Embed Size (px)
Citation preview
EL MERCADALRevista de Corçà, Casavells, Matajudaica i Cassà de Pelràs
35
abril2018
HORARIS/SERVEISAjuntament:De dilluns a divendres de 10:00 a 13:30Dilluns de 17:00 a 20:00
Consultori municipal:Dilluns, dimecres i dijous de 9:00 a 13:00Dimarts i divendres de 12:00 a 13:00
Punt de Trobada:Dilluns, dimecres i divendres de 9:30 a 13:00 i de 15:00 a 19:00
Punt de Trobada Casavells:A convenir segons veïns
Correus:De dilluns a divendres de 9:00 a 10:00
Centre Cívic:Cada dia de 13:30 a 21:00Cap de setmana: obert tot el diaDilluns tancat
Mancomunitat:Dimarts de 11:00 a 14:00Dijous de 17:00 a 20:00
Llar d’infants:De dilluns a divendres de 9:00 a 17:00
DADES D'INTERÈS:Ajuntament 972 63 00 51Fax 972 63 04 28Email [email protected] www.corca.cat
Consultori 972 63 05 63Farmàcia 972 63 00 83
CAP 972 64 38 08
Punt de TrobadaCorçà 972 63 00 72
[email protected]@corca.cat
[email protected] 972 63 00 79Parròquia 606 24 05 74Emergències 112Sarfa 972 64 09 64Renfe 902 24 02 02Mancomunitat d'aigües 972 63 01 71Urgències (mancomunitat) 629 37 32 56Llar d’infants 972 63 06 61Mossos d’Esquadra 088Bombers 085Gencat informació 012
2
El
Mer
cadal
Aprofitem aquest espai per fer una crida a totes aquelles empreses quedesitjarien col·laborar amb la revista com a anunciants.
2 rev 1 rev
Contraportada 190 € 105 €
Quart de pàgina 100 € 60 €
Octau de pàgina 65 € 40 €
anuncia’t
EDITA: AJUNTAMENT DE CORÇÀ
CONSELL DE REDACCIÓ: Gaietà Casaponsa, Benvingut Dalmau, Montse Dalmau, JordiFontanals, Carme Garriga, Núria Gelabert, Carme Güell, Cristina Juanola, FrancescPacheco.
PORTADA: Montse Dalmau.
COL·LABORADORS: Entitats del Municipi, Lluís Aracil, Enric Frigola, Laura Pantrigoi Moisès Puig.
COORDINACIÓ: Carme Garriga.
IMPRESSIÓ I MAQUETACIÓ: DIG&TALprint - La Bisbal DIPÒSIT LEGAL: GI-1259-96
Aquests preussón sense IVA
Hi ha un creixent moviment a pobles i ciutats que té com a finalitataconseguir la implicació dels seus habitants en decisions que perme-tin una millor comunicació entre aquests i el seu ajuntament, una mésgran identificació amb el seu entorn i millors encerts en les iniciativesque es duguin a terme. És la percepció de “jo decideixo l’entorn quevull”; és el més proper a que “tothom tingui el què ha decidit”. Se’ls hidiu procés de participació ciutadana i tant serveix per decidir directa-ment sobre temes que proposin els consistoris, com per proposar-nede nous, o aportar solucions o alternatives a temes ja encetats. És unamena d’elecció directe, de democratització municipal; llocs on es sot-met a referèndum fins i tot la instal·lació de jocs en els parcs o com hade ser la propera festa major... Des de ciutats com Barcelona o el Pratde Llobregat, fins a pobles com Viladamat o Celrà, és una idea que vaagafant cos entre la població.
Barcelona té un 2018 amb alguns d’aquests processos que sónprou importants, com ara decidir els usos que es dóna a l’antiga presóModel, el canvi de nom de la plaça Antonio López (un negrer queencara té el seu nom a la ciutat!!!) o la municipalització del servei d’ai-gües. A el Prat se’ls hi va demanar opinió de cara al nou període degestió de la neteja viària i de residus. A nivell nacional, la Generalitatha propiciat que es presentessin propostes per prevenir la contami-nació acústica i lumínica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany deSant Maurici.
Ningú pot tenir excusa per no opinar. Sovint, les aportacions espoden fer telemàticament; les plataformes participa.gencat o deci-dim.barcelona (aquesta amb un missatge molt suggerent: “per cons-truir la Barcelona que volem”), ho posen ben còmode per tal quetothom hi pugui dir la seva.
Si aquests exemples ens semblen llunyans, també n’hi ha de benpropers, no caldrà fer ni 20 quilòmetres. Potser coneixeu les iniciati-ves participatives i referèndums de Viladamat. L’any 2017, el 80% deles inversions que es varen fer al municipi, ho van ser per decisionspreses pels seus vilatans. Així, durant el passat any, els viladamatencsvaren poder votar quines eren les seves tres actuacions preferides afer, d’entre una llista on hi havia les propostes que els propis veïnshavien fet prèviament al seu ajuntament. Van resultar escollides: lamillora de la carretera a l’Armentera i accés al cementiri, tapar els con-tenidors del nucli urbà i l’adequació del parc infantil. El consistori vaaprofitar el dia d’aquesta consulta per fer una pregunta més directa,de SÍ o NO; “Vols que estigui la bandera espanyola al balcó del’Ajuntament?”. El resultat va ser que el 92% no la volien. La participa-ció popular va més enllà de l’opinió, també hi posen diners quan se’lshi ha demanat. Així, amb petites quantitats de diners aportades enconcepte de préstec (crowdlending) per part del veïnat, varen podercobrir part del cost de construcció d’una microplanta solar i lainstal·lació de plaques solars fotovoltaiques; en 3 dies varen aconse-guir els 9.000euros que els hi calien.
A Celrà, mitjançant l’aplicació participa.celra.cat, la població d’a-quest municipi pot posar cullerada en els pressupostos anuals, i eniniciatives a dur a terme.
Tot això voldrà dir que els municipis s’han de replantejar la maneraen que volen encarar el futur? Que han de buscar sistemes per millo-rar la fluïdesa en la comunicació entre l’administració local i els veïns?Ho acceptaria Corçà?
editorial
3
El M
ercadal
SUMARI
Serveis................................................ 2
Editorial .......................................... 3
Experiències i vivències......4-5
Dia a dia .................................. 6-14
Articles ..................................15-16
L’Ajuntament informa...17-19
Festa de Corçà...........................20
Festa de Casavells iMatajudaica.................................21
Festa de Cassà de Pelràs...22
Entrevista ............................23-24
Les entitats parlen...........25-32
El català correcte....................32
Receptes........................................33
Sabíeu que......................................33
Passatemps..................................34
Tastets.....................................35-38
El poble opina...................39-40
Sense títol pel que puguipassar...............................................41
Agenda...........................................42
Les 10 diferències..................43
AUTOCENSURALes recomanacions d’altres publicacions, les d’altres Ajuntaments, les de persones “generalment beninformades” i, especialment, la nostra por provocada per allò que cada dia estem veient, ha fet que enshaguem passat una bona estona canviant expressions, frases, títols... de la revista que teniu a les mans,pel que pugui passar. En definitiva, ens hem auto censurat, cosa que ens fa sentir molt malament.
experiències i vivències“LA PONDEROSA”Cristina Juanola
“A mig camí entre la ciutat de Girona i les poblacions costaneres de la Costa Brava, alspeus de l’Espai d’Interès Natural de les Gavarres, cinc municipis de l’Empordanet acullenla concentració més alta d’artesans i artesanes de Catalunya, després de l’àreametropolitana de Barcelona. En pocs quilòmetres podeu trobar un ampli ventall deprofessionals vinculats a l’artesania”.
Aquesta explicació la trobem en un llibret anomenat Empreses Artesanes, que informa ipromociona moltes de les empreses d’antesans que tenim als municipis de la Bisbald’Empordà, Forallac, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Corçà i Ullastret.
Així, doncs, volem parlar-vos dela ceràmica “La Ponderosa”establerta a Corçà fa més de 40anys. És una empresa familiar queregenten dues germanes, laIsabel i la Fabiola Alcalá Lozano.Són la setena generació d’unafamília ceramista, descendents depares granadins i sevillans. Elpare, Antonio, treballava a Morónde la Frontera a la indústriaterrissera. Quan va arribar aCatalunya va viure dos anys a laBarceloneta. Més tard i per motiusde treball va venir a Girona ciutat,perquè li havien comentat que estreballava més la terrissa. Comque tenia fama de ser un bonterrisser, un ceramista moltconegut a la Bisbal (el Sr. Farraró)el va anar a cercar per treballaramb ell. L’any 1977 va inaugurar“La Ponderosa”, ubicada a Corçàen una fàbrica on hi havia hagutla coneguda empresa Ferrés.
Una curiositat és d’on ve el nomdel taller. L’Antonio era unespectador embadalit d’una sèrietelevisiva molt coneguda aquellaèpoca, “Bonanza”. Hi sortia unranxo que s’anomenava “La Ponderosa”. D’aquí el nom de la seva empresa.
La Isabel i la Fabiola són les primeres dones de la família que han sigut terrisseres. Tot ique el seu pare els hi deia que era una feina molt dura pel fet de treballar el fang a mà,elles van créixer enmig d’aquest ambient de torns, forns i terrissa. Era una empresa benfamiliar, doncs recorden com la mare embarassada hi treballava també decorant, posantnanses i pintant. Elles han après l’ofici al taller observant com els seus pares treballavenel fang, fins que el pare va anar veient l’interès que hi posaven i els hi va anar explicantmètodes de treball.
