Cornella 06

redacció: [email protected] - 93 624 25 17 | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

baix llobregat Octubre de 2013 · Núm.06

líniacornellàEl dret a decidir xoca contra el mur polític de Cornellà

El PSC tanca la porta del Ple al sobiranisme mentre el PP crea una plataforma contra la independència pàg 08

Sanitat pàg 12L’Associació Espanyolacontra el Càncer aterra al barri de Sant Ildefons

Mirant cap al futur

Can Mercader pàg 13Els amants dels trensgaudeixen del diadel Trenet a Cornellà

Comerç pàg 10El Citilab impulsa l’ús deles xarxes als comerços

Esports pàg 14La ciutat vol optimitzar lagestió dels equipaments

Solidaritat pàg 03Les entitats socialsfan front a l’allaude demandes

Auditori pàg 13Berto Romero arribaaquest novembre ambel seu últim espectacle

pàg 11

El nou pla urbanístic aposta per transformar tres àrees de la ciutat

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2

Octubre 2013líniacornellà

3 | En Portada Octubre 2013 líniacornellà

Des de l’inici de la crisi econòmi-ca, els índexs de pobresa i d’atura Catalunya s’han disparat consi-derablement any rere any, afec-tant els sectors més vulnerables dela població. Les entitats socials esveuen desbordades per l’augmentde demanda d’ajuts per part de lespersones que pateixen les conse-qüències d’aquesta situació.

“Ha augmentat l’ajuda i lespersones que hi recorren”, expli-ca en declaracions a Línia Corne-llà Rai Barba, responsable de co-municació de la Taula d’Entitatsdel Tercer Sector Social de Cata-lunya. A més, afegeix Barba, “hi hamoltes entitats amb problemes de

finançament i les institucions pu-bliques els deuen molts diners”.

El que més preocupa les enti-tats socials és que cada vegada hiha més famílies que no poden co-brir les seves necessitats bàsi-ques. “Sempre havíem treballat enl’àmbit de la pobresa, però anavasempre darrere de la gent gran.Arran de la crisi, han augmentatels programes de pobresa”, explicaen declaracions a Línia Cornellàel director d’Intervenció Social dela Creu Roja, Òscar Barbero. “Te-nim nous projectes alimentaris,sobretot en l’àmbit familiar, i el2013 s’han disparat fins als48.000 beneficiaris a Catalunya”,detalla Barbero.

Ara la prioritat de la majoriad’entitats socials és que els sectorsmés pobres de la població tinguinaccés a una alimentació bàsica.“Busquem, sobretot, que els be-

neficiaris tinguin una ració equili-brada. També ens estem estenentals supermercats i a la província deBarcelona ja hem arribat als qua-tre-cents establiments. I, a escalalocal, tenim el projecte Xarxa so-lidària de barrisdes de fa dos anys,ja que creiem que a petita escala sesensibilitza més i la solidaritatajuda a fer barri”, argumenta tam-bé a Línia Cornellà Jordi Peix, fun-dador del Banc dels Aliments.

“Estem promovent l’agrupa-ció d’entitats i organitzant xerra-des comunes per treballar en lamateixa direcció”, afegeix Peix, elqual explica que “ja estem pre-parant el Gran Recapte del 29 i 30de novembre”, en què es busquen15.000 voluntaris per més de1.300 punts de recapte a Cata-lunya. “L’única cosa positiva de lacrisi és que ha fet augmentar la so-lidaritat ciutadana”, conclou.

Plantant cara a la crisi» Les entitats socials resisteixen l’allau de demandes prioritzant els programes d’ajut alimentari

» Jordi Peix, del Banc dels Aliments, celebra que actualment “ha augmentat la solidaritat ciutadana”

Neus MàrmolCORNELLÀ

REDACCIÓ4La Botiga Solidàriade Cornellà, constituïda el no-vembre de 2012, s’ha convertiten un dels referents per ajudarles famílies més necessitades dela ciutat. Aquest òrgan és unavia que canalitza tota la gestiósolidària que duien a terme lesparròquies, el Banc d’Aliments,Ayuda Fraterna i Càritas.

Durant la Fira de la Solida-ritat de finals de setembre aCornellà, més de 4.500 corne-llanencs van passar per l’estandque la Botiga hi tenia instal·lat.Segons dades municipals, la Bo-tiga Solidària proporciona ajut amés de 600 famílies de la ciutat.

La Botiga Solidària ajudamés de 600 famílies

Recapte d’aliments en un supermercat. Foto: Arxiu

| 4OpinióOctubre 2013líniacornellà

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

líniacornellàLes cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Dipòsit legal: B.4833-2013

redacció:[email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Actualitat a la xarxa

Un diari plural Un diari participatiu

@solidaritatcat: La LOMCE del ministreWert representa l'agressió més forta contrala llengua catalana a l'ensenyament des dela dictadura.

@ EnriqueMillanC: Ikea repartiendolápices ha hecho más por la educación enEspaña que el ministro José Ignacio Wert.#NOalaLomce.

@carmenmonforte: Els únics brots verdsque veig es diuen Fagor, Pescanova, Roca,Panrico, Huesitos i tants i tants EROs que esvan succeint darrerament.

En un diari es pregunta a unajove emprenedora: Creu queuna Catalunya independent ani-ria millor? Amb tota la cruesacontesta: “No ho crec. Crec enun món global”. Preguntes: Quèés el món global? On vius i tensla teva activitat professional, elsamics, la família i l’oci? De veri-tat algú pot ser global? Ens par-larà en l’idioma global? En quinidioma penses? La llet que vasmamar era global o de la tevamare? A quina escola vas anar?En quin idioma vas aprendre lesprimeres lletres? Quins costumstens i on els has adquirit? Si lihaguessin preguntat sobre la in-dependència, per exemple, deDinamarca, hauria contestat elmateix?

De sempre he tingut pre-sent el personatge d’en JoanMiró, que per mi era un pagèsque pintava molt bé, i des de laseva particularitat de l’Hortade Sant Joan va anar a la “glo-balitat del món mundial”, comes diu col·loquialment. Delparticular al tot. Encara ésl’hora de conèixer algú que dela globalitat vagi al particular.Els pensadors i filòsofs mo-derns, del centre d’Europa es-pecialment, han estat una refe-rència a tot el món, però des dela seva pròpia essència centreeuropea. Fugir d’estudi i no en-frontar-se amb la realitat queens toca viure és fer trampa iaixò, per no caure en el pa-rany, ens obliga a anar desen-volupant un univers propi deconeixements que abasteixi lavisió i també la comprensiómés gran possible del nostreentorn social.

