Actiorient

Els audiovisuals a l’Educació Infantil

99

Activitats i orientacions adreçades al professorat

Els audiovisuals a l’aula

100

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Fem un curtMaterial:

Càmera.

Trespeus (opcional).

Cintes.

Espai: L’aula.

Edats:

Educació Infantil i Cicle Inicial de Primària.

Durada aproximada: 45 minuts.

Agrupament(s) de l’alumnat:Grup-classe o equips de treball.

Presentació de l’activitatÉs una proposta de fer un curt (sense editar) per ajudar a interiroitzar determinatsaprenentatges.Aquest curt té com a objectiu gravar un procés: adquisició d’hàbits, determinats con-ceptes (com ara dalt/baix...), etc.La proposta és fer un curt en el qual es representen tots el processos de conducta fins aassolir un hàbit. Els infants han de ser els protagonistes de les accions que tractend’aprendre. Han de saber que faran una pel·lícula i que actuaran com a actors/actriusper ser visionats després com un exemple a seguir. Podem pensar que això els faràactuar d’una manera exageradament correcta.El procés és el més important: tots els preparatius per a la gravació —construir el guió,els assaigs...— han de ser un treball agradable d’interiorització de les conductes del’hàbit.Nota: És convenient que per fer aquesta activitat s’hagin treballat prèviament aquelles en què es jugaamb el circuit tancat, perquè els infants estiguin familiaritzats amb la càmera.

Descripció de l’activitat

AbansS’explicarà que volem fer una pel·lícula i, per tant, haurem de fer diversos assaigs deles accions que s’han de dur a terme.Es fa l’assaig amb uns quants nens/es.Es van dient en veu alta cada un dels passos que duem a terme.Per exemple: Hàbit d’higiene: rentar-se les mans abans de dinar.— anem al lavabo,— obrim l’aixeta,— ens rentem les mans posant-hi sabó i fregant.…,— ens esbandim, tanquem l’aixeta,— ens eixuguem molt bé,— recollim el nostre tovalló o pitet,— ens n’anem a seure a taula i ens el posem,— ...Simultàniament als assaigs podem veure quins serien els punts per situar la càmera pergravar.Ens fem un guió molt simple només per planificar els tipus de plans.És important tenir-ho planificat per evitar gravar més del que es necessita.


101

Exemple de guió:

Passos Tipus de Temps Què s’hi veu Què s’hi sentplans

1r PG 6“ nen/a dirigint-se cap vaig a rentar-me les mansal lavabo

2n PP 4“ mà que obre l’aixeta so de l’aigua + obro l’aixetai agafa el sabó

2n PM 15“ nen/a rentant-se les …mans i esbandint-se

3r PM 10“ eixugant-se les mans

4t PS 5“ nen/a anant cap onté el tovalló

5è PM 7“ treu el tovalló d’una bossa

6è PS 6“ seu a la taula i se’l posa

Aquesta planificació cal recordar-la sense necessitat de tenir el guió.

DurantEs decideix quins nens/es faran d’actors o, simplement, una de les vegades que s’assajase’n graven uns quants.Caldrà fer entendre que hem d’estar en silenci i molt atents a l’ acció del qui ens expli-carà què fa.Situarem la càmera en el trespeus.És el primer pas del procés. Es grava i es para abans de fer el pas següent.Es pot aprofitar per comentar si ha anat bé o no. Si no ha sortit prou bé abans de gravarel pas següent rebobinem i hi gravem a sobre.En aquesta aturada s’aprofita per situar la càmera en el següent angle o punt per gravarel segon pas. I així successivament.La Durada no pot ultrapassar els 3 minuts.

DesprésTots/es visionem la gravació i podem jugar a prémer pausa abans de cada una de lesaccions i endevinar què farà després.Aquesta gravació es pot repetir amb infants en diferents períodes de temps, per veure’n elsprogressos.I es pot visionar quan ens sembli necessari, en funció de la incidència que vulguem quetingui com a acció a recordar per ser interioritzada.

Altres possibilitatsEs pot utilitzar aquesta idea de fer una pel·lícula per a altres conceptes d’aprenentatges.També podem gravar la representació de comportaments intencionalment incorrectes(amb la complicitat dels nostres actors i actrius) per ser visionats, analitzats i extreure’nconclusions.


