El MercadalRevista Mensual d’Informació Municipal

Febrer de 2001 5a època núm. 7

El Mercadal

Oportunitats dedesenvolupament

*Aj. El Mercadal 5a ep. 07 19/3/01 09:16 Página 1

Serveis Territorials

El Mercadal3

Editorial

Sumari

El Mercadal2

Director:Claudi ArnavatRedacció:Rosa PagèsSusana BahílloSecretaria de Redacció:Roser Masip

Fotografia:Carles FargasNiepce

Edita:Ajuntament de ReusServei de Comunicació CorporativaPl. del Mercadal 143201 REUSTel. 977 759 662Fax 977 759 651 info.comunicacio@reus.netwww.reus.net

Dipòsit legal: T-858-86Tirada: 35.000 exemplarsProjecte gràfic:BEiA.comProducció:BEiA.comFotomecànica:PerepreimpressióImpressióFeelingDistribució:Segimeil

La tasca de les administracions és contribuiral desenvolupament col·lectiu posant a l’a-bast de les persones tots aquells instruments

que els permetin tirar endavant les seves iniciatives.No es tracta d’adoptar una actitud paternalista, queimposi i determini allò que els ciutadans i ciutadanespoden fer, sinó, ben al contrari, d’assegurar camins iespais d’oportunitats on cadascú pugui fer realitatels seus projectes.

Un objectiu, alhora, que parteix d’una premissa irre-nunciable: que aquests camins i aquestes oportuni-tats de desenvolupament siguin a l’abast de tothom,la qual cosa significa que no és únicament el pro-grés econòmic el que es persegueix en darrer termesinó que cal avaluar el futur també en termes dedesenvolupament social.

Posar a disposició de les persones que volen viure otreballar a Reus nous espais per construir habitatgeso per instal·lar-hi indústries i empreses és, en aquestcontext, una actuació necessària. Un imperatiu quel’Ajuntament assumeix des de l’Àrea de Serveis

Territorials i també des de REDESSA a través de totun seguit d’actuacions i iniciatives. Paral·lelament, iamb l’objectiu que tothom pugui desenvolupar-secom a persona i demostrar les seves capacitats, con-dició indispensable per accedir a les oportunitats deprogrés, l’Ajuntament impulsa altres accions des del’Àrea de Serveis Personals.

En aquesta darrera línia es treballa, per exemple,des de la Regidoria de Serveis Socials i des de dife-rents àrees i departaments municipals, com laRegidoria de l’Esport, que ha projectat des d’aques-ta perspectiva la construcció d’un nou equipamentesportiu al barri Montserrat amb el qual es preténdonar resposta a les mancances esportives, urbanís-tiques i socials de la zona.

De tot plegat us informem en aquest nou númerode la revista, on trobareu també altres informacionssobre l’activitat que, des de l’Ajuntament, ens permetanar avançant en la definició d’una ciutat més habi-table i amb oportunitats de desenvolupament —econòmic i social— per a tothom. ◆

Oportunitats dedesenvolupament

Lluís Miquel PérezAlcalde de Reus

2 EditorialSumariCrèdits

3 Serveis TerritorialsNous espais de creixement de la ciutat

OpinióNoves oportunitats de desenvolupamentindustrial

6 EsportMolt més que un camp de futbol per al barriMontserrat

7 OpinióL’esport, en sentit ampli

8 Serveis SocialsLa prestació de servei a les persones: unaactuació d’interès social

9 OpinióL’atenció a les problemàtiques socials

10 Medi AmbientAgenda 21: conclusions de la diagnosiambiental

11 OpinióActuar localment

12 RecullPreparant l’any Gaudí: el 150è aniversari delnaixement de l’arquitecte

13 Drets Civils i CooperacióSetmana solidària: del 12 al 17 de març, aReus

OpinióLa festa de la solidaritat

14 OpinióArticles dels portaveus dels grups municipals.

Les ciutats són organismes viusque es van desenvolupantsegons les necessitats de les per-sones que hi volen viure o treba-llar i a les possibilitats de l’espaigeogràfic on s’inscriuen. Perquèaquest desenvolupament esdugui a terme d’una maneraracional, vetllant per la millora dela qualitat de vida i per les possi-bilitats de creació de riquesa, calun instrument que en defineixiles línies genèriques. Una einade planificació que expressi eldetall, sobre el terreny, del modelde ciutat que estem construint.

Aquesta és la funció del PGOUde Reus, la darrera revisió delqual va entrar en vigor el febrerde 1999. S’hi defineixen leszones de creixement de la ciutati els usos i condicions a què han

de respondre en el moment dedesenvolupar-se. Destriant el sòlurbà en dues categories —indus-trial i residencial—, el PGOU ésun instrument de planejamenturbanístic i la clau de volta deldesenvolupament de la ciutat.

Paral·lelament, la ciutat comptaamb un Pla Especial de ReformaInterior (PERI), aprovat el 1987,

que conté les bases per a laremodelació del nucli antic. Unaactuació específica que es vadesenvolupant des de fa anys ique ha permès transformar lafesomia d’espais emblemàticsdel centre a partir de la creacióde carrers de vianants com el deles Galanes o el de Santa Anna ide noves places com la delTeatre. De cara al futur, és previst

realitzar una actuació de caracte-rístiques similars al barri delCarme a partir d’un projecteespecífic que s’ha encarregat al’arquitecte Manuel Solà Morales.

56 noves hectàrees desòl industrialEl PGOU defineix els equipa-ments i les característiques quehan de seguir els sectors i polí-gons industrials en el momentde desenvolupar-se. Qüestionscom les connexions a la xarxa decarreteres o l’entramat de vialsinteriors estan determinades d’a-cord amb criteris que tenen coma objectiu treure el major rendi-ment d’aquests espais i, alhora,donar resposta a les necessitatsde les empreses que puguinestar interessades a ocupar-losen el futur.

Nous espais de creixement de la ciutat

El Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), ladarrera revisió del qual va entrar en vigor elfebrer de 1999, és l’instrument que permetdefinir el creixement de la ciutat i eldesenvolupament de noves zones de sòlindustrial i residencial. Un document queconté les claus del Reus del futur.

el Pla Generald’OrdenacióUrbana és uninstrument deplanejamenturbanístic i laclau de volta

del creixementde la ciutat

Josep Morató ClarasóRegidor cap d’àrea de

Serveis Territorials

Opinió

La ciutat de Reus es trobaubicada en un espai geogràficple d’oportunitats dedesenvolupament econòmic, laqual cosa fa que Reus sigui,per a moltes empreses quebusquen espais industrials oninstal·lar-se, un emplaçamentòptim. Per la seva part, lesempreses locals viuen també,en termes generals, un procésde creixement i expansió. Totplegat es tradueix en unademanda creixent de sòl isostre industrial. Davantd’aquestes circumstàncies, atèsque els terrenys qualificats com

a industrials al Pla Generald’Ordenació Urbana (PGOU)són de propietat privada,l’actuació municipal se centraa promoure i facilitar al màximel desenvolupament de noveszones industrials, encol·laboració amb elspromotors.

L’objectiu és que la manca deterrenys i el preu no siguin unobstacle per a la implantacióempresarial, tant d’empreseslocals com d’empreses de fora.El PGOU de Reus, la darrerarevisió del qual va entrar en

vigor el febrer de 1999,preveu, en aquest sentit, totauna sèrie de nous espais, laqual cosa pot permetredisposar en un terminiaproximat de 18 mesos d’untotal de 56 noves hectàreesper a l’activitat empresarial, unobjectiu al qual destinarem totsels esforços possibles.

Si les previsions es compleixen,mitjançant la col·laboraciópública i privada podemarribar a disposar a mitjàtermini d’una oferta suficient,competitiva i capaç de donar

resposta a qualsevoldemanda. En aquest sentit,l’aprofitament de lesoportunitats de desenvo-lupament econòmic ques’inscriuen en la nostra zonapel que fa a activitat industrialpassa, com en molts altresàmbits, per la unió d’esforços ila complementarietat entrel’actuació pública i l’actuacióprivada.

Una tasca conjunta que, endarrer terme, ha de revertir enel desenvolupament generalde la ciutat ◆

Noves oportunitats de desenvolupament industrial

Noves àrees de sòlindustrial (blau) iresidencial (groc)

*Aj. El Mercadal 5a ep. 07 19/3/01 09:17 Página 2

La propietat d’aquests espais potser de caràcter privat o públic,però en tots dos casos el desen-volupament ha de seguir lesdirectrius del PGOU. Pel que fa aReus, les noves zones industrialsprevistes en el PGOU són depropietat privada, tot i que algu-nes es gestionen a partir de lainiciativa municipal.

Nou sòl industrialLa situació geogràfica de Reus,inscrita en una zona d’activitateconòmica important i amb

grans perspectives de desenvo-lupament com és el Camp deTarragona, juntament amb l’e-xistència d’una bona xarxa decomunicacions, fa de la capitaldel Baix Camp un emplaçamentatractiu per a moltes indústries iempreses. Aquest fet, unit al pro-cés d’expansió que viuen lesempreses locals, es tradueix enuna demanda creixent de sòl isostre industrial, la qual cosaafecta, lògicament, els preus demercat de terreny.

En un estudi recent elaborat perl’Associació de Petites Empresesde Reus es posava de manifestaquesta realitat i es quantificavala demanda de sòl industrial perals propers anys en 17 hectàre-es. Per incrementar l’oferta, l’ac-tuació municipal se centra a faci-litar el desenvolupament de lesnoves zones previstes al PGOU,en col·laboració amb els promo-tors dels terrenys. Així, si esdesenvolupen els sectors indus-trials que es troben més avan-çats, es pot arribar a disposar enun termini de 18 mesos de 56noves hectàrees per a la implan-tació empresarial i les empreseslocals i de fora interessadespodran disposar de sòl suficienta preus més competitius.