Al taller hi ha tres torns, un forn de gasoil, dos forns de llenya que els fan serviresporàdicament i que és per a peces grans, dues galeteres (per pastar el fang) i una salad’exposició on es pot apreciar el que fan.4
experiències i vivències
5
El M
ercadal
Es tracta d’un treballmanual, de precisió i nohi ha cap peça igual. Laseva especialitat erenles cargoleres. Elles vanconvèncer el pare defer-hi dibuixos foradatscom peixos, estrelles,llunes, flors. D’aquí vasortir la idea de ferlàmpades per posar-hibombetes, leds oespelmes. També fantestos de paret, gerros,vaixelles, etc. Venen elsseus productes a lesbotigues de les rodaliesper al turisme (La Bisbal,Pals, Roses o Cadaqués).I també tenen clients a França, Holanda, Bèlgica, Suïssa o Noruega.
Això els hi fa tenir projecció de futur. Em comenten que no poden expandir-se moltartísticament perquè han d’atendre les comandes. Els hi agradaria fer una petita botigaal taller per a vendre al detall i, fins i tot, tenir una exposició de peces úniques fetes pelsseus pares. També pensen en crear una botiga online per donar-se a conèixer més. Lesxarxes socials les han ajudat molt a fer clients nous.
La Isabel i la Fabiola estimen aquest treball que han vist créixer en família, però tambéaconsellen als joves interessats en aquest món que es formin i estudiïn i practiquin moltabans de muntar res.
Fent referència al projecte d’artesans que s’ha iniciat a les rodalies opinen que és bo ique s’ha de fomentar i donar a conèixer. El seu taller està obert a visites.
I és realment bonic conèixer aquest taller i veure com les germanes Isabel i Fabiolatreballen i decoren el fang, a part de poder visitar l’antic forn de llenya i l’exposició dediferents peces que fan.
16 de junyFesta de fi de curs de l’escola elRodonell. La tarda era molt calorosa, lesaules de l’escola eren plenes de gent i elsalumnes molt ben preparats explicaven enformat digital les experiències d’un cursque s’acabava, el projecte LLEGENTIC. Alpati, el cel amenaçava pluja, però malgrattot varen gaudir d’una bona estona delsjocs de fusta instal·lats al recinte escolar.La jornada va acabar amb el sopar de ger-manor en que també s’acomiadaven elsalumnes que el proper curs iniciavenl’ESO. Bona feina, enhorabona a tota lacomunitat educativa.
6
El
Mer
cadal
dia a dia
3 de junyIX Nit de la Sardana La Plaça del Firal esva omplir de música amb la cobla laBisbal Jove. Eren passades les deu de lanit quan l’orquestra va començar a refilarencetant així la IX Nit de la Sardana. La tempesta s’acostava i els llamps cadavegada eren més seguits fins que, aca-bada l’última nota de l’última sardana,va començar a ploure de valent.
3 de junyLliurament premis del X Premi Literaride Corçà. A la Plaça del Firal i tot mirantde reüll com anava llampegant, JosepPeiró, tinent d’alcalde de l’Ajuntament, valliurar els premis literaris d’enguanydotats amb tres-cents euros, dos-centseuros i cent euros, respectivament. Eljurat no ho va tenir fàcil donada la quali-tat dels escrits presentats, per la qualcosa felicitem des d’aquí a tots els parti-cipants. El primer premi va recaure en l’o-bra «L’esborrador de la senyora P», escritaper Carlota Gurt Daví, fins fa un any veïnade Corçà; el segon premi va ser per l’au-tora olotina Montse Dilmé Jordà i el ter-cer es va concedir a Carles Serra Mayoralde Palafrugell. Enhorabona a tots!
11 de junyCloenda curs de patinatge del Club PatíCorçà. Durant tot el matí d’un diumengeben calorós, una bona colla de mainada ijoves de Corçà i d’altres pobles de lacomarca varen mostrar les habilitats prac-ticades durant tot el curs. Cal remarcarl’actuació de qui va ser monitor durantanys a Corçà, el Sr. Dídac. Petis i gransvaren quedar bocabadats. Enhorabona apatinadors i patinadores i com no, alsentrenadors. Gràcies també als patrocina-dors i a tots els que hi vàreu assistir.
dia a dia
7
El M
ercadal
17 de junyFesta del solstici d’estiu a Mercat MónEmpordà. Amb l’arribada de la calor, cap ala meitat del mes de juny, el dia s’allarga;és el solstici estiu. És tradició que se cele-brin festes i els productors del MónEmpordà també s’hi varen afegir. Aquestdia el mercat era especial: parades d’anticsi nous productors, fira d’oficis, ball de swingamb concert a càrrec de “The LindyHoppers Trio” i per dinar, fideuà. Amb lespostres es va sortejar per als socis una cis-tella amb productes ecològics.
17 de junyFinal Campionat de la Lliga de Petanca.Després de caps de setmana jugant, amitjan juny, es va celebrar la final de lalliga de Petanca. S'iniciava al mes d'abril iles últimes partides eren al mes de juny.Cal ser precís, tenir afinada la punteria,paciència i bon ull llançant la pilota. Totauna mostra de persistència per als quiporten anys i anys a les pistes del PuigLlistó. Enhorabona i felicitats!Nota de rectificació. Cal rectificar lainformació que apareixia al númeroanterior. No és correcte que l’Ajuntamentpagui els premis de la Lliga de Petanca,aquets lots se sufraguen amb la quotaque paguen els assistents.
Juny-juliolAcabament obres carretera de Monells.A primers de maig s’iniciaven les obres ala carretera de Corçà a Monells. Ambaquesta intervenció la via s’ha convertiten una calçada de sis metres d’ampla i unvoral d’un metre per cada costat . Tambées va millorar el traçat i la seguretatampliant el radi mínim de la corba en 130metres. La propietària de la carretera, laDiputació de Girona, va adjudicar l’obra aConstruccions Rubau SA, per un importde 508.367,48 euros.
23 de junyArribada de la flama del Canigó. Com jaés una tradició, la matinada del 22 al 23de juny la Flama del Canigó es renova alcim d’aquesta muntanya, des d’on cente-nars de persones, la distribueixen arreudels Països Catalans per tal d’encendre lesfogueres de la nit de Sant Joan. Una collade joves esportistes ens varen lliurar el foc
de la flama a la Plaça del Firal cap a lesvuit del vespre i, allà mateix, es va llegir elmanifest i es va acabar l’acte amb el cantdels segadors. Els veïns que ho desitjavenpogueren prendre foc de la Flama i totseguit els nois prenien camí cap a laBisbal; alguns a peu, altres corrent i d’al-tres amb bicicleta.
Juny, juliol i fins al 15 d’agostCasal d’estiu: els Matins d’Art. Duranttot el mes de juliol vàrem poder gaudir ivalorar els treballs de la Mostra d’Art.L’exposició no era molt extensa, però síque es feia evident l’evolució dels alum-nes del curs de Dibuix.
21 i 22 de juliolFesta de Santa Cristina. El grup dejoves del barri varen treballar per acon-seguir una festa per a tots, participativa,divertida i, pels comentaris dels veïns,ho varen ben aconseguir. Començava el divendres amb la Nit dela Rumba i va continuar el dissabte ambel Taller de Circ, la visita als diferents bal-cons guarnits per a la ocasió, campionat8
El
Mer
cadal
dia a dia
1 de juliolDesena Sardinada Popular. El mal tempsva fer que enguany la Sala Municipalacollís la sardinada popular. Per sopar es podia escollir entre sardineso botifarra de sal i pebre. La nit va sermolt agradable i l’ambient exquisit. Va estar molt ben servit pels homes idones de la Colla Marxaire i va amenit-zar la vetllada la Cantada d’Havaneresde Calella de Palafrugell, que seguíemmitjançant la pantalla gegant instal·ladaper a l’ocasió. Un èxit, com sempre!
6, 13, 20, 27 de juliolCinema a la fresca. Ha esdevingut uncostum que tots els dijous del mes dejuliol, la Plaça del Firal es converteixi enuna sala de cinema a l’aire lliure. A mitjatarda el personal de la brigada i els volun-taris del poble munten la pantalla davantla porta de l’església, col·loquen dos cen-tenars de cadires, es preparen les begudes,la crispetera i ja entrada de fosc, començala sessió. Els joves, mentrestant, tenencura del bar. L’èxit de públic és evident,cada setmana calien més i més cadires, laqual cosa constata que les pel·lículesescollides eren del gust dels veïns. Aquestany han estat: Bèsties fantàstiques i ontrobar-les, La La Land, El novato i Canta.Felicitats als nois i noies de l’AssociacióJuvenil l’ARCC.
Cal felicitar-los a tots i a la seva professora,Cati Salazar, i animar els veïns, artistes enpotència que s’incorporin a les classes.Tothom hi és benvingut.
2 de juliolFesta Country. La Sala de Corçà es vaomplir de música amb aires americans,texans, botes camperes, cinturons decuir… era la festa del Country! Amb ele-gància i seguint el pas els ballarins varenmostrar el domini de les tècniques d’a-quest ball tipicament americà.I llavors tothom a ballar.
5 d’agostHavaneres a la Plaça del Rebot. La Coralde Corçà organitza aquesta cantadad’havaneres que arriben acompanyadesdel popular cremat. A la plaça no hi faltava cap detall, l’am-bient mariner era un fet i els veïns ho
dia a dia
9
El M
ercadal
18 d’agostConcentració de condemna per l’a-temptat a Barcelona. A les 12 del migdiaels veïns de la Bisbal i pobles del voltantsvaren ser convocats a concentrar-se enun acte unitari de condemna per l'accióterrorista que va tenir lloc el dia anteriora la ciutat de Barcelona. Després del par-lament de l’alcalde de la Bisbal es va ferun minut de silenci al mateix temps quees va oferir tot l'escalf i el més sentit con-dol als familiars i amics de les víctimes idels ferits.