102

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Orientacions per enregistrar reportatges al’àmbit escolar (festes, sortides, colònies)

Quan ens plantegem produir un determinat tipus de videograma —un reportatge sobreunes colònies, una festa escolar, una representació teatral, etc.— ens hem de plantejar lescaracterístiques d’aquesta producció, però moltes vegades per manca de temps, d’experièn-cia, etc., ens podem trobar amb la càmera a les mans, a punt de fer de reporters, sense saberben bé què anem a fer i com ho hem de fer.

Us presentem, doncs, algunes orientacions i suggeriments per facilitar-vos aquesta tasca.

Abans de la produccióHaurem de saber amb exactitud els recursos tècnics i humans amb què comptem (pres-supost, si en cal; tipus d’aparells i les seves prestacions tècniques; temps de què dispo-sem; etc.).Un cop tinguem definit quin és el tema o fets que hem d’enregistrar, decidirem el tipusde treball que anem a fer: reportatge, entrevista, documental...; haurem de decidirtambé amb quina intencionalitat el fem: un vídeo de suport per a una matèria determi-nada, un reportatge per mostrar-lo als pares i mares de l’escola, etc. Aquesta decisió ensmarcarà el tipus de llenguatge que haurem d’emprar.Es pot donar el cas que no podem fer un guió tècnic, ja sigui per manca de temps operquè desconeixem els fets que han de passar (per exemple: el reportatge d’unescolònies, d’una festa d’escola, etc.). Aleshores és important decidir, prèviament, si lesimatges que enregistrarem voldrem editar-les posteriorment o no.En el primer cas ens podrem permetre la llibertat d’enregistrar més material del que enscaldrà (però no massa més, per tal de no carregar-nos de feina a l’hora de fer la tria); elsegon, edició directa, ens obliga a seleccionar amb precisió el que més ens interessa.

Durant la produccióEl model que a continuació us presentem pretén ser una proposta pràctica del procés aseguir per enregistar, d’una manera més o menys improvisada, un reportatge sobre unsfets que estan passant:

Esquema d’un guió procés

1. Presentació general i breu dels fets o el tema a manera d’introducció.

2. Seqüències breus que expliquin els fets o el procés (i segons el tipus d’activitat, elsseus objectius) que s’està portant a terme.

3. Resultat final (si n’hi ha) o acabament de l’activitat.

4. Opinions dels que hi participen (que poden anar intercalades en els altres apartats).

ExempleEls nens i les nenes del Cicle Inicial se’n van de colònies. Una de les mestres es respon-sabilitza de fer-ne un reportatge en vídeo. La finalitat és senzilla, però triple: poder-lovisionar posteriorment d’una manera lúdica, com a record, amb els alumnes; reforçarl’aprenentatge fet a les colònies i parlar, si escau, d’alguns hàbits; i mostrar-lo als paresi mares.La mestra no té prou temps per fer un guió tècnic per escrit, però sí que estructura el


103

que ha de fer. Decideix que (si no li surt massa malament el que enregistra) no en faràl’editatge posterior, però sí que ho sonoritzarà...

Fase de producció:

Bloc 1: anem de colònies• Fa un parell de preses molt breus de la seva companya mentre explica als alumnes onaniran de colònies i què hi faran.• Un plans primers d’un petit grup d’alumnes que ho comenten molt contents i en plamitjà una nena que fa una pregunta. Fosa.• El dia de la sortida fa unes preses molt breus (tres o quatre segons d’imatge) i des depunts de vista i amb plans molt variats (generals, per remarcar la sensació de “gent enmoviment”, i curts, per remarcar l’expressivitat): nens i nenes carregant motxilles al’autocar, asseguts als seients, mares i pares que acomiaden el qui enregistra quanl’autocar comença a marxar... Fosa (o encadenat, si la càmera tingués aquest efecte, a laseqüència següent).

Durada total recomanable: entre 1 i 2 minuts

Bloc 2: mireu què hi fem• Diferents preses de curtíssima durada dels nens i nenes arribant a la casa de colònies,entrant a les habitacions, començant a descobrir el lloc...• Com que el vídeo resultant serà visionat no només pel grup-classe, sinó també pelspares i mares, la mestra procura enregistar al llarg de tot el reportatge imatges decadascun dels nens i nenes de la classe i, sempre que pot, enregistra primers plans iplans mitjans i curts, per allò de l’expressivitat i perquè, ja se sap, a tothom li agradaveure’s i que el vegin...• La mestra enregistra algunes imatges de nens i nenes que esmorzen o dinen.• Enregistra al treball que es fa en un dels tallers. Procura que les imatges reflecteixinbreument, però explícitament, tot el procés del treball.• De les altres activitats n’enregistra només imatges flaix (una nena que agafa el moca-dor en aquest joc; el seguiment d’un nen que passa una corda tibada entre dos arbres;uns altres que riuen com a bojos ficats dintre el llit...) i alguna presa més llarga (els nensi nenes que aprenen a muntar a cavall o els que visiten la granja...)• En acabar cada activitat entrevista dos-tres alumnes: “Us ha agradat?”, “ Què heuaprès?”, etc.