Nous sectorsindustrialsParal·lelament, des de la societatpública REDESSA s’està impul-sant un nou projecte per posar adisposició de les petites i mitja-nes empreses locals espaisindustrials de dimensió reduïda,precisament els que en aquestsmoments presenten un dèficitimportant. Es tracta del segoncomplex empresarial de REDES-SA, que es construirà al polígonAiqsa i ocuparà un espai de mésde 7.600 m2, amb un total de 20naus industrials de mides varia-bles a partir de 250 m2. Un copposats en funcionament el Viverd’Empreses i el Centre Inter-nacional de Negocis de Reus,aquest projecte constitueix la ter-cera fase de la societat i té com

a objectiu oferir una alternativadiferenciada i innovadora per ales ubicacions tradicionals detipus industrial. El complex s’a-dreça a qualsevol empresa quenecessiti espais d’aquestesdimensions, tant del sectorindustrial com de la distribució, i,també, a les empreses que fina-litzen la seva estada al Viver o alCentre d’Empreses. Aquestsnous espais, anomenats per laUnió Europea naus de transició,s’oferiran en règim de lloguer. Ésprevist que el projecte, cofi-nançat per la Unió Europea a tra-vés dels fons FEDER, es faci rea-litat a finals d’any.

Espais per viureEl creixement de la ciutat pel quefa a oferta residencial es concre-ta en dos grans apartats: la cons-trucció de nous habitatges enespais urbans, dins del que seriael teixit de la ciutat, i l’obertura denoves zones urbanitzables.

En el primer apartat s’inscriuendiversos projectes, alguns delsquals ja estan en execució. Lesactuacions a les zones d’Hort delRos i Hort de Torroja, a l’antigaCoromina Industrial o a la carre-tera de Castellvell són, en aquestsentit, actuacions importants queincrementaran l’oferta al centrede la ciutat. Pel que fa a actua-cions més a llarg termini, el sote-rrament del barranc de l’Escoriala partir del desviament cap albarranc del Pedret (una actuaciófeta a les obres de la variantSud), permetrà disposar de nousespais en una altra zona d’im-portant densitat.

Més enllà del texit urbà ja exis-tent, la creació de noves zonesresidencials contemplades en elPGOU obre la porta al creixe-ment de la ciutat: nous habitat-ges, nous carrers i nous equipa-ments que cal connectar ambl’estructura urbana per definir unconjunt cohesionat. El desenvo-lupament de l’entorn del barriGaudí, per exemple, permetràdefinir no només un nou espai

d’habitatges sinó una nova zonaurbana a partir del soterramentdel pas sota del ferrocarril i ladefinició del traçat del passeigNord. Es tracta d’anar integrantaquests nous espais en unafesomia urbana també en trans-formació i preveure l’existènciad’equipaments complementaris:des de zones verdes i parcs finsa equipaments escolars o decaràcter esportiu.

Nous espais residencialsLes previsions de creixement nodibuixen una direcció única. És adir, el creixement de la ciutat, d’a-cord amb les condicions geogràfi-ques, és en totes direccions i des-criu una anella concèntrica al vol-tant del nucli existent: els terrenysentre el CN Reus Ploms i Redes-sa, a la carretera de Castellvell, al’entorn d’Aigüesverds i a la zonade Mas Iglésias marquen les qua-tre direccions de desenvolupa-ment futur. El PGOU defineixtambé les característiques d’a-quests nous habitatges —casesunifamiliars, blocs de pisos, etc.—d’acord amb criteris de coherèn-cia urbanística i amb l’objectiud’assegurar les millors condicionsd’habitabilitat i qualitat de vida. ◆

Nous espais residencials· A punt d’enllestir-se Nre. d’habitatgesCamí Vell de Castellvell 181Carmelites (acabat) 199Mas Bertran 368· En fase de construccióBarranc dels Capellans 475Partida Vila 758Mas Iglésias 1.713Monterols 102Aigües-verds-2 (en construcció i ampliació) 498· En fase prèvia de gestióBarranc Martí 63Mas Llopis 122Passeig Briansó 300Camí de Valls 223Mas Anglès 110Camí dels Morts 424

El Mercadal4

Serveis Territorials

El Mercadal5

Serveis Territorials

Un altre dels espais de la ciutaton s’estan duent a terme actua-cions de caràcter urbanístic és elbarri Immaculada. L’objectiu és,en aquest cas, redistribuir l’espaiurbanístic existent i ordenar elshabitatges d’acord amb criterisd’habitabilitat i qualitat de vida.

El condicionament de la llera delbarranc del Pedret, fet a partir deles obres de desviament delbarranc de l’Escorial incloses enla construcció de la Variant Sud,ha permès guanyar espai en

aquest indret de la ciutat i poderendegar un pla d’actuació decaràcter global que permeti trans-formar la fesomia del barri.

Per dur a terme els treballs, s’haniniciat ja els tràmits d’expropiaciód’alguns terrenys i cases afecta-des i s’han realitzat també dife-rents gestions per construir noushabitatges per reallotjar els veïnsa partir de la cessió de dos solarsde propietat municipal a laFundació Privada Família i Ben-estar Social. ◆

La construcció de la Variant Sud ide la futura Variant Est de Reuspermetran transformar les entra-des a la ciutat per les carreteresde Tarragona i de Montblanc endues grans avingudes.

A partir del que s’anomena actade reversió, les administracionspropietàries d’aquestes vials —elMinisteri d’Obres Públiques en elprimer cas i la Generalitat en el

segon— retornaran al municipiels terrenys i es faran càrrec deles obres d’urbanització d’acordamb el projecte que, en el seumoment, presenti l’Ajuntament.

Amb una previsió a llarg termini,aquesta actuació permetrà trans-formar la imatge de la ciutat apartir de la creació de dues gransavingudes urbanes en aquestsdos punts. ◆

El 12 de febrer van començar lesobres al carrer del Roser per ins-tal·lar-hi la xarxa de telecomuni-cacions per cable i renovar-ne laurbanització. Les obres, amb unadurada de set mesos, es faranen dues fases: la primera afec-tarà el tram de carrer comprèsentre la riera de Miró i el carrerMuralla, i la segona, que comen-çarà el març, entre la riera i laplaça de Catalunya. La circulacióde vehicles es desviarà per itine-raris alternatius. Mentre durin lesobres, el carrer de Sant Llibori i eltram del carrer de Dom Boscoentre la riera i el carrer Murallaseren de doble sentit, i el de SantSebastià canviarà de sentit perdonar accés al de Sant Magí.

També han començat les obresals carrers de la Mar, CarnisseriesVelles i Sant Pere Apòstol i elcarreró de Sunyer. L’objectiu ésrenovar-ne la pavimentació i dur-hi a terme treballs en la xarxad’aigua i sanejament i d’amplia-ció de la xarxa telefònica. Ambuna durada de set mesos, lesobres obligaran a variar alguns iti-

neraris per accedir a l’aparca-ment del Pallol i al Mercadal. Enel primer cas, l’accés serà pelcarrer d’Hortensi Güell o pel dela Presó, i en el segon pel carrerdel Vidre. Les obres formen partdel Projecte de Reforma Interior(PERI) del nucli antic i inclouenla remodelació de l’entorn del’absis de la Prioral perquèaquest espai relligui els itinerarisdels carrers adjacents. S’hi ins-tal·larà paviment de lloses depedra com el que hi haurà a labanda lateral del carrer de la Mari es col·locaran pilons de fosadúctil per evitar l’accés de vehi-cles. Al voltant de la Prioral s’haprevist una franja de subdrenat-ge tapat per evitar que s’hi estan-qui l’aigua, i es farà la preins-tal·lació elèctrica perquè, quansigui necessari, es pugui il·lumi-nar. D’altra banda, s’han iniciatels tràmits administratius peradjudicar les obres de la plaça dela Llibertat, que és previst quecomencin d’aquí a pocs mesos.Després de carnaval començaràla segona fase de les obres delspassejos de Prim i de Sunyer. ◆

Informació als veïns de les obres

1· Avís previ a les entradesdels immobles afectats

2· Tramesa de notes depremsa als mitjans

3· Instal·lació de retolacióals carrers indicant lesdates d’execució i els iti-neraris alternatius de cir-culació

4· Tramesa als veïns d’unfulletó explicatiu de lescaracterístiques tècni-ques de les obres, delsterminis i dels itinerarisalternatius de circulació

La Dada

Nous sectors industrials

El procés de les obres

1· Elaboració del pla di-rector de la zona quedefineix els tres bàsicsde les actuacions a rea-litzar i estudia i preveul’impacte en l’entornpel que fa a aspectescom la circulació

2· Procés de discussió iexplicació als veïns

3· Elaboració del projectetècnic específic de lesobres a realitzar

4· Procés administratiud’adjudicació de lesobres

5· Execució dels treballsper part de l’empresaadjudicatària i control iseguiment de la quali-tat de les obres perpart dels responsablestècnics municipals

La Dada

Dins l’organigramamunicipal, l’Àrea de ServeisTerritorials aplega duesregidories específiques i unconjunt de serveis que, enconjunt, desenvolupentotes aquelles tasques idirectrius relacionades ambla configuració urbana dela ciutat.