4Pilotes fora

Per Jordi Lleal Por María José Díaz (PPC)

4Agravio al Baix Llobregat

Hi ha dues sensibilitats dinsdel modern independentisme:la més “centrista”, que va del’autonomisme al sobiranismei està a l’expectativa d’un re-sultat a curt termini, i la “his-tòrica”, més esquerranista, quepercep el procés actual comuna “oportunitat pedagògicaimpagable” (d’una forma sem-blant a l’antic esquema “acció-reacció-acció” o a aquella fraserussa de “com pitjor, millor”).Jo crec que ambdós grups cata-lanistes reaccionem de formadiferent en funció de com ensposen de barata o de cara la in-dependència, i també de compot ser d’agressiu tot el procés.

Quan he plantejat als meusamics del primer dels grupsque he esmentat (convergentsi republicans) la possibilitat dela suspensió de l’autonomiacatalana, s’han posat les mansal cap, escagarrinats. Jo crecque no n'hi ha per tant! Calque siguem conscients de comla pedagogia de l’independen-tisme, damunt d'aquest 50%de catalans d’origen espanyol,deriva del fet que bulli l’olla.Els burgesos catalans, encanvi, només han reaccionathistòricament envers Espanyaquan ja no han pogut resistirmés a tant d’atracament a màarmada i, alhora, el poble tre-ballador bullia d’indignació.

El Memorial de Greuges(“La Memoria en defensa delos intereses morales y mate-riales de Cataluña", que fouadreçada a Alfons XII l’any1885, a l’estil dels greuges deles antigues Corts catalanes)va suposar la represa del cata-lanisme 170 anys després de lanostra derrota militar. Actual-ment veiem els esforços deDuran i Lleida advertint delsperjudicis que podrien deri-var-se de la reacció catalana ala catalanofòbia espanyola im-perant. Aquests advertiments,com abans el Memorial deGreuges, només aconseguei-xen generar més catalanofòbiai de retruc permeten augmen-tar l’independentisme.

Si al final Espanya ha d’a-cabar suspenent l’autonomiacatalana, que ho faci! Catalu-nya no és Euskadi, aquí tenimmenys a perdre i molta indig-nació per guanyar. Tot plegates tradueix en pedagogia i,per tant, en més possibilitatsde reaccionar envers Espa-nya. I si al final ens posenmolt alt el preu de la inde-pendència (amb la sortida dela Unió Europea), Catalunyasempre podrà ser una Suïssaal marge de la UE. Espanyasense Catalunya, en canvi, di-fícilment podrà ser altra cosaque un pària d’Europa.

Per Manel Fantasin

4Que bulli l'olla

Si aplicamos la misma medi-cina que ha utilizado el Go-bierno de la Autonomía paradenunciar los agravios del Es-tado a Cataluña, no entende-mos cómo el Baix Llobregat,siendo la tercera comarca conmayor número de habitantesy también en la aportación alPIB, somos en cambio la sex-ta comarca en cuanto a loque percibimos.

Pero, además, somos lacomarca número 35 en el ran-quin de inversión por habi-tante y de cada 10 euros conlos que contribuimos se de-vuelven al Baix Llobregat 3,26,casi tres veces menos de lo queaportamos. Y esto no es unecho puntual. En el periododel tripartito en la Generalitat,el Baix Llobregat también so-lía recibir de forma constan-te entre un tercio y una cuar-ta parte de lo que aportaba.

De todas formas, pese aque nos gustaría que viniesemás inversión a nuestra co-marca, creemos que es posi-tivo el principio de solidaridadcon el resto de territorios deCataluña. Hoy por ti, mañanapor mi. A mitad de siglo ytambién para las Olimpiadasde Barcelona recibíamos másde lo que nos correspondíapor peso poblacional o de laeconomía mientras otras co-marcas recibían menos.

Sirvan estos datos paraubicarnos, no como reivindi-cación, ya que consideramosabsurdo que las inversiones sedeban planificar en función delpeso económico o de la po-blación de cada territorio. Laplanificación de las inversionesdebe hacerse en relación a lasnecesidades generales y enbase al bien común, que pasapor la vertebración territorial.

#TotsSomEscola #TalanteEspanol #Wertgonya

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 |

Octubre 2013 líniacornellà

| 6OpinióOctubre 2013líniacornellà

@martuniki: Montoro diu que ja estemfora del túnel. Els 6 milions d’aturats noho veiem i la prestació se’ns acaba. De quèmenjarem?

@jcsanglas: No vaig votar (ni ho faré mai)Artur Mas, però el #PresidentMas és el meupresident. Quan es veta el president es vetatot un país.

@jmterricabras: El president de Catalunyaha de poder saludar els que vénen aCatalunya. Si li cal permís per fer-ho és quesom tractats com una colònia.

Un diari obert

Llits per a gossos, sabatilles per estarper casa, draps de cuina, ulleres de sol,pastissos, calçat esportiu, un 600, vins,fires itinerants, fundes per a mòbils, ca-ganers, cascs de moto, calçat esportiu,penjolls, tangues o coixins aromatitzatsamb plantes que representen Catalu-nya. Sembla que en l’últim any, qual-sevol objecte pot ser portador d’una es-telada i això per algú com jo, que es de-dica a analitzar el comportament delsconsumidors, és molt interessant.

El posicionament polític que supo-sa mostrar aquest símbol és com un glo-bus, que en molt poc temps s’ha anat in-flant per la pressió ambiental i no sa-bem fins a on poden aguantar les sevesfines parets. Aquest sentiment reinflatha fet que molta gent “sortís de l’armariideològic” i, en cosa d’un any, no li im-portés mostrar un símbol que pocs anysenrere era relegat com a emblema ex-tremista i relativament minoritari, compodria ser dur un casc de moto deco-rat amb una “A” d’anarquia, o la falç iel martell comunistes.

Aquesta enorme popularització esfa patent explorant a l’hemeroteca,comparant anteriors 11 de Setembre iveure com han canviat en pocs anys.Hem passat de Diades que acabavenamb enfrontaments violents a festesinter-generacionals, on les senyeress’han canviat per estelades, que s’hanacabat esgotant a molts comerços.Potser la imatge més clara d’aquestamassificació eren els venedors ambu-lants xinesos i paquistanesos, venent-ne durant la Via Catalana als carrersde Barcelona.

