utilitza el territori de Valls com a àrea de campeig. En general, com succeeix amb la vegetació, la fauna s’organitza en funció dels ambients que habita. Així per exemple existeixen espècies de fauna que es localitzen als ambients més forestals situats al nord del municipi, d’altres habiten els espais oberts ocupats per camps de conreu, i d’altres estan lligats als cursos d’aigua del municipi. No obstant, cal considerar que a diferència de la vegetació, que la fauna és mòbil, i pot ocupar més d’un espai a la vegada, per tal de satisfer les seves necessitats vitals. Mamífers Pel que fa als mamífers, aquests tampoc presenten cap de les espècies més emblemàtiques o escasses, que sí poden estar més presents a zones més interiors. No obstant, a les zones forestals del nord del municipi, es poden trobar mosteles (Martes foina), fagines (Martes foina), toixons (Meles meles), guineus (Vulpes vulpes) i porcs senglars (Sus scrofa). Així mateix és més que probable que es puguin trobar alguns gats mesquers (Genetta genetta). D’altra banda, cal remarcar que la fragmentació de l’hàbitat, deguda als processos d’urbanització, ja siguin per la construcció de vivendes aïllades, o d’infraestructures viàries han provocat el progressiu empobriment de la població de mamífers sobretot a la plana agrícola. Tot i així alguns micromamífers s’han pogut adaptar, i conviuen en aquest mosaic agroforestal, solcat per torrents, que els hi proporciona amagatall i indrets on alimentar-se. Es tracta de diferents espècies com el conill (Oryctolagus cuniculus), l’eriçó (Aleterix algirus), el ratolí de camp (Mus musculus) i de bosc (Mus spretus), les mussaranyes (Crocidura russula, Suncus etruscus), el talpó (Microtus duodecimcostatus, etc).


49

En un àmbit supramunicipal, cal destacar el paper la serra de les Guixeres com a un important corredor biològic entre la serra de Miramar i les Muntanyes de Prades, que permet la comunicació d’aquests espais i per tant la presència d’espècies més estranyes com el reintroduït cabirol (Capreolus capreolus). Així mateix, en un àmbit local les diferents rases i torrents del municipi actuen al seu torn de connectors ecològics que permeten la comunicació entre la muntanya i l plana. Per últim cal esmentar la possible presència de ratpenats, a casa nostra es poden trobar els següents: el ratpenat gran de ferradura (Rhinolophus ferumequinum), ratpenat petit de ferradura (Rhinolophus hipposideros), el ratpenat mediterrani de ferradura (Rhinolophus euryale), el ratpenat orellut gran (Myotis myotis), el ratpenat orellut mitjà (Myotis blythii), el ratpenat d’orelles Dentades (Myotis emarginata), el ratpenat de peus grans (Myotis capaccini), el ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii), i el ratpenat de Bcehsteicn (Myotis bechsteinii). Aus Les aus del territori de Valls no presenten, en general un gran interès naturalístic, tret d’algunes espècies de rapinyaires com és el cas de la ja esmentada àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus). Així mateix s’han confirmat la presència de població nidificant de dues espècies de rapinyaires força interessant, com són el duc (Bubo bubo) i el falcó pelegrí (Falco peregrinus). Tanmateix, és possible la nidificació dins del terme d’aus rapinyaires més menudes i exteses pel territori, com l’aligot (Buteo buteo), l’esparver (Accipiter gentilis), el xoriguer (Falco tinnunculus) o els nocturns mussol (Athene noctua), xot (Otus scops) i òliba (Tyto alba).

Pel que fa a les aus aquàtiques presents al municipi es poden trobar fàcilment els ànecs coll-verds (Anas platyrynchos), a mas Miquel, però no seria estrany trobar altres espècies lligades a l’aigua en altres indrets del terme, com el bernat pescaire (Ardea cinerea) o el blauet (Alcedo atthis). També es poden trobar espècies limícoles com la xivitona (Actitis hypoleucos), o la becada (Scolopax rusticola). Així mateix en ambients embosquinats propers a l’aigua permeten la nidificació d’aus típiques com l’oriol (Oriolus oriolus), el picot verd (Picus viridis), el rossinyol bord (Cettia cetti), el rossinyol (Luscinia megarynchos). En ambients forestals, agrícoles i mixtes es poden trobar les següents espècies: dels fringíl·lids (verdums (Carduelis chloris), caderneres (Carduelis carduelis), gafarró (Serinus serinus), pinsà (Fringilla coelebs)), els pàrids (mallerengues (Parus sp)), els sílvids (tallarols (Sylvia sp)), els túrdids (pit-roigs (Erithacus rubecula), bitxacs (Saxicola torquata), les merles (Turdus merula), les grives (Turdus viscivorus) i tords (turdus philomelos)), els alàudids (les cogullades (Galerida cristata i G. theklae)), els córvids (el gaig (Garrulus glandarius) i la garsa (Pica pica)), els estornells (Sturnus vulgaris i S. unicolor), la puput (Upupa epops), els abellerols (Merops apiaster), les cueretes


50

(Motacilla alba), els mosquiters (Phylloscopus sp.), els emberícids (gratapalles (Emberiza cirlus)), el raspinell (Certhia brachydactula), les orenetes (Hirundo rustica, els falciots (Apus apus), el cucut reial (Clemator glandarius), els sibocs (Caprimulgus rufficollis), la perdiu (Alectoris rufa), les tórtores (Streptotelia decaocto, S. turtur) i tudons (Columba livia) Amfibis Els amfibis és segurament el grup més amenaçat degut a la destrucció dels seus hàbitats, que estan íntimament lligats a les zones humides. En aquest sentit el territori de Valls per mitjà dels torrents i del riu Francolí exerceix un paper de preservació fonamental, malgrat les alteracions ocorregudes. Així a Valls es poden localitzar les espècies pròpies d’aquests ambients com són: Salamandra (Salamandra salamandra), el Tòtil (Alytes abstetricans), el Gripau d’esperons (Pelodytes punctatus), el Gripau comú (bufo bufo), el Gripau corredor (Bufo calamita), i la Granota verda (Rana perezi) Rèptils Pel que fa als rèptils, aquests també es poden trobar en ambients lligats a l’aigua, tot i que també n’hi ha que es localitzen en els ambients agrícoles de secà. D’entre els diferents representants de rèptils, a Valls es poden localitzar les següents espècies: el vidriol (Anguis fragilis), el dragó rosat (Hemidactylus turcicus), el dragó comú (Tarentola mauritanica), el llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida), la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), el sargantaner gros (Psammodromus algirus), el Sargantaner petit (Psammodromus hispanicus), la serp llisa meridional (Coronella girondica), la serp blanca (Elaphe scalaris), la serp verda (Malpolon monspessulanus) Peixos Pel que fa als peixos, resulta d’una importància cabdal el manteniment de d’aigua permanent tan en els torrents de Valls, com en el riu Francolí, i tot i el caràcter estacional d’aquests, existeixen zones amb aigua més o menys permanent que permet l’existència de peixos. En aquest sentit, es poden trobar peixos autòctons com l’anguila (Anguilla anguilla), el barb cua-roig (Barbus haasi), la bagra (Leuciscus cephalus), així com espècies al·lòctones introduïdes en alguns casos per la pesca, com el carpí vermell (Carassius auratus) i la carpa (Cyprinus carpio).


51

Altres És evident que el territori de Valls està habitat per una munió d’altres espècies d’animals, com per exemple tots aquells que pertanyen als artròpodes, anèl·lids, etc. En aquest sentit molts d’ells depenen de l’aigua per a la cria de les seves larves, i per tant la degradació dels seus hàbitats pot afectar finalment a les poblacions presents a Valls. Per últim, pel que fa a la fauna lligada als cursos hídrics caldria destacar, en un sentit negatiu, la presència del cranc roig americà (Procambarus clarkii), que és una espècie de crustaci al·lòctona recentment introduïda, que s’ha extès notòriament al conjunt de la península ibèrica i que està desplaçant a l’espècie de cranc autòctona, que és el cranc ibèric (Austropotamobius pallipes). La proliferació del cranc roig americà ve donada perquè aquest tolera nivells elevats de contaminació de l’aigua. No obstant, la principal amenaça a part de la destrucció de l’hàbitat`en si, és la introducció de la afanomicosi, micosi transportada pel cranc de riu americà, que afecta al cranc ibèric.


52

1.6 USOS I COBERTES DEL SÒL

1.6.1 Usos del sòl Els plànols que van del 1.12 al 1.15 mostren l’evolució dels usos del sòl al terme municipal de Valls des de l’any 1987 fins a l’any 2002. Aquests documents cartogràfics mostren la classificació dels usos del sòl a Catalunya corresponents a cadascun dels anys a partir de la interpretació d’imatges preses amb el satèl·lit LANDSAT-TM, que finalment s’han convertit en mapes ràster amb cel·les de 30 x 30 m. En termes generals, la variació observada es manifesta en l’augment dels sòls improductius, és a dir increment de les àrees urbanitzades, i reducció de les zones de conreu, tot i que aquestes segueixen sent majoritàries dins del territori. Així, agafant les dades dels usos del sòl de l’any 1992 es pot observar en concret que els conreus representen un 69,49% de la superfície de Valls, mentre que els sòls improductius representen un 10,98 %, i la vegetació natural tan sols un 19,53. Respectivament els sòls improductius ocupen 606,50 ha, els conreus 3836,60 ha i la vegetació natural 1078,1 ha. Cal destacar que els conreus que més superfície ocupen són els dedicats als fruiters de secà. A continuació es poden observar aquestes dades (veure plànol 1.13 Usos del sòl 1992):

Usos del Sòl 1992 Àrea (ha) Àrea(%) Improductiu 606,50 10,98 Urbanitzacions 273,30 4,95 Nuclis urbans 128,8 2,33 Zones industrials i comercials 155,3 2,81 Sòls nus 49,1 0,89 Conreus 3836,60 69,49 Fruiters de secà 2664,9 48,27 Conreus herbacis de secà 230,3 4,17 Fruiters de regadiu 564,7 10,23 Vinya 376,7 6,82 Vegetació Natural 1078,1 19,53 Bosquines i prats 946,3 17,14 Bosc d'aciculifolis 101,4 1,84 Bosc de caducifolis 30,4 0,55

Taula 10. Usos del Sòl 1992. Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del Departament de Territori i Sostenibilitat.


53

Usos del Sòl del TM de Valls 1992

Vinya

Bosc de caducifolis

Bosc d'aciculifolis

Bosquines i prats

Conreus herbacis de secà

Fruiters de regadiu

Nuclis urbans

Sòls nus

Zones industrials i comercials

Fruiters de secà

Urbanitzacions

Figura 1 Usos del Sòl 1992. Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Pel que fa a les dades corresponents a l’any 2002, hom pot observar com les àrees destinades a sòls improductius han augmentat, degut especialment a l’augment del polígon industrial, a les reserves de sòl per aquest, i l’augment d’alguns nuclis urbans i urbanitzacions. Aquest creixement es produeix, en detriment de les àrees de conreu, especialment dels fruiters de secà. Així mateix, es produeixen alguns fets aparentment contradictoris com és el fet que la vegetació natural hagi augmentat i puntualment alguns conreus com la vinya i els conreus herbacis de secà també hagin augmentat. El primer fenomen es produeix per l’abandonament de conreus, sobretot de fruiters de secà en les zones de muntanya, degut a la pèrdua de valor dels fruits al mercat, i per la major dificultat en els conreus en les zones de muntanya, en front de les zones planes del municipi. El segon fenomen es produeix per la substitució d’antics conreus de fruiters de secà per conreus herbacis de secà, en les zones planes del municipi, sobretot entre les zones del Palau de Reig de dalt, de baix i de Masmolets, ja que aquests últims comporten uns costos menors d’inversió i d’explotació.


54

A continuació es poden observar aquestes dades (veure plànol 1.15 Usos del sòl 2002):

Usos del Sòl 2002 Àrea (ha) Àrea (%) Improductiu 640,20 11,60Urbanitzacions 187,90 3,40Nuclis urbans 135,7 2,46Zones industrials i comercials 194,9 3,53Sòls nus 121,7 2,20Conreus 3713,60 67,26Fruiters de secà 2074,1 37,57Conreus herbacis de secà 661,8 11,99Fruiters de regadiu 562,4 10,19Vinya 415,3 7,52Vegetació Natural 1167,5 21,15Bosquines i prats 942 17,06Bosc d'aciculifolis 181,1 3,28Bosc de caducifolis 44,4 0,80

Taula 11. Usos del Sòl 2002. Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del CREAF.

Usos del sòl del TM de Valls 2002

Fruiters de regadiu


Vinya

Bosc d'aciculifolis

Bosc de caducifolis

Bosquines i prats

Urbanitzacions Nuclis urbans

Sòls nus

Zones industrials i comercials

Fruiters de secà

Figura 2 Usos del Sòl 2002. Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del Departament de Territori i Sostenibilitat.


55

Si es comparen les dades obtingudes mitjançant els mapes dels usos del sòl del Departament de Medi ambient i Sostenibilitat, basades amb la fotointerpretació, amb les dades de l’Institut Català d’Estadística, basades amb el cens agrari, existeixen diferències que són de tipus procedimental. Perquè mentre la fotointerpretació ofereix resultats globals més fiables quant a les grans unitats de cobertes del sòl, el cens agrari serà probablement més precís quant a les superfícies dels diferents conreus i, especialment, sobre les proporcions de secà i regadiu, que presenten més dificultats de determinació a través de les fotografies aèries. (veure també l’apartat 4 Anàlisi agrològic)

1.6.2 Cobertes del sòl El mapa de cobertes del sòl realitzat pel CREAF, permet observar el repartiment dels conreus i de la vegetació natural, amb un grau d’exactitud major pel que fa a la obtenció de dades perquè es realitza una rasterització en cel·les de 10 x 10 metres de la delimitació digital dels principals tipus de cobertes del sòl (boscos, conreus, zones urbanitzades, etc.) amb gran nivell de detall, amb una escala de treball que es situa al voltant d'1:3.000, i amb una superfície mínima de digitalització de 500 m². A més, els mapes resultants estan més actualitzats perquè estan efectuats a partir dels ortofotomapes 1:5.000 en color de l'ICC, corresponents a la sèrie 2005-2007. Aquesta visió per tant, permet acostar-se a la realitat més immediata del terme de Valls pel que fa a les cobertes del sòl. (veure plànol 1.16 Cobertes del sòl). A continuació es detallen les superfícies obtingudes a partir de les categories de la taula de nivell 1 ampliació forestal, que tot i que no presenten una correspondència total respecte les categories proporcionades als mapes dels usos del sòl, si que proporcionen una certa coincidència amb aquests. Així, el recompte de les diferents cobertes del sòl del TM de Valls és el següent:

Àrea (ha) Àrea (%) improductiu 898,5724 16,24improductiu artificial 846,4272 15,30improductiu natural 52,1452 0,94vegetació natural 1.449,1042 26,19arbrat clar 90,1553 1,63arbrat dens 503,1357 9,09matollars 652,2322 11,79prats i herbassars 203,5810 3,68conreus 3.166,2258 57,23conreus 3.147,8155 56,90horta familiar 17,0752 0,31aigües continentals 1,3351 0,02

Taula 12. Cobertes del Sòl. Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del CREAF.


56

Cobertes del sòl

improductiu natural

arbrat clar

improductiu artificialhorta familiar

aigües continentals

arbrat dens

matollars

prats i herbassars

conreus

Figura 3 Cobertes del Sòl. Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del Departament de Territori i Sostenibilitat.

De les dades mostrades, en relació amb la quantificació de les superfícies dels usos del sòl del 2002, s’observa un increment de la superfície de sòls improductius artificials i naturals, com a conseqüència del creixement dels nuclis de Valls, així com del polígon industrial, en els últims anys, que representen el 16,24 % del terme. Per contrarestar aquest creixement, s’han reduït les superfícies dedicades als conreus i de vegetació natural, que passen a ocupar un 26,19 % i un 57,23%, respectivament del terme. Així doncs, s’observa una tendència des dels períodes considerats, en que clarament els sòls urbans i industrials han augmentat respecte els conreus i la vegetació natural del terme de Valls. Tanmateix, els sòls dedicats als conreus, ja siguin llenyosos com herbacis, segueixen representant una mica més de la meitat de la superfície total del terme. Pel que fa a la vegetació natural s’observa que la seva disminució es localitza en les àrees que o bé han estat ocupades pels conreus, o bé pels sòls urbans i industrials, de manera que es segueix concentrant principalment a les àrees més muntanyoses del terme i a l’entorn dels cursos hídrics.


57

1.7 HÀBITATS Un cop observat el relleu, geologia, la hidrologia, la vegetació, els usos i les cobertes del sòl, es procedeix a observar i caracteritzar els diferents hàbitats existents dins del TM de Valls. (veure també el punt 1.4 Vegetació).

1.7.1 Hàbitats Corine Per tal de realitzar propostes de gestió encaminades a la preservació dels diferents ambients i/o espais existents a Valls, cal estudiar i conèixer els hàbitats presents. Així, en l’àmbit de l’ecologia es considera que un hàbitat és l’espai que reuneix les condicions adequades perquè una espècie hi pugui residir i reproduir-se, perpetuant la seva presència. Per tant, un hàbitat queda descrit per les característiques que el defineixen ecològicament, distingint-lo d’altres hàbitats en els quals les mateixes espècies no hi podrien ser. No obstant, (...) 1sovint, cal aplicar criteris rígids a una realitat canviant i flexible. Això fa que la classificació dels hàbitats sigui complexa, ja que, per exemple, uns hàbitats evolucionen cap a d'altres -en processos de successió o regressió ecològica. A més, de vegades no existeixen barreres clares entre aquests, a diferència del que passa amb les espècies, en les quals, típicament, acostumen a haver-hi barreres reproductives. Tanmateix, com a conseqüència de la formulació de la DIRECTIVA 92/43/CEE del Consell de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, coneguda popularment com la Directiva Hàbitats, s’estudien en l’àmbit europeu els diferents hàbitats existents en el projecte CORINE Biotopes Manual of the European Community (CBM). En aquest projecte s’efectua un sistema de classificació dels hàbitats, ja siguin naturals, seminaturals i/o artificialitzats, que els jerarquitza i els agrupa en funció de característiques similars. A continuació es mostra la classificació general dels hàbitats a partir dels quals es defineixen els subgrups.

1 Extret de la Direcció General de Medi Natural (http://www20.gencat.cat/portal/site/dmah/menuitem.198a6bb2151129f04e9cac3bb0c0e1a0/?vgnextoid=c1cde61ee73d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c1cde61ee73d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default)


58

Grup Hàbitats

1 G10 Ambients litorals i salins

2 G20 Aigües continentals

3 G31,G32,G33 Vegetació arbustiva

3 G34,G35,G36,G37,G38 Vegetació herbàcia

4 G41 Boscos caducifolis, planifolis

4 G42 Boscos aciculifolis

4 G43 Boscos mixts de caducifolis i coníferes

4 G44 Boscos i bosquines de ribera

4 G45 Boscos esclerofil·les

5 G50 Molleres i aiguamolls

6 G60 Roques, tarteres i glaceres

8 G80 Terres agrícoles i àrees antròpiques

9 G90 Àrees talades o cremades Taula 13. Hàbitats. Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Així, tenint en compte la classificació més genèrica que ofereix els hàbitats Corine, a Valls se’n troben els següents (veure plànol 1.17 Hàbitats Corine general):

Grup Hàbitats Corine Superfície (ha)

Superfície (%)

3 G32 Bosquines i matollars mediterranis i submediterranis 579,48 10,50

4 G42 Boscos aciculifolis 232,58 4,21

4 G45 Boscos esclerofil·les 18,94 0,34

3 G34 Prats basòfils secs de terra baixa i de la muntanya mitja 225,85 4,09

2 G20 Aigües corrents 69,96 1,27

5 G50 Vores d'aigua i altres hàbitats inundats 82,50 1,49

8 G80 Conreus llenyosos i plantacions d'arbres 3398,87 61,57

8 G80 Conreus herbacis 144,36 2,62

8 G80 Ciutats, pobles i àrees industrials 651,38 11,80

8 G80 Camps abandonats, ermots i àrees ruderals 114,93 2,08

8 G80 Basses i canals artificials 1,26 0,02 Taula 14. Hàbitats Corine. Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del Departament de Territori i Sostenibilitat.


59

Hàbitats Corine al TM de Valls

Bosquines i matollars

mediterranis i submediterranis

Boscos aciculifolis

Conreus herbacis

Ciutats, pobles i àrees industrials

Basses i canals artificials

Conreus llenyosos i plantacions d'arbres

Aigües corrents

Vores d'aigua i altres hàbitats

inundats

Camps abandonats, ermots i àrees

ruderals

Boscos esclerofil·les

Prats basòfils secs de terra baixa i de la muntanya mitja

Figura 4 Hàbitats Corine. Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Com es pot observar, la major part del terreny està ocupat pels conreus llenyosos i plantacions d’arbres amb un 61,57 %, ocupant les zones més planes del municipi, així com algunes zones de muntanya, a l’entorn de Picamoixons. Els hàbitats naturals ocupen el 21,91 % del terme, quedant relegats als espais de muntanya, excepte aquells hàbitats lligats als cursos d’aigua. Cal destacar la importància de la ciutat de Valls, dels diferents nuclis urbans disseminats i de les àrees industrials, que en nombres absoluts ocupen una superfície de 651,38 ha. Així mateix, lligat amb aquest fet, cal mencionar un aspecte rellevant del municipi de Valls com és l’existència de diferents nuclis de població dispersos pel terme. D’altra banda, pel que fa als hàbitats lligats als cursos hídrics, tan al riu Francolí com als torrents de Valls, si bé la seva extensió no és molt important tot i la suma d’hàbitats corresponents a aigües corrents i de les vores d'aigua i altres hàbitats inundats que és de 2,76 % del municipi, cal destacar-ne la diversitat en quant a hàbitats que ofereixen al territori, tan a nivell municipal com comarcal.


60

1.7.2 Llista dels hàbitats de Catalunya Com ja s’ha dit, l’organització de l’estructura dels hàbitats Corine és jeràrquica, cosa que significa que dins d’aquestes categories hi ha subcategories que mostren més detall, en quant a la descripció de les poblacions vegetals que integren les categories d’hàbitats naturals o seminaturals, els tipus de cultius llenyosos i herbacis existents, i els diferents sòls improductius existents, etc. A Catalunya s’ha utilitzat aquest mètode per identificar tots els hàbitats existents. Així, s’han identificat més de 600 tipus d’hàbitats, naturals, seminaturals i artificialitzats, que han estat estan identificats i descrits a la Llista dels hàbitats de Catalunya (LHC), que ha estat elaborada per la Universitat de Barcelona, a partir de l'adaptació al territori català del document CORINE Biotopes Manual of the European Union (CBM).

D'acord amb aquesta adaptació, la Llista dels hàbitats a Catalunya (LHC) gairebé un 71% apareixien ja al document CORINE Biotopes Manual of the European Community i un 29% han estat incorporats com a noves aportacions adaptades a la realitat catalana. Per tant, no tots els hàbitats Corine tenen una correspondència amb la codificació catalana. Tanmateix la realització d’aquest mapa i la seva consideració permeten efectuar un zoom, al territori, que mostra el ric i divers mosaic del terme de Valls, no només pel que fa a les zones de muntanya més “naturalizada”, sinó també a les zones planes amb la identificació de diferents conreus que s’intercalen amb vegetació natural associada als torrents, a les zones urbanes, i/o més o menys denudades. A continuació es mostren els diferents hàbitats existents al terme de Valls, en funció de la codificació que reben els hàbitats a Catalunya, segons les LHC que adapten els hàbitats Corine (veure plànol 1.18 Llista d’hàbitats de Catalunya (LHC))

Llista d’hàbitats de Catalunya (LHC) Grup Codi hàbitat

Codi Corine

Àrea (Ha)

Àrea (%)

Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa G45 45c 18,94 0,34

Bosquines de pi blanc (Pinus halepensis) procedents de colonització G32 32ae 32.B* 58,88 1,07

Bosquines dominades per matabou (Bupleurum fruticosum), sovint fent el mantell marginal d'alzinars, de terra baixa

G32 32ad 32.4G 15,60 0,28

Brolles de romaní (Rosmarinus officinalis) -i timonedes-, amb foixarda (Globularia alypum), bufalaga (Thymelaea tinctoria),... calcícoles de terra baixa

G32 32u - 204,93 3,71


61


Codi Corine

Àrea (Ha)

Àrea (%)

Canyars de vores d'aigua G50 53d 53.62 82,50 1,49

Conreus abandonats G80 87a 114,93 2,08

Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània

G34 34g 34.36 57,45 1,04

Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes termòfiles o gairebé, d'indrets secs, sovint rocosos, de terra baixa i de l'estatge submontà

G32 32t 32.41 148,43 2,69

Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de terra baixa G32 34h - 5,96 0,11

Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació llenyosa densa G20 24a - 69,96 1,27

Matollars (estepars i brolles) silicícoles de terra baixa G32 32n - 151,64 2,75

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de brolles calcícoles, de les contrades mediterrànies G42 42ab - 76,71 1,39

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de màquies o garrigues G42 42aa 42.8412* 125,20 2,27

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles silicícoles, de terra baixa G42 42ac 42.8416* 6,10 0,11

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de màquies o garrigues amb ullastre (Olea europaea var. sylvestris), margalló (Chamaerops humilis), ... de les contrades marítimes càlides

G42 42z

42.8411*

24,57 0,45

Prats sabanoides d'albellatge (Hyparrhenia hirta), de vessants solells de les contrades marítimes G34 34k 34.634 162,44 2,94

Conreus herbacis extensius de secà G80 82c - 144,36 2,62

Fruiterars alts, predominantment de secà: conreus d'oliveres (Olea europaea), d'ametllers (Prunus dulcis), de garrofers (Ceratonia siliqua),.

G80 83a - 2127,09 38,53

Camps d'avellaners (Corylus avellana) G80 83e 83.221* 753,82 13,66

Vinyes G80 83d - 517,96 9,38

Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada G80 86a - 530,26 9,61


62

Matollars (estepars i brolles) silicícoles de terra baixa

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de

brolles calcícoles, de les contrades mediterrànies

Conreus abandonats

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de

màquies o garrigues

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de

brolles silicícoles, de terra baixa

Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats

terofítics calcícoles, de terra baixa

Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació

llenyosa densa

Canyars de vores d'aigua

Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes termòfiles

o gairebé, d'indrets secs, sovint rocosos, de terra baixa i de

l'estatge submontà

Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa

Bosquines de pi blanc (Pinus halepensis) procedents de

colonització

Bosquines dominades per matabou (Bupleurum fruticosum), sovint fent

el mantell marginal d'alzinars, de terra baixa

Brolles de romaní (Rosmarinus off icinalis) -i timonedes-, amb foixarda (Globularia alypum),

bufalaga (Thymelaea tinctoria),... calcícoles de terra baixa

Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia

serrata, Galium lucidum (espunyidella blanca),...

xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya

mediterrània

Prats sabanoides d'albellatge (Hyparrhenia hirta), de vessants solells de les contrades marítimes

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de

màquies o garrigues amb ullastre (Olea europaea var. sylvestris),

margalló (Chamaerops humilis), ... de les contrades marítimes càlides

Conreus herbacis extensius de secà

Basses d'aigua dolça industrials, agrícoles,... grans canals i estanys

ornamentals

Pedreres, explotacions d'àrids i runam

Àrees urbanitzades, amb claps importants de vegetació natural

Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada

Vinyes

Camps d'avellaners (Corylus avellana)

Fruiterars alts, predominantment de secà: conreus d'oliveres (Olea europaea), d'ametllers (Prunus dulcis), de garrofers (Ceratonia

siliqua),.


Codi Corine

Àrea (Ha)

Àrea (%)

Àrees urbanitzades, amb claps importants de vegetació natural G80 86b - 84,77 1,54

Basses d'aigua dolça industrials, agrícoles,... grans canals i estanys ornamentals G80 89b 89.23 1,26 0,02

Pedreres, explotacions d'àrids i runam G80 86c - 36,35 0,66

Taula 15. Llista d’hàbitats de Catalunya (LHC). Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Figura 5. Llista d’hàbitats de Catalunya (LHC). Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del Departament de Territori i Sostenibilitat.