4 d’agostBikicinema a la fresca a Casavells.Després d’un dia de molta calor res millorper passar l’estona que una bona pel·lícu-la al cobert de la pista. A les 10 de la nit va començar la projec-ció de Passengers, interessant i amè filmque va agradar a tothom.
11 d’agostEls Amics del Camí. Heu vist pels vol-tants de Corçà un senyal que s’assemblaa un vuit? Aquest dibuix indica una rutade senderisme que ha marcat l’associa-ció Els Amics del Camí i que va visitar elmunicipi el dia 8 d’agost i es va aturarespecialment a la capella de SantaCristina i al poble de Corçà.El Camí és una ruta de senderisme cultu-ral que, amb un traçat continu i senyalit-zat, enllaça camins i rutes existents detotes les comarques i illes de parla cata-lana, permetent-te conèixer vivencial-ment la cultura, la història, el paisatge i lagent de cada terra.
de botifarra, festa holly i escuma, lamissa a la capella, el sopar popular il’actuació de la Sílvia Cadanet ambSwellen’s tapper sex. Enhorabona nois inoies! Una de les novetats d’enguany haestat el concurs de balcons guarnitsamb motius diversos. El lliurament de premis es va dur a termedesprés del sopar i els guanyadors varenser: el primer premi per l’Eva; el segon,per en Raúl i el tercer, per l’Engràcia.Enhorabona!
varen agrair. Fins i tot hi havia una barcaamb xarxa inclosa!. Ja fosc, la Coral vapujar a l’escenari i la directora, la MarinaPagès, donava la benvinguda a la cliente-la explicant els detalls de la cantada. Unany més “la bella Lola“ va ser l’havaneramés esperada, sense menysprear l’ampli iacurat repertori que varen presentar. Gràcies a tots i esperem que tornin elproper any!.
30 setembre i 1 d’octubreFesta Major de Corçà / TrobadaGegantera. El primer dia de la FestaMajor amenaçava pluja i va ploure tot eltemps que va durar la visita guiada que esfa tradicionalment pel nucli antic deCorçà. Malgrat les inclemències deltemps, nou persones es varen acostar aplaça per seguir les explicacions d’en Nik iredescobrir els esdeveniments més
14 de setembrePresentació de la Marca EI! Empordà.El dijous 14 de setembre es va presentarla marca de promoció Ei_emporda quedesenvolupen conjuntament els munici-pis de la Bisbal d’Empordà, Corçà,Cruïlles, Monells i Sant Sadurní del’Heura, Forallac i Ullastret, per fomentarl’ocupació dels espais industrials disponi-bles a la zona de Forallac.
10
El
Mer
cadal
dia a dia
1, 2, 3 de setembreFesta Major de Casavells i Matajudaica.Veure pàg.21.
11 de setembreLa Diada. Com ja és habitual en aquestadata, un grup important de veïns es des-placen fins a Barcelona per commemorarla Diada Nacional de Catalunya. Els mésmatiners, en cotxe o ferrocarril des deFlaçà, aprofiten per acostar-se fins alparc de la Ciutadella i contemplar l’exhi-bició dels Miquelets o bé visitar el Palaude la Generalitat que en aquesta data ésde lliure accés. D’altres vilatans fan elviatge més tard en cotxe particular o béen l’autobús que surt de Corçà. Tots, a latarda accedeixen al punt de trobadaassenyalat amb senyeres, cants i unambient d’allò més festiu.
importants que han succeït a la nostravila. L’endemà, l’1 d’Octubre s’havia de cele-brar la Trobada Gegantera de cada anyperò donada les circunstàncies, les collesgeganteres varen optar per quedar-secada una al seu poble. A Corçà, doncs, lacita era doble: esmorzar i festa per uncostat i votacions per un altre. Precaució,nervis per les notícies que arribaven, ten-sió en certs moments, però finalment, alnostre poble es va votar.
3 d’octubreTall de carretera com a protesta per larepressió policial. Abans de les set delmatí, es va tallar la carretera a la rotondade la C-66. Era el primer acte de protes-ta per la repressió policial del dia 1 d’oc-tubre. A mig matí s’obria la carretera imolts dels assistents varen fer camí capa la Tallada per assistir a l’acte de suportals que varen patir la violència de laPolicia Nacional durant la jornada delReferèndum.Manifestació-denúncia per la repres-sió policial. Seguint la Crida per laDemocràcia molts veïns es varen des-plaçar cap a la Bisbal per assistir a les sisde la tarda a la Manifestació denunciantla repressió policial que es va viure aCatalunya de la mà dels cossos de laGuàrdia Civil i la Policia Nacional, durantla celebració del referèndum del passat1 d’octubre. El recorregut va ser elsegüent: Castell, Biblioteca, Mas Clarà,Escoles Velles, Camp dels Capellans,Silos i, finalment, s’acabà a la mateixaplaça del consistori.
6, 7 i 8 d’octubreFesta Major de Corçà. Veure pàg. 20.
10, 17 i 24 de novembreCicle Teatre Amateur. El cicle de teatreamateur és fruit d’una campanya perpromoure el teatre a les comarquesgironines. L’objectiu és que els municipis i elsgrups d’afeccionats locals puguin, d'unabanda, programar teatre amateur i del'altra, rebre un impuls a la realitzaciód'obres. Un any més, els assistents s’ho han pas-sat d’allò més bé. La fita per l’any vinent és superar el cen-tenar d’assistents per seguir demostrantel suport i la sensibilitat de Corçà amb lacultura i el teatre. 10 novembre: CRÈDIT, de Jordi Galceran.17 novembre ELS BOJOS DEL BISTURÍ,del grup de Teatre Centre Arbúcies.14 novembre: RETALLS, de la LagunaTeatre de Sils.
dia a dia
11
El M
ercadal
29 d’octubreI Marxa Solidària de Casavells. Veurepàg. 35.
25 d’octubrePresentació Catàleg Artesans a Corçà.A la Sala Municipal de Corçà s’ha pre-sentat el Primer Catàleg d’Artesans pro-mocionant les 32 empreses artesanesdels municipis que col·laboren en el PlaEstratègic de Desenvolupament Local idel que Corçà, conjuntament amb laBisbal d'Empordà, Forallac, Cruïlles,Monells i Sant Sadurní de l'Heura i Ullastret, en forma part. Cal remarcarque aquesta concentració artesana ésla més gran de Catalunya, exceptuantl’àrea metropolitana de Barcelona. A continuació es va poder passejar perla zona expositiva on hi havia una taulaper empresa, amb mostres de productei l'artesà per tal que s'hi pogués contac-tar directament.
3 de novembreFesta de la Castanyada. És tradició queals voltants de Tots Sants se celebri lacastanyada a l’entrada de la SalaMunicipal. Un bon foc per coure xuies,arengades, torrades, vi, aigua i per aca-bar les castanyes amb vi dolç. Qui voliapodia repetir de castanyes! Aquest anyhem tingut un regal especial, la RosaComas ens ha obsequiat amb un capellper guardar-nos del fred. Gràcies!!
4 de novembreCargolada a la Petanca de Corçà. Unany més la cargolada a la petanca vasobrepassar totes les previsions.
12 de novembreFesta Major de Cassà de Pelràs. El sol i elbon temps ens fan companyia tota la jor-nada, la senyera al seu lloc, els carrersescombrats i l’església preparada. A poc apoc, els veïns de Cassà i els que han vingutde fora s’acosten al voltant de l’església perrecordar antigues vetllades i seguir lafesta d’enguany. La Coral de Corçà obrela festa amb un concert impecable i emo-tiu. La gresca segueix amb la colla
Veient la traça dels cuiners poques lle-tres cal afegir! La bona temperatura i elbon ambient varen fer que la jornadas’allargués fins a fer-se fosc. Valen, Antonio, Jose, Mari, Paqui, Fina...Enhorabona!
10 de desembreSanta Llúcia i Cargolada. Enguany vamcelebrar Santa Llúcia el dia 10 de des-embre. Ens va amenitzar el matí la Coralde Corçà i tot seguit vam obsequiar elsparticipants amb un pica-pica. Després,unes 60 persones vam fer la cargoladapopular.
25 de novembreFira de Nadal de la ComunitatAnglicana. Per segon any, la ComunitatAnglicana de la Costa Brava celebra la firade Nadal, Christmas Fair, a la SalaMunicipal de Corçà. La mostra és molt extensa, des de pro-ductes de segona mà a peces perestrenar. A més a més, els més petits es poden tro-bar l’ajudant del Pare Noel que recull lescartes dels nens i nens.
2 de desembreCorçà amb la Marató de TV3. El grupde dones de Corçà, col·labora amb lamarató fent tot un conjunt d’activitats:tallers de postals de Nadal, pintura, circ,maquillatge, goma eva... durant tot elmatí molts nens i nenes del poble hiparticipen. 12
El
Mer
cadal
dia a dia
Gegantera de Corçà fent ballar els gegants. La Missa Solemne a l’església parroquial deSant Martí omple el recinte de feligresos i,finalment, la ballada de sardanes a la plaçadel patró. Acaben les celebracions amb el popular“còctel”, recepta que diuen és molt antiga ique no s’explica mai! Veure pàg. 22.
A continuació es fa un dinar popularcompost per pica-pica, arròs i unesbones postres i tot seguit un concert acàrrec del grup Corsaris. Es recullen1852 €.
23, 25 ,26 desembre i 1 de generQuina de Nadal de la Colla Geganterade Corçà. Espatlles? Productes de proxi-mitat? Lots d'embotits? Sopar? Nitsd'hotel? Caps de setmana per a 4 perso-nes al càmping Vall de Camprodon?Vols amb globus? Neveres? Rentadores?I per descomptat bon humor i ganes depassar-ho bé. Com ja ens tenen acostumats la CollaGegantera de Corçà va fer el ple fins labandera cada dia. És un esforç conside-rable que cal reconèixer i agrair. Bona feina!