Durada total recomanable: entre 7 i 10 minuts

Bloc 3: FI!• Nens i nenes, reunits en assemblea, fan una valoració de les colònies. La mestraenregistra un o uns plans generals, de presentació; després enregistra en plans curtsalgunes de les intervencions.• En arribar a l’escola pren algunes preses amb el mateix estil i ritme que les delcomiat.

Durada total recomanable: sobre els 2 o 3 minuts

Fase de postproducció:• Les mestres que han anat de colònies visionen conjuntament el material enregistrat.


104

Valoren que, malgrat tot, cal fer-ne l’editatge, però que la feina és mínima, ja que elmaterial estava pensat per ser “editat en directe” (només cal eliminar-ne unes presesdolentes, retallar unes poques seqüències massa llargues i intercalar-hi alguna de lesopinions dels alumnes entre les diferents activitats que es mostren).• A continuació escriuen el text amb els comentaris que hi faran, de fet, només un petitreforç explicatiu de les imatges. Decideixen que seran els mateixos nens i nenes els quifaran de “locutors i locutores”.• Escullen les músiques de fons.• I, un cop el vídeo està enllestit, el presenten al grup-classe i, aprofitant una de lesfestes de l’Escola, als pares i mares dels cursos respectius.

L’exemple anterior explicitava un reportatge sobre unes colònies. Si el que volguéssimfer és un reportatge sobre una de les festes que se celebren al centre el procés hauria de sermolt semblant, per aquesta raó només donem algunes orientacions generals. Imaginem quees tracta de la Festa de Carnaval.

Exemple

Fase de producció:

Bloc 1:• Seguiríem el mateix procés que en l’exemple anterior: preses de presentació i/opreparatius: confecció de les disfresses, preparació de l’espai de la festa, etc.

Bloc 2:• Aquí es tractaria d’anar fent el seguiment de les diverses activitats que el centreorganitza per a aquesta diada.

Per les seves característiques —color, dinamisme...— és important que qui du la càmeraen determinats moments sigui “enmig de la festa”, per enregistrar preses tant de tipusgeneral (que ens transmeten millor la sensació de participació i moviment general) com,especialment, plans més propers per transmetre l’expressivitat de nens i nenes disfressats idivertint-se.

Les preses sempre seran de curta o molt curta durada. Enregistar des de punts de vistaben diferents també potenciarà la sensació de dinamisme d’aquesta festa.

• Del Bloc 3, possiblement, se’n podria eliminar la valoració que els alumnes fan de lafesta de Carnestoltes, ja que en un reportatge d’aquestes característiques normalmentens interessa més recollir el testimoni expressiu, com a “àlbum” d’activitats de l’escola.• La fase de postproducció, si efectivament només volem el vídeo-record, es pot elimi-nar, tret que hi hagi preses dolentes, salts molt bruscs de veu o música, etc., que ensobliguin a fer editatge i sonorització.

I, per acabar, us oferim unes orientacions molt generals sobre com enregistar (la fased’”abans de la producció”, seria una adaptació dels exemples anteriors) una representació(teatre, dansa, etc.) d’àmbit escolar.

Si només comptem amb una càmera no ens quedarà cap altre remei sinó fixar-la en eltrípode, buscar l’enquadrament correcte i enregistar en pla general, emprant el zoom


105

—sense abusar— per acostar la imatge quan ho creiem convenient. Potser si la representa-ció té alguna pausa, podrem canviar l’emplaçament de la càmera o portar-la a l’espatllauna estona per agafar diversos tipus de preses i punts de vista.

És bastant probable que l’àudio resultant no sigui massa bo (per raons de distància del’escenari, sorolls ambientals, etc.).

