En el marc del programa d'actes del Centenari Manel Surroca 2017, l'Ajuntament de Camprodon i la Comissió Surroca presentaran públicament aquest dissabte 22 de juliol l'exposició 'L'absència', una mostra històrica que presenta Manel Surroca a través d’una seixantena de pintures i escultures de la Col·lecció Família Surroca i altres d’inèdites i cedides pels veïns i veïnes a través d'una crida popular, acompanyades d’obres d’altres autors amb qui es va creuar en algun moment de la seva vida. Al mateix temps, el Monestir de Sant Pere acollirà també la presentació del llibre 'Malgrat l'absència, el color', una publicació que permet descobrir i conèixer amb més detalls la vida i obra de l'artista camprodoní.

L'alcalde de Camprodon, Xavier Sala, expressa que "aquesta activitat inaugural representa l'inici d'un ampli i variat programa d'actes del Centenari Manel Surroca amb l'objectiu de fer perdurar i difondre el llegat d'una figura clau de la nostra història com a poble; animem els veïns, veïnes i visitants a gaudir al llarg dels propers mesos de la desena d’activitats artístiques i culturals que s’han impulsat des de l'Ajuntament i la Comissió Surroca".

De la seva banda, la regidora de Cultura, Anna Colomer, posa en valor l'èxit de participació durant la crida popular per fer aflorar informació sobre obra inèdita de Surroca i detalla que "el programa d'actes és el resultat de la implicació i la col·laboració directa de tots els nostres veïns i veïnes en el disseny de l’homenatge i de la investigació i el treball cooperatiu, exhaustiu i professional dels membres que componen la Comissió Surroca”.

L'exposició 'L'absència', fins a l'11 de setembreL’any Surroca preveu algunes activitats de gran interès artístic i cultural. La primera d’elles, aquesta històrica exposició d’obres de l’artista que es podrà visitar des d'aquest dissabte 22 de juliol fins a l’11 de setembre al Monestir de Sant Pere de Camprodon.

'L’absència' és la cinquena mostra pòstuma de l’artista camprodoní i té com a objectiu custodiar Manel Surroca amb aquells artistes que el van acompanyar en la seva formació i producció. Per aquest motiu, en aquesta exposició comissariada per Mercè Vila també hi són presents obres del seu germà, Anton Surroca, el seu pare, Jacint Surroca, mestres com Darius Vilàs, Joaquim Claret, Frederic Marès, Josep Morell, membres del Grup Lais com Ramon Rogent, Santi Surós, Enric Planasdurà, Maria Jesús de Sola i també de la seva principal influència, Joan Ponç.

Camprodon inaugura l'exposició 'L'absència' i presenta el llibre 'Malgrat l'absència, el color' amb motiu del Centenari Manel Surroca 2017

L'acte, que se celebrarà aquest dissabte 22 de juliol a les 12 hores en el Monestir de Sant Pere, suposa el tret de sortida a l’homenatge popular que la vila retrà al llarg dels propers mesos al cèlebre artista i pintor camprodoní Manel Surroca i Claret amb motiu del centenari del seu naixement.

La mostra viatja a través de les obres amb l’absència com a eix vertebrador. Amb una vida condicionada per diverses pèrdues, Surroca va deixar com a llegat una obra intensa i colorista, però rere els colors punyents de la seva paleta s'hi amaga una buidor, una solitud que s'asseu, plàcidament, en una cadira buida.  Així doncs, la figura de l’artista pren major importància si l’espectador entén el seu context, un fet que reforça l'impacte i valor de la seva obra. A nivell expositiu, l'obra està plenament integrada en l’espai que ocupa, una església romànica consagrada el 1169. L'espai es divideix en dos àmbits, el terrenal i el còsmic, que tenen com a nexe d'unió l'absència. Manel Surroca la tradueix iconogràficament amb la imatge d'una cadira buida, per això s'ha instal·lat a l'exterior de l'exposició una cadira de la sèrie Wild Chair dels artistes Ariane Patout i René Müller.