63

D’aquestes dades se’n desprèn que l’hàbitat que ocupa una coberta de sòl més important del terme és la referent als conreus llenyosos en general, on els fruiterars alts (oliveres, ametllers i garrofers) ocupen el 38,53 %, els camps d’avellaners el 13,66 %, i la vinya el 9,38 %. No obstant els primers es situen al voltant del nucli urbà de Valls, on el sòl és en general menys fèrtil; els camps d’avellaners es situen a les terrasses fluvials amb sòls més fèrtils, com és el cas de la zona dels Fontanals i la Segarra, que es situen al voltant del riu Francolí i del torrent del Puig, respectivament; i la vinya que es situa principalment a l’est de Fontscaldes i fins a Masmolets. D’altra banda, es pot observar amb claredat que les zones amb hàbitats més diversos estan indefectiblement associades a les zones de muntanya i als cursos hídrics. En aquest punt cal destacar, tal i com ja s’ha fet en punts anteriors, la vegetació silicícola (degut a la seva poca abundància a la comarca i fins i tot a la província), que es situa als voltants dels Boscos de Valls, fins a tocar del Turó dels Quatre Vents, i que representa el 2,75% del total del municipi . Així, també cal destacar els diferents hàbitats forestals de substitució de l’alzinar litoral que es distribueixen per la serra de les Guixeres. Pel que fa a la vegetació lligada als cursos hídrics, amb aquesta classificació no es poden identificar les diferents comunitats vegetals descrites el punt 1.4.3 Vegetació lligada als cursos hídrics (rius, torrents i barrancs). Tanmateix, s’observa que hi és present al voltant del riu Francolí, dels torrents de Valls, de la rasa del Serraller, i la rasa de les Guixeres. En total, com s’ha vist al punt anterior, aquests hàbitats ocupen el 2,76 % de la superfície del municipi. Per últim, l’existència de diferents nuclis al terme de Valls, juntament amb el polígon industrial suposen la ocupació de l’11,81 % de la superfície del terme.


64

1.8 INCENDIS FORESTALS Pel que fa als incendis forestals, Valls ha està classificat com a municipi d’alt risc d’incendi, en el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

A la taula següent es mostra un llistat dels incendis forestals ocorreguts des de 1968 (Segons arxiu històric d’incendis a Catalunya):

Llistat d’Incendis - Municipi afectat VALLS

Municipi d'inici Paratge Data d'inici Ha Forestal

VALLS LES BASSES 14/10/1968 65

VALLS Bosc de Valls 09/08/1970 0,4

VALLS Les Escomelles de Picamoixons 12/09/1971 3

VALLS Les Basses 18/07/1973 0,5

VALLS Fonteta 02/09/1973 0,5

VALLS Mas Cailà 28/11/1974 30

VALLS Anguera 27/01/1975 1

VALLS FASEDAD 13/07/1976 8,2

VALLS FONTANALS 11/08/1976 6

VALLS ROMA 09/09/1977 1,5

VALLS MAS CAYLA 21/07/1978 24

VALLS LA PEDRERA 27/07/1978 0,1

VALLS COLL DE LES MOLES 21/08/1978 0,5

VALLS Picamoixons 18/07/1998 0,05

VALLS Puig d'en Gallissa 27/12/1998 0,55

VALLS Picamoixons 04/02/1999 0,25

VALLS Partida freixes, riu francolí 21/02/1999 0,25

VALLS Turo dels Quatre Vents 22/02/1999 243,65

VALLS Rasa del Serraller 02/03/1999 0,65

VALLS TURÓ DELS QUATRE VENTS (PICAMOIXONS) 23/06/2002 2,15

MONTBLANC LES FONTETES 07/08/2002 3,3


65

Llistat d’Incendis - Municipi afectat VALLS

VALLS PICAMOIXONS 26/09/2002 0,4

VALLS RASA DE SERRALLERS 18/03/2003 0,02

VALLS BOSCOS DE VALLS 26/04/2004 0,04

VALLS URB. PALAU DE REIG 21/07/2004 0,042

VALLS PUIG DE GALLISSÀ 02/06/2007 0,3

VALLS COLL DE LILLA N240 24/06/2007 0,008

VALLS PARTIDA FREIXA 22/06/2007 3,2

VALLS LA MARTINENCA 23/08/2007 0,32

VALLS PARTIDA FREIXA 29/05/2007 0,3 Taula 16. Llistat d’Incendis. Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Com es pot observar l’any 1999 es van produir nombrosos episodis d’incendis el més rellevant dels quals és el succeït al Turó dels quatre vents, situat a la serra de les Guixeres, amb una zona cremada de 243,65 ha. Així mateix, cal destacar en la categories dels paratges afectats de la taula anterior, que la major part d’aquests s’han produït en les zones de muntanya del terme. Com ja s’ha explicat en punts anteriors, aquesta és la zona que presenta més espècies arbustives i forestals i per tant que presenten un risc més elevat respecte els incendis forestals. Al plànol 1.19 Incendis històrics superiors a 50 ha, es representa la zona cremada corresponent als incendis ocorreguts els anys 1986, 1994, 1996 i 2002, que han afectat el terme de Valls, o bé s’han produït arran del seu límit de terme. En aquests mapes s’observa clarament com la zona on s’han produït més incendis és la corresponent a la zona de muntanya. Tanmateix per tal de caracteritzar el risc bàsic d’incendis forestals a Valls cal observar els models de combustibilitat i d’inflamabilitat (segona edició ampliada, CREAF 2003) generats pel CREAF a partir del:

• Mapa de cobertes del sòl de Catalunya (MCSC), primera edició de 1993, escala 1:25.000 i superfície mínima de 0.05 ha

• Mapa forestal d'Espanya (MFE), de 2000, escala 1:50.000 i superfície mínima de la vegetació forestal de 2.50 ha

• Cartografia dels hàbitats de Catalunya (CHC), de 1996-1997, escala 1:50.000 i superfície mínima de la vegetació forestal de 2.25 ha

• Estacions del tercer Inventario forestal nacional (IFN3), de 1999-2000, amb una intensitat de mostreig d'una estació per cada km²


66

1.8.1 Model de Combustibilitat Els mapes de Combustibilitat informen sobre la capacitat de propagació del foc dins d'una estructura de vegetació. Així, aquesta propagació ve definida per la càrrega de combustible existent per unitat de superfície. (veure plànol 1.20 Model de Combustibilitat (CREAF 2006)) A continuació es descriuen els diferents models existents a Valls:

Model 4

• Grup: Matollars d’elevada càrrega

• Descripció: Matollar madur o plantació jove molt densa (més de dos metres d'altura) amb branques seques a l'interior. A més del fullatge inflamable, hi ha material llenyós fi i mort. Les masses joves de coníferes i els matollars molt desenvolupats de bruc bobal en són un bon exemple. Quantitat de combustible: 25-30 t/ha.

• Comportament del foc: Poden ser focs ràpids que es propaguen per les capçades del matollar, que forma un estrat gairebé continu, i consumeixen el fullatge i el material llenyós fi i mort, que contribueix significativament a la intensitat del foc

• Localització: Vessant obaga de la serra Alta i a la Muntanya dels Fontanals

Model 5

• Grup: Matollars de càrrega moderada

• Descripció: Matollar dens i verd (menys d'un metre d'altura). El matollar és jove, amb poc material mort i el fullatge conté poques substàncies volàtils. Generalment, no és alt, però cobreix quasi totalment el sòl. Els boscos d'alta muntanya en són representatius. Quantitat de combustible: 5-8 t/ha.

• Comportament del foc: El foc es propaga pel sòl i crema la fullaraca i la pastura. Focs poc intensos a causa de la poca càrrega de combustible

• Localització: Vessant solana de la Serra Alta, Boscos de Valls i polígon industrial, associat als torrents de Valls.


67

Model 6

• Grup: Matollars de càrrega moderada

• Descripció: Semblant al model 5, però amb espècies de fullatge més inflamable i amb plantes més altes o matollar més madur, però no tan alt com en el model 4. Un ampli ventall de matollars (estepes, brolles, etc.) i brolles arbrades s'inclouen en aquest model. També s'inclouen restes de tales de planifolis que s'hagin assecat. Quantitat de combustible: 10-15 t/ha.

• Comportament del foc: El foc es propaga pel matollar, on el fullatge és inflamable, amb velocitats de vent moderades. Si hi ha poc vent el foc pot baixar a ran de terra

• Localització: Vessant solana de la Serra de les Guixeres i de la Serra Alta, entorn de Sant Llorenç, i punts dispersos del Francolí, Rasa del Serraller i la Muntanya dels Fontanals.

Model 7

• Grup: Matollars d’elevada càrrega

• Descripció: Matollar d'espècies més inflamables que en el model 6, de mig metre a dos metres d'alçada. Si el matollar està sota coníferes, les acícules retingudes pel matollar augmenten la inflamabilitat del conjunt. Els matollars densos d'espècies molt inflamables com la gatosa i altres, amb arbres o sense en són un bon exemple. Quantitat de combustible: 10-15 t/ha.

• Comportament del foc: El foc es propaga pel matollar i la fullaraca amb la mateixa facilitat. El matollar, més inflamable que en el model 6, propaga el foc encara que tingui continguts d'humitat més alts a causa de la inflamabilitat més alta del fullatge viu i altres materials vius

• Localització: Serra de les Guixeres (de Picamoixons al Coll de Lilla), entorn de Fontscaldes, entorn del nucli de Valls i polígon industrial lligat als torrents, i zona del camp d’aviació.

A continuació es descriuen les categories corresponents a àrees de conreu i zones improductives (naturals i artificials), que no es tenen en consideració per a la realització dels models, exceptuant els conreus llenyosos de secà, (pels quals s’ha desenvolupat un model específic, el model 20)


68

Regadius i vinyes

• Descripció: En aquesta categoria s’inclouen els conreus de regadiu com els de l’avellana (Corylus avellana), hortes de regadiu i vinya

• Localització: àrees amb predomini d’aquests conreus (veure també plànol 1.18 del Llistat d’hàbitats de Catalunya (LHC))


• Descripció: En aquesta categoria s’inclouen els conreus herbacis de secà

• Localització: Punts molt localitzats de l’entorn de Fontscaldes, Palau de Reig de Baix, (veure també plànol 1.18 del Llistat d’hàbitats de Catalunya (LHC))

Conreus llenyosos de secà (model 20)

• Descripció: En aquesta categoria s’inclouen els conreus llenyosos del municipi, com són principalment l’olivera, el garrofer i l’ametller.

• Comportament del foc: el comportament del foc pot ser diferent al de la resta de conreus, i el foc es podria propagar per les capçades dels fruiters

• Localització: Molt extensa a tot el terme, especialment a les zones planes, tot i que també se’n troba a les zones muntanes situades a l’entorn de Picamoixons, Fontscaldes i les Basses. (veure també plànol 1.18 del Llistat d’hàbitats de Catalunya (LHC))

Improductiu Natural

• Descripció: En aquesta categoria s’inclouen les àrees ermes naturals, que no estan considerades dins de cap categoria de conreu.

• Localització: De forma molt puntual es localitzen a l’entorn dels nuclis de Fontscaldes, del polígon industrial i de la zona del Fornàs.

Improductiu Artificial

• Descripció: En aquesta categoria s’inclouen les àrees ermes no naturals, és a dir, àrees urbanes i urbanitzades i zones d’activitat extractiva

• Localització: Diferents nuclis d’àrees urbanes del terme de Valls, i zones d’activitat extractiva situades entre Sant Llorenç i els Boscos de Valls.


69

1.8.2 Model d’Inflamabilitat Els mapes d’inflamabilitat informen sobre el risc d'ignició de les diferents espècies forestals. La inflamabilitat ve condicionada per:

• La humitat del combustible

• La quantitat i naturalesa dels gasos volàtils

• La relació superfície/volum La inflamabilitat d'una espècie (o específica) es mesura des de dos punts de vista: a) el temps d'espera fins a l'aparició de la flama (temps d'inflamació) davant d'un focus de calor constant i, b) percentatge d'assaigs positius. En funció del valor de les dues variables anteriors es poden classificar les espècies forestals en quatre tipus:

1. Espècies inflamables tot l'any. (eucaliptus, alzina, pi blanc) 2. Espècies altament inflamables durant l'estiu (pi pinyer, gatosa,

romaní) 3. Espècies moderadament inflamables (garric, arboç, ginebró) 4. Espècies poc inflamables (olivera, boix, llentiscle)

A partir d'aquesta informació es defineixen els models d'inflamabilitat (10 en total) en funció del grau d'inflamabilitat de les espècies presents en el Tercer Inventario Forestal Nacional a Catalunya (IFN3, 2000-2001) i en el seu percentatge de recobriment. L'assignació dels models es feia atenent els següents criteris ((veure també plànol 1.21 Model d’Inflamabilitat (CREAF 2006))

“Es va determinar la fracció de cabuda coberta (FCC) total i la de les espècies molt inflamables per als estrats arbori i arbustiu-herbaci. Si l'FCC de l'estrat arbustiu-herbaci era com a mínim del 70% o menor però la fullaraca era compacta, el model d'inflamabilitat es determinava a partir de l'FCC de les espècies molt inflamables d'aquest estrat. Si per contra, l'FCC de l'estrat arbustiu-herbaci no arribava al 70% o tot i ser superior la fullaraca era laxa el model d'inflamabilitat es determinava a partir de l'FCC de les espècies molt inflamables de l'estrat arbori.” (SIBosc)


70

Model 2 FCC del 20 a 29 % d'espècies molt inflamables Localització: Es situen a les vessants solanes de la serra de les Guixeres i de la serra Alta, a l’entorn de Picamoixons, de la Feredat, del Secà, de la zona del Pont de Goi fins a la confluència amb el torrent del Puig, així com localitzacions disperses en algunes rases.

Model 4 FCC del 40 a 49 % d'espècies molt inflamables Localització: De forma molt dispersa a l’entorn de la zona del Pont de Goi

Model 5 FCC del 50 a 59 % d'espècies molt inflamables Localització: De forma molt dispersa a l’entorn de Picamoixons fins al Secà i la Feredat. També es localitza en punts del tram baix de la rasa del serraller, i a la zona de l’aiguabarreig amb el Francolí, així com a la Muntanya dels Fontanals

Model 6 FCC del 60 a 69 % d'espècies molt inflamables Localització: Algunes zones a l’extrem Nord del terme al voltant del coll de Lilla. A l’entorn dels torrents de Valls al seu pas pel nucli urbà, així com a la zona nord dels Fontanals. I a l’oest del nucli urbà de Valls, coincidint amb el marge dret del torrent del Sant Pou.

Model 7 FCC del 70 a 79 % d'espècies molt inflamables Localització: A la zona central de la serra de les Guixeres, (entre aquesta i les vessants obagues de la serra Alta) i de les vessants solanes de la serra Alta, fins a la zona dels Boscos de Valls. També a la zona del polígon industrial.

Model 8 FCC del 80 a 89 % d'espècies molt inflamables Localització: A la zona entre la serra de les Guixeres i de la serra Alta, a la zona del polígon industrial, i a la zona de les Clotes


71

Model 9 FCC del 90 a 99 % d'espècies molt inflamables Localització: Alguns zones disperses localitzades a les àrees de muntanya a l’entorn del Puigcerver, de Boscos de Valls i del coll de Lilla. Al nucli urbà a la zona del Fornàs. Lligats al Francolí a la zona dels Fontanals.

Model 10 FCC superior al 100 % d'espècies molt inflamables Localització: Algunes àrees molt disperses al voltant de Picamoixons, del Tossal de Tarragó, del turó del Mas Balances, de Fontscaldes i de Masmolets. També, i de forma més dispersa algunes àrees situades a l’est del polígon industrial de Valls.

No entren dins d’aquests models d’inflamabilitat les superfícies cobertes per vegetació no forestal o elements artificials ja citats en l’anterior punt, (dedicat a la combustibilitat): Regadius i vinyes, Conreus herbacis de secà, Conreus llenyosos de secà (Model 20), Improductiu natural i Improductiu artificial

1.8.3 Risc bàsic d’incendis forestal La consideració conjunta dels paràmetres d’inflamabilitat i combustibilitat, juntament amb altres variables físiques, com l’orografia (pendent), la climatologia (dèficit hídric, velocitat i direcció mitjana del vent, etc.), aporten les dades a partir de les quals es dedueix el risc bàsic d’incendi forestal (Mapa 18). Aquest paràmetre divideix el territori en quatre categories atenent a la facilitat amb què pot declarar-se i propagar-se un incendi forestal que, de forma generalista, corresponen als entorns següents:

• Risc baix: correspon a aquelles superfícies sense vegetació, recobertes per elements artificials o amb vegetació higròfila, amb un grau d’ignició molt alt.

• Risc moderat: correspon als boscos humits o subhumits de planifolis, de caràcter medioeuropeu.

• Risc alt: correspon als boscos esclerofil·les frescals i a les rouredes i boscos mixts submediterranis.

• Risc molt alt: correspon a les pinedes, matollars mediterranis i brolles.


72

A grans trets doncs, les zones amb més risc d’incendi del terme de Valls estan associades a les zones on hi ha un relleu més abrupte. Concretament les vessants solanes de la serra de les Guixeres i de la serra Alta, i fins a la zona de Boscos de Valls se’ls hi atorga una categoria de Risc Molt Alt, mentre que a la resta de la zona muntanyenca se l’hi atorga majoritàriament una categoria de Risc alt, excepte aquelles zones dominades per conreus, que atenuarien la propagació del foc, i en disminuirien la capacitat d’ignició. A la resta del terme dominat per àrees urbanes i de conreus de diferents tipus el risc atorgat és baix, tret d’aquelles zones que presenten retalls de vegetació més dispersa, normalment associada als torrents, que presentarien de nou, un Risc Alt. (veure plànol 1.22 Risc d’incendi forestal). En relació amb la prevenció i lluita contra els incendis forestals s’han definit els anomenats Perímetres de Protecció Prioritària (PPP): són delimitacions, que generalment es corresponen amb carreteres o camins, de les grans àrees boscoses de Catalunya. Així, el terme de Valls està situat entre dos PPP, sense estar-hi inclòs. Aquests són el PPP Muntanyes de Prades-Bosc de Poblet (T3), que es situa a l’oest del terme, fent frontera amb el riu Francolí i la carretera C-14 i a l’est els PPPs Ancosa-Montagut-Miralles-Queralt i Montmell-Pontons-Mediona, que es situen a una major distància dins dels termes veïns. (veure plànol 1.23 Perímetres de protecció prioritària). Per últim, en relació als incendis forestals cal esmentar que Valls està inclòs a l’annex del Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals, que caldrà observar en la normativa del POUM.

1.9 PAISATGE Per definir el paisatge de Valls cal recórrer al Catàleg de Paisatge del Camp de Tarragona, instrument que es va aprovar definitivament per part de la administració pública competent en data de 19 de maig de 2010. Els Catàlegs del Paisatge en el seu conjunt són un instrument per protegir, gestionar i ordenar el paisatge a Catalunya, i estan concebuts principalment com a eines de suport a la planificació territorial. Alhora, però, són de gran utilitat en el desenvolupament d’altres polítiques i estratègies de caràcter sectorial lligades al paisatge (conservació de la natura, agricultura, indústria, infraestructures de transport, cultura i turisme), així com la sensibilització de la societat catalana sobre el paisatge i els valors ambientals, culturals i estètics. Tanmateix, aquests són de caràcter descriptiu i prospectiu, tal i com són definits a l’article 10 de la Llei 8/2005 de 8 de juny de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya:


73

Llei 8/2005

Article 10. Catàlegs del paisatge

1. Els catàlegs del paisatge són els documents de caràcter descriptiu i prospectiu que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunya, identifiquen llurs valors i llur estat de conservació i proposen els objectius de qualitat que han de complir.

2. L’abast territorial dels catàlegs del paisatge es correspon amb el de cadascun dels àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials. En els espais limítrofs entre dos plans territorials parcials, s’ha de vetllar per la coherència i la continuïtat de les unitats de paisatge.

No obstant, també, n’identifiquen els valors i l’estat de conservació i proposen els objectius de qualitat que les diferents unitats de paisatge han de complir D’acord amb aquest document, el TM de Valls s’inclou en la unitat de paisatge 22 Plana de l’Alt Camp, que a part de Valls inclou, Figuerola del Camp, sud de Cabra del Camp, el Pla de Santa Maria, oest de Vila-rodona, Alió, Bràfim, Puigpelat, Nulles, Vilabella i Vallmoll, amb parts del terme de la Masó, del Rourell, Vilallonga i zones com els Garidells o Renau, i que per tant inclou parcialment les comarques de l’Alt Camp i del Tarragonès, ocupant una superfície de 21,452 ha. A continuació es presenta l’àrea d’aquesta unitat de paisatge


74

Figura 6.- Unitat del Paisatge 22. Plana de l’Alt Camp. Font: Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat

El paisatge d’aquesta unitat presenta els trets distintius que es reprodueixen a continuació:

- Plana lleugerament basculada cap al sud i tancada per un amfiteatre de muntanyes.

- Xarxa de torrents tributaris del riu Francolí que porten aigua esporàdicament encara que alimenten un important aqüífer subterrani.

- Paisatge agrícola que predomina arreu, només interromput pels polígons industrials de Valls i el Pla de Santa Maria i els de Alió-Bràfim-Vila-rodona.


75

- Els conreus estan dedicats als cereals d’hivern en el sector nord, entre Valls i el Pla de Santa Maria, i al conreu de la vinya a les planes del sud-est: d’Alió fins a Nulles i els Garidells.

- Els polígons industrials de la plana, juntament amb els incendis forestals de la serra de Miramar, són els principals factors de transformació paisatgística.

- El caràcter més o menys compacte dels nuclis urbans situats en el medi rural, junt amb la presència d’un cert mosaic format per conreus i bosquines, dota d’una gran personalitat al paisatge, una personalitat reconeguda pels propis habitants de la zona.

- Hi ha una gran diversitat d’elements del patrimoni arquitectònic d’interès dispersos en el paisatge (parets i barraques de pedra seca, cellers modernistes, etc.)

El paisatge de la Plana de l’Alt Camp s’individualitza a l’extrem nord de la gran plana del Camp de Tarragona. Presenta una forma triangular, amb la part més ampla en el costat sud, on queda delimitada per l’esglaó excavat pel curs del riu Francolí que la separa de la plana del Baix Camp. Es fa més estreta en l’extrem nord on resta tancada per un amfiteatre de muntanyes: la serra de Miramar, al nord-oest, la separa de la Conca de Barberà; el curs del riu Gaià i els relleus del Bloc de Gaià l’encerclen pel nord i nord-est. Pel costat de llevant els terrenys del massís de Bonastre la separen del Baix Penedès. L’àrea de la Plana de l’Alt Camp es pot subdividir en tres subsectors:

• el sector nord, corresponent a la zona muntanyosa (serra de les Guixeres, Miramar, etc.);

• el sector central, corresponent a la plana (Valls, Alió, Pont d’Armentera, el Pla de Sta. Maria, Fontscaldes, Picamoixons,...);

• el sector sud, a la zona de les valls que drenen cap al Francolí i el Gaià (riu Francolí, Perafort, Bràfim, etc.).

Al nord-oest de la plana s’aixeca la serra de Miramar, que constitueix una alineació estreta que fa de nexe d’unió entre el massís de les Muntanyes de Prades i els relleus de l’Alt Gaià. Les màximes altituds es troben al Tossal Gros (867 m) i a la Cogulla (788 m). En el vessant de la serra que mira a la plana de l’Alt Camp hi afloren pissarres del sòcol paleozoic i a sobre hi descansen els materials propis de la sèrie estratigràfica del Triàsic: gresos i conglomerats vermells, calcàries dolomítiques, argiles i gresos vermells i un altre cop calcàries dolomítiques. La serra és fàcilment franquejada pels passos de l’estret de la Riba, del coll de l’Illa i del coll de Cabra aprofitats pel traçat de les principals vies de comunicació. Els esculls de la Riba, modelats en les calcàries triàsiques, estan catalogats com a geozona en l’Inventari del Patrimoni Geològic de Catalunya.


76

Aquesta unitat està travessada per torrents de règim intermitent i fort estiatge que tenen la seva capçalera a la serra de Miramar. Tenen un traçat de nord a sud d’acord amb el pendent i inicialment s’encaixen feblement en els sediments de peudemont que rebleixen el sector nord de la plana. Tots ells van a confluir al torrent del Puig després de vorejar o travessar el nucli de Valls, on han originat barrancs considerables a causa de la forta incisió en els materials miocènics. Finalment, vessen les seves aigües en el riu Francolí, que entra pel nord travessant la serralada Pre-litoral per l’estret de la Riba El paisatge de la Plana de l’Alt Camp és un paisatge agrícola bastant homogeni. Els camps de conreu estan establerts sobre una plana gairebé perfecta en el sector que s’estén entre el Pla de Santa Maria i Valls. Al sud de Valls l’horitzontalitat de la plana es veu interrompuda per alguns tossals i petites elevacions. L’activitat agrícola prospera sobre els sòls desenvolupats en materials sedimentaris, més fins i fèrtils en el sector sud. Els cereals d’hivern predominen en les immediacions del Pla de Santa Maria, mentre que la vinya, els avellaners, en menor mesura els ametllers i els garrofers són els conreus que caracteritzen el paisatge del sector meridional, entre Valls, Nulles i els Garidells. La homogeneïtat del paisatge només es trenca per la presència de dos polígons industrials de grans dimensions situats a la periferia dels dos nuclis de població principals: Valls i el Pla de Santa Maria. El seu impacte visual és gran al ser visibles des de qualsevol punt una mica elevat dels voltants de la Plana. La vegetació espontània ha estat desplaçada pels conreus en la major part de la plana. Només en els petits tossals i suaus elevacions del sector nord-est hi ha pinedes de pi blanc en mosaic amb la vegetació de brolla. Al paratge de Sortanelles, al sud de Figuerola del Camp, hi resta un petit alzinar en la confluència de dos torrents que és una mostra del tipus de bosc que devia ocupar la plana abans de la seva transformació agrícola. Els boscos més extensos es troben en els vessants de la serra de Miramar: pinedes de pi blanc i alzinars. La vegetació de ribera ha estat molt malmesa per l’extensió dels conreus fins la mateixa riba dels torrents i només es troben fragments de salzedes i alguns arbres de ribera (pollancres i àlbers) en punts esparsos com en el torrent de Bogatell. A la zona humida del Camí de Valls hi ha canyissars, i al Clot de la Barquera, entre la Secuita i Vistabella, hi ha bogars i canyissars. Les espècies de fauna amb interès de conservació responen als tres tipus d’hàbitats principals que es troben a la Plana de l’Alt Camp: els conreus, els boscos de la serra de Miramar i els ambients aquàtics. Els camps de conreu mantenen poblacions d’aus com el sargantaner petit, el mussol banyut, el tòrlit i el gaig blau; petits mamífers com l’eriçó clar; i rèptils com el dragonet i la sargantana cua roja. Exemplars de rapinyaires com el falcó pelegrí, l’àliga cuabarrada i l’esparver cendrós, procedents de les muntanyes veïnes, sobrevolen els camps i els boscos. A les ribes de torrents i rieres es troben la rata d’aigua, el turó i el martinet de nit.


77

Pel que fa a rutes per la unitat n’hi ha tres per carretera que s’inicien a la ciutat de Valls:

- De Valls al Pont de l’Armentera per la C-37, on es creua tota la zona nord de la Plana de l’Alt Camp, gaudint d’un paisatge agrari caracteritzat per la vinya, acompanyada d’alguns ametllers i oliveres.

- De Valls a Montblanc per la N-240 o A-27, aquest itinerari s’enfila cap al límit muntanyós de la unitat amb la Conca de Poblet, passant pel coll de Lilla que, com ja s’ha dit, ofereix unes vistes singulars de la unitat.

- De Valls al Vendrell per la C-51, en aquest cas es pot gaudir del paisatge agrícola de la zona oriental de la unitat.

Dels valors paisatgístics de la unitat es destaquen els següents:

• Valors ecològics: destaca la presència del riu Francolí, al límit occidental d’aquesta zona, i les valls del Gaià al límit oriental, juntament amb l’existència de la serra de Miramar i de la serra Voltorera, que tanquen l’àrea pel nord. No obstant existeixen greus problemes de continuïtat degut a la fragmentació del territori per la gran presència de vies de comunicació.

• Valors productius: destaquen els conreus dedicats als cereals d’hivern, i els conreus llenyosos de vinya, olivera, ametllers i garrofers. Així mateix s’està desenvolupant un turisme lligat al món rural i a les activitats que s’hi desenvolupen, com l’enoturisme.