Una possibilitat millor seria disposar de dues càmeres. Una estaria fixa en el trípode i ellloc determinat per enregistrar gairebé sempre plans llargs: tot l’escenari o el grup concretd’actors i actrius que intervenen en un determinat moment. En principi, hauria d’enregis-trar tota la representació.

L’altra càmera podria ser mòbil, que algú la pogués acostar o allunyar de l’escenari, pergravar —des de diferents punts de vista, si cal— plans curts dels actors i actrius. També potser una càmera fixa en un trípode i lloc, però que enregistra exclusivament plans curts. Enun i altre cas no caldria que enregistrés tota la representació; només aquelles situacionsque, si les coneixem prèviament, sabem que tenen un interès especial pel seu dramatisme,comicitat, etc.

En la fase de postproducció, l’ideal seria tenir una taula d’editatge (vegeu-ne l’apartatcorresponent) per tal de combinar en la cinta màster amb la màxima precisió les imatgesd’una i altra cinta, és a dir, els plans llargs i curts.

Si no és així, el més pràctic seria editar per inserció; per addició o engalzament tambées podria fer, però segurament és menys pràctic.

Es tractaria d’inserir (vegeu l’apartat d’editatge), a la cinta on hem enregistrat els plansllargs, les preses que ens interessin de la cinta de mitjans i primers plans. És possible que hihagi algun salt poc important pel que fa a les imatges i que també hi hagi algun salt odiferència d’intensitat pel que fa al so. Però recordem que no pretenem fer un materialprofessional, sinó útil per a l’escola. A més, sempre serà preferible visionar una representa-ció que combini diversos tipus de preses i de plans, encara que tingui algun defected’editatge, que no pas uns llargs plans generals, interromputs per les imatges que s’acosteno allunyen —efecte zoom— dels nostres actors i actrius...


106

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: El vídeo com a eina d’observació

Presentació de l’activitat:El vídeo, pel seu grau d’objectivitat i perquè permet tota mena de visionats posteriors,pot ser una eina molt útil en la tasca de l’especialista d’educació infantil. Perquè potutilitzar-se com una eina d’observació per tal d’obtenir informació sobre els/les do-cents, determinades situacions d’aprenentatge i sobre la quitxalla.— Observació dels infants i/o d’activitats.— Observació del professorat.

Observació del professorat Observació dels nens/es i/o d’activitats

Autoèscopia Situació general d’aula

Situació en grups (reunions…) Gravacions d’habilitats i destreses

Observació d’hàbits

Observació del temps lliure

Observació d’activitats d’expressió oral

Autoescòpia de la personalitat

Observació de racons i tallers

Gravació de sortides

Per dur a terme totes aquestes observacions es col·loca en un racó de l’aula o de la salade reunions un circuit tancat compost per càmera, trespeus, magnetoscopi i monitor.

Orientacions tècniques generalsAmb un mínim de material i tenint en compte algunes recomanacions es poden portar aterme les experìències que es proposen.

RecomanacionsAbans de portar a la pràctica aquestes experiències és convenient que l’infant hagi tingutl’oportunitat de familiaritzar-se amb la presència de la càmera. (Cal jugar davant lacàmera).Cal repetir 3 o 4 cops la situació de tenir la càmera com a eina d’observació, abans defer qualsevol experiència, i explicar a l’alumnat la finalitat de la càmera a l’aula. Aixòfacilitarà que un cop es grava es pugui actuar ignorant o oblidant la càmera enregis-trant.La càmera ha de ser manipulada sempre que es pugui pels alumnes, que s’encarreguinde preparar tècnicament la situació de gravació. Els de classes superiors poden estarorganitzats en grups i ser els encàrregats de preparar el material per qualsevol docentque ho demani. Han de disposar per escrit d’unes orientacions molt clares per gravar.s’ha de disposar d’una fitxa referencial d’observació. Es defineix allò que es vol obser-var i, per tant, allò que cal gravar.A l’hora de fer el visionat cal limitar el que volem observar de tota la gravació. Consi-derem un error visionar tot el gravat.


107

Material i funcions mínimesUna càmera, monitor/tv, trespeus, un micro i cables (1 de 10 o 15 m de llargada).Funcions de la càmera que faciliten l’observació:— Funció date/time en les gravacions per saber quan va ser gravat.— Funció zero-mem facilita la relectura immediata i fer acció/observació/retorn a l’acció.— Alentir imatge a imatge per observar millor determinats detalls.— Funció de contrallum facilita poder posar la càmera en qualsevol lloc.— Exposició automàtica.