Presentació del llibre 'Malgrat l'absència, el color' L'acte del proper dissabte 22 de juliol també servirà per presentar el llibre editat per l'Ajuntament de Camprodon i escrit a quatre mans per Mercè Vila i David Fernández. D'aquesta manera, aquesta primera edició de 500 exemplars servirà per difondre i promocionar la sensibilitat i estimació per la cultura i l'art d'aquest cèlebre artista camprodoní.

Des de l’Ajuntament i la Comissió Surroca es convida els veïns i veïnes del municipi, així com els amants i aficionats a l’art en general, a seguir amb atenció els actes i activitats que s’aniran realitzant al llarg de l’any. Amb aquesta finalitat s’ha creat l’etiqueta #Surroca2017, que té la voluntat d’ajudar als interessats a fer un seguiment continuat a través de les xarxes socials de les novetats que es vagin presentant sobre el Centenari.

Al fons de l’escenari càlid s’obre una finestra lluminosa coronada amb un punt de llum esfèric, com una perla. Just al davant i contemplant aquesta obertura de llum, una cadira buida, un esquelet de fusta, la mínima expressió del tron.

L’esquelet llenyós, ara sol, recorda aquell qui s’hi va asseure i a través dels porus de la pell li va encomanar dubtes, preocupacions i secrets que van escolar-se a través de les estelles. Així, la cadira es va humanitzar, per contacte, i sempre més ha reclamat el descans i el pes de qui un dia va deixar de seure-hi i va decidir estirar-se.

Manel Surroca tenia diverses cadires buides a casa. La primera era de fusta de pi jove, robusta i brillant, atractiva. La segona, de tan petita, no es podia anomenar ni cadira, i si hagués arribat a néixer, s’hauria anomenat trona. La tercera, de fusta de cedre, era elegant i femenina, arrodonida, però rere el vernís brillant s’amagava la fragilitat de les dones de Rodoreda.

Les absències se succeïen i l’oblit, latent, lluitava contra el record. L’artista restava ferm, seriós, reforçant una carcassa endurida per les inclemències del temps i de la vida. Mentre les clivelles li envellien la pell, les arrugues apareixien a la pell dels seus quadres, recordant-li que el temps no deixava de caminar i que el rellotge de butxaca sense busques seguia comptant enrere.

Manel Surroca vivia aferrat a la pintura i al color. Aquest, en les primeres obres, havia despuntat tímid, amb una paleta sorrenca que partia dels colors de la terra per tornar-la a representar. Aquesta paleta de tardor, però, va anar minvant progressivament per acostar-se a una coloració brillant que perseguia l’impacte i el contrast. Com el desplegament inesperat de les plomes d’un paó, els colors es mostraven desacomplexats i seduint, sense rubor, qui els contemplava.

Però l’hora, vestida de present irrevocable, va arribar el 22 de desembre de 2007 quan al rellotge sense busques, sostingut per la mà de l’anciana, van aparèixer dues broques negres. En aquell instant, la darrera cadira, la de Manel Surroca, va quedar buida després d’un intens periple vital i d’una lluita creativa silenciosa

L’ABSÈNCIA

EL COLOR

La cadira de fusta de pi va enyorar el repòs d’Anton Surroca a partir del 13 de desembre de 1947 quan, sobtadament, el cos jove va deixar d’asseure-s’hi deixant un buit que, de tan carregat, quasi es podia tocar. Manel Surroca va asseure’s aquella mateixa nit a la cadira del seu germà petit amb l’objectiu d’impregnar-se de tot allò que la massa llenyosa encara recordava. Retorçant-se de dolor, va suplicar a la saba seca que les preocupacions i els secrets que encara impregnaven la fusta anessin cap a ell, traspassant els porus de la seva pell de trenta anys i absorbint, així, el que encara restava viu del seu germà petit.

Poc després d’aquest dia, Manel Surroca deixava enrere l’escultura per iniciar-se en el món de la pintura, que no abandonaria fins a la seva mort amb noranta anys, com una elegia, un homenatge o una suplantació. Els pinzells van passar d’una mà a l’altra i és així com la mort va esdevenir vida, com va acabar i començar tot. I per vèncer l’absència, el color.

