Casa Guitart-Bonastre Cervelló

CAN GUITART - BONASTRE

CERVELLÓ

Treball realitzat perJOSEP LLURBA RIGOL

2016

Maig 2016Núm.: 26

Agraïment especial a Ramon Rovira Tobella per la seva gentilesa en proporcionar-me l’arbre genealògic de la família Guitart.

Composició i maquetació: Josep LLurba Rigol - 2016© Josep LLurba Rigol© Edició de Marges i Vinyes - 2016

Qualsevol còpia, reproducció, distribució o transformació d’aquest treball només es podrà fer amb l’autorització dels seus titulars.

Fons consultades:Arxiu del Grup de Recerca de CervellóArxiu de l’Ajuntament de CervellóArxiu Comarcal del Baix LLobregatArxiu Nacional de Catalunya

Distribució gratuïta via Internet

Josep Llurba Rigol- 2016

3

1. Etimologia

El cognom familiar de Guitart, sovint escrit Guitard (amb D final) ve derivat del nom germànic Withard, que segons Francesc de B. Moll i corroborat per l’Armand de Fluvià, vol dir llenya dura o dur com la llenya. L’any 991 en deien Witardus; l’any 1080-1095 s’escrivia Guitardus; en 1176 Witard.

Pel que fa a les nostres contrades de Cervelló el dia 28 de desembre de 1010, en el Cartulari de Sant Cugat del Vallès, en un testament s’hi esmenta un tal Adalbertus, que era fill del difunt vescomte Guitardis. I, per les mateixes dates, a partir de l’any 1010 fins l’any 1050, l’abat del monestir de Sant Cugat es deia Witardus, és a dir Guitart.

Per tant, doncs, el cognom Guitart o Guitard o sovint també dit Gitart, arrenca de l’època de la reconquesta cristiana i va ser un cognom comú en moltes poblacions de Catalunya; segurament com a conseqüència de la invasió franca a partir de l’any 801, que és el moment en què fou alliberada Barcelona dels exèrcits sarraïns. Molts noms o malnoms dels conqueridors cristians, provinents dels pobles germànics de la part occidental d’Europa, van esdevenir cognoms que es van arrelar a la terra catalana.

Can Guitart-Bonastre Cervelló

4

2. El cognom Guitart a Cervelló

Els Guitart de Cervelló provenen de Gelida, si bé originàriament, provenien de Terrassa.

En el llibre de fogatges de l’any 1553, a la població de Terrassa, hi ha dos Guitarts que surten esmentats en aquest cens: en Miquel Guitart i en Benet Guitart. No ens atrevim a confirmar la relació familiar entre aquests Guitarts amb els de Gelida-Cervelló. Tanmateix, però, i gràcies a l’estudi genealògic de la família Guitart, que ha confeccionat Ramon Rovira Tobella (de Gelida, però resident a Corbera de Llobregat), el primer Guitart que trobem és en Jaume Guitard de la Pedrosa, natural de Terrassa, fill de Bartomeu i de Mònica (1689).

Aquest Jaume Guitart és la línia troncal de la nissaga Guitart de Gelida i Cervelló.


5

Portalada principal de la casa de can Guitart Vell

3. Can Guitart Vell

La primitiva casa pairal dels Guitart de Cervelló fou la que sempre s’ha conegut com “can Guitart Vell”, una casa, l’estructura arquitectònica de la qual és possible que vingui del segle XV, en conseqüència, anterior als Guitart. No sabem exactament quan la van adquirir en propietat ni si el primer Guitart va ser en Josep Guitart i Puig-Sàbat (1708), el fill del qual, en FRANCESC GUITARD i ROIG de la Riera, es va casar amb Teresa Pi i Solanes, de Cervelló.

