Per començar aquest apunt biogràfic, cal dir que no existeix constància oficial del seu naixement però sí del seu bateig, el 26/04/1564, i com que el costum era que aquest és produís tres dies després , s’ha estipulat el 23/04/1564 com la data en què tingué lloc el naixement, a Stratford-upon-Avon, localitat propera a Birmingham. Els detalls envers l’educació que rebé també són desconeguts. Probablement assistí, entre els 6 i els 15 anys, a l’escola secundària, la grammar school”, on estudià els clàssics grecs i llatins i on rebé educació religiosa. No hi ha certesa documental que assistís a cap universitat.

El 1582, als 18, es casà amb Anne Hathaway, de 26 anys, la qual ja estava embarassada de tres mesos del seu primer fill. El baptisme dels seus tres fills són l’únic testimoni d’ell durant set anys, els coneguts com els lost years. En un moment d’aquest període deixà la seva família a Statford i marxà a Londres, on s’establí com a dramaturg i actor; és aquí on es torna a tenir constatació escrita d’ell, una crítica no gaire positiva, d’altra banda. La seva fama com a dramaturg anà prosperant, a partir d’Enric VI, amb el mecenatge del tercer

compte de Southampton, la qual cosa ajudà la seva malmesa família. Fins i tot el 1596 aconseguí que la reina Isabel I concedís al seu pare un escut d’armes. (El 1602 va haver de defensar-se de les acusacions de no ser mereixedor d’ostentar aquest escut per la seva condició de dramaturg, Shakespeare ye Player)

Love’s Labour’s Lost (1598) fou el primer treball editat que inclogué el seu nom a la portada. Destacat per alguns autors contemporanis com l’escriptor anglès més rellevant tant en comèdia com en tragèdia, tampoc va quedar exempt d’acusacions de plagi. Tot i això, la seva constant producció literària li aportà fama i diners, els quals invertí en teatres londinencs i propietats, tant a Londres com a Stratford.

La companyia d’actors Lord Chamberlain’s Men, per a la qual Shakespeare escrigué la major part de les seves obres i de la qual era accionista, construí el famós Globe Theatre ) El 1609 es publiquen els seus Sonets, els quals exploren temes com l’amor, el sexe o la bellesa. Alguns d’aquests foren dedicats a un tal Mr. W.H. de qui es desconeix la identitat i que ha donat peu a força especulacions.

Els Dos nobles cavallers * (1613) és probablement l’última obra pública de Shakespeare, amb la col·laboració de John Fletcher. * El títol d’aquesta obra varia segons la font.

Tot i que no hi ha registres de la seva mort -se sap que va fer testament un mes abans- aquesta es produí el 23 d’abril de 1616.

Cinquanta anys més tard el vicari de Stratford va escriure que aquesta va ser conseqüència d’una gresca en la qual va beure molt. Investigacions recents estableixen que la mort va ser causada per un tumor a l’ull.

Està enterrat al presbiteri de l’Església de la Santíssima Trinitat de Stratford Biobibliografia

A les sèries

Al cinema

Al teatre

Contingut:

Butlletí Núm. 61 gen-mar 2016

4RATLLES SHAKESPEARE 400

Il·lustració: David Cowles www.davidcowles.net

Casa natal a Strantford

The Globe Theatre

Més continguts a: https://es.pinterest.com/4ratllesjrb/william-shakespeare-0116/

Página 2

SHAKESPEARE , GUIONISTA DE SÈRIES? A moltes de les sèries que veiem avui dia es poden detectar clares influències de les obres d’aquest autor.

Mètodes shakespearians In media res , locució llatina que significa «enmig de l'assumpte» i es refereix a una història que es comença a narrar en un moment àlgid, per després retrocedir i explicar els precedents i concloure-la més endavant, en oposició a les narracions ab ovo, que s'expliquen des del començament i per ordre cronològic. Els textos in media res exigeixen salts en el temps i augmenten el suspens, en començar per un conflicte o moment rellevant. L'expressió va néixer a la poètica d'Horaci.

Podem detectar aquest recurs a La Tempesta i a sèries com Lost, Breaking Bad o la clàssica Twin Peaks Repartiment i trames corals. A les obres de Shakespeare tots els personatges secundaris tenen el seu moment destacat de protagonisme, fins i tot en algunes obres, és força difícil distingir quin és el protagonista real. The Wire seria un exemple d’això. Riquesa dels diàlegs. Al teatre Shakespearià tots els personatges, dels més intel·ligents als més ximples, intercanvien diàlegs àgils i brillants utilitzant girs i expressions de gran nivell. Un exemple el trobem a Romeu i Julieta on els amics es repten dialècticament de manera continuada per tal de decidir qui és el més enginyós. Una de les sèries contemporànies que compleixen amb aquest patró seria The Big Bang Theory. Sembla que als assaigs de l’època de Shakespeare, directors i actors, afegien lliurement modificacions a les obres basant-se en l’enginy i la rapidesa de les rèpliques. Paral·lelament, avui dia a les reunions de guionistes es reprodueix l’esperit del teatre isabelí on la creativitat sorgia de l’intercanvi d’idees entre tots.