• Valors històrics: es conserven vestigis històrics des dels temps dels romans. La presència històrica d’aigua a la zona i l’aprofitament de la mateixa ha deixat moltes mostres i exemples d’arquitectura rural, com per exemple recs, molins, pous, basses, fonts, etc. Cal destacar la presència de diferents restes romanes i íberes a Valls, prop dels torrents que travessen la ciutat. Així mateix existeixen diferents cellers modernistes, així com diferents elements del patrimoni catalogats.

• Valors en l’ús social: el coll de Lilla és un mirador privilegiat des d’on es pot observar el conjunt i la diversitat de la plana de l’Alt Camp i de bona part del Camp de Tarragona

• Valors religiosos i espirituals: destaca que aquest lloc es troba dins de la zona d’influència de la ruta del Císter, sent zona de pas per la gent que va a Poblet des de Santes Creus i a la inversa.

• Valors simbòlics i espirituals: destaquen les construccions de pedra seca combinades amb la presència dels conreus de vinya, cereal, oliveres i ametllers. Especialment aquest últim conreu configura una imatge molt apreciada pels habitants de la comarca a l’època de la florida (febrer-març). També la presència del relleu en forma


78

cònica del cim de la muntanya de Miramar, la Cogulla, la presència del cingle calcari de la Torre d’en Petrol, a l’estret de la Riba, juntament amb el símbol que representa per la zona la presència del campanar de Valls, visible des de molts punts de l’entorn, són altres elements d’identitat i fort simbolisme per a la zona.

El factor que actualment causa els principals impactes sobre el paisatge a la Plana de l’Alt Camp és el provocat pels dos polígons industrials establerts entre Valls i el Pla de Santa Maria, juntament amb els efectes provocats pels incendis forestals, especialment al sector sud de la serra de Miramar. També presenten un impacte en el paisatge dues línies elèctriques paral·leles de 220 Kv i 132 kv que creuen la Plana de l’Alt Camp pel sector de llevant, a l’est de Nulles, Puigpelat i Alió, i dues més, de 380KV i 220KV, que ho fan pel nord del Pla de Santa Maria. Una zona extractiva situada al sector occidental, que explota marbres i pedra per a la construcció, també representa un impacte, tot i que puntual, en el paisatge. Els objectius de qualitat paisatgística de la unitat s’enfoquen, d’una banda a la conservació dels valors naturals, culturals i paisatgístics dels escenaris naturals, agraris i urbans. De l’altra, al manteniment i potenciació del paisatge rural. Així mateix el Pla pretén un paisatge lliure de noves urbanitzacions i un paisatge de polígons industrials amb qualitat paisatgística intrínseca, pel que fa a les edificacions, la xarxa viària i les zones verdes, i que estiguin el màxim de concentrats, delimitats i no multiplicats en el territori.

1.10 ESPAIS NATURALS Al terme de Valls existeixen diferents espais, que per les seves característiques naturals intrínseques, (ja siguin referents a la vegetació, a la geomorfologia), o degut a la significació en l’imaginari col·lectiu dels habitants de Valls, han esdevingut rellevants. En aquest sentit destaquen els espais lligats als torrents que creuen la plana vallenca, en especial els anomenats Torrents de Valls que són els cursos que travessen el nucli urbà de Valls, és a dir els torrent del Sant Pou, el torrent de la Xamora, el torrent del Catllar i el torrent del Puig. També cal destacar l’ambient generat pel Francolí a l’alçada del Pont de Goi on es manté una representació de bosc de ribera i de canyissars, que en l’actualitat són objecte de restauració i millora per par de l’Ajuntament. Pel que fa als ambients més muntanyencs del terme destaquen els diferents cims de la serra de les Guixeres i de la serra Alta com a talaies privilegiades per observar el paisatge de la Plana i dels relleus veïns. I pel que fa als ambients característics d’horta destaquen els espais propers a les ribes del Francolí, com la partida dels Fontanals.


79

Tanmateix els espais descrits no gaudeixen de protecció per part de la normativa sectorial corresponent. Tan sols en l’àmbit de planificació municipal vigent s’han preservat algunes d’aquestes zones mitjançant la inclusió en algunes categories més proteccionistes del sòl no urbanitzable.

1.10.1 Espais Naturals Protegits La major part del TM de Valls no està inclòs en cap àmbit contingut en el PEIN, o en la Xarxa Natura 2000, o catalogat com a zona ZEPA, excepte una petita porció pertanyent a l’EIN del Tossal Gros de Miramar que té una extensió de 1477,92 ha, de les quals 12,14 ha es troben a l’interior del municipi de Valls. Aquesta àrea, a més pertany a la Xarxa Natura 2000 classificat com a LIC i com a zona ZEPA sota el nom de Sistema Prelitoral Central (Codi ES5110015). No obstant, a Valls no existeix cap espai natural de protecció especial (Parc Natural, Reserva Natural, Refugi de Fauna, Paratge Natural d’Interès Local, Paratge Natural d’Interès Nacional) segons la Llei d’Espais Naturals. Així mateix, el TM de Valls queda enmig de diferents àrees naturals protegides, catalogades com a espais de muntanya interior. Així, en l’àmbit comarcal de l’Alt Camp, a l’oest del terme hi ha l’EIN de les Muntanyes de Prades, que queda connectat mitjançant l’estret de la Riba, i amb el Tossal gros de Miramar, que al seu torn connecta, al nord, amb l’EIN del Sistema Prelitoral Central, des d’on parteix el riu Gaià. Aquest, a més és l’altre gran curs fluvial que travessa la comarca de l’Alt Camp, i que forma l’EIN del Riu Gaià-Albereda de Santes Creus. Per últim a l’est de la comarca es troba una petita part de l’EIN Montmell-Marmellar. Dels espais naturals protegits citats, tan sols l’EIN de les Muntanyes de Prades té espais naturals de protecció especial (ENPE): el Paratge natural d'interès nacional de la Vall del monestir de Poblet, i la Reserva natural parcial del Barranc del Titllar (veure plànol 1.24 Espais naturals protegits). A part de preservar els hàbitats en un sentit físic, mitjançant les transposicions de la Directiva hàbitats i aus també es preserven les espècies de fauna que els habiten. Així doncs, tenint en compte la proximitat de l’EIN de les Muntanyes de Prades, així com la inclusió d’una part de l’EIN del Tossal Gros de Miramar o Sistema Prelitoral Central dins del terme de Valls, és molt probable que moltes de les espècies protegides que es consideren com un objectiu de preservació en l’acord de govern GOV 112/2006 de 5 de setembre pel qual es designen les zones d’especial protecció de les aus, i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària, puguin trobar-se en algun moment dins del TM de Valls. A continuació es llisten les espècies incloses a l’annex I de la Directiva d’aus presents a les ZEPA, que al seu torn es transcriuen a l’annex II de l’esmentat acord de govern, pel que fa a l’EIN del Sistema Prelitoral Central i de les Muntanyes de Prades:


80

ES5110015 Sistema Prelitoral Central NOM CIENTÍFIC NOM CATALÀ NOM CASTELLÀ Anthus campestris

Trobat Bisbita campestre

Aquila chrysaetos

Àliga daurada Aguila real

Bubo bubo Duc Búho real Calandrella brachydactyla

Terrerola vulgar Terrera común

Caprimulgus europaeus

Enganyapastors Chotacabras gris

Circaetus gallicus

Àliga marcenca Aguila culebrera

Emberiza hortulana

Hortolà Escribano hortelano

Falco peregrinus Falcó Halcón peregrino Galerida theklae Cogullada fosca Cogujada

montesina Hieraaetus fasciatus

Àliga cuabarrada

Aguila perdicera

Lullula arborea Cotoliu Totovía Oenanthe leucura

Còlit negre Collalba negra

Sylvia undata Tallareta cuallarga

Curruca rabilarga

Taula 17. Aus protegides del Sistema Prelitoral Central. Font: Annex II, GOV 112/2006 de 5 de setembre.

ES5140008 Muntanyes de Prades NOM CIENTÍFIC NOM CATALÀ NOM CASTELLÀ Circaetus gallicus

Àliga marcenca Aguila culebrera

Aquila chrysaetos

Àliga daurada Aguila real

Hieraaetus fasciatus

Àliga cuabarrada

Aguila perdicera

Falco peregrinus Falcó Halcón peregrino Bubo bubo Duc Búho real Galerida theklae Cogullada

fosca Cogujada montesina

Lullula arborea Cotoliu Totovía Anthus campestris

Trobat Bisbita campestre

Oenanthe leucura

Còlit negre Collalba negra

Taula 18. Aus protegides de Muntanyes de Prades. Font: Annex II, GOV 112/2006 de 5 de setembre.


81

D’altra banda a l’annex 5 de l’acord de govern es llisten les espècies de l’annex II de la Directiva Hàbitats presents en els espais proposats com a llocs d’importància comunitària (LIC).

ES5110015 Sistema Prelitoral Central NOM CIENTÍFIC NOM CATALÀ NOM

CASTELLÀ Cerambyx cerdo Banyarriquer del

roure

Lucanus cervus Escanyapolls, Cèrvol volant

Ciervo volante Invertebrats

Graellsia isabelae

Graelsia Graelsia

Amfíbis i rèptils Mauremys leprosa

Tortuga de rierol Galápago leproso

Miniopterus schreibersii

Rat penat de cova Murciélago de cueva

Myotis emarginatus

Rat penat d’orelles dentades

Murciélago ratonero pardo

Rhinolophus ferrum-equinum

Rat penat gran de ferradura

Murciélago grande de herradura

Mamífers

Rhinolophus hipposideros

Rat penat petit de ferradura

Murciélago pequeño de herradura

Taula 19. Espècies present (LIC) de Sistema Prelitoral Central. Font: Annex 5, GOV 112/2006 de 5 de setembre.

ES5140008 Muntanyes de Prades NOM CIENTÍFIC NOM CATALÀ NOM

CASTELLÀ Cerambyx cerdo Lucanus cervus Escanyapolls, Cèrvol

volant Ciervo volante

Austropotamobius pallipes

Cranc de riu autòcton Cangrejo de río autóctono

Invertebrats

Callimorpha quadripunctaria

Miniopterus schreibersii

Rat penat de cova Murciélago de cueva

Myotis emarginatus

Rat penat d’orelles dentades

Murciélago ratonero pardo

Myotis capaccinii Rat penat de peus grans

Murciélago ratonero patudo

Mamífers

Rhinolophus euryale Rat penat Murciélago


82

ES5140008 Muntanyes de Prades NOM CIENTÍFIC NOM CATALÀ NOM

CASTELLÀ euryale mediterrani de

ferradura mediterráneo de herradura

Rhinolophus ferrum-equinum

Rat penat gran de ferradura

Murciélago grande de herradura

Rhinolophus hipposideros

Rat penat petit de ferradura

Murciélago pequeño de herradura

Taula 20. Espècies present (LIC) de Muntanyes de Prades. Font: Annex 5, GOV 112/2006 de 5 de setembre.

Així mateix també cal tenir en compte les següents espècies de fauna que es consideren objectius de gestió

• Invertebrats: Coenagrion merculariale, Osmoderma eremita, Oxygastra curtissi, Vertigo moulinsiana, Gallimorpha quadripunctaria, Cerambyx cerdo, Eriogaster catax, Graellsia isabelae, Lucanus cervus, Rosalia alpina.

• Rèptils: Tortuga mediterrània (Testudo hermani). Ocells: Àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus), Picot negre (Dryocopus martius).

• Mamífers: Totes les espècies de rat penats de l’annex II de la Directiva 92/43, d’hàbitats, i llúdriga (Lutra lutra).

D’altra banda es considera important remarcar la presència de l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) com a espècie inclosa dins del Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades, i com a element de conservació prioritària dels Espais de Muntanya interior de la Xarxa Natura 200, que és present a l’EIN de Muntanyes de Prades, i que utilitza la Plana de l’Alt Camp com a zona de campeig. Així mateix en els espais de muntanya interior descrits també són prioritàries les següents espècies: Tortuga mediterrània (Testudo hermani), Totes les espècies de rats-penats de l’annex II de la Directiva 92/43. D’altra banda, a part d’aquestes espècies, en el punt II.5.2 de l’annex de l’acord de govern també s’especifiquen les directrius per a elements de conservació dels espais de muntanya interior, encaminades als següents hàbitats:

• Matollars guixencs

• Prats de dall

• Boscos de pinassa Per últim, i dins de l’àmbit municipal, cal posar èmfasis en l’existència d’un arbre catalogat com a arbre monumental d’interès local ja que s’inclou al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local. Es tracta del Lledoner de Can Homs, Tafarell (Celtis australis), que està situat a


83

l’edificació que es localitza al polígon 24 parcel·la 146. Així mateix la presència d’aquest exemplar es veu ratificada per l’Ordre de 3 de setembre de 1997, de declaració d’arbres monumentals, i d’actualització de l’inventari dels arbres i arbredes declarats d’interès comarcal i d’interès local (DOGC 2480 – 22/9/1997), que el llista a l’annex 4 i que n’identifica la data de la seva declaració el 7 de juny de 1994 en el Ple de l’Ajuntament de Valls. En aquest context, des del present treball es creu que caldria atorgar un cert reconeixement i/o protecció a un exemplar de cactus degut a la seva monumentalitat. Aquest individu es situa a l’entrada peatonal del pàrquing públic que es situa al Raval de la Farigola.

1.10.2 Hàbitats d’interès comunitari A partir de la cartografia dels hàbitats corine es va elaborar una categoria d’hàbitats d’interès comunitari (HIC), també a nivell a nivell europeu, per tal de preservar una sèrie d’hàbitats rellevants bé per la seva biodiversitat, o bé per la seva raresa i especificitat. Dels hàbitats d’interès comunitari n’hi ha de prioritaris i de no prioritaris. Així, mitjançant la transposició de la Directiva 97/62/CEE del Consell de 27 d’octubre de 1997 per la que s’adapta al progrés científic i tècnic la Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de fauna i de flora silvestres, a l’annex I es llisten els hàbitats d’interès comunitari, que mitjançant una correspondència establerta al Interpretation Manual of european union habitats tenen el seu equivalent amb els hàbitats corine i amb la Llista dels hàbitats de Catalunya (LHC). (veure punts 1.6.3, 1.6.4, i plànols corresponents) Al terme de Valls es troben els següents hàbitats d’interès comunitari (veure plànol 1.25 Hàbitats d’interès comunitari:

Grup Codi HIC Nom Prioritari

Aigües corrents 3260 Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion)

No

Pastures seminaturals 6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-

Brachypodietalia) Si

92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera No Boscos caducifolis

mediterranis i submediterranis

92D0 Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nerio-Tamaricetea) No

Boscos esclerofil·les mediterranis

9340 Alzinars i carrascars No

Boscos de coníferes de muntanyes

mediterrànies

9540 Pinedes mediterrànies No

Taula 21. Hàbitats d’interès comunitari. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat.


84

A les zones de muntanya es troben les Pinedes mediterrànies i els alzinars i carrascars, que es situen a les vessants solanes de les diferents serres i turons que configuren la serra de les Guixeres, i fins i tot se’n descriuen seguint el curs de la rasa del Serraller fins gairebé al seu pas per la Plana d’en Berga. També es troben Prats mediterranis basòfils a prop de la rasa de les Guixeres. A les zones planes agrícoles es troben Pinedes mediterrànies sobre tot a la zona superior dels Fontanals, que queda elevada respecte les terrasses fluvials del Francolí. Així també es troben representats els Prats mediterranis basòfils a la partida de la Segarra i entre els barris del Bon Sol i dels Clols. Lligats als cursos hi ha els HICs Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera, que es situen al Francolí fins al Pont de Goi a la part baixa de la rasa del Serraller i als torrents de Valls fins a la seva confluència amb el riu Francolí. Així mateix s’identifiquen Bosquines i matollars, meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nerio-Tamaricetea) al tram del riu Francolí que va des del Pont de Goi fins a als Fontanals, on des d’aquest punt del curs fluvial es troba l’HIC dels Rius mediterranis de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant.

1.11 PLANEJAMENT URBANÍSTIC VIGENT Per acabar amb la caracterització del medi, l’equip redactor del present document creu oportú efectuar una visió sobre el planejament que defineix normativament els usos del sòl en funció de les categories assignades al sòl. Així existeixen jeràrquicament diferents tipologies de planejament en funció de l’àmbit territorial que abasten. En el cas de Valls el planejament jeràrquicament superior aplicable és el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, que té en compte que tot el territori del Camp de Tarragona com a àmbit d’aplicació. En un nivell jeràrquic inferior, a Valls li és d’aplicació el planejament urbanístic vigent que es circumscriu al TM de Valls (PGOU de 1988).

1.11.1 Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona El Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona marca diferents categories de sòl en tant pel que fa al sistema d’espais oberts, el sistema d’assentaments, així com pel sistema d’infraestructures. (veure plànol 1.26 Pla Territorial del Camp de Tarragona).


85

En el cas de Valls, pel que fa al sistema d’espais oberts identifica en el territori de Valls les tres categories de sòl existents:

• Sòl de Protecció Especial • Sòl de Protecció Territorial • Sòl de Protecció Preventiva

Sòl de Protecció Especial El sòls que es troben dins d’aquesta categoria ho fan per les raons exposades en l’article 2.6 de la Normativa del Pla:

Article 2.6 Sòl de protecció especial: definició

Comprèn aquell sòl que pels seus valors naturals i de connectivitat ecològica o per la seva localització en el territori, el Pla considera que és el més adequat per a integrar una xarxa permanent i contínua d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt d’espais oberts del territori amb els seus diferents caràcters i funcions.

El sòl de protecció especial incorpora aquells espais que han estat protegits per la normativa sectorial com el Pla d’Espais d’Interès Natural i la xarxa Natura 2000.

Al terme de Valls es troben representades dues classes de sòl, el sòl de protecció especial, que inclou les zones de l’oest del municipi que corresponen a les àrees més muntanyoses, des de Fontscaldes fins a Picamoixons, i una franja al voltant del riu Francolí, des de la seva entrada al TM fins a la seva sortida, així com del torrent del Puig. Així mateix dins del sòl de protecció especial també es troba una petita porció de sòl situada al nord del terme, que s’inclou dins del PEIN i/o Xarxa Natura 2000 (terrestre), en pertànyer al Tossal Gros de Miramar. Sòl de Protecció Territorial El sòls que es troben dins d’aquesta categoria ho fan per les raons exposades en l’article 2.8 de la Normativa del Pla:

Article 2.8

Sòl de protecció territorial: definició

Comprèn aquell sòl que el Pla no considera imprescindible que formi part de la xarxa de sòl de protecció especial, però que té valors, condicionants o circumstàncies que motiven una regulació restrictiva de la seva possible transformació, atès que existeix en l’àmbit del Pla suficient sòl de protecció preventiva o vinculat a les estratègies de desenvolupament urbanístic que s’estableixen en l’article 3.5 per donar resposta a totes les necessitats de desenvolupament urbanístic o d’edificació en sòl no urbanitzable que es donessin al llarg del seu període de vigència.

(...)


86

Pel que fa al sòl de Protecció Territorial, de nou a Valls es troben dues categories d’aquesta tipologia. D’una banda, al nord del terme es troben els sòls que pertanyen al Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic, així el torrent de la Xamora en marca la frontera amb el polígon industrial de Valls, tot i que el seu límit oest es troba al límit de terme, extenent-se pel nord dins del terme de Figuerola, mentre que el seu límit cap a l’est el marca el nucli de Fontscaldes, la rasa de Fontscaldes i el torrent del Sant Pou, fins a la carretera N-240 al sud. Aquests sòls es defineixen amb allò que estableix l’article 2.8 en l’apartat a.

Article 2.8


(...)

a) L’interès agrari i/o paisatgístic. Assenyala àrees d’activitats productives agràries de significació territorial, i que alhora són terrenys que aporten paisatges valuosos o identitaris de l’àmbit territorial i també en terrenys que, per estar molt poc contaminats per l’edificació, convé mantenir en el període de vigència del Pla com espais no urbanitzats estructuradors de l’ordenació del territori.

(...)

D’altra banda del sòl de protecció territorial es troba el Sòl de preservació de corredors d’infraestructures que són reserves de sòl per les infraestructures viàries com l’A-27, la C-37 i la N-240. Aquests sòls es defineixen amb allò que estableix l’article 2.8 en l’apartat c.

Article 2.8


(...)

c) La preservació de corredors d’infraestructures.

Assenyala àrees de sòl que, per raó de la seva situació al llarg de determinades infraestructures o en corredors geogràfics de pas que podrien quedar escanyats per l’espai construït, han de quedar excloses de transformacions urbanístiques amb la finalitat de no dificultar futures propostes de millora de la mobilitat territorial o de dotació d’infraestructures en general. Alhora, aquest sòl acompleix una funció paisatgística prou important, garantint unes visuals àmplies i un entorn endreçat de les infraestructures, que són un dels principals miradors actuals del paisatge.

(...)

Sòl de Protecció Preventiva Els sòls inclosos com a protecció preventiva es defineixen mitjançant allò que estableix l’article 2.10 de la normativa del Pla:

Article 2.10 Sòl de protecció preventiva: definició

S’inclouen en aquest tipus els sòls classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic que no hagin estat considerats de protecció especial o de protecció territorial. El Pla considera que cal protegir preventivament aquest sòl, sense


87

perjudici que mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal, i en el marc que les estratègies que el Pla estableix per a cada assentament, es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si escau.

També el Pla preveu la possibilitat que, més enllà de les estratègies establertes per a cada nucli, es puguin admetre, en casos justificats, implantacions d’activitats o instal·lacions de valor estratègic general i d’especial interès per al territori, a través del procediment que el Pla determina en l’article 1.14 per a garantir una avaluació suficient dels pros i contres de la iniciativa.

Aquests sòls es localitzen al voltant del nucli urbà de Valls de manera contínua, tan sols tallada per les reserves de sòls per a infraestructures, incloent-hi els diferents nuclis del terme, tret de Picamoixons que queda completament envoltat pel Sòl de Protecció Especial. Pel que fa al sistema d’assentaments en relació amb les estratègies de desenvolupament dels nuclis històrics i les seves extensions, el Pla estableix per als diferents nuclis les següents estratègies:

• El nucli de Valls ha de tenir un creixement potenciat o estratègic

• Picamoixons, un creixement moderat

• Fontscaldes i Masmolets una millora urbana i compleció I pel que fa a les àrees especialitzades, el Pla estableix:

• L’àrea residencial del Boscos de Valls amb una estratègia específica

• L’oest del nucli urbà de Valls ha de tenir una estratègia d’extensió

En el cas del Sistema d’infraestructures respecte la xarxa viaria, el Pla estableix:

• La A-27 com a autovia actualment amb un traçat indicatiu

• La N-240 com a via estructurant primària

• La carretera T-742 com a via estructurant secundària

• La C-37 com a variant fins a entroncar amb l’autovia A-27 i com a via estructurant primària d’allà fins a la resta de recorregut.

Pel que fa a la xarxa ferroviària, el Pla estableix la línia de Barcelona-St. Vicenç-Valls-Lleida en un estat de condicionament del traçat. Així mateix cal dir que aquesta línia té una estació actual al nucli de Valls i a Picamoixons, i que es planteja fer-ne una de nova a Picamoixons.


88

Per últim cal dir que el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona contempla l’àrea de Ruanes com a àrea d’ús comercial, lúdic i altres terciaris, i que s’estableix un separador urbà entre els polígons de Valls i del Pla de Sta. Maria per evitar que s’arribin a ajuntar.

1.11.2 Planejament urbanístic vigent de Valls El municipi de Valls disposa, com a instrument de planejament, el Pla General d’Ordenació Urbana aprovat definitivament en data de 22 d’octubre de 1986 i publicat al DOGC en data de 17 de febrer de 1988. A partir d’aquest document s’han redactat fins a l’actualitat nombroses modificacions de la normativa per adaptar-les a la realitat i al pas del temps, que es resumeixen a continuació:

Modificació Data Nom

Pla general d'ordenació urbana 17/02/1988 Pla General d'ordenació urbana

Modificació de pla general d'ordenació 15/09/1989 Modificació del P.G, recalificació SNU a sòl urbà industrial

Modificació de pla general d'ordenació 21/12/1992 modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana al nucli de Fontscaldes

Modificació de pla general d'ordenació 03/03/1992 modificació puntual del Pla General àmbit granja Serra (canvi qualificació urbanística)

Modificació de pla general d'ordenació - Modificació Puntual del Pla General sector C/ Zeta

Modificació de pla general d'ordenació 28/03/1994 modificació puntual del Pla parcial pel que fa al sector el Fornàs

Modificació de pla general d'ordenació 06/09/1995

modificació puntual del Pla general pel que fa a la modificació de l'article V.VI.1.3 de la normativa


modificació puntual del Pla general pel que afecta els terrenys ocupats per l'hotel-restaurant Casa Fèlix

Modificació de pla general d'ordenació 31/10/1997 modificació puntual del Pla general pel que fa a la unitat d'actuació núm. 15

Modificació de pla general d'ordenació 25/06/1997 modificació puntual del Pla general pel que fa a la unitat d'actuació núm. 25

Modificació de pla general d'ordenació 20/09/1996 modificació puntual del Pla general, pel que fa al canvi


89

Modificació Data Nom

d'emplaçament de la depuradora d'aigües

Modificació de pla general d'ordenació 31/07/1997 modificació puntual del Pla general, pel que fa a una nova ordenació de la Plaça del Blat

Modificació de pla general d'ordenació -

Modificació puntual del Pla General en el SUP (PP.5) i SUNP (PP.8) antiga clau 25, variació àmbit i estructura viària


modificació puntual del Pla general pel que fa al traçat del viari bàsic previst i a l'àmbit del PERI número 5


modificació puntual del Pla general, per al canvi de classificació dels "Terrenys dels Hereus"


modificació puntual del Pla general per a la creació d'un nou vial d'accés al c/ Fusters del Polígon Industrial


modificació puntual de Pla general a l'àmbit d'una zona de sòl urbà d'ús industrial del polígon industrial


modificació puntual del Pla general en relació a l'alineació del vial prevista al carrer Miralbosc, muralla S. Antoni,

Modificació de pla general d'ordenació 25/02/2010 Modificació del Pla general als terrenys de l'àmbit del Pla especial núm. 7 (l'Escorxador)

Taula 22. Pla General d’Ordenació Urbana. Font: PGOU 1988 de Valls.

Cal tenir present que donat que aquest pla és anterior a la redacció del Pla Territorial parcial, les diferents categories de sòl no tenen concordança amb les establertes pel planejament d’àmbit superior. Tanmateix, la classificació dels sòls segueix una lògica fonamentada en la caracterització del territori de Valls,i per tant, si bé no existeix una concordança en la nomenclatura de les categories del sòl, si que existeix una concordança en funció de les característiques i dels usos tradicionals dels sòls de Valls. A continuació es realitza una descripció de les principals categories en que es va classificar el sòl no urbanitzable de Valls, i es transcriu parcialment tal i com consta a la normativa del PGOU del 1988. (veure plànol 3.11 Ordenació del sòl no urbanitzable segons PGOU 1988).


90

Zona Agrícola (clau 31) S’inclouen en aquest tipus de sòl els terrenys agrícoles sense un interès especial, en raó, bàsicament de la seva escassa capacitat agrològica. (...) En total aquests sòls ocupen una superfície de 27.670.153 m2, i es situen al voltant del nucli urbà de Valls, fins a Masmolets i Fonstcaldes pel nord oest, fins a Figuerola i el Pla de Sta. Maria pel nord, fins a Alió, Puigpelat i Vallmoll a l’est i l’inici de les terrasses fluvials del riu Francolí i del torrent del Puig pel sud, de forma continuada. Així mateix, existeixen dues àrees classificades també com a zona agrícola, situades al quadrant nord est del municipi, i al sud a la Muntanya dels Fontanals. Zona Agrícola Protegida ( Clau 32) S’inclouen en aquest tipus de sòl els terrenys majoritàriament de cultius de secà i d’un destacat interès agrícola que cal mantenir i protegir En total aquests sòls ocupen una superfície de 1.330.842 m2 i es situen a banda i banda del nucli antic de Valls, la zona de les Comarques i del barri dels castells, i també al voltant del nucli de Picamoixons. Zona Agrícola protegida d’horta (Clau 32a) S’inclouen en aquest tipus de sòl els terrenys destinats majoritàriament a cultius d’horta i que tenen, per tant, un elevadíssim interès agrícola que cal protegir decididament. (...)