Superfície sòl net Previsió de desenvolupament

Barranc del Roquís 74.270 m2 en execució

Bellissens autopista 195.918 m2 6 mesos

Ctra. Alcolea 30.247 m2 8 mesos

AIQSA 31.436 m2 6 mesos

Ampliació Vege 19.059 m2 4 mesos

Granja Vila 36.863 m2 6 mesos

La Roureda 112.800 m2 10 mesos

Granja Vila 21.194 m2 5 mesos

Constantí Nord 42.420 m2 8 mesos

TOTAL 564.207 m2

El barri Immaculada

Les futures avingudesCarrer del Roser i nucli antic

Les obres de desviament delbarranc de l’Escorial cap aldel Pedret

Àrea de Serveis Territorials

Regidor Cap d’Àrea

Regidor de MediAmbient

Llicències Urbanístiques

Gestió Urbanística

Activitats

Patrimoni del sòl

Gestió Mediambiental

Regidor d’Arquitectura i

Urbanisme

Arquitectura UrbanismeOficina del’Habitatge

Brigades Mobilitat Enginyeria

ServeisAdministratius

de ServeisTerritorials

Medi Ambient

*Aj. El Mercadal 5a ep. 07 19/3/01 09:17 Página 4

servit de base per completar unprojecte d’equipament que té unfort component de funcionalitat. És a dir, que a banda de donarresposta a les necessitats concre-tes de la zona, sigui capaç d’aco-llir altres activitats esportives i delleure i donar resposta a un altretipus de demanda variable. Enaquest sentit, al costat de les acti-vitats organitzades específica-ment per als veïns de la zona, espreveu que les instal·lacionssiguin punt de trobada per apracticants de modalitats esporti-ves minoritàries —com el vol decoloms— provinents d’altres in-drets. La capacitat d’articular unaoferta àmplia i variada esdevé,alhora, una exigència per donarviabilitat econòmica al projecte iassegurar el màxim rendimentde les instal·lacions.

Activitats per a tothomLes previsions d’utilització de l’e-quipament se situen al voltant de72.000 usuaris al llarg de l’anyrepartits en diferents àmbits d’ac-tivitat: escolars, de competició, delleure, d’integració social, de turis-me esportiu i de caràcter extraor-dinari.

Dins del primer apartat es preveuque les instal·lacions permetinampliar el programa Global Es-port, impulsat des de la Regidoriade l’Esport a través de ReusEsport i Lleure, amb la finalitatd’apropar la pràctica fisicoesporti-va als escolars. Aquest programaes concreta en la utilització delsequipaments esportius munici-pals per part dels centres d’en-senyament que, tot i disposard’instal·lacions esportives prò-pies, no compten amb la infraes-tructura adequada per realitzartotes les activitats en matèriaesportiva. El nou equipamentpermetria, en aquest context,donar resposta a les necessitatsdels CEIP Sant Bernat Calbó iMarià Fortuny, de l’Escola Puig-cerver i de l’IES Josep Tapiró.

L’apartat de competició se centrasobretot en el futbol, per realitzar

les competicions oficials del quales reservarà una àmplia franjahorària que es complementaràamb la pràctica del ciclisme i delvol de coloms esportiu. El con-junt de competicions es destria-ran en dos àmbits diferenciats:federatiu, amb les diferentsmodalitats establertes per acadascuna de les pràctiques, iescolar a partir de les competi-cions impulsades des del ConsellEsportiu del Baix Camp.

Pel que fa a les activitats de lleu-re, tant l’espai esportiu pròpia-ment dit com l’entorn es perfilencom a escenari de tota menad’activitats de joc i esbarjo. A mésde les activitats de foment de lasalut, realitzades en grups o béde manera individual, es preténpromoure també la diversió i ellleure de caràcter espontani. Enaquest gran apartat s’inclouen,doncs, des de les pràctiques físi-ques alternatives com el ioga o eltaichí fins als jocs tradicionalsimpulsats per diferents col·lectiusi associacions, passant pels cam-pionats socials d’empreses o lescurses i caminades populars.

Des del punt de vista social, ésprevist dur a terme un projectesimilar al que s’està realitzant albarri Sant Josep Obrer en coor-dinació amb la Regidoria deServeis Socials amb l’objectiud’aconseguir, amb la pràctica delfutbol, potenciar l’adquisició devalors i afavorir la integraciósocial entre els joves del barri.També és previst impulsar pro-grames específics adreçats acol·lectius com les persones deraça gitana entre les quals lapràctica de l’esport pot esdeve-nir un mitjà d’integració social ide desenvolupament de pràcti-ques de salut.

En l’apartat de turisme esportiu,es preveu aprofitar l’incrementd’aquest tipus de demanda —que en aquests moments supe-ra àmpliament l’oferta existent—oferint les instal·lacions esporti-ves municipals als operadors

turístics. Finalment, en l’apartatd’activitats extraordinàries, la rea-lització de cursos i jornades deformació adreçats tant a tècnicscom a infants permetria donarresposta a necessitats específi-ques de formació tècnica quecompletin els entrenamentsperiòdics.

El projecteEl projecte respon a les premis-ses bàsiques establertes per a unCAM-2, ampliades per tal d’aco-llir altres activitats. Així, lesinstal·lacions apleguen un campde futbol homologat per a 2ªdivisió B amb gespa artificial de105 x 63 m i els edificis de ser-veis —dutxes i magatzems—, aixícom altres dependències com-plementàries: un edifici per alclub de coloms esportius, unespai per a la Unió Ciclista delBarri Fortuny, un espai per a salade barri i un pati d’accés.

És previst que l’ús de l’energiasolar permeti satisfer les necessi-tats d’aigua calenta i de calefac-ció de les instal·lacions, i s’incor-porarà un mecanisme de recolli-da d’aigua perquè pugui reutilit-zar-se per regar la gespa i lavegetació.

Calendari Definició del projecte: un equip

de tècnics de les Regidoriesde l’Esport i d’Arquitectura iUrbanisme van establir leslínies generals del projecte iles condicions per a la convo-catòria d’un concurs d’ideesentre tres equips d’arquitectes.

Encàrrec: entre les propostespresentades, es va escollir lad’Ernest Ferré i MamenDomingo, que el 25 de genervan presentar l’avantprojectetècnic i que el 25 de maighauran d’enllestir el projectedefinitiu.

Aprovació: és previst que entreel juliol i el setembre d’en-guany l’Ajuntament aprovi elprojecte definitiu i que laDirecció General de l’Esport hidoni el vistiplau.

Adjudicació: un cop inclòs en elcapítol d’inversions del pressu-post municipal per al 2002, ésprevist que l’adjudicació de lesobres es resolgui dins del pri-mer trimestre de l’any vinent.

Execució: a partir d’una previsiómínima de vuit mesos de tre-balls per enllestir les obres, lanova instal·lació podria entraren funcionament a comen-çaments del 2003. ◆

Esport

El Mercadal7

Esport

El Mercadal6

El projecte de construcció d’unequipament esportiu al barriMontserrat va ser un dels com-promisos aprovats en el Debatde la Ciutat del passat juliol idóna resposta a la reivindicacióhistòrica dels veïns pel que fa al’adequació del camp de futbolexistent, que en aquests mo-ments es troba en condicionsmolt precàries. Més enllà de lesmotivacions de caràcter esportiuen el sentit d’acostar la pràcticaesportiva a tothom, el projecte técom a objectiu incidir d’unamanera clara en la remodelacióurbanística de la zona i impulsaral seu voltant diverses actuacionsde caràcter social.

Per dur a terme les obres delrecinte esportiu s’ha demanatuna subvenció a la DireccióGeneral de l’Esport, i es preveuque el nou equipament puguiestar enllestir a començamentsdel 2003. Les actuacions inclou-rien la construcció d’un camp defutbol de gespa artificial i un edi-fici de serveis que allotgi vuit ves-tuaris, un gimnàs, una sala dejuntes i dos magatzems. Mésendavant, al voltant d’aquestainfraestructura bàsica i ja en fun-cionament es podrien dur aterme ampliacions de maneraque augmentés l’espai total des-tinat a equipament esportiu.

La nova fesomia urbanaLa construcció del PavellóOlímpic Municipal va impulsar elcreixement urbanístic de la zonasud de la ciutat, integrada pelsbarris Fortuny, Montserrat iJuroca, que formen el districte Vo de Migjorn. La creació de nou

sòl residencial i l’ampliació de laxarxa viària han anat configurantuna nova fesomia urbana que,en aquests moments, requereixuna actuació que permeti relligarel conjunt, especialment pel quefa a la connexió entre les princi-pals artèries de comunicació: l’a-vinguda d’Astorga i la prolongaciódel carrer del Pintor Fuster.

La construcció de l’equipamentesportiu previst al barri Mont-serrat, en els terrenys on actual-ment es troba el camp de futbol,entre el carrer de l’Aixemús i elslímits de la Variant, permetriadelimitar la zona per l’extrem sudi donar-li cohesió urbanística.

La pràctica del futbolFins als anys 80 existien a la zonatres camps de futbol: el del barriJuroca, el camp de futbolVirginias i el de barri Montserrat.Tot i que aquests equipamentsno disposaven de les millorscondicions per a la pràcticaesportiva, van donar impuls alnaixement de fins a cinc clubsfutbolístics. La urbanització delbarri Juroca i la construcció delPavelló Olímpic van fer desa-parèixer les dues primeres ins-tal·lacions, i els equips de futbol

que els utilitzaven van ocupar elscamps més propers, com el deMas Iglésias. Tot plegat, va dur aldescens de l’activitat futbolística,accentuat per l’existència d’unanova oferta generada des delPavelló.

En els últims anys, al costat de laconsolidació de l’oferta delPavelló Olímpic, la pràctica delfutbol ha registrat un incrementnotable que ha obligat a condi-cionar una esplanada al pati delCEIP Marià Fortuny com a espaid’entrenament i de competicióde futbol 7.

Ciclistes i colomsAl districte de Migjorn existeixtambé un important entramatd’associacions i col·lectius inte-grat per associacions de veïns,associacions de dones, gentgran, associacions de pares imares de centres escolars i asso-ciacions esportives. Entre aques-tes darreres hi ha el Club UnióAstorga —que des de la tempo-rada 2000/2001 aplega el Clubde Futbol Juroca, el Club deFutbol del Barri Montserrat il’Escola de Futbol de l’APA delCEIP Eduard Toda—, el ClubCiclista i l’Associació de Coloms

Esportius, adscrita a la FederacióCatalana d’aquesta modalitat.Totes aquestes entitats handonat el seu suport al projecte apartir de la presentació públicaque es va fer entre els veïns elpassat 17 de gener. En aquestsentit, a més de recollir moltesde les reivindicacions històriquesde la zona, el futur equipaments’habilitarà també com ainstal·lació per a la pràctica delvol de coloms —i serà per tant laprimera instal·lació creada ambaquest objectiu aCatalunya— idel ciclisme.