Per poder entendre la magnitud i re-corregut d’aquest fenomen, enumera-ré alguns factors provinents del món delmàrqueting, que expliquen què ne-cessita un producte per triomfar: no-vetat, satisfer una necessitat, que s’a-

dapti als canvis de l’entorn i quue siguiacceptat per una bona part de la po-blació. I l’estelada compleix aquests re-quisits. És un símbol amb més de 100anys, però la forma com es viu el sen-timent independentista és nova; com-pleix nombroses necessitats com laidentitat o es percep com la panacea amolts problemes; és fruit dels canvis del’entorn i cada cop arriba a més capesde la població de Catalunya.

A més, pel fet de simbolitzar unaidea, té una cosa que moltes marquescerquen i només algunes com HarleyDavidson aconsegueixen plenament: serun objecte de consum simbòlic. Lesgrans marques en els últims anys de-diquen la major part del seu pressupostpublicitari en aconseguir que els con-sumidors les relacionem amb uns valorsi atributs concrets, oblidant-se de la pu-blicitat que parla únicament dels seusproductes. Recordeu algun anunci deNike en els últims anys que anunciés unxandall o un calçat en concret? Jo no.

Pot ser que el fenomen es banalit-zi i es converteixi en un souvenir més,exposat al costat del malaurat barretmexicà. Pot ocórrer quelcom similar alquè ha passat amb la icoimatge del ChéGuevara, tal com es va mostrar a l’ex-posició itinerant, 'Ché!. Revolución yMercado', basada en la mercantilitza-ció de la icònica imatge del guerrillerpresa per Alberto Korda l'any 1960, queva acabar convertint-se en la fotogra-fia més reproduïda de la història.

Aquest fenomen, com a generadord’activitat comercial, evidentment ani-rà lligat als esdeveniments polítics.Per tant, és difícil calcular la seva du-ració, però tot sembla que si segueix lapressió existent que manté encesa laflama, pot durar molt més temps, ge-nerant una major mercantilització,que pot arribar a ser esperpèntica.

Els ‘tuits’ del dia

Per Carles Costa

4El boom de l'estelada

Per Albert Vinyals (ESCODI)

4Els esportistes d'elit catalans

Avui toca escriure dels esportistesd’elit catalans. No tinc res en contradels que no són d’elit, però aquest ar-ticle va concretament per a ells, pelsesportistes d’elit que representen Es-panya pel món i que han fet grans lesdelegacions espanyoles. Per ser franc,tot i que hi ha un munt de sectorialsa l’ANC, trobo a faltar els “Esportistesd’Elit per la independència”. Humil-ment, animo i emplaço l’organitzaciói els esportistes d’elit que hi reflexio-nin una estona.

Com bé és sabut, alguns espor-tistes catalans que competeixen ambles delegacions espanyoles que handeclarat el seu independentisme demanera pública han estat linxatsmediàticament a les xarxes socials.És curiosa aquesta poca solidaritatque hi ha entre esportistes. A mi,particularment, em sorprèn. Com béapuntava fa uns dies el conductordel programa del Tu diràs de RAC1,ningú exigeix que els esportistes esmullin però, el que no val, és volertenir contents a uns i altres perquèacabes sense fer-ho a ningú i tenintla majoria en contra.

Per solidaritat amb els que handeclarat públicament el seu pensa-ment i/o sentiment, seria bo que esmullessin. I pel país, és clar. Primerva ser la waterpolista Roser Tarragó,que per esgrimir una bandera este-lada al seu avatar de Twitter va sermassacrada per part de molts espa-nyols. Fa unes setmanes ho va ferOna Carbonell, nedadora de nataciósincronitzada que als mundials deBarcelona de natació va aconseguir 7medalles, encara que al final se'n vahaver de gairebé desdir per la ma-teixa raó, i “matisar” les seves decla-racions. També s’hi ha afegit lajugadora de tennis Laura Pons i crecque això mereixeria una reflexió perpart dels esportistes catalans.

Com en el cas polític, Catalunyaté la paella pel mànec i penso queuna declaració dels esportistes d’elitposicionant-se a favor (en el cas quetinguin aquest pensament i/o senti-ment proper a la independència) elshonoraria com a catalans i persones.És evident que aquí hi entra el debatpersistent i del tot legítim que no esmullen perquè la seva carrera depèn,en part i tristament, d’això. Peròtambé crec que per alguns jugadors(precisament si són d’elit ho són peralguna cosa), hi ha vida més enllà declubs merament espanyols i espa-nyolistes.

Però, vist amb perspectiva, launió fa la força i, què dirien les es-panyes si la majoria dels esportis-tes d’elit catalans es plantessin ifessin un comunicat conjunt, mos-trant-se solidaritat amb ells matei-xos? Pensant amb això he fetl’exercici de veure què és Espanya anivell de seleccions i quins èxits hatingut. Per exemple, què hauriaestat de l’Espanya de futbol senseGerard Piqué, Carles Puyol, XaviHernández, Cesc Fàbregas, JoanCapdevila, Víctor Valdés i SergioBusquets? Què hauria estat la se-lecció de bàsquet sense Marc i PauGasol, Juan Carlos Navarro, RickyRubio, Víctor Sada o Raül López? Iquants mundials hauria aconseguitla selecció d’Hoquei? Cap?

El que vinc a dir és que, Espanya,sense els esportistes d’elit catalans,tampoc no és res esportivament. Se-rien una selecció més de pilot i nodestacarien per sobre de cap altra. Sila selecció espanyola ha gaudit degrans èxits esportius, senzillamentha estat gràcies a l’aportació dels ju-gadors d’elit catalans. No sé fins aquin punt aquests en són conscients;no sé fins a quin punt són conscientsque tenen la paella pel mànec.



Cornellà| 8


El Partit dels Socialistes va fervaldre la seva majoria a la Jun-ta de Portaveus de l’Ajunta-ment en l’últim Ple municipal desetembre per tombar una pro-posta de CiU de debatre l’ad-hesió de Cornellà al Pacte Na-cional pel Dret a Decidir.

Més enllà de consideracionspolítiques, el PSC de Cornellàdefensa la seva postura argu-mentant que el Reglament d’Or-denament Municipal (ROM)no permet aquest tipus de vo-tacions. Aquest reglament, queva ser aprovat l’any 2000 quanJosé Montilla era alcalde de laciutat, esmenta a l’article 133que “no es poden presentarmocions sobre assumptes queexcedeixin la competència mu-nicipal”. Jordi Rosell, portaveu

de la federació a Cornellà, re-corda que “fa dos dies, AntonioBalmón afirmava que el seupartit no pensava abandonar eldret a decidir i avui, en canvi, elPSC de la seva ciutat no deixaque es debati al Ple”.