5 de generArribada Reis d’Orient. Molt puntualsarribaven els Reis d’Orient a Corçà. Comsempre prenen el passeig del Mercadalfins al carrer Sant Sebastià on els esperennens i nenes amb cara embadalida, i elsmés grans, somriures de picardia recor-dant altres èpoques. Un cop a la plaça delFiral els soldats de torxa i els patges essituen davant l’església marcant així elcamí a ses Majestats. Primer visiten l’es-
1 de generCartell reial a Matajudaica. El carter reialva venir a Matajudaica a recollir cartes eldia 1 de gener a les 6 de la tarda. Anavamolt ben vestit i acompanyat de tot unseguici de patges menors. Tots els nens inenes, nerviosos uns, espantats d’altres itots il·lusionats varen donar-li la carta pertal que els Reis preparessin els regals.
dia a dia
13
El M
ercadal
24 de desembreFem Cagar el Tió. Feia dies que el tióhavia sortit del bosc i dormia prop del’Ajuntament. Els veïns li donaven menjarcada dia i s’engreixava, s’engreixava... Jaera hora de fer-lo cagar! El grup de Joves de Corçà es varen cui-dar de buscar uns bons bastons i vigilarque cap nen prengués mal. Picar i picar iel tió va cagar un petit conte per a cadanen i nena. La festa va continuar amb l’actuació delgrup Papibou que varen fer ballar la mai-nada fins a cansar-los de veritat!
24 de desembreMissa del Gall i Xocolatada a Cassà dePelràs. És una tradició que la Missa delGall se celebri a Cassà de Pelràs i en aca-bat es serveix a tothom qui li plagui xoco-lata desfeta. No era una nit massa freda,però la xocolata va ser molt ben rebudaper tothom.
16 de desembre9è aniversari Món Empordà. Un diaespecial pel mercat de productes ecolò-gics i de proximitat Món Empordà, la jor-nada comença amb una xocolatadapopular, seguit d’un taller de construcciód’una flauta travessera amb bambú,també hi ha un concert amb “NewFlappers”, el sorteig d’una panera i uninteressant espectable amb “La Paya”.
21 de desembreEleccions al Parlament de Catalunya. Veure pàg. 37 i 38.
dia a dia
7 de generCantada de Nadales. La Coral de Corçàva oferir el set de gener un repertori denadales amè i variat. Començava Moisès Puig fent la presen-tació de l’acte agraint l’assistència detothom, recordant la pèrdua fa pocs diesdel Sr. Follía, director de la Coral Vold’Oreneta i presentant la Carme de LaPera, l’última veu incorporada. MarinaPagès, directora d’aquest grup coral, vaanar donant entrada a cada una de lesNadales: Blanc Nadal, Flor de Llum, Cantde Joia, Vencerem i culminant amb lanadala popular alemanya Santa Nit.Moltes gràcies i enhorabona!
Continuarà...
5 de generReis d’Orient. El dia 5 de gener els reisvan rebre a tots els infants a la plaça deCasavells. S’oferia a tots els assistentsxocolata desfeta, i caramels a tots elsinfants. Després, els reis i els patges vanrepartir personalment regals a les caseson hi havia nens.
6 de generSegona Quina Solidària. Amb el lema
glésia i tot seguit, altra vegada dalt lacarrossa, arriben a l’ajuntament on l’al-caldessa dona la benvinguda als reisMags i, a continuació, el rei Baltasar, ennom de Melcior i Gaspar fa el discurssempre esperat. Per acabar, tota la mai-nada passa a saludar-los i recullen coma regal unes llaminadures i una pilota.
Solidaritza’t, un grup de joves pertan-yents a l’associació Musical SimfoniCATde Corçà ens convocava a la segonaQuina Solidària per recaptar fons i desti-nar-los a la lluita contra el càncer infantil.Aquesta segona edició ja ha tingut mésressò i els assistents s’ho passaven d’allòmés bé fent competicions per comprovarqui cridava més fort l’UUUU. Gràcies atots els que vàreu col·laborar d’unamanera o altra i gràcies als joves per laseva iniciativa.
14
El
Mer
cadal
15
El M
ercadal
CONEGUTS, SALUDATS I ALGUN AMICLA NICOEnric Frigola
Tot i que gairebé som veïns al barri de Santa Cristina, mai no hi havia parlat, peròsí que en tenia referències, i no pas per cap fet extraordinari precisament: veusdel carrer em comentaven, amb respecte i admiració, com havia estat capaçd’entrar al racó de les emocions personals de molts corçanencs i corçanenquesa força d’anys d’estar present al dia a dia de la història de la seva vida.
La Nico Romero Plasencia (Nicolaua, en català, com ella mateixa reivindica),amb 61 anys molt ben portats, té dos cognoms l’origen dels quals caldria bus-car-los a Cuevas Bajas, un municipi andalús del qual emigraren molts habitants ala recerca d’un futur millor. La Bisbal va ser la destinació de la majoria, com aixího reivindiquen actes d’agermanament i relats històrics, que l’activista cultural ipolític Manel Lara bé ha procurat que no quedessin en l’oblit. Van esdeveniraquells altres catalans que tant van con-tribuir a redreçar el futur del nostre país,no sense dificultats d’arrelament, sobre-tot durant els primers anys. Els seuspares hi arribaren per separat i aquí esvan conèixer. La Nico sent que les sevesarrels són d’un altre lloc, però per res delmón em mouria d’aquí, confessa.
De jove va anar a servir, com es deia enaquella època, i va treballar en unafàbrica. Amb el temps ella també va for-mar una família amb en Jaume, unmecànic de Jafre, amb una primera llara Fonteta i una segona i definitiva albarri de Santa Cristina de Corçà. EnJosep, auxiliar de veterinària i en Jordi,llicenciat en Filosofia encara no l’han fetàvia, cosa que no la preocupa gaire tot ique, sí, home, m’agradaria, diu.
Durant molts anys la seva vida ha estatestretament lligada a la mala salut de laseva mare, que ens va deixar fa poc ambgairebé 90 anys. Una dona forta, valenta,d´aquella generació d´emigrants que van haver de treballar de sol a sol per tirarendavant el seu projecte de vida en un país que els era alié, si més no durant elsprimers anys. Una dedicació que ha passat per estar al seu costat moltes hores,de molts dies i anys; procurant que l’ultima etapa de la seva estigués envoltadad´amor i moments de placidesa dintre de la dura realitat de l’alzheimer.
La Nico està totalment integrada a Corçà, sobretot des que va ser responsabledel funcionament del Centre Cívic durant alguns anys. Una etapa que ella recor-da amb molt d’afecte, perquè li va permetre conèixer molta gent de la vila iendinsar-se al tarannà de molts corçanencs. Un contacte humà que d’algunamanera continua experimentant gràcies a la tasca com a monitora de lleure tresdies a la setmana amb 18 dones jubilades, des de fa nou anys: entre jocs dememòria, tertúlies que intenten arreglar el món i exercicis físics, l’hora li passa
article
16
El
Mer
cadal
article
volant i espera sempre amb il·lusió la propera trobada de tan còmoda com s’hisent. Intueixo que aquesta activitat és un dels motors que ajuden la Nico a enca-rar amb tant d’optimisme el seu viure quotidià.
La Nico i la salut no acaben de tenir una relació gaire bona. Aquella faixa orto-pèdica que va portar enganxada al cos des dels onze anys fins als catorze era,probablement, un avís dels problemes d’escoliosi que pateix des de fa temps, ique fan que la seva vida no sigui precisament un llit de roses.
El treball a casa i a fora, la família, veure com els fills s’han anat fent grans al seucostat, no han permès a la Nico viatjar gaire, quasi gens, i tant com m’hauriaagradat… Una activitat que probablement es quedarà per experimentar, tot i queaixò mai no se sap… Se’n plany, sí, però no detecto cap gest amarg ni dels viatgesno fets ni de les malalties que l’han sacsejat des de sempre.La Nico viu el pre-sent, entoma la vida de cara, els problemes amb calma i deixa el futur a la pro-vidència: serà el que sigui i mirarem de portar-ho bé…
Acabada la jornada, procura sempre que pot tenir una estona de solitud, queaprofita per llegir (tres llibres començats l’esperen) o es distreu veient la televi-sió, una activitat que no requereix gaire esforç intel·lectual, sobretot quan homestà molt cansat. Li agrada estar al dia del que passa al món. Els programes delcor no li interessen gens i l’atrauen, en canvi, els que mostren amb més o menysfortuna com és el mon on ens ha tocat viure, però lluny d’aquí. També s’enganxade vegades a alguna pel·lícula d’humor, fàcil de pair, d’aquelles que t’ajuden afugir de la realitat ni que sigui per una estona.
Sola, de nit a casa, també reflexiona sobre la vida que ha viscut, com ha milloratla classe treballadora des que ella era una nena; de com, malgrat tot, la insegure-tat laboral de la gent jove és una evidència tan present, tan amarga i tan injusta.
Parlar amb ella una estona equival a una injecció de vitalitat i d’optimisme. Unalliçó de com encarar-se a la no sempre amable realitat de la vida quotidiana itrampejar-la amb un sentit comú i un optimisme envejable. El qualificatiu d’en-tranyable li escau perfectament.
Nico, la gent que et coneix t’estima, i és molta. A tothom li agradaria que lescoses t’anessin sempre bé. En els moments baixos de la teva vida, no ho oblidis,Nico (laua).
17
El M
ercadal
l’Ajuntament informaMILLORES AL CEMENTIRI DE CORÇÀ I AL DE MATAJUDAICAL’Ajuntament ha encarregat als serveis tècnics del Consell Comarcal dos estudis: el pri-mer és un projecte de millora per al cementiri de Corçà i el segon fa referència a lesobres de manteniment del cementiri de Casavells.