El que sí que sabem del cert és que l’any 1722 a Cervelló hi havia una casa anomenada can Guitart. I en el llibre del cadastre de l’any 1761, confeccionat per l’Ajuntament d’aleshores, s’hi esmenta Josep Guitart, que tenia l’ofici de llaurador i tenia una casa de primera qualitat habitada per ell mateix. Quan el cadastre diu de primera qualitat es refereix a una casa gran, que podria ser ben bé la casa de can Guitart Vell. Tenint en compte que l’extensió de la finca assolia aproximadament 88 mujades de terreny, la qual cosa equival a uns


6

430 mil m2, és a dir unes 43 hectàrees, repartides entre camps de segona categoria; vinya de primera, segona i tercera categoria; a més de bosc, erms i roques, estem parlant, doncs, d’un propietari rural d’un pes econòmic considerable.

És força versemblant que aquest Josep Guitart sigui en Josep Guitart Puig-Sàbat, nat a Cervelló el 1708, fill de Jaume Guitart de la Pedrosa. En el llibre d’òbits de la Parròquia de Cervelló hi consta la defunció de Josep Guitart, esdevinguda el dia 4 de setembre de 1773, segons el rector de la Parròquia fa constar que tenia 85 anys i que era “l’amo de casa Guitart”. L’edat no concorda amb la data de naixement, però, tanmateix, sabem que a finals del segle XVIII la casa de can Guitart Vell era propietat dels Guitarts de Gelida.

L’esmentat Llibre del cadastre municipal de Cervelló hi esmenta

La casa de can Guitart Vell, avui convertida en restaurant, antigament havia estat un lloc on es feia l’intercanvi de cavalls a les diligències que anaven cap a Vilafranca del Penedès


7

un altre Josep Guitart, menor, la qual cosa deu voler dir que és fill del primer Josep. Aquest Josep Guitart, menor, tenia 71 peces de terra. I encara (sempre seguint els apunts, del Cadastre cervelloní), hi surt un Pau Guitart, amb 73 peces de terra. I el més curiós d’aquest llibre del cadastre és que hi ha un Josep Guitart que signa com a Batlle de Cervelló (18 de febrer de 1761).

Després de diversos hereus vindria en Josep Guitart Castells-Mata, fill de Climent Guitart Freixes i de MARIA CASTELLS-MATA i OLLER de la Muntanya, de la població de Gelida, nada el dia 24 de març de 1771. Segons Ramon Rovira, era la pubilla de can Mata de l’Abelló de Gelida, filla d’Aleix i de Teresa.

En el llibre d’òbits de la Parròquia de Sant Esteve de Cervelló del dia 28 d’abril de 1773 hi ha anotada la mort d’un germà del Climent Guitart Freixes. El noi, que mor tot just quan tenia un mes de vida, es deia Josep. Aquest òbit ens diu clarament que el matrimoni Climent Guitart Pi i Maria Freixes Mata residien a Cervelló perquè el fill fou sepultat en el cementiri de l’església de Sant Esteve de Cervelló, avui Santa Maria de Cervelló.

Josep Guitart i Castells-Mata, doncs, el podríem considerar un dels principals propietaris de can Guitart Vell, la nissaga del qual donaria lloc a la casa pairal de can Guitart del poble de Cervelló i més endavant cognomenada cal Bonastre pel casament de la pubilla amb un Bonastre, com més endavant veurem.

Interior de la casa on avui hi ha un restaurant


8

4. L’antiguitat de can Guitart Vell

Sobre l’antiguitat de can Guitart Vell ens cal aclarir el fet que bona part de l’estructura arquitectònica interior de la casa, que ens ha previngut fins els nostre dies i que com hem anotat més amunt té tot l’aspecte de pertànyer al segle XV, la veritat és que aquesta casa o l’indret on s’hi edificaria, en certa manera, ja s’esmentava en la dotalia o carta de consagració de l’església de Sant Esteve de Cervelló de l’any 1231. En aquesta data s’esmenta una peça de terra anomenada Bernat Garriga i una capella dedicada a Sant Fructuós. En Bernat Garriga donaria lloc a Plana Garriga que estava situada sota la capella i que sabem que fou una capella de la casa de can Guitart, que els francesos van cremar i destruir l’any 1808, amb la Guerra del Francesc (1808-1814). És curiós que en l’esmentada dotalia, avui desapareguda, al costat de l’escrit de la Plana Garriga, i en lletra més moderna, s’hi anotà: “és de Casa Guitart”.