Temàtiques “La maledicció de la corona” El poder viscut com una herència maleïda que passa d’uns a altres, el poder com un sistema circular, no hi ha cap victòria que no acabi en una derrota i res és per sempre. Aquest mecanisme el trobem, entre molts d’altres, a Breaking Bad, House of cards o a Sons of Anarchy. L’obscenitat Shakespeare no deixaria mai morir un tirà a l’ombra, Macbeth és decapitat en escena, ell planteja la qüestió de poder mostrar davant el públic la violència com un acte moral, no immoral. L’ésser humà ha de ser mostrat tal i com és i cal anar fins al final. Això es contraposa a la tragèdia grega on els crims succeïen sempre fora de l’escena i després podien ser relatats per un missatger. Shakespeare en canvi mostra

escenes de tortures, com en el Rei Lear, on es mutilen els ulls d’un dels personatges. El debat sobre l’ètica de mostrar la violència en la ficció es resol al camí shakespearià perquè, en aquesta via, la violència és útil i no immoral en plantejar la necessitat de confrontar-nos amb el que som fins a les últimes conseqüències. Manipulació i propaganda política A l’obra Juli Cèsar, després de matar-lo, els conspiradors es banyen les mans amb la seva sang dient que ho fan com a símbol que es repetirà al llarg dels temps i els assenyalarà a ells com els homes que alliberaren la pàtria. Així aquest fet es converteix en un acte de propaganda. Basa la manipulació en l’estratègia de l’oratòria com a tècnica de seducció per, en moltes ocasions, aconseguir una cosa mentre s’està defensant tota una altra de contrària. (House of cards) El món com a escenari Shakespeare planteja que el món és una representació en la que tots actuem i ens podem conformar acceptant la farsa tal com és o intentar modificar-la. També els Simpsons estimen Shakespeare... De la Simpsonspedia:

Página 3

SONS OF ANARCHY, HAMLET SOBRE DUES RODES. Mentides, traïció, vessament de sang i una cerca dolorosa de la veritat serien alguns dels Ingredients comuns entre aquestes obres. El paral·lelisme entre personatges és també evident:

Jax Teller = Hamlet Tots dos nascuts per ser líders, l’un futur president de SAMCRO i l’altre ,futur rei de Dinamarca. Ambdós amb els pares morts i forçats a viure sota les ànsies de poder d’un padrastre / oncle. Responsables de tanta mort i destrucció que només poden pronosticar un tràgic destí. Gemma Teller-Morrow = Gertrudis

Gemma, molt més sanguinària que la reina. Les uneix l’espiral de bogeria, horror i violència que, a causa seva, engoleix els seus fills.

Clay Morrow = Claudi Clay obté la presidència de Samcro de la mateixa manera que Claudi accedeix al poder a Dinamarca. Ambdós es casen amb l’esposa (Old Lady) / reina dels antics “regents”. Les seves accions també tindran un preu. John Teller = El fantasma del pare de Hamlet Jax és perseguit pel fantasma del seu pare però no de manera tan literal com Hamlet. Mitjançant les reflexions recollides a un manuscrit, Jax, troba els consells i l’esperança de reconduir la seva vida abocada a la criminalitat. Bobby Munson / Wayne Unser / Piney Winston = Poloni Poloni, serveix com a conseller en cap de la família reial. De la mateixa manera aquests tres personatges, Bobby, Wayne i Piney s’alternen en aquest paper.

Opie Winston /Tara Knowles = Ofèlia Més enllà del gènere, representen els afectes i els amors més grans del protagonista : Jax / Hamlet. Per conèixer-ne el destí cal veure la sèrie. Chibs Telford = Horaci

Amics i homes de confiança, fidelitat i lleialtat sense cap límit, els més propers als protagonistes de les dues obres, capaços de donar la seva vida per

ells. Juice Ortiz = Rosencrantz/Guildenstern

Rosencrantz i Guildenstern són els amics de Hamlet que traeixen la seva confiança. Paral·lelament Juice és vist com a traïdor per Jax.

Nero Padilla = Laertes Laertes, representa el contrapunt de Hamlet. Personatges emmirallats actuant de manera inversa. Laertes / Nero són la imatge del que Hamlet / Jax, sobreposant-se a la violència, haguessin pogut ser . Álvarez= Fortimbràs Álvarez és triat per estabilitzar la vida criminal i posar ordre en el caos de la ciutat de Charming. Fortimbràs és el príncep noruec que acaba heretant el tron de Dinamarca.