En total aquests sòls ocupen una superfície de 5.406.642 m2 i es situen en les terrasses fluvials del riu Francolí, torrent del Puig, i la part meridional dels torrents del Sant Pou, i del Catllar. Zona Agrícola protegida arqueològica (Clau 32b) Comprèn els terrenys situats a l’entorn del forn ibèric de Fontscaldes on es suposa existeix un important poblat ibèric i restes de viles romanes (...). Així mateix s’inclou una àrea situada a prop del nucli de Picamoixons En total aquests sòls ocupen una àrea de 117.405 m2 Zona d’horts familiars (Clau 33) S’inclouen en aquesta zona els terrenys que per les seves condicions naturals i geogràfiques es destinen a la finalitat de construir horts familiars, per donar sortida a aquesta aspiració de la població tant fortament arrelada a la nostra


91

població, i que amb els nous sistemes d’organització social i laboral és de preveure que adquireixin encara major rellevància. (...)

Aquests sòls ocupen una superfície de 389.516 m2 i es localitzen a l’est del nucli urbà formant dues peces que es situen a banda i banda del torrent del Catllar. Zona forestal (Clau 34) Comprèn les àrees no agrícoles destinades a bosc i reserves naturals que en la major part es situen al nordest del terme municipal. L’objectiu d’aquest Pla General és protegir-la per a usos forestals, paisatgístics i de lleure, així com reserva natural per la fauna i flora mediterrànies. (...)

Aquests terrenys ocupen una superfície de 9.342.088 m2 i es localitzen al quadrant nordoest, tot i que també es troben sòls dins d’aquesta categoria a la zona de confluència entre el riu Francolí, des de la Martinenca, fins a la rasa del Serraller. Sistema hidrogràfic (Clau 2)

1. El sistema hidrogràfic comprèn el riu Francolí, els barrancs i torrents i els espais laterals que constitueixen el seu curs i els llits. Es considera un sistema indicatiu del Pla General

2. Dins d’aquest sistema es consideren de domini públic els espais qualificats així per la legislació d’aigües

3. Tots els terrenys d’aquest sistema tindran sempre la consideració de no urbanitzables subjectes a protecció especial

(...)

En conjunt el sistema hidrogràfic ocupa una superfície de 2.047.189 m2 i agrupa els diferents cursos hídrics del TM de Valls.


92

1.11.3 Delimitació de zones d’interès ecològic del PGOU 1988 Com a fet destacable del planejament vigent de 1988 cal considerar l’estudi que s va realitzar durant la seva elaboració, el qual designava unes zones d’interès ecològic del TM de Valls (Veure plànol 1.27 Zones d’interès ecològic segons PGOU 1988). Aquestes zones són les següents:

• Zona Nord-Oest: Avarca l’àrea muntanyosa del terme conformada per la serra de les Guixeres fins al límit de terme. Aquesta zona és l’àrea més naturalitzada del terme degut a una menor ocupació humana en relació amb les planes.

• Palau de Reig-Fontscaldes: Avarca l’àrea compresa entre el Palau de Reig de dalt i Fontscaldes, fins al límit de terme i fins la zona anterior. Es tracta d’una zona planera on hi discorren nombroses rases que acaben ajuntant-se per formar els torrents de Valls i que està fonamentalment ocupada per vinyes, conreus llenyosos i algunes taques de conreus herbacis.

• Camp d’aviació: Es tracta d’una petita àrea molt planera formada per l’antic camp d’aviació que es situa al llevant del terme fins al límit de terme. Aquesta àrea està ocupada per prats mediterranis que serveixen de pastures.

1.11.4 Delimitació urbanística dels municipis envoltants Per tal de caracteritzar el sòl no urbanitzable del TM Valls és interessant observar la qualificació urbanística dels municipis confrontants. Així mitjançant el mapa urbanístic de Catalunya (MUC) s’ha generat un plànol que combina la informació urbanística dels municipis veïns amb la informació de la proposta de zonificació del sòl no urbanitzable realitzada per al planejament vigent de Valls l’any 1988.(Veure plànol 1.28 Delimitació urbanística dels municipis envoltants) Així, cal tenir en compte que la nomenclatura urbanística emprada en aquest plànol combina la pertanyent als PGOUs i la pertanyent als POUMs, en funció de si un municipi ha actualitzat el seu planejament. De forma general s’observa que els municipis del Milà i de la Masó presenten una zona de protecció paisatgística a l’entorn del riu Francolí que no mostra el municipi d’Alcover, i que de nou és apreciable al municipi de la Riba. Es


93

considera que aquesta protecció paisatgística a l’entorn del riu hauria de seguir en tots el municipis pels quals aquest hi discorre, inclòs Valls. Al voltant de les serra de les Guixeres els termes de Montblanc i de Figuerola presenten nombroses taques qualificades de sòl forestal, així com de sòl de protecció especial, que coincideix amb el Tossal gros de Miramar, i per tant caldria tenir-ho en compte alhora de qualifica aquesta zona que pel seu relleu és el que té menys ocupació antròpica en relació a les zones més planeres on s’acumulen els nuclis urbans dels diferents municipis.

1.12 CONSTRUCCIONS EN SÒL NO URBANITZABLE En un estudi complementari als treballs d’elaboració del POUM es realitza un inventari de les construccions en sòl no urbanitzable, que aplega els masos i masies, magatzems i construccions agrícoles, granges, i altres construccions existents. En el present document (veure annex I Identificació de les activitats pecuàries), es presenten la relació de granges actualment existents, pel seu interès dins l’activitat del sòl no urbanitzable, i la seva necessitat en la regulació tant del POUM com sectorial i de tractament de les dejeccions ramaderes. En quant als masos, es presenta també un estudi apart realitzat per un altre equip redactor. Pel que fa a aquest estudi cal destacar-ne la gran importància dels masos com a elements vertebradors de la vida social de la població, i de les activitats d’estiu especialment en les cases pairals, que tradicionalment han acudit a les masies i masos del terme. Així mateix donada la gran profusió d’aquestes edificacions aquest assumpte esdevé un punt molt important tan en l’estudi del sòl no urbanitzable específicament, com en l’elaboració més general del POUM. Una altra qüestió són les construccions il·legals, al·legals o fora d’ordenació existents en el sòl no urbanitzable, que hauran de ser motiu d’estudi i regulació en el POUM. Es per això que en l’apartat de criteris d’ordenació es descriuen les directrius de regulació de les construccions i de les activitats.


94

2 INFRAESTRUCTURES i ACTIVITATS


95

Una vegada observades i caracteritzades les diferents zones existents del sòl no urbanitzable del terme de Valls des de diferents punts de vista (medi físic, natural,etc) que tenen una representació cartogràfica representada en polígons, cal completar aquesta informació amb totes aquelles infraestructures de tipus lineal i amb les activitats de tipus puntual que vertebren el territori objecte d’estudi, i n’expliquen la seva funcionalitat. El terme municipal de Valls i, per extensió, el seu àmbit territorial més immediat, que configura el nucli central de la comarca de l’Alt Camp, es troba en un procés de transformació continuada, facilitat per la seva progressiva inserció funcional en el nucli del Camp de Tarragona, i que es manifesta en els diferents vectors que configuren aquest territori, explicats en el bloc anterior. Les característiques singulars de la xarxa de camins, com a element soft entre aquests vectors territorials, fan que aquesta es trobi comparativament més afectada, especialment en relació al procés d’expansió de la taca urbana i de la resta de xarxes de comunicacions –ferrocarril i, molt especialment, carreteres. Així, mitjançant la descripció d’aquests elements es realitza un zoom, que permet visualitzar amb més detall la complexitat del territori de Valls.

2.1 XARXA VIÀRIA I FERROVIÀRIA La situació geogràfica de Valls, fa que es trobi en un punt estratègic entre el centre-nord i el sud de l'Estat espanyol i en comunicació directa amb el nord de Catalunya i França. És per aquest motiu que Valls disposa de molts eixos de comunicació viària, pertanyents als diferents àmbits, és a dir que s’hi troben carreteres nacionals, comarcals i locals que convergeixen a la ciutat, i que donen resposta a les necessitats de comunicació, en els àmbits estatal, autonòmic, provincial i local. Així pel que fa a la xarxa viària, es classifica en la xarxa viària de primer ordre i la xarxa viària de segon ordre, que es resumeix a continuació (veure plànol 2.1:

• La Xarxa viària de primer ordre formada per carreteres d’àmbit comarcal, autonòmic i estatal tenen efecte important sobre el sistema de mobilitat del TM de Valls, aquestes són: la C-37, N-240 i la C-14, aquests són eixos viaris de primer nivell a Catalunya. També ho són L’AP-7, AP-2 i l’A-7(N-340) menys properes, però encara més estructurants en el context del conjunt del territori català.

• La Xarxa viària de segon ordre o d’aproximació està formada per les carreteres que connecten Valls amb pobles veïns i amb la xarxa de primer nivell, sent aquesta una xarxa viària, de tipus comarcal i local, fet que permet un flux circulatori amb les localitats veïnes, tot constituint el segon nivell de la xarxa. Així, aquestes connexions li permeten canalitzar el flux de mobilitat en la zona on es situa


96

geogràficament l’àmbit d’estudi, i connectar amb els municipis veïns, i també amb l’àrea central del Camp de Tarragona. Aquestes carreteres són principalment la TV-7421, la T-724, la T-743 (veure plànol 2.1 Xarxa viària i ferroviària)

2.1.1 Carreteres Principals A Valls hi ha dues carreteres principals, la N-240 i la C-37, d’abast regional, que es tallen de forma més o menys perpendicular, és a dir de nord a sud la primera i d’est a oest la segona, deixant el nucli urbá de Valls al centre. D’una banda, la carretera N-240 de Tarragona a Bilbao d’àmbit nacional, entra pel sud del terme de Valls per la Plana de Vallmoll, i en surt pel nord pel Coll de Lilla, comunicant les comarques del Tarragonès, l’Alt Camp i la Conca de Barberà. No obstant, salva el nucli urbà tot envoltant-lo per l’est, unint-se parcialment a la carretera C-37 en aquest tram, i la seva connexió fins al nucli es realitza mitjançant els ramals N240a que entren dins del nucli urbà de Valls, pel sud i pel nord d’aquest. D’altra banda, la carretera C-37 que s’anomena també localment, carretera d’Alcover, és un dels eixos definits per la Generalitat, i prové des d’aquesta població fins a Valls, tot discorrent pel sud del terme i s’uneix al ramal sud de la N-240a per salvar el nucli urbà de Valls en direcció oest, on després del barri del Bon Sol passa a anomenar-se C-51. Tanmateix des d’aquest punt la C-37 segueix el seu curs coincidint amb el mateix traçat que la carretera N-240, fins a arribar al polígon industrial de Valls, on pren un sentit nord-est i es converteix en la carretera del Pla de Santa Maria, mantenint la nomenclatura de C-37. Tot i que estrictament la carretera C-14 no entra físicament dins del terme de Valls, si que es situa de forma molt propera al TM per la banda oest, sobretot a l’alçada de Picamoixons, on aquesta infraestructura aprofita l’estret de la Riba per connectar les comarques del Baix Camp i de la Conca de Barberà, a través de l’Alt Camp. Així l’accés a aquesta infraestructura es pot realitzar o bé des de Picamoixons, o bé mitjançant la carretera C-37 en direcció a Alcover. Per últim cal dir que en l’actualitat hi ha projectada i en alguns trams amb les obres iniciades o més o menys avançades, l’autovia A-27, que esdevé una variant a la N-240 i que ha de millorar les actuals connexions entre la Conca de Barberà i l’Alt Camp, que s’estan constituint com a pol logístic amb el Port de Tarragona, d’importància internacional. Tanmateix, en el context de crisi econòmica actual, l’execució de les obres s’ha paralitzat sense que els plaços fixats s’hagin acomplert. No obstant, en el present estudi, mitjançant els plànols i la revisió en el camp de l’execució d’algunes de les obres ja realitzades, s’ha pogut comprovar que es respecti el pas als diferents camins rurals existents.


97

2.1.2 Carreteres Secundàries Les carreteres secundàries del terme de Valls, són bàsicament d’àmbit local i comarcal, i tenen una funció bàsica d’unir els diferents nuclis dispersos pel terme municipal, així unir els municipis veïns. Així les carreteres existents són les següents (veure plànol 2.1 Xarxa viària i ferroviària):

• T-742 o carretera de Valls a Picamoixons: parteix de la rotonda de la C-37 situada a l’entrada de Valls des d’Alcover i porta cap a Picamoixons, i s’acaba incorporant a la carretera C-14 dins de l’estret de la Riba.

• TV-2034 o carretera de Puigpelat: parteix de la N-240/C-37 a l’alçada del Barri dels Clols, i porta cap a Puigpelat.

• TV-2035 o carretera de Nulles: parteix de la N-240/C-37 a l’alçada del Barri dels Castells, i porta fins a Nulles.

• TV-7421 o carrer del Pont de Goi: parteix de la carretera C-37, a l’alçada del límit de terme entre Valls i Alcover, i s’acaba a la carretera T-742, al sud del nucli de Picamoixons.

Cal tenir present que aquestes carreteres secundàries descrites connecten Valls amb pobles veïns i amb la xarxa de primer nivell, sent una xarxa viària, de tipus comarcal i local, i que permet un flux circulatori amb les localitats veïnes.

2.1.3 Xarxa ferroviària Pel que fa a la xarxa ferroviària, pel terme de Valls hi discorre la línia de Ferrocarril de Barcelona-Valls-Lleida-Sarragossa, que entra al municipi procedent de Puigpelat, per l’est i en surt per la Riba, pel nord oest, i que uneix Barcelona amb Madrid i el nord de l’estat espanyol, esdevenint un dels principals corredors ferroviaris entre Barcelona i Madrid. Així, dins del terme de Valls, per tal de donar servei a aquesta línia de tren, es troben dues estacions, una situada al nord del nucli antic de Valls, i una altra situada al nord del nucli de Picamoixons anomenada Estació de la Plana- Picamoixons (veure plànol 2.1 Xarxa viària i ferroviària). Així mateix, pel terme de Valls també hi entra, per l’extrem nord est, una altra línia ferroviària, que és la línia que va de Tarragona-Reus Alcover-Picamoixons-Montblanc-Lleida, amb estació d'enllaç a Picamoixons. A partir d’aquest punt les dues línies s’uneixen i segueixen una trajectòria paral·lela a la carretera C-14 en direcció a Montblanc. D’altra banda, tot i que no discorre per l’interior de l’àmbit, la línia de ferrocarril d’alta velocitat passa molt a prop del terme de Valls, concretament entre els termes d’Alcover i la Riba, i Vilaverd, travessant l’estret de la Riba i la serra de les Guixeres mitjançant túnels. Així aquesta línia passa a un parell de


98

quilòmetres de l’estació de la Plana-Picamoixons, i discorre per la banda esquerre de la riba del Francolí, mentre que l’altre línia de velocitat convencional, discorre per la riba dreta. No obstant, per agafar aquesta la línia d’alta velocitat, cal desplaçar-se fins al municipi de Perafort a uns 13 quilòmetres de distància, aproximadament, des del nucli urbà de Valls.

2.2 CAMINS RURALS Els camins rurals són aquells camins que per definició permeten l’accés a les finques agrícoles d’una partida, que alhora pertany a un determinat terme municipal. Tanmateix, a la vegada, permeten l’accés a termes municipals veïns, perquè sovint les finques agrícoles situades en una partida, pertanyen al mateix temps a dos termes municipals diferents. En aquest sentit també existeixen camins que per la seva utilització històrica han esdevingut eixos connectors de poblacions relativament llunyanes, pertanyents a comarques diferents, o fins i tot a províncies diferents. Així doncs, en aquest apartat es descriuran de forma breu els camins rurals existents al terme de Valls, aprofitant i validant l’estudi anomenat Pla de manteniment i millora de la xarxa de camins de Valls, encarregat per l’Ajuntament de Valls i redactat per aquesta mateixa empresa (AGRO-3, Enginyeria del Medi Rural, SL) al març de 2006, que alhora parteix d’un encàrrec previ del Consell Comarcal de l’Alt Camp mitjançant el qual es va elaborar l’inventari comarcal de camins de l’Alt Camp. Així mateix, amb el present document es procedeix a actualitzar i/o validar l’estat i la continuïtat dels camins rurals descrits anteriorment, i per tant es considera el document de 2006 com un annex del present projecte, fonamental i indispensable per entendre l’actual disposició dels camins rurals pertanyents a Valls.

2.2.1 Consideracions prèvies En conjunt, l’ordenació del sòl no urbanitzable i dels elements que s’hi integren, entre els quals els camins, ha de jugar un paper fonamental en l’articulació territorial, superant el paper residual que fins fa poc ha tingut en relació a les zones urbanes i urbanitzables. Pel que fa a les grans infraestructures, el principal element de distorsió de la xarxa, és especialment important una política adient dels espais resultants. Cal tenir en compte que aquestes infraestructures fragmenten el territori, però els espais intersticials resultants poden acollir, entre altres, usos agrícoles i actuacions paisatgístiques. Un exemple de la importància que poden jugar els espais no urbanitzables en l’articulació territorial i, per tant en la xarxa de camins, el tenim en el dens teixit de masos i edificacions rurals d’interès existents en diverses zones del terme. Aquests espais, a banda de garantir una


99

certa activitat agrària, permetrien la creació de noves activitats, com ara allotjaments o restaurants, equipaments socioculturals o d’educació ambiental i fins i tot la seu d’alguna empresa. La metodologia de treball es fa seguint el mateix criteri de zonificació empleat en l’elaboració del Pla de manteniment i millora de la xarxa de camins de Valls, pel qual es distingeixen 4 zones (A, B, C, D) segons el sentit de les agulles del rellotge des del nord-oest. Amb aquesta informació prèvia s’ha comprovat i revisat, mitjançant sortides de camp, l’estat actual dels camins (veure plànol 2.2 Camins de primer i segon ordre):

- A) Zona Nord-oest (entre la carretera de Picamoixons i la carretera de

Montblanc): constitueix la zona més muntanyosa del terme municipal, amb qualitat i valors ambientals que convé preservar. Destaca l’existència de nuclis habitats de caràcter tradicional així com d’altres més recents, alhora que la presència de factors distorsionadors que condicionen la xarxa de camins, com és la Pedrera Cots. Es fa evident també la consolidació de sòl urbanístic al sud del nucli urbà de Valls.

- B) Zona Nord-est (entre la carretera de Montblanc i la del Pla de Santa Maria): correspon a una zona amb una activitat agrícola irregular, amb la presència d’una considerable xarxa de barrancs i rases que repercuteixen directament sobre la qualitat dels camins, sobretot al nord d’aquesta zona. Alhora disposa també de nuclis habitats tradicionals i de mes recent edificació, amb una clara projecció urbanística de caràcter residencial a l’àrea més propera al nucli urbà. Així, es fa també evident una clara projecció industrial de sòl en l’àrea propera a la carretera del Pla de Santa Maria, per l’ampliació factible de l’actual polígon industrial.

- C) Zona Sud-est (entre les carreteres del Pla de Santa Maria i la de Tarragona): formada per una zona amb una activitat agrícola irregular, amb un marcada projecció urbanística de caràcter residencial, amb la presència de nombrosos nuclis urbanitzats situats propers als principals vials de comunicació. Alhora mostra la tendència a l’ampliació urbanística de la perifèria del nucli urbà de Valls, fins a la delimitació formada per les infraestructures viàries. Es fa evident també la important incidència del sòl industrial, com a corredor lineal a peu de la Ctra. del Pla de Santa Maria.

- D) Zona Sud-oest (entre les carreteres de Tarragona i de Picamoixons): constitueix l’àrea del terme municipal que conserva en major proporció l’aspecte agrícola del territori, formant les terrasses que envolten la llera del Francolí. El creixement urbanístic de la zona s’ha produït al voltant de les principals infraestructures de comunicació, des del nucli urbà de Valls, amb l’increment de zones residencials que complementen el sòl agrícola.


100

El Pla de manteniment i millora de la xarxa de camins de Valls també fa una classificació jeràrquica de la xarxa de camins en funció del nivell d’utilització dels diferents camins i del paper que aquests juguen en l’estructuració del terme municipal. La proposta jeràrquica es classifica en tres nivells.

• Camins de primer ordre: aquells que responen a eixos estructuradors de les principals peces del territori municipal o bé que enllacen amb localitzacions singulars i poblacions veïnes.

CAMINS DE PRIMER ORDRE

Zona A o Nord-oest

Camí de Picamoixons a Fontscaldes / Camí del Bosc a Fontscaldes

Camí del Bosc (tram nord-sud) / Camí de Sant Llorenç Camí de la Rasa dels Frares Camí Vell de Tarragona a Lleida (tram sud)

Zona B o Nord-est

Camí de Fontscaldes Camí de Vilafranca (tram nord) Camí de la Font de la Mineta

Zona C o Sud-est

Camí d’Alió / Camí del Pont d'Armentera Camí de Vilafranca (tram est) Camí de Sant Francesc

Zona D o Sud-oest

Camí de la Granja / Camí del Molí de la Granja Camí de Vallmoll / Camí de la Partió / Camí del Puig /

Camí dels Fontanals de Dalt Camí del Riu Camí dels Fontanals de Baix

Taula 23. Pla de manteniment i millora de la xarxa de camins de Valls Camins de Primer Ordre. Font: Elaboració pròpia.


101

• Camins de segon ordre: es tracta d’aquells que tenen també un cert paper estructurador o ajuden a enllaçar carreteres. Habitualment parteixen de camins de primer ordre, i estructuren al seu voltant els de tercer ordre.

CAMINS DE SEGON ORDRE

Zona A o Nord-oest

Camí de Sant Llorenç Camí de Masmolets (tram sud) Camí Vell de Tarragona a Lleida (tram nord) Camí dels Boscos Accés Urbanització Plana d’en Berga Camí del Bosc (tram oest) Camí de Fontscaldes a la Riba / Camí de Picamoixons a la

Riba

Zona B o Nord-est

Camí de Po / Camí de Prenafeta Camí de l’Eucata Camí de Masmolets (tram nord) Camí de la Torre Camí de Palau de Reig Camí de Figuerola Camí de Masmolets a Valls

Zona C o Sud-est

Camí de la Carrerada Camí de Baiona Camí de la Bovera Camí del Casiol Camí de Santes Creus Camí de Vilabella Camí de Puigpelat

Zona D o Sud-oest

Camí de la Serra Camí d’Alcover / Camí de Reus Camí dels Molins / Camí Nou

Taula 24. Pla de manteniment i millora de la xarxa de camins de Valls Camins de Segon Ordre. Font: Elaboració pròpia.


102

Així amb la configuració dels diferents nivells es crea una malla territorial que permet accedir arreu del terme de Valls:

Figura 7. La xarxa de camins com a malla territorial. Font: Elaboració pròpia.

2.2.2 Descripció dels Camins A continuació es descriuen en funció de les zones, els diferents camins anunciats en els apartats anteriors. En aquest sentit s’adjunten els plànols de les bases en format CAD de la localització dels camins segons el seu nivell jeràrquic, el tipus de ferm i les amplades. (veure plànol 2.2 Camins de primer i segon ordre, 2.3 Camins classificats per tipus de ferms, 2.4 Camins classificats per amplades)

Zona A - El Camí de Picamoixons a Fontscaldes presenta un bon estat general

i plenament funcional, si bé no és una via altament transitada, i permet l’enllaç directe entre el nucli urbà de Fontscaldes i el de Picamoixons, completant el vial pel Camí del Bosc a Fontscaldes. Tot i presentar algun punt estret per l’encreuament d’un curs d’aigua, resulta un vial directe i relativament ràpid.

- El Camí del Bosc, en el tram que discorre en direcció nord-sud permet l’accés des del nucli urbà de Valls a l’àrea residencial de la Urbanització Plana d’en Berga i altres finques residencials ubicades al seu traçat.


103

Amb la seva connexió amb el Camí de Sant Llorenç permet accedir a l’àrea més muntanyosa de Valls, formant part d’una xarxa de distribució més complerta.

- El Camí de la Rasa dels Frares té com a funció principal la de donar accés al transport rodat necessari per al desenvolupament de l’activitat extractiva de la Pedrera Cots. Es tracta d’un camí ben condicionat i amb un important volum de tràfic, utilitzat també per a l’accés a finques agrícoles de l’entorn. Tot i la dificultat en superar l’encreuament de la línia ferroviària, s’ha de considerar un vial estructurador ja que permet l’accés des de la Ctra. de Picamoixons.

- Cal fer menció també del Camí Vell de Tarragona a Lleida, que permet l’accés a Fontscaldes des del seu vessant nord, alhora que és un dels vials que permet l’accés a l’àrea muntanyosa de Valls, tot i presentar la dificultat lògica d’accés rodat fruit de la manca de manteniment i l’efecte de la meteorologia sobre el ferm.

- Seguint un traçat en molts trams paral·lel a la N-240 discorre en direcció sud-nord el Camí de Masmolets, que permet donar servei a les finques agrícoles i residencials de la zona des del sector oest del Torrent de Sant Pau, alhora que ofereix un vial directe de connexió de la Ctra. de Picamoixons a la Ctra. d’Alcover sense haver de creuar el nucli urbà de Valls.

- El Camí dels Boscos resulta bàsica en l’aprofitament de l’àrea de lleure forma pels Boscos de Valls, a més de permetre l’accés a les finques principalment residencials de la zona. Tot i estar actualment restringit el pas de vehicles per la presència de cadenats, el bon estat del tram inicial i la seva traça ha de formar part de la xarxa que permet endinsar-se dins el territori.

- L’Accés a la Urbanització Plana d’en Berga, a més de donar accés a l’àrea residencial, realitza una funció estructuradora ja que es punt de confluència i distribució de varis dels camins principals de la zona. El seu ús, tot i centrar-se en donar servei als propietaris de les finques properes, permet endinsar-se dins el territori d’una forma directa i lineal.

- Des del tram oest del Camí del Bosc, situat a la sortida de Picamoixons, es fa possible l’accés de vehicles amb destí la Pedrera Cots, alhora que enllaçat amb el Camí de Sant Llorenç forma un vial directe que permet connectar amb vials procedents del nucli urbà de Valls i amb la mateixa carretera N-240. S’ha efectuat el condicionament d’alguns dels trams d’aquests camins per tal d’assegurar-ne la seva durabilitat.

- Destacar també el Camí de Fontscaldes a la Riba, que conjuntament amb el tram del Camí de Picamoixons a la Riba realitza la funció de pista forestal, degudament mantinguda i amb un paper fonamental en l’accés als paratges muntanyosos de Valls.


104

Zona B - El Camí de Fontscaldes es troba actualment ben condicionat per tal de

donar un bon accés a l’àrea residencial situada al perímetre nord del nucli urbà de Valls. Resulta ser l’antic vial d’accés al nucli de Fontscaldes. Si bé en alguns trams l’accessibilitat viària resulta difícil, i en el seu tram final es troba en desús, el seu traçat dins el territori el fa indispensable com a eix principal vertebrador del territori.

- També té una clara vocació de camí estructurador del territori el Camí de Vilafranca, que en aquesta zona permet intercomunicar la Ctra. del Pla de Santa Maria i el polígon industrial amb el nucli urbà de Fontscaldes, i en definitiva, amb la Ctra. de Montblanc. Tot i que en alguns dels seus trams les inclemències meteorològiques fan que el pas de vehicles resulti dificultós, resultarà bàsic per donar accés a qualsevol de les zones interiors del terme municipal en aquesta àrea d’estudi.

- El Camí de la Font de la Mineta dóna servei a les finques agrícoles i residencials des de la Ctra. de Montblanc, així com és accés directe al nucli urbà de Masmolets. La seva traça complementa la xarxa bàsica de camins d’aquest entorn.

- Altres camins amb clara vocació radial, amb origen Valls i direcció als termes municipals perifèrics són el Camí de Figuerola, el Camí de Po, el Camí de Prenafeta, el Camí de la Torre i el Camí de l’Eucata. Les traces d’aquests camins resulten bàsics per tal de donar accés a les finques que s’ubiquen al perímetre territorial de Valls, a més de ser vies d’intercomunicació amb propietats dels termes municipals veïns. Tot i que en alguns casos la traça dels camins es correspon a cursos intermitents d’aigua, és evident la seva importància en la configuració de la xarxa general de camins. Cal tenir present l’afectació que sobre la traça actual del Camí de Prenafeta, el Camí de Po i el Camí de Figuerola tindrà l’ampliació del polígon industrial.

- Alguns vials intercomunicadors de l’actual xarxa radial són el Camí de Palau de Reig i el Camí de Masmolets, que resulten ser vials alternatius als accessos habituals i ofereixen també la possibilitat de creuar el terme municipal fins a la Ctra. del Pla de Santa Maria. Donen bàsicament cobertura a les parcel·les d’orientació agrícola.