Esport per a tothomRecollint les demandes existentspel que fa a la pràctica del futbol,del ciclisme i del vol de colomscom a eixos bàsics, el projecte vamés enllà amb l’objectiu d’esde-venir un equipament capaç dedonar resposta a altres necessi-tats esportives. A partir d’un estu-di previ, es va analitzar la deman-da d’activitat esportiva de la zona,del conjunt de la ciutat i la que esgenera també des d’altres locali-tats properes, atenent a factorsdiferencials com l’edat i al graud’especialització de l’activitat adesenvolupar.

Els resultats d’aquest estudi, jun-tament amb les previsions decreixement de la demandaesportiva en els propers anys endiferents sectors de la població —per als quals caldrà definir unaoferta adaptada a les seves ne-cessitats— i al creixement tambédel turisme esportiu —amb tot elpotencial que això suposa per auna zona que és ja punt de des-tinació turística general—, han

Molt més que un camp de futbol per al barri Montserrat

prop de35.000

persones hanpassat per la

carpa del parcde Sant Jordi

El 19 de gener la Comissió de Govern vaaprovar sol·licitar a la Secretaria General del’Esport una subvenció per a la construcciód’un equipament esportiu al barri Montserrat.Un projecte amb el qual es vol respondretambé a les necessitats urbanístiques i socialsde la zona.

Joan Anton Verge GuarchRegidor de l’Esport

Opinió

La pràctica esportiva va moltmés enllà de l’establiment d’uncalendari de competicions ode la programació d’activitatsescolars. L’esport és, avui, unmitjà per aconseguir una millorqualitat de vida, per incorporarhàbits saludables, per enfortirles relacions humanes imillorar la cohesió social. Simés no, així ho entenem desde la Regidoria de l’Esport, quea través de les activitatsorganitzades des de l’empresamunicipal Reus Esport i Lleuredesenvolupa la seva tascaamb diferents programes que

tenen com a objectiu acostarl’esport a tothom. Ja sigui enl’àmbit de la formació, dellleure, de la salut o de lacompetició, la pràcticaesportiva té també unimportant component social enel sentit que afavoreix ipropicia l’enfortiment de lesrelacions entre les persones.D’aquí la importànciad’entendre-la també com unmitjà per incidir en la millorade la convivència i laparticipació en zones concretesde la ciutat o entre col·lectiusamb especials problemàtiques

en aquest sentit. El programaque s’ha impulsat des de laRegidoria de l’Esport entre elsjoves del barri de Sant JosepObrer, fent de la pràctica delfutbol una eina per al’adquisició de valors i eldesenvolupament personal és,en aquest sentit, una línia detreball que s’ampliarà ambaltres programes específics.En aquest context, el projectede construcció d’un nouequipament al barri Montserratsuposa un nou repte. Amb laconstrucció d’un camp defutbol, es vol fer una jugada a

tres bandes: oferir unequipament adequat per a lapràctica esportiva, donarcohesió urbanística a una zonaque s’ha transformat de dalt abaix i impulsar diversesactuacions amb projecciósocial per aconseguir lamàxima integració de lespersones i la millora de la sevaqualitat de vida a partir depràctiques de salut. Un objectiuambiciós que, amb el suport ila implicació dels veïns i delscol·lectius de la zona, estemconvençuts que sabrem tirarendavant amb èxit. ◆

L’esport, en sentit ampli

Pressupost: El pressupost és poc més

de 300 MPTA i inclouels treballs d’urbanitza-ció, de tancaments i deconstrucció d’una plaçade més de 3.000 m2.Les subvencions dediferents institucions,entre les quals destacala de la Direcció Ge-neral de l’Esport ques’acaba de sol·licitar,permetrien assumir el33% del cost de la partesportiva. La resta aniràa càrrec de l’Ajunta-ment.

Model de gestió:La gestió i la programació

d’activitats seran assu-mides per l’empresamunicipal Reus Esport iLleure, d’acord amb elmateix model amb quègestiona la resta d’ins-tal·lacions esportivesmunicipals.

La Dadaels veïns i lesassociacions

del barri han expressatel seu suportal projecte

Maqueta de la futurainstal·lació esportiva

La construcció del PavellóOlímpic Municipal vasuposar un revulsiu per aaquesta zona de la ciutat

*Aj. El Mercadal 5a ep. 07 19/3/01 09:17 Página 6

Serveis Socials

El Mercadal9

Serveis Socials

El Mercadal8

Sovint quan es parla de serveissocials es pensa en aquellesactuacions adreçades a les per-sones o als col·lectius que patei-xen problemàtiques específiquescom ara marginació, insuficiènciade recursos econòmics o violèn-cia domèstica.

Més enllà d’aquestes actuacions—necessàries i, en molts casos,amb caràcter prioritari—, l’actua-ció que es du a terme des de laRegidoria de Serveis Socials s’ei-xampla més enllà amb l’objectiud’articular tot un conjunt d’activi-tats pel que fa a la prestació d’a-juda humana, tècnica i fins i totmaterial adreçada al conjunt dela població.

20 anys de serveissocialsAl llarg dels vint anys de prestacióde serveis socials des dels ajun-taments és possible establir duesetapes diferenciades que coinci-deixen amb el canvi de dècada.

Així, al llarg dels anys 80 l’expe-riència dels ajuntaments demo-cràtics en aquest àmbit, junta-ment amb les aportacions cívi-ques i dels professionals en unmoment de gran dinamisme iactivitat, permeten definir unmodel català de serveis socials.La segona etapa, per la sevabanda, coincideix amb la creació,dins de l’organigrama polític de laGeneralitat de Catalunya, d’unaàrea específica dedicada aBenestar Social amb un perfil iuns continguts poc clars que esva anar desenvolupant lenta-ment fins concretar-se en un textlegal.

Pel que fa a l’Ajuntament deReus, en la primera fase d’im-plantació dels serveis socials a laciutat, que es pot situar entre elsanys 1979 i 1983, conviuendues estratègies diferenciades:per una banda, la creació d’unaregidoria i un departament deserveis socials dins l’organitzaciómunicipal, amb plantilla i pressu-post propis, i per l’altra banda la

descentralització en el sentit d’a-costar els serveis socials alsbarris. S’inicia, en aquest darrerpunt, una història de proximitat irelació.

Les polítiques d’actuació alsbarris d’aquests primers anys vanpermetre tenir un coneixementde primera mà de les problemà-tiques socials a partir de la tasca

dels professionals, que van esta-blir també d’aquesta manera unanecessària i important relacióamb les entitats i grups de cadazona. La manca d’un sistemapropi de serveis socials va ferque es treballés sobretot amb elconjunt de prestacions del siste-ma de protecció existent.

La segona fase, entre 1983 i1987, suposà un moment decreixement per als serveis socialsmunicipals. Va ser aleshoresquan les actuacions s’estructura-ren a partir de programes dife-renciats per a cadascun dels sec-tors de la població: infància i ado-lescència, adults i gent gran.

Al mateix temps, es va consolidartambé l’atenció primària i es pro-duí una expansió de serveis

específics: centres oberts, tallers,serveis d’atenció a domicili, etc.El mapa de serveis socials(1984), les lleis de serveissocials i règim local (1985) i lesrecomanacions del consell as-sessor d’atenció primària (1986)van esdevenir, paral·lelament,importants instruments de plani-ficació.

La reflexió sobre l’objectiu de lesaccions de serveis socials va por-tar a plantejar també una qüestióbàsica: si els destinataris delsprogrames havien de ser única-ment les persones en situació demarginació o bé calia atendre elconjunt de la població. Una refle-xió que, en incidir en la desco-berta de noves necessitats i en ladefinició i l’estructuració dels ser-veis socials, va donar pas a unatercera fase de construcció d’unsistema integral.

Atenció per a tothomEn aquests moments, parlar deserveis socials significa atendreels aspectes de prevenció de ris-cos de marginació, de promocióde valors i conductes, d’assistèn-cia davant problemàtiques con-cretes i de rehabilitació, tant pelque fa a persones com a grups i,

per extensió, a nivell comunitari. Des d’aquesta perspectiva, laposada en funcionament el1990 del programa de rendamínima d’inserció (PIRMI) vatenir un fort impacte en els ser-veis socials municipals en per-metre ampliar els serveis deprimària. Així mateix, va introduiruna perspectiva nova entre polí-tics i tècnics en el sentit d’identi-ficar la pobresa i altres problemà-tiques socials com a processos ino com a casos isolats relacio-nats amb persones concretes.Processos, així mateix, que afec-ten o poden afectar col·lectiusdiversos i heterogenis.

Els serveis socials avuiDes del 1995, l’actuació que esdesenvolupa des de la Regidoriade Serveis Socials combina dife-rents modalitats d’acció. En pri-mer lloc, pel que fa al manteni-ment i la millora de l’atenciósocial primària, que amb eltemps ha anat incorporant novestendències i que es va ampliantamb les que provenen del siste-ma públic de serveis socials,amb un increment de les tas-ques burocràtiques. En segonlloc, el manteniment i la poten-ciació dels serveis específics i

especialitzats, amb la millora dela qualitat que s’ofereix a l’horade donar una resposta eficaç anoves problemàtiques idemandes ciutadanes.