Suggeriments per dur a terme les gravacionsS’assegura la càmera en els trespeus, llevat que sigui un enregistrament en què calportar la càmera a coll (per exemple al pati, hi pot haver uns alumnes que n’enregistrenla resta per qüestions de seguretat).Es col·loca en un lloc de l’espai on la seva presencia distregui el mínim l’atenció i queno tingui un contrallum.Segons el tipus d’observació s’enfoca i es deixa en un pla general, un dellat precís, unpla mitjà... (es pot gravar el conjunt de l’acció, una actuació individual o detalls preci-sos).Un cop introduïda la cinta cal activar la funció de date-time i zero-mem, la primera fun-ció deixa marcada el dia i hora de la gravació i la segona permet rebobinar just a l’inicid’aquella gravació encara que la cinta contingui altres gravacions.

Observació de l’infant i/o d’activitats

Situació general d’aulaÉs una eina per analitzar les coses que passen a l’aula: el grau d’interès; de participa-ció; com passen pels diferents espais de l’aula; interrelacions entre infants i els/lesmestres; actituds; hàbits; interrupcions; conflictes... Sovint es descobreixen coses quepassen desapercebudes al mestre i mostra d’una manera molt clara i evident aspectesen els quals interessa incidir amb els infants.El posterior visionat de gravacions d’aquest tipus el pot fer individualment el mestre/a; també es podria visionar la gravació amb altres membres de l’equip docent i amb el/la psicòleg del centre posat que es compti amb aquesta persona.Totes aquestes observacions poden ser comparades amb altres de semblants de nivellsparal·lels o compresos en el mateix cicle.També poden ser d’utilitat cara al treball que es pot fer conjuntament amb les famílies,perquè pot ajudar a la comprensió del que es porta a terme amb els seus fills, pot aju-dar a incidir amb els nens i les nenes amb els mateixos criteris.Moltes famílies, en els primers moments d’escolarització, estan angoixades perquèsovint deixen l’infant plorant. Es pot deixar visionar la gravació d’un dia a l’aula pertal de comprovar que l’angoixa de separació que pateix el menut desapareix.

Observació de racons o tallersSi es vol veure com es desenvolupa l’activitat dels infants en un racó o taller de laclasse, quin ús fan del material, quins rols es posen de manifest, quina dinàmica degrup, l’actuació personal de cada alumne. La càmera també pot gravar tots elspetits grups que passin per aquell racó o taller, per observar l’actuació personal decada alumne, o pot gravar racons i tallers diferents per observar-ne el el funcio-nament.


108

Gravacions d’habilitats i destreses en determinades classes

Música, psicomotricitat...En aquestes classes la gravació és un testimoni objectiu de les habilitats i destreses pertal d’analitzar-les, modificar-les, ser exemples a seguir, mesurar els progressos realit-zats.

Observació d’hàbitsSón molts els esforços i el temps que els ensenyants dediquen a l’aprenentatge d’hàbits.L’enregistrament de situacions que permeten analitzar i observar si hi ha un bon apre-nentatge o no de determinats hàbits pot ser un recurs més que n’afavoreixi l’adquisició.L’entrada a classe, l‘ordre a l’aula, material, els hàbits d’higiene... rentar-se les mansdesprés del pati, bates cordades, jaquetes i anoracs al penjador...Aquests tipus de gravacions de situacions concretes d’un curs o de diversos poden servisionades pels membres de l’equip docent i amb la família amb vista a unificar criterisi actuacions.

Observació del temps lliureEl temps de lleure al pati és una estona important en la vida dels nens perquè s’hiposen de manifest moltes coses. Podem observar: el tipus de joc, les activitats que fan,la relació entre els companys, si hi ha discriminacions, els lideratges, les relacions ambels altres cursos...És un moment en què sorgeixen conflictes i és bo dedicar temps a comentar aquestesqüestions. Són estones que poden escapar-se del control directe del mestre. Anar gra-vant amb la càmera de vídeo estones d’esbarjo per després analitzar-les a classe dónamolta informació i permet reflexionar amb els infants sobre molts aspectes importantsper a la seva formació.