A Corçà, en aquesta primera actuació es preveu poder accedir al magatzen des de l’in-terior del cementiri, millorar l’accés principal mitjançant una rampa, i construir dos blocsde cineraris. Una segona fase, els propers anys, afectarà l’aparcament lateral, reforç delterra i si hi ha demanda ampliar la capacitat del recinte amb nínxols més grans segonsla normativa actual.
A Casavells les obres impliquen millores en el magatzem de la dreta (tancament, tras-llat del punt d’aigua, porta d’accés, retirar taula d’autòpsies...) i obres de consolidació ireforç de la capella. El pressupost és de 6.020 € més IVA i s’ha adjudicat a l’empresaconstructora Xavier Vilà.
MILLORA EN ACCESSIBILITAT: NOVA VORERA AL CARRER ESCOLESNOVES. MILLORA VORERES A LA PLAÇA DE LA SARDANAAquest mes de gener s’ha de fer realitat la millora en la seguretat en el carrer EscolesNoves. Es construirà la vorera que enllaça el barri de la carretera, des de la zona de la far-màcia, fins a la llar d’infants i veïnat de Santa Cristina. A més a més de la vora cal cons-truir també un petit mur. El pressupost total és de 6.863 €, IVA inclòs i l’empresa adju-dicatària és Construccions Francisco Ridao.
També aquests mesos s’arreglarà la vorera de la Plaça de la Sardana /carrer Sant Jordion les arrels de les moreres s’han anat fent malbé. L’obra l’executarà l’empresa deJordi Vila.
MILLORA I CONSERVACIÓ A L’ESCOLA I A L’AJUNTAMENTAl llarg de l’any és van fent obres de reparació i manteniment en tots els edificis muni-cipals, però a l’estiu s’aprofita el període de vacances per dur a terme les més com-plicades. Aquest últim any a l’estiu s’han fets actuacions a l’escola per un import de10.475 € que corresponen a l’ombreig, col·locació de cortines noves, connexió de lesaules de l’edifici antic, pintura de la façana i repàs de l’interior. Totes aquestes milloreseren una demanda tant de l’equip docent com de l’Ampa de l’escola El Rodonell si esté en compte que enguany no hi havia subvencions per a aquests conceptes.
A l’edifici de la Plaça de la Vila hem canviat les obertures del pis superior, i millorat les dela planta baixa complint els paràmetres d’estalvi energètic. El cost de la fusteria ha estatde 10.322,78 € i la subvenció puja 5.628,62 €.
VESPA ASIÀTICA El sector de l’apicultura i de la pagesia estan preocupats per com s’estàescampant la vespa asiàtica. Aquest insecte és molt dolent per als ruscsd’abelles i també per als fruiters. Per evitar-ne la propa-gació es poden construir uns paranys molt senzills. Elsqui hi estiguin interessats podeu posar-vos en contacteamb l’Ajuntament i us explicarem com fer-ho. La pri-mera imatge és d’una vespa asiàtica i la segona corres-pon a un rusc molt semblant que es va detectar aPlanils.
18
El
Mer
cadal
CONVENIS AMB EL BISBAT: PLACETA AL COSTAT DE L’ESGLÉSIA ICAPELLA DE SANTA CRISTINALa rectoria de Casavells és propietat del Bisbat de Girona i així està inscrita en el Registrede la Propietat des de l’any 1948, data en què es va construir. Per poder fer ús d’una partdel pati de la rectoria hem signat un conveni pel qual el poble de Casavells podrà teniruna plaça de 180 m2 al costat del’església. Una millora per a l’ús del’espai i per a la imatge del centredel poble.
També s’ha signat un conveni ambel Bisbat de Girona per la cessiód’ús de la capella de Santa Cristina.Cal establir-ne ara les condicionsd’accés i ús.
PAGAMENT IBI EN DOS TERMINIS Donant compliment a la demanda de molts veïns, la Comissió de Govern va acordar defixar els dies 31 de maig i 30 de novembre de cada exercici per al pagament fraccionatper meitats i sense interessos de demora de les liquidacions per rebut corresponents al’Impost sobre Béns Immobles (IBI), prèvia sol·licitud de fraccionament indefinit per partdel contribuent fins del dia 1 d’abril.
PODA PLATANERS PLAÇA DEL FIRAL I MOBILIARI NOUCom heu pogut veure s’han podat els plataners de la Plaça del Firal. Es varen demanardiferents pressupostos i el més econòmic corresponia al presentat per l’empresa Gasulljardinería, de 4.800 € més IVA. Igualment, a la Plaça del Firal els primers mesos d’aquestany es substituiran els bancs deteriorats.
ASFALTAT DE CARRERS i CARRETERA MONELLSS’han dut a terme obres de millora en l’asfaltatdels carrers següents: Avinguda SantaCristina, carrer Empordà i carrer ÀngelGuimerà. Empresa: Societat Rubau S.A., perun import de 31.178 €.
Hem requerit a la Diputació per tal que instal·liun senyal lluminós a la carretera de Monells,just a l’entrada del veïnat. Els tècnics d’aquestainstitució varen explicar la poca efectivitatd’aquesta mesura pel que fa a la reducció develocitat i varen proposar bandes reflectants horitzontals per assenyalar el canvi de via.Esperem que siguin efectives.
MOCIONS APROVADES En el ple extraordinari del 26 d’octubre es varen aprovar dues mocions: una per instar elGovern espanyol i el Senat a aturar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyolaa la Generalitat de Catalunya i, l’altra, per demanar la llibertat immediata dels presidentsde l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.
Al ple del 30 de novembre es va aprovar la moció de suport a l’escola catalana i als seusdocents.
l’Ajuntament informa
19
El M
ercadal
l’Ajuntament informa
SENTÈNCIA JUDICIAL Es fa saber de la Sentència número 180/2017, de 31 de juliol, dictada pel JutjatContenciós Administratiu 1 de Girona, en les actuacions de Recurs Ordinari número59/2016, declarant la inadmissibilitat parcial i estimant parcialment el RecursContenciós Administratiu interposat per la mercantil Denrol SL contra el Decretd'Alcaldia 4/2015, de 10 de setembre, ratificant la suspensió de les obres de construc-ció d'un cobert amb estructura metàl·lica en el Castell de l'Alberg i ordenant, entred'altres, el seu total enderroc.
CONCURS DE PINTURA RÀPIDAEl matí del dissabte de la Festa Major a diferents indrets del poble podíem trobar artistespintors de totes les edats. Havia començat el concurs de pintura. Aquest any hi han par-ticipat vuit nens i nenes i tretze adults. El jurat, que va tenir feina a escollir els guanya-dors, estava format per la Sra. Cati Salazar, la Sra. Rita Ester i el Sr. Josep Peiró, les duesprimeres professores de pintura i dibuix amb àmplia experiència i el Sr. Peiró, tinent alcal-de de l’ajuntament. En l’apartat infantil hi va haver un premi per a cada nen i nena i, deles obres professionals, el primer premi va ser per en Francisco Puell Melà; el segon, varecaure en Albert Gimenez torrent i el tercer, per Josep Plaja López.
CONVENI AMB FUNDACIÓ PELLACHConsiderant necessari i convenient la tasca de la Fundació Pellach en general i moltconcretament el projecte Lexit que duen a terme en el nostre municipi, s’atorga peraquest curs una aportació de 70 €.
Adjuntem full informatiu de les novetats en el SERVEI DE RECOLLIDA DE RESIDUS
20
El
Mer
cadal
festa de Corçà
21
El M
ercadal
festa de Casavells iMatajudaica
22
El
Mer
cadal
festa de Cassà de Pelràs
23
El M
ercadal
entrevista
Quina va ser la seva primera feina i aquina edat?La primera feina la vaig tenir als 17 anysen una serralleria de la Bisbal.
Quan va començar a treballar en elmón de les portes?A l’edat de 21 anys. El 1967 vaig obrir lameva serralleria on vaig començar atreballar amb estructures metàl·liques itambé les primeres portes de garatge.
On es va crear la seva primeraempresa? Quan es va traslladar aCorçà i per què?La meva primera serralleria era a la Bisbal,però quan vàrem créixer una mica ensvam traslladar a Cruïlles. Al 1997,necessitàvem ampliar la fàbrica per a lamaquinaria i per optimitzar processos,però a Cruïlles no hi havia espai per fer-ho, de manera que vam obrir una nau aCorçà. Més endavant, a partir del 2004,vam fer tot el trasllat d’oficines i el pesprincipal de la fàbrica, mantenint unapetita part de la producció a la planta deCruïlles.
Quants treballadors eren?Vaig començar sol i al cap de poc ja teniaun aprenent. Al cap d’un any ja érem 5persones.
Com va anar evolucionant de petita amitjana i gran empresa?
Treballant molt i sobretot no retirant capdividend de l’empresa, invertint enmaquinària, tecnologia i millorar lesinstal·lacions. També ampliant la gammade productes i obrint nous mercats.
Com va anar canviant tecnològica-ment?La inversió sempre ha estat de mica enmica i constant. La primera màquinatecnològica que vam tenir va ser el fax;poder enviar al moment els croquis deles portes amb les mides va ser un avençben important i sorprenent. A PortesBisbal SL també vam ser dels primers atenir ordinadors. A partir d’aquí, sempres’ha intentat invertir amb R+D i amb lestecnologies més punteres ja que enspermeten ser competitius, de maneraque avui dia tenim diversos robots i unanau totalment robotitzada.
Quants treballadors té actualment?Som 190 treballadors.