En tercer lloc, fer compatibleaquest complex entramat deprestacions i serveis, cada copmés reglamentats, amb la pràcti-ca del treball social i del treballsocioeducatiu. Un àmbit en elqual es pretén, més enllà de faci-litar recursos, propiciar l’autono-mia de les persones i dels grupsi millorar les relacions socials enels entorns on es generen lesproblemàtiques. I, finalment,com a darrer gran objectiu,potenciar de manera especial lafunció relacional. En definitiva, siels vint anys de funcionamentdels serveis socials des de lamunicipalitat han permès un fortdesenvolupament de les políti-ques socials, s’inicia ara una novaetapa per articular un treballsocial coordinat, compromès ieficient.

Edició de trípticsAmb l’objectiu d’acostar-se a lespersones afectades per pro-blemàtiques específiques i, alho-ra, de realitzar una tasca de sen-

sibilització en el conjunt de lapoblació, des de la Regidoria deServeis Socials s’editen tríptics ifulletons sobre temes diversoscom ara recomanacions a l’horade triar les joguines per evitar dis-criminacions sexistes o recoma-nacions per a les dones que sónvíctimes de maltractaments ambles adreces dels llocs on podendirigir-se.

Un equip deprofessionalsL’equip humà del Departamentde Serveis Socials està integratper prop d’una trentena de per-sones que desenvolupen dife-rents tasques de coordinació,suport tècnic i administratiu iatenció primària.

Pel que fa a l’apartat de coordi-nació, hi ha una coordinadorageneral del departament i trescoordinadores específiques perals àmbits d’atenció primària, deserveis específics i de programes.Sis persones treballen en l’apar-tat de suport administratiu, i pelque fa a l’atenció primària existei-xen set equips bàsics d’atenciósocial primària (EBASP) integratsper nou assistents socials i onzeeducadors socials. ◆

através del’atencióprimària es pretén

conèixer deprop els

problemes iincidir-hi d’una

maneraefectiva

Josefina Lozano NoguésRegidora de Serveis Socials

Opinió

Vint anys d’implantació idesenvolupament dels serveissocials des de la municipalitathan permès, juntament ambl’experiència i l’aportació de lesentitats i professionals quetreballen en aquest àmbit,definir un model defuncionament en el conjunt delpaís pel que fa a l’atenció a lespersones.

Un model que avui no respona la voluntat de trobarsolucions concretes asituacions concretes sinó queentén les problemàtiques

socials com a processos queafecten o poden afectarpersones, col·lectius i, mésenllà, al conjunt de lescomunitats humanes.

Donar resposta als casosconcrets oferint suport tècnic imaterial i, sobretot,desenvolupar programes iactuacions que permetinprevenir aquestes situacions oque, un cop superades, facilitinla integració social de lespersones afectades són, doncs,objectius prioritaris de lespolítiques socials. Uns objectius

que s’insereixen en unaperspectiva generalista, és adir, amb la voluntat d’atendreel conjunt de la població, i quees concreten en la posada enfuncionament de programesespecífics, com ara els serveisd’ajuda a domicili adreçatssobretot a les persones granso amb problemes físics greus,la gestió d’ajuts econòmics pera famílies amb dificultats,l’atenció a les personesimmigrades o l’atenció alsinfants o a les dones quepateixen maltractaments.Pel que fa a l’atenció primària,

la necessitat de conèixer lesproblemàtiques socials enl’entorn on es produeixen id’articular mesures que, apartir d’aquest coneixement,permetin incidir en els factorsque les originen esdevé unaltre front d’activitat importantque dóna cohesió a unaactuació global que té, en lamillora de la qualitat de vida,del desenvolupament de lescapacitats de les persones i enl’eliminació de lesdiscriminacions que generenexclusió social, l’objectiu últimde la seva actuació. ◆

L’atenció a les problemàtiques socials

La prestació de servei a les persones:una actuació d’interès social

Enguany es compleixen vint anys de prestacióde serveis socials des dels ajuntamentsdemocràtics. Una trajectòria que, des de laRegidoria de Serveis Socials, s’ha anat perfilanta Reus amb la implantació de programesdiversos amb els quals donar resposta a lesnecessitats de les persones.

Districte IEBASP Nucli Antic

C/ Vilà 5, bxs. 43201Tel. 977 77 81 35

Atenció personalitzada: dilluns idimecres, de 9.30 a 11.30 h

EBASP CarriletC. Cívic Carrilet, av. Carrilet 29, bxs. 43205Tel. 977 77 36 30 Fax 977 77 69 70

Atenció personalitzada: dilluns idimecres, de 9.30 a 11.30 h

Districte IIEBASP Ponent

C. Cívic Ponent, av. Països Catalans 106. 43205Tel. 977 33 18 39

Fax 977 33 27 46Atenció personalitzada: dilluns idimecres, de 9.30 a 11.30 h

Districte IIIEBASP Mestral

C. Cívic Mestral, av. Barcelona 8, bxs. 43202Tel. 977 33 18 13/33 27 16Fax 977 31 54 20

Atenció personalitzada: dimecres,de 9 a 12 h

Districte IVEBASP Llevant

C. Cívic Llevant, pl. Abat Oliva 31, bxs. 43204Tel. 977 77 17 16 ax 977 77 68 51

Atenció personalitzada: dilluns idimecres, de 9.30 a 11.30 h

EBASP Sant Josep ObrerC. Cívic Mas Abelló, c/ Mas del Carpa 4. 43204Tel. 977 75 68 23/75 01 20Fax 977 77 67 97

Atenció personalitzada: dilluns idimecres, de 9.30 a 11.30 h

Districte VEBASP Migjorn

C. Cívic Migjorn, c/ Astorga 22, bxs. 43205Tel. 977 75 72 95 Fax 977 77 51 16

Atenció personalitzada: dilluns idimecres, de 9.30 a 11.30 h

EBASP: equips bàsics d’atenciósocial primària formats per assis-tents i educadors socials

Punts d’atenció primària

els destinatarisde l’actuaciódels Serveis

Socials són totes lespersones queintegren unacomunitathumana

Programes que es duen aterme des de Serveis Socials

Les dependències delDepartament de Serveis Socials, al raval de Robuster

Departament deServeis SocialsSINASS: Oficina d’Atenció a la

Gent Gran.Raval de Robuster 43-47,

tel. 977 345 804

Informació

PROGRAMES Menor i família Joventut Adult-dona Vellesa Immigrants Persones amb (projectes específics) disminució

Districte I. • Petitons Grup de dones Nucli antic • PA/ Centre Obert magribines

Districte I. • Desenvolupament • Aprenentatges socials • Dones. Carrilet i autonomia als IES de Reus Grup d'ajuda mútua

• Millora de la convivència entre pares i fills

Districte II. • Petitons • Casal de jubilats municipalPonent • Aprenentatges socials • Taller de memòria

• Taller de sardanesDistricte III • Centre Obert Mestral • Casal de jubilats municipal

Districte IV. • Petitons • Dones magribinesEl Roser • Terràlia

Districte IV. Sant • Petitons • Fem Pinya • Casal de jubilats Josep Obrer • Petitrens • Educ./Esport municipal

• Escola de Pares• Educ./Esport

Districte V • Petitons • Casal de jubilats municipal • Dues riberes del • Baula/Centre obert • Taller de memòria mateix mar

• Taller de sardanes

Tot el municipi • Absentisme escolar • Projecte inserció laboral • SINASS: Servei • Coordinació municipal • Oficina d'Atenció • Serveis de• Xarxa de maltractaments per a joves amb especials d'Informació i de la tercera edat a l'Immigrant transport adaptati abusos sexuals infantils dificultats Assessorament a la Dona • Taller de memòria• Servei d'ajuda a domicili • Teleassistència • Ajut de menjador • Centre de dia d'estiu • Servei de menjar a domicili (Taller Ocupacional• Ajut menjador escolar • Tarjeta de transport urbà Baix Camp)

• Oficina d'Atencióa la Gent Gran • Tarjeta de transport urbà

• Ajut per a la bonificació de l'aigua• Servei d'ajuda a domicili

*Aj. El Mercadal 5a ep. 07 19/3/01 09:17 Página 8

Medi Ambient

El Mercadal11

El Mercadal10

Medi Ambient

Del 9 d’octubre a l’11 de de-sembre els locals de Redessavan ser escenari de debat i d’in-tercanvi de reflexions entre lesentitats i les persones que, atítol personal, han volgut partici-par en el projecte d’Agenda 21local. Estructurades al voltant dediferents eixos temàtics —orde-nació del territori, medi natural,planejament urbanístic, mobili-tat i acústica, residus i aigua,activitats, atmosfera, energia irisc—, les sessions de treballhan permès perfilar les conclu-sions de la diagnosi ambientalrealitzada per encàrrec de laRegidoria de Medi Ambient.

A partir dels treballs tècnics i dela recopilació d’informació quees van iniciar l’octubre de 1999,les sessions de participació hananalitzat quins són els principalsproblemes pel que fa al mediambient que hi ha en aquestsmoments a la ciutat i, també, qui-nes són les eines de què es dis-posa a l’hora de perfilar possiblesactuacions futures.

En aquest sentit, la diagnosiambiental ha permès reflexionarsobre aspectes diversos queintervenen en la definició delmodel de ciutat que s’està cons-truint i que determinen les con-dicions de qualitat de vida i derespecte pel medi dels seushabitants. Les directrius del PlaGeneral d’Ordenació Urbana pelque fa a creació de noves zonesresidencials o industrials i a lapreservació d’espais d’interèsnatural, la creació de novesinfraestructures com la variantSud, els aspectes i condicio-

nants de caràcter socioeconò-mic en què s’inscriu la ciutat itota una llarga llista de conside-racions donen forma i continguta un document que ha de servirde base per treballar de cara alfutur.