Observacions d’activitats d’expressió oralAquesta és una de les activitats que més temps es dedica en aquesta etapa d’educacióinfantil i el fet de gravar els infants mentre s’expressen permet analitzar i veure l’evo-lució de cadascú. Però també es bo situar l’infant davant el circui tancat (mirall) perquèparli sabent que l’estem gravant. El fet de saber que està actuant el fa esforçar-se més.Un altre ús seria convertir la cinta en un suport de missatges que el nen, per no saberescriure encara, no pot fer i poder endur-se aquella cinta per ser visionada amb lafamília o, especifícament, amb algun membre de la família.Seria interesant que cada infant disposés de la seva cinta i que tingués autonomia perpoder anar a ficar-la al magnetoscopi o la càmera, prémer el rec i gravar-se.

Aula d’educació especial o alumnat d’educació especialAquí l’ús de l’autoescòpia és molt recomanable. Es tracta de gravar els nens en l’accióque volem que modifiquin o aprenguin. Cal ajudar-los amb assaigs perquè facin l’accióel millor possible, després se’ls passa amb una freqüència d’un o dos cops setmanalsperquè la interioritzin i, al cap d’un temps, es grava de nou l’acció, de manera queserveixi de reforç veient la millora. Una altra possibilitat consisteix que puguin veure’sen circuit tancat per millorar la seva pròpia imatge, sovint molt deteriorada.

Autoescòpia per millorar aspectes de personalitatEl circuit tancat fa de mirall i pot ajudar al descobriment del seu propi cos i jugar coma instrument desinhibidorAmb determinats alumnes molt tímids o amb inhibicions pot anar bé fer un exercici deposar-se davant la càmera ells sols i autogravar-se, bé explicant la seva vida, un conte,o simplement jugant… El mètode de fer-ho pot ser gravant-ho en una cinta i després


109

visionant-ho amb el mestre observant la imatge d’ells mateixos. Si pot ser cal queaquest exercici el facin tot sovint. És molt important que rebin el reforç positiu del grupper donar suport al seus progressos. És una gravació individual i “mirall” si es fa ambun circuit tancat.

Gravació de sortidesPortar la càmera per gravar una sortida pot ésser molt important si es volen aprofitarels recursos de la sortida a posteriori. Si es fa una sortida amb els petits/es, es podengravar aquells moments de la sortida en què interessa incidir, veure com l’han viscuda,quina ha estat l’actuació de cada nen, si han aprofitat la sortida...Es poden avaluar, a més a més, aspectes actitudinals i de comportament que es posende manifest en una sortida concreta.

Observació del professorat

AutoescòpiaTé com a finalitat l’autoobservació de les actuacions del professorat. Visionar unesclasses gravades i fer la pròpia avaluació: ¿com ens expressem, com expliquem, comexposem, som eficaços, donem massa informació, deixem participar molt o poc elsinfants, quines conductes adoptem amb els nostres errors, quins valors potenciem…?Es poden plantejar aquestes i moltes altres preguntes. Aquesta autoobservació pot ferprendre consciència de determinades actuacions i permet analitzar la tasca didàctica.(Orientacions tècniques): la fase del visionat del material gravat i la investigació poste-rior de l’actuació podria anar acompanyada d’un qüestionari bastant tancat respecte alque es vol saber per evitar dispersions i reeixir en l’avaluació.Aquest visionat és aconsellable fer-ho amb algun altre professional, pot o no ser uncompany, perquè això permet extreure més conclusions i valoracions objectives i trobaraltres possibilitats didàctiques.

Situacions de grup (reunions de l’equip pedagògic...)Aquest tipus de gravacions es més complexa perquè no sempre tothom està disposat aautoanalitzar les pròpies actuacions amb relació als adults del centre. Pot enfocar-secara a fer més operatives i eficaces les reunions. O, en cas de conflictes, per ser mésobjectiu analitzant la situació a partir d’unes gravacions. Cal tenir en compte que quanla càmera està gravant, el que es diu i com es diu està més reflexionat. També es boutilitzar-lo en les reunions de pares i mares.


110

Materials, espai i configuracions

MaterialCara a la compra de material seria bo tenir present que al mercat hi ha un tipus de

material apropiat per a l’alumnat d’Educació Infantil. Sense cables elèctrics i amb piles,fabricat amb materials més resistents i que no són gaire cars. Per no entrar en el tema demarques es recomana assessorar-se bé al PMAV o en botigues adequades.

Materials que s’haurien d’anar adquirint per treballar les activitats proposades.

Recomanacions

• La bateria:Per fer durar més les bateries cal descarregar-les deltot abans de tornar-les a carregar .