Quin es el mètode de selecció percontractar nous professionals quel’ajudin a millorar el futur de la sevaempresa?A través del nostre departament deRRHH valorem els millors Currículumssegons l’experiència dels candidats. Durant aquests anys, quin ha sigut elseu millor èxit en el mon laboral? I quen’ha après dels seus èxits?
ÀNGEL MIR DARNACULLETACarme Garriga
Angel Mir Darnaculleta va néixer aCruïlles el 21 de febrer de 1946,actualment viu a la Bisbal del’Empordà i és el Fundador i Directorgeneral de l’empresa Angel Mir-Portes Bisbal S.L.
Aquesta és l’empresa espanyola mésgran de fabricació i muntatge deportes industrials i residencials, ambmés de 50 anys d’experiència i ambpresència a tot el món.
24
El
Mer
cadal
entrevista
El millor èxit han sigut les portes ràpidesde lona, vam ser pioners al país en la sevafabricació i amb el temps hem fabricatmodels tant específics a necessitatsconcretes del mercat, que ningú més fa. Sobretot he après que l’esforç val la penai que cal una inversió constant enl’empresa, sense malgastar diners. Tambéhe après que és important tenir el suportde la família, en el meu cas, hancontribuït directament, tant la mevadona com els meus fills.
I dels seus errors, que és el que més haaprès? Tot. Dels errors s’aprèn tot i és així coms’aconsegueix avançar, intentant notornar-los a cometre.
Quantes hores al dia dedica a la feina?Com ha afectat això a la seva vidafamiliar?Vint-i-quatre hores al dia, tres centsseixanta-cinc dies a l’any. Al ser unnegoci familiar, acabes portant la feina acasa sempre.
Què es el que el motiva dia a dia acontinuar?Ser líder al mercat, tenir una creaciópròpia de productes amb una marcapuntera i que tingui reconeixement arreudel món. Aquesta empresa és la mevavida.
Com veu el futur seu i de la sevaempresa? El personal ja es veurà. L’empresa éseconòmicament forta i sòlida i tenim
una bona diversificació de productes imercats, que deixo a mans dels meusfills, la segona generació.
Quina empresa, al marge de la seva,admira més?Inditex.
I quin empresari?Amancio Ortega.
La seva empresa exporta a tot elterritori espanyol i a més de 50 països,quin ha estat el mercat més difícil deconquerir? Què és el que els mercatsnacionals i internacionals valoren mésdel seu producte?El mercat asiàtic és difícil, però sobretotel mercat alemany perquè semprecompren producte propi del país.El punt fort de les nostres portes iequipaments logístics sempre ha estat laqualitat, el valor tecnològic i la facilitatd’instal·lació.
Quin missatge donaria als jovesemprenedors del poble i de la comarcaper tirar endavant un projecteempresarial avui en dia? Els diria que cal treballar de valent ambdedicació exclusiva, però també que calestalviar, auto finançar-se al màxim icontrolar molt bé els costos, i sempreque sigui possible sortir a vendre aaltres mercats, ja que els pot ajudar asobreviure quan vinguin possiblescrisis.
Molta sort i moltíssimes gràcies.
25
El M
ercadal
les entitats parlen...L’ESCOLA EL RODONELLFIRA SOLIDÀRIA DE NADALEl passat divendres 15 de desembre de 2017 va tenir lloc l’activitat de Nadal al’Escola El Rodonell. Aquest any vam realitzar una fira solidària, amb paradetes deproductes realitzats pels alumnes (postals, fanalets, decoració de Nadal…). Els guanysrecaptats van anar destinats a la Marató de TV3, aquest any dedicada a les malaltiesinfeccioses, i a l’ONG Open Cultural Center. Aquesta ONG està treballant per cons-truir una aula a la ciutat de Polikastro (al nord de Grècia) que s’utilitzarà com a llard’infants, aula d’acollida i aula per fer tallers.
Per acabar la Fira tots els alumnes van cantar la nadala “Un Nadal de Colors”.
La Fira va ser tot un èxit i en total es van recaptar 974,02 €, que es van repartir a partsiguals per cada una de les dues entitats (487, 01 € Marató de TV3 i 487,01 € per al’ONG Open Cultural Center).
Moltes gràcies a TOTHOM!!
LLEGENTIC DE LES GAVARRESEl curs passat vam rebre una carta de l’Ajuntament de Corçà firmada pel regidor decultura i ensenyament, Sergi Darder, en la qual se’ns demanava col·laboració per donara conèixer les diferents llegendes del massís de les Gavarres a la gent del poble i a lesrodalies.
La carta ens va arribar en una assemblea i per cursos es va fer una pluja d’idees perexplicar les llegendes, conèixer el territori de les Gavarres i, alhora, deixar-ne constàn-cia en format TIC.
Els alumnes d’Educació Infantil van fer diversos tallers (de fotografia, de motricitatfina, de plastilina, de veu…) i després van muntar dos vídeos. Els podeu visualitzar através d’aquests dos codis.
El Pop de les Gavarres El Drac de les Gavarres
26
El
Mer
cadal
les entitats parlen...
Gegants Fesolers El Campanar d’ElS Metges
I els alumnes de Cicle Mitja van realitzar aquestes projeccions:
El fill llamec La destrucció de Monells
El músic i el llop La plaça de les bruixes
A Campdorà Puputaires El tresor del Drac
Els alumnes de Cicle Inicial van treballar aquestes llegendes:
Els últims llops El músic i el llop
27
El M
ercadal
les entitats parlen...
MILLORES A L’ESCOLA EL RODONELLDurant el període de vacances d’estiu, l’Ajuntament de Corçà, va realitzar diversesmillores a les instal·lacions de l’escola del carrer Major.Una de les més destacades va ser l’obertura d’una porta entre l’aula de P3 i P5, fet quepermet la comunicació directa entre les dues aules i el menjador.També es va renovar tota l’aula de l’actual P4, pintant la part de sòcol i revestint elterra d’una imitació al parquet. Al lavabo que pertoca a l’aula ens hi van fer arribaraigua calenta. La façana de l’escola ha estat tota repintada, així com l’aula d’informàtica, el porxo, el
menjador i les altres aules.Des de l’Escola El Rodonell volem agrair a l’Ajuntament de Corçà l’esforç que realitza,any rere any, per millorar els edificis escolars, mentre esperem la construcció d’unaescola nova.
28
El
Mer
cadal
les entitats parlen...
LLAR D’INFANTS La BòbilaEnguany serà el 3r. curs escolarque des del centre psicopedagò-gic Tangram es porta a terme elprojecte d’"Educació Emocional iPsicomotricitat" a la Llar d'InfantsLa Bóbila, gràcies al suport iesforç de l'AMPA. És un Projecteque va néixer de les ganes iil·lusió d'acompanyar els mésmenuts a créixer amb més segu-retat, autonomia i habilitatssocials. És a dir, a poder-se sentirmés segurs de si mateixos i aestar amb els companys sabent-se gestionar millor en les situa-cions conflictives que sorgeixenentre ells. Per exemple, enlloc depicar-se quan s'enfaden, poder-se dir "això que fas no m'agrada", o "estic trist perquè m'han agafat la pilota"
Com diuen l'Ester i la Laura, les professionals que duen a terme el projecte, "Entenemque educar en emocions és estar al seu costat en les situacions del dia a dia, de maneraque treballem estretament amb els seus referents per tal de poder fer una tasca comuna.No podem pensar el nen separat de l'adult, i estem molt i molt contentes de l'equip queformem amb les educadores de la Llar; sense elles el projecte no seria possible".
"Treballem des de la psicomotricitat i la psicologia infantil, fent un tàndem que enriqueixmolt el treball. Fem dinàmiques de grup, utilitzem els contes, les manualitats, el joc sim-bòlic i el joc lliure!! La nostra experiència és molt positiva, i enriquim tant els menutscom a les educadores i a nosaltres mateixes. Cada dia tots plegats aprenem un munt!"
29
El M
ercadal
les entitats parlen...
CASAL D’ESTIUMATINS D’ART ESTIU 2017Mariona Puigbaldoyra. Presidenta de Cocu, associació cultura.
L'art és un aliment per a l'ànima, una via directa al nostre jo més pro-fund. A través de l'art, despertem les nostres emocions i descobrimracons i sensacions que d'altres maneres són difícils de fer aflorar.
De petits, l'expressió artística es desenvolupa sense filtres. Els nens inenes, dibuixen, pinten, canten, criden, ballen i es mouen sensecomplexos, però a mesura que ens anem fent grans apareixen pors,complexos i inseguretats que sovint ens paralitzen. L'art ens dóna lapossibilitat de garbellar l'esperit i extreure'n la nostra part més íntimai, atrevir-se a tastar-lo, ens dóna infinitat de capacitats que sovintdesconeixem.
Conscients de la potència i capacitat de transformació que ens aporta, des de Cocuassociació, fa temps que treballem l'educació artística per demostrar la seva importànciai la quantitat de recursos que ens aporta per millorar el desenvolupament dels infants.En aquesta línia, hem anat creant diferents projectes en l'àmbit educatiu que ens han
permès i que ens permeten encara, aprendre i des-cobrir fórmules i recursos que ajudin nens, joves iadults a explotar tot el poder transformador del'art. Un d'aquests projectes (dels primers que vamcrear) ha estat el Matins d'Art, uns tallers d'estiuque permeten als infants de gaudir d'un espai delleure en època de vacances, a la vegada que s'en-dinsen en el món de les diferents arts: música,dansa, teatre, volum i color, circ...