Ser o no ser, aquest és el problema: saber si, a l’esperit, li és més noble sofrir els cops i els dards de la ultratjant Fortuna, o alçar-se en armes contra un mar d'afliccions i eliminar-les combatent. Morir, dormir; res més que això, i amb un son aturar els sofriments del cor i els mil dolors connaturals heretats per la carn. Això fóra un final a desitjar devotament. Morir, dormir: dormir i potser somniar; aquest és el destorb, perquè els somnis que habiten en el son de la mort –un cop ja ens hem desprès d’aquesta pell mortal– ens imposen respecte. És aquest pensament, que dóna a la calamitat una vida tan llarga,

perquè, si no, ¿qui podria aguantar les fuetades i burles d’aquests temps, l’insult de l’opressor, l’ultratge del superb, el sofriment de l’amor menystingut, la lentitud de la justícia, la impertinència dels poderosos, i el desdeny que el mèrit pacient rep dels indignes, si pogués ell mateix saldar el seu compte amb una simple daga? ¿Qui en portaria el pes amb queixes i suors durant tota una vida extenuada, si no fos per la por d’alguna cosa més enllà de la mort?. La mort, aquest país no descobert, que no permet tornar de les seves fronteres a cap dels viatgers...... Hamlet. Acte III, Escena I

C/Baldiri Aleu 6-8

Telèfon: 93-630-97-60 Fax: 93-630-97-58

b.st.boillo.jrb@diba.cat www.biblioteques-santboi.org

Hivern: Dilluns, de 15 a 21 Dimarts a divendres, de 9 a 21 h Dissabtes, d’11 a 19 h Estiu (juliol/agost): Dilluns a dijous de 14 a 21 h Divendres, de 9 a 16 h Setmana Santa i Nadal: Consulteu a la Biblioteca, web o xarxes socials. Tancat diumenges i festius.

Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat Pl. Montserrat Roig, I (L’Olivera)

Tel. 936 529 585 - Fax 936 306 188 A/e: santboià@cpnl.cat - www.cpnl.cat/xarxa/cnleramprunya

William Shakespeare és considerat l’escriptor anglès més important de tots els temps i el més influent de la literatura universal. Dramaturg i poeta, les seves obres teatrals es representen avui dia en els cinc continents. Els trets que més es valoren de la seva obra són el poder de commoure’ns, la capacitat de crear un ampli ventall de personatges d’una gran profunditat psicològica, l’habilitat de caracteritzar-los mitjançant un llenguatge variat i riquíssim i la modernitat amb què són tractats alguns temes universals com ara l’amor, la gelosia, el poder, l’ambició o la mort. És el suposat autor de trenta-set obres sobre un impressionant conjunt de temes: obres històriques, comèdies i tragèdies, comèdies negres i obres clàssiques, com ara Juli Cèsar o Timó d’Atenes. I els temes no van ser de la seva invenció gairebé mai, ni ell ho va pretendre. En realitat, recuperava històries antigues. Va utilitzar tota classe de fonts, tant clàssiques com contemporànies, per a les trames i històries de les seves obres. En alguns casos es tracta de fonts molt conegudes, però en altres se n’ignoren per complet els orígens. Tot i així, ell mateix va deixar referència dels seus autors i llibres preferits. Les principals fonts de les obres històriques van ser cronistes de la seva època i de dos o tres segles anteriors. A grans trets, les podríem agrupar de la manera següent:

Comèdies: Tot va bé si acaba bé

Al vostre gust La comèdia dels errors Treballs d’amor perduts

Mesura per mesura El mercader de Venècia Les alegres casades de

Windsor (o Les alegres comares de Windsor) El somni d’una nit d’estiu

Molt soroll per no res Pèricles, príncep de Tir La feréstega domada

La tempesta La nit de reis Els dos gentilhomes de

Verona Els dos nobles cavallers Conte d’hivern

Drames històrics: Vida i mort del rei Joan

Ricard II Enric IV, part 1 Enric IV, part 2

Enric V Enric VI, part 1 Enric VI, part 2

Enric VI, part 3 Ricard III Enric VIII

Tragèdies: Romeu i Julieta

Coriolà Titus Andrònic Timó d’Atenes

Juli Cèsar Macbeth Hamlet

Troilos i Crèssida El rei Lear Otel·lo

Antoni i Cleòpatra Cymbeline

Algunes adaptacions a l’òpera: - Otto Nicolai : Las alegres comadres de

Windsor - Giuseppe Verdi : Falstaff; Macbeth: Otello

- Gioachino Rossini : Otello

- Aribert Reimann : Lear - Vincenzo Bellini : I Capuleti e i Montecchi - Charles Gounod : Romeo y Julieta

- Ambroise Thomas : Hamlet

El català, també és de llei Si parlem de justícia també ho podem fer en català. Fes servir la teva llengua amb total garantia jurídica i legal. Utilitza el català quan et relacionis amb la justícia i els seus professionals. En català, també és de llei. La campanya està formada per anuncis, protagonitzats per magistrats, advocats, procuradors i notaris, que animen els ciutadans a utilitzar el català en la seva relació amb la justícia. I també fa difusió de set senzilles idees que aclareixen els principals dubtes que els ciutadans poden tenir a l'hora d'adreçar-se en català a l'Administració de justícia i els seus professionals. També s'adreça als professionals del dret i la justícia perquè facin servir el català en la seva feina i facilitin als ciutadans l'elecció de llengua. http://www.gencat.cat/llengua/justicia/