Els convergents recordenque l’any passat, escudant-se enel ROM, la junta de portaveustampoc va deixar debatre l’in-

grés de Cornellà a l’AMI, l’As-sociació de Municipis per la In-dependència, al ple. Rosell con-clou que “un cop més, el PSCsegueix donant l’esquena a totmoviment de participació ciu-tadana”.

Al seu torn, Emilia Briones,portaveu socialista, va defensarque “el Ple serveix per parlar delque interessa a la ciutadania”.

El Ple de Cornellà no debatrà sobre el dret a decidir a la ciutat. Foto. Cornellà

El PSC tanca la porta del Ple de Cornellà al dret a decidir» El Govern municipal fa valdre la majoria per evitar el debat

» Rosell: “el PSC torna a donar l’esquena a la participació ciutadana”

El PP local crea una plataformacontra la independència

POLITICA4A inicis d’octubre esva presentar la plataforma ciu-tadana Cornellà Plural, en unacte on van assistir el portaveupopular a l’Ajuntament, MaxPalacios, juntament amb el pre-sident del PP a Barcelona, Al-berto Fernández Díaz i la pre-sidenta del PP al Baix, MariaJosé Díaz.

Aquesta plataforma neixamb l’objectiu, segons declara-cions de la presidenta del PP delBaix a ETV, que “els ciutadansconeguin quin és el cost real perals catalans d’aquest procés i

que ens amaguen les forma-cions independentistes”.

Alberto Fernández Díaz vaafirmar durant la presentacióque “quan a Espanya li hananat les coses bé, a Catalunya liha anat millor”, a més d’asse-gurar que “als catalans no elsinteressa la independència”.

Una de les darreres accionsd’aquesta plataforma ha estatl’entrega d’una bandera es-panyola als jutjats de Cornellà,que es van quedar sense la sevaarran d’una acció sobiranista,segons informa Diálogo Libre.

L’ANC reivindica la consulta en una festa popular

POLÍTICA4L’Assamblea Nacio-nal Catalana, l’organització mésactiva i visible envers el dret a de-cidir i la independència de Cata-lunya, va celebrar el 26 d’octubrela Festa per la Consulta. Els or-ganitzadors qualificaven l’actecom una oportunitat per de-mostrar que “Cornellà pot tornara ser un clam independentista”.

Els actes van durar tot elmatí i van aplegar un bon nú-mero de veïns. En aquest acte vanparticipar-hi la presidenta del’ANC, Carme Forcadell, i el vi-cepresident, Jaume Marfany,

ambdós molt implicats en la di-fusió de l’Associació i el missat-ge independentista.

En aquest marc, l’Assembleaposarà en marxa la iniciativaSigna un vot per la independèn-cia, una campanya per dur a ter-me una petició formal al Parla-ment, mitjançant les signaturesdels ciutadans, perquè “actuï de-cididament per convocar unaconsulta vinculant sobre la in-dependència” i que, “en cas queno es pogués celebrar, declari laindependència d’acord amb elDret internacional”.

El Consell de Cultura inicia les activitats del Tricentenari

COMMEMORACIÓ4El Consellde Cultura de Cornellà ha iniciatels treballs necessaris per coor-dinar les activitats programadesper a la celebració del tricente-nari dels fets de 1714.

Aquesta moció, aprovadaamb els vots favorables de totsels grups llevat del PP, plantejala organització conjunta i pluralde la commemoració dels fetsque van tenir lloc a Catalunyal'any 1714, entenent que van te-

nir la suficient transcendènciasocial i política com per a donar-los a conèixer en el seu tricen-tenari al conjunt de la ciutada-nia. El Consell de Cultura coor-dina els actes que se celebrarana la ciutat durant la commemo-ració del tricentenari i afavori-rà en tot moment una celebra-ció enfocada en un sentit peda-gògic i de difusió del que van sig-nificar aquests fets per a la his-toria de Catalunya i de Cornellà.

Procés Constituent | Assemblea a CornellàEl Procés Constituent, el moviment encapçalat per Arcadi Oliveres i Teresa Forcades,

va celebrar una assemblea a la parròquia de Santa Maria de Cornellà el passat 27 desetembre. Aquesta formació política ja es va presentar a Cornellà el passat mes de

maig, amb una gran assistència de públic al Patronat Cultural de Cornellà.

Adrián CaballeroCORNELLÀ

Molts cornellanencs van participar a la manifestació del 12-O. Foto: Getty



Comerç| 10


Cada cop són més les veus queens parlen de la importànciad’Internet, fins i tot per a lesempreses. Qualsevol comerç,sigui de l’activitat que sigui, témolt a guanyar amb presènciaa la xarxa. Una pàgina web o unbloc, que ara per ara no tots elscomerços tenen, és el primer re-queriment. Però, des de fa pocsanys, economistes i empresarisse n’adonen del poder comer-cial de les xarxes socials.

En aquest sentit, el Citilabimparteix cursets gratuïts de 10hores per als comerciants queestiguin interessats a posar laseva empresa a les xarxes so-cials.

Els cursets mostraran coms’utilitzen i com treure el màximprofit de les principals xarxessocials: Facebook, Twitter, Lin-kedIn i Google Alerts. Aquestainiciativa s’emmarca dins del

projecte Laborlab+, impulsatper Citilab i l’Ajuntament i quees realitza de forma periòdicacada 15 dies.

QUINA UTILITAT TÉ?Diuen les estadístiques que detotes les persones que utilitzenInternet, més del 80% tenen,com a mínim, un perfil a una

xarxa social. A més, aquestespersones diuen que utilitzenalmenys un cop al dia Internet.Per això és tan important queun comerç estigui a les xarxes.Si es tracta d’un restaurant,qualsevol possible client potconèixer de seguida el menú deldia, i si és un comerç, es potpresentar les millors ofertes.

Qualsevol tipus de comerç treu profit de les xarxes. Foto: Arxiu

El Citilab vol que els comerçosaterrin a les xarxes socials

PREMIS4La Cambra de Co-merç, una de les entitats mésimportants en el món empre-sarial català, va celebrar el 24d’octubre la dissetena ediciódel Dia de la Cambra. Ho va fera la Casa Llotja de Mar i en l’ac-te s’hi van entregar diferentspremis en reconeixement deles trajectòries empresarials deles persones i empreses guar-donades.

Entre els premiats desta-quen set empreses del BaixLlobregat, una de les quals Ar-tes Gráficas Hartmann, S.L.U.,de Cornellà. Aquesta empresa,representant a tot el territori es-panyol de la companyia Hei-delberg, es dedica a la vendad’impressores, la impressió pro-fessional i el packaging. En-guany celebren el seu 50è ani-versari i mostra del seu bon tre-ball és el guardó rebut per partde la Cambra de Comerç.