Fragment de base de premsa de pedra que servia per a extreure el most. Peça conservada als entorns de can Guitart Vell


9

5. La nissaga de Josep Guitart Castells-Mata

Nat a Gelida l’any 1789, es casà amb la minyona de la casa, la qual cosa sembla que fou un fet extraordinari que no va agradar gaire a la família Guitart. Però l’estimació envers la noia, considerada de poca categoria en relació amb la família que devien tenir una cert status social, no va impedir que l’hereu es casés amb la minyona. Per tant, la serventa dita Gertrudis González i Reynés, nada el 1796 a la població d’Esparraguera, filla d’Antonio González i Cecília Reynés, ambdós originaris d’Andalusia, va ser la mestressa de can Guitart Vell i els seus descendents els qui portarien el llinatge de Guitart a Cervelló. Es van casar a la parròquia de Cervelló el dia 5 de febrer de 1821. Van ser padrins de boda un tal Manuel Mascaró i de Parrella, Climent Guitart, pagès, i el germà de la núvia, Anton González Reynés, d’Esparraguera.

El matrimoni Guitart-González van tenir 5 fills: Maria (1823); Francesc (1832); Josep (n.1837 i m.1861); Vicenç (1842) i l’hereu Climent Guitart i González nat l’any 1827.

Dels fills que acabem d’esmentar caldria destacar-ne tres. En primer lloc en Josep, nat l’any 1837 i mort sobtadament l’any 1861, just als 24 anys d’edat. Sembla que en Josep, que residia a Gelida, patia algun desequilibri mental, de tal manera que en un moment d’ofuscació cerebral es llevà la vida. Estava casat amb Cecília Majó Carné (de can Romagosa del camí o cal Majó de Cervelló) i tot i la curta edat, van tenir tres fills: Climent, Joaquim i Jaume Guitart Majó, que nasqué el mateix dia que el seu pare moria.

L’altre fill, d’un cert pes rellevant dins de la vida cervellonina, va ser en Francesc Guitart i González, considerat un gran potentat ja que mitjançant diverses actuacions econòmiques es féu propietari d’una bona part de terrenys de Cervelló.

Era passant de notari a Barcelona i malgrat que hom suposa que l’ofici de passant no devia ser un ofici on es guanyés diners


10

a cabassos, cap als volts de la dècada dels any 1870, juntament amb dos personatges es van quedar la finca de La Torre de les Monges, quer havia estat propietat de Cayetano Amat, marquès de Castellvell.

L’any 1877 comprà a Pau Campderrós i Tintoré una finca (més endavant coneguda com Les Torretes de la Vella Gola) per edificar-hi una sala de ball i escassament dos anys després, el dia 29 de gener de 1879, la va vendre per la quantitat de 5.000 pessetes al rector de Cervelló, Pere Llopart Batlle, per instal·lar-hi l’Església interina del poble. En morir, entre 1900-1901, va deixar totes les seves propietats, que eren moltes, a una ciutadana de Cervelló, Maria Joan Valls, casada amb Jaume Pi i Bassons, la qual cosa suposà un fort revés per al seu germà Climent que espirava a obtenir el llegat de l’herència. En Climent interposà un procés judicial contra la Maria Joan perquè li reclamava el dret de parentiu i, per tant, la part que li pogués correspondre de l’heretatge.

El fet, però, fou que el llegat testamentari del seu germà Francesc ho havia deixat clar: “Totes les meves propietats, un cop mort, passaran a disposició de Maria Joan Valls”. Davant d’això, el jutge hagué de pronunciar-se a favor de la disposició testamentaria i, per tant, en Climent Guitart no hi va poder fer res.