- Un altre vial que discorre en paral·lel a la Ctra. de Montblanc és l’antic Camí de Masmolets a Valls, que dóna servei a finques agrícoles i a d’altres de residencials de més recent edificació. La execució de la variant de la N-240 ha provocat la partició de la seva traça en dos trams, amb el que s’ha perdut la seva funcionalitat inicial de donar accés directe a Valls des de Masmolets.


105

Zona C - Amb clara vocació de camí radial, a l’est del nucli urbà de Valls s’inicia

el Camí d’Alió, que en connexió amb el Camí del Pont d’Armentera realitza funció d’eix de comunicació directa amb el terme municipal del Pla de Santa Maria. D’ell se n’originen d’altres, amb vocació també radial, cap a finques d’orientació generalment agrícola.

- Tenen el seu origen al Camí del Pont d’Armentera, el Camí de Santes Creus i el Camí del Casiol. Ambdós busquen la comunicació amb propietats dels termes municipals veïns, i són punt de partida d’accessos a finques i propietats privades. La proximitat del Camí del Casiol a la Ctra. del Pla de Santa Maria i al polígon industrial han fet que s’incrementi la seva tendència residencial.

- El Camí de Vilafranca, en el tram corresponent a aquesta zona té el seu punt d’accés des de la Ctra. del Pla de Santa Maria pels carrers del polígon industrial de Valls. La clara tendència residencial de les propietats situades a peu del camí fan que s’incrementi el trànsit de forma puntual, sent també un vial d’accés d’urbanitzacions properes, situades fora del terme municipal de Valls, cap a el polígon industrial i el nucli urbà de Valls.

- Amb origen pròxim a la rotonda de distribució de trànsit de la variant de Montblanc, situada al sud-est del nucli urbà de Valls, es troben el Camí de Sant Francesc, el Camí de Vilabella i el Camí de Puigpelat. L’entroncament d’aquests camins a eixos viaris importants fan que els accessos es trobin ben condicionats. El Camí de Sant Francesc discorre de forma radial, en bona part realitzant tasques de límit de terme, amb un traçat estret que dóna servei a finques agrícoles. El Camí de Puigpelat és actualment una drecera per a accedir a la Ctra. de Puigpelat, donant servei a finques agrícoles amb orientació residencial. Més significatiu és el Camí de Vilabella, en que la vocació residencial actual és més marcada.

- Els dos trams del Camí de la Carrerada en que ha quedat dividit aquest pel traçat de la Ctra. de Puigpelat, tenen per objectiu donar accés a zones urbanitzades i industrials, amb vials amples i directes. Alhora són també límit de terme municipal.

- També des d’una de les rotondes de distribució de trànsit de la variant de Montblanc s’inicien el Camí de Baiona i el Camí de la Bovera. El primer permet accedir al Camí del Pont d’Armentera i en definitiva, a les terres de cultiu de la zona. El segon té actualment vocació d’accés a l’àrea urbanitzada del Bon Sol i s’endinsa en terres agrícoles fins a connectar amb la urbanització de les Boveres, efectuant funcions de drecera en l’accés a la mateixa.


106

Zona D - La importància de l’aprofitament de les aigües del Riu Francolí és

l’origen de l’existència del Camí de la Granja i del Camí del Molí de la Granja, que amb clara vocació radial permet l’accés a finques agrícoles situades al marge del riu, alhora que connecta Valls amb la Ctra. de Pont de Goi, com a vial alternatiu a la Ctra. de Picamoixons. En alguns trams del Camí del Molí de la Granja el trànsit resulta molt difícil, però el seu clar paper estructurador fa que s’hagi de considerar un vial principal en la xarxa global.

- Un altre vial que resulta important pel seu paper estructurador és el format per la concatenació de varis camins o trams, com el Camí de Vallmoll, el Camí de la Partió, el Camí del Puig i el Camí dels Fontanals de Dalt. El conjunt d’aquests trams permet l’accés des del nucli urbà de Valls a les diferents parcel·les agrícoles i a l’horta situada a les terrasses del Riu Francolí. El tram del Camí de Vallmoll considerat es troba ben condicionat pel trànsit rodat, efectuant funcions de via ràpida alternativa a la Ctra. de Tarragona. El Camí de la Partió, amb major vocació agrícola, efectua alhora funció de límit físic de terme. El Camí del Puig dóna continuïtat a la traça, efectuant tasques de connexió amb el Camí dels Fontanals de Dalt, en plena zona d’horta.

- El Camí dels Fontanals de Baix dóna continuïtat al Camí del Riu, seguint paral·lel a la traça del Riu Francolí i donant accés a les parcel·les d’horta situades a la seves terrasses, tant des de Valls com des de Vallmoll.

- Un altre vial de tipus radial que dóna accés directe des del nucli urbà de Valls a les terres hortícoles és el format pel Camí Nou, al que s’ha d’accedir des del Camí dels Molins. El Camí dels Molins té accés directe des dels carrers del nucli urbà, amb funció de vial connector d’aquest amb una residència per a la tercera edat i amb el Camí Nou. Una de les característiques del Camí Nou és la presència en gran part del seu recorregut d’una canalització oberta d’aigua per al reg de les finques agrícoles.

- Altres camins amb finalitat de donar accés a finques agrícoles són el Camí de la Serra, i el vial format per trams del Camí d’Alcover i el Camí de Reus. El primer té el seu inici a la Ctra. d’Alcover, amb una canalització tancada d’aigua per a ús agrícola, paral·lela a la traça del camí. Els altres dos tenen el seu punt de partida a la Ctra, del Rourell.


107

2.2.3 Actualització de l’estat dels camins En l’apartat anterior s’ha explicat de forma resumida l’existència dels diferents camins, la funció que acompleixen al territori, i una breu descripció del seu traçat, a partir de la descripció de tal i com es trobaven l’any 2006, moment en que es va realitzar el Pla de Manteniment i millora de la xarxa de camins de Valls, ja que clarament i de forma substancial, no han canviat ni la funció ni l’estat dels camins de Valls que formen la seva XARXA. Tanmateix, tal i com s’ha explicat en l’apartat 2.2.1 Consideracions prèvies, existeixen diferents processos al territori que dinamitzen alguns terrenys en detriment d’altres ja sigui per la creació d’infraestructures viàries, desenvolupaments urbanístics, etc. En aquest context, s’ha realitzat durant el primer semestre de 2011 un treball de camp específic per tal d’observar i descriure les adaptacions de la xarxa de camins a aquests canvis. Així mateix en la realització d’aquesta revisió s’ha seguit amb la metodologia i nomenclatura emprades en el projecte original. Els principals canvis que s’han produït a Valls en aquests darrers anys i que han afectat a la xarxa de camins rurals del municipi, són bàsicament dos:

- L’inici de les obres de l’A-27 a la meitat oest del municipi - L’expansió cap al nord del polígon industrial de Valls, amb el

desenvolupament de la zona industrial del Palau de Reig de Dalt, i la incorporació dels magatzems logístics d’Ikea.

El primer procés afecta a la zona A, B i D, definits en el projecte de millora de la xarxa de camins, i el segon, tan sols a la zona B. A continuació es detallen les modificacions ocorregudes de forma resumida. Malgrat la nova presència de l’autovia A-27 que ha tallat en principi el traçat de diversos camins rurals, i malgrat l’expansió del polígon industrial de Valls, que també ha afectat altres camins, s’han previst infraestructures i nous traçats per donar continuïtat als camins principals, (algunes actualment ja acabades), als següents camins (veure plànol 2.5 Actualització dels camins):

Zona A: Noves connexions degudes a la construcció de la A-27

Nom Camí Codi del projecte original

Infraestructura per donar continuïtat al Camí de Picamoixons a Fontscaldes/ Camí del Bosc a Fontscaldes

1.1.1

Infraestructura per donar continuïtat al Camí del Bosc (tram nord sud)/ Camí de Sant Llorenç

1.1.2

Infraestructura per donar continuïtat al Camí de Sant Llorenç 1.2.1 Infraestructura per donar continuïtat al Camí de Masmolets (tram sud)

1.2.2

Taula 25. Noves connexions degudes a la construcció de la A-27. Font: Elaboració pròpia.


108

Zona B: Noves connexions degudes a la construcció de la A-27 i a l’ampliació del polígon industrial de Valls


Infraestructura per donar continuïtat al Camí de Vilafranca (Nord)

2.1.2

Connexió directa dels camins Camí de Po/Camí de Prenafeta amb el Camí de Figuerola

2.2.1 – 2.2.6

Taula 26. Noves connexions degudes a la construcció de la A-27 i a l’ampliació del polígon industrial de Valls. Font: Elaboració pròpia.

Zona D: Noves connexions degudes a la A-27 i a la variant de la C-37


Infraestructura per donar continuïtat al Camí de la Granja/Camí del Molí del Granja

4.1.1

Infraestructura per donar continuïtat al Camí de Vallmoll/ Camí de la Partió /Camí del Puig/ Camí dels Fontanals de Dalt

4.1.2

Infraestructura per donar continuïtat al Camí dels Fontanals de Dalt

4.1.4

Infraestructura per donar continuïtat al Camí dels Molins/ Camí Nou

4.2.3

Taula 27. Noves connexions degudes a la A-27 i a la variant de la C-37. Font: Elaboració pròpia.

A part de les infraestructures previstes per donar continuïtat als diferents camins rurals, ja comentades, cal esmentar que n’existeix una altra, que dóna continuïtat al camí de la Muntanya (situat a la partida dels Fontanals), per a creuar la A-27, que té un nivell d’importància inferior als camins de segon ordre, i que per tant no es va considerar en el Pla de Manteniment i millora de la xarxa de camins de Valls. Per últim cal esmentar que degut al treball de camp realitzat s’ha observat que un tram del Camí del Granja/Camí del Molí de la Granja no presenta una amplada suficient com per a mantenir la seva categorització dins del camins de primer ordre. En aquest sentit, malgrat que existeix una infraestructura que assegura la seva continuïtat, tot i la presència de la variant A-27, el segon tram del camí per la part Oest en direcció al Pont de Goi (veure el Pla de Manteniment i millora de la xarxa de camins de Valls) té una amplada insuficient i per tant, no es creu que en general tingui una funció estructuradora d’aquesta part del territori, en tot cas permet tan sols l’entrada a les finques del


109

lloc, i per tant es proposa la seva descatalogació com a camí de primer ordre. Aquesta decisió es reafirma amb dos arguments més que cal considerar:

• D’una banda la funció connectora del Camí del Granja/Camí del Molí de la Granja que unia el nucli de Valls amb el Pont de Goi i el Serradal (TM d’Alcover) actualment la realitzen la carretera TV-7421 i la carretera T-742.

• De l’altra, aquest camí coincideix, en part, amb l’itinerari d’educació ambiental Sender de la Vall de Francolí (veure també apartat 2.4 Itineraris i senders municipals). Per tant, la seva desclassificació i nova classificació com a camí de tercer ordre, permetrà una millor preservació del camí, alhora que afavorirà la consolidació del sender com a itinerari ambiental, preservant de passada l’entorn. (veure plànol 2.7 Itineraris i senders)

Així doncs la descatalogació d’aquest tram del Camí del Granja/Camí del Molí de la Granja, i la nova catalogació com a camí de tercer ordre no suposarà que no es pugui accedir a aquest tram de camí amb vehicle motoritzat, sinó que no es prioritzarà el pas de vehicles motoritzats com a conseqüència de l’actualització de la xarxa de camins i de carreteres del TM de Valls en relació a la seva funcionalitat real dins del territori.


110

2.3 CAMINS RAMADERS Els camins ramaders són camins públics per on ha discorregut tradicionalment el trànsit ramader, tot i que en l’actualitat en siguin molt pocs els que encara continuïn realitzant aquesta activitat. No obstant, els camins ramaders, tal i com descriu el Departament de Territori i Sostenibilitat, tenen un paper clau en el medi natural al servir com a eixos de connexió entre ecosistemes diferents, fomentant la biodiversitat de les espècies i actuant com un corredor ecològic de patrimoni públic format pels centenars de quilòmetres que creuen Catalunya, amb un elevat valor turístic. Els camins ramaders estan protegits i regulats per una llei estatal, la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. Aquesta norma estableix que els camins ramaders són béns de domini públic de les comunitats autònomes i l’objectiu del qual és

• Regular-ne l’ús

• Defensar la seva integritat

• Garantir-ne l'ús públic tant en quant facilitin el trànsit ramader com quan es destinin a altres usos compatibles o complementaris.

• Assegurar la correcta conservació dels camins ramaders, així com d'altres elements ambientals o culturalment valuosos directament vinculats a ells, mitjançant l'adopció de les mesures de protecció i restauració necessàries.

Malgrat que el terme de Valls no consta en el registre de la Generalitat com un dels municipis amb camins ramaders, això no implica necessàriament que històricament no n’hagi tingut. De fet, si hom observa els municipis veïns de Valls, inclosos en el registre, i els seus camins ramaders observarà que molts d’ells semblen travessar el TM de Valls A continuació es mostra un esquema dels camins ramaders classificats a l’entorn del municipi de Valls, a partir del qual es realitza una proposta de recuperació dels camins ramaders de Valls:


111

Valls

Car

rera

da d

el C

amí

dels

Mun

tany

esos

Carrerada del C

amí

de Tarragona a

Montblanc

Figura 8. Esquema dels camins ramaders a l’entorn del TM de Valls. Font: Bases en format Miramon del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Per tant, si es té en compte la importància geoestratègica de Valls en relació amb la comunicació de les àrees mediterrànies de Catalunya d’una banda, i amb les planes de l’interior fins als Pirineus de l’altra, així com l’existència de camins ramaders classificats en municipis veïns, és evident constatar que a Valls hi havia diferents camins ramaders totalment funcionals, encara que no hagin estat registrats en els expedients i en els projectes municipals dels camins ramaders del Departament d’Agricultura, com així passa amb els termes del Pla de Santa Maria, d’Alió o del Milà per exemple, que mostren que hi ha d’haver una clara continuïtat històrica dins els termes de Valls, en uns camins ramaders que travessaven completament les comarques del Camp de Tarragona, i que inclús enllaçaven aquestes comarques amb el Pirineu, en els camins de la transhumància.


112

En aquest sentit, després consultar amb l’Àrea de Medi Natural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya (DAAMN)es va comunicar al nostre equip redactor que existeix en el Departament una proposta de camins ramaders per al TM de Valls. Per al terme municipal de Valls existeix una proposta de classificació dels seus camins ramaders de 1972 que no va ser finalment aprovada en el seu moment. En aquests moments s'ha tornat a tramitar la seva classificació però es troba encara pendent d'aprovació. A continuació es llisten les diferents propostes de camins ramaders de Valls pendents d’aprovació. Com s’observarà, s’han mantingut els noms dels antics camins en castellà tal com es va realitzar per a tots els termes a principis dels anys 70, per tal de poder-los contrastar en continuïtat amb els termes veïns. S’observa en la cartografia annexa la seva continuïtat amb els camins ramaders dels termes veïns. (veure plànol 2.6 Proposta de classificació dels camins ramaders):

DENOMINACIÓ LONGITUD (m.) AMPLADA (m.) 1. "Vereda del Barranco Seco" 3.000 variable

2. "Colada de Figuerola” 5.500 4 - 6

3. "Colada del camino del río” 7.000 3 - 4

4. "Colada del camino de Montblanch" 1.500 3 - 5 Taula 28. Proposta de classificació dels camins ramaders. Font: Elaboració pròpia.

En tot cas, en el present document es recullen també com a proposta a incloure, que haurà de ser ratificat en el procés del POUM, i sempre en conveni amb el DAAMN.


113

2.4 ITINERARIS I SENDERS MUNICIPALS El TM de Valls conté un seguit de senders i itineraris ambientals que formen part dels diferents itineraris habituals d’educació ambiental utilitzats tan per escoles, associacions naturalistes etc, que tracten d’explicar i valoritzar el patrimoni natural i històricoartísitc de Valls mitjançant aquests recorreguts. Bàsicament al TM de Valls es troben tres d’aquests itineraris: el Sender de la Vall del Francolí, l’Itinerari dels boscos de Valls, i el Sender de Miramar una balconada oberta al camp. (veure plànol 2.7 Itineraris i senders).

• El Sender de la Vall del Francolí va des del nucli urbà de Valls fins a la Riba, passant pel Pont de Goi, tot seguint el riu Francolí fins al nucli de Picamoixons i ascendeix fins al cim del Puigcabrer.

• L’Itinerari dels Boscos de Valls recorre de forma circular la zona dels Boscos de Valls, tot partint del nucli urbà de Valls, concretament de la zona de les comarques, seguint el camí de Masmolets, en direcció nord, fins a enllaçar amb la carretera del Bosc i seguir en direcció sud mitjançant el camí dels Boscos de Valls, travessant la Plana d’en Berga, fins a arribar al punt de partida.

• El sender de Miramar una balconada oberta al camp parteix del nucli urbà de Valls resseguint el torrent del Sant Pou fins a Masmolets des don va a buscar la rasa de Fontscaldes per arribar a aquest nucli fins al Tossal gros de Miramar.

Així mateix també existeixen dos petits recorreguts: el PR-C4 i el PR-C5

• El PR-C4 Valls-Alió parteix del nucli urbà de Valls en direcció a Alió, tot seguint el torrent del Catllar. A partir d’aquest Petit recorregut

• El PR-C5 Valls-Miramar parteix del nucli urbà de Valls seguint pràcticament el mateix recorregut que sender de Miramar una balconada oberta al camp, tret d’un tram situat a Fontscaldes

2.5 XARXA D’ABASTAMENT D’AIGUA Com a element lineal a tenir en compte en l’ordenació d’un territori, prenen un lloc destacat totes aquelles infraestructures que abasten al municipi de recursos exògens, com poden ser les xarxes d’abastament d’aigua, les xarxes elèctriques, etc. Dins d’aquest capítol es realitza una breu descripció de la xarxa d’abastament d’aigua potable, de la seva localització, així com del seu funcionament. En aquest sentit aquest capítol serà més desenvolupat en altres treballs complementaris i/o integrants del POUM com és el cas de l’Informe de


114

Sostenibilitat ambiental, on a més, es realitzarà una prognosi dels futurs abastament en funció dels creixements previstos pel POUM. Quan es parla de la xarxa d’abastament d’aigua potable d’un municipi cal distingir entre l’abastament d’aigua en alta i la xarxa d’abastament d’aigua en baixa. Recordem que la primera és l’encarregada d’abastir els dipòsits municipals a partir dels pous i del grans recursos d’aigua que existeixin en l’àmbit regional. La segona és l’encarregada de distribuir l’aigua des dels dipòsits municipals fins als particulars.

2.5.1 Xarxa d’abastament d’aigua en alta Com en la majoria de municipis del Camp de Tarragona, la xarxa d’abastament en alta del municipi de Valls prové en una part important del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). Les canonades del CAT discorren, de sud a nord aproximadament, per l’est del terme, abastint alhora altres municipis de l’entorn. Així al nord del polígon industrial de Valls existeix una estació de bombament del CAT (per a rebombejar l’aigua en direcció nord) i també un ramal de la canonada principal que va fins al dipòsit del polígon de Valls, on previ procés de cloració, abasteix tant la zona baixa com la zona alta del polígon. Així mateix, també abasteix la ciutat de Valls mitjançant una canonada que connecta aquest dipòsit amb els dipòsits, situats a prop del cementiri i de l’estació del ferrocarril de Valls. Cal esmentar que aquesta canonada té actualment un diàmetre de 300 mm, insuficient per a la interconnexió segons les actuals necessitats, i que està en procés de planificació i disseny la substitució o desdoblament d’aquesta per una altra amb un diàmetre més gran, per augmentar el cabal d’interconnexió entre el polígon industrial i el nucli de Valls. (veure plànol 2.8 Abastament d’aigua potable en alta). D’altra banda el polígon industrial també s’abasteix d’una sèrie de pous situats a la zona oest, al Palau de Reig de Dalt, que no obstant no s’aprofiten en tota la seva capacitat d’abastament. Tanmateix, el municipi de Valls també s’abasteix mitjançant un seguit de pous que es localitzen de forma més o menys dispersa al voltant del nucli urbà. Així a la zona est del nucli urbà es localitzen els pous de Baiona I i de Baiona II, que abasteixen el nucli del urbà de Valls mitjançant una connexió que porta l’aigua cap al sistema de dipòsits formats pel dipòsit Nou, el dipòsit Vell i el dipòsit elevat. Dins aquest sistema de dipòsits centrals, també els abasteixen formant part del sistema, altres pous més antics, com el de la Xamora, el de la Mina 1 i el de la Mina 2. I tal com s’ha dit anteriorment, també cal sumar-hi l’aigua procedent del CAT i dels pous localitzats al polígon industrial, que passa per la canonada d’interconnexió del polígon fins a aquests dipòsits, a partir dels quals s’abasteixen en connexió en baixa els diferents barris del nucli urbà de Valls.


115

D’una banda, cal tenir present que al terme de Valls hi ha diferents nuclis urbans amb el seu sistema propi d’abastament d’aigua. Per una part el nucli de Picamoixons s’abasteix d’un sistema de pous que s’acumulen en diferents dipòsits on reben un tractament de cloració de l’aigua. Des d’aquests dipòsits es distribueix l’aigua potable per al nucli urbà de Picamoixons. De l’altre, el nucli urbà de Fontscaldes també presenta un sistema d’abastament d’aigua basat amb la captació a partir de pous, tot i que en contraposició, presenta un sistema de dipòsits mes senzill, també es produeix un procés de cloració en l’esmentat dipòsit, abans de la seva distribució en baixa. En referència a l’ordenació del sòl no urbanitzable, caldrà tenir en compte especialment el traçat de la canonada del CAT, amb la seva corresponent franja de protecció.

2.5.2 Xarxa d’abastament d’aigua en baixa Pel que fa a l’abastament d’aigua potable en baixa, cal dir que els diferents nuclis esmentats en el punt anterior, disposen d’una extensa xarxa, les escomeses de la qual parteixen dels diferents dipòsits que emmagatzemen l’aigua procedent dels diferents punts de captació (CAT, pous) fins al lloc on l’aigua potable es consumirà. Així, segons dades facilitades pels serveis tècnics municipals, aquestes canonades estan fetes de polietilè i/o PVC amb un diàmetre de gruix inferior als 50 mm, fins als 250 mm. També hi ha tota una sèrie de canonades fetes de fibrociment i/o fosa amb un diàmetre de gruix que va dels 50 mm als 400 mm. La distribució i les seves característiques s’han assenyalat en els mapes que s’adjunten al present document, que s’han recollit per tal de complementar la informació del SNU amb la xarxa de baixa en les zones urbanes, donant una necessària visió de conjunt per tal de plantejar les necessitats actuals i les necessitats futures en possibles creixements del nou POUM (veure plànol 2.9 Abastament d’aigua potable en baixa). En més detall es pot observar que el polígon industrial també s’abasteix d’una sèrie de pous situats a la zona oest, al Palau de Reig de Dalt, que no obstant no s’aprofiten en tota la seva capacitat d’abastament. (veure plànol 2.10 Abastament d’aigua del polígon industrial). Tanmateix, el municipi de Valls també s’abasteix mitjançant un seguit de pous que es localitzen de forma més o menys dispersa al voltant del nucli urbà. Així a la zona est del nucli urbà es localitzen els pous de Baiona I i de Baiona II, que abasteixen el nucli del urbà de Valls mitjançant una connexió que porta l’aigua cap al sistema de dipòsits formats pel dipòsit Nou, el dipòsit Vell i el dipòsit elevat.


116

Dins aquest sistema de dipòsits centrals, també els abasteixen formant part del sistema, altres pous més antics, com el de la Xamora, el de la Mina 1 i el de la Mina 2. I tal com s’ha dit anteriorment, també cal sumar-hi l’aigua procedent del CAT i dels pous localitzats al polígon industrial, que passa per la canonada d’interconnexió del polígon fins a aquests dipòsits, a partir dels quals s’abasteixen en connexió en baixa els diferents barris del nucli urbà de Valls. (veure plànol 2.11 Abastament d’aigua del nucli urbà de Valls) Per altra part, cal tenir present que al terme de Valls hi ha diferents nuclis urbans amb el seu sistema propi d’abastament d’aigua. D’una banda el nucli de Picamoixons s’abasteix d’un sistema de pous que s’acumulen en diferents dipòsits on reben un tractament de cloració de l’aigua. Des d’aquests dipòsits es distribueix l’aigua potable per al nucli urbà de Picamoixons. De l’altre, el nucli urbà de Fontscaldes també presenta un sistema d’abastament d’aigua basat amb la captació a partir de pous, tot i que en contraposició, presenta un sistema de dipòsits mes senzill, també es produeix un procés de cloració en l’esmentat dipòsit, abans de la seva distribució en baixa. (veure plànol 2.12 Abastament d’aigua de Fontscaldes i Picamoixons) En referència a l’ordenació del sòl no urbanitzable, caldrà tenir en compte especialment el traçat de la canonada del CAT, amb la seva corresponent franja de protecció, i per tant la seva servitud. Quantitat d’aigua potable abastada Pel que fa al cabal d’abastament actual del municipi de Valls, aquest és aproximadament de 2 Hm3/ anuals. D’aquesta suma total, el 25 % del cabal correspon a la dotació contractada pel CAT (aproximadament uns 0,5 Hm3), mentre que el 75 % restant prové dels pous municipals registrats. Així doncs hom podria pensar que el terme de Valls és un municipi bastant autosuficient en quant al subministrament d’aigua potable. Tot i així l’any 2002 SOREA va realitzar el Pla Director de l’aigua que arribava a les següents conclusions, algunes de les quals estan actualment pendents de realització:

El Pla Director ha recollit al llarg dels apartats 6 i 7 l’anàlisi de les instal·lacions actuals del servei d’aigua potable avaluant si són òptimes i on han d’ésser millorades, així mateix, s’ha plantejat un escenari de futur (sostre de creixement) que correspon al municipi de Valls amb les zones de creixement completament desenvolupades, que han permès plantejar les línies generals de les actuacions en el conjunt del sistema. Les conclusions més importants recollides en aquest Pla Director fan referència a la necessitat d’augmentar els recursos d’aigua i diàmetres de les artèries principals per a poder assegurar el creixement tant urbà com industrial del municipi. Per una altra banda s’ha vist la necessitat d’unificar pisos de pressió per tal de garantir una bona qualitat de pressió a tota la xarxa per tal de garantir una pressió mínima de 15 m.c.a. També s’ha vist la necessitat d’ampliar la xarxa d’hidrants contra incendis per donar cobertura a tot el municipi.


117

Un fet important a tenir en compte es l’elevada duresa de l’aigua del municipi que provoca una reducció de la secció de les canonades més petites, fins al punt que es poden arribar a produir estrangulaments importants limitant la capacitat de transport de les canonades. Per això es recomana el canvi de les canonades de diàmetre interior inferior o igual a 80 mm sempre que s’executi alguna obra o actuació als carrers de Valls on existeixin canonades d’aquest tipus. Com a requisits mínims per a les noves canonades a instal·lar en qualsevol actuació, s’ha fixat un diàmetre interior mínim de 100 mm i una pressió nominal de 10 kg/cm2. Aquest diàmetre és el mínim permès per instal·lar hidrants contra incendis en xarxes de nova creació. És important destacar que el Pla Director és una eina viva, que ha d’ésser revisat periòdicament per a comprovar que les previsions realitzades es van complint i per tant, les actuacions que aquí es proposen segueixen tenint vigència o han d’ésser modificades.

Així, en relació a l’ampliació de concessions, l’Ajuntament de Valls per mitjà del seu regidor d’urbanisme va fer una petició al Consorci d’Aigües de Tarragona per tal d’augmentar la dotació actual del CAT:

• Amb caràcter d’urgència es sol·licitaven 0,15 Hm3 • Per satisfer els sectors pendents de redactar, desenvolupar i

executar es sol·licitaven 0,25 Hm3 • En el moment de redacció del POUM i amb caràcter de

reserva es sol·licitaven 0,5 Hm3. Actualment, les dues primeres demandes de subministrament estan concedides, i la tercera està pendent de la redacció del POUM i de l’alliberament d’aigua regenerada procedent de la depuradora amb procés terciari de Vila-seca. Qualitat d’aigua potable abastada Pel que fa a la qualitat de l’aigua subterrània que es capta, cal dir que existeix un problema de contaminació per perclorats degut a un antic vessament, i que en l’actualitat està gestionat per l’Agència Catalana de l’Aigua, que té l’obligació de bombejar l’aigua subterrània contaminada i depurar-la per tal de retornar-la al medi hidrològic amb una bona qualitat. Així mateix cal remarcar que els pous Mina I, II i Xamora, s’alimenta d’unes mines que circulen en part per dins del nucli urbà sota la xarxa de sanejament, amb el possible perill que es pogués produir en un moment donat filtracions de la xarxa de clavegueram a la mina degut a possibles avaries a dita xarxa. No obstant, tal i com es pot observar en els esquemes, l’aigua potable que es subministra està sotmesa a un procés de cloració en tots els dipòsits on s’emmagatzema, i que garanteix les seves característiques de potabilitat. A continuació es presenten els esquemes dels nuclis de població esmentats de les diferents instal·lacions, elaborats i facilitats per SOREA, que és l’empresa concessionària que s’encarrega de l’abastament d’aigua de Valls. Aquests esquemes mostren tot el sistema d’abastament d’aigua, des del punt de captació (CAT, pous) fins al seu punt de consum.