Empreses de Collbató, ElPrat i Gavà també van ser guar-donades. A l’acte hi va assistirel president Artur Mas.

Una empresa de la ciutat, premiadaper la Cambra

La primera FiraOutlet a Cornellà,el desembre

FIIRA4El pont de la Constitu-ció d’enguany tindrà un incen-tiu comercial a la Fira de Cor-nellà. L’activitat de les compresnadalenques anirà acompan-yada de la primera Fira Outlet,coneguda com a StockCity!. Escelebrarà els dies 6, 7 i 8 de des-embre a la Fira i serà l’oportu-nitat perfecta per fer les com-pres de primeres marques amillors preus.

La Fira reunirà més de 150expositors de tot tipus de co-merç amb descomptes de fins al70%. Serà una bona oportuni-tat de negoci, tant per als ciu-tadans com per als comerciants.

Euronet | Estalvi a les escolesEl dia 24 d’octubre es va presentar el projecte Euronet 50/50 max que té

l’objectiu de fer estalviar energia a les escoles de la ciutat. La iniciativa dónaincentius econòmics a l’estalvi energètic, en aquest cas concret a espais públics

com l’escola. Hi participen 22 escoles del Baix Llobregat.

Adrián CaballeroCORNELLÀ

11 |

CornellàOctubre 2013líniacornellà

Cornellà aposta per la reorganit-zació de tres grans zones del seuterritori de cara al seu desenvo-lupament urbà i econòmic futur.L’eix de l’estació i l’avingudaAlps, l’eix de l’avinguda Baix Llo-bregat fins a l’avinguda del Ma-resme i el centre històric de la ciu-tat són els espais a transformarque recull la modificació del PlaGeneral Metropolità i el nou Pro-grama d’Actuació UrbanísticaMunicipal (PAUM), aprovats ini-cialment al juliol i ara en fase d’in-formació pública.

L’objectiu del Consistori ésmantenir el model de ciutat co-hesionada i la xarxa de serveis pú-blics locals creats en els darrersanys. Per fer-ho, el PAUM defi-neix actuacions que permetenimpulsar el creixement futur des

d’una gestió urbanística àgil i ca-paç de captar operadors que ge-nerin activitat econòmica i, tam-bé, aconseguir sòls públics desti-nats a serveis públics per a la ciu-tadania.

UN PROCÉS PARTICIPATIUDegut a la complexitat del pro-jecte, l’Ajuntament vol sortir al ca-rrer per explicar-ho als veïns. Peraquest motiu, i donada la gran-

dària d’aquesta recent modifica-ció urbanística, s’ha establert uncalendari per fer sessions infor-matives a totes les associacions deveïns durant aquest octubre i elnovembre. Tècnics municipalsexplicaran els principals eixos dedesenvolupament d’aquest nouplantejament urbanístic i escol-taran els suggeriments o dubtesque generin els diferents projec-tes.

Un dels punts afectats a l’avinguda dels Alps. Foto: Arxiu

Cornellà defineix tres àrees detransformació de cara al futur» La recent modificació urbanística vol potenciar el teixit econòmic» S’ha establert un calendari de sessions informatives per als veïns

La Diputació destina trentamilions a urgències socials

CRISI ECONÒMICA4La Dipu-tació de Barcelona ha posaten marxa un Pla d’Urgència So-cial per atendre aquelles per-sones que estan patint mésgreument les conseqüènciesde la crisi. Concretament, hi hadestinat una partida de 30 mi-lions d’euros que serviran peractuar en tres línies que com-prenen ajudes a l’habitatge, al’alimentació, al material es-colar i, per primer cop, a la po-bresa energètica. La primera lí-nia, per a la cobertura de si-tuacions d’urgència social i elmanteniment dels equips pro-fessionals de serveis socials,rebrà 10 milions d’euros.

La segona, amb 8 milionsd’euros, es destina a l’atenciódomiciliària i al transport adap-tat, i la tercera, i més quantio-sa, amb 12 milions, al suport al’atenció dels infants, concre-tament a l’escolarització de 0 a3 anys. Amb aquests 12 milionses cobrirà el 50% del preu de to-tes les places d’escoles bressolde la província, exceptuant Bar-

celona, que té un tractament es-pecial.

Salvador Esteve, presidentde la Diputació, va destacar enla presentació del pla que estracta d’una iniciativa quecompta amb el suport de totsels grups i que va destinada aajudar els Ajuntaments, quehan estat les institucions quemés “han contribuït al fet queels estralls de la crisi hagin tin-gut un cert aturador gràciesals seus esforços”.

CRITERIS OBJECTIUSMercè Conesa, vicepresidentasegona i responsable de l’Àread’Atenció a les Persones, vaexplicar que “la repartició d’a-quests recursos es farà ate-nent criteris objectius” i cadamunicipi rebrà la seva dotacióen funció d’aquestes dades. Vaafegir que “aquest és un pro-grama extraordinari i que ladotació també és extraordinà-ria”. El 2011 havia estat de 2,8milions i de 6 milions el 2009i el 2010.

La ciutat estalvia un 9% en enllumenat públic

ENERGIA4En el context de con-vertir Cornellà en una SmartCity, una ciutat intel·ligent i sos-tenible, l’Ajuntament ha impul-sat una sèrie de mesures quehan provocat, entre d’altres be-neficis, que Cornellà consumeixiun 9% menys en enllumenat pú-blic que la mitjana estatal.

Aquesta dada s’emmarca en elcompromís que des de 1997 hapres Cornellà amb la sostenibili-tat. Va ser en aquell any quan la

ciutat es va adherir a la Xarxa deCiutats i Pobles cap a la Sosteni-bilitat, en la qual s’hi poden trobardesenes de municipis catalans.

Els seus objectius passen perla sostenibilitat i l’estalvi energè-tic als municipis. Un dels factorsque ha portat a l’estalvi d’energiaés l’optimització de les TIC, lesnoves tecnologies. Aquestes s’a-pliquen en l’enllumenat públicutilitzant les llums LED en lloc deles bombetes tradicionals.

RedaccióCORNELLÀ

Festa Major | Barri del CentreEl primer cap de setmana d’octubre va ser el torn del barri del Centre per

celebrar la seva Festa Major. Enguany estaven programades un munt d’activitatsmusicals i tot un seguit de competicions esportives i lúdiques destinades a una

ciutadania cornellanenca que va respondre molt positivament a la crida.

El consistori vol fer deCornellà una Smart City

URBANISME4L’Ajuntamentanuncia des del web municipalels esforços per convertir Cor-nellà en una ciutat més intel·li-gent i sostenible. La intenció ésaconseguir que Cornellà sigui elque s’anomena una Smart City.

