Embed Size (px)
Citation preview
Una vesprada de primavera, al Palau de Suma i Restaes reunia el consell Geomètric, format pel senyorregle 15, el compàs punxós, el president zero i elministre clau de sol. Alguna situació ocorria al mónde les Matemàtiques.La situació era catastròfica: l´1 havia desaparegut.
Els pròxims dies, la gent començà a perdre´s, perquè notrobaven sa casa, i els preus canviaven...Les coses quevalien 1000 euros ara valien 000euros. També van detectarciu tats on tot es feia doble…En la ciutat Multiplica per u ,la gent ja no sabia que fer.
Resultà que l´11 no estava i tots deien:
-Que extrany!-On estarà?-deia la senyoreta 19.
Quan el 21 i els seus companys anaren al bosc, van voremitjançant una finestreta, tres 1. Anaren corrent i es van adonar de que l´11 havia seguestrat a l´1.Tot el mónva tornar a la normalitat.
Que farien amb l´11…? Els policíes 45 i 46 van tancar alsenyoret 11 per onze anys a la càrcel i el van despedirper un any de la recta numèrica.
FI!!
CARLOS FORT DUART1eso C
EL NÚMERO
L'1 va ser el primer nombre de la
història. Abans aquest es representava amb
una ratlla "l", després en el Pròxim Orient
passaren a una fitxa en forma de cor.
En Egipte 3.000 aC. utilitzaven símbols
per als nombres 1= l, després feren barres que
la seua longitud era la del colze fins a la mà i
l'1 era eixa longitud, amb aquesta mida, els
egipcis feren grans meravelles al món, com
les piràmides.
En Roma l'1 es representava amb "I". Enl’Índia es va crear un símbol diferent per a cada
xifra de l'1 al 9, els nostres nombres actuals van
nàixer allí, a l’Índia, en el 500 dC.
Fa 1.500 anys inventaren un nombre nou el
"0". En el mediterrani estava l'1=I però al final els
nombres nous indis desplaçaren als romans i
passaren a l'Europa occidental.
Matemàticament l‘1 és únic per moltes
coses; en multiplicar per qualsevol altre nombre
no varia, si es divideix per ell mateixa queda 1.
Es que a cas els nombres no poden començar
pel dígit que vulguem? En realitat, la llei de
Benford és la que assegura que el nombre 1
apareix en molta més freqüència que els altres,
en factures, adreces de carrers, en la física,
etc...
La majoria voldrien tindre l'1 a la nostra
vida, per a ser en tots o quasi tots els aspectes,
deportius, etc..., per poder afegir-li un
acompanyant com el "0" i tindre un 10 en totes
les notes dels examens per a tindres molts
diners, uns 10.000 €.,per eixample.
Així que l'1 és necessari en les nostres
matemàtiques i en el món.
Sara Picó.
NOMBRES DIFERENTSAçò era una vegada un set i una seta que es casaren itingueren un sis.
El metge els digué que era un nombre discapacitat. El set ila seta feren tot el possible per a que s’íntegrara , però nofuncionà.
Per altra banda, un nou i una noua tingueren un huit, peròells anaren a buscar la opinió d’altres metges.
Els digueren que no era un nombre discapacitat sinódiferent.
La notícia va eixir en tots els periòdics i el set, la seta i elsis també foren feliços.
Selena
El número 2
Hi havia una vegada un professor queamb l’ajuda del seu ajudant estava fent lataula dels números.
Ja havia fet molts números, però nosabia com fer el dos. Va estar provant iprovant, però no li eixia. El seu ajudantestava també pensant com fer-lo, peròestava molt cansat i es va a ficar adibuixar. El professor seguia buscant
la manera, i l’ajudant ja havia acabat elseu dibuix i el va deixar sobre la taula. Elprofessor estava molt enfadat perquè notrobava la manera de fer el dos, fins queal final, va tirar tot el que hi havia a lataula. Va mirar a terra i va veure eldibuix del seu ajudant, que era un dibuixmolt bonic d’un ànec. Aleshores elprofessor va tindre una idea, va agafareixe dibuix i li va esborrar les potes,després les ales, els ulls… fins que quedàun signe, i aquell signe era el número queli faltava, el dos.
Noelia Martínez Esteve. 1eso C.
Hi havia una vegada un número
que fou molt important, amb el
qual es podien doblar i obtenir la
meitat dels seus companys, a més a
més si mai haguera existit, les
parelles no haurien pogut fer-se i
els duos i els duets tampoc els coneixeríem.
En valencià l’anomenem dos quan
va davant del masculí i dues quan
és davant del femení.
LARA REGAL I GINER 1r ESO C
El número dos va anar de viatge, ja estava cansat detant de treballar. Quan se’n va anar tot se va torçar alseu poble, el vint no va poder serel vint i el cumpled’una xiqueta de 12 anys no es va poder celebrarperquè el dotze sols era un número; el dia dos de generallí al poble era festa i tots van anar a treballa perquè eldos estava de viatge. Era un descontrol total!!! Quanels dos van vindre van estar tots molt feliços i es vanrecuperar tots els dies perduts.