A Matins d’Art utilitzem la pintura, l’escultura, ladansa, el teatre, la música, el cant, el circ, el vídeo-
cinema i la fotografia com a eines de treball. Treballem les Arts de manera integrada coma via per desenvolupar el coneixement, la creativitat, la innovació i el creixement perso-nal en l’educació infantil i juvenil. A partir d’un fil conductor id’unes activitats que se’ls proposa, són ells qui decideixen,entre tots, treballar conjuntament per assolir un objectiu comú,alhora que fan recerca personal a través dels sentits i, d’aquestamanera, també poden créixer creativament a nivell individual.En la integració de les arts es pretén fomentar el pensamentlliure i el sentit crític: els participants respiren, senten i viuen elprojecte des de les diferents àrees que es treballen. Juguemamb els nens i joves, els guiem i els formem per, entre tots,crear un gran projecte, un espectacle, i durant tot el procés,experimentar, aprendre, decidir i crear.
Del 26 de juny a l'11 d'agost, per primera vegada, el Matins d'Artva acollir 144 nens i nenes de 3 a 14 anys al municipi. Els petitsartistes participants es van endinsar en el fantàstic món d'enGuifré el Pelós, que els va fer descobrir tècniques i disciplinesartístiques diferents. L'activitat es va dur a terme a l'Escola el Rodonell per iniciativa del’àrea de cultura de l'Ajuntament de Corçà.
Estem molt contents de l'acollida rebuda i volem agrair l'esforç individual i col·lectiu perpart de tots els que ho vàreu fer possible: Ajuntament, pares i mares, Escola el Rodonell,formadors, educadors, vetlladors i voluntaris que ens hi vàreu ajudar.
30
El
Mer
cadal
les entitats parlen...
CDR
Des que el President Puigdemont va anunciar “Referèndum o Referèndum”, elprincipal maldecap d’aquest país va ser l’organització logística d’aquest esdeveni-ment. Fins aleshores, cap de nosaltres ens hauríem imaginat que tornaríem aveure persones treballant des de la clandestinitat. Sorprenentment, en una socie-tat que es pensa democràtica, l’arma més perillosa per a la construcció de la nos-tra República és una urna. Després del penós espectacle que ens va oferir l’Estat,amb amenaces, detencions arbitràries, persecucions a les empreses, intervenciófinancera i un reguitzell més de despropòsits, ningú podrà oblidar l’emoció deveure la presència de les urnes als col·legis electorals el passat 1 d’octubre.
Aquesta ha estat la virtut dels CDR, els Comitès de Defensa del Referèndum. Desdel compromís personal amb la construcció del nostre país, la societat civil es vaposar a treballar per fer-lo possible. Les seves eines han estat i són la il·lusió, lacapacitat d’auto organització i la força de la gent organitzada en assembleesobertes arreu del país.
Un cop celebrat el referèndum els CDR, transformats ara en Comitès de Defensade la República, tenen la voluntat de vertebrar-se com a agent social al servei delpoble, treballant per aglutinar i mobilitzar tanta gent com sigui possible, per tald’implementar de manera efectiva la República Catalana i fent-ho sempre des delseu caràcter pacífic, apartidista, transversal i horitzontal.
El CDR de Corçà ha participat des del seu inici en la creació d’aquesta xarxa.Convertit en l’actualitat en CDR Gavarres Nord, aglutina una sèrie de pobles queesquitxen el territori del Nord de les Gavarres, com Corçà, Casavells, Parlavà, Rupià,La Pera, Sant Sadurní o Sant Iscle, entre d’altres, i és obert a la participació de totesaquelles persones que comparteixen l’anhel de fer realitat la República Catalana.
Des de la convicció que la participació en la construcció de la República és cosade tots, els CDR, no es consideren competència de ningú, ni dels agents socialsni dels polítics, sinó al contrari, se senten i consideren col·laboradors. Tal comva dir el poeta Salvador Espriu: Ens mantindrem fidels per sempre més al serveid’aquest poble.
ESCOLA DE PATINATGE
MAS NEGRE CBC/ Major s/n - Tel. 972 630 589
E-17121 Corçà (GIRONA)
[email protected] - www.salvimir.com
31
El M
ercadal
les entitats parlen...
CORALMoisès PuigComencemQuan tingueu aquesta revista a les mans ja s’haurà celebrat el tradicional Concertde Nadal a l’església, i potser la primavera ja traurà el nas i serà temps d’una altraclasse d’esdeveniments. Aquesta vegada va passar a ser un Concert de Reis.La Coral gairebé sempre, des de fa anys, mira de sorprendre molt agradablementamb un concert, sigui amb altres corals, algun sainet teatralitzat amb la mainada delpoble o bé sols. Els nostres concerts, generalitzant, solen ser d’autors molt nostres,de la terra catalana preferentment, i també donem cabuda als d’altres indrets, ambcançons escollides segons les nostres possibilitats amb alguna floritura i passatgesd’interpretació moderada.Aquesta vegada es va voler fer extensiu recordant a aquelles persones privades dellibertat que tots sabem, empresonades per defensar els drets dels ciutadans. Si lescartes que rebien els donaven escalf, també les nadales dedicades segur que elshaurien agradat.
Què sabem fer?Ens adonem que podem continuar presentant-nos en molts llocs (així ho hem feti fem). Tenim des de l’any 1985 un recull de cançons de tonades populars bastantben lligades, sar-danes, havaneres, valsets, nadales, cançons sacres i de missa,cànons, himnes i alguna de collita pròpia de la nostra directora.
Però:També hi ha un però... almenys pel que fa quan cantem a casa (a vegades i algu-nes excepcions) el resultat és una mica decebedor, no per les presències, sinó perles absències. El mateix hem observat amb altres espectacles que es fan al poble,el teatre per exemple, per cert molt encertat, però la gent del poble on és...? Elsde sempre sí que hi són. Recordo fa uns quants anys una coral d’aquelles quenomés pots sentir en auditoris escollits, era d’una universitat dels EE.UU., ambgent de diferents races i llocs, tocaven uns carillons i unes veus... Estaven de girai no sé per quin sant van fer actuació al poble. L’església era plena a vessar, per-sones del poble, com a molt, tres o quatre. De totes maneres gràcies als que hi
éreu aquesta vegada, i alsque no vau poder ser-hi(és una paraula que no esdiu prou), els que hi donensentit, suport i esforç a totel que es fa al poble.Personalment he de con-fessar que tota la coralestem més contents queunes pasqües (valgui l’ex-pressió infantil), ambl’ambient que es respira,les actuacions a casa i afora, i el que he explicatnomés són punts de vistai alguna cosa que espodria millorar.
32
El
Mer
cadal
el català correctePER QUÈ / PERQUÈ
- PER QUÈ és la combinació de la preposició per i el relatiu o interrogatiu què:
1. QUÈ relatiu (el qual, la qual, els quals, les quals)Aquest és el tema per què ens interessàvem tant.Aquesta és la causa per què s’amoïnava tant.
2. QUÈ interrogatiu (quin motiu)Per què plores, Joan?Ens agradaria entendre per què ens han fet això!
- PERQUÈ és una conjunció causal o final:
3. PERQUÈ causal (ja que, com que, atès que)Mai no us ho arreglaran perquè ja han plegat.No ha vingut el seu pare perquè plovia.
4. PERQUÈ final (a fi que, per tal que)No t’ho vaig pas regalar perquè ho llencessis.Greixa la porta perquè no grinyoli.
5. PERQUÈ substantivat (el motiu)Volem saber el perquè de totes les coses.Aquest és el perquè de la nostra vida.
RecordemTampoc no hauria sigut just no tenir present en aquest concert una persona queno era del poble, però per nosaltres era molt apreciada, i ara ens escolta de lluny(segurament) i ens escolta en pau. El passat 25 de desembre ens va deixar enJOSEP FOLLIA i CAMPS, director de la Coral Vol d’Oreneta (la nostra coral germana,que diguem nosaltres). Era una persona molt compromesa, implicada, atenta i sivoleu exageradament educada, així el valorem els que havíem tingut la sort detractar-lo; havíem compartit trobades moltes vegades. Ara, de veritat, només ensqueda el record i donar-li les gràcies per tot el temps que ens va dedicar i el quevam aprendre d’ell. D.e.p.
les entitats parlen...
33
El M
ercadal
Sabíeu que al carrer Marina hi ha un costat per poder aparcar el cotxe i queels altres dos són de lliure circulació i que no cal estar estacionat en aquestscarrils impedint el pas dels cotxes mentre es fan les compres?
Sabíeu que un arquitecte suís veí del nostre poble, el Sr. Vichet, ha fet unarevista anomenada “La Route de la Décoration et du Desigh Unique enEurope” on el nostre poble, els nostres artesans, els nostres restaurants,hotels, comerços, galeries d’art, mercats son anomenats i recomanats ?
sabíeu que...3
3
receptaVEDELLA AL FORN AMB SALSA DE VERDURES Cristina Juanola
Us presentem una recepta adient pels dies freds d’hivern.
INGREDIENTS: (per a quatre persones)* Una llata de vedella lligada.* 4 tomates vermelles madures.* 2 cebes.* 2 porros.* 3 pastanagues.* 1 cabeça d’alls.* Sal, pebre i oli d’oliva.* Un got petit de conyac.* Aigua.
PREPARACIÓ:Posem a la cassola la llata amboli d‘oliva a rossejar i amb totesles verdures (les tomates i elsalls sense la pela).Quan la vedella estigui rossa hiafegim un got de conyac i lacobrim d’aigua, i deixem quevagi coent fins que estigui gai-rebé reduït el líquid.Deixem una estona la carn quees refredi i la tallem fina. La col·loquem en una plata de forn.Les verdures les triturem i tirem la salsa pel damunt de la carn (si ens queda moltespessa hi afegim un got d’aigua). Posem la plata al forn perquè s’escalfi. I la podem servir al plat acompanyadad’arròs.BON PROFIT !!!