Elements dela diagnosiambientalLes conclusions de l’estudi —quees poden consultar a través delweb municipal www.reus.net—es divideixen en deu apartats:característiques socioeconòmi-ques, medi natural, ordenaciódel territori i planejament urba-nístic, mobilitat, acústica, residus,aigües, energia, atmosfera, activi-tats i risc. Un ampli recorregut pertots aquells factors que determi-nen les característiques del nos-tre entorn.

CaracterístiquessocioeconòmiquesEl document recull, com a marcprevi d’actuació, la realitat de laciutat pel que fa a densitat depoblació, a activitats econòmi-ques que hi tenen lloc, als índexs

d’atur i al procés d’envellimentde la població.

Medi naturalEl patrimoni natural de la ciutat,els instruments d’ordenació del’espai com ara el Pla Generald’Ordenació Urbana (PGOU) iles activitats econòmiques quetenen lloc en el territori definei-xen una realitat on conflueixendiversos factors.

En primer lloc, la importància del’activitat agrícola en la definiciódel paisatge natural i com a ele-ment de biodiversitat, juntamentamb l’existència de zones d’es-pecial riquesa pel que fa a lafauna i la flora. En segon lloc, lesdirectrius incloses en el PGOUpel que fa a preservació d’espaisnaturals i d’elements paisatgísticscom ara les arbredes de jardins oels barrancs i les rieres. En tercerlloc, les conseqüències del crei-xement industrial a les àrees deBellissens i del Moreral per aalguns elements puntuals d’in-terès natural.

I, finalment, la concentració d’in-fraestructures —actuals o futu-res— i la seva influència en lafragmentació de l’espai, i la

presència d’activitats en l’entornrural que afecten negativamentla biodiversitat i el paisatge: abo-caments de residus sòlids, activi-tats extractives i industrials noregularitzades, sobrepastura, etc.

Ordenació del territorii planejament urbanísticLa manca d’accidents geogràficsque limitin el creixement de laciutat reforça la importància delPGOU com a eina de planificaciói de definició d’un model de ciu-tat. D’altra banda, els caminshistòrics, alguns dels quals hanquedat tallats a partir de la posa-da en funcionament d’algunesinfraestructures viàries, actuencom a vies d’introducció dels ele-ments naturals en el teixit urbà,de la mateixa manera que l’acti-vitat agrícola permet harmonitzarels diferents usos del sòl i donarcontinuïtat al sòl no urbanitzable.

La connexió de la ciutat amb elspetits municipis de la zona i dinsdel triangle Reus-Tarragona-Cambrils defineix un altra líniaprioritària. Dins del nucli urbà, larehabilitació d’edificis en lloc del’enderroc i l’esponjament esperfila com una de les mesuresnecessàries per evitar la degrada-ció del centre.

MobilitatEls nivells de trànsit que registrala ciutat són, sens dubte, un delsprincipals problemes mediam-bientals. La circulació en vehicleprivat dins del nucli urbà i en lesentrades i sortides a causa delsdesplaçaments entre les dife-rents localitats de l’entorn permotius de feina o d’estudis, amb

Agenda 21:conclusions de la diagnosi ambiental

D’acord amb el calendari de treball del’Agenda 21 local, un projecte impulsat des dela Regidoria de Medi Ambient i obert a laparticipació ciutadana, s’ha enllestit ja la fasede diagnosi, prèvia a la definició d’un plad’acció que ha de permetre dur a termediferents actuacions mediambientals.

valors d’entre 10.000 i 20.000vehicles/dia a les carreteres deCambrils, Castellvell, Salou iAlcover, contrasta amb un trans-port públic interurbà deficient pelque fa a l’enllaç amb algunespoblacions. La manca d’aparca-ment i les barreres arquitectòni-ques en alguns punts determi-nen, dins de la ciutat, altres pro-blemes importants. Paral·lela-ment, les previsions del PGOUde millorar la mobilitat i afavorirels desplaçaments a peu o enbicicleta i la valoració positiva deltransport públic de Reus per partdels usuaris són elements d’in-terès de cara al futur.

Acústica Els alts índexs de trànsit i lapresència de vehicles pesantsgenera una important contami-nació acústica, especialment ales rondes, un factor que cadacop desperta més sensibilitatentre la ciutadania. La posada enfuncionament de la variant sudha fet disminuir el soroll al centreperò l’incrementa en els entornsrurals propers a la variant.

Els sorolls derivats de l’activitateconòmica han disminuït, excep-te en aquelles zones localitzades

al voltant de l’oci, i l’existènciad’un cadastre acústic permetaportar dades i aplicar l’orde-nança de sorolls municipal. Ambtot, manquen dades sobre elsoroll generat per l’activitat de l’a-eroport.

ResidusLa tendència a l’augment delsresidus és, sens dubte, un altredels factors de rellevància que esdesprenen de l’estudi. L’incre-ment de la recollida selectiva a laciutat i de la valorització de resi-dus per part de les indústriescontrasta amb l’existència, enca-ra, d’alguns abocadors incontro-lats de runes, la qual cosa fa queel control i l’increment de mesu-res pel que fa als residus sigui unaltre dels eixos a desenvolupar.

AigüesEl consum racional de l’aigua pera ús domèstic, la bona gestió deles xarxes d’abastament i del sis-tema de sanejament i l’importantpercentatge de reutilització de lesaigües residuals depurades sónels aspectes positius d’aquestcapítol. En la banda negativa, l’e-xistència de nivells alts de nitratsa les aigües subterrànies i d’abo-caments d’aigua residual que

requereixen més control o enquè s’ha de millorar el tracta-ment.

EnergiaEl creixement continuat del con-sum energètic, amb una impor-tant despesa del sector industrial,dibuixa una tendència a l’alça perals propers anys. Un context deforta dependència de fontsenergètiques externes i on lesfonts d’energia renovables tenenuna incidència molt baixa.Millorar la despesa i la gestióenergètica de les instal·lacionsmunicipals i el consum per lapotabilització i el sanejament del’aigua es perfilen com a accionsprioritàries a dur a terme.

AtmosferaMalgrat la proximitat de la indús-tria petroquímica, la qualitatatmosfèrica de la ciutat, especial-ment al centre, és bona. Cal teniren compte, però, l’augment deles emissions provinents delsdiferents sectors d’activitat,sobretot del transport.

ActivitatsLa necessitat de disposar dedades al voltant de la influènciade l’activitat agrària sobre la qua-

litat del sòl i de les aigües sub-terrànies i de l’impacte de la restad’activitats econòmiques sobrel’entorn són aspectes a tenir encompte de manera especial pelque fa a aquest punt.

RiscPel que fa a riscos potencials, esdestaca la possibilitat de conta-minació del sòl i de les aigüesresiduals per l’impacte de lesactivitats econòmiques sobrel’entorn, la qual cosa reforça lanecessitat, esmentada en el capí-tol anterior, de dur a terme anàli-sis i estudis preventius. Tambéels plans d’autoprotecció en edi-ficis, instal·lacions industrials, etc.,juntament amb l’adequació delsplans d’emergència municipalesdeven acccions a perfilar decara al futur. ◆ e

l trànsit i elsresidus,

els principalsproblemesambientals

Daniel Pi NoyaRegidor de Medi Ambient

Recordem la vella ditaecologista: pensar globalment,actuar localment. L’àmbit local,que inclou ajuntament peròtambé —però sobretot—ciutadania, ha de ser l’àmbitnatural en què es realitzinmoltes accions que ens han depermetre millorar el nostreentorn.

Reus ha volgut dotar-se d’unaagenda 21 local, un plad’acció per afrontar el repte dela sostenibilitat per al segle XXI.Volem un desenvolupamentque, satisfent les necessitats

del present, no comprometi lacapacitat de les generacionsfutures de satisfer les sevesnecessitats.

La tasca ja realitzada, noméspossible gràcies a laparticipació d’un importantgrup de ciutadans i ciutadanes,ens dóna ara un primer fruit: ladiagnosi ambiental que usresumim en aquestes mateixespàgines. Una reflexió sobre elsnostres problemes en aquestcamp, però també un inventaride recursos per establir lafutura línia d’actuació.

Ara comença la part potsermés apassionant: a partir de ladiagnosi ambiental, establir deforma participativa el plad’acció. Determinar quines sónles línies de treball, accions iprioritats que adoptemcol·lectivament per tald’avançar cap a lasostenibilitat. Veure compodrem mesurar l’evolució dela ciutat en termes ambientals.

En definitiva, fixar quina seràl’aportació que la nostra ciutatfarà a la resolució d’unsproblemes ambientals que es

plantegen a escala planetària:actuar localment pensantglobalment.

Les sessions de discussió sobreel pla d’acció tindran llocaquest mes de març. Fil al’agulla, doncs. Tothom hi ésconvidat. Ens convé fer un bontreball per racionalitat, peròtambé per egoisme: nopodem “viure bé” en un móninsostenible. I sabem que unaciutat curosa amb el medi éstambé una ciutat més amablei còmoda per als seushabitants. ◆

Actuar localmentOpinió

els resultats de

la diagnosiambientales poden

consultar através del webwww.reus.net

La Dada

Les sessions dediscussió del pla

d’acció tindran lloc elsdies 12 i 19 de març,

a les 8 del vespre, a REDESSA.

PER UNDESENVOLUPAMENT

SOSTENIBLE

AGENDA21 LOCAL

REUS

Sessions de treball de ladiagnosi ambiental

Pla de treball del’Agenda 21 local

PER UNDESENVOLUPAMENT

SOSTENIBLE

AGENDA21 LOCAL

REUS

*Aj. El Mercadal 5a ep. 07 19/3/01 09:17 Página 10

Drets Civils i Cooperació

El Mercadal13

Recull

El Mercadal12

Després de la celebració de l’AnyDomènech i Montaner el 2000,Reus prepara una nova comme-moració a l’entorn del modernis-me que, al llarg de l’any vinent,girarà al voltant d’una de les figu-res més emblemàtiques d’a-quest moviment artístic: AntoniGaudí.