L’Smart City és l’adequacióde la gestió urbana cap a unmodel més intel·ligent i soste-nible de ciutat. Es tracta d’a-profitar al màxim les novestecnologies de la comunicacióafavorint la ciutat i els seusveïns. La idea és adequar Cor-nellà amb elements d’Smart

City per augmentar la qualitatde vida dels ciutadans. Aquestselements parlen d’eficiènciaenergètica, sostenibilitat i unmillor aprofitament dels re-cursos.

Entre les principals propos-tes de l’Ajuntament, que es po-den veure a la revista municipalde setembre, hi figuren la dis-minució del consum elèctric, unmillor sistema de reg, la trans-parència en la gestió adminis-trativa o un il·luminat intel·li-gent als carrers de la ciutat,entre altres propostes.

Sant Ildefons| 12


Cornellà fa un pas important enla lluita contra el càncer. Des deprincipis d’octubre, la ciutatcompta amb una delegació del’Associcació Espanyola contrael Càncer. Estarà situada a latercera planta del Centre CívicJuan García Nieto de la Gava-rra.

Precisament va ser en aquestCentre Cívic on es va fer la pre-sentació i on es va anunciar queel responsable d’aquesta dele-gació local és Bartolomé Jimé-nez. Era president de la CreuRoja a Cornellà i ara es fa càrrecde l’associació més important enl’àmbit estatal en la lluita contraaquesta malaltia.

El despatx de l’AECC fun-ciona cada dimecres de 18 a 20hores i les seves principals tas-ques van dirigides a la preven-ció i la pedagogia. La principalidea es fer pedagogia a les es-coles de Cornellà per a la de-tecció de possibles anomalies i,a més, en el treball psicològicquan es té un malalt de càncera la família o entre els amics. Enaquest darrer sentit va enca-minada la segona gran funcióde la delegació local: el suporti seguiment dels malalts decàncer i familiars.

NECESSITATS DELS MALALTSMés enllà dels tractaments quereben, els malalts de càncernecessiten molt de suport i se-guiment, per part de familiarsperò també d’especialistes.

Aquesta funció és una de lesprincipals a nivell estatal del’AECC. Ara la delegació localpot fer que els malalts que vis-quin a Cornellà sentin moltamés proximitat i els hi arribimillor tot l’assessorament i ajutque reben centenars de perso-nes per part de l’AECC.

La situació és semblant perals familiars. Tothom que hagitingut algun amic proper o unfamiliar afectat per la malaltiaconeix de primera mà tot el tre-ball psicològic que hi ha en larecuperació i el seguiment delmalalt. El seu estat d’ànim ésclau i, de vegades, fins i totl’assistència de les personesamb qui conviu. És aquí on elsuport de l’AECC es torna clautambé per als familiars, quede vegades necessiten recupe-rar els ànims o, simplement, unassessorament per conèixer lamillor forma d’ajudar en el diaa dia el malalt. Per a Jiménez,és important ajudar malalts i fa-

miliars “perquè viuen una si-tuació d’important neguit”, talcom va afirmar als micròfons deRàdio Cornellà hores abans dela presentació al Centre Cultu-ral Juan García Nieto.

La iniciativa funcionarà aCornellà només amb volunta-ris, de la mateixa manera quefunciona, en bona part, l’AECCa la resta d’Espanya, on lesdonacions són una bona partdel seu pressupost.

Bartolomé Jiménez, en serpreguntat per l’origen de lainiciativa, va contestar que “jafa temps que aquest espai es-tava buit a la nostra societat iels afectats no tenien cap lloc enconcret on anar. No volíem te-nir una associació qualsevol,sinó una delegació de l’entitatoficial”. Abans de la seva pre-sentació en societat, l’AECCde Cornellà va participar en laFira d’Entitats del municipi,que es va celebrar tot just unasetmana abans.

Centre Cívic Juan García-Nieto. Foto: Arxiu

L’Associació Espanyola contra elCàncer s’instal·la a Cornellà

» La delegació estarà a la tercera planta del Centre Cívic Juan Garcia» El responsable serà l’expresident de Creu Roja, Bartolomé Jiménez

Sant Ildefons celebra les seves festes del Pilar

FESTA4No només a Saragossasón famoses les Festes del Pilarni el 12 d’octubre és només lafestivitat espanyola. Al barride Sant Ildefons aquesta data tétambé significat especial i ésmotiu de celebració. Enguany,les Festes del Pilar han coinci-dit amb un 12 d’octubre en capde setmana, cosa que ha ani-mat, i molt, la participació a lesactivitats organitzades al barri.

Des d’una setmana abans jaes preparaven les festes amb lacelebració de diferents com-peticions esportives, destacant

les de petanca i bitlles catala-nes. A més, el dissabte anterioral Pilar, el barri va viure l’a-necdòtic homenatge a les pa-relles que celebren els 50 anysde casats.

Durant el cap de setmana del’11, 12 i 13 d’octubre, les Festesvan estar carregades d’activi-tats, sobretot musicals, tot ique l’esport va estar present alpregó d’enguany, a càrrec del’exnedador olímpic Daniel Se-rra. El cant d’havaneres i de-gustació de rom van tancar lesFestes d’enguany.

La Biblioteca tanca unoctubre ple d’exposicions

CULTURA4Fins a vuit exposi-cions de diferents temàtiques iper a tot tipus de públic s’hananat combinant durant aquestoctubre a la Biblioteca de SantIldefons. La intenció dels or-ganitzadors d’aquest repte demúltiples exposicions era queels assistents gaudissin obser-vant i que aprenguessin d’a-questes vuit mostres.

Entre les propostes hi haviaidees curioses com Parlem deltemps. Història de l’afició me-teorològica a Catalunya, des-tinada a totes les edats. També

altres idees més cooperatives,com la Fira de la Solidaritat,que ha proposat a alumnesdels diferents instituts de Cor-nellà la possibilitat d’exposarl’obra 8 reptes.

A banda d’aquestes exposi-cions, també va tenir lloc la deles fotografies dels 89 veïnsque van participar en el concursSmartPhoto, organitzat per l’A-juntament. La guanyadora vaser Carolina Molnar.

Destaca també, fora de laBiblioteca, L’obra de Juan C.Valencia.

Cursos | Taller de creació de regals de NadalLes festes nadalenques s’acosten i, per aquest motiu, el Centre Cívic de Sant Ildefons

ofereix una sèrie de tallers i cursos destinats a aprendre a elaborar regals de Nadal. Desde sabons, passant per fofuchas i arribant al estels de Nadal, els cursos del Centre Cívic

ensenyaran que hi ha una cara del Nadal que no respon purament al consumisme.