CR

ITER

IS P

ER A

L’O

RD

ENA

CIÓ

DEL

SÒ

L N

O U

RB

AN

ITZA

BLE

D

EL T

M D

E VA

LLS

118

CR

ITER

IS P

ER A

L’O

RD

ENA

CIÓ

DEL

SÒ

L N

O U

RB

AN

ITZA

BLE

D

EL T

M D

E VA

LLS

119

CR

ITER

IS P

ER A

L’O

RD

ENA

CIÓ

DEL

SÒ

L N

O U

RB

AN

ITZA

BLE

D

EL T

M D

E VA

LLS

120


121

2.6 XARXA DE SANEJAMENT D’AIGÜES RESIDUALS Com a part fonamental del cicle de l’aigua d’un municipi és important observar i definir les infraestructures encarregades de retornar l’aigua al medi, una vegada consumida, per tal d’assegurar que el medi receptor manté unes bones condicions ecològiques. Així, una bona planificació d’aquestes infraestructures implica directament una disminució de l’impacte generat per l’abocament de les aigües residuals, arribant a compatibilitzar aquesta actuació amb el medi. Així doncs, l’esquema clàssic d’una xarxa de sanejament contempla la xarxa de sanejament de les agües residuals en baixa, que va de les escomeses individuals dels llocs on es consumeix l’aigua, fins als grans col·lectors que recullen la totalitat de les aigües residuals, (i que configuren la xarxa de sanejament en alta) per portar-les fins a una EDAR (estació depuradora d’aigües residuals) des d’on es retornaran al medi. Tanmateix en l’actualitat, a aquest esquema cal afegir la xarxa de pluvials que evita que les aigües de pluja es mesclin amb les aigües negres, estalviant recursos a l’hora de sanejar les aigües residuals. Recordem que aquesta tipologia s’anomena xarxa de sanejament separativa. En el cas de Valls tot i que existeix en una gran part una xarxa d’aigües negres o residuals, i una xarxa d’aigües pluvials, separada, no es pot parlar estrictament de l’existència d’una xarxa de sanejament separativa (veure plànol 2.13 Sanejament).

2.6.1 Xarxa de sanejament Pel que fa a la xarxa de sanejament del polígon industrial de Valls, ressegueix els carrers principals i en condueix les aigües fins a l’EDAR industrial situada al sud-est del polígon. Així, les seves aigües residuals sanejades són abocades a al medi a la llera del torrent del Catllar. No obstant, en l’actualitat aquesta depuradora industrial no funciona correctament, i les aigües del polígon industrials es condueixen i es tracten a la EDAR urbana de Valls. (veure plànol 2.14 Sanejament del polígon industrial). El nucli de urbà de Valls disposa de dos col·lectors en alta que discorren pels torrents de la Xamora i del Catllar, que s’uneixen en un de sòl en l’aiguabarreig d’ambdós torrents fins a arribar a la EDAR urbana que està situada a les Hortes del camí del riu. Cap a aquests dos col·lectors s’encaminen les diferents escomeses que formen part de la xarxa de sanejament en baixa. (veure plànol 2.15 Sanejament del nucli urbà de Valls). Pel que fa a la resta de nuclis del municipi no tenen un procés de depuració a part de rases d’infiltració, excepte el nucli de Fontscaldes, que té una xarxa de sanejament pròpia que en recull les aigües i que té un sistema de depuració, a


122

partir del qual es retorna l’aigua al medi a la rasa del Serraller. (veure plànol 2.12 Abastament i Sanejament d’aigua a Fontscaldes i Picamoixons) En aquest apartat, cal afegir que actualment el consistori està pendent de la realització d’un Pla director que tracti tots aquests assumptes, per tal de valorar i efectuar una diagnosi, que expliqui l’estat del clavegueram i l’eficiència de la xarxa en general. Tanmateix segons les fonts de la UTE que gestiona les aigües residuals de Valls, se sap que existeix una problemàtica de filtracions d’aigües blanques als col·lectors d’aigües negres i que fa que globalment l’EDAR urbana hagi de tractar un volum superior d’aigües, fins i tot per sobre de la seva capacitat, fet que perjudica la seva efectivitat de tractament.

2.6.2 Xarxa de pluvials Com ja s’ha dit a l’inici d’aquest punt, malgrat la presència de nombroses canonades que recullen les aigües pluvials procedents de l’aigua de pluja, no es pot dir de forma estricta que el terme de Valls tingui una xarxa de sanejament separativa. En tot cas l’existència d’aquests pluvials es deu a la impermeabilització del terreny com a conseqüència de l’expansió urbana tan del nucli de Valls com del seu polígon. Així, la funció principal d’aquesta xarxa de pluvials, és la de canalitzar i conduir aquesta aigua de pluja cap als torrents que envolten Valls, principalment al torrent de la Xamora i del Catllar. En aquest sentit, la xarxa de pluvials està molt lligada a la xarxa de sanejament, explicada en el punt anterior (veure plànol 2.16 Xarxa de Sanejament i de pluvials del nucli urbà de Valls). Així, si hom es fixa en el polígon industrial de Valls pot observar que el disseny de la xarxa de pluvials està efectuada per tal de conduir les aigües d’escorrentia cap als torrents esmentats al paràgraf anterior. D’aquesta manera s’observa que el polígon industrial està situat en la divisòria d’aigües de les conques d’ambdós torrents. (veure 2.17 Xarxa de pluvials polígon industrial de Valls). Així mateix, com a conseqüència de l’ampliació del polígon al Palau de Reig de Dalt hi ha una canal de recollida pluvial transversal que a més a més recull les aigües de les rases, que d’altra banda anirien directament sobre aquest, evitant així el risc d’inundació en aquesta zona. Cal dir que a part de la xarxa de pluvials assenyalada, la xarxa de clavegueram del polígon també funciona, en cas de pluges molt fortes, com a sobreeixidor i recollida d’una part de les aigües pluvials que no pot recollir aquesta xarxa, confirmant el fet que al polígon de Valls no existeix una xarxa totalment separativa. Així, al 2005 el consistori va encarregar l’Estudi del funcionament de la xarxa de clavegueram del polígon industrial de Valls, realitzat per SOREA. Aquest estudi detecta certs problemes recurrents relacionats amb períodes de pluges, i en proposa les solucions següents:


123

- Actuació 1 (T2) i 7 (T5): carretera del Pla de Santa Maria entre els carrers Basters i Corders. Es canvia la xarxa del dos costats per augmentar la secció de 400 mm a 600 mm.

- Actuació 2 (T2) i 10 (T10): carrer Corders. Es fa una connexió entre les xarxes de la carretera del pla de Santa Maria que rebrà també l’aigua del carrer Ebanistes. Es canvia la secció del carrer Fusters. També es farà un sobreeixidor des de la carretera al torrent de Catllar. Serà necessari la col·locació d’una reixa transversal al carrer Artesans de manera que a aquest sobreeixidor vagi a parar l’aigua de pluja que circuli pel carrer

- Actuació 3 (T2) i 14 (T10): canvi de diàmetre al carrer Artesans i al carrer perpendicular.

- Actuació 4 (T2): canvi de secció a l’avinguda del Polígon Industrial, entre la carretera del Pla de Santa Maria i el carrer Artesans.

- Actuació 5 (T2) i 15 (T10): sobreeixidor del carrer Artesans i connexió del carrer Licoristes amb el sobreeixidor.

- Actuació 6 (T5): zona nord del polígon. Es canvia la secció del tubs existents i es fa una connexió entre la xarxa del costat est i oest de la carretera del Pla de Santa Maria. Els diàmetres proposats són els següents:

- Actuació 8 (T5): carrer Fusters. Es canvia la secció existent de 600 mm per una de 800 mm. Es conecten també a aquesta alçada les dos xarxes de la carretera amb una secció de 400 mm de diàmetre.

- Actuació 9 (T5) i 13 (T10): canvi de secció a la carretera del Pla de Santa Maria i al carrer Manyans.

- Actuació 11 (T10): es canvia el diàmetre dels dos costats del carrer sabaters i es planteja la connexió entre les xarxes de la carretera.

- Actuació 12 (T10): es planteja un nou sobreeixidor al torrent de Catllar a l’alçada del carrer Curtidors de 1000 mm de diámetre.

Pel que fa al nucli urbà de Valls existeixen diferents pluvials que alleugen diferents zones que presenten problemes durant episodis de pluges. Així, hi ha una xarxa de pluvials a la zona del Fornàs i del cementiri que condueixen l’aigua al torrent de la Xamora. També hi ha un sistema de pluvials que es situa a la zona de St Josep Obrer que en recull les aigües fins al torrent del Sant Pou. (veure 2.18 Pluvials i Col·lectors en alta.) D’altra banda, també al nucli històric de Valls existeixen diferents xarxes de pluvials que ajuden a conduir l’aigua fins al torrent del Catllar en diferents punts: entre la zona esportiva del Vilar i el Centre cultural municipal, al carrer dels germans de Sant Gabriel, carrer del Carme i a la Cooperativa Agrícola de Valls. Així també hi ha pluvials que recullen les aigües per portar-les fins al torrent de la Xamora del carrer de l’església, fins al carrer del Portal Nou, a la riba esquerra i a la riba dreta.


124

2.7 LÍNIES ELÈCTRIQUES Pel TM de Valls hi discorre una línia elèctrica d’alta tensió de 110 kV. Aquesta línia parteix de l’estació transformadora situada al Fornàs i discorre en direcció est fins a sortir del terme després de passar a prop del barri del Bon Sol. En aquest punt la línia pren una direcció sud-oest i envolta la punta sud que forma el límit de TM de Valls on pren una direcció oest. (veure plànol 2.1 Infraestructures) A prop del TM de Valls, concretament pels termes veïns de Nulles, Puigpelat Alió, Vila-rodona, etc, hi discorre una línia d’Alta tensió de 220 kV que pren una direcció nord-est a sud-est. En referència a l’ordenació del sòl no urbanitzable, caldrà tenir en compte especialment el traçat d’aquestes línies elèctriques, amb la seva corresponent franja de protecció, i per tant la seva servitud.

2.8 ACTIVITATS PECUÀRIES Com ja s’ha esmentat al punt 1.12 Construccions en sòl no urbanitzable en el marc del present projecte s’ha realitzat un estudi específic de les granges existents al TM de Valls. (veure Annex I. Identificació de les activitats pecuàries). Aquest treball, parteix de la informació facilitada pel consistori, consistent en un llistat de les granges (i de les seves activitats), a partir del qual s’ha procedit a la seva localització sobre plànol. Posteriorment, mitjançant visites de camp s’ha comprovat l’estat actual de les instal·lacions llistades. Així, el que s’ha pretès és la comprovació de variacions en l’estat de les activitats, i corroborar d’altra banda, l’existència o inexistència de les mateixes i la seva activitat actual. (veure 2.19 Granges segons PGOU 1988). En aquest sentit per a la realització de l’estudi s’ha creat ad hoc, després d’un treball de camp exhaustiu:

• Un plànol a escala 1:3000 del TM de Valls amb la localització de les granges llistades i un altra amb la seva activitat definitiva i l’estat de funcionament

• una fitxa, per cada granja, que inclou (les fitxes estan ordenades en ordre creixent del polígon i de la parcel·la):

- Tipologia de la granja - la localització en un plànol topogràfic 1:50000 - la localització en un ortofotomapa 1:10000 - característiques de la localització (partida, camí d’accés,

polígon i parcel·la, coordenades i titular)


125

Actualització de l'activitat de les granges

cavallsporcinacunícolaavícolacordersoví cabrum

Els resultats mostren que de les 48 instal·lacions pecuàries, 20 instal·lacions estan en actiu, mentre que 28 han tancat. Així mateix de les 20 granges obertes se n’ha observat l’activitat, que és la següent:

Tipologia d’Activitats de les granges en funcionament

Cavalls Porcina Cunícola Avícola Corders Oví Cabrum 3-22 5-124 10-61 10-74 21-63 17-127 3-42 8-94 11-16 13-21 8-96 13-39 17-67 10-60 20-15 20-21 17-127

24-139 24-147 29-48

Taula 29. Tipologia d’Activitats de les granges en funcionament. Font: Elaboració pròpia.

A continuacó s’oberva la comparativa d’aquestes dades:

Figura 9. Actualització de l’activitat de les granges. Font: Elaboració pròpia.


126

Granges en actiu de Valls unitats %

cavalls 8 40,00 porcina 5 25,00 cunícola 1 5,00 avícola 4 20,00 corders 1 5,00

oví cabrum 1 5,00 total 20 100

Taula 30. Granges en actiu de Valls. Font: Elaboració pròpia.

Amb la taula anterior es pot concloure, després del treball d’actualització de les dades proporcionades, que les granges de cavalls representen el 40 % del total d’activitats pecuàries de Valls. Així mateix també destaquen les instal·lacions dedicades al sector porcí i avícola, deixant en última instància les edificacions destinades al sector cunícola, oví cabrum i corders. Així mateix s’ha intentat establir algun patró de localització de les granges al territori en funció de la seva activitat. Tanmateix es conclou que la distribució de les granges al territori de Valls mostra un cert comportament anisotròpic, sense que es puguin observar comportaments diferenciats en la implantació d’activitats concretes. En tot cas, tan sols s’observa que aquestes s’organitzen a certa distància dels nuclis principals del terme, i que el creixement de l’àrea urbana de Valls fagocita les activitats més properes. Veure plànol 2.20 Granges actuals confirmades.


127

3 ANÀLISI AGROLÒGIC


128

3.1 GENERALITATS

3.1.1 Introducció Tal i com s’ha pogut observar en els capítols anteriors, els usos agrícoles ocupen una superfície més que notable en el terme de Valls, si bé en l’actualitat aquest ús mostra una tendència parcial a l’abandonament. Tanmateix, donada la gran rellevància que té l’agricultura tant pel que fa a la idiosincràsia de la població vallenca, com per l’activitat econòmica que representa, així com pel paper de preservació de la biodiversitat, permetent l’existència d’un mosaic agroforestal, es justifica que en el present treball es tracti aquesta temàtica de forma especial, i en un bloc a part. Per tant, de forma genèrica, la nova planificació urbanística de Valls s’ha d’entendre com una eina transversal d’ordenació i de gestió territorial, que ha de tenir molt en compte i conèixer tots els aspectes relacionats amb l’agricultura i la ramaderia perquè resulti en efecte d’utilitat. Es fa més evident encara aquesta importància estratègica en el context de municipis amb les característiques de Valls, que tot i les actuals transformacions i expansions urbanístiques i industrials, mantenen al seu voltant un marcat caràcter rural i agrícola, amb la especificitat de les seves masies, i el que és més importat per al seu manteniment, el fet que continua sent un sector productiu de gran importància econòmica i social, i de forma especial com a estructurador a nivell comarcal. Cal tenir present que a més a més, una bona planificació sobre el sector agrari, pot compensar i/o atenuar els impactes generats per l’actual context d’expansió urbana i industrial, fent alhora compatibles les diferents activitats del territori, i evitant també conflictes, en lloc de provocar-los. Així doncs, en aquest bloc es realitzarà una caracterització del medi agrològic, identificant aquells components més rellevants que n’expliquen el seu funcionament. D’altra banda a partir de treballs previs i de l’actualització dels nous projectes de regadiu al terme es pretén realitzar una adaptació de la classificació en les classes agrològiques, per tal d’obtenir objectivament una zonificació més acurada del terme, amb la finalitat de protegir i preservar aquelles zones del terme municipal que resultin més òptimes agrològicament, i alhora socioeconòmicament. En última instància, d’aquesta anàlisi conjuntament amb l’anàlisi ambiental que es realitza al capítol següent (veure 4 Anàlisi ambiental), es realitza el mapa de proposta de zonificació del sòl no urbanitzable que ha d’establir els criteris per a l’ordenació del sòl no urbanitzable (veure 5 Criteris per a l’ordenació del sòl no urbanitzable).


129

Aquest procediment es justifica perquè en molts casos aquests dos medis (l’agrològic i l’ambiental) es complementen, perquè ambdós presenten unes especificitats en quant a usos del sòl i a requeriments de protecció. Tanmateix, ala vegada requereixen dunes consideracions específiques que fan necessària la seva anàlisi per separat per a una millor integració posterior de les diferents conclusions. Així doncs la realització en paral·lel dels anàlisis agrològic i ambiental, i posteriorment la seva anàlisi conjunta, han de portar a la realització final dels criteris per a l’ordenació del sòl no urbanitzable, objectiu principal del present estudi. (veure també el punt 4 anàlisi ambiental).

3.1.2 Característiques principals de l’agricultura a Valls La situació i característiques del TM Valls fan que l’agricultura que s’hi desenvolupa es pugui considerar de típicament mediterrània, molt condicionada per l’expansió constant de les àrees urbanes (tan industrials com residencials) i per l’aigua com a factor limitant més característic, degut sobretot a la seva escassa disponibilitat i qualitat. A grans trets doncs, l’àmbit en el qual es troba Valls, sota unes condicions de clima mediterrani, ofereix poques limitacions per al conreu. Així, com s’ha dit, el factor limitant per excel·lència de l’agricultura de Valls és la pluviometria i el dèficit hídric, ja que només és possible una agricultura potent i productiva, si es disposa d’aigua suficient per al reg per a tot tipus de conreus. Per tant sota condicions de regadiu, les condicions climàtiques permeten, mitjançant l’aplicació de tecnologies adients, augmentar la potencialitat de l’agricultura i reduir-ne l’estacionalitat. Tanmateix, tot i que no condiciona tan com l’aigua, les característiques del sòl, és a dir les seves condicions edàfiques, és un dels factors que delimita la tipologia de conreus. El sòl fèrtil, com a tal, és un bé escàs, limitat i viu, que a més a més triga molt de temps a formar-se, i per contra molt poc en destruir-se. Així doncs, l’estudi del sòl i de les seves propietats esdevé també un factor a tenir en compte per a la ordenació agrària i urbanística del territori. Pel que fa al terme de Valls la varietat de sòls que hom es pot trobar, s’han desenvolupat sobre materials al·luvials i col·luvials, del quaternari i del miocè. No obstant, en els materials més antics del paleozoic, que afloren a la zona nord-oest del terme, no hi ha pràcticament formació de sòls ja que dominen els processos d’erosió davant als d’edafització, degut a les fortes pendents. Les superfícies més antigues dels materials quaternaris, constituïdes per dipòsits que s’anomenen de peu de mont i dels materials terciaris presenten, en general, sòls bastant vells. Aquests estan caracteritzats per tenir un perfil ben desenvolupat en el que se solen manifestar acumulacions de carbonats càlcics, que poden arribar a constituir crostes càlciques fortament cimentades.


130

D’altra banda les superfícies dels materials quaternaris constituïdes per dipòsits al·luvials presenten sòls amb un desenvolupament variable. Els dipòsits de formació més recent no presenten perfils amb una diferenciació en horitzons, degut al poc temps transcorregut en la seva formació. En canvi els dipòsits més antics presenten uns perfils més evolucionats, amb una clara diferenciació d’horitzons d’alteració. Queda clar doncs, que els sòls més propicis i fèrtils són aquells que s’han acumulat mitjançant l’acció erosiva dels cursos fluvials i que han creat les terrasses al voltant dels cursos hídrics. D’aquests, l’agent que té una capacitat d’erosió més gran és el riu Francolí, i lògicament al voltant de les seves terrasses fluvials, és on es localitzen, en general, els millors terrenys cultivables, juntament amb les terrasses fluvials del torrent del Puig.

3.1.3 Conreus tradicionals Tenint en compte aquestes característiques edafològiques i climàtiques, al TM de Valls s’han desenvolupat tradicionalment conreus de regadiu i de secà distribuïdes cada un d’ells en unes determinades les zones. Conreus de Regadiu Els conreus de regadiu de Valls han estat ocupats tradicionalment, de forma majoritària en el segle passat per les plantacions d’avellaner. Les parcel·les dedicades a aquest conreu s’han localitzat a l’entorn dels torrents de Valls i a la seva confluència amb el riu Francolí fins al límit sud del terme, és a dir ocupant la partida dels Fontanals. Aquestes plantacions en general són de força edat i la major part pertanyents a la varietat negret. Tanmateix als regadius amb aigües subterrànies es localitzen plantacions més joves. Aquests conreus s’han pogut desenvolupar a partir de l’aprofitament de l’aigua dels esmentats cursos hídrics mitjançant sèquies, així com a partir de mines que recullen les aigües subterrànies, que han anat agrupant els diferents regants i configurant les comunitats de regants. Tot i que de forma genèrica els conreus de regadiu han estat dominats pels avellaners, entre aquests no ha estat mai estrany localitzar zones d’horta, dedicades sobretot al consum propi, resultant excepcional trobar parcel·les amb dedicació exclusiva als conreus d’horta. També s’han cultivat de forma tradicional els olivers, especialment a les entrades dels camps de conreu, i petites superfícies de fruiters en regadiu, al voltant dels masos o masies especialment.


131

Conreus de Secà Els conreus de secà tradicionals de Valls de forma més rellevant han estat els dedicats a l’ametller, la vinya, l’avellaner, l’olivera, els cereals i els garrofers. Tanmateix, al contrari del que succeeix amb els avellaners, aquests es localitzen o distribueixen cada un en unes àrees concretes i determinades, bé per la limitació que li confereixen les pròpies característiques agrològiques, bé per les característiques orogràfiques, dels marges i/o d’orientació de la parcel·la, o bé per simple tradició social agrària en la plantació del conreu segons les partides, i la seva proximitat als nuclis. Els conreus d’ametller s’han situat generalment a les partides de Palau de Reig, Baiona (de vegades associades amb garrofers), fins a la Plana de Vallmoll, resultant poc productius i envellits, ja que de fet, corresponen a unes partides amb moltes limitacions edàfiques i agrològiques, que no permeten substituir-los per altres cultius de secà més productius, com els olivers o la vinya. La vinya s’ha situat tradicionalment entre els nuclis de Fontscaldes i Masmolets i en alguns indrets de la partida de les Martinenqueres, de forma molt homogènia. En aquest sentit, més que per les característiques edafològiques i de requeriments del cultiu, la pràctica d’aquest conreu respon més aviat a motius culturals dels indrets citats i la seva proximitat als nuclis i/o cellers. D’altra banda, de forma esparsa i aïllada, aquest conreu apareix puntualment per la resta del terme. L’olivera ha estat un conreu que ha anat perdent presència al llarg del temps, en quant a superfície, ja que la seva distribució per al terme és més aviat heterogènia, tot i que present arreu. Tanmateix, degut al manteniment d’oliveres als marges dels camins i dels voltants dels camps, el que s’anomenen les antares, han fet que tradicionalment aquest conreu esdevingui molt productiu. No obstant, en els darrers 15 anys s’han plantat diversos camps d’oliveres joves, a l’igual com ha succeït en tot el Camp de Tarragona, ja que l’olivera s’ha convertit en un cultiu més rentable que altres. Aquestes plantacions s’han situat especialment en les zones de regadiu, i en alguns casos han substituït el conreu dels avellaners. Els garrofers tradicionalment han ocupat un paper més aviat marginal en les finques agrícoles d’arreu del TM de Valls. No obstant, aquest conreu ha presentat una certa concentració a les partides de Baiona i Planers de Vallmoll. Els cereals conreats a Valls s’han caracteritzat per ser un conreu poc intensiu, en parcel·les situades majoritàriament al nord-est del terme. Així de forma gairebé exclusiva els cereals cultivats han estat l’ordi i el blat. No obstant, en els darrers anys també ha crescut la seva superfície en llocs planers i finques grans, degut a l’abandó d’altres cultius, que han deixat les parades sense conrear, i que han permès la sembra dels cereals.


132

Al terme de Valls, històricament també hi ha presència d’avellaners en secà, tot i que la seva importància en l’àmbit productiu és més aviat, despreciable. En aquest sentit, aquests, s’han localitzat entre algunes rases a Palau de Reig i als fons dels comellars a Baiona. Tanmateix és a l’àmbit més muntanyós del terme on aquestes plantacions han estat més presents, intercalades entre les pinedes i garrigars, en parades o feixes, ocupant els estreps de la serra de les Guixeres.

3.2 CULTIUS I APROFITAMENTS Per tal d’observar els cultius tradicionals que es donaven a Valls, cal recórrer al Mapa de cultivos y aprovechamientos editat l’any 1979 per part del Ministeri d’Agricultura de l’estat. A continuació es poden observar les dades de superfície en funció de categories genèriques i dels cultius i aprofitaments pròpiament dits (veure plànol 3.1 Cultius i Aprofitaments (general)):

Categoria genèrica

Àrea (ha)

Any 1979 Àrea (%)

Conreus intensius (guaret de llavor) 106,066 1,92

Coníferes 113,0485 2,05

Fruiters en secà 2539,7823 46,01

Improductiu 389,9141 7,06

Matolls 506,5112 9,18

Oliveres en secà 92,3967 1,67

Pastures 101,9272 1,85

Regadius 893,5408 16,19

Vinya en secà 776,9091 14,07

Taula 31. Cultius i aprofitaments. Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del Departament de Territori i Sostenibilitat.


133

Categoria Genèrica

Vinyes en sec

Regadius

Oliveres en sec

Pastures

MatollsImproductiu

Fruiters en sec

Coníferes

Conreus intensius (guaret de llavor)

Figura 10. Cultius i aprofitaments. Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Tal i com s’explicava al punt anterior, la major part de l’àrea cultivable de Valls estava dedicada als conreus llenyosos de secà com els ametllers, l’olivera, els garrofers i vinya,etc, dels quals els fruiters en secà en representava gairebé la meitat de la superfície del TM de Valls. D’altra banda, aproximadament un 16% de la superfície estava destinada als conreus de regadiu. Si hom es fixa en més detall en les dades anteriors, que expliquen la tipologia de conreu, s’observa que la major part dels fruiters de secà que apareixia abans corresponen al cultiu d’ametller, i que la major part dels conreus de regadiu del terme de Valls estan dedicats al conreu d’avellaners. (veure plànol 3.2 Cultius i Aprofitaments (en detall)):

Cultius

Àrea (ha)

Any 1979 Àrea (%)

Altres conreus herbacis (regadiu) 6,6415 0,12

Ametller 2012,6367 36,46

Avellaner en regadiu 856,0137 15,51

Avellaner en secà 489,3971 8,87

Conreu intensiu (guaret de llavor) 106,066 1,92

Garrofer 37,6891 0,68

Improductiu 389,9141 7,06


134

Cultius

Àrea (ha)

Any 1979 Àrea (%)

Matollar 506,5112 9,18

Olivera de trull en regadiu 24,4941 0,44

Olivera de trull en secà 92,3967 1,67

Pastures 101,9272 1,85

Pi blanc (Pinus halepensis) 113,0485 2,05

Pomera en secà 0,0594 0,00

Vinya de transformació en regadiu 6,3915 0,12

Vinya de transformació en secà 776,9091 14,07

Taula 32. Cultius i aprofitaments. Detall. Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Cultius i aprofitaments

Pastures

Pomera en sec

Olivera de trull en regadiu

Olivera de trull en sec

Vinya de transformació en

regadiu Vinya de transformació en

secPi blanc (Pinus halepensis)

Matollar

Improductiu

GarroferAvellaner en secConreu intensiu

(guaret de llavor)

Avellaner en regadiu

Ametller

Altres conreus herbacis (regadiu)

Figura 11. Cultius i aprofitaments. Detall. Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del Departament de Territori i Sostenibilitat.

En l’actualitat però aquestes superfícies han variat degut a diferents processos ocorreguts al terme de Valls i que ja s’han comentat amb anterioritat, com són, a grans trets les expansions urbanístiques tan residencials com industrials, l’aparició de noves infraestructures viàries, l’abandonament d’alguns camps, la reconversió dels cultius degut a les crisis agràries, etc.