Mercè Vila Rigat

entre les quatre parets d’un estudi humil. Allunyat dels circuits de l’art i rodejat de muntanyes, Manel Surroca havia envellit amb la tranquil·litat d’haver trobat un refugi en el color.

L’escultor convertit en pintor moria a Barcelona emparat pels colors de l’hivern. A Camprodon, en aquell instant, la seva cambra dels Quatre Cantons restava a les fosques i un quadre datat del 1941 emetia un gemec inaudible i moria, per segona vegada.

L’autoretrat d’Anton Surroca, de rostre greu i seriós, havia estat penjat als peus del llit del seu germà gran molts anys enrere. El jove pintor sostenia un pinzell amb l’actitud pròpia de qui sap el que vol i desconeix el poc temps que li queda.

Durant molts anys, quan s’apagava la llum de l’habitació i Manel Surroca s’adormia, Anton, emmarcat i eternament jove, vetllava sense descans la nit del seu germà gran. Sense parpellejar, compensava la seva absència amb la vetlla incansable i ansiosa de qui li ha faltat temps i s’agafa a la vida de la mà del seu germà gran, a qui els dits no li acaben a les puntes, sinó a la punta dels pinzells.

Mercè Vila Rigat

Manel Surroca i Claret (1917–2007) va ser un artista dedicat a l’escultura i a la pintura que va traçar un ferm recorregut artístic a cavall entre París, Barcelona i Camprodon. Aquest camí, però, no el va recórrer sol, sinó que el van acompanyar diversos artistes del seu entorn familiar, mestres amb qui es va formar i d’altres creadors contemporanis amb qui va compartir entorn geogràfic. Tots ells, avui absents, van guiar-lo en el seu viarany artístic i Surroca va esdevenir la suma i la conseqüència de tot allò que en va aprendre i destil·lar. Perseguint aquesta idea de conjunt, la mostra reuneix Surroca amb el seu entorn artístic per tal de celebrar la sort d’haver escrit, junts, un petit capítol de la història de l’art català.

“L’absència” beu de les quatre exposicions pòstumes celebrades entre els anys 2010 i 2014, que han servit de punt de partida per poder plantejar, sobre una base ferma, una nova mirada cap a l’artista. Aquesta visió no és ni recta ni contínua, sinó que es dibuixa com una constel·lació que uneix i relaciona diferents artistes. Les obres que presentem també procedeixen de col·leccions particulars diverses. Gràcies a la bona resposta d’una crida popular duta a terme durant els mesos previs a la inauguració, s’han pogut documentar més de cinquanta peces inèdites de Manel Surroca, de les quals presentem aquí alguns exemples.

L’absènciaCentenari Manel Surroca 2017

EXPLICACIÓ DELS DIFERENTS ÀMBITS DE L’EXPOSICIÓ

“Absència” és una paraula plena d’enyor i de buidor, una paraula que recorda, que troba a faltar, i que, sovint, s’asseu en una cadira buida sense que la puguem veure, transparent i amb les cames creuades. Entre els arbres que condueixen a l’entrada de l’església del monestir de Sant Pere de Camprodon, avui convertida en sala expositiva, reposa l’obra Wild Chair Surroca d’Ariane Patout i René Müller, una cadira buida que esdevé prefiguració i comiat d’aquesta mostra que commemora el centenari Manel Surroca.

L’exposició es divideix en dues parts diferenciades: la primera fa referència al món terrenal, el dels elements que podem percebre a través dels sentits, mentre que la segona deixa enrere les representacions de la realitat per situar-se a l’àmbit de la màgia i de l’intangible, on la imaginació parteix d’aquella realitat ja apresa per transgredir-la i reinterpretar-la.

Per passar d’un àmbit a l’altre, una llarga línia d’horitzó formada per la unió d’un seguit de quadres ordena i separa el món terrenal del celestial. Els terres de les diferents obres en formen un de sol i els cels s’uneixen per crear-ne un de nou, carregat d’astres. Al darrere d’aquestes obres, la finestra de l’església, orientada a l’est, rep la sortida del sol que se suma a la llum dels petits cossos celestes pintats. Hem traspassat la part terrenal per ascendir al món celestial desobeint les lleis de la gravetat per fer un gran salt al buit, on ens espera l’univers de la incertesa, la màgia i el color.