PATRICIA CASINOS ENRICH
La història del 6
Hi havia una vegada un sis que va nàixer del revés. Ell es
sentia trist perquè cap sis volia estar amb ell perquè es
pensaven que era un nou. Cada vegada que volien escriure un
sis mai apareixia ell perquè pareixa un nou, sols apareixia com
a un nou en el foli o en el que fóra. Al sis no li agradava ser un
nou perquè ell era sis de naixement i volia estar amb els seus i
no amb els altres. El sis volia fer coses típiques d un sis i no
d un nou, així que va intentar voltar-se; saltar en el llit, es van
tirar al mar en les ones, va fer el pi fins fartar-se, etc...Però res
donà resultat. Un dia que feren una excursió a la muntanya el
sis es va tirar per la muntanya, desesperat, va rodar i rodar fins
que es va colpejar contra un arbre. Al despertar-se de repent ell
era un sis i molt feliç va anar corrent a dir-ho a tots. Des
d'aquell moment ningú més el va pendre per boig i tot tornà a
ser normal, ell va ser normal.SERGIO VIANA
LA HISTÒRIA DEL 8Nombrelàndia era el nom del món dels números. Era un llocfantàstic ple de nombres. Una vesprada tranquil·la, el senyoret3 estava mirant les notícies en la televisió quan de sobte es vaquedar impressionat al veure al fons de les imatges un altrenúmero 3. Tanta va ser la seua curiositat que va voler anar-hiallí per a conèixer aquell número. Quan va anar va veure deque es tractava de la senyoreta 3, una xicona molt guapa.Aleshores es van enamorar i es van casar i al ajuntar-se hi vanformar el número 8.
Paula Matínez 1 eso C
Noelia Martínez Esteve. 1eso C.Noelia Martínez Esteve. 1eso C.Noelia Martínez Esteve. 1eso C.
EL 8
El huit està representat per dos cercles que estoquen. El huit equival en moltes cultures al'harmonia entre la Terra i el Cel. El huit apareix enmolts llibres sagrats i en moltes cultures. Jesús vaser circumcidat el huitè dia després de nàixer. Elhuit està present en la Bíblia. Els Jocs Olímpicstenen com a logo universal cinc arcs enllaçats quees veuen com dos huits units per un zero. Unesdeveniment graciós va ocórrer a les Olimpíadesdel 2008, que començaren el divendres 8, de l'any2008 a les 8 hores i 8 minuts.
Pau Camps i Martí
El nou estava trist. En tots els càlculs, en les llistes delcol·legi… sempre era l´últim .Estava fart. El seu cosí elnoranta-nou entenia perfectament com es sentía i va decidirajudar-li.
El noranta-nou va anar a parlar amb una amiga que teniaen la NASSA. Li contà el que passava i la seua amiga no vatindre cap problema en ajudar el seu cosí.
-9-8-7-6-5-4-3-2-1-0!!!!!!!!!!!!
El nou estava feliç perquè sabia que en elscàlculs mai seria el primer, però en els càlculsenrere sempre ho seria i s´alegrava de no serl´últim en tot.
Rosa Martínez
El nou i el noranta-nou contemplaren unllançament d´un cohet espacial i al nou li canvià lacara quan va sentir:
Hi havia una vegada dos nombres l´1 i el 9, estaven sols a casa idecidiren eixir. Ells no es coneixien, però aquella vesprada vapassar una cosa espectacular. Quan es van vore per primeravegada els dos es van enamorar. Després d´una estona els dosasseguts en el mateix lloc decidiren parlar-se.El nombre 1 se n’anava ja a casa i el 9 no va tardar en dir-li dequedar un altre dia. Com no, 1 va acceptar.
El dia que quedaren els dos van tenir una conneccióimpressionant i 9 li demanà eixir a 1 i 1 va acceptar. Els dosmolt contents feren un passeig.Després de molts anys com a nuvis, 9 li demanà que es casareni 1 molt contenta va dir que sí. El mateix dia del casament elsdos nombres van decidir que des d’ eixe moment es dirien elsenyor i la senyora 19.
Ana Rivero Espuig.
Els números se avorrien i decidiren formar parelles. Començarena fer-se amics i els números dos i quatre van fer una granamistat. Per a que els números no anaren on ells volien vandecidir fer una llista, en la qual al 24 li tocà davant del 25 idarrere del 23.
També feren grans amistats els altres i van formar xifres de 3, de4, de 5….fins al infinit.
MARIA NOGUERA
LA VAGA DEL 27
Això era un rei molt roí que li deien Carlos. Ell feia els anys el 27d’octubre, ningú el volia. Llavors el número 27 va fer vaga per aemprenyar el rei Carlos. Quan arribà aquell dia (27 d’octubre)Carlos va notar que no complia anys, aleshores Carlos va reunir totsels científics del món i va comentar aquell problema. Ningú sabia elque fer. Cada dia Carlos s’enfadava més i més i més, fins i tot li vatallar el coll a un científic, i va hi haure un que li va dir el que podiafer i era :Que fos més bo amb les persones i els números. Així que Carlos esva fer bo, aleshores totes les persones ja el volien més i el número27 va tornar, així tots foren feliços per a sempre .
CARLOS ARTÉS BELTRÁN