A Cervelló hi ha un carrer dedicat a Francesc Guitart i González. És un dels carrers d’una certa llargada de la població i situat, en bona part, dintre les propietats que li havien pertangut.


11

6. La casa pairal dels Guitart al carrer Major de Cervelló

En Climent Guitart i González, era l’hereu de can Guitart Vell i, en conseqüència devia disposar d’una certa estabilitat econòmica per a la qual cosa el dia 24 de maig de l’any 1862 comprà, mitjançant una subhasta pública, la finca on hi havia un hostal i un forn de vidre català, propietat de Josep Ferret i Martí que tenia diversos problemes econòmics amb els quals no va poder fer-hi front i li embargaren l’edifici. A partir de l’aleshores aquella finca se la conegué com a “can Guitart”.

L’actual construcció de la casa es deu a l’arquitecte Josep Oriol Mestres, autor, juntament amb Miquel Garriga i Roca, del Gran Teatre del Liceu i altres edificis notables de Barcelona. Era el pare del dibuixant i literat Apeŀles Mestres. Sembla ser que Climent

La casa de cal Bonastre al carrer Major de Cervelló


12

Guitart va encarregar la restauració de la casa a l’arquitecte Oriol Mestres perquè era un parent seu de Barcelona. Segons en Francesc Pasqual Armengol, els Mestres havien fet estades al poble diverses vegades, estiuejant o bé refugiant-se de les diverses epidèmies de pesta que van assolar la ciutat comtal. Aquest arquitecte, l’any 1864, se li encarregà que fes el projecte per a la nova església parroquial de Cervelló que finalment, per qüestions pressupostàries, no es va realitzar. La façana principal de la casa està inspirada amb l’estil barroc en plena època del noucentisme, però la part baixa, la gran entrada encara manté l’estil neoclàssic des de la seva construcció, així com les baranes de ferro. La façana té molta similitud amb l’antiga Foneria de Canons, a la Rambla de Barcelona, reformada el 1858 per Josep Oriol Mestres.

Climent Guitart, es casà amb Dolors Colomer Ferrers, de Torrelles de Llobregat, però quedà vidu i es casà en segones núpcies amb la vídua d’Esteve Font Colomer (de can Castany), Encarnació Vilardell i Barba.

L’any 1878 se l’esmenta com a alcalde Cervelló i després com caporal del Sometent. Culturalment fou un dels promotors de la creació del Casino de Cervelló, 1875. Les persones coetànies el recordaven com un home àgil i de pas lleuger. Fins i tot s’havia arribat a dir que era capaç de caminar a deu kilòmetre per hora de manera que si algú l’acompanyava havia de corre si el volia seguir.


13

7. Els Bonastre-GuitartDel matrimoni en segones núpcies, entre Climent i l’Encarnació

Vilardell, van tenir una sola filla: Gertrudis Guitart i Vilardell, nada a Cervelló el dia 25 de juliol de l’any 1888.

La pubilla dels Guitart es casà amb en Joan Bonastre i Fumadó, per aquest motiu la casa passà a cognomenar-se “cal Bonastre” i deixà en segon terme el cognom de Guitart, llevat de can Guitart Vell que encara avui, malgrat no pertànyer a la família, se’l coneix amb aquest nom.

Possiblement, pel matrimoni de la filla del Guitart amb en Bonastre, entre els anys 1918 a 1929 van fer diverses modificacions de la casa pairal.

En Joan Bonastre, segons en Ramon Rovira Tobella, era l’hereu de can Raimundet de Sant Joan Samora (Sant Llorenç d’Hortons) i de can Bonastre de Piera (més concretament can Bonastre dels Torrents), era fill de Joan Bonastre Gener i de Catarina Fumadó Verdura. Va néixer vers l’any 1883 i morí a Barcelona el dia 19 de juliol de 1956.