L’interès de Manel Surroca pel món de la pintura i l’escultura es gesta, des de ben petit, en un entorn familiar sensible a les arts. El seu pare, Jacint Surroca i Surinyach, a més d’artesà sabater, fotografiava, dibuixava i pintava aquarel·les i decorats per al teatre del poble. El seu germà petit, Anton Surroca, iniciava una sòlida formació pictòrica mostrant grans aptituds tant pel dibuix com per la pintura. La mort, però, va irrompre a la vida d’Anton Surroca l’any 1947 quan el jove artista tenia 25 anys. Aquesta mort es convertiria en l’inici de la carrera pictòrica de Manel Surroca, que, fins a aquell moment, s’havia dedicat a l’escultura per tal d’evitar rivalitzar amb el seu germà. L’exposició s’inicia amb un autoretrat d’Anton Surroca, el primer absent, com a homenatge i reconeixement a qui, des de la transparència, es convertia en punt de partida de la carrera pictòrica del seu germà gran.

FAMÍLIA SURROCA

Manel Surroca es forma al costat de diversos artistes de renom. Amb Darius Vilàs (1880-1950) s’inicia al món de l’art amb només dotze anys, mentre que el seu germà Anton ho fa al costat de Josep Morell (1899-1949). Durant l’exili a París, els anys de la Guerra Civil, treballa al taller d’escultura d’un parent seu, Joaquim Claret (1879-1964), on es forma artísticament a més de conèixer i descobrir el panorama artístic de París. Ja a Barcelona, treballa durant uns anys al taller de Frederic Marès (1893-1991), on comença una trajectòria seriosa com a escultor. No serà fins a finals de 1948 i inicis de 1949, després de la mort del seu germà, que deixarà enrere l’escultura per preparar la primera exposició individual de pintura que inaugurarà l’any 1949 a la Sala Rovira de Barcelona.

MESTRES

Durant els anys que transcorren entre la mort d’Anton Surroca i el salt definitiu a la pintura, Surroca treballa amb la mentalitat d’un escultor que esdevindrà pintor. El cos de la dona, que serà una constant en la seva obra, pren protagonisme i, mitjançant les tècniques acadèmiques de la sanguina, el carbonet o el llapis, Surroca plasma al damunt del paper cossos voluptuosos que, tot i representar-se en dues dimensions, semblen tenir el pes d’una escultura.

ACADÈMIA

El mes de novembre de l’any 1949 es constitueix el Grup Lais al Cercle Artístic de Barcelona. Els artistes que el formen redacten en català el Manifest negre, en el qual estableixen els seus principis estètics i es pronuncien en contra de l’art oficial i de les normes establertes. S’identifiquen amb aquest text artistes com Ramon Rogent, Santi Surós, Enric Planasdurà, Francesc Xavier Modolell, Antoni Estradera i Maria Jesús de Sola. Manel Surroca s’hi adhereix a principis de 1950 i aquest fet li permetrà exposar en diverses mostres col·lectives al costat de la resta de membres del grup. Segons el crític d’art de postguerra Àngel Marsà, els components del Grup Lais mantenien diverses maneres de fer art, cadascú tenia personalitat, però estaven estretament lligats pels seus valors, així doncs la seva personalitat era múltiple i una.

GRUP LAIS

El bodegó és una constant en l’obra de Manel Surroca, de la mateixa manera que ho són el paisatge o la dona. Les temàtiques escollides es mantenen durant la major part de la seva trajectòria i, per això, trobem elements molt semblants representats amb estils ben diferents. Racons emblemàtics de Camprodon apareixen en diverses obres, congelats en el temps, convertint-se en el testimoni d’un moment i d’un lloc que l’artista va decidir immortalitzar.