RedaccióSANT ILDEFONS

13 |

AlmedaOctubre 2013líniacornellà

Desfilada solidària a favor dels malalts d’Alzheimer

SOLIDARITAT4L’Associació deFamiliars de Malalts d’Alzheimerdel Baix Llobregat (AFABAIX)denuncia des de fa setmanesque, amb les retallades en la Lleide Dependència, deixen de rebreun 60% en subvencions. Inten-tant pal·liar aquesta pèrdua, aprincipis d’octubre es va celebraruna desfilada solidària.

Sota el lema de La memoriaestá de moda, la desfilada va te-

nir lloc a l’Auditori i va demos-trar que ja és una tradició a Cor-nellà. El millor exemple és quecompta amb el suport dels co-merciants de la ciutat i que algunsveïns, fins i tot, van participar-hicom a models ocasionals.

Més enllà de la solidaritatdels veïns i comerciants, la des-filada també va servir perquèl’associació mostrés les carèncieseconòmiques que pateixen.

L’humor de Berto Romeroarriba a l’Auditori

CULTURA4L’Auditori presen-ta de cara a aquest novembreuna agenda plena d’obres deteatre i bon humor. Si el dia 26d’octubre l’Auditori oferia, a les21 hores, l’obre guanyadorade dos premis Tony, Bonagent, novembre no es quedaenredere en qualitat.

CONCURS INSTAGRAMEl 17 de novembre a les 19 ho-res arriba l’adaptació teatral de

la sèrie britànica Sí, primer mi-nistre. Dirigida per Abel Folki amb Joan Pera com a prota-gonista, és un dels plats fortsdel novembre a l’Auditori. L’al-tre ho serà l’actuació de l’hu-morista Berto Romero, que el8 de novembre a la nit pre-sentarà el seu espectacle Siguecon nosotros. Aquest espec-tacle esta rebent bona críticadels espectadors i de ben segurque farà riure l’Auditori.

El passat diumenge 20 d’octu-bre, el trenet del parc de CanMercader celebrava el seu dia es-pecial. La 24a trobada de vapo-rosos, organitzada pel Club d’A-mics del Ferrocarril de Cornellà,obria de bat a bat les portes delmón dels trens als ciutadans iciutadanes de la ciutat, que vanrespondre positivament a la cri-da de l’organització.

A partir de dos quarts d’on-ze del matí es van iniciar les cir-culacions lliures del trenet petitque creua el parc de Can Mer-cader. I a partir de dos quarts dedotze van començar a sortir elsprimers trens oficials de la dia-da. La jornada de viatges ferro-viaris només va quedar inte-rrompuda pel dinar de germanoral parc. Un cop finalitzat, vatornar la circulació lliure dels tre-nets fins a les vuit de la tarda,hora en què es va cloure l’acte.

CONCURS INSTAGRAMA més, aquest any i per primeravegada es va celebrar un concursfotogràfic, al qual podien parti-cipar totes les persones que hodesitgessin i comptessin ambl'aplicació mòbil Instagram.Cada participant podia presen-tar tantes fotos com volgués,sempre que estiguessin fetes

amb mòbil o tablet entre les 9 delmatí i dos quarts d’una del mig-dia. David Bermúdez va ser elguanyador de l’edició d’enguany.

S’havien de prendre fotografiesde tot allò relacionat amb la Fes-ta del Trenet, com són els actesprogramats, els valors o els raconsespecials del parc per on transcó-rrer aquest tren en miniatura.

La Festa del Trenet va comptar amb una bona assistència. Foto: CAFC

Can Mercader viu la seva diadamés ferroviària de l’any

Saló eròtic | Èxit de visitantsLa quarta edició del Saló Eròtic de Barcelona, celebrada a mitjans d’octubre a la

Fira de Cornellà, va ser un èxit de visitants. Milers d’aficionats al cinema X i periodistes especialitzats van passar per la fira durant els tres dies de la mostra.

Enguany es va homenatjar els 30 anys de cinema X a l’estat espanyol.

RedaccióALMEDA

Esports| 14


Tot indicava que la Grama, pe-núltima a la classificació i amb no-més tres empats a casa, cauria alcamp de la UE Cornellà, que feiaal voltant d’un any que no perdiaal seu feu. Però les estadístiques hisón per trencar-les, i en el futbolaixò és una màxima inalienable.

Els de Santa Coloma van sa-ber aprofitar l’avinentesa que elsva brindar el partit, després queal minut 10 de la primera meitatel Cornellà es quedés amb unhome menys per expulsió de PolPlanas, que per molt increïbleque pugui sonar va rebre duestargetes grogues, la primera perunes mans i la segona per una se-gada que buscava evitar un con-traatac. A partir d’aquí el Corne-llà mai no es va sentir còmode so-bre el camp i la Gramenet va

aconseguir fer el primer gol delpartit mitjançant un penal deDavid sobre Morales, que vatransformar Bermúdez. Era elminut 17 i els homes de Jordi Ro-ger perdien per un gol amb unhome menys.

El propi Bermúdez faria el se-gon només deu minuts més tarddesprés d’una badada defensivadel Cornellà. El partit estava tren-cat i Juli aconseguiria el gol cor-

nellanenc després d’una centra-da a l’àrea de la Grama i un malrefús del porter José.

Amb l’1 a 2 al marcador i elCornellà posant més esma que nopas cap, va arribar el tercer de laGramenet i definitiu del partit,obra de Pedro.

El Cornellà queda d’aquestamanera a la sisena posició amb 18punts, a l’espera d’enfrontar-se alVilafranca la pròxima jornada.

La UE Cornellà va perdre a casa un any més tard. Foto: UE Cornellà

La UE Cornellà perd a casacontra la Gramenet

» Feia un any que els cornellanencs no perdien un partit a casa» Aquesta derrota deixa al Cornellà a la sisena plaça amb 18 punts

El Parc Esportiu acull la finalde la Lliga Catalana de vòlei

VÒLEI4El Parc Esportiu deCornellà va acollir el passat diu-menge 6 d’octubre la final atres de la Lliga Catalana de vò-lei, on el CV Andorra es va pro-clamar nou campió de la com-petició.

Els andorrans van derrotaral triangular l’organitzador de lafinal, el FC Barcelona, i l’últimcampió de la lliga, el CV LlarsMundet. Els homes de LluísHillaire es van imposar clara-ment per 3 a 0 al Llars Mundet,i per 2 a 1 al FC Barcelona. El CV

Andorra va mostrar un nivellmolt alt durant tot el torneig i nova donar cap opció als seus ri-vals, llevat al partit contra elsbarcelonistes, que es van avan-çar en el primer set de partit al’Andorra, que al final va haverde remuntar.