34
El
Mer
cadal
passatempsHoritzontals.1. Ho vam fer o volíem fer-ho l’u d'octubre. 2. Ho vamfer o podíem fer-ho el 21 dedesembre. 3. Conjunció. Lamà que tenim a l'est. 4.Universitat de Geòrgia opoble de Lanzarote. Sistemad'Emergències Mèdiques opoblet de França. Interval deconfiança o cent-un dàlma-tes per la dreta. 5. Bilbao obismut, com es vulgui. Entenim un de restaurat a lacapella de Santa Cristina. 6.Extens, dilatat. Del revés, ferfallida. 7. Vocal o númeroromà. De l'est representaciópictòrica normalment sobrefusta. Gal·li. 8. Acrònim deComitè de Defensa de laRepública. Ple de presump-ció. Conductor novell. 9.Nom femení que ve de l'est.Membrana fina, transparent i resistent que constitueix la capa interna del sac embrio-nari en què es desenvolupen els embrions dels vertebrats amniotes. 10. Una colla degegants que tenim en el poble.
Verticals.1. Una forma de govern al qual alguns aspiren. 2. Petit poema planyívol. DireccióTerritorial de Girona. 3. Animal feréstec. Puja del sud un equivocat. 4. Reflexió d'onessonores. Motor. Nitrogen. Plata o argent. 5. És un ric ruc que té un roc en el rec. Enuna rotonda n'hi ha unes quantes que pugen. 6. Imatge visual gairebé al·lucinatòria.Navarra. 7. Allò que és normal. 8. Departament nacional d'estrangeria o final de lespel·lícules en anglès segons com es miri. Forma prefixada que significa cicatriu oluteci també segons com es miri. Ocell de coll llarg i de color groc que vola des delsud. 9. Fong del blat de moro. Domini de primer nivell de Nauru o gas noble segonses miri. 10 Mil. Qualitat mancada de cap.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
NOMBRES ROMANS
JEROGLÍFIC
Com em dic? JEROGLÍFIC
Sóc lady? 50150501100
35
El M
ercadal
UNA PASSA SOLIDÀRIAEl passat diumenge 29 d’octubre de 2017 a Casavells es va fer una marxa solidària enbenefici de Càritas Interparroquial de la Bisbal. La idea de fer aquesta caminada la vatenir un alumne de l’Institut de la Bisbal que viu a Casavells, en David Bahí Juanola.
Es tracta del seu treball de recerca “Unapassa Solidària”. L’objectiu era organitzaruna marxa, amb esmorzar i obsequi per acada participant i que els diners recaptats espoguessin donar a alguna entitat senseànim de lucre. En aquest cas es va escollirCàritas.
Tot plegat es pot definir com un èxit,començant per la col·laboració gratuïta detots els patrocinadors (pa, botifarres, embo-tit, begudes, obsequis... entre d’altres coses),fins a tota la gent que va ajudar el mateixdiumenge a servir i atendre als participants.
S’havia previst una participació de 300 persones i en varen venir 600. Tot i així hi vahaver esmorzar i beure per a tothom.
Va ser un cúmul de bons propòsits; bondia per caminar, preu assequible, participa-ció de gent de totes les edats, més de 30persones ajudant a muntar i desmuntar isobretot moltes ganes de fer possibleaquest projecte.
En David va donar 2.535€ a Càritas, unsdiners que seran de molta ajuda per tirarendavant projectes molt interessants.
Amb actes així es demostra la gran solidari-tat de la gent. Gràcies a patrocinadors, aju-dants i participants per fer-ho possible.
tastets
36
El
Mer
cadal
tastets
CAMPANYA PER PROMOCIONAR L’ARTESANIA LOCALEl dia tres de juny començava la campanya de promoció de l’artesania dels cinc muni-cipis que treballem en el Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic Local, amb ellema “ Fet a mà, fet a l’Empordanet”.
La campanya ha durat sis mesos, de juny a novembre, amb activitats que pretenienposar en valor els oficis artesans i donar-los a conèixer tant a residents com a visitants.Entre les accions que s’han dut a terme cal remarcar la Setmana de l’Artesania, la pre-sentació del primer catàleg d’artesans i la participació al fòrum Gastronòmic de Girona.
CATÀLEG D’EMPRESES ARTESANES DE L’EMPORDANET 2017/2018El passat vint-i-cinc d’octubre es va presentar a la salaMunicipal de Corçà el primer catàleg conjunt d’empresesartesanes dels cinc municipis que treballem conjuntament enel Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic Local.
Com a alcaldessa de Corçà, Carme Güell, va obrir l’actedonant la benvinguda als assistents tot remarcant el valorde l’artesania, la necessitat de fer-se visible en el territori, iremarcant tota una aposta de futur que el món municipal hade recolzar.
Va tancar l’acte el Cap d’Àrea d’Artesania de la Generalitat deCatalunya, que va remarcar la importància de disposar d’unaeina de divulgació com és el catàleg i el treball conjunt de lesempreses i l’administració.
37
El M
ercadal
tastets
ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYAEl Presidente del Gobierno español aplicant l’article 155 de la Constitución españolahavia pres les competències al Govern de la Generalitat, havia dissolt el Parlament iconvocat eleccions autonòmiques.
Després d’una campanya electoral en la qual quatre candidats eren a l’exili, quatrehavien sortit de la presó el primer dia de campanya i tres més quedaven a Soto delReal i Estremera, els resultats al municipi de Corçà donaven àmplia majoria als par-tits independentistes.
38
El
Mer
cadal
tastets
SOLUCIONS A LES 10 DIFERÈNCIES
39
El M
ercadal
EXCURSIÓ 2017Josefa Cortés UrbanejaBueno, otro año la excursión del pueblo. Es el segundo año que voy, aparte dealgun otro que había ido con mi madre. El año pasado fuimos a Francia, fue muybonito y me gustó mucho pero este año hemos ido a ver cosas de aquí, de “casanostra”, de nuestra tierra, que se hacen aquí y no se tiene mucha idea. Hemosvisto unas caves, y una fábrica de chocolate donde nos explicaron como se hací-an y los probamos. Estaban riquísimos, incluso en las caves nos dijeron comocolocar las botellas en casa y es de forma vertical (de pie). Yo no lo sabía.Todo fue muy interesante y bonito,un día fabuloso porque gente queno ves muy a menudo los ves en elautocar y acabas hablando decosas pasadas que nos íbamosacordando.Yo pensaba que la FONT DEL GATsólo era una canción pero resultaque existe y la fuimos a visitar. Es unjardín enorme y muy bonito. Comoanécdota nos explicó quePongiluppi (el médico) hizó lacomunión allí.Me lo he pasado muy bien y esperoir el próximo año y coincidir con labuena gente que ha ido este año.
el poble opina
40
El
Mer
cadal
el poble opina
FESTA DE NADAL DE L’ESCOLA EL RODONELL DE CORÇÀLola Bayod
Ja feia dies que el nen de casa ens explicava que aquest any farien una festa diferent:una fira de Nadal, amb paradetes i amb la típica fira dolça i que la recaptació es destinariaa una ONG que treballa als camps de refugiats de Cherso, a Grècia. Quan va arribar eldivendres vàrem anar a la Sala Municipal; a l’entrada nens i nenes de sisè venien Nadalesvermelles per fer diners per al seu viatge de final de curs. Un cop a dins la sala semblavauna fira nadalenca dels països nòrdics, tot ple de paradetes, cadascuna amb cosetesdiferents fetes pels nens i nenes de l’escola. En una venien calendaris amb les fotos decada curs, en un altre xaiets pel pessebre, en altres estels de nadal, divertides i originalspostals nadalenques, fana-lets fets pels nens, peròn’hi havia una de moltespecial on venien un lli-bre anomenat AMIC MEU!,que era un recull de con-tes i dibuixos reals fets pernens de famílies exiliadesper la guerra de Síria i quevivien en tendes als campsde refugiats a Grècia .
La festa continua i tots elsalumnes de l’escola pugena l’escenari per cantar totsjunts la cançó NADAL DECOLORS. Quin goig veurel’escenari ple de gom agom de mainada des de 3fins a 12 anys cantant. Esva fer silenci i despréstothom va aplaudir, con-tents. La festa s’acaba totparlant els alumnes ambels pares, mares, mestres,avis, germans i amics, totmenjant coques, bunyols ipastissos.
Quan he fet aquest escrithe pensat que ara fa 9anys era el primer Nadaldel meu nét a l’escola i desd’aquells nens vestits dexaiets que llavors tenien 3anys he vist diferentsrepresentacions de pasto-rets, pessebres viventspels carreres del poble,diferents cantades de Nadales, sempre amb el suport dels mestres i jo com una iaia mésdel poble vull donar una matricula d ‘honor a l’escola per fer-nos gaudir tant del Nadali per tots aquest anys educant a tots aquests nens i nenes que aviat aniran a l’Institut.
Moltes gràcies!
41
El M
ercadal
SENSE TÍTOL, PEL QUEPUGUI PASSAR...
agenda
42
El
Mer
cadal
43
El M
ercadal
les 10 diferènciesSolucions als mots encreuatsHoritzontals:1. Referendum.2. Eleccions.3. Però. Dreta.4.Uga. Sem. Ic. 5. Bi. Retaules.6.Lat. Rillaf. 7.I. Anoci. Ga. 8. Cdr. Fatu. L.9.Atram. Amni. 10.Gegantera.Verticals: 1.Republica. 2. Elegia. DTG. 3.Fera. Tarre.4.Eco. R. N. Ag. 5.RC. Serofma. 6.Eidetica. N. 7.Normalitat. 8.DNE. Ul. Ume. 9.Ustilag. Nr. 10. M. Acefalia.
Solució a les Xifres RomanesCom em dic? LlucSóc lady? Di
SOLUCIONS
Ajuntament deCorçà Diputació de Girona