• Càmera:

Mantenir l’objectiu net i ficar-hi un filtre per protegir-lo dels més petits. (Si és una càmera b/n per a nens nocal.)

No enfocar l’objectiu a un focus de llum directament.

Material de compra

• monitors/tv per al visionat col·lectiu

• càmera infantil b/n1

• bateries• trespeus• magnetoscopi per al visionat (lector)2

• micròfon• auriculars• retroprojector• projector de diapositives• cables diversos• lupes• miralls (de diferents mides)• màquines de fotografiar (una automàtica i una po-

laroid)• magnetoscopi per la edició (editor) (opcional)• reproductor d’àudio cassets, cd...)• cartells o pòsters• contes en diapositives

Material fungible o d’elaboració pròpia• revistes• tubs de paper higiènic, paper alumini...• fotografies• cartolines• envasos de tetrabrics• caixes• àlbums de fotos• acetats i retoladors per a transparències• rodets de fotos• cintes de vídeo i àudio• cintes adhesives de color

De cara a aconseguir i mantenir el material:És interessant, a l’inici de curs, enviar una circular a les famílies convindant-les a

donar al centre tot aquell material audiovisual que puguin tenir a casa i no els sigui neces-sari encara que sigui obsolet (per ex: un monitor en b/n pot servir per als circuits tancats...)

Si és possible mantenir cada curs, en el pressupost del centre, una partida per alsaudiovisuals.

1. Al mercat hi ha càmeres en blanc i negre per a petits a un preu de 7.000 o 8.000 Pta.

2. En cas de no haver possibilitat de magnetoscopi lector la càmera en pot fer les funcions. Es recomana evitar-ho pel desgastde la càmera i la poca maniobrabilitat i disposar d’un magnetoscopi lector.


111

Aprofitar totes aquelles convocàtories de l’administració i altres entitats per poderaconseguir material (estar en contacte amb el PMAV), i altres convocatòries...

EspaisHi ha múltiples possibilitats d’organitzar el material i els espais, tot dependrà de la

qualitat i la quantitat dels aparells3 de què disposem. Els espais els crearem o els adapta-rem en funció dels recursos específics de cada centre.

Ara nomes parlarem del més adequat per a l’Educació Infantil. La proposta 1 i 2 fanreferència al tema del visionat de vídeo o circuit tancat, no es parla de com organitzar laresta de material, que pot estar en un racó instal·lat permanentment o en caixes o en l’ar-mari.

Proposta 1El carro de visionat. Aquest seria l’espai més petit i autònom. També es pràctic per la

comoditat que suposa: es pot traslladar d’una aula a una altra i ho conté tot i té l’avantat-ge que tot ja està connectat.

Material i distribució.1r. prestatge: un aparell de televisió, si pot ser que quedi a l’alçada dels infants, senseque la primera fila tapi a la resta.2n. prestatge: un magnetoscopi editor . L’ideal seria dos, el magnetoscopi lector i elmagnetosocopi editor. (Pensem en la possibilitat de deixar una alçada suficient perquèen puguem posar dos, quan els tinguem).3r. prestatge: un radiocassette, micro i auriculars.

Monitor i magnetoscopi

àudio vídeo

Per RCA

Per RF o cable d’antena

Per euroconnector

2. Pel que fa als tipus de material veure l’apartat corresponent.


112

Proposta 2 (la pròpia aula de treball)Es pot tenir adaptat un espai de l’aula ordinària com a racò de treball dels audiovisuals.Material que caldria tenir:• un monitor o televisió petit• un magnetoscopi si pot ser que tingui sthutter• una càmera de vídeo (vegeu la càmera de vídeo per a infants de preu entre 7000-8000 Pta.)• Radiocasset (hi ha al mercat marques que han produït models per als infants)• un micro (els incorporats als cassets i algun altre amb fil per connectar)• un trípode• auriculars.

Monitor i camascopi

àudio vídeo

Per RF o cable d’antena

Per RCA

Per euroconnector + RCA

ConfiguracionsLes configuracions estan marcades pel tipus de connectors de què disposin els aparells

que es tenen.Al mercat es poden trobar tres tipus de connectors per a RF, RCA i EUROCONNECTOR.Els dibuixos “Monitor i magnetoscopi” són un resum simple de possibilitats a partir

d’aquests connectors, però poden haver-hi altres combinacions.

Documents

Actiorient