El capità del CV Andorra,l’incombustible Genildo Da Sil-va, va recollir el trofeu de la Lli-ga Catalana de mans del vice-president esportiu de la Fede-ració Catalana de Voleibol, Ro-berto Pozzato.

El Ple aprova una moció peroptimitzar la gestió esportivaEQUIPAMENTS4El Ple Munici-pal va aprovar dijous 26 de se-tembre el primer Reglament re-gulador del Servei Municipald’Esports de Cornellà. Un re-glament que bàsicament vol po-sar ordre en la gestió de les he-terogènies instal·lacions espor-tives de la ciutat.

Un dels problemes que hanaparegut a l’hora de tirar enda-vant aquest projecte ha estat lamanca de consens amb les enti-tats, ofegades per l’avinentesaeconòmica. En aquest sentit,Arnau Funes, regidor d’ICV-

EUiA al Ple, va manifestar que“vivim en una ciutat molt pocacostumada a la intervenciómunicipal per generar pactesesportius que beneficiïn el con-junt i això ha de canviar”.

Al reglament s’intenta posarordre en la gestió dels comple-xos esportius cornellanencs, so-vint monopolitzats per un sol es-port i gestionats per les entitatsque l’utilitzen, gairebé sense laintervenció del consistori. Un al-tre objectiu és consensuar un ca-lendari únic d’obres de mante-niment de les instal·lacions.

Cornellà celebra una de lescurses més multitudinàries

ATLETISME4El passat 6 d’oc-tubre, Cornellà va celebrar laseva Cursa Popular, que en-guany arribava a la seva 33aedició. La prova cornellanenca ésuna de les curses amb més par-ticipació al Baix Llobregat.

La prova va comptar amb di-ferents categories per a totesles edats, des d’aleví, infantil, ca-det o benjamins fins a sèniors.Els més petits van començar aprimera hora del matí, en un re-

corregut adaptat a la seva edat de750 metres. La resta de catego-ries van començar a partir de les10 del matí i van fer el recorre-gut oficial de 10 quilòmetres dedistància.

A les 12 del migdia també vacelebrar-se la sisena edició de laCursa Solidària Familiar, amb unrecorregut de 1.700 metres. Lescompeticions van tenir inici i fi-nal a l’Estadi Municipal d’Atle-tisme i Rugby.

Commemoració | 30è aniversari del CN CornellàEl pròxim dissabte 23 de novembre tindrà lloc el sopar d’aniversari del CNCornellà, que enguany compleix els seus primers 30 anys de vida. El sopar

tindrà lloc a l’hotel Playafels de Castelldefels. Darrerament el club ha celebrat grans èxits als campionats d’Espanya d’aleví celebrats a Manresa.

RedaccióCORNELLÀ

El CV Andorra, campió de la Lliga Catalana 2013. Foto: FC Voleibol

Agenda15 |


AGENDA [email protected]

DIJOUS 31 D’OCTUBRE19-22:00 Castanyada. El Centre Cultural Ex-

tremeny convida als veïns i veïnes de la ciu-tat a participar a la seva castanyada pelpròxim dijous 31, al carrer de la Segarra.

DILLUNS 4 D’OCTUBRE9:30 Curs de creació d’empreses. Aquesta acti-

vitat està dirigida a persones interessades enl’autoocupació, tinguin o no una idea de ne-goci. Se’ls facilitaran eines de suport perso-nal i de gestió empresarial./ Centre d’EmpresesProcornellà

FINS AL 2 DE NOVEMBREMatí-Tarda Tot esperant Pallassos!, una expo-

sició fotogràfica que recull instantànies d’an-teriors edicions del Festival Internacionalde Pallassos de Cornellà. / Biblioteca MartaMata

FINS EL 31 D’OCTUBREMatí-Tarda Exposició dels premis Disseny pel

reciclatge 2011. Productes, projectes , es-tratègies i materials guanyadors d’aquestsguardons que valoren la integració del seu dis-seny en el tractament de residus i la soste-nibilitat. / Centre Cívic del Pell

FINS EL 31 D’OCTUBRETarda El període d’inscripcions a les activitats

de reforç que ofereixen les biblioteques de Cor-nellà per a infants busca joves que puguin aju-dar als petits a estudiar. / Biblioteca Central

DIVENDRES 8 DE NOVEMBRE18-19:00 Cabres cabretes amb Mon Más, una ac-

tivitat de contes adaptats per a nens a par-tir dels 3 anys amb pluridiscapacitat. / Bbi-blioteca Central

DIJOUS 31 D’OCTUBRE9:45-11:00 Mitjançant amb Ànim10, els par-

ticipants en aquesta activitat esportiva mi-lloraran la prevenció d’estats d’ànims com l’es-très o la depressió. / Can Mercader

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

La Nit de Tots Sants és l’ocasió per-fecta per celebrar una vetllada ple-na d’ensurts, caramels i molta diver-sió pels més petits i els joves. Organitzael Departament de Joventut de Cornellàal Centre de Recursos Juvenils del ca-rrer Mossèn Andreu.

NIT ZOMBIDijous 31 d’octubre de 21:30 a 23:30

Amb l’actuació de les colles convidadesdels castelleres de Figueres i Molins deRei, la colla cornellanenca celebrarà laseva 23a diada de castells de la seva his-tòria. / Plaça de l’Església

PARTIT DE LA UE CORNELLÀ

La Unió Esportiva Cornellà rep al Pa-lamós a la Via Fèrria, on intentarà tor-nar a la bona ratxa de victòria amb queva començar la present temporada /Municipal de la Via Fèrria

Els participants en aquesta activitat po-dran aprendre a crear el seu propi horturbà ecològic. El curs ve a càrrec deBluePlanet, i tindrà lloc en el Centre deRecursos Juvenils i Associatius del ca-rrer de Mossèn Andreu.

Tallers sosteniblesDv.15 i ds. 16 de novembre

De 20:00 a 22:00

Diumenge 3 de novembre

DIADA DELS CASTELLERS DE CORNELLÀ

Diumenge 3 de novembre a les 11:00

E F E M È R I D E25 D’OCTUBRE DE 1979Catalunya celebrava el referèndum en què resultaria aprovat el seu primer Estatut d’Autonomia, dit de Sau,després del restabliment de la democràcia i en plena transiciódesprés de la dictadura franquista.

| 16Pròxima edició: 21 de novembre líniacornellà

Documents

Cornella 06