CONSTANTS

L’any 1950 Manel Surroca es casa amb Conxita Carbó, filla d’estiuejants de Barcelona. El padrí de noces serà Frederic Marès. Trobem la Conxita representada en un gran nombre d’obres, sovint seriosa i amb els llavis pintats de vermell. El cos de la dona serà sempre font d’inspiració per Surroca i de les formes femenines en destil·larà calidesa i confort. A les tres primeres absidioles trobem dones pintades o esculpides, agrupades de tres en tres, mentre que a la quarta absidiola la forma femenina arriba al màxim esplendor i es multiplica. On hi havia tres dones ara en trobem sis: dotze mans, dotze pits i sis vides que desitgen portar-ne una de nova al ventre.

Una nova vida s’intueix en un cotxet, en una figura embarassada que emergeix del groc o en un nen amb una pilota a les mans. Però, de seguida, un tricicle buit i una pregària. Un nen estirat i que sembla que dorm, custodiat per una pilota i un cavall de cartó que no ha arribat a estrenar. La Conxita va perdre el fill que esperaven abans que arribés a néixer i l’obra datada de 1966 ens explica la segona absència amb blaus i vermells. Al costat, una altra pregària, i la tercera mort, la de la Conxita, vestida de groc i custodiada per rodes poligonals com a símbol de dificultat. I, immediatament després, la solitud.

Joan Ponç (1927-1984), que havia iniciat l’aprenentatge artístic amb Ramon Rogent, s’instal·la a la Roca l’any 1970. Ponç va ser un dels pintors més representatius de les primeres avantguardes de la postguerra espanyola i un dels fundadors de Dau al Set. Per la seva coincidència geogràfica a la Vall de Camprodon, mantenen relació, i l’obra de Surroca beu i s’inspira en la màgia i l’univers poncià. En un article a la revista Athena. Cuadernos de Arte y Coleccionismo (1975), Surroca apunta: “Ahora estoy pintando con más fuerza que nunca. No hago otra cosa en todo el día. Mi pintura pretende tener un aspecto mágico debido meramente a mi sensibilidad personal. En mi pintura no hay otras influencias directas que no sean, en su caso, las de Joan Ponç”. I Ponç, en un text que data del mateix any, defineix l’obra de Surroca amb aquestes paraules: “La pintura de Surroca surge de aquel indefectible lugar del espíritu, donde, entre palabra, pensamiento, música y color, no cabe distinción. Por esta razón su pintura no denuncia ni provoca. Con delicadas neblinas y luminosas transparencias, su espíritu se nos acerca murmurante como un silencioso río, entre las entrañas de un oculto paisaje”.

Al fons de l’escenari càlid s’obre una finestra lluminosa coronada amb un punt de llum esfèric, com una perla. Just al davant i contemplant aquesta obertura de llum, una cadira buida, un esquelet de fusta, la mínima expressió del tron. L’absència feta cadira. I el record.

DONA

MORT

JOAN PONÇ

L’ABSÈNCIA

HORARIS

VISITES GUIADES

PRODUCCIÓ

COMISSARIAT

COORDINACIÓ

DISSENY GRÀFIC

AGRAÏMENTS

Ruta Surroca i visita a l’exposició: 5 i 9 d’agost a les 17 h. Reserva prèvia a l’Oficina de Turisme (5 €)

Ajuntament de Camprodon - Regidora de Cultura Anna Colomer

JULIOLCaps de setmana: de 10 a 14 h i de 17 a 21 h

AGOSTCada dia: de 10 a 14 h i de 17 a 21 hL’exposició romandrà tancada al públic del 12 al 18 d’agost amb motiu del Festival Isaac Albéniz

SETEMBREObert els dies 1, 2, 3, 9,10 i 11 de 10 a 14 h i de 17 a 21 h

Mercè Vila Rigat

Gebra Serra

emacreativa

Família de Manel Surroca, Conxita Solé i Jordi VilarMembres de la Comissió Centenari Manel SurrocaReial Cercle Artístic de BarcelonaAssociació Joan PonçCol·leccions particularsEspecial agraïment a les més de 50 famílies que s’han posat en contacte amb l’organització facilitant informació sobre les seves obres i oferint la possibilitat d’incloure-les a la mostra.

AMB LA COL·LABORACIÓ DEDiputació de Girona, Generalitat de Catalunya, Brigades Joves de Camprodon, Consell Comarcal del Ripollès, Parròquia de Santa Maria.