135

A l’espera de la publicació de les dades del cens agrari del 2009, s’han utilitzat les dades publicades del cens anterior, corresponent al 1999, que són les següents:

secà (ha)

regadiu (ha)

total (ha)

herbacis 385 40 425

fruiters 537 572 1.110

oliverar 298 193 491

vinya 459 8 467

altres 193 2 194

terres llaurades

Total 1.873 815 2.687

prats o pastures permanents 2 5 6 pastures

permanents altres 0 0 0

Taula 33. Superfície Agrària útil del TM de Valls 1999. Font: IDESCAT

secà (ha)

regadiu (ha)

total (ha)

ametller 438 38 476

avellaner 93 513 607

noguer 3 1 4

altres 0 0 0

olivera 298 193 491

vinya 459 8 467

conreus llenyosos

total 1291 753 2045

Taula 34. Conreus llenyosos del TM de Valls 1999. Font: IDESCAT

Tanmateix d’ençà del 1999 també s’han donat diferents processos que han fet variar la distribució i la superfície de les terres llaurades. Així, tenint en compte que les Produccions de collita per la campanya 2010, dels conreus que ocupen una superfície més elevada del terme de Valls, es podrà observar aquesta variació. En aquests conreus són fonamentalment els següents conreus llenyosos: vinya, oliva, avellana i ametlla. Aquestes dades provenen dels aforaments realitzats per l’empresa que redacta el present document, AGRO-3,


136

Enginyeria del Medi Rural, SL, per al Departament d’Agricultura, Alimentació, Acció rural i Medi Natural. Així, mitjançant el citat estudi s’obtenen les dades següents:

Superfície (ha) Rendiment (Kg/Ha) Producció (Tn)

Secà Regadiu Secà Regadiu Secà Regadiu

Avellana 33 379 520 1490 17,16 564,71

Oliva 515 103 2260 2770 1163,9 285,31

Vinya 359 - 6000 11500 0 0

ametlla 396 37 505 890 199,98 32,93

total 1303 519

Taula 35. Produccions de collita per la campanya 2010. Font: Elaboració pròpia per al DARP.

Així doncs, comparant aquestes dades es pot concloure de forma genèrica, i tenint en compte que no es disposen dades actualitzades de conreus herbacis per comparar, que les superfícies dedicades als conreus han disminuït lleugerament. Tanmateix, existeixen alguns casos on la superfície ha augmentat puntualment, com és el cas de la superfície de les oliveres de secà Així doncs aquesta conclusió, concorda amb les obtingudes mitjançant l’anàlisi de les cobertes dels sòl, dels usos del sòl i dels hàbitats del TM de Valls (veure punts 1.6 i 1.7) pels quals s’observa una certa regressió de les superfícies cultivables.

3.3 COMUNITATS DE REGANTS Per tal de crear àrees de regadiu al terme de Valls i fer possible augmentar les produccions que es donarien de forma natural a Valls, històricament s’han aprofitat els recursos hídrics disponibles al terme, per tal de convertir àrees tradicionals de secà en àrees de regadiu. Aquestes transformacions del terreny s’han realitzat mitjançant la creació de Comunitats de Regants. Les comunitats de regants són associacions d’agricultors o de regants que s’agrupen en funció de la proximitat entre ells per tal d’utilitzar l’aigua per a ús de reg, mitjançant una infraestructura hidràulica que condueix l’aigua des d’un curs hídric fins a la zona a regar. Les comunitats de regants existents al TM de Valls tenen un origen històric antiquíssim, i han tret rendiment dels nombrosos cursos hídrics, especialment dels torrents de Valls i del Riu Francolí.


137

Aquestes, sovint es troben associades a sèquies (si la conducció de l’aigua és superficial) o mines (si la conducció de l’aigua és subterrània), i com que s’aprofita el gradient natural, els punts de captació de l’aigua es troben en cotes més elevades que les àrees a regar. Al TM de Valls es troben ambdues infraestructures hidràuliques per conduir l’aigua.

3.3.1 Descripció de les Comunitats de Regants tradicionals de Valls. A grans trets les diferents comunitats de regants tradicionals de Valls s’agrupen en funció dels cursos fluvials següents: Torrent del Catllar, Torrent de la Xamora, Torrent del Sant Pou, Torrent del Puig, Riu Francolí i Rasa del Serraller. (veure plànol 3.3 Comunitats de regants)

Comunitats tradicionals de Regants Curs hídric Marge Estat

Regants del Carme Torrent del Catllar Dret En funcionament

Reg del Vilar Torrent del Catllar Esquerre En desús

Reg de la Cavalleria Torrent del Catllar Esquerre En funcionament

Regants de la Gombaldona o Segarró Torrent del Catllar Esquerre En funcionament

Reg del Barbet Torrent de la Xamora Dret En desús

Regants del Paborde Torrent de la Xamora Esquerre En desús

Regants de Porta o del reg de la Farigola Torrent de la Xamora Esquerre En desús

Regants de la Marsala Torrent de la Xamora Dret En funcionament

Regants del reg de la Mora Torrent de la Xamora Dret En funcionament

Regants del Reg de Mola Torrent del Sant Pou Dret En desús

Regants de Santa Magdalena Torrent del Sant Pou Dret En desús

Regants d’Adrover Torrent del Puig Dret En funcionament

Regants del Cabiscol Torrent del Puig Dret En funcionament

Regants de les Canals Torrent del Puig Esquerre En funcionament

Regants del Requet dels Fontanals Torrent del Puig Esquerre En funcionament

Regants del Camí Nou Torrent del Puig Esquerre En funcionament

Comunitat de regants de la Serra Riu Francolí Esquerre En funcionament


138

Comunitats tradicionals de Regants Curs hídric Marge Estat

Comunitat de regants del Molí del riu Riu Francolí Esquerre En funcionament

Comunitat de regants dels Fontanals Riu Francolí Dret En funcionament

Comunitat de regants de la rasa del Serraller Rasa del serraller Esquerre En funcionament

Taula 36: Comunitats tradicionals de Regants. Font: Elaboració pròpia per al DARP.

El plànol 3.4 Àrea regable per les comunitats de regants, es pot observar les superfície dedicada de cada comunitat de regants, i al plànol 3.5 Regs agrícoles, es pot apreciar de forma diferenciada els diferents regs que utilitzen les comunitats de regants. Torrent del Catllar El Torrent del Catllar envolta Valls pel seu cantó oriental, recorrent-lo de nord a sud, fins que s’uneix al torrent de la Xamora per formar conjuntament el Torrent del Puig. Forma part dels Torrents de Valls. En aquest curs hídric es troben les següents comunitats de regants (veure plànols 3.6.1, 3.6.2 i 3.6.3 Comunitats de Regants. Zona Periurbana):

• La Comunitat de Regants del Carme està utilitzant l’aigua del torrent del Catllar des de temps immemorials en el tram corresponent des de la presa de la comunitat de regants del Vilar i la Cavalleria fins a la resclosa de la mateixa comunitat

• La Comunitat de regants del Reg del Vilar, històricament regava les terres del marge dret del torrent del Catllar, però l’expansió del nucli històric de Valls va fer que finalment deixés de funcionar. Tanmateix actualment encara existeix la mina que en recollia l’aigua, que discorre pel nucli urbà de Valls, des de la zona esportiva del Vilar fins al carrer dels germans de Sant Gabriel, amb algunes ramificacions que van a la zona de Mas Miquel.

• La Comunitat de Regants Reg de la Cavalleria rega les finques del marge esquerra del torrent del Catllar, i traspassa la carretera fins a arribar al començament de les hortes regades per la comunitat de Regants del Segarró o Gombaldona. Aquesta comunitat deriva l’aigua a la resclosa situada al mateix torrent, a uns 100 m per damunt del pont de la via ferroviària.

• La Comunitat de regants de la Gombaldona o del Segarró es situa al marge esquerre del barranc del Catllar, a la partida del Segarró fins al límit de terme entre Valls i Vallmoll.


139

Torrent de la Xamora El torrent de la Xamora, també anomenat torrent de Farigola en el seu tram baix, és un altre representant dels anomenats torrents de Valls. És a dir que travessa el nucli urbà de Valls i en configura el límit occidental de l’àntic nucli urbà, tot i que en l’actualitat ha quedat absorbit per l’àmbit residencial que s’estén més a l’oest encara. Aquest torrent s’uneix amb el torrent del Sant Pou al sud del nucli urbà, concretament uns metres amunt del Pont del carrer del Portal Nou. En aquest curs hídric es troben les següents comunitats de regants (veure plànols 3.6.1, 3.6.2 i 3.6.3 Comunitats de Regants. Zona Periurbana):

• La Comunitat de regants Reg del Barbet, que regava terres situades al marge de dret del torrent de la Xamora. L’aigua es derivava del torrent de la Xamora per sota de la via del tren de Barcelona a la Plana i Lleida mitjançant una resclosa. Actualment aquesta comunitat de regants està en desús, perquè tota la seva àrea regable s’ha urbanitzat completament.

• La Comunitat de regants del Paborde regava les terres situades al marge esquerre del torrent de la Xamora i derivava l’aigua per sota de la resclosa de la comunitat de regants del Reg del Barbet, mitjançant una mina. Actualment aquesta comunitat de regants està en desús perquè, com en el cas anterior, tota la seva àrea regable ha quedat inclosa en l’àrea urbana de Valls.

• La Comunitats de regants de Porta o del reg de la Farigola regava una àrea situada al marge esquerre del torrent de la Xamora, com en d’altres casos aquesta àrea ha estat completament urbanitzada i tan sols en queda la mina en si.

• La Comunitat de regants del reg de la Marsala rega terres del marge dret del torrent de la Xamora, d’on deriva les aigües des del Molí de la Font d’en Bosc. Rega també les terres situades a la partida del Camí del riu i de la partida del Freixa.

• La Comunitat de regants del reg de la Mora rega terrenys del marge dret del torrent de la Xamora des d’on en deriva les aigües a partir d’una resclosa situada a uns 100 m al sud del pont de la carretera C-37 o carretera d’Alcover.

Així mateix existeix una altra infraestructura que és la Sèquia de Molins que s’inicia a l’alçada de la Fraternal i que condueix les aigües de forma més o menys circular fins a les Irles, des d’on en surt un ramal que va fins al partidor situat uns metres aigües avall de l’aiguabarreig del torrent de la Xamora i del torrent del Sant Pou.


140

Torrent del Sant Pou El torrent del Sant Pou és el que se situa més a l’oest dels torrents de Valls, ì passa entre el nucli de Valls pròpiament dit, i el barri de les Comarques. Aquest torrent s’uneix amb el torrent de la Xamora al sud del nucli urbà, concretament uns metres amunt del Pont del carrer del Portal Nou. En aquest curs hídric es troben les següents comunitats de regants (veure plànols 3.6.1, 3.6.2 i 3.6.3 Comunitats de Regants. Zona Periurbana) :

• La Comunitat de regants del Reg de Mola, que inicialment regava una àrea situada a l’actual barri de Sant Josep Obrer, a partir de la mina que duu el mateix nom. Tanmateix, en l’actualitat, aquesta comunitat de regants està en desús.

• La Comunitat de Regants de Santa Magdalena desvia aigua a partir d’una resclosa situada al torrent del Sant Pou i que la transportava mitjançant una sèquia. Tanmateix aquesta comunitat de regants actualment també està en desús.

Torrent del Puig El torrent del Puig es constitueix com a tal, en ajuntar-se les aigües del torrent de la Xamora i del torrent del Catllar, que es produeix al sud del nucli urbà de Valls, concretament uns metres al sud del Molí del Mig. En aquest curs hídric es troben les següents comunitats de regants (veure plànols 3.6.1, 3.6.2 i 3.6.3 Comunitats de Regants. Zona Periurbana):

• La Comunitat de Regants d’Adrover desvia l’aigua aigües avall del Molí de Mora i rega les finques de les Hortes del camí del Riu, situades al marge dret del torrent.

• La Comunitat de regants del Cabiscol deriva les aigües del torrent mitjançant una resclosa situada a la partida de les Hortes del camí del Riu on es troba la seva àrea regable. En aquest sentit la sèquia té un final de reg que es situa ja en el riu Francolí.

• La Comunitat de regants de les Canals deriva l’aigua del torrent del Puig mitjançant una sèquia que inicia el seu recorregut a prop del Molí de la Mora, i el finalitza al començament del camí dels Fontanals. Aquesta sèquia rega les terres situades al marge esquerre del torrent.

• La Comunitat de regants del Requet dels Fontanals deriva l’aigua a una sèquia, des d’una resclosa situada molt a prop del Molí del Batan. Aquesta comunitat rega una àrea de terreny situada al marge esquerre del torrent, que pertany a la partida dels Fontanals i que s’estén fins al límit de terme de Vallmoll.

• La Comunitat de regants del Camí Nou deriva l’aigua en una resclosa situada a prop del pont de la carretera N-240 del sud del nucli urbà. Aquesta sèquia condueix l’aigua per regar a una àrea situada al marge esquerre del torrent que pertany a la partida del Puig.


141

Riu Francolí El riu Francolí discorre per l’oest del TM de Valls, hi entra a l’alçada de Picamoixons, se li uneixen diferents rases procedents de la serra de Miramar, i per últim se li uneix el torrent del Puig, abans de sortir de Valls en direcció a la Masó a través de la partida dels Fontanals. Al Francolí es troben les següents comunitats de regants (veure plànols 3.6.1, 3.6.2 i 3.6.3 Comunitats de Regants. Zona Periurbana) :

• La Comunitat de regants de la Serra parteix d’una mina que s’inicia del Serradal (situat al TM d’Alcover) i que entra al TM de Valls per regar la partida de l’Horta de la Serra, situada al marge dret del riu.

• La Comunitat de regants del Molí del riu pren les aigües del riu Francolí a uns 300 metres aigües amunt del pont de la carretera C-37 que travessa el riu (al paratge anomenat Balç d’en Robusté), i discorre fins al Molí del Riu, situat a la confluència entre el riu Francolí, el torrent del Puig i el barranc de la Font major, per regar una àrea situada al marge dret del riu.

• La Comunitat de regants dels Fontanals deriva l’aigua a partir d’una sèquia situada al marge esquerre del riu Francolí. Aquesta es ramifica formant el Reg Major, el Reg de Baix i el Reg de Dalt, i rega una part molt important de la partida dels Fontanals, fins al límit de terme.

Rasa del Serraller La rasa del serraller és un afluent del riu Francolí que baixa de la serra de les Guixeres i que recull les aigües dels Boscos de Valls, de la Plana d’en Berga i s’uneix al riu Francolí a la partida de la Granja de Doldellops. A la rasa del Serraller es troba la següent comunitat de regants:

• Comunitat de regants de la rasa del Serraller, que deriva les aigües d’una resclosa situada a la Granja de Doldellops i rega les terres situades al marge esquerre de la rasa.

3.3.2 Projectes de Regadiu Degut a l’antiguitat de les infraestructures hidràuliques que deriven les aigües dels cursos hídrics del terme per al reg tradicional de les actuals comunitats de regants, i també per a la transformació de terres de secà a terres de regadiu, degut a que la seva eficiència en la majoria de casos de regadius tradicionals és baixa, i per tal d’incrementar l’aportació d’aigua per a les diferents comunitats de regants, es va elaborar el Proyecto de mejora para la reutilización de las aguas residuales en la zona de los torrentes de Valls elaborat pel Ministeri de Medi Ambient i Marí al setembre de 2009 amb el següent objectiu:


142

(…) la utilización racional, sostenible y eficiente del agua, a la vez que se pretende mejorar, modernizar y aumentar el desarrollo y la productividad de los agricultores. De esta forma, se pretende construir una red de riego a presión que sustituya el actual sistema de diques y acequias que minimice las pérdidas de agua y permita un mejor suministro.

Esta red distribuirá el agua naciente de los barrancos de Catllar y la Xamora junto con el agua de salida de la E.D.A.R., para llegar a todas las zonas regables de la zona. Además de definir a nivel de detalle las obras necesarias, el proyecto también servirá para demandar la concesión del agua residual depurada, debido a que las comunidades de regantes solo tienen concesiones para el agua naciente de los torrentes.

Actualmente se encuentra en proceso de formación una nueva Comunidad de Regantes general que agrupa las siguientes: Adrover, Cabiscol, Camí Nou, Caballería, Gombaldona, Les Canals, Marsala y Mora. (…)

Així, doncs aquest projecte de millora del regadiu, circumscrit als torrents de Valls, permetrà obtenir aigua de:

- De l’aigua aigua dels torrents del Catllar, la Xamora i Sant Pou.

- De la depuració terciària de l’aigua de la sortida de la EDAR Els principals aspectes constructius seran els següents:

• Adequació de la sèquia (canal) d’Adrover des de la captació del torrent del Puig fins a la bassa de captació.

• Captació de l’excedent des de la sèquia de Marsala fins a la bassa de captació.

• Bassa de captació i estació de bombeig.

• Impulsió a bassa de regulació.

• Bassa de regulació i estació de bombeig a la xarxa de distribució.

• Xarxa de pressió forçada a hidrant.

• Xarxa terciària.

• Telecontrol.

• Electricitat. La realització d’aquests elements constructius es justifiquen, a part de millorar l’eficiència de les infraestructures que transporten l’aigua, ja sigui de les sèquies en si, com per bombejar l’aigua des de l’EDAR fins a les basses (situades en una cota superior a aquesta), així com per evitar les filtracions detectades d’aigües residuals en aigües netes.


143

Així doncs amb la implantació d’aquest projecte de millora es preveuen les següents conseqüències immediates:

• La disminució del volum total d’aigua aplicat per unitat de superfície.

• La disminució de la làmina aplicada per cada reg, fet especialment rellevant en els regs que provenen directament dels torrents . En regs per gravetat és difícil aplicar dosis de reg menors a 100 mm, mentre que amb aspersió es poden donar regs de 4 mm, suficients per facilitar la germinació.

• La disminució de les pèrdues de fertilitzants y fitosanitaris per lixiviació, reduint, conseqüentment, la contaminació d’aqüífers i cursos hídrics de forma notable.

• Es podrà realitzar el control automàtic de l’aigua aplicada, a través de programadors centrals, basats en les demandes reals de reg.

Finalment esmentar que actualment les comunitats de regants dels torrents de Valls es troben immerses en un procés de formació d’una nova comunitat de regants general que agruparia les següents: Adrover, Cabiscol, Camí Nou, Caballería, Gombaldona, Les Canals, Marsala i Mora, i que comportaria una la zona regable (superfície neta) de 364 ha, de les quals, 358 es situarien dins del TM de Valls i les 6 ha restants al TM de Vallmoll. (veure plànol 3.7 Projecte del nou regadiu):

3.4 ANÀLISI AGROLÒGICA

Un cop observades les característiques agràries del terme de Valls, en quant a varietat de cultius, les superfícies que ocupen i les variacions d’aquestes ocorregudes en el temps, així com l’actualització dels projectes de regadiu pendents de implantació que comportaran canvis en la relació de cultius de secà i cultius de regadiu, en el present apartat es pretén realitzar una actualització de l’anàlisi agrològica efectuada l’any 1982 per al vigent Pla General de Valls. Aquesta actualització és necessària perquè si bé les característiques intrínseques del sòl no han variat des de la realització de l’esmentat estudi, existeixen característiques extrínseques que si que ho han fet, o bé que ho faran i que condicionen la classificació final de les zones agrològiques. D’una banda la disponibilitat d’aigua augmentarà amb la implantació del Proyecto de mejora para la reutilización de las aguas residuales en la zona de los torrentes de Valls i per tant farà que aquelles zones on es disposava de terres de regadiu puguin augmentar els rendiments de les collites, perquè l’aigua no serà un factor limitant. D’altra banda l’adopció de noves tècniques d’anàlisi territorial com el GIS, permeten realitzar mapes de pendents més acurats i realistes del territori.


144

En definitiva, el que es pretén amb aquest estudi és realitzar una adaptació de les classes agrològiques per a una zonificació més acurada del terme, per tal de protegir i preservar aquelles zones que resultin més òptimes per la pràctica agrològica. En última instància doncs, el que es busca és la preservació de l’agricultura com a activitat econòmica, així com a activitat identitària del municipi de Valls, tenint en compte que a més, una bona planificació sobre l’agricultura, pot compensar i/o atenuar els impactes generats per l’actual context d’expansió urbana i industrial. Per aconseguir aquest objectiu, finalment es realitza un mapa de les zones agrològiques proposades del TM de Valls.

3.4.1 Fonaments de l’anàlisi Agrològic Per a la realització d’aquesta anàlisi, es parteix del mapa de les zones agrològiques realitzat en motiu de la redacció del PGOU de Valls de l’any 1988, segons les categories establertes per l’USDA (United States Department of Agriculture). A continuació es pot observar els paràmetres de la classificació agrològica segons l’USDA (U.S. Department of Agriculture):

CLASSES CARÀCTERS

I II III IV V VI VII VIII

Pluviometria > 600 mm o regadiu

300 a 600 mm o

regadiu

300 a 600 mm o

regadiu

300 a 600 mm o

regadiu

qualsevol qualsevol qualsevol qualsevol

Temperatura > t > t > t > t qualsevol qualsevol qualsevol qualsevolPendent < 5% < 10% < 20% < 20% < 30% < 30% < 50% qualsevolErosió No n'hi ha fins a

moderada fins a

moderada fins a

moderada No n'hi

ha qualsevol qualsevol qualsevol

Profunditat > 90 cm > 60 cm > 30 cm > 30 cm qualsevol qualsevol qualsevol qualsevolTextura Equilibrada Equilibrada Equilibrada Equilibrada qualsevol qualsevol qualsevol qualsevolPedregositat (Ø<25 cm)

No n'hi ha < 20 % < 50 % < 90 % qualsevol qualsevol qualsevol qualsevol

Pedregositat (Ø>25 cm)

No n'hi ha < 0,1 % < 0,1 % < 3 % qualsevol qualsevol qualsevol qualsevol

Rocositat No n'hi ha < 2 % < 10 % < 25 % qualsevol qualsevol qualsevol qualsevolEntollament No n'hi ha fins

estacional fins

estacional fins

estacional qualsevol qualsevol qualsevol qualsevol

Salinitat No n'hi ha No n'hi ha Restringeix Restringeix qualsevol qualsevol qualsevol qualsevolSistema actual d'explotació

1* 2* 3* 4*

Taula 37. Paràmetres de la classificació agrològica. FONT: Ministerio de Agricultura (1974): Caracterización de la capacidad agrológica de los suelos de España" i adaptacions específiques.


145

1.- Guaret del qual s'obté producció un de cada dos anys i que pot ésser sembrat amb espècies

lleguimoses. 2.- Guaret del qual s'obté producció un de cada dos anys i que pot admetre blat. 3.- Guaret del qual s'obté producció un de cada dos o tres anys i que admet ordi o civada. 4.- Guaret de sègol del qual s'obté producció un de cada tres o més anys, o únicament una o dues

espècies possibles (per exemple: vinya o ametller). NOTA: Orientatiu. Si l'adaptació dels estudis no és possible, es respecta la versió original.

Les classes establertes d'acord amb el anterior poden definir-se en els següents termes: Classe I Els sòls d'aquesta classe:

a) Permeten el cultiu d'una àmplia gamma de plantes i/o qualsevol altre tipus d'aprofitament (pastures, boscos o reserva natural) amb alta productivitat. b) Poden ser explotats sense risc en tots les casos.

Són, per tant, sòls que no presenten limitacions (o bé aquestes son petites) que restringeixin la seva explotació. En conseqüència, quan es dediquen a cultiu, exigeixen pràctiques de conservació molt senzilles, orientades de manera exclusiva a mantenir la seva productivitat com ara són la fertilització, els cultius per a l’adobat en verd, una rotació de cultius adient,... Classe II Els sòls pertanyents a aquesta classe presenten alguna limitació que:

a) Restringeix la gamma de plantes cultivables, o b) fa necessari el maneig de pràctiques de conservació moderades.

Les pràctiques de conservació a les que es fa referència són del tipus treball del sòl segons les corbes de nivell, cultiu en bancals,... Classe III Les limitacions que presenten els sòls d'aquesta classe són més severes que les de l'anterior classe, la qual cosa es tradueix en:

a) Una major restricció en relació amb la gamma de cultius possibles (per reducció de les èpoques de sembra, de treball del sòl i collita) i/o b) La necessitat d'utilitzar mètodes de conservació, generalment, més difícils d'aplicar i mantenir.


146

Classe IV És la última classe que inclou sòls cultivables, degut a que en aquests se suposen limitacions tan severes com per a:

a) Possibilitar solament el cultiu de dues o tres espècies, i de manera que els rendiments siguin baixos amb relació a les despeses de cultiu i/o b) Requerir un maneig molt acurat.

Classe V Els sòls que pertanyen a aquesta classe es caracteritzen perquè malgrat no presentar riscs d'erosió,o bé aquest són molt petits, tenen altres limitacions que en restringeixen el seu aprofitament com a pastures, boscos o reserva natural. Les esmentades limitacions es deriven de la situació desfavorable en que es presenten alguns o tots els caràcters edàfics i/o climàtics. Classe VI i VII Els sòls pertanyents a aquestes classes presenten limitacions que obliguen a explotar-los en produccions de pastures i boscos o com a reserva natural. Fonamentalment, la diferència entre ambdues classes rau en el fet que els sòls de classes VI presenten unes condicions físiques que en fan interessant i possible la millora de pastures mitjançant la sembra, fertilització, drenatge,.. situació que pel general no es presenta en els sòls de classe VII. Classe VIII Es tracta de sòls que degut a les seves limitacions només es poden destinar a esbarjo, reserva natural, abastament d'aigua o finalitats estètiques. Aquesta classe inclou els afloraments rocosos, les platges, els materials d'arrossegament, etc.

* Subclasses de Capacitat Agrològica. Amb l'objecte de conèixer, a més del grau de limitació d'un sòl, el tipus de limitació que el condiciona, dins la classe s'estableix la subclasse de capacitat agrològica. Així es reconeixen quatre tipus de limitacions:

• Risc d'erosió: subclasse e.

• Entollament o inundació: subclasses w (de wetness: humitat)

• Aquelles que afecten al desenvolupament radicular: subclasses s.

• Climàtiques: subclasse c.


147

La subclasses e s'assigna als sòls la limitació o risc dominant dels quals és la susceptibilitat a l'erosió i/o a l'erosió aparent. La subclasses w, inclou aquells sòls l'explotació dels quals és afectada, fonamentalment, per problemes que es deriven de: existència de capa freàtica elevada, risc d'inundació i/o drenatge deficient. La subclasse s s'assigna als sòls caracteritzats per la seva: escassa profunditat, pedregositat, baixa fertilitat, salinitat, etc. En aquesta línia matitzar que els estudis edafològics faciliten les dades relacionades amb la fertilitat química del sòl, pel general, de forma globalitzada (degut bàsicament a l'elevada intensitat de mostreig que requeriria una anàlisi més detallada) és a dir generalment, en els estudis realitzats, se solen apuntar l'interval en que es mouen les propietats estudiades. Les característiques relacionades amb la fertilitat química del sòl incideixen en la reacció d'aquest -pH-, els carbonats totals, la calcària activa, matèria orgànica, i el fòsfor i potassi assimilables.

3.4.2 Metodologia de la anàlisi Agrològica realitzada

Mitjançant una anàlisi GIS, realitzat amb el software Miramon, s’han reajustat les zones agrològiques existents ja definides (veure plànol 3.9 Classes agrològiques USDA 1988), a partir de:

• La creació del mapa de pendents del municipi, reclassificades en funció de les categories proposades per l’USDA (United States Department of Agriculture), (veure plànol 1.4 pendents)

• L’aplicació del Pla de Mejora de Regadío para la reutilización de aguas residuales en la zona de Torrents de Valls del Ministeri de Medi ambient i Medi Rural i Marí, que estableix noves àrees de regadiu al municipi. (veure plànol 3.8 Conjunt de zones de regadiu)

• L’adaptació a les àrees urbanes vigents al municipi (veure plànol 0.4 Zones urbanes vigents)

Així mateix, com que des del punt de vista agrícola, només tenen interès productiu les 4 primeres categories, aquest només s’ha realitzat per les esmentades categories, que a més a més de forma genèrica es localitzen en les zones més planeres i per tant favorables a l’agricultura, formades majoritàriament per sòls al·luvials i col·luvials. Finalment el que es pretén és realitzar un mapa de proposta de zonificació del sòl no urbanitzable, tal i com tal i com es va fer per el planejament vigent, que al seu torn ha de servir per definir els criteris dels usos i de la ordenació del sòl no urbanitzable (veure plànol 3.10 Proposta de zonificació del SNU segons el PGOU de 1988), que conformaran en última instància el plànol d’ordenació del sòl no urbanitzable. (veure plànol 3.11 Ordenació del SNU segons PGOU 1988).