Aquest matrimoni, entre Gertrudis i Joan Bonastre, van tenir un sol fill: Joan Bonastre i Guitart que es casà amb Montserrat Ferrer i Bosc natural de Sant Quintí de Mediona (1908-1986). Ambdós conjugues van tenir tres noies: Maria Concepció, Maria Glòria i Montserrat, aquesta casada amb Andreu Canals Rovira, natural de Cervelló.


14

8. La Guerra Civil (1936-1939) i la casa Bonastre

La mal dita Guerra Civil espanyola va ocasionar diversos traumes familiars a la població de Cervelló i la família Bonastre, considerada pels moviments extremistes com a burgesa i missaire, no podia pas escapar-se de les ires dels anomenats incontrolats.

Així, doncs, tan bon punt esclatà la Guerra Civil, 18 de juliol de 1936, aquella casa, com d’altres de la població, fou objecte de saqueig i destrucció d’algunes estances, atuells, roba, mobles, etcètera. La família, que temorosos de les represàlies ja havien abandonat la casa i la població, no van poder evitar que els confisquessin, ipso facto, per ordre expressa del Comitè Revolucionari Antifeixista de Cervelló, totes les propietats que tenien al poble i, naturalment, la casa pairal no se’n va poder escapar. Els quadres i moltes coses que els venien a tomb foren llençades al mig del carrer i les més cobejades van anar a parar a les cases d’alguns dels incontrolats que van aprofitar l’ocasió per tenir allò que honradament no havien pogut tenir mai.

De bell antuvi la casa de cal Bonastre fou el centre des d’on el Comitè decidia les estratègies que calia emprendre contra determinades persones de Cervelló. I des de les seves estances es va confeccionar una llista negra on hi constaven un grapat de personatges, majoritàriament terratinents, als quals se’ls demanava una bona quantitat de diners a compte del mal tràngol que havien passat alguns veïns del poble pels Fets del Sis d’Octubre de 1934.

Era el dia 6 d’agost quan els del Comitè van adreçar un seguit de cartes a tots els qui consideraven gent de dretes a fi de convidar-los per al dia 8 d’agost, a les 9 del vespre, perquè assistissin a la casa de can Guitart-Bonastre. Alguns ciutadans de bona fe hi van assistir i pressionats pel Comitè de Molins de Rei se’ls van endur a fer allò que vulgarment en deien fer “el paseillo”, és a dir assassinar-los en qualsevol cuneta que els vingués a tomb.


15

En el Ple Ordinari de l’Ajuntament republicà de Cervelló, celebrat el dia 6 d’octubre de 1936, la Comissió de govern municipal va decidir netejar tota l’estança de la casa de cal Bonastre i ubicar-hi el nou Ajuntament, aleshores dit Consell Comunal.

Per acord municipal del dia 8 de maig de 1937, es va crear una emissió local de paper moneda, l’anvers de la qual era la casa de can Guitart, perquè aleshores era la casa del poble o ajuntament.

En acabar la guerra, els propietaris de la casa, concretament en Joan Bonastre i Fumadó reclamà a l’alcalde franquista la seva propietat i en el ple municipal del dia 28 de febrer de 1939, l’alcalde, Jaume Armengol Llopart, exposà que l’edifici on s’havia ubicat l’Ajuntament de Cervelló era un propietat que havia estat confiscada durant “el dominio rojo” –com deien ells–, i que el seu propietari legítim volia recobrar-la. Per tant, el ple, per unanimitat, acordà deixar l’estança municipal de cal Bonastre i instaurar el nou Ajuntament a la casa que havia estat confiscada als pares de Josep Tarradellas i Joan. La casa de cal Bonastre, doncs, expropiada en temps convulsius, tornà de bell nou als seu legítims propietaris.

Paper moneda pel valor d’una pesseta, emès a Cervelló a partir del 8 de maig de 1837 on s’hi reflexa clarament la casa de can Guitart-Bonastre, aleshores convertida en les dependències

municipal de l’Ajuntament de Cervelló


Josep i Gemma

http://margesivinyes.blogspot.com.es/

Documents

Casa Guitart-Bonastre Cervelló