El comitè organitzador està inte-grat per representants políticsmunicipals i de la resta d’admi-nistracions catalanes —ConsellComarcal, Diputació i Depar-tament de Cultura—, pels direc-tors de l’Arxiu Municipal i delMuseu Comarcal Salvador Vila-seca i per representants de dife-rents institucions, entitats i asso-ciacions —Universitat Rovira iVirgili, Col·legi d’Arquitectes deTarragona, Centre de Lectura,

Fundació Privada Reddis, Amicsde Gaudí, Fundació Cultural deReus Pedrol Rius, Federaciód’Associació de Veïns de Reus,Unió de Botiguers i galeries d’artamb seu a Reus.

A banda de les activitats decaràcter festiu i lúdic, amb espec-tacles musicals i teatrals relacio-nats amb la figura de Gaudí, l’ob-

jectiu és acostar l’obra de l’ar-quitecte a tothom a través dediferents exposicions, una de lesquals, de caràcter fotogràfic, esfarà en col·laboració amb l’Agru-pació Fotogràfica de Reus.També és prevista l’edició d’unapublicació documental des del’Arxiu Municipal de Reus i a par-tir de la celebració de les IIJornades sobre el Modernisme,

que en aquesta segona edició esdedicaran monogràficament aGaudí amb la participació delsprincipals experts del país.

A través de l’Oficina "Reus 2002,any Gaudí", amb seu a l’IMAC ique ja ha començat a treballaraquest mes de març, es farà lacoordinació amb les activitats deBarcelona Gaudí 2002 i s’impul-saran acords de col·laboracióamb la capital catalana tant pelque fa a exposicions com a actesacadèmics o al disseny de l’itine-rari de la Ruta Gaudí. Des d’a-quest oficina es rebran i es coor-dinaran també les diferents pro-postes generades per diferentsentitats i fundacions i s’impulsa-ran altres activitats com ara unconcurs d’idees per a la creaciód’un espai Gaudí a Reus. ◆

Preparant l’any Gaudí:el 150è aniversari delnaixement de l’arquitecte

La Setmana Solidària és una ini-ciativa de la Regidoria de DretsCivils i Cooperació i el ConsellMunicipal de Cooperació. El pro-grama d’activitats començaràdilluns amb la inauguració dequatre exposicions. La primera,Una mirada al món, a l’ArxiuHistòric Municipal, ens oferiràuna aproximació al desequilibrientre Nord i Sud. Des del vestí-bul de l’Ajuntament podremacostar-nos, amb les fotografiesde Sebastia Salgado, al Movi-ment de Treballadors sense Terradel Brasil, i de manera itinerantper entitats, centres d’ensenya-ment i centres cívics i al BraviumTeatre podrem conèixer els pro-jectes de cooperació subvencio-nats per l’Ajuntament amb lamostra El 0,7% de Reus. Al ves-tíbul de l’Hospital de Sant Joan

s’instal·larà l’exposició sobre elprojecte Cadis – Namnala (Osechamos de menos). En l’apartat de conferències ixerrades, dilluns les entitats deReus que treballen en temes decooperació explicaran els seusprojectes a l’Arxiu Històric en laconferència La cooperació vistades de Reus. Dimarts, AleidaGuevara, filla del Che, parlarà, a

l’Arxiu, de La globalització des deLlatinoamèrica. El Centre deLectura acollirà dijous el col·loquiLes formes de cooperació enquè participaran el vicerector dela URV Antoni Pigrau, el presi-dent del Fons Català de Coo-peració per al Desenvolupament,Joan Aguado, i un representantd’Entrepobles i de la XarxaCiutadana per a l’Abolició del

Deute Extern. Dimecres, al TeatreBartrina es projectarà la pel·lículaLa espalda del mundo. La salapolivalent de La Palma acollirà,divendres a les 10:30 h, la festasolidària amb el Grupo Habana.La setmana acabarà dissabteamb un mural grafit, el II MercatSolidari d’Hivern —els beneficisdel qual es destinaran a ElSalvador—, la lectura del manifestUn any després de la consultasocial del deute extern, jocs itallers a càrrec de SOS Racisme,un tast de productes de comerçjust i el Sopar de la Fam a laparròquia de Sant Bernat Calbóamb Oriol Grau i el grup sene-galès Kamoy, la recaptació delqual es destinarà al projecteKampanga de Rwanda. I a la nit,final de festa a la Palma ambOjos de Brujo. ◆

Setmana Solidària:del 12 al 17 de març,a Reus

Dijous 25 de gener es va constituir formalmentel Comitè Organitzador de "Reus 2002, anyGaudí", que a partir d’ara començarà apreparar la celebració del 150è aniversari delnaixement de l’arquitecte. En la previsiód’activitats a realitzar s’inclouen exposicions,congressos i actes de caràcter festiu.

Del 12 al 17 de març Reus celebrarà unaSetmana Solidària, amb tota una sèrie d’actes iactivitats que ens permetran acostar-nos a larealitat d’altres països i altres col·lectivitats que,malgrat la distància geogràfica que ens separa,potser no són tan lluny de nosaltres comsembla.

Antoni Oliach i Güell

Regidor de Drets Civils iCooperació

Un món insolidari on perdurenels contrastos entre païsospobres i rics està condemnat alfracàs i la deshumanització. Enaquest context, l’educació en latolerància i en la diversitatcultural esdevé un pilar bàsicper configurar un nou ordresocial i polític on totes lespersones tinguin les mateixesoportunitats per accedir alprogrés social. En una societatdominada pels interessoseconòmics i financers, lesorganitzacions nogovernamentals assumeixensovint les responsabilitats dels

estats i els organismesinternacionals en zones deconflicte o de pobresa delnostre planeta.

La primera Setmana Solidàrianeix, precisament, com aaltaveu d’aquest paper —sovintsilenciós— de les ONG a favorde la sostenibilitat social delplaneta, una tasca en la quall’Ajuntament de Reuscol·labora activament a travésde l’aportació del 0,7% des del’exercici del 2000. Però comaconseguir que la veu delssense veus s’escolti a Reus

durant gairebé set dies? Lesfórmules escollides han estatdiverses: des d’apostar pelmillor cinema solidari amb laprojecció del documental Laespalda del mundo, a celebrarcol·loquis sobre la cooperacióvista des de Reus o realitzar lasegona edició del MercatSolidari destinada en aquestcas a les víctimes delterratrèmol d’El Salvador. Totplegat ajudarà a lasensibilització de la ciutadaniasobre els problemes que pateixuna gran part dels habitantsdel planeta. Aprofitant aquest

aparador, la Regidoria de DretsCivils i Cooperació s’ha fixatcom a fita especial laconscienciació del públic mésjove de la ciutat. Amb aquestafinalitat, s’ha potenciat unaoferta lúdica i festivaengrescadora que donarà aconèixer les manifestacionsartístiques i culturals delspaïsos on actuen lesorganitzacions nogovernamentals. Setmana solidària seràsinònim, doncs, de fòrum oberta la trobada, la participació i lasolidaritat. ◆

La festa de la solidaritatOpinió

Divendres, a la 22.30, aLa Palma· II Mercat Solidari d’Hi-

vern i Fira d’ONG. Dis-sabte, a partir de les11.00

· Sopar de la fam. A les21.00 h, a la parròquiade Sant Bernat Calbó

Actes destacats

acostar l’obrade Gaudí atothom és

l’objectiu deles activitats

que es durana terme

El I Mercat Solidari de tardor vadestinar els beneficis al poblesahrauí

Acte de constitució delComitè Organitzador “Reus 2002, any Gaudi”

DE DILLUNS A DIJOUSD E 9 : 0 0 A 1 4 : 0 0 HI DE 16:00 A 18:30HD I V E N D R E SD E 9 : 0 0 A 1 4 : 0 0 HD E L 1 5 D E J U N YA L 1 5 D E S E T E M B R ED E 9 : 0 0 A 1 4 : 0 0 H

CIUTADANA

O F I C I N AD'ATENCIÓ

✆ 90

1 11

2 11

3

*Aj. El Mercadal 5a ep. 07 19/3/01 09:18 Página 12

Opinió

El Mercadal14

PSC

Eduard OrtizSegon tinent d’alcaldePortaveu del GM del PSC

Tomàs BarberàPortaveu del GM de CiU

Miquel Àngel López MallolPortaveu del GM del PP

Models deconvivència i de ciutat

La vegueria de Reus

Nous espais desòl industrial a Reus

Des de fa un cert tempsestem treballant en unprograma transversal sobreles polítiques que s’han de ferdes de l’administració local enmatèria d’immigració i derespecte a la diversitat i lamulticulturalitat. Pretenenarticular un pla integral amb elconsens de totes les forcespolítiques i socials, la qualcosa vol dir emmarcar elprojecte en un marc legal iconceptual i definir unes líniesestratègiques i uns objectiusque responguin a lesnecessitats i inquietuds mésàmplies possibles. Aquestatasca comporta un treballrigorós i seriós, que tingui encompte el que ja s’està fentdes de diferents departamentsmunicipals, des de les entitatsi associacions i des de lesaltres administracions. Tot unpotencial que cal analitzar iarticular amb la idea desumar esforços d’acord ambels principis d’igualtat i derespecte.

Entre els grups municipals,cadascú amb diferentsmatisacions polítiques, moltstenim clar què volem i què fa

falta i tenim clara també lanecessitat de definir unapolítica pel que fa a laimmigració. Hi ha, però, quicreu que tot són flors i violes,que s’han de construir castellsencara que siguin de cartes ique l’estil de carmanyola ixiruca és el model a seguir. Hiha qui, per no quedarmalament davant la galeria,adopta el posat de “paraulade rei” i fa propostes que, sino correguéssim a esmenar-les, ens farien fer el ridícul atots plegats davant laciutadania. Propostes en quèno ens inclouen i que tenencom a objectiu fabricar elmiratge d’una ciutatenganyosament acollidoraquan el que ha de ser Reus ésun model de convivènciaintercultural.