148

3.4.3 Conclusions de la anàlisi de les zones agrològiques En general el mapa de zones agrològiques no ha sofert moltes variacions. No obstant, cal destacar-ne les següents (veure plànol 3.12 Classes agrològiques proposades):

• A l’oest del municipi, a la zona de la Martinenquera, es cataloga dins de la zona III, donat que es preveu, segons el Nou Pla de Regadius que aquesta zona passi a ser de secà.

• La consolidació de les zones urbanes vigents ha propiciat la pèrdua efectiva de sòl agrícola, especialment degut a l’ampliació del polígon industrial.

• A l’oest del nucli urbà, s’incrementa la zona agrològica III, degut a l’ampliació de les zones regables.

Així doncs, tot i la pèrdua efectiva de zones agrícoles productives, com a conseqüència del desenvolupament urbanístic residencial i industrial, en conjunt existeix un augment de la qualitat de les zones agrícoles del TM de Valls com a conseqüència de l’aplicació del Pla de Mejora de Regadío para la reutilización de aguas residuales en la zona de Torrents de Valls, que transformarà zones actualment de secà, mitjançant l’ús de l’aigua residual provinent del tractament terciari de la EDAR de Valls, a la vegada que n’augmentarà l’eficiència en les infraestructures dels regs i en previndrà filtracions de les aigües residuals.


149

4 ANÀLISI AMBIENTAL


150

4.1 GENERALITATS Per tal de concloure l’apartat de diagnosi del present estudi es realitza una anàlisi ambiental del sòl no urbanitzable, per facilitar la presa de decisions en la posterior ordenació del sòl no urbanitzable. Així, es dóna compliment a l’encàrrec de l’Ajuntament de Valls per al present projecte que porta per títol Criteris per a l’ordenació del sòl No urbanitzable, i que haurà de concloure amb un cinquè capítol dedicat precisament als criteris que han de regir la zonificació del sòl no urbanitzable, i que hauran de ser contemplats en els documents integrants del POUM. En aquest sentit, s’efectua una anàlisi ambiental mitjançant el software de GIS Miramon amb el qual es realitza una anàlisi espacial de tipus ràster, a partir del creuament de la cartografia temàtica elaborada en l’apartat de Caracterització del medi (patrimoni geològic, de les àrees urbanes, dels hàbitats d’interès comunitari, dels sòls forestals, de les zones inundables i dels connectors ecològics), per crear un plànol de sensibilitat ambiental a escala 1:30000 que distingeix set magnituds de sensibilitat. Per a aquesta anàlisi ambiental, s'ha partit doncs del creuament de diverses capes d’informació geogràfica sobre una referència cartogràfica de Valls, elaborada ad hoc a partir de les bases 1:5000 de l’ICC que caracteritzen el terme de Valls i s’ha creuat amb algunes de les capes que s’han considerat més rellevants en quant a l’aportació d’informació ambiental. Aquesta informació purament cartogràfica s’ha complementat amb diferents visites de camp i consultes a agents locals coneixedors del territori, la seva història i el seu patrimoni. Tots els elements dels medis físic i biòtic que s’han pogut recopilar, juntament amb diversos aspectes històrics i humans imprescindibles per a la correcta interpretació dels primers, han proporcionat uns resultats a partir dels quals es pretén confeccionar un mapa de proposta per a la zonificació del sòl no urbanitzable, que permeti fixar les bases per les quals es sectoritzi el sòl no urbanitzable del TM de Valls en funció de les seves característiques físiques i biòtiques i dels seus usos actuals i/o pretèrits, tenint en compte les franges de protecció de les infraestructures, les zones potencialment inundables, els elements del patrimoni, etc. No obstant, per a la determinació d’aquest mapa final s’ha realitzat un estudi en paral·lel del medi natural, i del medi agrològic, perquè malgrat que en molts casos aquests dos medis es complementen, ambdós medis presenten unes especificitats en quant a usos del sòl i a requeriments de protecció, que fan necessària la seva anàlisi per separat, per a una millor integració al territori. Així, s’ha elaborat el Mapa de sensibilitat ambiental, com a recull del medi natural, i el Mapa de les zones agrològiques, com a recull de la informació del medi agrari (veure punt 3 Ànàlisi agrològica). A continuació es pot observar un diagrama de flux que expressa la idea de treball comentada.


151

Figura 12. Esquema sinòptic d’elaboració del plànol zonificació del sòl no urbanitzable.

Aquests criteris d’ordenació han de facilitar la planificació per a la instal·lació i gestió d’activitats compatibles amb el territori de Valls, assegurant alhora la seva conservació i la protecció dels seus valors naturals, paisatgístics i culturals. La premissa és promoure un pla que sigui possibilista, que no plantegi immobilisme o sobreprotecció, i que inclogui un model de gestió adequat al territori de Valls, sense deixar de banda, ni malmetre, els elements naturals i paisatgístics propis que marquen la identitat territorial de Valls.

4.2 METODOLOGIA DE L’ANÀLISI DE SENSIBILITAT AMBIENTAL 4.2.1 Consideracions prèvies La realització del Mapa de Sensibilitat Ambiental, ha d’anar encaminada a preservar els valors naturalístics i paisatgístics del TM de Valls. Per tant, s’ha escollit aquelles capes d’informació temàtica elaborades en el capítol 1 Caracterització del medi, que s’han considerat més rellevants i que expliquen i agrupen de forma més resumida els diferents elements que conformen el medi ambient de Valls, i que alhora poden aportar diferents sensibilitats a ser alterades per l’activitat humana. En aquest sentit doncs, el mapa que s’elabora pretén:

• Donar informació sobre les zones amb una sensibilitat més gran, que mostren una susceptibilitat més elevada a ser alterades i/o pertorbades per l’activitat humana, i que per tant cal preservar i protegir.

Mapa de

Sensibilitat Ambiental

Mapa de Proposta de zonificació del

sòl no urbanitzable

Mapa de les zones

Agrològiques


152

• Indicar aquelles zones menys susceptibles a ser alterades, i per tant, que en termes generals, han de resultar prioritàries alhora de preveure expansions urbanes.

4.2.2 Capes temàtiques A partir d'aquesta informació i premisses s’ha realitzat un anàlisi de Sensibilitat ambiental utilitzant el software de GIS desenvolupat pel CREAF, Miramon. En aquest anàlisi s’han destacat diferents aspectes del medi natural, i s’han valorat en funció del seu grau de sensibilitat ambiental en 6 categories 0, 1, 5,10,15 i 20. Els elements destacats són els següents:

• Hàbitats d’interès comunitari (veure plànol 4.1 HIC prioritaris i no prioritaris):

− S’han mosaicat les capes dels Hàbitats d’interès Comunitari a Catalunya del DMAH, corresponents als fulls 418 i 446.

− S’han reclassificat els diferents hàbitats en funció de la prioritat de conservació que presenten.

− S’han reclassificat atorgant una puntuació de 20 als hàbitats prioritaris i 15 als no prioritaris, i es deixa per defecte els valor 1 per a la resta del territori.

• Connectors ecològics (veure plànol 4.2 Connectors ecològics): − S’han mosaicat les capes de rius corresponents als fulls del

mapa topogràfic 1:5000 de l’ICC en format mmz del TM de Valls.

− S’han seleccionat aquells cursos fluvials que s’han considerat que realitzen una funció connectora entre les parts planes i les zones de muntanya corresponents a la serra de Miramar.

− S’ha efectuat un mapa de zones buffers de 100 m al voltant de cada curs hídric considerat com a connector, i s’ha reclassificat aquest mapa resultant, per obtenir un mapa de sensibilitat respecte els connectors biològics.

− La reclassificació s’ha efectuat atorgant una puntuació de 5 als connectors i per defecte, 1 a la resta de territori.


153

• Activitat extractiva (veure plànol 4.3 Activitat extractiva): − A partir de la capa de poblaments / Recintes del mapa

topogràfic de l’ICC en format mmz, s’ha aïllat les zones d’activitat extractiva del TM de Valls. Concretament només n’hi ha una que és l’explotació de TERESA TA20060006 ADQ amb codi 001298. Aquesta explotació, segons les metadades de la capa, està en actiu i la seva restauració no ha estat iniciada.

− S’ha rasteritzat aquesta explotació (constituïda per àrees d’explotació i/o ampliacions) i s’ha reclassificat amb un valor de 0, mantenint el territori del voltant amb un valor de 1.

• Cobertes de vegetació (veure plànol 4.4 Cobertes de vegetació): − A partir de la capa de cobertes del sòl realitzada pel

CREAF, s’ha agafat els fulls 418-1-2, 446-1-1 i 446-1-2. S’han seleccionat els camps pertanyents a terrenys forestals de les tres capes a partir de la taula Cat Nivell1. S’han mosaicat i s’ha rasteritzat en funció de les categories existents al camp Cat Nivell3.

− Es reclassifica la capa de la següent manera, deixant per defecte un valor de 1 a la resta de territori:

Capa Valor d’Identificació

Valor de reclassificació

Boscos clars (no de ribera) 7 15 Boscos de ribera 8 20 Boscos densos (no de ribera 9 20 Boscos tallats arreu 11 5 Matollars 31 10 Prat i herbassar 40 10 Roquissars 43 5 Sòls nus forestals 45 0

Taula 38. Reclassificació dels valors de les cobertes del sòl. Font: Elaboració pròpia.


154

• Zones Urbanes (veure plànol 4.5 Zones urbanes estrictes): − A partir de la capa de zones urbanes del planejament

vigent (facilitada per l’arquitecte redactor del POUM) (veure plànol 0.4 Zones urbanes vigents) es passa a format Miramon i se n’extreu la peça dels Boscos de Peixets, en considerar que es tracta d’una zona molt naturalitzada i que per tant, no té una estructura urbana, en el sentit del desenvolupament que fa que, en general, presentin una sensibilitat assimilable a la resta de zones rústiques del terme. Així, les zones urbanes que es representen passen a considerar-se com a zones urbanes estrictes.

− Es rasteritza aquesta capa, i es reclassifica, com a 0 les zones urbanes, en considerar que són zones gens sensibles i per tant amb un alta capacitat d’acollida

− Per defecte s’atorga un valor 1 a la resta de territori.

• Zones inundables per criteris geomorfològics (veure plànol 4.6 Zones inundables):

− A partir de la capa de les línies inundables amb criteris geomorfològics s’han creat el ràster d’aquestes zones inundables

− Es rasteritza aquesta capa, i es reclassifica, amb una puntuació de 5 les zones inundables, i per defecte un valor 1 a la resta de territori.

• Patrimoni geològic (veure plànol 4.7 Patrimoni geològic): − A partir de la capa d’informació del patrimoni geològic, es

selecciona la Geozona Esculls de la Riba, inclosa parcialment dins del TM de Valls

− S’ha reclassificat atorgant una puntuació de 15 a les zones que formen part de la Geozona, perquè aquests esculls formen uns hàbitats fràgils formats per vegetació rupícola, així com per espècies de fauna tan rellevants com poden ser algunes espècies d’aus que nidifiquen en penya-segats de la muntanya mediterrània com podria ser l’àliga cuabarrada (Hieraeetus fasciatus)

− Per defecte la resta del territori s’ha atorgat una puntuació d’1.


155

A continuació es resumeixen les puntuacions atorgades a cadascun dels elements que s’ha considerat rellevants per a l’anàlisi.

Nom Capa Criteris de reclassificació Puntuació

Prioritari 20 Hàbitats d’Interès Comunitari No Prioritari 15

Connectors Biològics Zones buffer de 100 m de rius, rieres i torrents amb funcions

connectores 5

Activitat Extractiva Activitat extractiva de calcàries 0 Boscos clars (no de ribera) 15

Boscos de ribera 20 Boscos densos (no de ribera 20

Boscos tallats arreu 5 Matollars 10

Prat i herbassar 10 Roquissars 5

Cobertes vegetals

Sòls nus forestals 0 Zones Urbanes Nuclis urbans 0

Zones inundables per criteris

geomorfològics Zones inundables 5

Patrimoni Geològic Esculls de la Riba 15

Taula 39. Resum de les capes utilitzades. Font: Elaboració pròpia

A continuació s’il·lustra el procés de rasterització de les diferents capes, per a l’adjudicació dels valors considerats i posterior combinació, mitjançant un exemple amb el procés realitzat per a la capa dels hàbitats d’interès comunitari:


156

1 1 11515 15 15

15 15 15 15202020

202020 1

1 1

1 11 11 1

Figura 13. Procés de rasterització. Elaboració pròpia

4.2.3 Combinació de les capes temàtiques La combinació de les capes temàtiques anteriorment descrites, s’ha realitzat mitjançant la utilització d’una operació matemàtica d’adició, és a dir que els valors continguts en cadascun dels píxels corresponent a cada capa s’ha sumat, obtenint com a resultat una nova capa de tipus ràster formada per píxels o cel·les de la mateixa mida que les capes temàtiques originals, amb el resultat de la operació. A continuació es mostra una figura que il·lustra el procés de suma de les diferents capes:

Figura 14. Procés de rasterització.

Capes utilitzades Procés de suma dels valors (píxel a píxel)

Mapa amb els valors resultants del procés

+

+

+

+

Procés de rasterització

Representació vectorial de la informació temàtica

Assignació ràster de la capa amb els valors corresponents per cada element


157

Per finalitzar aquesta operació es reclassifica la capa obtinguda amb els resultats puntuals obtinguts de la suma de cadascun dels valors atorgats per cada capa, i se li aplica una paleta de colors amb degradació, per a una millor interpretació dels resultats. Aquesta relcassificació dels valors s’ha realitzat amb 7 categories, perquè es considera que és el nombre òptim de categories en que s’ha de zonificar un plànol. A continuació es presenten les categories següents (veure plànol 4.8 Sensibilitat ambiental).

Interval de valors antics

Valor Nou (Sensibilitat Ambiental)

(0,8) 1

(8,12) 2

(12, 25) 3

(25, 30) 4

(30, 35) 5

(35, 40) 6

(40, 82) 7

De – a + sensibilitat am

biental

Taula 40. Reclassificació de valors del plànol de sensibilitat ambiental. Font: Elaboració pròpia

− El valor Nou 1 s’obté a partir de l’interval (obert) de valors

entre el 0 i el valor anterior al 8. D’aquesta manera es poden observar les zones que presenten una sensibilitat ambiental més baixa, caracteritzades per les zones urbanes i les zones extractives.

− El valor número 2 s’obté a partir de l’interval que va del 8 al fins el valor anterior al 12, degut a que per defecte en cadascuna de les capes a la resta de territori se li havia atorgat un valor 1, i per tant el valor resultant de cada píxel que correspongui a “resta de territori” de la capa resultant quedarà dins d’aquest interval.

− La resta de valors s’ha obtingut mitjançant intervals regulars, de 5 unitats de distància, a partir del valor antic de 25. Així, l’últim valor nou que s’obté, el 7, sorgeix de l’interval de valors antics que va des del 40 fins a l’últim valor obtingut en la suma de les capes generades 81, i correspon al valor màxim de sensibilitat ambiental.


158

4.3 CONCLUSIONS DE L’ANÀLISI AMBIENTAL Per analitzar els resultats obtinguts cal considerar prèviament que s’han atorgat unes ponderacions en funció de la tipologia dels hàbitats, en què de forma genèrica els hàbitats més naturalitzats, on la presència de vegetació, ha propiciat la concessió de valors elevats, i per contra, la carència/absència d’aquesta s’ha traduït en l’adjudicació de puntuacions baixes. Així doncs a continuació els resultats obtinguts són els següents:

• L’anàlisi ambiental realitzat posa de manifest que les zones que presenten una sensibilitat ambiental més elevada (nivells de 4 a 7) són aquells espais associats a la serra de les Guixeres, on existeix una major diversitat de flora i fauna, així com hàbitats de vegetació els matollars silicícoles, que resulten molt escassos en l’àmbit provincial. Aquests fets doncs, es corresponen amb unes puntuacions màximes de sensibilitat ambiental.

• També presenten puntuacions de sensibilitat ambiental màximes, alguns dels cursos fluvials del terme, perquè a més de realitzar funcions de connectivitat entre els diferents espais, associats a aquests, hi ha la presència d’hàbitats d’interès comunitari (prioritaris i no prioritaris), boscos, agrupacions d’arbres, etc. Aquest és el cas del riu Francolí, la Rasa del Serraller, el tram baix del torrent del Sant Pou, i el torrent del Catllar. Així mateix cal destacar algunes zones situades al sud del terme, concretament als Fontanals, que també presenten puntuacions màximes destacades, que corresponen a petites masses boscoses.

• Contràriament, les zones que han resultat tenir un grau de sensibilitat ambiental més baix (nivell 1), són aquelles que corresponen als diferents nuclis de població de Valls, i a la zona extractiva localitzada al nord-oest del TM de Valls.

• Cal esmentar que la resta de territori no qualificada en cap de les zones descrites, presenten una sensibilitat ambiental de nivell 2, i correspon a les zones amortidores entre les zones amb una sensibilitat ambiental màxima i les zones amb una sensibilitat ambiental més baixa, fonamentalment ocupades per terrenys agraris, que proporcionen les àrees de campeig de moltes espècies de fauna local.

Es considera, en definitiva, que l’anàlisi ambiental realitzat mitjançant un GIS, aporta informació i distingeix amb claredat el grau de sensibilitat que presenta el TM de Valls. Així mateix, degut a la metodologia emprada, en resumeix els trets distintius característics del medi físic, biòtic i socioeconòmic descrits en el capítol 1 del present document.


159

Així doncs, el mapa resultant de Sensibilitat Ambiental ha de contribuir, conjuntament amb el mapa de les Classes Agrològiques Proposades, com a documents preceptius per si sols, a definir els criteris que han de regir el sòl no urbanitzable de Valls, i per tant han de ser contemplats en l’elaboració del POUM de Valls. Tanmateix, per tal de realitzar un anàlisi més acurat es pretén efectuar el creuament de la informació entre els dos plànols citats, mitjançant el qual s’obtingui la proposta d’ordenació del sòl no urbanitzable, que ajudi a definir els criteris per a l’ordenació del sòl no urbanitzable.


160

5 CRITERIS PER A L’ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE


161

6 EQUIP REDACTOR


162

• Pau Gallés i Clarà, llicenciat en Ciències ambientals. Màster en Ciència i tecnologia de l’aigua. Màster en Producció cartogràfica i GIS. AGRO-3 enginyeria del medi rural.

• Francesc Primé i Vidiella, enginyer agrònom i gerent d’AGRO-3 enginyeria del medi rural.

Reus, juliol de 2011 Pau Gallés i Clarà Francesc Primé i Vidiella Ambientòleg Enginyer Agrònom Col·legiat núm. 595


163

7 BIBLIOGRAFIA


164

Publicacions de text consultades Batet, D (2001). Els torrents de Valls. Institut d’estudis Vallencs

Crusells, A (2003) L’aqüífer de Valls i els torrents. Quaderns Vilaniu, 43: 161-178. Institut d’Estudis Vallencs

Crusells, A; (1995) La geologia de la zona del Bosc de Valls. Quaderns Vilaniu.

DOMINGO, Màrius (1995). Catàleg dels Ocells de l’Alt Camp (tardor 1994) a. Quaderns de Vilaniu, 28. pp. 3-27. Institut d’Estudis Vallencs

SOLÉ, J (coord.) (1992). Estudi de la comunitat vertebrada a la conca del riu Gaià. (inèdit). Diputació de Tarragona

Estepa Blanca, SCCL. (2002) Planificació i dinamització dels torrents de Valls; de la projecció urbanística a la participació social. (treball inèdit). Ajuntament de Valls

FOLCH, R. (1986). La vegetació dels Països Catalans. (2ª ed.). Ketres Editora. Barcelona

Guasch, A. Maria, R (2007) Estudi d’un tram del riu Francolí conegut com a Pont de Goi i proposta de parc fluvial

JOSA, E; SALAT, X (1995). La vegetació del bosc de Valls. Quaderns de Vilaniu, nº28. pp: 13-37. Institut d’Estudis Vallencs.

LLORACH, Josep Maria (1996). La vegetació. Col·lecció Per Conèixer l’Alt Camp, nº2. Institut d’Estudis Vallencs

LLORACH, Josep Maria. El torrent del Catllar. a: Itineraris naturals de les nostres comarques nº11. Suplement del NOU DIARI

LLORACH, Josep Maria. Els molins i el tomb del Balcó. A: Itineraris naturals de les nostres comarques nº25. Suplement del NOU DIARI

Ministeri de Medi Ambient i Marí (2009). Proyecto de mejora para la reutilización de las aguas residuales en la zona de los torrentes de Valls

Primé, F; (2006) Pla de Manteniment i Millora de la xarxa de Camins de Valls. AGRO-3, Enginyeria del Medi Rural, SL. Ajuntament de Valls

SALAT, Xavier (1995). Pla Especial de Protecció i Ordenació dels Torrents. Vegetació. Ajuntament de Valls

SANTANACH, P. ei a/ (1986): Geologia I. Història Natural dels Països Catalans. Vol. 1. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

SERRA, P. R. (1982): "Generalitats sobre la geologia de Catalunya", a L'Alt Camp: marc físic, marc humà. Omnium Cultural. Valls.

SERRA, P. R. (1982): "La Depressió de Reus-Valls i el seu entorn", a L'Alt Camp: marc físic, marc humà. Omnium Cultural. Valls.


165

SOLÉ, X. (1983): "Estudi geomorfològic dels esllavissaments de blocs rígids a la vessant sud de la serra de Miramar, entre Fonstcaldes i Fontscaldetes", a Quaderns de Vilaniu 3. Institut d'Estudis Vallencs. Valls.

SOLER, E; NOGUÉS, S. (2003) Auditoria socioamebiental del municipi de Valls. Limonium Societat d’actuacions ambientals. Ajuntament de Valls.

Webs consultades

www.icc.cat www.herbarivirtual.uib.es www.igc.cat www20.gencat.cat/portal/site/ptop www20.gencat.cat/portal/site/DAR http://biodiver.bio.ub.es/biocat/ www.catpaisatge.net/cat/index.php www.valls.cat/default.asp http://www.altcamp.altanet.org/ http://www.iev.cat/


166

8 ÍNDEX DE TAULES I FIGURES


167

TAULES Taula 1. Massa d’aigua subterrània. Font: Agència Catalana de l'Aigua. ....................................19 Taula 2. Aqüífers. Font: Agència Catalana de l'Aigua. ................................................................19 Taula 3. Extraccions d’aigua. Font: Agència Catalana de l’Aigua. ..............................................20 Taula 4. Impactes sobre l’estat químic. Font: Agència Catalana de l’Aigua. ...............................21 Taula 5. Extraccions d’aigua. Font: Agència Catalana de l’Aigua. ..............................................23 Taula 6. Impactes sobre l’estat químic. Font: Agència Catalana de l’Aigua................................23 Taula 7. Aqüífers. Font: Agència Catalana de l’Aigua. ................................................................24 Taula 8. Masses d’aigua. Font: Agència Catalana de l’Aigua......................................................28 Taula 9. Curs fluvial. Font: Agència Catalana de l’Aigua.............................................................30 Taula 10. Usos del Sòl 1992. Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del Departament de Territori i Sostenibilitat. ...................................................................52 Taula 11. Usos del Sòl 2002. Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del CREAF. .....................................................................................................................54 Taula 12. Cobertes del Sòl. Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del CREAF. .....................................................................................................................55 Taula 13. Hàbitats. Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del Departament de Territori i Sostenibilitat. ..................................................................................58 Taula 14. Hàbitats Corine. Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del Departament de Territori i Sostenibilitat. ...................................................................58 Taula 15. Llista d’hàbitats de Catalunya (LHC). Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del Departament de Territori i Sostenibilitat. ..............................60 Taula 16. Llistat d’Incendis. Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del Departament de Territori i Sostenibilitat. ...................................................................64 Taula 17. Aus protegides del Sistema Prelitoral Central. Font: Annex II, GOV 112/2006 de 5 de setembre....................................................................................................................................80 Taula 18. Aus protegides de Muntanyes de Prades. Font: Annex II, GOV 112/2006 de 5 de setembre.........................................................................................................................................80 Taula 19. Espècies present (LIC) de Sistema Prelitoral Central. Font: Annex 5, GOV 112/2006 de 5 de setembre. ..........................................................................................................................81 Taula 20. Espècies present (LIC) de Muntanyes de Prades. Font: Annex 5, GOV 112/2006 de 5 de setembre.................................................................................................................................81 Taula 21. Hàbitats d’interès comunitari. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat..............83 Taula 22. Pla General d’Ordenació Urbana. Font: PGOU 1988 de Valls. ...................................88 Taula 23. Pla de manteniment i millora de la xarxa de camins de Valls Camins de Primer Ordre. Font: Elaboració pròpia. ...................................................................................................100 Taula 24. Pla de manteniment i millora de la xarxa de camins de Valls Camins de Segon Ordre. Font: Elaboració pròpia. ...................................................................................................101 Taula 25. Noves connexions degudes a la construcció de la A-27 Font: Elaboració pròpia.....107 Taula 26. Noves connexions degudes a la construcció de la A-27 i a l’ampliació del polígon industrial de Valls. Font: Elaboració pròpia.................................................................................108 Taula 27. Noves connexions degudes a la A-27 i a la variant de la C-37. Font: Elaboració pròpia............................................................................................................................................108


168

Taula 28. Proposta de classificació dels camins ramaders. Font: Elaboració pròpia................112 Taula 29. Tipologia d’Activitats de les granges en funcionament. Font: Elaboració pròpia. .....125 Taula 30. Granges en actiu de Valls. Font: Elaboració pròpia...................................................126 Taula 31. Cultius i aprofitaments. Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del Departament de Territori i Sostenibilitat.......................................................132 Taula 32. Cultius i aprofitaments. Detall. Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del Departament de Territori i Sostenibilitat..................................................133 Taula 33. Superfície Agrària útil del TM de Valls 1999. Font: IDESCAT....................................135 Taula 34. Conreus llenyosos del TM de Valls 1999. Font: IDESCAT.........................................135 Taula 35. Produccions de collita per la campanya 2010. Font: Elaboració pròpia per al DARP.136 Taula 36: Comunitats tradicionals de Regants. Font: Elaboració pròpia per al DARP................137 Taula 37. Paràmetres de la classificació agrològica. FONT: Ministerio de Agricultura (1974): Caracterización de la capacidad agrológica de los suelos de España" i adaptacions específiques. ................................................................................................................................144 Taula 38. Reclassificació dels valors de les cobertes del sòl. Font: Elaboració pròpia..............153 Taula 39. Resum de les capes utilitzades. Font: Elaboració pròpia ...........................................155 Taula 40. Reclassificació de valors del plànol de sensibilitat ambiental. Font: Elaboració pròpia157

FIGURES Figura 1. Usos del Sòl 1992. Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del Departament de Territori i Sostenibilitat. ...................................................................53 Figura 2. Usos del Sòl 2002. Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del Departament de Territori i Sostenibilitat. ...................................................................54 Figura 3. Cobertes del Sòl. Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del Departament de Territori i Sostenibilitat. ...................................................................56 Figura 4. Hàbitats Corine. Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del Departament de Territori i Sostenibilitat. ...................................................................59 Figura 5. Llista d’hàbitats de Catalunya (LHC). Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del Departament de Territori i Sostenibilitat. ..............................62 Figura 6. Unitat del Paisatge 22. Plana de l’Alt Camp. Font: Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat. ............................................................74 Figura 7. La xarxa de camins com a malla territorial. Font: Elaboració pròpia...........................102 Figura 8. Esquema dels camins ramaders a l’entorn del TM de Valls. Font: Bases en format Miramon del Departament de Territori i Sostenibilitat. .................................................................111 Figura 9. Actualització de l’activitat de les granges. Font: Elaboració pròpia.............................125 Figura 10. Cultius i aprofitaments. Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del Departament de Territori i Sostenibilitat.......................................................133 Figura 11. Cultius i aprofitaments. Detall. Font: Elaboració pròpia a partir de capes d’informació en format Miramon del Departament de Territori i Sostenibilitat. ............................134 Figura 12. Esquema sinòptic d’elaboració del plànol zonificació del sòl no urbanitzable...........151 Figura 13. Procés de rasterització. Elaboració pròpia. ...............................................................156

Documents

162_Estudi_SNU_Memoria