Les persones, per bé i per mal,som humanamentimperfectes. Un aspecteconnactural a la nostracondició que és convenientque ningú no perdi de vista,sobretot els que, a través delsmitjans de comunicació, noparen de donar-nos lliçonsd’ètica i moral. ◆

He llegit l’Informe sobre larevisió del modeld’Organització Territorial deCatalunya, un document viu,minuciós, treballat amb ganes,malgrat que en allò que fareferència a casa nostra no hiestic massa d’acord. D’ençà de1933 les comunicacions hancanviat. Aleshores un delsparàmetres decisius perestablir les capitalitats va sermesurar les zones d’influènciadels mercats: es considerava lacapital natural aquella on espodia anar i tornar en un diade viatge. Avui, la millora de lescomunicacions reforça encaramés el paper de les capitals dereferència: si abans de laPalma d’Ebre a Reus es podiatardar sis hores i ara una, lacapital és molt més propera. L’informe especifica el “caràcterespecial de Reus”, fet que deuvoler dir alguna cosa. Enproposar les vegueries diu:“Vegueria del Camp deTarragona, amb capital a laciutat de Tarragona, ambespecial reconeixement delpaper històric i econòmic de laciutat de Reus”. O sigui, lacapitalitat és per a Tarragona iper a Reus una menció

honorífica. De la lectura íntegrade l’”informe” es desprèn queel document base per a la Llei6/1987 de 4 d’abril queorganitza el territori deCatalunya en comarques vaser la comarcalització del 33.En canvi ara, a l’hora de fer elsegüent pas —les vegueries—la divisió del 33 no esconsidera prou vàlida. Llavorsa Reus se li atorgava unacapital de vegueria i ara no.

Reus és una ciutat del Camp ipel seu pes ha de participar iencapçalar qualsevolmoviment de millora de lesinfraestructures i dels serveis.Som del Camp i hem de serdel Camp, però de cap de lesmaneres hem de deixar debanda el territori que semprehem sentit com de casa. Reus,doncs, té l’obligació d’actuar depunta de llança de tot aquestterritori al Camp. Noméspodríem abdicar d’aquestpaper si les comarques queconfegien l’any 36 la quartaregió volguessin una altracapital natural. Només llavorsReus s’hauria de conformar aser una ciutat “de caràcterespecial”. ◆

ERCPPLes col·laboracions dels portaveus dels grupsmunicipals se centren, una vegada més, endiferents temes que defineixen l’activitatmunicipal i ciutadana: des de les polítiquesd’integració de les persones que arriben d’altrespaïsos fins al paper de la ciutat en laconfiguració territorial del Camp i del conjunt delpaís, sense oblidar les necessitats de nous espaisindustrials. Aquest mes, trobareu també unanovetat destacada en les signatures: Empar Pontpren el relleu d’Ernest Benach com a portaveudel grup municipal d’ERC. ◆

Opinió

El Mercadal15

Empar PontPortaveu del GM d’ERC

De treball en favor de la ciutat

Antoni OliachTercer tinent d’alcaldePortaveu del GM d’IC-V

Immigració i municipalisme

56 noves hectàrees de sòlindustrial dispersades pelterme municipal són unaprimera solució al problemaque pateixen els empresaris.Ho celebro, però esperem queen els propers dos mesosaquest anunci sigui unarealitat i que serveixi per evitarl’èxode empresarial que haviscut la ciutat en benefici depolígons industrials propers.

A través dels mitjans decomunicació se’ns ha anunciatque s’habilitaran sis noveszones d’entre 3 i 19’5 Ha desuperfície per a ús industrial.Aquesta mesura, moltnecessària, s’havia d’haver fetfa temps. Ara, després del’informe de l’Associació dePetites Empreses de Reus,arriba tard, però confiem queajudi a aquells empresaris queencara continuen a la ciutat ique tenen expectativesd’expandir-se a curt termini obé a aquells que en un futurproper vulguin implantar-se aReus. Hem de ser realistes ino fer demagògia en temestan seriosos. Els empresarislegítimament ens demanenpoder desenvolupar el seu

negoci amb totes les garantiesi sense traves. Aquest és unprimer pas, però cal molt més.

Hem entrat al segle XXI, elsegle de les noves tecnologies;i sembla que ho hàgim fet perla porta del darrera. Tenimuna ciutat amb un preu de sòlindustrial massa elevat. Si ensmarxen les empreses imostrem passivitat davantl’èxode de la indústria,perdrem llocs de treball i elsciutadans i ciutadanes, perguanyar un sou, hauran dedesplaçar-se fora de la ciutat ia la llarga convertirem Reusen una ciutat dormitori. I aixòés el que hem d’evitar.

S’ha de planificar una gestiómunicipal agressiva que apostifort pel progrés econòmic.S’han de crear polígonsindustrials, amb infraestructuraadequada als nous temps,amb facilitat per alsempresaris a l’hora d’accediral mercat i impulsar unapolítica d’abaratiment del sòlindustrial amb fórmulesviables i coherents. Només aixíaconseguirem el progrés real isubstancial per la ciutat . ◆

ERC es va presentar a lesúltimes eleccions municipalsamb unes propostes clares deciutat, amb un projecte pensatper tot un equip de persones:dones i homes que formàvemla candidatura encapçaladaper l’Ernest Benach.

La majoria d’aquestespersones estan treballant desd’aleshores en àrees dediferent responsabilitat dins delgrup, ja sigui des de lesregidories, com arepresentants als diferentsorganismes municipals ocol·laborant en tasquesd’assessorament i discussió.D’aquest treball en equip hansortit nombroses iniciatives ipropostes municipals ques’estan desenvolupant a horesd’ara.

Paral·lelament, el partit creix ies va consolidant com unaopció política seriosa,progressista, arrelada en elterritori i que s’estructura dinsdel debat i la renovació. És enaquest marc i des de lacoherència i la responsabilitatque l’Ernest Benach decideixrenunciar a l’acta de regidor,

una decisió que si bé éspersonal s’inscriu en un marccol·lectiu de treball id’estratègia política.

És per això que voldriaaprofitar l’oportunitat d’aquestespai per agrair a l’Ernest, tanten nom del tot el grupmunicipal com en el meupropi, el seu mestratge i laseva manera de fer. Noendebades el seu nom haestat el referent d’ERC a Reusaquests catorze anys, i de bensegur ho continuarà sent,perquè des del seu càrrec dediputat continuarà treballantper la ciutat i pel territori.Voldria adreçar-me també atots els votants que ens van ferconfiança per fer-los saber queel grup municipal d’ERC estàformat per un equip humàfortament cohesionat, capacitati il·lusionat. Persones quevolem renovar davant tota laciutadania el nostrecompromís amb Reus icontinuar treballant per unaciutat que estimem i que, enaquest nou segle que acabemde començar, volem méspròspera, més justa i méssolidària. ◆

Fa uns dies, afirmaval’arqueòleg tarragoní i premiPríncep d’Astúries EudaldCarbonell que l’emigració és laforma de viure dels humansdes que el primer primat vamarxar d’Àfrica. Des d’aquelladata remota, la humanitat noha parat de moure’s a larecerca d’una vida millor fentprogressar, d’aquesta manera,la nostra espècie.

La societat actual, però, enténles migracions com unproblema que cal aturar. Ambaquest objectiu ha nascutl’actual reforma de la lleid’estrangeria: contenir els fluxosmigratoris de milers de

persones provinents dels païsospobres que arriben a les nostrescostes amb l’objectiu deprosperar. La nova realitatjurídica estableix un cercleviciós que resulta difícil detrencar per a milers depersones: sense papers no hiha feina, sense feina no hi hapapers.

Quines actuacions, doncs,poden tirar endavant lesadministracions locals enaquest camp per fomentar laconvivència? Limitats per aquestmarc estatal, els municipis hotenen realment difícil perfomentar polítiques d’integraciódels nouvinguts en la societat

d’acollida. L’esforç pot sercolossal si, des d’unaperspectiva d’esquerres, espretén vincular polítiques activesd’ocupació amb polítiquessocials (habitatge, sanitat,educació…) des d’unenfocament ampli, globalitzadori integrador.

En aquest sentit, l’Ajuntamentde Reus ha iniciat el procésd’establir un pla per a la igualtatmulticultural que neix amb ladoble voluntat de donarresposta a les necessitats delcol·lectiu immigrant de la ciutat ia la vegada fomentarl’intercanvi i la integració culturalamb la població autòctona.

El pla per a la igualtatmulticultural centralitza tots elsesforços passats del consistorien matèria d’immigració, idesenvoluparà noves líniesestratègiques en matèria desalut pública, habitatge, cultura iparticipació ciutadana, entred’altres.

L’estadística ens demostra queel nombre d’habitantsempadronats a Reus denacionalitat no espanyola sesitua al voltant del 3%, una xiframodesta nt sigui altamentsatisfactori. ◆

IC-Verds

CiUen el moment

de fer lesvegueries, ladivisió del 33no és prou

vàlidaTomàs

Barberà

volem que

Reus sigui unmodel de

convivènciaintercultural

EduardOrtiz

hem d’evitar

l’èxodeempresarial

LópezMallol

volem renovar

el nostrecompromísamb Reus

EmparPont

els municipis

ho tenen difícilper articularpolítiques

d’integracióAntoniOliach

*Aj. El Mercadal 5a ep. 07 19/3/01 09:18 Página 14

El Mercadal

R E U Setmanaolidària

12 a 17 de març de 2001

dis

sen

y g

ràfi

c: G

ALI

AN

O

Regidoria de Drets Civils i Cooperació

*Aj. El Mercadal 5a ep. 07 19/3/01 09:18 Página 16